Contra la pobresa, Big Data
En els darrers anys, les dades han esdevingut un dels avantatges competitius més valuosos gràcies a la seva explotació i interpretació per convertir-los en informació útil i descobrir noves tendències que permetin reduir costos, millorar la presa de decisions o generar nous productes i serveis. Vivim en una societat cada vegada més digital, en què constantment fem consultes a Google, enviem missatges de text per WhatsApp i publiquem continguts a les nostres xarxes socials. Aquestes accions generen quantitats massives de dades que poden servir per lluitar contra la pobresa.Segons dades de la GSMA, avui dia ja hi ha més de nou mil milions de subscriptors mòbils únics als països en via de desenvolupament. La penetració de la telefonia mòbil en aquestes localitats és tan gran que, per exemple, a l'Àfrica és més fàcil accedir a un smartphone que a un servei d'aigua potable. I és que l'expansió de les xarxes mòbils ha creat una infraestructura global, que genera enormes quantitats de dades que són de gran rellevància per al desenvolupament social i econòmic. Les dades són essencials per prendre decisions: sense aquestes no es pot saber quantes persones viuen en la pobresa, quantes escoles s'han de construir i on, etcètera. Aquesta tecnologia permet obtenir i analitzar grans quantitats d'informació, que procedeixen de fonts molt variades, de manera ràpida i eficaç. Per això, el Big Data pot ajudar a conèixer concretament en quines àrees geogràfiques hi ha determinats problemes i emprendre polítiques socials més efectives per abordar-los. Tal és el potencial de les grans dades que, el 2017, l'ONU ja va dedicar un fòrum per abordar-ne els avantatges en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030.Avui dia ja hi ha diverses institucions i iniciatives que defensen que les dades podrien acabar amb la pobresa. Una d'aquestes és el Rellotge Mundial de la Pobresa, promogut per Wolfgang Fengler, economista del Banc Mundial. Es tracta d'una eina desenvolupada per la companyia australiana World Data Lab (WDL), que es basa en les enquestes de llars d'àmbit nacional, disponibles públicament i utilitzades per organismes com el Banc Mundial i projeccions de creixement econòmic del Fons Monetari Internacional. Gràcies als algoritmes, es mostra en temps real la pobresa estimada fins al 2030 per a cadascun dels països del món. Aquestes prediccions també permeten analitzar com canvien els ingressos de les persones al llarg del temps a cada país, utilitzant pronòstics del creixement econòmic i escenaris de llarg abast, que donen compte d'esdeveniments globals com el canvi climàtic o la pobresa. Segons el projecte, avui dia la taxa actual de reducció de la pobresa se situa en unes 0,5 persones per segon.Posar fi a la pobresa en totes les seves formes és el principal i primer repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides per al 2030. Malgrat que la taxa de pobresa mundial s'ha reduït a la meitat des de l'any 2000, als països en via de desenvolupament encara una de cada deu persones i les seves famílies continua vivint en una situació de pobresa. Sens dubte, es tracta d'una problemàtica que va més enllà de la manca d'ingressos i recursos per garantir uns mitjans de vida sostenibles, ja que entre les seves diferents manifestacions figuren la fam, la malnutrició, la manca d'un habitatge digne i l'accés limitat a altres serveis bàsics com l'educació o la salut.
SOCIAL
Quant falta perquè arribi el cotxe autònom?
Si volem veure circular un vehicle sense conductor, no és cal treure la pols del VHS per veure un episodi de El Coche Fantástico. Només cal trobar un vol barat a Göteborg (Suècia) i fer una volta pel port. Allà, una espècie de cotxe esportiu estira un remolc per moure contenidors. No hi ha ningú darrere el volant: es tracta d’un nou concepte de camió autònom que ja assaja Volvo en entorn real. En realitat, són moltes les proves que es fan amb automòbils autònoms de nivell 5 —és a dir, els que no necessiten la intervenció d’un humà per circular— a tot el món. Fins i tot Google ja ha anunciat la construcció de la primera fàbrica que es dedicarà a produir cotxes totalment automatitzats de manera massiva. La tecnologia en els vehicles ja està a punt per al nivell 5 de la conducció autònoma, el màxim dels sis que marca la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE). Un exèrcit de sensors, centraletes, programari i sistemes d’intercanvi de dades a bord ho fan possible. Si els automòbils ja estan preparats per deixar desplaçar-nos-hi llegint el diari en lloc de conduint-los, per què encara continuem aferrats al volant? Cal buscar-ne la resposta a fora: ni les infraestructures ni la legislació encara no estan adaptades perquè aquests cotxes tan intel·ligents puguin circular sense supervisió. Això sí, tot apunta que no trigaran a estar-ho.Un dels obstacles principals que es troba el cotxe autònom per convertir-se en un habitual de les carreteres està relacionat amb la transmissió de dades. Perquè un vehicle pugui circular sol de manera segura, s’ha de comunicar amb l’entorn. Percebre si hi ha algun obstacle per poder-lo esquivar. Saber si les condicions meteorològiques són complicades per calcular una altra ruta. Fins i tot si pot anar al taller més proper en cas de detectar alguna avaria. Tot això només és possible si el vehicle emet i rep informació d’aquest entorn que l’envolta. Els cotxes autònoms s’han de comunicar amb altres vehicles, usuaris de la via i, fins i tot, amb infraestructures com el mateix asfalt o els semàfors. Gestionar tota aquesta quantitat de dades i fer-ho a la velocitat necessària perquè el vehicle reaccioni a temps és molt complicat amb la tecnologia actual. Tanmateix, l’arribada de les xarxes 5G pot solucionar aquest problema. De fet, la tecnologia 5G és la que permetrà desenvolupar un projecte pilot a Barcelona liderat per Telefónica i Seat que actuarà com a primer pas per a una conducció cooperativa i autònoma a la ciutat. Això serà possible gràcies a dues característiques de la tecnologia 5G: la seva baixa latència, que permet als vehicles rebre i enviar informació