21 Gener, 2019

Neil Harbisson: “No utilitzo tecnologia, soc tecnologia i em sento cíborg”

Aquest jove britànic és considerat el primer cíborg del món, ja que té un òrgan nou i completament artificial: una antena, amb la qual explora els límits sensorials de l'ésser humà i que li permet escoltar els colors. Neil Harbisson (Londres, 1984) no veu l'art, l'escolta. Aquest anglès criat a Mataró (Barcelona) assegura que Picasso i Warhol tenen sons molt alts, saturats. Velázquez, en canvi, “sona poc”. Per a Harbisson, el món és en blanc i negre. Va néixer amb acromatisme, una patologia que afecta una de cada trenta-tres mil persones al món. Des del 2004, una antena connectada al seu cervell li permet escoltar els colors i, així doncs, detectar-los. En va memoritzar centenars. Aquest artista britànic es defineix com a cíborg, un ésser compost per elements orgànics i cibernètics. El seu “òrgan” que li penja del cap i una estètica moderna i avantguardista, igual que el seu tall de cabells, li donen una aura futurista. Harbisson és pioner a implantar-se tecnologia al cos. Aquest jove utilitza la tecnologia per explorar i superar les fronteres dels sentits humans. Des de la seva fundació, ajuda tots els interessats a convertir-se en cíborgs. Hi parlem al centre cultural ImaginCafé, un espai de CaixaBank on està a punt de presentar, juntament amb Silvia Lladós, Colors&NeilHarbisson, una app que permet fer sessions de llum i escoltar el so del color amb les composicions sonocromàtiques compostes per ell mateix. Com escoltes els colors sense que els sons que t'envolten se superposin? Noto la vibració que emeten els colors dins l'os i aquesta vibració es converteix en so. Escolto els colors a través dels ossos, mentre que la resta de sons els escolto per les orelles. Són dos canals diferents. Si fos sord, percebria igualment els colors. Quants colors ets capaç de detectar? Percebo tres-cents seixanta tons visibles, però també en capto molts més que són invisibles per a l'ull humà, com els infrarojos i ultraviolats. Com sona una posta del sol? És un sol que es va transformant en un fa sostingut. És un so descendent. Quants cíborgs hi ha al món? Ser cíborg és una identitat. Hi ha moltes persones que tenen tecnologia dins el cos, però no totes es consideren cíborgs. Moltes la tenen per raons mèdiques, però no senten aquesta tecnologia com a part de la seva identitat, sinó com una cosa externa. També hi ha moltes persones sense implants que sí que se senten cíborgs, perquè han nascut i crescut sempre amb tecnologia. Senten que és part de la seva identitat. Llavors, som cíborgs psicològics? En molts llocs, la gent se sent unida psicològicament a la tecnologia i se'n parla en primera persona. Sentim gent que diu “m'estic quedant sense bateria” en comptes de “el meu mòbil s'està quedant sense bateria”. En el teu cas, el Regne Unit sí que et va reconèixer com a tal. El 2004 no em van deixar renovar el passaport perquè deien que no podia fer-me la fotografia amb un aparell electrònic. Els vaig dir que es tractava d'un òrgan més. No utilitzo tecnologia, jo soc tecnologia i em sento cíborg. Després van acceptar el meu raonament i els periodistes van dir que era la primera vegada que un govern acceptava un ciutadà cíborg. Hi ha un abans i un després. Al