13 Agost, 2019

“Ens agradaria que Extremadura es convertís en una regió productora de tecnologia”

José Milara, cofundador de Powertrack, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Extremadura.“El nostre sistema de transmissió genera un augment d'autonomia en vehicles de combustió d'almenys un 15%, mentre que en els elèctrics redueix el consum energètic en un 8%.”Powertrack és una empresa extremenya que ha desenvolupat un nou sistema de transmissió, anomenat InfiTRAN, que millora l'eficiència dels vehicles híbrids i elèctrics. Aquest sistema també es pot aplicar a la producció d'energia eòlica. L'empresa ha estat guardonada en els Premis EmprenedorXXI. José Milara, el seu cofundador, espera que aquest reconeixement sigui l'empenta que Powertrack necessita per consolidar-se com una de les empreses tecnològiques més punteres del nostre país dins el sector de l'automoció. Què us va motivar a presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què us ha aportat com a empresa? Avui dia, el reconeixement que representa aquest premi a escala autonòmica ens ha aportat visibilitat i ha obert la possibilitat de tenir inversors i socis tecnològics. Com va sorgir la idea de crear el sistema InfiTRAN, patentar-lo internacionalment i fundar la vostra pròpia start-up? InfiTRAN té els seus orígens en una start-up prèvia, anomenada ECOCHE, que vaig fundar juntament amb Mario Fernández. L'objectiu d'aquesta empresa era trobar un model que ens permetés transformar vehicles de combustió en elèctrics. Més tard es va unir al projecte Ricardo Arrondo, que en aquell moment estava centrat en el disseny d'electrònica ECO. Després d'un temps treballant en el model de vehicle elèctric i en la transformació de vehicles de combustió a elèctrics 100%, vam veure que era molt més viable centrar-nos en un producte concret: la transmissió. Això ens permetria aconseguir el nostre objectiu, entrar en la mobilitat elèctrica i ser part del procés de transició dels vehicles amb motor de combustió als elèctrics, passant pels híbrids. Al cap i a la fi, InfiTRAN es pot fer servir en els diferents models i millora les prestacions per a cada cas concret. Què és el sistema InfiTRAN (sistema de transmissió de potència) i com funciona? InfiTRAN és un sistema de transmissió. Està basat en el model contínuament variable amb derivació de potència i en el mode de variador de politges amb corretja metàl·lica i relació de trens epicicloidals. El sistema InfiTRAN permet, amb una entrada de revolucions constants del motor, que es puguin obtenir a la sortida la velocitat i el parell necessaris en funció de les necessitats del vehicle. De quines parts consta el sistema i quines són les seves aplicacions pràctiques? InfiTRAN es compon de dues politges i diversos conjunts d'engranatges pensats perquè el motor, sigui del tipus que sigui, funcioni en la franja òptima de revolucions. És per això que hem centrat el nínxol de negoci en l'automoció. A més d'aquest sector, el nostre sistema de transmissió es pot fer servir en altres àrees, com per exemple en molins eòlics, cosa que permetrà millorar la seva eficiència en la producció d'energies renovables. Disposem d'un disseny que optimitza el seu funcionament i millora el rendiment del motor. En què consisteix la tecnologia CVP i quin paper juga dins el sistema InfiTRAN? CVP és l'acrònim de Potència Contínuament Variable, un valor que, unit als diferents trens d'engranatges, ens permet desenvolupar InfiTRAN. Com que és un sistema contínuament variable, permet que no hi hagi salts esgraonats en els canvis de velocitat i que els processos siguin fluids, amb la qual cosa s'eviten els pics de consum i tensió. Quin estalvi energètic suposa per a un vehicle utilitzar la vostra tecnologia? El nostre sistema genera un augment d'autonomia en vehicles de combustió d'un 15%, mentre que en els elèctrics redueix el consum energètic en un 8%. Els models de caixa de canvi manual, automàtica o CVT es caracteritzen per augmentar les revolucions per després baixar-les fins a un punt òptim. Totes les persones que han conduït un vehicle amb CVT o caixa de canvi automàtica han pogut comprovar que quan premen l'accelerador les revolucions augmenten ràpidament i quan arriben a la velocitat que volies, van baixant. Això, en els vehicles de combustió, genera un alt consum en els motors tèrmics i híbrids. En el cas dels vehicles 100% elèctrics, actualment no es fa servir la caixa de canvis. Això fa que quan trepitgem l'accelerador, el motor ens dona tot el parell. El que passa és que els cotxes elèctrics no estan endollats a la xarxa elèctrica i la seva energia s'emmagatzema en bateries. Per tant, si accelerem i no tenim el nostre CVP InfiTRAN, es genera desgast en el motor pels pics de tensió, un factor que provoca desgast en les bateries. Per tant, l'ús del CVP InfiTRAN garanteix l'estalvi de consum i la durabilitat del motor i les bateries. I per a una empresa del sector energètic? En el sector de la producció d'energia renovable, com per exemple l'energia eòlica, el nostre sistema garanteix