instantàniament, i la possibilitat d’aplicar l’edge computing, una tecnologia relacionada amb l’internet de les coses (IoT) que permet analitzar dades locals en temps real. Tot això, unit a la gran capacitat de transmissió de dades que ofereix el 5G gràcies a la seva amplada de banda, significa que aquesta tecnologia pot ser la peça que faltava per fer que cotxes, infraestructures i altres usuaris de la via es comuniquin i que ho facin de manera eficaç. D’aquesta manera, una càmera d’un semàfor pot avisar els vehicles que hi ha un embús i perquè el puguin evitar. Les ambulàncies també podran avisar de la seva presència diversos carrers abans de trobar-se amb un automòbil, perquè el cotxe pugui prendre la decisió més adequada sobre la seva ruta. Fins i tot sensors instal·lats a les autovies podran alertar els automòbils que l’asfalt s’està gelant quilòmetres abans d’arribar-hi. A més, l’smartphone o els dispositius wearable de vianants i ciclistes alertaran de la seva presència en el futur per evitar atropellaments.Pot ser que l’arribada del 5G precipiti l’arribada dels cotxes totalment autònoms als carrers. Tanmateix, no sembla que sigui possible abans del 2030. Almenys així ho calcula el grup GEAR 2030, que integren experts de la indústria, la investigació i institucions públiques. Serà en aquesta dècada, afirmen, quan hi haurà el ple desenvolupament del cotxe totalment autònom. De fet, ha elaborat una sèrie de recomanacions per assegurar-se que l’entorn necessari perquè aquests vehicles puguin circular, tant a nivell públic com legislatiu, estigui a punt per llavors. Una de les raons està relacionada amb l’adaptació de la legislació a la nova realitat del cotxe connectat. I no és tan senzill com fer un parell de canvis a la Llei de seguretat viària. En aquest sentit, els juristes ja es plantegen qüestions com la categoria jurídica dels robots, els nivells d’autonomia que coexisteixen, el concepte de responsabilitat civil en aquests casos, qui ha d’indemnitzar per danys en cas d’accident o com enfrontar-se a un producte defectuós. Mentrestant, els cotxes autònoms de diversos nivells coexistiran a les carreteres. Així, s’espera que el 99% dels cotxes que es venguin el 2035 tingui característiques de conducció autònoma de nivell 3 (automatització parcial) o 4 (alta automatització). Això plantejarà més complexitat a l’hora de dir adeu al volant de manera definitiva. La raó és que vehicles amb humans a dins prenent decisions i d’altres que circulen pràcticament per si sols coincidiran en un mateix carrer. Si hi ha algun problema, qui assumirà la culpa?, com processarà la situació l’automòbil totalment automatitzat? Són qüestions molt complexes a les quals tecnologia i legislació hauran de donar una resposta.
INNOVACIÓ
Repte 9: Els medallistes parlen de la seva experiència al Mundial de Natació Paralímpica de Londres
Del 9 al 15 del mes de setembre passat va tenir lloc a Londres el Mundial de Natació Paralímpica, del qual la selecció espanyola va tornar a casa amb un total de 14 medalles.Entrevista a Toni Ponce, plata (en els 200 lliures, categoria S5) i dos bronzes (un aconseguit en la final dels 100 metres braça i un altre, en els 100 lliures), i Óscar Salguero, plata 100 metres braça, classe S8 (es va quedar a tan sols 13 centèsimes del ceptre mundialista).-Toni Ponce: Des del 2017 sempre estem concentrats junts durant la setmana de competició. Malgrat la diferència d'edat, ens compenetrem molt bé i ens donem molt de suport l'un a l'altre. Per això, sempre donem al seleccionador la mateixa premissa: que, si us plau, ens posi junts a l'hotel. L'Óscar és un noi jove però molt madur, que sap el que vol en cada moment. Tots dos som molt tossuts (riu). -Óscar Salguero: Jo crec que tenim les idees molt clares i una mentalitat molt semblant. No anem als entrenaments a passar l'estona, sinó a aprofitar-los al màxim i a donar el cent per cent. -Ara que ha acabat la competició i heu tingut temps de digerir els resultats, quina valoració feu del vostre rendiment en el recent Mundial? -T. P.: Personalment, la valoració ja la vaig fer fa una setmana, en tornar de Londres. Ara, sincerament, ja estic pensant en la temporada següent. Però, en qualsevol cas, és molt positiva, perquè m'havia marcat l'objectiu de guanyar tres medalles. I ho vaig aconseguir. L'espineta que se'm va quedar clavada va ser aconseguir el bronze dels 100 metres braça, categoria en què m'hauria agradat estar una mica més amunt en el podi. Ara toca mirar vídeos, meus i dels rivals, perquè tenim un any per treballar de valent i ser més competitius de cara als jocs de Tòquio. -Óscar Salguero: Per part meva, crec que ha estat un dels millors campionats que he fet. Però no va ser fàcil, perquè a mi em tocava nedar l'últim dia, i anava veient com, a mesura que transcorria la competició, a alguns dels meus companys no els sortien les coses com desitjaven. Això em generava certs dubtes, encara que en el fons sabia que estava en el meu millor moment. Finalment, vaig aconseguir l'objectiu que m'havia fixat amb el meu entrenador, que era millorar la meva marca personal. En el meu cas també, l'únic disgust va ser no aconseguir guanyar el meu rival i quedar-me a 13 centèsimes de l'or. -Fora de l'aspecte esportiu, amb què us quedaríeu d'aquesta experiència? -T. P.: Jo, personalment, amb la convivència amb els meus companys i amb Jaume Marcé, el nostre entrenador. Es responsabilitza d'un grup gran de nois i noies i no tots obtenen els mateixos bons resultats. Per això crec que, per a ell, no sempre ha de ser fàcil gestionar-ho; per això intentem ajudar-lo. -I vosaltres, com porteu la pressió? -O. S.: Abans m'influïa més i em posava més nerviós. Però aquest any el meu entrenador i jo hem abordat la prova d'una forma diferent. I estic molt content amb el resultat. Bàsicament, he intentat aprofitar una mica els dies abans de la competició, quan no havia d'entrenar, per relaxar-me, desconnectar de la piscina i, per exemple, anar a passejar per Londres amb la meva família. Per bé que és cert que noto molt l'evolució física i tècnica que he fet últimament, no és menys important tot el que estic