principi, memoritzava el so de cada color. Era una cosa molt externa, però a poc a poc el cervell s'hi va acostumar fins al punt que vaig començar a somiar colors i a deixar de notar la diferència entre el cervell i el programari. Vaig sentir que la paraula cíborg definia aquesta unió. L'antena és un òrgan més del meu cos, no és un aparell. L'aprenentatge és infinit. El límit el poses tu? És com amb l'idioma. De petit, havies de memoritzar el que veies en una paraula. Quan escoltava la freqüència del vermell, l'anomenava vermell. Això va ser el 2004, quan vaig aprendre els colors. Ara no ho penso. No descanses mai d'escoltar colors? Puc tapar-ho, és com un ull o una orella, però no hi ha un on i un off. No hi ha cap interruptor. La comunitat científica reconeix els cíborgs? Les comissions bioètiques dels hospitals no veuen ètic afegir òrgans i sentits que no siguin humans. Jo em vaig fer cirurgia amb un metge anònim. Són operacions que no estan acceptades. Un dels grans reptes és aconseguir que ho vegin ètic. Va passar el mateix amb la cirurgia transgènere durant els anys cinquanta i seixanta. Què vols demostrar amb la teva experiència? Ho faig per explorar. Vull revelar realitats que ja existeixen, com els colors infrarojos i ultraviolats, que vosaltres no percebeu. Unir-nos a la tecnologia ens permet revelar realitats i saber millor on som i qui som, perquè descobrim millor quins són els nostres sentits. La medicina fa implants per millorar la vida de les persones, jo ho faig per art. Soc un artista cíborg. Volies superar el fet de veure la vida en blanc i negre? No. Quan estudiava música, vaig voler utilitzar la tecnologia en l'artista i no en l'art. Em vaig decidir pels colors, perquè, com que hi veig en blanc i negre, sempre em va interessar el color, però no volia solucionar un problema, sinó satisfer una curiositat. Per a mi, veure en blanc i negre és una cosa que té molts avantatges. Quins? Tenim millor visió nocturna i veiem a més distància, perquè el color no hi interfereix. Podem memoritzar la forma més fàcilment. Molta gent que veu en escala de grisos treballa a la marina per detectar on hi ha vaixells, perquè veiem la forma abans que el color. I la gent que veu el color es pot confondre amb el camuflatge. Estàs pensant en un altre implant? Sí. Em permetrà notar el pas del temps, crear il·lusions del temps. Podré viatjar en el temps, eliminar els jet lags. L'objectiu és dur a la pràctica la teoria d'Einstein, la relativitat del temps portada a un òrgan. Viatjar en el temps? El temps és una percepció. Si pots modificar la percepció, pots viatjar en el temps. El temps és al teu cap. No està demostrat que fora d'aquest existeixi. imaginCafé Una antiga seu de CaixaBank al centre de Barcelona acull des de fa un any ImaginCafé, un centre cultural de l'entitat bancària dedicat a la generació millenial. A les antigues instal·lacions de les caixes fortes ara hi ha potents ordinadors i còmodes butaques, a punt per jugar-hi a videojocs o eSports. Amb aquest centre, l'entitat pretén captar el públic jove amb nombroses ofertes culturals i lúdiques. L'espai, de 1.200 metres quadrats i tres pisos, organitza exposicions, conferències i concerts. Les sales del pis superior ofereixen la possibilitat de treballar-hi en grups i un nou espai de coworking.

