Recorreguts per a corredors: com descobrir una ciutat nova
Primer s'anomenava córrer. Després va ser footing. I ara ho coneixem com a running. Sempre s'ha practicat aquest esport, però, des de fa uns anys, sembla que està de moda. Segons la darrera Encuesta de Hábitos Deportivos en España, un 30,4 % dels espanyols surten a córrer per fer exercici. Aquesta modalitat esportiva se situa en quart lloc, després del ciclisme, la natació i el senderisme o muntanyisme. I ocupa aquesta posició destacada per moltes raons. Es tracta d'una activitat fàcil, econòmica i que aporta molts beneficis al cos. Quan correm, alliberem endorfines, calmem l'ansietat i reduïm l'estrès. A més, millora la nostra autoestima, ens sentim més actius i amb més energia. Tant l'Organització Mundial de la Salut com les autoritats sanitàries nacionals recomanen l'exercici com un dels elements principals de la medicina preventiva, sempre que es faci amb mesura i tenint en compte una sèrie de precaucions per a no convertir-lo en un perill ni en una obsessió.Córrer amb moderació és bo per a la salut, però no només això. Té altres «efectes secundaris» beneficiosos que molt pocs valoren. Quan practiquem running, no deixem de recórrer la ciutat, els seus parcs, els carrers pels quals no transitem habitualment, coincidim amb veïns… Tot són avantatges! Córrer a l'aire lliure és una oportunitat única per redescobrir la ciutat on vivim, fent el que podria considerar-se com a turisme local. Només cal proposar-se un recorregut diferent cada dia que ens permeti explorar altres camins. A més, podem ajudar-nos de l'aplicació Sports Tracker, que disposa de mapes per escollir una ruta i descobrir racons nous de centenars de ciutats. És cert que gairebé sempre fem turisme de pressa per veure el màxim nombre de llocs en el mínim temps possible. Però això no és córrer, això és anar ràpid. Córrer és posar-se les sabatilles i la roba per suar i llançar-se als carrers per seguir un circuit inventat que ens faciliti conèixer la ciutat d'una manera diferent. Moltes persones ja viatgen amb les sabatilles a la maleta per sortir a córrer allà on van. Fins i tot hi ha tours organitzats.El running va néixer a Londres i Nova York i més tard es va exportar a la resta de capitals del món. Avui dia es poden contractar tours per visitar ciutats com ara Roma, Lisboa, Tòquio, Berlín o París. T'imagines córrer des de la Torre Eiffel fins a l'Arc de Triomf? Aquests dos quilòmetres són imprescindibles en la ruta del guia que acompanya el grup a la Ciutat de la Llum. Fer turisme corrent és una manera diferent de visitar els racons més famosos de la ciutat i de descobrir llocs nous, conviure amb la població local, endinsar-se en frondosos parcs amagats, conèixer altres costums i, en definitiva, viure com un veí més. Aquelles ànimes lliures que se senten més a gust en solitari, sempre poden fer-ho sense contractar els serveis d'un tour amb guia. Per fer-ho, un bon aliat pot ser l'aplicació Runnin City, ja que permet descobrir més de 150 ciutats d'arreu del món pel nostre compte. Val a dir que sempre és important tenir en compte certs consells abans de sortir a córrer: Dur un mapa. Ara tots els mòbils disposen d'una bona aplicació que pot ajudar-nos a seguir el nostre camí. I si no, podem baixar-nos l'app Runtastic, que facilita la connexió amb Google Maps per mostrar el nostre recorregut. Preparar una ruta assequible amb petits reptes per anar assolint a mesura que avança la cursa. Sempre podem preguntar a uns coneguts quin és el millor itinerari o rastrejar fòrums d'Internet. Una aplicació molt interessant per conèixer les rutes més populars de la zona on anem ésiMapMyRun. Sortir de dia, amb llum suficient. Circular per carrers transitats. Portar la càmera. Estem fent turisme! Molta gent viatja per practicar esport: esquia a la neu, fa senderisme als volcans, fa surf a les platges, baixa els rius amb caiac… Però hi ha una altra opció que vincula el turisme amb l'esport que consisteix a escollir les destinacions que es volen descobrir depenent de la ciutat on se celebra una marató o una cursa popular. I participar en aquestes maratons, lògicament. Aquesta tardor presenta algunes propostes interessants, en aquest sentit. Per exemple, a Barcelona, el 25 de novembre de 2018 se celebra la 95a edició de la mítica Jean Bouin, competició que permet als participants recórrer els carrers de la Ciutat Comtal. Es proposen dos recorreguts, de cinc i de deu quilòmetres, que ofereixen una altra perspectiva tant la muntanya de Montjuïc com de la Gran Via, de la façana litoral i del parc de la Ciutadella. Es tracta d'una de les curses populars més antigues, que acull tant esportistes federats com aficionats. El 2 de desembre de 2018 se celebrarà la Marató València Trinidad Alfonso EDP i la 10K València Trinidad Alfonso. Aquests dies, la Ciutat dels Arts i les Ciències esdevé el centre de la festa de l'esport. A més a més, en aquesta edició s'aposta fermament per la integració, ja que s'hi inclouen quatre categories perquè puguin inscriure-s’hi persones amb discapacitat —en cadira de rodes o amb discapacitat funcional, sensorial o intel·lectual— gràcies a la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i de la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA).Perquè el running sigui una activitat saludable, i no un perill, convé prendre precaucions. A partir de certa edat, és recomanable fer una prova d'esforç abans de posar-se a córrer regularment. I un cop comencem, és important adequar el ritme i la intensitat a les nostres possibilitats reals. Els experts donen un consell molt pràctic i fàcil: córrer de manera que, en qualsevol moment, puguem parlar mentre ho fem. En el punt en què parlar mentre correm ens ofega la veu, és el moment de baixar el ritme. Així no ens aturarem mai.