aprenent en gestió emocional. Quan vaig començar en això era un nen i no portava gens bé la manera com els teus oponents intenten intimidar-te abans d'una prova, mirant-te fixament, rient-se de tu, intentant posar-te nerviós. Ara he canviat. Vaig a la meva i no em fixo en res ni en ningú. En aquest sentit, he evolucionat molt. -T. P.: Jo també crec que he estat força concentrat. De totes maneres, intento sentir només la pressió justa, ni més ni menys. En aquest sentit, treballem molt amb l'Edu, el psicòleg del CAR, visualitzant situacions d'estrès per saber com afrontar-les quan t'hi trobis al davant. Aquest any potser necessitem una mica més d'ajuda per gestionar els nervis de cara a Tòquio. Perquè de vegades el cap no t'ajuda massa. -Com són les últimes setmanes abans d'una competició d'aquest nivell? Us prepareu d'alguna forma específica? -T. P.: En realitat, a mi m'agrada veure el resultat com la suma d'un tot, de l'esforç de tot l'any, des que comencem la pretemporada. -O. S.: Però sí que és cert que durant les últimes setmanes fas menys hores de gimnàs, per descansar la musculatura, fas simulacres de competició amb el banyador oficial, cuides més l'alimentació –no necessites menjar tants carbohidrats perquè tampoc no consumeixes tanta energia– i treballes al costat del biomecànic del CAR (Andreu Roig) per analitzar vídeos dels nostres propis entrenaments i, d'aquesta forma, poder rascar algunes dècimes de segon polint certs detalls. Busquem la perfecció. -Són aquestes ànsies de superació les que posa en valor la campanya Inconformistes de l'esport de CaixaBank. -T. P.: Jo vaig tenir l'oportunitat de participar activament en la definició d'aquesta campanya. L'entitat va convocar uns quants atletes perquè poguéssim aportar la nostra visió de l'esport paralímpic en primera persona. I els vam dir que preferíem que no es posés l'accent en la discapacitat. La tenim, és clar; no ho neguem. Però això no ens fa diferents dels atletes convencionals. Ens esforcem igual, ho intentem sense defallir, ens enfrontem als nostres handicaps. Per això, el que fem no val ni més ni menys. I no necessitem la compassió de ningú. -Què representa per a vosaltres que una entitat tan potent com CaixaBank aposti per l'esport paralímpic? -O. S.: A mi m'omple de satisfacció, perquè el meu objectiu és que un dia ens donin les mateixes beques que als atletes olímpics, i siguem igual de coneguts. El suport de CaixaBank contribueix a aquesta visibilitat i reconeixement. -T. P.: El fàcil és apostar per l'esport olímpic, per això estem molt agraïts per tota la difusió que estan fent mediàticament. Gràcies a ells –i a altres empreses com Ambre o Luamvi–, l'esport paralímpic és cada vegada més reconegut, hi ha més diners, arribem a més gent. Però no per fer llàstima, sinó per plasmar la rivalitat ben entesa, l'esperit competitiu, l'autoexigència i la superació diària. -Però encara queda molt camí per fer… -T. P.: A Espanya es percep una millora. Però, per descomptat, hi ha altres països que ho fan molt millor que nosaltres, com per exemple Anglaterra. Sense anar més lluny, el recent Mundial no havia de fer-se allà, sinó a Malàisia. Però per motius polítics no va poder ser. I a Anglaterra no li va faltar temps per aixecar la mà i organitzar la competició. I ni més ni menys que a la seva piscina olímpica. -O. S.: A mi m'ha sorprès molt la consideració i el seguiment que té l'esport paralímpic a Londres. Es valora moltíssim, es difon a les xarxes socials, es veuen anuncis al metro i per la ciutat… Només calia veure com estaven de plenes les graderies durant la competició. Font: SPORT, Alberto González.Si vols escoltar més sobre ells fes clic als seus podcast:
SOCIAL
HUUB i Seacliq, empreses portugueses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI
HUBB i Seacliq són dues de les empreses portugueses que es van presentar a la 21a edició dels Premis EmprendedorXXI. Totes dues van resultar vencedores en la categoria sectorial. HUUB, amb plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda, va guanyar en el sector Commerce Tech. Seacliq, reconeguda en l'àmbit Agro Tech, ha creat una plataforma electrònica basada en blockchain per a la primera venda de peix. Una plataforma integrada per gestionar la cadena de subministrament en la indústria de la moda Com i quan va sorgir la idea de crear HUUB? Tots els integrants de HUUB hem tingut contacte, d'una forma o d'una altra, amb els dos eixos elementals que han governat el projecte des de la seva concepció: el comerç detallista i la logística. I tots érem conscients de les ineficiències existents, especialment en els processos d'internacionalització del negoci, fins i tot en els grans grups nacionals. Sabíem que la tecnologia seria el tercer gran eix que resoldria aquest problema: així va sorgir la idea de crear un negoci basat en una plataforma amb capacitat per gestionar la totalitat de la cadena de subministrament de marques de moda amb l'objectiu d'assolir la màxima eficiència. En què consisteix exactament? HUUB és un accelerador de marques de moda. En l'era global, HUUB es posiciona al centre d'un ecosistema dinàmic, la cadena de subministrament de tots els seus clients i socis, amb un objectiu clar: fer créixer el negoci de tots. Per això hem desenvolupat una plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda denominada Spoke. Spoke fa la gestió de la cadena d'extrem a extrem, des dels proveïdors fins al client final ─ja sigui B2B o B2C─ en més de 120 mercats, sempre amb total visibilitat dels processos i les interaccions. L'avantatge competitiu rau en l'agregació de múltiples serveis en un únic punt i en una simplificació de la tarifació inspirada en el model SaaS (Software as a Service), la qual cosa garanteix una previsibilitat i gestió total que, al seu torn, permet als clients centrar-se en el que considerem l'essencial: el disseny i les vendes. Com pot ajudar la plataforma Spoke a la indústria de la moda a Portugal? Tenim un vincle molt estret amb la indústria de la moda a Portugal, especialment amb el teixit productiu nacional que alimenta aquest sector, que és dels més lucratius a tot el món. Ja