que, encara que la velocitat del vent sigui baixa, la producció d'energia sigui constant. És a dir, gràcies a InfiTRAN, hi ha un augment en les prestacions de la producció d'energia elèctrica. Quins són els avantatges principals d'InfiTRAN? InfiTRAN proporciona una reducció dels requisits de parell i potència del motor i, per tant, de la seva mida, d'un 25%. Ofereix, també, un augment d'autonomia d'un 15% en vehicles de combustió i un 8% en vehicles elèctrics, gràcies al funcionament en l'àrea de màxima eficiència del motor. D'altra banda, el sistema simplifica l'electrònica de potència del vehicle i, a més a més, redueix els costos de fabricació, gràcies a la seva versatilitat i a la seva àgil implementació en el sistema de producció. Què diferencia InfiTRAN d'altres sistemes del mercat? Quina és la importància de la reversibilitat en el vostre producte? El sistema InfiTRAN, a diferència d'altres sistemes, obre un ampli ventall de possibilitats en diferents mercats. En l'automoció, per exemple, per a unes revolucions òptimes garanteix la variació de velocitat fins i tot en marxa enrere. Mentre que, en el cas de l'eòlica, a una entrada variable garanteix una sortida constant. En tots dos casos, el disseny mecànic i electrònic ens dona la millora de les prestacions en els dos sistemes i garanteix la seva eficiència i un millor funcionament. Penseu en la internacionalització? Desenvolupar aquest projecte té com a principi la internacionalització, bàsicament perquè InfiTRAN és un component que s'utilitza en tots els vehicles. Poder implementar-lo en un model i mostrar els seus avantatges ens obrirà el camí a la internacionalització en aquelles marques d'automoció que decideixin utilitzar el nostre producte en els seus vehicles. Aquest projecte ha de poder arribar als OEM (fabricants d'automòbils); és l'objectiu des del principi, per això la internacionalització és obligada. Parla'ns de la vostra nova planta pilot. Quants llocs de treball generarà? El primer any, que dedicarem a l'optimització del desenvolupament, la plantilla de l'empresa arribaria a unes dotze persones. A partir de l'optimització del disseny i l'inici de la industrialització, podríem arribar a vint-i-cinc persones, perquè ja començaríem la feina a la planta de fabricació. El nostre objectiu real és poder tenir una planta de desenvolupament continu, en què es crearien diferents plataformes de treball amb un creixement escalable. Possibles llocs de treball? Potser unes cent persones els propers deu anys. Quins són els esculls principals que heu superat per aconseguir assolir l'objectiu de crear la vostra pròpia empresa? Al principi, la part econòmica, l'obtenció de fons que ens permetessin desenvolupar el projecte. A més dels fons propis, hem hagut de recórrer a finançament per aconseguir el capital que ens permetés desenvolupar aquest projecte. Com a empresa extremenya, penseu que la vostra companyia es podria convertir en el dinamitzador econòmic d'una comunitat autònoma amb poques companyies centrades en el sector automobilístic? Sí, sempre pensem que seria un motor d'innovació i desenvolupament d'un nínxol de mercat que encara no s'ha desenvolupat a Extremadura, ni a Espanya en general. A causa de l'escassetat del suport econòmic rebut, estem desplaçant el nostre personal a la Universitat Politècnica de Madrid de forma provisional. També ens estem acostant a la Comunitat de Navarra, on hi ha el nostre soci, per poder aprofitar les seves instal·lacions. Només així podrem trobar possibles inversors i/o indústries paral·leles en què puguem trobar partners que ens permetin continuar creixent. On us veieu com a empresa d'aquí a deu anys? Llavors ja haurem desenvolupat la transmissió per a vehicles i esperem estar fabricant transmissions per a les marques OEM que apostin pel nostre sistema i tecnologia. Això ens haurà donat pulmó financer per desenvolupar noves aplicacions centrades en l'energia eòlica, que probablement podrem implantar aviat. Com veus l'emprenedoria a Espanya? Hi heu notat algun canvi aquests últims anys? A Espanya l'R+D s'entén d'una forma errònia. En aquest país es dona molt poc suport a la innovació, cosa que fa que depenguem d'altres països. Creiem que s'hauria d'apostar més per la innovació, igual que es fa amb altres sectors, com l'agrícola, per exemple. A Extremadura hi ha moviment, però crec que es continua apostant per la producció, no per la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies. Sobretot en el nostre sector, pel que hem vist, el suport econòmic va a projectes productius ja consolidats, no a la creació de noves tecnologies que comportin un petit risc en capital/temps. Ens agradaria que la Comunitat d'Extremadura es convertís en una regió productora de tecnologia, així que des de la nostra empresa instem la Comunitat d'Extremadura a pensar que és possible avançar avui i ser al capdavant del canvi, no a la cua. Cal recordar que Extremadura està situada entre dos grans capitals, Madrid i Lisboa, un gran avantatge estratègic per a les empreses que no s'està aprofitant.

