Bons socials: invertir per ajudar els altres
Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l'ONU mateixa s'ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l'any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d'aquest planeta i de tot el que té per oferir-los. La sostenibilitat és tan prioritària que l'any 2016 l'ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d'ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l'agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris. És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D'aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d'estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles). Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles). Tant els SBP com el GBP els publica l'associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n'espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament. Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s'ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s'ha d'explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s'espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l'emissor a separar els recursos obtinguts amb l'emissió de bons socials d'altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l'impacte social esperat, entre altres punts.I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l'emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n'hi ha moltes. L'ICMA n'esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d'infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l'accés a serveis essencials com l'educació o la sanitat, el desenvolupament d'habitatge social o la seguretat en l'alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d'exclusió social, entre d'altres.És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l'ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible), l'ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l'ODS 6 (garantir la disponibilitat d'aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots). Per aquest motiu, l'emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l'Agenda 2030 de l'ONU. En el cas de CaixaBank, l'entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D'aquesta manera, s'ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d'Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s'inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d'atur. Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d'aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s'estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.
SOCIAL
“La nostra tecnologia aposta per reduir la bretxa entre la intel·ligència artificial i la humana”, entrevista a Pablo Inciso, CEO de Predictiva
Quan parlem de reconeixement intel·ligent de veu, pensem especialment en els dispositius de les grans plataformes digitals. Però la tecnologia també pot servir per millorar i automatitzar processos ja existents. Predictiva ha creat CLARA, una plataforma per analitzar les converses dels clients amb els centres d'atenció telefònica i millorar tant el tracte com les ofertes de les empreses. Una proposta disruptiva que trenca la bretxa entre el que és humà i el que és artificial. Per què vau decidir presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què ha significat per a la vostra empresa resultar una de les guanyadores? Els Premis EmprenedorXXI tenen un prestigi enorme en el context emprenedor. Haver aconseguit ser un dels guanyadors ha suposat una gran satisfacció per a tot l'equip. A més, ha reforçat la nostra marca i ha originat noves oportunitats comercials. A quin tipus de clients va dirigit el vostre programa de reconeixement de veu i control de qualitat? Els nostres clients principals són companyies amb una base d'usuaris àmplia en què el canal telefònic juga un paper significatiu en la comunicació. El problema a què s'enfronten aquestes empreses és l'absència d'una tecnologia que pugui processar i analitzar el contingut d'aquestes trucades de forma massiva i escalable. Els tres sectors a què estem més orientats són banca, assegurances i telecomunicacions. En uns mesos, tenim previst oferir productes específics per a viatges, comerç i logística. A aquests clients els interessa la nostra tecnologia CLARA per poder identificar i analitzar la informació present en les seves trucades. De forma específica, els interessa conèixer si un agent ha resolt una incidència amb un client de forma satisfactòria, si en una venda telefònica s'ha informat el client de tots els seus drets, o detectar la possible baixa d'un client, entre altres qüestions. Quins beneficis pot tenir per a una empresa comptar amb el vostre sistema? El valor de CLARA és que l'impacte en la millora competitiva de les empreses pot articular-se al voltant de diversos eixos: reducció de costos i automatització dels processos d'anàlisi de compliment normatiu, auditoria i qualitat; eficiència de processos (millora de conversió en venda o de productivitat); fidelització i augment de la satisfacció de l'usuari mitjançant l'anàlisi de comportament personalitzat per client. Per què vau decidir idear un sistema de reconeixement de veu tan complex? Com va ser el procés de desenvolupament del projecte? La manera com es fan els controls de qualitat en la majoria de centres d'atenció telefònica és intensiva en recursos, molt cara i subjectiva, i no té rellevància estadística perquè només una petita mostra és avaluada. Ha estat un problema recurrent sense solució eficaç fins ara. Les millores en la tecnologia de computació han estat claus per poder analitzar l'univers de trucades de forma més eficient, objectiva i escalable. Quins processos de comunicació externa milloren amb el sistema que heu ideat? I de comunicació interna? La nostra tecnologia permet que la comunicació entre clients i empreses sigui més fluida. Fins ara aquestes converses quedaven emmagatzemades en servidors i amb elles un univers d'informació molt valuosa. L'accés i processament d'aquesta informació mitjançant la nostra tecnologia permet a les empreses, per exemple, entendre les problemàtiques o suggeriments dels clients. Això té impacte directe en la millora de productes i serveis. Des d'un punt de vista intern, CLARA aporta transparència en els processos. Els agents del centre d'atenció telefònica tenen accés a una eina que analitza les seves trucades