INNOVACIÓ
09 Gener, 2019

La teoria dels 6 graus i la primera xarxa social

Al llarg de la història han existit moltes xarxes socials. És un fet connatural a l'ésser humà; al cap i a la fi, som éssers socials. Però només ha estat en temps recents quan aquestes xarxes s'han pogut informatitzar i assolir una mida que avui ens sembla normal, però que veient-ho en perspectiva és senzillament impressionant. Perquè, segons l'investigador israelià Yuval Noah, els éssers humans estem «programats» per poder relacionar-nos, com a màxim, amb un cercle de 150 persones. I aquí estem, amb llargues llistes de seguidors a Twitter, xifres cada vegada més grans d'«amics» a Facebook, i centenars, per no dir milers de contactes a LinkedIn. Com hem arribat fins aquí? Que internet va néixer com una eina de comunicació és un fet àmpliament conegut. En aquells primers anys de la xarxa de xarxes, al voltant dels 70, la principal forma de comunicació eren els correus electrònics; dècades després arribarien els xats en línia o IRC, els fòrums… Fins i tot en aquell internet de l'antiguitat hi havia llocs dedicats a qui volia trobar parella. Però no és fins al 1997 quan sorgeix la que avui es considera la primera xarxa social digital de la història, SixDegrees.Per què diem que SixDegrees és la primera xarxa social nascuda a internet? Encara que els esmentats xats, correus electrònics o fòrums tenen característiques socials ―principalment, que permeten la comunicació directa entre usuaris―, SixDegrees va ser la primera eina a reunir les característiques que avui pressuposem a una xarxa social clàssica com Facebook o Twitter: personalització del perfil propi, capacitat per compartir contingut i contribuir a la xarxa, facilitat per connectar amb altres usuaris i eines per comunicar-nos en temps real. Tot això era el que oferia SixDegrees, cosa que avui ens pot semblar molt bàsic però que fa 20 anys va ser una petita revolució. Un moment! Ens estem oblidant d'una de les característiques més interessants de qualsevol xarxa social i la que, precisament, origina el nom de SixDegrees: la possibilitat de conèixer persones que estan fora del nostre cercle immediat d'amistats i connectar-hi. En realitat, la «teoria dels 6 graus de separació» en què es va basar la primera xarxa social és força antiga; en resum, defensa que totes les persones del món estem connectades les unes amb les altres a través d'una cadena de coneguts de, com a màxim, 5 persones. És a dir que, per conèixer el teu ídol ―posem pel cas, el tennista Rafa Nadal―, només hauries de «tirar del fil» i contactar amb 3, 4 o 5 persones com a màxim. A partir d'aquesta interessant premissa funcionen xarxes socials modernes com LinkedIn.Prop dels anys 2000, la xarxa social SixDegrees va arribar a tenir al voltant d'un milió d'usuaris. Aquesta xifra, que avui ens sembla irrisòria, va obrir el camí a altres xarxes socials com Live Journal, encara molt activa. Aquella va ser una de les primeres «espurnes» del que avui coneixem com blogosfera, una xarxa social basada en blogs. Encara que hem dit que SixDegrees va ser la primera xarxa social a veure la llum a internet, alguns experts rebaten aquesta idea i apunten cap a Friendster, fundada l'any 2002, com la primera gran xarxa social ―va arribar a tenir fins a 90 milions d'usuaris en el seu millor moment―, una eina que perfeccionava tot allò vist a SixDegrees i permetia crear una veritable xarxa de contactes. Si no et sona Friendster, no pateixis, aquesta xarxa amb prou feines va ser coneguda més enllà del seu lloc d'origen, a Àsia. La que de ben segur que et sona és MySpace, considerada la primera xarxa social que es va convertir en fenomen global. Tirant de nostàlgia, avui recordem MySpace com una mena d'híbrid entre xarxa social i blog personal, en què la principal característica era la gran personalització que podíem donar al nostre «space» a la xarxa. Encara que MySpace també va ser molt usada a Espanya pels primers internautes, aquells mil·lennistes avui ja crescuts recordaran amb molt més afecte Tuenti.La xarxa social Tuenti ―reconvertida ara en empresa de telefonia― va ser llançada a finals de 2006 i a penes en un parell d'anys es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Espanya. Si eres jove i social, havies d'estar a Tuenti. No és una exageració: l'any 2011 Tuenti representava el 15 % del trànsit web a Espanya, superant Google i Facebook, junts. Per als espanyols, Tuenti va ser la primera xarxa social adoptada massivament, la que va obrir la possibilitat de compartir un estat, pujar fotografies de l'últim cap de setmana o compartir una cançó o vídeo. Sí, quan Tuenti va néixer Facebook ja estava aquí, però la xarxa social de Zuckerberg era encara una mica estranya per a l'internauta espanyol. La resta, com se sol dir, és història. A poc a poc van anar arribant YouTube, Flickr, Twitter, Instagram, Snapchat… i el que abans eren milions d'usuaris es van convertir en desenes, centenars i finalment milers de milions d'usuaris. El darrer estiu Facebook ja comptava amb gairebé 2.200 milions d'usuaris al món ―això és gairebé un terç de la població total― i YouTube estava a punt de trencar la barrera dels 2.000 milions.