CORPORATIU
12 Agost, 2019

Com augmentar la teva seguretat en utilitzar xarxes wifi públiques

Encara que són molt fàcils d'utilitzar, les xarxes públiques poden ser un punt de vulnerabilitat que deixi exposades les nostres dades privades Són com oasis en el desert. Les xarxes wifi públiques ens ofereixen connexió en moments en què volem accedir a Internet i no podem. Per exemple, quan se'ns han acabat les dades en el nostre telèfon mòbil. També quan viatgem fora de la Unió Europea i no volem patir les conseqüències del roaming. Si volem baixar-nos algun arxiu voluminós o treballar fora de casa, respirem alleujats en comprovar que hi ha un wifi gratuït disponible. Viatjar a bord d'un tren per llocs sense cobertura i poder connectar-se també és motiu de celebració per a molts. Tenir disponible una connexió a Internet de manera gratuïta sempre és una alegria. Tanmateix, no tot són avantatges amb les xarxes wifi públiques o aquelles que detecta el nostre dispositiu i no requereixen una contrasenya per entrar. Precisament perquè són accessibles per a tot el món, són també un imant per a terceres persones interessades a accedir als dispositius que es connecten a aquests punts.La majoria de les xarxes wifi públiques no requereix una autenticació per poder-se utilitzar. Per aquest motiu, un hacker que utilitzi la mateixa xarxa que nosaltres per connectar-se podria accedir a la informació no xifrada que compartim o fins i tot a les dades emmagatzemades al nostre equip. En altres paraules, podria observar i comprendre sense traves el que fem des del nostre dispositiu. El tipus d'informació que es podria veure compromesa comprèn correus electrònics importants, informació financera i fins i tot les credencials que s'utilitzen per accedir a la xarxa d'una empresa. Això permet a qui la intercepta suplantar posteriorment la identitat del propietari per entrar en diferents sistemes. En qualsevol cas, el perill d'accedir a una xarxa wifi no segura no solament té a veure amb un possible robatori de dades. També exposa el dispositiu que connectem a rebre malware. Per exemple, Kaspersky explica que alguns crackers aconsegueixen piratejar el punt de connexió perquè es mostri a la pantalla una finestra d'actualització d'un programa conegut quan l'usuari s'està connectant. En fer clic a la finestra, el malware comença a funcionar.Significa això que hem de dir adeu a les xarxes wifi gratuïtes? En absolut. Per fortuna, hi ha algunes mesures que es poden adoptar per augmentar la seguretat en usar-les i reduir les possibilitats d'exposar dades o dispositius a les males intencions de tercers. Aquestes precaucions també s'han de prendre si intentem connectar-nos a una xarxa pública que requereixi una contrasenya per accedir-hi. Encara que té un grau més elevat de seguretat que una altra que no l'exigeixi, no deixa de ser un entorn de risc en el qual es connecten molts usuaris. Una de les maneres més segures d'utilitzar una xarxa wifi pública és fer-ho mitjançant una xarxa privada virtual o VPN. Bàsicament, consisteix a crear una xarxa local per connectar un dispositiu a un sistema que no està físicament present, com pot ser el cas d'un treballador que es vulgui connectar a la xarxa de la seva empresa de manera remota. Les xarxes VPN fins i tot permeten ocultar el lloc des del qual ens estem connectant. Normalment, els dispositius s'enllacen a un proveïdor d'internet i, des d'aquí, a un lloc web. En utilitzar una d'aquestes xarxes, la connexió des del proveïdor d'Internet s'adreçarà directament al servidor VPN i, des d'allà, partirà al seu destí a través d'una connexió que normalment estarà xifrada. A la pràctica, l'adreça IP del dispositiu serà la del servidor VPN, per la qual cosa amb caràcter general semblarà que s'està connectant des d'allà. I el més important de tot: la informació que comparteixi el dispositiu amb la seva xarxa estarà encriptada i, per tant, protegida davant de tercers. En resum, l'ús d'una xarxa VPN afegeix una capa extra de seguretat a la nostra connexió i és la millor opció que hi ha si hem d'accedir des d'una xarxa gratuïta a entorns amb informació sensible, com la xarxa de la nostra empresa o alguna aplicació financera. En qualsevol cas, aquest mètode no és infal·lible i convé utilitzar sempre connexions el més segures possibles per accedir a aquest tipus d'entorns.A més de la utilització d'una VPN, es poden adoptar altres mesures molt senzilles per augmentar la seguretat dels dispositius, especialment en les seves connexions a xarxes no segures. Una d'elles consisteix a indicar a l'equip que ens estem connectant a una xarxa pública, una opció disponible a Windows per alertar el sistema que no estem utilitzant una de la nostra total confiança. També convé comptar amb un antivirus actualitzat. Moltes d'aquestes aplicacions no només protegeixen els equips de malware, sinó que també detecten i bloquegen intents d'atac per part de tercers. Així mateix, és molt recomanable actualitzar els pedaços de seguretat que faciliten els fabricants del programa que utilitzem. Hi ha altres portes que convé tancar per mantenir fora de perill les nostres dades i dispositius. Una d'elles és la sincronització en segon pla d'agendes, calendari, descàrregues de correu electrònic i realització de còpies de seguretat. Almenys mentre estiguem connectats a una xarxa wifi no segura, el millor és aturar-la per evitar que altres hi interfereixin. Desactivar el sistema wifi dels dispositius quan es trobin lluny de les seves xarxes habituals és una altra precaució recomanable. S'ha de prendre en conjunt amb una altra: netejar la llista de punts d'accés memoritzats i deixar només els realment de confiança. La raó és senzilla. Tal com explica l'Oficina de Seguretat de l'Internauta, un atacant pot suplantar una xarxa wifi de la llista de preferits i aconseguir que el dispositiu s'hi connecti automàticament. Així, se situaria entre el punt de connexió i l'usuari. Sense saber-ho, aquest començaria a enviar-li informació sense cap mena de restriccions. La resta queda a la mercè de la imaginació del hacker i les seves intencions. El sentit comú sol ser el millor conseller a l'hora d'augmentar la nostra seguretat en un món que cada vegada està més connectat. Disposar de la informació adequada ens ajudarà, a més, a multiplicar-la.