i que fa recomanacions per millorar tant en l'atenció al client com en els processos de venda.Com funciona CLARA? Com és capaç d'interpretar el to de veu de la persona i el sentit no literal de la frase? CLARA és un superbot capaç d'analitzar i interpretar converses espontànies entre diversos interlocutors. És una tecnologia desenvolupada per Predictiva basada en aprenentatge profund, un conjunt d'algoritmes d'aprenentatge automàtic amb múltiples capes de processament no lineal i aprenentatge de representacions de característiques en cada capa. CLARA processa milers d'enregistraments en paral·lel i interpreta el resultat de cada trucada a una velocitat infinitament més ràpida i eficient que qualsevol ésser humà. Què suposa aquest avenç en el desenvolupament dels gestors de veu? La capacitat d'identificar elements contextuals combinant anàlisi de text i àudio és encara una de les bretxes que separa la intel·ligència artificial de la intel·ligència humana, i la nostra tecnologia aposta per reduir aquesta bretxa. Penseu que els programes com el vostre poden acabar substituint el treball humà o simplement es tracta d'una eina complementària? El nostre sistema automatitza algunes tasques, com el control de qualitat o l'auditoria de trucades. La ment humana no està preparada per escoltar, sense pèrdua de concentració durant vuit hores al dia, aquestes converses. D'altra banda, CLARA analitza i interpreta el contingut de les trucades també per fer recomanacions; això la converteix en una eina de suport a la presa de decisions. Per exemple, pot reconèixer millors pràctiques de venda, suggerir millores de productivitat o anticipar la baixa d'un client. Quines són les seves capes de funcionament? La primera capa és el motor d'anàlisi de senyal d'àudio. L'objectiu d'aquesta capa és doble. D'una banda, convertir la veu a text i, d'una altra, analitzar el senyal d'àudio per a, per exemple, separar la veu de diversos interlocutors en un enregistrament monofònic o detectar alteracions de veu. La nostra tecnologia té una gran precisió en la transcripció a text de les diferents variacions o accents del castellà en condicions complexes que representen el context habitual de les converses en centres d'atenció telefònica. La segona capa és la de major diferenciació i aportació de valor perquè permet analitzar els enregistraments identificant el context del llenguatge. En el sector de l'speech analysis aquesta anàlisi s'ha realitzat tradicionalment mitjançant la cerca i associació de paraules. CLARA va més enllà en la seva capacitat d'identificació contextual. La tercera, i última capa, és una interfície de control que permet a un usuari no tècnic fer operacions amb els resultats de CLARA i configurar l'eina. És una aplicació de configuració, elaboració d'informes i control que permet obtenir el màxim partit a la nostra tecnologia. Quin estalvi significa per a una empresa comptar amb el vostre producte? Des d'un punt de vista d'automatització, CLARA verifica un 85% del treball d'un humà. Tanmateix, el vertader valor del sistema es troba en l'extracció i interpretació de dades de les trucades per millorar els processos de venda o la productivitat. L'impacte econòmic d'aquests processos és molt més elevat. Quin creieu que és el futur d'aquestes eines? Com canviaran la vida de l'usuari? Canviaran el paradigma en l'experiència telefònica del client. Processos transparents, àgils i resolutius. Quins són els vostres projectes de futur? Posicionar-nos com la plataforma d'intel·ligència conversacional de referència en espanyol en els propers dos anys. Per què vau decidir emprendre el vostre propi projecte? Predictiva respon a una inquietud emprenedora que ha anat forjant-se durant molts anys fins que, finalment, es van alinear les condicions per a la seva arrencada. Des d'un principi cercàvem generar tecnologia diferenciadora per millorar el coneixement i l'experiència de client i optimitzar processos. Amb aquest objectiu va arribar CLARA. Com ha estat el recorregut fins a arribar a on sou avui? El camí ha estat ple de sobresalts, però ha estat molt enriquidor. Realment, per aventurar-se a desenvolupar una empresa emergent cal ser molt atrevit, perquè totes les estadístiques diuen que fracassaràs i el teu paper és gestionar aquesta incertesa cada hora del dia. Les empreses emergents que acaben tenint accés al finançament públic són molt poques i els diners triguen massa a arribar per a la realitat d'aquest tipus d'empreses. Nosaltres hem tingut la fortuna de rebre suport tant de capital de risc com institucional. Penseu en la internacionalització? El nostre repte és escalar el nostre model de negoci i la nostra proposta de valor. Amb diversos casos d'èxit, el pas següent és aconseguir replicar-los a una escala molt més gran amb la idea d'expandir-nos internacionalment a Llatinoamèrica i al territori anglosaxó.
CORPORATIU
Per què la capa d’ozó necessita el seu propi dia
Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions. L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O3). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai. Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària. Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys. Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats. Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint. Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta. Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle. L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó. Tots podem ajudar a evitar la producció de NOx i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho: - Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NOx, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NOx a Espanya. - Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NOx necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta. - Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment. - Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable. Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.
SOCIAL
Tres ciutats del futur que ja podem visitar