ens beneficiem directament amb clients pel fet que produeixen al nostre país, però també hem aconseguit que alguns clients comencin a produir aquí, malgrat que no és el nostre core. Aquest és un vessant de benefici directe, però si ens fixem en tota la digitalització que la plataforma aporta a la indústria, creiem que el sector de la moda pot beneficiar-se molt d'un projecte com el nostre. Com vau aconseguir arribar a les marques internacionals i atreure-les a la vostra cartera de clients? Va ser un procés absolutament natural perquè, en realitat, HUUB va començar precisament amb una marca alemanya. La necessitat i l'avantatge competitiu d'aquestes marques rau en el fet que produeixen al nostre país. Avui tenim marques de 18 països, per la qual cosa a la nostra empresa, pel que fa a les marques, els centres de producció o els mercats de distribució, som veritablement agnòstics respecte de la geografia. Heu pensat a aplicar la vostra plataforma a altres sectors de la indústria? Creiem que el sector de la moda té una massa crítica, un potencial de negoci i una complexitat que ens ocupa en tots els paràmetres. Tanmateix, sabem una cosa: si estem preparats per treballar en la logística d'aquesta indústria, estem preparats per a moltes altres, perquè les exigències i la complexitat de l'univers de la moda són molt elevades. Quins consells donaríeu a altres emprenedors que vulguin iniciar la seva pròpia aventura empresarial? Sigui quina sigui la idea, el producte o el servei, es tracta sempre d'un negoci. I no hi ha negoci actiu que no sobrevisqui al que denominem el test del mercat. Veiem moltes startups completament obcecades amb inversors i no tenim dubtes que són molt importants, com ho han estat per a nosaltres. Però, per damunt de tot, la idea ha de tenir l'acceptació del mercat que es pretengui assolir. No es pot començar la casa per la teulada.La Llotja Digital: tecnologia al servei del sector pesquer per rendibilitzar el negoci Com va néixer Seacliq i per què es va centrar en el sector de la pesca? Seacliq és una subsidiària de Bitcliq, companyia especialitzada en el desenvolupament de la veta de mercat de la Llotja Digital. Bitcliq és una empresa que va sorgir amb un espectre d'actuació una mica més ampli, el desenvolupament de projectes per a la indústria. Aviat li va sorgir un desafiament per al sector pesquer: ajudar una flota de pesca industrial amb seu a Ghana, a l'Àfrica. Seacliq va néixer a partir del repte de crear una plataforma tecnològica que l'ajudés a gestionar totes les operacions. L'objectiu era conèixer les despeses associades a totes les embarcacions per poder establir un preu just i que fos rendible. Com "va descobrir" Seacliq aquest client? Va ser una coincidència. Un vell contacte em va presentar el repte i el timing va ser perfecte. Aquest era "el projecte" que Seacliq estava buscant, no només per obtenir nom i impuls internacional, sinó també i, principalment, per tenir l'oportunitat de crear solucions diferenciadores. Un any després, la solució s'havia implementat, amb èxit, en els vaixells del que era el màxim processador mundial de tonyina. A partir d'aquesta data, l'empresa va aconseguir fer la gestió en temps real, i va permetre conèixer no només el que s'havia pescat, sinó també el valor de cada tona de peix. En què va consistir la solució? Vam crear un software que els vaixells poguessin utilitzar fàcilment per recollir dades dels sensors i dels mateixos usuaris ─els membres de la tripulació. L'objectiu era presentar la informació de forma organitzada, transmetre-la per satèl·lit de manera optimitzada per no disparar els costos de comunicació, recopilar-la en el núvol i fer les anàlisis necessàries per donar els indicadors en temps real. Després de l'èxit de la gestió operativa, que va ser el primer pas, els nostres clients van començar a veure el potencial d'anar treballant el vessant de la traçabilitat i la qüestió de la sostenibilitat en el sector. De sobte, teníem una eina que, a més de permetre al gestor prendre decisions, possibilitava que el comprador disposés d'informació sobre el peix que estava comprant. Com va sorgir la "Llotja Digital"? El 2017, vam tenir l'oportunitat de participar en una trobada mundial per debatre el futur de les comunicacions per satèl·lit. Però hi havia una condició: havíem de produir un vídeo que mostrés l'aplicació de la tecnologia per presentar-lo en la conferència. La proximitat de l'esdeveniment ens va portar a buscar la possibilitat d'implementar el nostre negoci a Portugal, en detriment de l'Àfrica o Àsia, on teníem els projectes. Això va ser el principi de la Llotja Digital, sense ser-ho encara. Vau detectar llavors una oportunitat de creixement? Sí. Vam començar a preguntar als pescadors si ells veien algun avantatge en el fet de tenir una eina de gestió operativa. Tanmateix, el que ells realment necessitaven eren noves formes de fer la venda del peix, perquè la subhasta tradicional no acabava d'encaixar amb les seves necessitats. I nosaltres vam pensar que aquesta podria ser una oportunitat d'aplicar la tecnologia en un vessant de la comercialització. Ens vam adonar que, a més de la traçabilitat i de la gestió, podíem disposar d'un mercat que relacionés compradors i venedors en aquest context. A Portugal hi ha dues formes de venda de peix: la subhasta o el contracte. El que nosaltres oferíem era el millor d'ambdós mons: un contracte dinàmic. Aquest contracte es fa quan el vaixell encara es troba a alta mar? Gràcies al contracte dinàmic, aconseguim anticipar la venda fins i tot fins a la matinada. En el moment en què el vaixell captura pesca, pot posar-la a la venda immediatament: es notifica als compradors i la venda pot fer-se abans que l'embarcació arribi a terra. Això també és beneficiós per a l'armador, ja que és ell qui defineix el preu. Si el vaixell no ha venut el producte de forma anticipada, té la subhasta tradicional com a segon recurs. El que vam acabar creant va ser un marketplace que uneix oferta i demanda en temps real, avança el període de transacció respecte del que és tradicional i ofereix tota la informació de traçabilitat del producte.