INNOVACIÓ
05 Agost, 2019

“Disposar d’un dron subaquàtic permet fer inspeccions que abans podien ser molt perilloses.”

Entrevista a Roy Petter Dyrdahl Torgersen, CEO de Nido Robotics, empresa guanyadora dels Premis EmprendedorXXI a Múrcia.“Els vehicles submarins que se solen utilitzar en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per fer-los servir, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros.”Nido Robotics va néixer el 2016 després que el seu CEO, Roy Petter Dyrdahl Torgersen, tornés d'una complicada expedició de rescat a Papua Nova Guinea. D'aquesta experiència va germinar la idea de crear vehicles submarins teledirigits (ROV) assequibles, lleugers i fàcils de fer servir, que ajudessin els bussos en operacions de rescat en  zones de difícil accés, profunditat i visibilitat. Des de llavors, l'empresa ha crescut i les solucions que ofereix s'han multiplicat exponencialment. El seu sistema de ROV és intuïtiu i adaptable a les necessitats de qualsevol companyia que el sol·liciti. Amb una visió de negoci global, Nido Robotics desembarcarà aviat a Amèrica Llatina, on obrirà la seva primera filial a Xile per consolidar la seva expansió internacional. L'empresa ha estat guardonada recentment amb un dels Premis EmprendedorXXI.Com ha estat l'experiència de presentar-vos als Premis Emprenedor XXI i què us ha aportat com a empresa? Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, emocionant, en saber que competim amb algunes de les empreses més punteres de l'àmbit regional i ara de l'àmbit nacional. És un repte més al qual ens enfrontem i del qual ens sentim molt orgullosos. La idea de fer servir ROV per a tasques subaquàtiques va néixer durant una expedició de rescat de l'avió SS Dakota ─desaparegut a Papua Nova Guinea durant la Segona Guerra Mundial─, el 2012. Quina relació té aquella expedició amb el naixement de Niu Robotics? Efectivament, la llavor de Nido Robotics va sorgir durant la cerca de l'avió Dakota, l'expedició de la qual va tenir lloc l'any 2012 en aigües de Papua Nova Guinea. Vaig participar en aquella expedició, i em vaig sentir frustrat per les dificultats i la ineficiència de bussejar en aigües amb una visibilitat molt canviant. Durant els descansos, parlava amb la resta de l'equip de com de fantàstic seria tenir un ROV com els que hi havia al vaixell en què treballava habitualment. Però aquest tipus de vehicles submarins teledirigits requerien una logística i un capital fora de l'abast de l'equip de rescat del Dakota. Quan vaig tornar, em vaig dedicar a cercar opcions al mercat, sense trobar res que encaixés amb la meva butxaca. Més endavant, el 2015, vaig anar a passar un mes en una empresa de San Francisco.  La companyia havia llançat un producte al mercat que s'assemblava a allò que jo volia tenir, així que vaig tornar amb un acord de distribució sota el braç. Però, després, ens vam adonar que el producte no responia a les necessitats reals dels clients amb què parlàvem. Al final, vaig decidir que havíem de cercar una solució pròpia, per la qual cosa, el 2016, vaig decidir crear Nido. Per què, històricament, s'ha fet servir tan poc aquest tipus de robòtica per a activitats submarines? Principalment, perquè no existien ROV de mida reduïda i baix cost. Els vehicles submarins que se solen fer servir en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per manejar-los, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros. Tot això ha portat al fet que sigui complicat estendre'n l'ús, fins que han aparegut altres opcions, com la que oferim a Nido Robotics. Com heu aconseguit reduir els costos en materials i equip humà per fer aquesta tecnologia més accessible a les empreses? No només dissenyem els nostres productes, sinó que també els fabriquem. No obstant això, algunes peces i components els comprem (com motors, per exemple) perquè és molt més rendible i lògic; no val la pena dedicar temps a fabricar una cosa que ja existeix. A més, disposem d'un model de vehicle que es pot vendre desmuntat (si així ho sol·licita el comprador) i ell mateix pot acoblar-lo. Tot això ens ajuda a reduir costos i, per tant, ens permet tenir una oferta adaptada a tota mena de butxaques. Quines són les innovacions que ofereixen els vostres drons subaquàtics respecte d'altres models que ja existeixen? Els nostres ROV tenen unes característiques molt concretes que els diferencien dels altres que hi ha al mercat: fàcils de manejar, la mida reduïda i baix pes, la qualitat de les imatges, la versatilitat i el preu. Els vehicles fabricats per Nido Robotics es controlen a través d'un comandament, molt semblant al d'una videoconsola, de manera que el seu ús sigui molt intuïtiu per a tota mena d'usuaris. Fins i tot hem vist nens de 6 o 7 anys que, en pocs minuts, s'han convertit en pilots de ROV fenomenals. Fins a dia d'avui, la majoria de ROV que hi havia al mercat eren molt grans i pesats, cosa que en dificultava el transport i, en general, en feia molt complicat l'ús. Actualment tenim dos models al mercat, el Sibiu Nano, de 5 kg, i el Sibiu Pro, de 15 kg.Quins beneficis té l'ús d'aquests dispositius? Solem dir que el benefici més gran és per a les persones. Allà on no calgui submergir una persona, sempre estarem cuidant una vida. El treball submarí sempre té certs riscos per al bus, que es poden evitar.  