A qui no li agradaria veure com serà la vida en el futur? A falta de boles de vidre funcionals, el millor de tot és que ens deixem guiar pels indicis que ja tenim i que ens indiquen que la majoria de nosaltres viurem en ciutats en les quals la tecnologia i la sostenibilitat seran imprescindibles. I les dades avalen aquesta teoria, ja que, segons l'ONU, el 2050, el 68% de la població mundial viurà en ciutats, mentre que avui dia ho fa el 55%. Això suposa que, a mitjan segle xxi, uns 2.500 milions més de persones viuran en entorns urbans. La pressió que exercirà la població sobre les ciutats posarà a prova la seva capacitat, ja que estem parlant de moltes persones compartint un espai reduït, en el qual viuran, treballaran i gaudiran del seu temps lliure. Aquestes mateixes persones també necessitaran tota mena de serveis i de recursos, com a desplaçaments o accés a la tecnologia i la sanitat. Per aquest motiu, arquitectes, enginyers i urbanistes s'han posat ja mans a l'obra: estan assajant les seves idees sobre àrees urbanes ja existents i fins i tot n'estan aixecant d'altres des de zero amb la ment posada en el futur. Això fa que certes ciutats sobresurtin avui en dia com les més avançades. Les ciutats del futur, per les quals ja podem passejar, destaquen sobretot per dues qüestions: la seva sostenibilitat i la seva tecnologia. De fet, l'ONU ha inclòs els entorns urbans entre els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L'organisme considera que no és possible assolir aquest desenvolupament sostenible sense transformar radicalment la manera com construïm i administrem les urbs. Tot seguit veurem tres exemples de ciutats que ja mostren el camí cap al qual es dirigeix l'urbanisme del segle XXI.Aquest és potser un dels exemples més cridaners, perquè Songdo és una ciutat que es va començar a construir des de zero el 2002 i avui dia ja hi viuen més de 100.000 habitants. És a 65 quilòmetres de Seül i aspira a convertir-se en la primera ciutat intel·ligent i totalment sostenible. Per aconseguir-ho, Songdo ha apostat per una planificació urbana que posa les persones al centre i per l'adopció de tecnologies. A la ciutat predominen els espais d'ús mixt, que són aquells que aglutinen residència, serveis, lleure i llocs de treball. A més a més, les distàncies entre els habitatges i la resta d'espais s'han calculat al mil·límetre per poder cobrir a peu els trajectes que els separen. Si s'ha d'agafar el transport públic, hi ha parades de metro i d'autobús a un màxim de 12 minuts a peu. Gràcies a la seva planificació, els cotxes de combustió interna i els camions de recollida de residus han estat substituïts per bicicletes i per un sistema de tubs pneumàtics que s'encarrega de fer desaparèixer les escombraries. A més, el 40% de l'espai de la ciutat l'ocupen zones verdes. Així mateix, també s'espera que la majoria dels edificis d'habitatges reciclin almenys el 40% de l'aigua que fan servir i que emmagatzemin energia de fonts renovables en bateries per reduir l'ús de la xarxa elèctrica.Si hi havia un exemple de metròpolis amb tots els números per col·lapsar i que ha sabut reconduir la situació aquest és el de Singapur. Aquesta ciutat-estat asiàtica s'ha colat entre les urbs més sostenibles del planeta. A base de plans estratègics, les autoritats es van posar mans a l'obra per millorar la qualitat de vida, apostant clarament per optimitzar la mobilitat i la connectivitat, en una ciutat en la qual s'espera un augment de la població del 7% per al 2030. En l'actualitat, Singapur disposa d'uns transports col·lectius ràpids i exerceix com a banc de proves per desenvolupar solucions de mobilitat que ajudin a reduir la seva dependència dels cotxes. A més a més, s'hi ha instal·lat una xarxa de sensors per mesurar la contaminació i el volum de trànsit, per poder reaccionar immediatament en cas necessitat, i fins i tot s'ha creat un sistema de mapes en 3D per monitorar l'eficiència energètica de cada edifici. Per la seva banda, els metges dels hospitals de Singapur disposen de robots ajudants que fins i tot són capaços d'interactuar amb els humans i de somriure. Quant a la qüestió verda, s'han creat «superarbres» que regulen la temperatura de la ciutat, absorbint i dispersant calor, a més de recollir aigua de pluja. La urbanització residencial Tree House, amb blocs de 24 pisos, és el jardí vertical més gran de tot el món.La capital de Dinamarca és una aposta segura dins dels rànquings de ciutats intel·ligents que elaboren diversos organismes cada any. Fins i tot hi ha qui considera que ha sobrepassat aquesta etiqueta per passar a ser una «ciutat receptiva», un concepte que fa referència a aquelles urbs que posen el ciutadà en el centre de l'acció i no de l'observació. Copenhaguen és una ciutat feta per i per als seus ciutadans, els quals participen en el seu disseny i gestió fent servir tota la tecnologia que tenen al seu abast i compartint dades que ajuden a optimitzar la ciutat. Es tracta d'un camí que han iniciat també altres ciutats com ara Zuric o Barcelona. De fet, la tecnologia ha transformat per complet Copenhaguen fins a convertir-la en un paradís per als ciclistes. La capital danesa aspira a neutralitzar la seva petjada de carboni el 2025, en un país que pretén aconseguir la seva independència dels combustibles fòssils l'any 2050. Pel que fa a l'intercanvi de dades i al seu ús per millorar la ciutat, Copenhaguen ha implantat el primer data marketplace del món. Aquest espai ofereix informació urbana pública i privada de qualsevol mena a empreses i ciutadans, que poden accedir a les dades per desenvolupar solucions intel·ligents en qualsevol àmbit. Entre altres avenços, els habitants de Copenhaguen poden comprovar ja en temps real, per exemple, la disponibilitat d'aparcament quan se celebren grans esdeveniments. Això és possible gràcies al fet que la ciutat disposa d'un sistema d'intercanvi de dades entre smartphones, dispositius GPS instal·lats als autobusos i sensors situats en llocs com ara clavegueres i papereres. Aquest sistema també permet estudiar els patrons de mobilitat dels habitants per ajustar la planificació de la ciutat, augmentar la seva seguretat i optimitzar l'ús de recursos, a més de per regular el trànsit en temps real i reduir les emissions contaminants o per ajustar el consum energètic dels edificis. Les ciutats del futur ja són aquí i totes tenen en comú l'afany per esdevenir uns llocs cada cop més amables amb els seus habitants i també amb el planeta. Un esforç en què la tecnologia té un paper fonamental.
SOCIAL
“El nostre propòsit és substituir la màxima quantitat de plàstic en el menor temps possible.”