CORPORATIU
Saps què és i com t’afecta l’IPC?
En aquest nou episodi d'Economia Quotidiana aprofundim en aquest concepte i t'expliquem com n'és, d'important, en el teu dia a dia. Són molts els conceptes econòmics que ens afecten en la nostra vida quotidiana; un d'ells, i potser el més important, és l'IPC. És difícil conèixer i veure com t'afecta, però saps com ho fa en accions tan quotidianes com prendre unes cerveses el cap de setmana? Doncs no et quedis amb el dubte, perquè en aquest nou programa et donarem les claus per saber com influeix en cada compra que fas. Gràcies a Rosa del Blanco, resoldrem els dubtes que ens confonen a tots, com ara: què passaria si no existís l'IPC?, per què és útil l'IPC? o qui el calcula i com ho fan? Aquestes i moltes més preguntes tindran resposta en aquest podcast, que gràcies al nostre locutor Iván Patxi podrem seguir per no perdre el fil de l'explicació. No esperis més i escolta el nostre nou programa.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb180MjM0MDkzNSUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfNDIzNDA5MzVfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
Ètica: el gran repte de la intel·ligència artificial
Hi ha molt poques coses que facin volar més la nostra imaginació que els robots. Quan hi pensem, somiem amb un futur en què les màquines faran tota la feina i els humans podrem dedicar-nos a viure la vida. Tanmateix, els robots no són una cosa del futur. Ja són aquí, entre nosaltres. Els cotxes ja condueixen sols i fins i tot tenim assistents virtuals que responen a gairebé totes les nostres preguntes. La intel·ligència artificial (IA) està en plena ebullició i hi ha una qüestió que cada cop preocupa més experts d'arreu del món: la seva ètica. Pensem per un moment en un cotxe autònom. Els seus algoritmes han estat dissenyats per salvaguardar les vides humanes. Tanmateix, en una situació en què estiguin en risc diverses vides i que no pugui salvar-les totes, quin triarà? I en què es basarà per prendre aquesta decisió? Prestem ara atenció als assistents virtuals, cada cop més habituals a les nostres llars. Més enllà d'enregistrar i de processar converses privades que poden contenir material sensible, fins i tot són capaços de detectar el nostre estat d'ànim o de salut simplement amb sentir-nos parlar. Quines conseqüències podria tenir per als sistemes democràtics que un seguit d'empreses acumuli tota aquesta quantitat d'informació? Aquestes qüestions i altres són les que es plantegen en l'era de la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, la Càtedra CaixaBank RSC de l'IESE ha editat un quadern sobre Ètica i intel·ligència artificial. Un camp que, com tants altres, sembla anar per darrere del vertiginós desenvolupament tecnològic.Abans de tractar temes tan abstractes com el de l'ètica, convé saber a què ens estem referint quan parlem d'intel·ligència artificial. El terme, que ha anat evolucionant al llarg dels anys, va aparèixer l'estiu de 1956 com a camp d'investigació. Llavors, John McCarthy, format a les universitats de Princeton i de Stanford, va decidir reunir a la Universitat de Dartmouth els principals investigadors estatunidencs dels camps de la informàtica i de la psicologia cognitiva. L'objectiu era treballar durant els mesos d'estiu en allò que McCarthy va batejar com a artificial intelligence. La premissa fonamental d'aquest seminari era la creença que «qualsevol aspecte de l'aprenentatge i qualsevol altre aspecte de la intel·ligència, en principi, pot descriure's amb tanta precisió que es pot crear una màquina per simular-lo» (McCarthy et al., 1955). És a dir, es tractava de crear màquines capaces de replicar la capacitat humana d'usar el llenguatge, d'aprendre i de raonar creativament. Aquest va ser l'origen de dècades d'optimisme al voltant d'allò que podria arribar a aconseguir la intel·ligència artificial. De fet, algun dels assistents a la conferència de Dartmouth, que se celebrava periòdicament, va arribar a afirmar el 1965 que «en vint anys les màquines seran capaces de fer qualsevol feina que pugui fer un home», amb un evident excés d'entusiasme. Encara que el vaticini no es va complir, als anys 80, el desenvolupament de la intel·ligència artificial va suposar l'aparició de sistemes capaços de fer que les empreses s’estalviessin un gran nombre de diners. A partir dels anys 90 i de principis del segle xxi, les seves aplicacions es van ampliar a altres camps com ara la medicina i la logística. La seva trajectòria era prometedora. Des d'una visió més realista de la seva evolució, i tenint en compte com és de difícil definir un terme tan ampli com el d'«intel·ligència», en els darrers anys es tendeix a definir la IA com un complement de la intel·ligència humana. Això vol dir que, més que no pas substituir-nos, els sistemes d'IA han d'enfocar-se per tal de complementar les nostres deficiències i centrar-se en allò que una màquina pugui fer millor que una persona.El desenvolupament de sistemes d'intel·ligència artificial planteja tot un seguit de reptes com ara el dilema del cotxe autònom o la gestió de la privacitat dels assistents virtuals esmentats al principi. Fins i tot els prejudicis poden arribar a ser un desafiament per a les màquines: hi ha estudis que mostren com l'assignació d'una hipoteca mitjançant programes informàtics intel·ligents pot variar-ne el preu segons la raça o el color de pell del client. La majoria d'aquests problemes prové del mateix disseny de la tecnologia i del conjunt de dades analitzades pels algoritmes. Per això, l'ús i la implementació de la intel·ligència artificial s'ha de fer sota certes consideracions ètiques. La qüestió és com introduir els principis ètics necessaris dins d'una màquina perquè sigui capaç de respondre a aquests reptes. El