Això no vol dir que els bussos desapareguin o que els pugui substituir un dron, ni de bon tros. Disposar d'un ROV et permet fer inspeccions que realment poden ser molt perilloses, o fins i tot arribar a llocs on una persona correria perill, sense la necessitat que així sigui. D'altra banda, els vehicles submarins teledirigits assoleixen grans profunditats, molt més enllà del que arribaria una persona. En concret, el nostre Sibiu Nano pot arribar als 100 metres i el Sibiu Pro, fins als 300. A més, són molt útils per a qualsevol persona que treballi al mar: científics, serveis de seguretat, ports, etc. Quina utilitat poden tenir els vostres drones subaquàtics de control remot en operacions de rescat? Com poden ajudar a salvar vides? La mida i el pes reduïts del Sibiu Nano permet introduir-lo en espais on abans no s'arribava.  Així mateix, el fet que incorpori càmeres i altres eines i que es pugui submergir fins a 100 metres, permet arribar a zones on una persona no podria o estaria posant la seva vida en perill.  Per exemple, a l'interior d'un pou, com va succeir fa unes setmanes durant les tasques de cerca d'un desaparegut a Sierra Espuña. Participem de manera voluntària en les tasques de cerca d'un noi que es creia que podia haver caigut en un pou de neu. Per desgràcia, no el vam trobar en cap dels pous inspeccionats i segueix desaparegut. Com funcionen els vostres drones? Els nostres productes es caracteritzen per ser molt fácils de fer servir gràcies a un nou sistema intuïtiu que permet dirigir els vehicles des de la superfície, i visualitzar-ne la feina a través d'una pantalla. Els sensors instal·lats en els nostres ROV permeten recollir dades i mostrar-les en temps real, com per exemple la profunditat de la zona o la temperatura. Què és el sistema “envirosense”? “Envirosense” és un sistema que desenvolupem a petició d'un dels nostres clients, un centre de recerca científica que necessitava recopilar algunes dades extra, a més de les que ofereix el Sibiu per defecte. Vam crear aquest sistema que recull informació específica sobre el PH de l'aigua i fa que les dades arribin de manera automàtica a l'ordinador que està connectat al vehicle. En general, el més interessant de tots els nostres productes és que es poden personalitzar segons les necessitats del client. Quines són les vostres expectatives de creixement? El nostre principal objectiu és seguir democratitzant l'accés a la tecnologia submarina. Aquest any obrirem una filial a Xile, un mercat molt important per a la indústria salmonera que hi ha al sud del país. La nova filial serà el nostre concentrador logístic a l'Amèrica Llatina. A més, desenvoluparem la xarxa de partners en l'àmbit internacional, i esperem treure diversos productes nous. La nostra visió o “Big Hairy Audacious Goal” (BHAG) a mitjà termini és convertir l'empresa en líder mundial de la robòtica submarina i entrar en altres camps de la robòtica. Com veieu el futur de la robòtica submarina? La robòtica subaquàtica existeix des dels anys 60, encara que històricament només ha estat a l'abast de sectors molt específics, com el militar o l'energètic, i d'unes poques persones privilegiades com James Cameron. Durant les darreres dècades, han aparegut alguns fabricants de mini i micro-ROV, que és el nostre nínxol actual, però encara eren massa costosos per a la immensa majoria d'empreses. A Espanya no hi ha cap fabricant que desenvolupi aquest tipus de productes i, a Europa, només n'hi ha un a Noruega i la seva orientació és més B2C. La principal competència ve dels Estats Units i el Canadà però, en general, és un sector força atomitzat i molt tradicional. En l'àmbit de producte, estem convençuts que tenim l'oferta més versàtil i accessible en el mercat global, el millor “price-performance ratio”. Què va ser el que et va empènyer a emprendre i què t'ha aportat? Sempre he estat una persona emprenedora, molt inquieta. Sempre m'ha agradat aprendre, de fet ho segueixo fent cada dia. Nido Robotics no ha estat res més que el resultat de portar a la pràctica les meves inquietuds. Hi ha qui somia a tenir una feina fixa i unes rutines diàries que li permetin tenir una vida tranquil·la. A mi m'agrada l'emoció de saber que cada dia serà diferent i m'apassiona enfrontar-me a reptes i poder superar-los. Encara que no crec que faci res de diferent d'altres emprenedors, sí que puc dir que en gaudeixo molt.