Arancha Yáñez, fundadora i CEO de Feltwood, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI en la categoria Impact Tech“Fa 70 anys, amb prou feines s’utilitzava el plàstic; per a la majoria de les aplicacions, hi ha alternatives.”Feltwood és una empresa nascuda per oferir alternatives a l’ús massiu de plàstics. La companyia ha desenvolupat diverses tecnologies per substituir-los per materials industrials ecològics. Ho fan a partir de fibres 100% vegetals i biodegradables, procedents de productes agrícoles. La seva proposta va dirigida als fabricants que ja estan presents en el mercat, als quals proposen innovar amb apostes respectuoses amb el medi ambient. L’empresa ha estat guardonada fa poc amb un dels Premis EmprenedorXXI de CaixaBank en la categoria Impact Tech.El premi ens ha aportat, entre altres coses, molta visibilitat als mitjans de comunicació. S’han posat en contacte amb nosaltres nombroses empreses interessades en la nostra tecnologia. A més, ens ha proporcionat l’empenta financera necessària per sortir abans al mercat.El plàstic és un material que triga centenars d’anys a degradar-se. Mata 100.000 mamífers marins a l’any i incomptables peixos. Els petits trossos de plàstic, els anomenats microplàstics, contaminen el peix que mengem i l’aigua que bevem. Segons alguns estudis, el 90% de l’aigua embotellada i el 70% dels productes marins contenen aquests plàstics diminuts. Un grup de científics fins i tot els va arribar a trobar als intestins de les persones.Perquè hi ha poques alternatives al plàstic que siguin biodegradables i no contaminants. Moltes, a més, són poc duradores i més cares. Feien falta altres opcions de gran resistència i econòmicament competitives.És complicat fer recerca i desenvolupament sense pertànyer a un centre de recerca o a una empresa. Al principi, quan el desenvolupament està en els inicis, no disposes de cap mena de suport. Un desenvolupament industrial requereix molts mitjans: motlles, anàlisis, prototips, etc. És molt car. Això és una cosa que, des de Feltwood, volem impulsar, perquè Espanya és, des de sempre, un país de grans inventors, molts dels quals també van fer el desenvolupament pel seu compte. És possible que estiguem perdent grans idees per com és de complex que un particular les porti a terme.Creem els nostres materials a partir d’una àmplia gamma de vegetals. Això és molt important, perquè la producció no depèn de temporades o tendències. Tenim diversos tipus de materials segons la seva aplicació. Tots consten de fibres 100% vegetals, biodegradables i reciclables. Tenen molt bones característiques tècniques; per exemple, un dels materials Feltwood és similar a la fusta, però és diverses vegades més dur que qualsevol fusta. Un altre és un aïllant tèrmic amb millor coeficient d’aïllament que els productes que es comercialitzen avui dia.El principal benefici és que són biodegradables i fins i tot compostables. Això significa que, si acaben al mar, seran menjar per als peixos, i si acaben a la terra, adob. Pel que fa a contaminació, equivalen a un enciam. Un altre avantatge és que no és necessari talar arbres ni disposar de cultius específics per obtenir la nostra matèria primera. Així evitem la desforestació.En una primera fase, es transformen els residus agrícoles en la matèria primera Feltwood. En la segona fase es modela la matèria primera Feltwood per fabricar el producte final (un tauló, una safata…).El nostre propòsit és substituir la màxima quantitat de plàstic en el menor temps possible. Si ens centréssim en la fabricació, tindríem un creixement molt més lent; si ensenyem a altres la forma de fer-ho, la producció serà molt més gran. Una producció més elevada amb materials Feltwood suposarà una menor producció amb materials contaminants, com el plàstic, i una menor petjada de carboni.Tant la normativa com la pressió dels consumidors fan que aquestes empreses busquin alternatives ecològiques amb les quals fabricar els seus productes. Això ha despertat molt interès en els nostres materials, i ha fet que moltes empreses s’interessin per la nostra solució. Som una alternativa a molts tipus de plàstic i a moltes de les seves aplicacions. Desafortunadament, no podem substituir tot el plàstic, però continuarem investigant.Fa 70 anys, amb prou feines s’utilitzava el plàstic; per a la majoria de les aplicacions hi ha alternatives. Per descomptat hi ha usos, com en medicina, en què el plàstic és, de moment, imprescindible.Encara no s’ha posat en contacte amb nosaltres cap empresa de joguines. És evident que la normativa influeix molt en l’interès que tenen les empreses a utilitzar materials ecològics. En altres sectors, com el dels productes rebutjables, els embalatges i els materials de construcció, en què sí que hi ha normatives que fomenten els materials biodegradables, l’interès és molt més gran.Començar amb la producció industrial amb els nostres materials en diversos sectors i en l’àmbit internacional, i continuar el desenvolupament de nous materials per a altres aplicacions. Des del primer moment, creiem que l’expansió de la tecnologia ha de ser internacional. Diverses companyies europees i llatinoamericanes ja s’han interessat per la nostra tecnologia.