primer que cal tenir clar és quan s'ha de fer. En aquest cas, el quadern de la Càtedra CaixaBank RSC apunta dos moments crucials: les fases de disseny i de desenvolupament del sistema. Durant el procés de disseny, cal concretar de la manera més exhaustiva possible quins són els possibles usos i riscos que pot desenvolupar una nova aplicació proveïda d'intel·ligència artificial. Com que es tracta de sistemes molt complexos, correm el risc de perdre el fil en intentar determinar per què han pres una decisió o una altra. Poden esdevenir impredictibles. Per això, cal delimitar aquesta impredictibilitat: determinar quines tasques fan, quina informació processen i quin tipus de resultats hem d'esperar d'elles. De la mateixa manera que una empresa no contractaria un directiu incapaç d'explicar per què ha pres una decisió, tampoc no hauria d'incorporar sistemes autònoms que actuïn de manera incomprensible. En la fase de desenvolupament, es tracta d'aportar mitjans concrets que permetin als enginyers, programadors, directius i reguladors incorporar principis i normes al funcionament de les noves aplicacions. Això es pot fer de diverses maneres. Per exemple, posar a la màquina a observar humans per replicar-ne els patrons ètics, introduir tota una sèrie de principis ètics universals en el sistema o bé fer que, en certes situacions, prevalguin els principis de caràcter universal, mentre que en unes altres ho facin altres criteris segons les circumstàncies específiques.Com que sembla difícil que la programació i el disseny informàtics puguin incorporar exactament tots els principis i les normes necessàries perquè un sistema intel·ligent operi sempre de manera adequada i segura, fan falta normes que ajudin a establir un entorn d'actuació clar i definit. Així, la Comissió Europea ja ha emès un document elaborat per un grup independent d'experts sobre intel·ligència artificial. Presenta set requisits indispensables per assolir una intel·ligència artificial fiable: 1. Intervenció i supervisió humana: la IA ha de fomentar sempre l'autonomia humana i els drets fonamentals de les persones. 2. Robustesa i seguretat: la fiabilitat de la intel·ligència artificial exigeix que els algoritmes siguin prou segurs, fiables i sòlids per resoldre errors o incoherències durant totes les fases del cicle de vida útil dels sistemes d'IA. 3. Privacitat i gestió de dades: els ciutadans han de tenir el control total sobre les seves pròpies dades, alhora que aquestes dades no s'han d'utilitzar per perjudicar-los o discriminar-los. 4. Transparència: s'ha de garantir la traçabilitat dels sistemes d'intel·ligència artificial. 5. Diversitat, no discriminació i equitat: els sistemes d'intel·ligència artificial han de tenir en compte el conjunt de capacitats, competències i necessitats humanes, i garantir l'accessibilitat. 6. Benestar social i mediambiental: els sistemes d'intel·ligència artificial s'han d'utilitzar per millorar el canvi social positiu i augmentar la sostenibilitat i la responsabilitat ecològiques. 7. Rendició de comptes: s'han d'implantar mecanismes que garanteixin la responsabilitat i la rendició de comptes dels sistemes d'intel·ligència artificial i dels seus resultats. Es tracta de pilars fonamentals que poden ser capaços de fer que la intel·ligència artificial esdevingui el gran suport per a la humanitat que tots esperem que sigui.
SOCIAL
“La digitalització assegura l’actualització dels temaris per preparar oposicions”
OpositaTest és el resultat de la mala experiència d'un opositor que va viure en primera persona el fet que els temaris editats en paper no incloguessin les últimes novetats, per exemple, del Codi penal. El resultat és un web i una app que permeten “aprendre a aprendre” i que sotmet els candidats a una sèrie de testos en què troben solucions justificades a les preguntes mal contestades i la possibilitat de competir amb els que seran els seus companys d'oposició. Què us va motivar a presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què us ha aportat com a empresa? Ens vam presentar als Premis EmprenedorXXI per la reputació del premi en si i la de les entitats que l'impulsen. Aquesta mena de premis donen molta visibilitat, tant al projecte com a l'empresa. Ens dona un punt de serietat de cara a l'exterior; per exemple, ens veuen amb uns altres ulls quan intentem captar talent. A més, ens permet establir relacions amb possibles inversors i confereix prestigi i networking en tots els àmbits (institucional i d'altres projectes), que a la llarga és una de les coses més beneficioses. Com va sorgir la idea de crear OpositaTest? OpositaTest neix el 2016, quan un dels membres de l'equip fundador estava preparant oposicions, en el seu cas en el sector jurídic, en el moment en què es duu a terme una reforma important del Codi penal. Es troba, llavors, que cap editorial aporta materials actualitzats ni adaptats a les exigències reals de l'examen. En aquest moment ens plantegem que seria molt interessant que els opositors disposessin d'una eina digital que els proporcionés no només materials fiables, de qualitat i sempre actualitzats, sinó també un estalvi important tant de temps com de costos en la seva preparació. Què creieu que falla en els mètodes d'estudi tradicionals? Quina necessitat vau detectar? A l'hora de preparar un examen de tipus test, els sistemes tradicionals tenen diversos problemes. El primer està relacionat amb la rapidesa amb què es queden obsolets els materials impresos en format paper. L'evolució legislativa al nostre país és constant i qualsevol canvi pot afectar els materials d'estudi dels opositors. El segon problema té a veure amb el temps que es perd practicant un examen de tipus test en format paper: has de comprar el llibre corresponent, fer