CORPORATIU
02 Agost, 2019

Què és el tethering o com aprofitar al màxim la teva connexió 4G

Els telèfons mòbils disposen d'una funció que els permet convertir-se en punts d'accés a internet per a tota mena de dispositius.Imagina que ets de viatge per treball i que el mitjà de transport que has escollit –bus o tren, per exemple– no disposa de connexió Wi-Fi o la que proporciona és lenta i funciona molt malament. Tanmateix, tu necessites treballar amb l'ordinador portàtil i deixar enviats aquests correus que no poden esperar. Com ho fas? La solució és fer servir el tethering, un terme anglosaxó que fa referència a la capacitat del nostre telèfon mòbil per compartir la seva xarxa de dades amb altres dispositius. Vegem com funciona aquesta opció, desconeguda per a molts usuaris i un autèntic salvavides en moments de necessitat.Quan fem tethering amb el mòbil en realitat estem convertint el dispositiu en un punt d'accés a internet, una espècie d'encaminador improvisat a què es poden connectar tota mena de terminals, des d'altres telèfons fins a ordinadors portàtils. En concret, hi ha tres tipus de tethering que podem fer a través del mòbil: connexió per Bluetooth, connexió per USB i connexió Wi-Fi; és precisament aquesta última la més útil i senzilla de fer, per la qual cosa ens centrarem en ella per explicar com activar-la.Dèiem que l'opció de connexió Wi-Fi és la més senzilla de fer, ja que no requereix instal·lar cap aplicació ni dur amb nosaltres cable USB. En el cas dels telèfons amb el sistema operatiu Android, l'única cosa que cal fer és entrar al menú d'ajustaments i, en l'apartat de xarxes o connexions, cercar l'opció denominada «zona Wi-Fi/compartir connexió». Dit i fet, és així de senzill, però cal anar amb compte, perquè pot ser que diferents versions d'Android denominin d'una manera diferent aquesta opció. Tanmateix, l'habitual és que sempre es trobi en l'apartat de connexions de xarxa. Si el teu telèfon mòbil és un iPhone, l'opció de tethering es troba també a la zona d'ajustaments i es denomina «Compartir internet». Per cert, no cerquis al telèfon la paraula tethering perquè no la trobaràs, per ser un terme més tècnic que comercial o per a usuaris.A l'hora de convertir el nostre telèfon en un punt d'accés a internet hem de recordar que qualsevol dispositiu aliè s'hi podrà connectar, utilitzant dades, i per aquest motiu és imprescindible establir una contrasenya per protegir l'accés. Habitualment els dispositius tenen una contrasenya genèrica del tipus «1234», per la qual cosa és molt recomanable canviar-la la primera vegada que la utilitzem. Encara que, en realitat, la mesura de seguretat més important que has de recordar a l'hora d'utilitzar el tethering al mòbil és vigilar el consum de dades; navegar per internet o veure vídeos en un portàtil mentre estem connectats a través del 4G del mòbil pot consumir ràpidament la nostra tarifa de dades, ja que les pàgines que visitem no estaran optimitzades per a mòbil.

INNOVACIÓ
31 Juliol, 2019

“Tracer torna el poder i el control de les entrades als seus propietaris”