CORPORATIU
Podcast, la revolució sonora que ja ha arribat
Una història ben explicada ens fascina a tots. I fa milers d’anys que és així. Ni tan sols l’era de la imatge ha pogut amb aquesta intimitat que establim amb les veus que ens ensenyen coses, tant noves com antigues. Que ens animen a pensar o ens conviden a utilitzar la imaginació per traslladar-nos a llocs llunyans que ni tan sols coneixem. Aquesta atmosfera que es genera quan s’explica un relat és, precisament, la màgia de l’storytelling, que és l’art de narrar històries. La connexió que s’estableix entre narrador i oient o entre escriptor i lector és molt més que un intercanvi de dades. També és emocional. I el podcast ha nascut com un vestit a mida per a aquest art tan antic, en què el narrador toca el cor i el cap de la seva audiència.Encara que es tracta d’un format amb més de 15 anys d’història i que guanya oients cada dia, el podcast és relativament desconegut a Espanya. Aquest terme va sorgir el 2004 en un article de The Guardian titulat “Audible revolution”, que parlava d’un nou fenomen de ràdio amateur que s’escoltava a través de dispositius MP3. Tal com explica el blog Días de vino y podcasts, l’autor va barrejar els termes pod (una contracció de paraules en anglès que significa ‘dispositiu portàtil’) i broadcasting (‘difusió’). Això és a causa que, bona part de la culpa del sorgiment d’aquest format, la té l’accés barat i fàcil tant als dispositius de reproducció com als d’enregistrament. Això va permetre que qualsevol persona pogués crear el seu propi contingut, pujar-lo a internet i arribar a una audiència potencial de milions d’oients. Amb el temps, a la possibilitat d’escoltar un podcast sota demanda, s’hi va sumar la de subscriure-s’hi per rebre el contingut actualitzat de manera automàtica. La popularització dels smartphones, que evitaven haver de connectar l’MP3 a l’ordinador per baixar-se els continguts, juntament amb l’aparició de plataformes agregadores i distribuïdores d’aquest format, van provocar l’eclosió definitiva del podcast.L’evolució del mateix format li va permetre desprendre’s d’aquesta etiqueta amateur inicial per professionalitzar-se i, fins i tot, arribar a crear continguts amb milions d’euros d’inversió al darrere. Aquest ha estat el cas de Serial, un llarg reportatge sobre un cas criminal que es va convertir en un fenomen de masses als Estats Units. Ho va fer des de l’emissió de la primera entrega el 2014 i durant les tres temporades que va durar. Va acabar amb tots els rècords d’iTunes amb més de cinc milions de baixades i emissions en només sis setmanes. Actualment es poden distingir dos tipus principals de podcasts: els continguts que ofereixen sota demanda les grans cadenes de ràdio i les produccions que són natives en aquest format. Els primers permeten als oients escoltar els seus programes preferits encara que no puguin fer-ho durant l’emissió en directe. Els segons no es veuen subjectes a les graelles radiofòniques i comprenen multitud de formats i temàtiques. Hi ha podcasts d’entrevistes, d’anàlisis en solitari, de diàlegs, fins i tot corals amb diversos participants i sobre tot tipus de temes, tant de ficció com de no ficció. Actualitat internacional, història, gadgets, finances, món militar, humor, còmics, narrativa… la llista és infinita. Això és perquè els podcasts han trobat en els continguts de nínxol, molt especialitzats i per a audiències molt concretes, una autèntica mina. Gràcies a aquest format, els apassionats d’un tema concret poden trobar informació que elaboren autèntics especialistes amb només apropar el dit a l’smartphone i posar-se uns auriculars.Es poden trobar tota mena de podcasts. Alguns destaquen per la seva utilitat, d’altres per l’originalitat o la capacitat d’entretenir-nos. Aquest és el cas de La escóbula de la brújula, dedicat a la història, les llegendes i les tradicions. Entre els seus continguts se’n poden trobar alguns de dedicats a les tombes dels grans conquistadors, a la manera de viure dels antics egipcis o, fins i tot, a amulets i còmics. També destaca en aquesta línia Histocast, un dels més veterans i escoltats del país, que repassa tant esdeveniments històrics com actualitat geopolítica. Fins i tot el benestar té el seu racó en format podcast. En aquest sentit, destaca El podcast de Cristina Mitre, que elabora aquesta periodista setmanalment. Hi entrevista reputats experts en nutrició, salut i fitness, entre altres camps, per aclarir una temàtica que genera molts dubtes i per a la qual cal informació contrastada. CaixaBank també utilitza aquest format per oferir consells financers als oients de manera amena i senzilla. Economía Cotidiana és el podcast de CaixaBank dedicat a promoure la cultura financera, i està disponible a les plataformes Spotify, iVoox i Apple iTunes. A través d’Economía Cotidiana s’ofereixen entrevistes d’uns deu minuts amb experts de l’entitat o influencers que giren al voltant de conceptes sobre economia bàsica i amb especial focus sobre les finances familiars. Alguns exemples són els capítols dedicats a com parlar de diners amb els fills, consells per arribar a final de mes o què implica avalar a algú amb un préstec. No podien faltar els programes amb humor en aquesta selecció. Aquí hay dragones és un dels més divertits i originals en espanyol. S’hi citen l’escriptor Juan Gómez-Jurado, els humoristes Javier Cansado i Arturo González-Campos, juntament amb el cineasta Rodrigo Cortés, per parlar de tota mena de temes des d’un punt de vista diferent i entretingut, en un equilibri perfecte entre humor, entreteniment i coneixement. L’univers podcast és cada vegada més popular a Espanya. També és, en certa manera, un terreny poc explorat que encara pot oferir grans moments en el futur a tots els que s’animin a posar-se els auriculars, connectar l’smartphone i prémer play.
SOCIAL
No t’has preguntat com compren els joves d’avui dia?
Tornem de les vacances amb el vuitè capítol d’Economía Cotidiana i, en aquesta ocasió, us apropem a les conductes de compra d’una gran part de la població: els millennials. Des de l’arribada d’internet, les regles de joc han canviat i les noves generacions que han nascut connectades a la xarxa han marcat noves maneres de fer les coses. Per això, en aquest nou podcast de CaixaBank, ens centrarem en els millennials, aquesta porció de la població que ha adoptat noves conductes que han canviat les tradicionals, entre d’altres, les compres. Potser, molts dels nostres oients encara no saben què és un millennial o quines coses aporten a la nostra societat. No patiu, en aquest nou capítol d’Economía Cotidiana respondrem tots els dubtes que pugueu tenir, com, per exemple, què compren aquests millennials que els fan tan especials?, o és segur comprar amb targeta de crèdit a internet? Aquestes i moltes més qüestions d’actualitat fervent, les respondrà i aclarirà el nostre estimat col·laborador Raúl Jaime Mestre, professor de l’Escola de Negocis i professional del sector de les finances, que ens donarà una visió més nítida d’aquesta nova realitat. Esperem que, juntament amb el nostre locutor Iván Patxi, en gaudiu i us serveixi per aclarir alguns dels vostres dubtes.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb180MDg4NjgzNiUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfNDA4ODY4MzZfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
“Ens basem en tecnologia biomèdica per adaptar-la a la producció de carn.”