l'exercici, crear la teva plantilla, contestar-lo i, després, corregir-lo pregunta a pregunta. En aquesta correcció, a més, no tens cap manera de saber per què la que tu has assenyalat no és l'opció correcta, cosa que, a vegades, pot fer que et sorgeixin fins i tot més dubtes en relació amb el que has estudiat. El tercer problema és que el mètode tradicional és un sistema de preparació que, en general, no aporta cap valor tret de la mera pràctica en si mateixa. I, finalment, el quart problema és que l'oposició és una competició, cosa que implica que cal ser el millor. Fins que l'opositor no fa l'examen i es publiquen les notes, no pot saber si el seu nivell era l'adequat, si s'havia d'haver esforçat més o si podia anar més tranquil a l'examen perquè el seu nivell era excel·lent. Així, doncs, vam crear OpositaTest.com per fer front a tots aquests problemes. Per què creieu que no s'havia aplicat abans la tecnologia per resoldre aquest problema? Creiem que un dels factors que ha alentit l'aplicació de les noves tecnologies a les oposicions i, en concret, a la preparació dels exàmens de tipus test és que el sector és molt tradicional i hi predominen editorials o empreses molt grans, acomodades en un model de negoci que gira al voltant del paper. El procés de canvi del paper al suport digital comporta un esforç extra, no només tecnològic, sinó també humà, i cal educar els professors i professionals en l'ús i el maneig d'aquests materials. Creiem que, en aquest àmbit, aquestes empreses no han sabut veure el potencial que els oferia la digitalització. Com funciona OpositaTest? Què ha de fer un opositor per interactuar amb la interfície? El funcionament d'OpositaTest és molt senzill. Tenim una base de preguntes de tipus test per a cadascuna de les oposicions o proves que preparem, amb la qual l'estudiant pot practicar de manera totalment personalitzada i al seu ritme fent diferents modalitats de tests: per temes, per matèries, complets, de preguntes fallades, de preguntes en blanc, etc. Per accedir a OpositaTest, només cal que l'usuari s'hi registri i se subscrigui a l'oposició o al contingut que li interessa. Tenim sempre subscripcions de diferents durades i preus, per adaptar-nos a les exigències i necessitats de cada perfil d'opositor concret. Quines opcions ofereix OpositaTest als opositors? Com ajuda a un opositor a estudiar millor? La clau és l'aprenentatge personalitzat. El nostre sistema s'adapta a l'estil i el nivell de cada opositor i li permet confeccionar els tests segons les seves necessitats: per temes o matèries, de preguntes fallades o en blanc, o simulacre d'examen oficial. El 100% de les nostres respostes tenen una solució justificada, cosa que permet a l'opositor saber exactament en què falla i li evita pèrdues de temps que no li aporten valor. També oferim actualització constant, perquè volem que l'opositor se centri en l'estudi; de tota la resta ens n'encarreguem nosaltres. El mantenim informat sobre els canvis i les novetats de la seva oposició. I, finalment, oferim un seguiment personalitzat, que permet que el candidat sàpiga en tot moment com va evolucionant i quines són les seves debilitats i el seu nivell real. De quina manera detecta el sistema la necessitat de l'estudiant, la seva evolució i el mètode més eficaç per millorar el seu rendiment i els resultats finals? Tota la pràctica que l'opositor fa a OpositaTest es desa, se'n fa un seguiment i s'analitza. Aquest seguiment personalitzat es mostra de forma molt visual a través de gràfiques, dades i estadístiques, amb la qual cosa l'opositor pot comprovar en qualsevol moment quin és el seu nivell i ser conscient de les matèries o temes en què més falla, o en quins falla menys, en comparació amb la resta d'opositors. Aprofitem aquesta anàlisi per enviar-li recomanacions personalitzades amb l'objectiu de millorar els seus punts febles, cosa que es tradueix en un millor rendiment de l'opositor i en una millora dels seus resultats. Com manteniu el temari actualitzat? Ho fem per dues vies, una espècie de double-check: d'una banda, el nostre sistema actualitza les preguntes i els programes de les oposicions pràcticament en temps real mitjançant un protocol únic, que revisa contínuament si es fa alguna modificació del temari o una reforma legislativa. D'altra banda, tenim un equip de contingut intern i una àmplia xarxa de col·laboradors externs, que també s'encarrega cada dia de revisar tots els butlletins i novetats legislatives i confirmar els canvis pertinents en el sistema. El sistema està dissenyat perquè qualsevol canvi s'hi pugui integrar al moment i l'usuari gaudeixi sempre de continguts actualitzats. Som els més ràpids. Quins avantatges obté l'estudiant quan fa els tests cada vegada que acaba una part del temari? Segons estudis publicats per diferents universitats, guardar el temari i practicar el record és una estratègia d'estudi molt potent. Amb aquest mètode, s'aconsegueix retenir un 78% més de la matèria a llarg termini que si només es practica el repàs del temari mitjançant lectura. Quan els estudiants tenen el material al davant, creuen que el coneixen millor del que el coneixen en realitat; tanmateix, quan practiquen el record és quan realment assenten el coneixement i activen la memòria. A més, aquesta pràctica com a mètode d'estudi ajuda la memòria de termini intermedi, per la qual cosa, en el cas de persones que preparen oposicions, té molta importància a l'hora d'aconseguir l'aprovat. Tenim comprovat que els usuaris que fan servir el nostre sistema milloren els seus resultats amb taxes superiors al 95%. És important acostumar-se a la forma de preguntar, al temps que tens per respondre i a com triar l'opció més correcta; en aquest sentit, a OpositaTest els ajudem a anar el més preparats