Després d'anys treballant en empreses de revenda d'entrades, l'equip actual de Tracer va detectar que aquesta revenda no aportava valor ni als organitzadors ni als compradors i, a partir d'una base tecnològica, va decidir enfrontar-se al problema i donar transparència a aquest mercat. Avui dia, Tracer disposa d'un equip internacional que opera a quinze països. Entrevistem Alberto Martínez, general manager i cofundador de Tracer, per conèixer millor el projecte. Què ha suposat per a la vostra empresa guanyar un dels Premis EmprenedorXXI? Per a la nostra empresa ha suposat tot un salt endavant, tant pel reconeixement públic d'un projecte en què fa molt de temps que treballem com per l'oportunitat de treballar juntament amb CaixaBank. Crec que les dues coses són realment importants per al nostre creixement empresarial i que, d'alguna manera, empenyen i fan més fort tot el que ja s'havia creat. La idea de crear Tracer sorgeix d'una experiència laboral prèvia en empreses de ticketing (revenda d'entrades). Quins problemes i situacions de mala praxi vau detectar en el seu mode d'actuació que us van fer decidir a crear la vostra pròpia companyia? Efectivament, part de l'equip de Tracer ve d'altres empreses de revenda d'entrades. Aquesta és una de les raons per les quals vam desenvolupar l'Smart Ticket: ens vam adonar que la revenda és ineficient, perquè es beneficia del mercat de què forma part, però no li aporta cap valor. Hi havia des de problemes amb clients que veien que havien pagat un sobrepreu desorbitat, i se sentien enganyats, fins a altres relacionats amb l'autenticitat de les entrades. És un negoci centrat a fer diners a costa del perjudici de les persones que van a aquests esdeveniments en directe i també dels organitzadors, que veuen que el preu que posen i la part que se n'emporten és ínfima si ho comparem amb el que es poden endur les empreses de revenda. Amb quin objectiu neix Tracer i en què es diferencia d'altres companyies dedicades al ticketing? Tracer neix amb l'objectiu de tornar el poder i el control de les entrades als veritables propietaris. Som una empresa tecnològica, i això és una gran diferència respecte a altres del sector, que continua sent molt tradicional en aspectes bàsics, però clau, com ara la recollida de dades. Des de Tracer hem apostat per la transparència, per treballar braç a braç amb els organitzadors dels esdeveniments i, d'aquesta manera, crear el millor sistema de venda d'entrades adaptat a les seves necessitats i al seu públic. Tracer ofereix a l'usuari els seus serveis a través de dos canals: Smart Ticket i Hellotickets. En què consisteixen? Quins avantatges tenen per als fans, els organitzadors i els artistes? L'Smart Ticket utilitza tota la nostra tecnologia per ficar-se al mòbil de l'usuari en forma de QR dinàmic i permet que els organitzadors controlin el flux complet de compra d'entrades. Gràcies a diferents filtres, l'Smart Ticket impedeix la revenda d'aquestes entrades, o la permet seguint en tot moment les regles de l'organitzador. Aquesta és la veritable novetat des del punt de vista tecnològic. Pel que fa a Hellotickets, és la nostra plataforma global de venda d'entrades, que ja està en funcionament i que suposa un canal de distribució immens per a qualsevol esdeveniment. Els fans d'Itàlia poden comprar entrades per a un festival a Espanya i fer-ho de forma absolutament local. Per als organitzadors i artistes, és una qüestió d'exposició: arribaran a milions d'assistents potencials. Quin paper fonamental juguen els telèfons intel·ligents en el vostre sistema? El telèfon intel·ligent és l'eina en què es basa l'Smart Ticket. Actualment, els telèfons intel·ligents formen part de nosaltres com una part més del cos. Per què no aprofitar-ho per simplificar les coses? L'Smart Ticket viu al nostre telèfon i això és el que el fa més segur, perquè cada entrada anirà associada a un dispositiu. Com heu aconseguit frenar el frau en la venda d'entrades amb la vostra proposta? Evitar el frau al 100% és una missió realment complicada, però hem aconseguit trobar diversos punts que el faran pràcticament impossible: l'Smart Ticket no és estàtic, de manera que no serveixen les captures de pantalla; va associat a un dispositiu i per transferir l'entrada hem creat un mètode que obliga que les dues persones estiguin o bé juntes o bé en contacte directe, de manera que la compra de centenars d'entrades per revendre-les a desconeguts no es podria dur a terme de forma sistemàtica. Quins avantatges ofereix la tecnologia blockchain per a Smart Ticket? Blockchain és el sistema en el qual nosaltres bolquem aquesta informació recollida a l'Smart Ticket, de manera que ens assegura que cada transacció quedi gravada i aquesta informació no es pugui alterar sense permís i coneixement dels organitzadors dels esdeveniments.Què és la vostra API i com pot ajudar l'usuari i els organitzadors d'esdeveniments? La nostra API estandarditza milers d'esdeveniments de centenars de proveïdors locals en diferents parts del món. Això vol dir que, amb una sola connexió, les empreses poden accedir a una gran quantitat d'esdeveniments a qualsevol lloc sense necessitat de preocupar-se per fer les integracions amb cada proveïdor. Per a l'usuari, significa tenir una àmplia selecció d'activitats i esdeveniments en una sola pàgina, amb la comoditat que això suposa, i per als organitzadors, la possibilitat que els seus esdeveniments estiguin a disposició de múltiples canals de venda. D'on sorgeix la vostra vocació internacional? A quants països esteu presents avui dia? Som un equip internacional i tenim una visió global del mercat. Per a nosaltres seria impossible pensar només en un país on desenvolupar una idea, perquè precisament va ser concebuda per ser transversal i ajudar que les fronteres desapareguin, tant per als usuaris que viatgen i es mouen a la recerca d'experiències úniques com per als organitzadors d'esdeveniments, que troben clients molt més enllà dels seus països d'origen. Ara mateix som a Espanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Mèxic, Brasil, Argentina, Colòmbia i els Estats Units. Per què és tan important oferir el servei en l'idioma de l'usuari? Primer, per la vocació de fer-li les coses fàcils al client que compra i, segon, perquè és la nostra manera de posicionar-nos als països on som. Google mostra abans les pàgines en l'idioma en què s'està fent la cerca. Quins són els vostres pròxims projectes? Ara mateix, estem desenvolupant l'Smart Ticket per a equips esportius concrets i treballant molt perquè la pròxima temporada sigui una realitat. Amb Hellotickets, estem a punt de llançar vuit mil experiències en més de cinquanta destinacions, que se sumen a tot el nostre inventari anterior. Què us ha aportat, personalment i professionalment, la vostra experiència com a emprenedors? Emprendre és un aprenentatge constant i crec que, professionalment, contribueix a fer que cerquis sempre el màxim esforç amb els mínims recursos, que això és una cosa que a les start-ups sabem fer molt bé. En l'àmbit personal, és una exigència constant i és cert que acaba formant part de la teva vida fins al punt que no és fàcil desconnectar. Però, alhora, t'aporta la satisfacció d'estar treballant en una cosa en què creus i que veus créixer. Per què penseu que una persona s'ha d'arriscar a emprendre el seu propi negoci? Des del meu punt de vista, és una forma de creixement personal i laboral. Emprendre aporta valor al sector del qual formes part, és la capacitat de generar ocupació, de dur a terme una idea que tens al cap i que és capaç de transformar-se en alguna cosa tangible. Com veus el mapa de l'emprenedoria a Espanya? Crec que, al nostre país, aquests últims anys han nascut grans empreses que han evolucionat des de start-ups molt petites. Això demostra que alguna cosa està canviant i que hi ha professionals amb inquietuds i aptituds, capaços i valents, per emprendre i donar forma als seus projectes. A més, aquest tipus de premis i altres iniciatives d'empreses més grans o d'entitats bancàries incentiven enormement el desenvolupament d'idees i són, moltes vegades, el punt d'inflexió necessari perquè el creixement es converteixi en una realitat.