Mercedes Vila, fundadora de Biotech Foods, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI al País Basc.“Amb aquest nou sistema de producció que nosaltres proposem, els animals canviaran de funció. Aportaran les seves cèl·lules sanes per a la proliferació de teixits musculars i el seu sacrifici deixarà de ser necessari.” Els humans consumim una mitjana de 76 grams de proteïna animal al dia. Aquest consum és més alt als països desenvolupats, on se n'arriba a consumir gairebé el doble, 102 grams al dia. I encara que la demanda de les economies emergents és més baixa, el consum de carn a escala mundial augmenta. Avui dia, es produeixen 202.000 milions de tones de carn a l'any, que serveixen per satisfer una demanda que aviat serà impossible de proveir amb els mètodes actuals de producció. Biotech Foods ofereix una solució a aquest problema: el cultiu de carn. Aquesta empresa basca aplica la tecnologia biomèdica de regeneració de teixits al món de la producció de carn per al consum, cosa que podria suposar una veritable revolució per a la salut de les persones, el medi ambient i el benestar animal. Per què vau decidir presentar el vostre projecte als Premis EmprenedorXXI i què ha suposat per a la vostra empresa el fet de ser la guanyadora? Ser reconeguts en els Premis EmprenedorXXI ha avalat la feina que hem desenvolupat fins al moment. Per a nosaltres, representa un segell de qualitat i excel·lència a través d'una entitat de referència. Biotech Foods està marcant el camí d'un futur sostenible en el sector carni, que patirà un gran punt d'inflexió a mitjà termini. La proposta tecnològica de Biotech Foods canviarà el sector radicalment, ja que proposa un nou concepte d'aliment, una nova categoria. Quines són les causes de l'augment de la demanda de carn al món? I les conseqüències? Aquests últims quaranta anys, la producció global de carn ha crescut d'una forma molt important gràcies al desenvolupament econòmic dels països. Durant aquest període, la producció de carn de pollastre s'ha multiplicat per set, la de vedella per dos i la de porcí per tres. L'Organització Mundial per a l'Alimentació (FAO) estima que la demanda de proteïna animal continuarà creixent durant els pròxims quaranta anys. Els desafiaments per poder satisfer aquest creixement seran més grans perquè, a més a més, s'espera un fort augment de la població. Es creu que l'any 2100 hi haurà al món 11.200 milions de persones. El creixement esmentat ha posat al límit al sistema productiu i ha generat efectes negatius en el medi ambient, en la salut de les persones i en el benestar animal. Fa més d'una dècada que la FAO alerta sobre la necessitat d'aplicar mesures urgents per fer front als greus problemes mediambientals provocats pel sector ramader. Aquest sector genera més gasos amb efecte d'hivernacle que el sector del transport, avions i vaixells inclosos: el 15%, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2). I també és una de les causes principals de la degradació del sòl per contaminació de purins, de contaminació dels recursos hídrics i de desforestació, ja que per produir 1 kg de carn se solen necessitar 6 kg de pinso. Quina solució proposa Biotech Foods per superar aquest problema? La innovació principal de Biotech Foods com a empresa és la seva proposta de model alternatiu per a la producció de carn per al consum humà. Això ajudarà que la ramaderia intensiva pugui satisfer l'alta demanda de proteïna animal. L'estratègia de Biotech Foods es basa en l'aplicació d'una tecnologia amb finalitats biomèdiques, com és la regeneració de teixits, per adaptar-la al món de la producció de carn. Amb aquest tipus de producció, es podria reduir el nombre de granges i, en conseqüència, els gasos que emeten i que contribueixen a l'efecte d'hivernacle? La producció de la nostra carn requereix menys inversions en temps, diners i recursos naturals que els que es destinen a fer créixer i mantenir els animals en granges d'explotació. Els bioreactors on es produiran aquests teixits, similars als que es fan servir en la producció d'altres aliments, com per exemple els iogurts, no necessiten cap espai específic, cosa que sí que passa amb els animals, per la qual cosa es podrien substituir les grans explotacions animals per instal·lacions industrials. Això suposaria alliberar terreny i millorar la política mediambiental de les zones d'explotació. A més, ofereix facilitat d'instal·lació a qualsevol regió geogràfica. Què és la carn cultivada i quin és el seu procés de creació? Per poder entendre la tecnologia i el producte que desenvolupa Biotech Foods, és molt important tenir en compte la definició tradicional de carn i com es genera. Dins un cos animal, les cèl·lules constitueixen teixits, els teixits constitueixen òrgans i els òrgans constitueixen sistemes d'òrgans. Un d'aquests òrgans són els músculs, i aquests músculs de diferents animals són els que componen la majoria de la carn que mengem: porc, vaca, aus, peixos, etc. La paraula carn es refereix a tots aquells teixits animals declarats aptes per al consum humà. La base del projecte d'R+D parteix del model tecnològic de construcció de teixits a partir de cèl·lules animals, que desenvolupa per a la seva evolució entorns biològics controlats, sense cap intervenció ni modificació genètica. Amb l'ambient apropiat, les cèl·lules extretes d'un animal viu poden viure, multiplicar-se i formar teixits en una placa de cultiu o un bioreactor, cosa que anomenem cultiu in vitro. Quins avantatges té la carn cultivada respecte de la carn produïda en granges? La carn produïda d'aquesta manera té un origen natural i la seva producció no és més que la creació d'aquests teixits musculars fora de l'animal, amb la qual cosa es redueix l'ús de recursos i temps de la ramaderia tradicional. S'estima que la producció de carn cultivada consumirà un 99% menys de terra i un 75% menys