INNOVACIÓ
03 Gener, 2019

Wifi 6, la propera revolució del wifi que et permetrà veure vídeos en 8K

La tecnologia evoluciona a un ritme tan ràpid que, de vegades, és interessant aturar-se un segon i mirar enrere per veure les coses en perspectiva; per exemple, mirar a l'any 2000, data en què neix la tecnologia wifi tal com la coneixem. En les albors del segle xxi disposar d'una connexió a internet passava, tant sí com no, per estar “enganxat” via cable de xarxa a un mòdem que avui ens sona a relíquia tant pels sons que emetia en connectar-se a la xarxa com per la velocitat, aquests 56 k que trigarien una eternitat a obrir la pàgina web més senzilla d'avui. Amb prou feines dues dècades després ja donem per fet que no només la nostra llar, sinó el nostre lloc de treball, locals d'oci i fins i tot espais públics han de tenir una connexió wifi que ens permeti una navegació còmoda i ràpida. La tecnologia wifi és sinònim de llibertat, sí, però de vegades també de connexions lentes i de mala qualitat, que es tradueixen en freqüents desconnexions. Això també va camí de ser cosa del passat amb la irrupció del wifi 6, l'evolució natural de les connexions sense fil a internet que ens permetrà “bogeries” com reproduir vídeos en streaming amb qualitat 8K. Més velocitat Hi ha diversos apartats que els usuaris notarem directament quan utilitzem el wifi 6, que s'espera que arribi a Espanya a partir de 2019. El que més crida l'atenció per a l'usuari és, sens dubte, la velocitat de connexió, que fregarà un 20% d'increment sobre la velocitat actual o 500 Mbps. Més estabilitat de connexió Cada vegada són més els dispositius domèstics que es connecten a la nostra xarxa i això, a la llarga, provoca que la nostra wifi estigui saturada i l'estabilitat i velocitat de connexió no siguin les òptimes: telèfons mòbils, ordinadors, tauletes tàctils, videoconsoles… això per no esmentar les xarxes wifi d'espais públics, completament abarrotades i que ofereixen una experiència força mediocre en molts casos. Precisament per això arriba el wifi 6 perquè, més enllà de l'increment de velocitat esmentat, el que realment entusiasma els experts és la capacitat de descongestionar les xarxes wifi i d'aconseguir, en definitiva, un accés més estable per a cada vegada més dispositius. Qualitat de l'streaming Velocitat i estabilitat de la connexió són dues de les claus de la qualitat de l'streaming que gaudim en dispositius portàtils. I això, en l'era en què les plataformes de contingut audiovisual són grans protagonistes del nostre temps lliure, fa que el wifi 6 pugui suposar una revolució a l'hora de consumir vídeo en streaming. De fet, amb el wifi 6 es podrà gaudir de vídeos amb qualitat 8K –que encara s'està implantant però ja el tenim a tocar– o de latències millors a l'hora de jugar a videojocs online. Consum optimitzat d'energia Un dels “trucs” per estalviar bateria és desconnectar la connexió wifi, ja que és una de les tecnologies que fan que la durada de la bateria, en molts casos, no arribi ni tan sols al migdia. Amb la tecnologia wifi 6 aquesta connexió serà força més eficient en l'àmbit energètic, i arribarà fins i tot a reduir-se en dos terços respecte del consum actual. Amb totes aquestes claus, ara només falta esperar que durant 2019 i 2020 les xarxes es vagin adaptant a aquesta nova tecnologia perquè aviat el wifi 6 sigui el nou estàndard a què ens acostumem.

INNOVACIÓ