CORPORATIU
30 Juliol, 2019

Marco Polo, el comerciant que ens va fer somiar amb les meravelles de l’Orient Llunyà

L'antiga Ruta de la Seda aprofitada per la família Polo es reivindica avui com un dels corredors comercials clau per al futur econòmic del bloc euroasiàtic Vivim en un món globalitzat en què comprem articles de manera quotidiana en països tan llunyans com Corea o la Xina. Ens sembla el més normal i fins i tot, moltes vegades, econòmic. Potser això sigui viure en el futur, un que ni els més optimistes emprenedors de fa centenars d'anys podrien haver imaginat. Ni tan sols Marco Polo, un viatger i comerciant amb una història entre la realitat i la fantasia. Són moltes les vivències que ens va llegar aquest venecià, però nosaltres ens quedem amb la seva aportació més important: va fer que les potències occidentals de la seva època somiessin amb les meravelles que esperaven a l'Orient Llunyà. I quines meravelles…Sobre la figura de Marco Polo ha existit sempre un halo de misticisme i èpica propi dels grans aventurers. Sabem que va néixer a la República de Venècia el 1254 i que va morir 69 anys després allà mateix, convertit en un mercader d'èxit i amb una gran influència política. En el camí, aquest fill de comerciants va passar diverses dècades viatjant per Orient i acumulant unes experiències que a la seva tornada bolcaria en el conegut com a Llibre de les meravelles –que va escriure Rustichello de Pisa, a qui es diu que va conèixer a la presó–. En aquest llibre Marco Polo explica com, quan tenia poc més de 17 anys, el seu pare i el seu oncle van portar-lo de viatge per visitar els països que actualment són Israel, Armènia, Geòrgia, Pèrsia, Afganistan, Xina i Mongòlia. Segons la narració, és en aquests dos últims països on el venecià va passar més temps, sota la protecció i al servei de Kublai Kan, líder de l'imperi mongol i primer emperador xinès de la dinastia Yuan. Gràcies al sobirà, Marco Polo va poder convertir-se en un autèntic sociòleg que va estudiar tradicions, formes de govern, mètodes artesanals… Però sobretot i com a bon mercader, Marco Polo es va fixar en com la gent comerciava en aquell racó del món. Les mercaderies més apreciades, les distàncies entre diferents punts comercials, els costums a l'hora de tancar tractes i fins i tot el tipus de diners que s'utilitzava a la Xina, tot va quedar registrat per Marco Polo. De fet, aquest últim punt és un dels que més va sorprendre el viatger perquè, en una època en què Europa gestionava les seves finances a través de l'encunyació de monedes, a Orient ja utilitzaven el paper moneda. Això era una autèntica revolució, perquè fins aquell moment la moneda amb què es feia qualsevol transacció tenia valor intrínsec –or, plata o qualsevol altre material amb què estigués fabricada–; però no era el cas del paper, que només tenia el valor que les autoritats li havien atorgat. Exactament el mateix que passa avui amb la nostra moneda. Així doncs, el Llibre de les meravelles és un volum a mig camí entre un tractat comercial i una guia de viatges, tot salpebrat amb la descripció de ciutats meravelloses i costums estranys a ulls occidentals. En la seva època aquesta obra semblava tan fantàstica que molts contemporanis de Marco Polo van posar en dubte la veracitat d'allò narrat, com ara que el comerciant fos nomenat governador d'una província xinesa. Un dubte lògic que ha acompanyat la figura de Marco Polo però que no enterboleix un dels seus llegats més importants: ajudar a despertar l'interès de les societats occidentals per aquelles terres llunyanes i reivindicar la importància del comerç amb potències estrangeres –que avui considerem clau–. I Marco Polo sabia exactament com fer-ho: a través de la Ruta de la Seda. Recordem que en el segle XIII la Ruta de la Seda era un dels cordons umbilicals principals que unien dos mons molt desconnectats l'un de l'altre: les nacions del Mediterrani –europees i àrabs– amb l'Índia, Pèrsia, la Xina i Mongòlia. Aquesta ruta, clau per entendre l'economia global del moment, es considerava relativament segura en una època en què qualsevol viatge era llarg, tediós i potencialment perillós. Per aquest motiu no és estrany que la pròspera República de Venècia i els seus comerciants l'aprofitessin per visitar els països exòtics més enllà del Mediterrani. Marco Polo va passar els seus últims anys convertit en un mercader reputat i sent membre del Gran Consell de la República de Venècia. Però sobretot, va quedar en l'imaginari col·lectiu com a representant de les riqueses i possibilitats exòtiques que esperaven als qui s'atrevissin a iniciar el llarg viatge fins al confí del món.Per a la Xina, aquest confí del món el representa Europa Occidental i concretament Espanya. Quan el 2013 el president xinès Xi Jinping va presentar al món un dels plans comercials més ambiciosos del segle XXI, el que va fer va ser ressuscitar part de la història que ha unit els blocs occidental i oriental durant els últims 2.000 anys. La Iniciativa del Cinturó i la Nova Ruta de la Seda –OBOR, de l'anglès «One Belt, One Road»– crearà corredors comercials per terra i mar que uniran la Xina i l'extrem sud d'Europa en un projecte sense precedents. Parlem d'una Ruta de la Seda ferroviària de més de 13.000 quilòmetres d'extensió, els que separen Wiyu, a la costa oriental xinesa, i Madrid. En paral·lel, una ruta marítima que vorejarà tot l'extrem sud d'Àsia aprofitarà el canal de Suez per portar en vaixell productes asiàtics directament al cor del continent europeu, i viceversa. Quan la ruta estigui completada, no només s'hauran connectat dos dels blocs econòmics més importants del món, sinó que s'haurà fet realitat un somni comercial a l'altura de l'ambició de Marco Polo mateix.

CORPORATIU