possible. Com funciona el sistema de ludificació d'OpositaTest? Opositar és normalment un procés molt solitari, ardu i que depèn en gran mesura de la voluntat de l'opositor. El nostre sistema pretén incentivar la preparació i fer que estudiar sigui una cosa divertida i addictiva. Aprendre jugant és la millor manera d'assimilar els coneixements. Això ho aconseguim amb la classificació i amb els reptes entre opositors. A mesura que l'opositor practica, ponderem els seus resultats per col·locar-lo en una classificació en què es pot comparar amb altres opositors, cosa que té un doble avantatge: incentiva la preparació gràcies a la motivació de voler ser el millor i pujar llocs i, a més, proporciona una imatge més fidel del nivell real d'un mateix. No podem oblidar-nos que a les oposicions no n'hi ha prou d'aprovar, cal ser el millor. Quants usuaris tenen el vostre web i la vostra app? Actualment, OpositaTest té més de 260.000 usuaris registrats, que practiquen amb nosaltres tant des de la versió web d'OpositaTest.com com a través de les nostres aplicacions per a IOS i Android per a mòbil i tauleta. Penseu en la internacionalització del projecte? Sí, els nostres plans inclouen la internacionalització. La resposta dels nostres clients ens motiva per continuar creixent. El fet de pensar a donar servei en altres països ens fa molta il·lusió. Teniu pensat estendre el vostre mètode a altres àrees de formació? Actualment ja tenim al nostre web altres continguts diferents de les oposicions. Des de fa més de dos anys, som la plataforma oficial del Col·legi de Gestors Administratius de Galícia: tots els seus alumnes preparen la prova d'accés a la professió de gestor administratiu amb el nostre web. A més, també hi tenim incorporada la prova d'accés a l'advocacia, que des de fa uns anys consisteix en un examen de tipus test. Com creieu que les noves tecnologies afectaran el sector de l'educació en un futur pròxim? Queda molt per emprendre dins el sector? L'objectiu de l'educació ha de ser aprendre a aprendre: menys memoritzar dades i més esperit crític. Aquí és on la tecnologia juga un paper important, ja que ajuda l'alumne a ser més conscient del seu procés d'aprenentatge i el prepara per millorar la seva capacitat d'autoaprenentatge.
CORPORATIU
Cap a la tokenització de l’economia
Igual que el personatge de l'obra de Molière que parlava en prosa sense saber-ho, avui dia és probable que molta gent estigui utilitzant tokens sense que sàpiga exactament què són i sense ser conscient del que probablement ens espera amb el que ja s'anomena la tokenització de l'economia. En realitat, el concepte de token és molt fàcil d'entendre. És una unitat de valor emesa de forma privada. Real o virtual, és un element que representa un altre element i que normalment es pot bescanviar. Exemples de tokens serien la fitxa d'un casino, que es pot bescanviar per diners, o uns punts de fidelitat d'un comerç, que poden fer que la nostra factura es redueixi en futures compres. Però els seus efectes es multipliquen quan els tokens es digitalitzen i quan se'ls aplica la tecnologia blockchain, la mateixa en què es basen el bitcoin i totes les criptomonedes. En efecte, pot haver-hi tokens sense blockchain, però no hi haurà token-economia sense blockchain, perquè les característiques d'aquesta tecnologia, la cadena de blocs, fan que les transaccions de tokens siguin immutables, transparents i descentralitzades. A més, tenen una liquiditat immediata i es poden bescanviar molt fàcilment per criptomonedes, amb la qual cosa tot quedaria en el mateix entorn del blockchain. O es poden bescanviar per qualsevol cosa, perquè en la token-economia, com que els tokens són unitats que representen altres unitats, es poden fer servir per a pràcticament tot el que es vulgui: comprar, bescanviar, intercanviar, accedir a serveis exclusius per a VIP... Actualment, una de les seves aplicacions més habituals es dona en la protecció de les dades personals en el procés de pagaments digitals. El seu funcionament, en tres passos, és el següent: 1. En primer lloc, l'usuari ha de vincular el número de targeta de crèdit a un sistema token. És el que, en llenguatge tècnic, es denomina aprovisionar un token vinculat al PAN (Primary Account Number). 2. Seguidament cal validar el token, el qual, ja configurat, s'ha d'enviar a la xarxa de targetes de crèdit per processar la transacció. Aquesta xarxa és la que s'encarrega de “destokenitzar” el token per accedir al número de targeta (PAN). També s'envia un avís de l'ús al banc al qual pertany la targeta, perquè l'entitat financera validi l'eina. 3. Finalment, un cop s'ha emès la validació de l'entitat financera, el venedor rep una autorització. En aquest procés, la xarxa torna a tokenitzar el número de targeta perquè aquest quedi novament protegit quan s'envien les dades al terminal del comerç. Aquest exemple de tokenització dels pagaments té nombrosos avantatges: elimina duplicacions de les dades dels consumidors; les transaccions són més segures (si un pirata accedeix als tokens, no podrà fer-ne res), més còmodes i més ràpides, i es redueixen els requisits de protecció de dades (quan s'emmagatzemen tokens no s'està desant informació sensible). És a dir, augmenten els estàndards de seguretat, tant per a l'usuari com per als comerços i les empreses en general. En definitiva, el que fan la tokenització i, de fet, tots els sistemes basats en la tecnologia blockchain és reduir intermediaris en les transaccions i descentralitzar la gestió, amb la qual cosa és l'usuari el que controla tot el procés. Encara teniu recels a l'hora de comprar per Internet? Potser la tokenització és la resposta als vostres temors. O potser, com El burgès gentilhome de Molière, ja l'esteu fent servir sense saber-ho.
INNOVACIÓ