d'aigua, i que reduirà en un 90% les emissions contaminants de la indústria ramadera. Per tant, la carn cultivada permetrà atendre l'alta demanda de proteïnes d'origen animal i reduir l'impacte ambiental actual del procés de producció de la carn. La diferència amb la producció de carn actual consistirà no en el seu origen de valor biològic o el seu processament posterior, sinó en la forma en què s'ha desenvolupat aquest producte alimentari i en els efectes que genera o evita. Quins avantatges econòmics i d'estalvi de temps suposa aquest procés per als processadors de carn? La carn produïda per Biotech Foods és un producte nou ─una primera matèria nova─ processable a les cadenes de producció actuals sense necessitat d'inversió addicional. Substitueix el procés d'especejament i trituració de la carn en canal per un producte ja a punt per processar-lo. A més, ofereix la possibilitat de crear productes nous per oferir-los al consumidor que exigeix seguretat i ètica i, alhora, té cura de la salut de les persones, el benestar animal i la sostenibilitat mediambiental. Des del punt de vista de varietat de productes, la tècnica ofereix la capacitat de produir carn cultivada de diferents orígens animals; inicialment porcí i aviari, però extensible en un futur a boví, oví i peix, cosa que genera una gran diversitat d'oferta per als consumidors finals. La carn cultivada és millor per a la salut dels consumidors que la carn que comprem habitualment? Millorar la qualitat de vida de les persones i allargar la vida del nostre planeta han estat les raons que han motivat aquest projecte. Amb l'ajuda de la nostra carn cultivada, el consumidor tindrà al seu abast un producte saludable, ric en proteïnes, 100% natural, amb un 0% de contingut en greix, sense aportació de colesterol i nutritiu. D'altra banda, aquest producte no està associat a riscos de salut pública, com les pandèmies que afecten els animals (grip aviària, febre porcina...) i la resistència als antibiòtics (un dels grans reptes identificats per l'OMS), que també estan associats al sector ramader. El 80% dels antibiòtics consumits al món s'usen en la ramaderia intensiva, tant per a la prevenció de malalties com per fomentar el creixement. La carn cultivada de Biotech Foods no conté cap modificació genètica. És aquest tipus de carn una alternativa per als consumidors vegans i animalistes? Els consumidors mostren una sensibilitat especial pels problemes de benestar animal. Segons l'informe “The Green Revolution”, elaborat per la consultora Lantern el 2017, a Espanya gairebé el 60% dels vegetarians ho són per motius ètics o animalistes, el 17% per motius de salut i el 21% pel seu compromís amb la sostenibilitat. Amb aquest nou sistema de producció que nosaltres proposem, els animals canviaran de funció. Aportaran les seves cèl·lules sanes per a la proliferació de teixits musculars i el seu sacrifici deixarà de ser necessari. D'aquesta manera, es crearà un ambient molt més favorable per al desenvolupament d'aquests éssers vius i es produirà una reducció considerable del seu patiment. Aquests dos factors tindran un efecte positiu en el desenvolupament de les societats futures. Com se us va ocórrer la idea de traslladar les opcions de la medicina regenerativa al camp de la indústria càrnia? Per afrontar el problema de sobreexplotació ramadera i poder continuar produint proteïna animal, només es pot recórrer a tècniques de cultiu de teixits àmpliament conegudes en biomedicina. No hi ha cap altra manera de produir carn. El desafiament és escalar aquestes tècniques de producció i poder-ho fer amb uns costos de producció competitius. A Biotech Foods vam identificar que teníem els ingredients necessaris i el coneixement per poder fer front a aquest desafiament i assolir aquest objectiu de gran impacte social, així que ens hi vam llançar. Amb quines dificultats us heu trobat per emprendre un projecte de base científica com el vostre? La dificultat principal ha estat que, a Europa, i sobretot a Espanya, no es destinen els mateixos recursos econòmics per finançar aquest tipus de projectes que en altres regions, com Àsia o els Estats Units. També és veritat que, per activitats, tot el que té a veure amb tecnologies de la informació gaudeix de més ventall de possibilitats. De tota manera, crec que aquests factors no són determinants i, al final, un projecte que demostri solidesa, amb base tecnològica diferenciadora i alt potencial troba el finançament necessari. A quin públic s'adreça el vostre producte: a la indústria càrnia o directament al consumidor? Biotech Foods comercialitzarà el seu producte subministrant primera matèria als processadors de carn. En general, es tracta de grans empreses nacionals i internacionals que ofereixen diferents tipus de productes que tenen com a base la carn processada, com ara hamburgueses, salsitxes, nuggets, etc. Aquests es desenvoluparan conjuntament partint dels requisits definits pels clients pel que fa a característiques nutricionals i de gust. Seran els processadors de carn, a través del seu canal de comercialització, que faran arribar els productes al consumidor final. En aquests moments ja es poden trobar els productes de Biotech Foods a les botigues? No, encara no. L'entrada dels primers productes basats en la carn cultivada de Biotech Foods es preveu per a l'any 2021, un cop hagi acabat l'escalament de producció i el seu registre com a Novell Food a l'autoritat europea competent. Quins són els vostres projectes de futur? El nostre objectiu és introduir un canvi disruptiu, d'abast global, en el sector de l'alimentació. Per fer-ho, volem posar a disposició del consumidor aquests nous productes de proteïna animal dins el termini més curt possible. Volem proporcionar als consumidors una opció alimentària que sigui sostenible en tots els aspectes, tant el mediambiental com el referent a benestar animal.
CORPORATIU
Com recuperar la teva economia a la tornada de les vacances
Una bona planificació i un parell de trucs et poden ajudar a que el període de descans, no esdevingui després un maldecap, a l'hora de pagar les facturesTornar de vacances acostuma a ser un procés dolorós. D'una banda hem de dir adeu a la llibertat de moviments per tornar a submergir-nos en les rutines quotidianes. La tornada a la feina, la tornada a l'escola dels fills, a la moderació en la dieta, al gimnàs i a tots aquells compromisos que acostumen a omplir les agendes. D'altra banda, especialment en el cas dels menys previsors, arriba l'hora d'afrontar les conseqüències dels excessos econòmics realitzats durant els dies lliures. Recuperar-se de tots aquests danys col·laterals a la vegada pot resultar traumàtic. La tornada a la rutina és inevitable, però les dificultats econòmiques es poden trampejar. Només cal fer un pressupost específic per a les vacances, que tingui en compte qüestions com ara, quants diners tenim i quant volem gastar, que conciliï ingressos, estalvi i despeses per evitar sorpreses desagradables. I cenyir-s'hi, és clar, que és la part més complicada. Tanmateix, una de les parts més delicioses de les vacances consisteix, precisament, en aquest punt imprevisible que sempre acompanya a qualsevol nova aventura. Per això a vegades, encara que hàgim intentat ser previsors i mantenir a ratlla el pressupost, abans fins i tot de fer la maleta, a la tornada ens veiem obligats a ajustar uns comptes que no quadren. Just quan és massa tard per dir que no a aquella temptadora paella en el baret i demanar en el seu lloc un modest entrepà. Remuntar una situació econòmica precària quan no estem precisament del millor humor és una murga, sí, però és una tasca que cal afrontar. Si a més es fa seguint certes pautes, els resultats arribaran abans i el procés serà menys dolorós. La informació és poder, per això, saber en quina situació ens trobem exactament és tan necessari com traçar un pla per controlar-la.En tornar de vacances i deixar anar les maletes, el primer que cal fer és examinar l'estat de les nostres finances. En aquest sentit, una pràctica molt saludable consisteix en revisar els pagaments realitzats amb targeta i controlar el seu venciment. D'aquesta manera, es podran assignar els càrrecs al mes corresponent i preveure els fons que necessitarem en compte, per evitar així possibles descoberts. Si és possible, convé controlar també els pagaments realitzats en efectiu, a través dels tiquets de compra que haurem guardat prèviament. A més de permetre'ns comprovar si hem complert o no amb el pressupost i prendre les mesures oportunes, ens servirà per analitzar les nostres despeses i treure'n lliçons a l'hora de pressupostar les properes vacances. Potser hem gastat més del que prevèiem en algunes partides com ara desplaçaments o oci, però menys en unes altres com alimentació o allotjament. Prendre nota d'aquest tipus de conclusions serà molt útil per planificar viatges en el futur.Un cop analitzades les despeses, convé controlar els pagaments que queden pendents, programar-los i assignar els fons per complir-los. En aquest cas, resulta molt útil planificar l'ús dels diferents mitjans de pagament perquè no penalitzin la resta de mesos. De poc serveix compensar els excessos de les vacances amb un ús desmesurat de la targeta de crèdit per afrontar despeses corrents. És millor utilitzar-la de manera racional i només quan sigui imprescindible. Tampoc no s'han d'oblidar les despeses associades a l'ajornament dels pagaments, com els interessos, que també s'hauran d'afrontar.Els més previsors disposen d'un pressupost anual per mantenir a ratlla l'economia familiar. La tornada de les vacances és un moment excel·lent per tornar-hi. Prolongar els excessos pot ser temptador, però el millor és evitar-ho i tornar al ritme marcat per aquesta guia que mai no hem de perdre. Augmentar el deute en un moment econòmicament delicat mai no és la millor opció. Una vegada controlats els efectes que hagin pogut causar els excessos de les vacances, és el moment de repassar el pressupost anual i corregir-lo si és necessari. Potser sigui una bona idea repassar aquestes despeses obligatòries, necessàries, variables i prescindibles que haurem establert prèviament per ajustar-les. Així es podran obtenir recursos amb els quals fer front a pagaments pendents o, simplement, repartir l'ona expansiva de les vacances entre els mesos successius per complir els objectius marcats amb la menor angoixa possible. La clau en aquest cas és la temporalitat: si l'esforç necessari per recuperar-se es reparteix per endavant en diversos terminis i s'estableix una data final, estrènyer-se el cinturó serà més senzill. Si no tenim un pressupost anual pel qual guiar-nos, la tornada a la realitat després de les vacances és un moment excel·lent per fer-lo. És molt senzill i a més es pot convertir en un element crucial a l'hora de controlar les finances familiars.Per a aquells que tenen una segona residència per a les seves vacances i no la utilitzin, hi ha una possibilitat real d'obtenir uns ingressos extra per pal·liar els excessos de les vacances. Llogar la casa de la platja de manera temporal per obtenir-ne un rendiment pot ser una bona idea per recuperar la situació financera. Aquests ingressos extra ajudaran a afrontar els pagaments pendents i evitar trifulgues. En qualsevol cas, sempre és millor prevenir que curar. Mantenir, en la mesura que sigui possible, el cap fred durant les vacances i disposar d'un pressupost previ permetrà que l'aterratge posterior a la rutina sigui menys dolorós. El web de cultura financera de CaixaBank ofereix nombrosos continguts per ampliar coneixements per gestionar millor l'economia personal i familiar.
SOCIAL