SOCIAL
El Black Friday, ahir i avui
El 23 de novembre torna a ser Black Friday, que cada any se celebra l'endemà de quart dijous de novembre. O, per dir-ho d'una altra manera, l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Però quin és l'origen d'aquesta celebració comercial que aquests últims anys ha pres tanta força a tot el món? Tot i que hi ha diversos esdeveniments històrics que han rebut el nom de divendres negre, entre d'altres la crisi financera que va començar un divendres de setembre del 1869, sembla que l'origen més immediat del Black Friday actual es remunta només a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan la policia de Filadèlfia feia servir aquest terme per descriure el gran embús de persones i vehicles que es produïa als carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'expressió es va popularitzar a partir del 1966, quan va aparèixer publicada en un anunci, i amb el temps s'ha acabat aplicant, més que al dia en si, als descomptes que fan els comerços durant aquest dia. Considerat des de la dècada dels 2000 com l'inici no oficial de la campanya de vendes de Nadal, la seva importància no ha parat de créixer, especialment en les compres en línia. L'experiència s'ha ampliat també al dilluns següent, el Cyber Monday, dedicat a descomptes en productes tecnològics, i últimament el ciberdilluns ha arribat fins i tot a superar les vendes del Black Friday. L'any passat, per exemple, el volum de vendes als Estats Units durant el període va ser de 6.590 milions de dòlars el Cyber Monday, 5.030 milions el Black Friday i 2.870 milions durant el Dia d'Acció de Gràcies. Sumats, més de 14.000 milions de dòlars.Si t'estàs plantejant fer compres durant aquesta setmana de descomptes, CaixaBank posa a la teva disposició tota una sèrie de mètodes de pagament perquè puguis escollir el que et resulti més còmode: Targetes bancàries: en primer lloc, CaixaBank disposa d'un catàleg de targetes, cadascuna amb diferents avantatges i característiques. De dèbit o de crèdit, targetes de prepagament que es poden anar recarregant, la Cibertargeta per comprar per Internet sense preocupacions o la Visa Flash per a joves de 14 a 18 anys en són només algunes. Polsera contactless: aquesta polsera, ajustable i elàstica, es pot recarregar amb l'import que es vulgui i és com portar la targeta al canell. Es pot escollir a quin compte vincular-la i, com que fa servir tecnologia contactless per fer el pagament, és còmoda i segura. TAP Contactless: pensada com a mètode addicional, TAP Contactless és una targeta en format adhesiu que incorpora la tecnologia contactless i que complementa la targeta que ja es faci de manera habitual. CaixaBankWallet: targeta virtual associada a una altra targeta o compte bancari que permet comprar per Internet de manera més còmoda i senzilla. És gratuïta i es pot personalitzar. CaixaBankPay: finalment, CaixaBankPay és una aplicació per a iPhone i Android que permet no només pagar des del telèfon mòbil, sinó també gestionar totes les targetes i operacions des de la mateixa app. I tu, què esperes per planificar les teves compres? Ja tenim aquí el Black Friday.
CORPORATIU
Consells bàsics per invertir #FinanzasXaFollowers
Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l'educació financera que s'emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech. Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d'estalvi i un producte d'inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d'estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d'estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d'inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d'inversió”, afegeix Rosa del Blanco.La principal diferència és que, contràriament als productes d'estalvi, els productes d'inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d'inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d'ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells. Què és, per exemple, un fons d'inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l'exemple d'un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d'inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d'un vehicle d'inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D'aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s'assoleixen èxits que no s'aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco. Els millors consells per invertir El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l'hora d'invertir: Buscar assessorament professional. Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini. Definir bé els objectius d'inversió. Preguntar-se quant risc s'està disposat a assumir. Diversificar per minimitzar el risc. I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s'està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s'entengui clarament. El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?
CORPORATIU
Economistes amb Nobel, Leonid Kantoròvitx
El Premi Nobel d'Economia, el nom oficial del qual és Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, en realitat no va ser creat per l'inventor suec, i es va començar a lliurar el 1969. Sis anys després, l'economista, matemàtic i enginyer Leonid Kantoròvitx va ser el primer – i de fet únic – ciutadà de la Unió Soviètica a rebre el guardó. El va compartir amb l'estatunidenc d'origen holandès Tjalling Koopmans “per les seves contribucions a la teoria de l'assignació òptima de recursos”. (més…)
CORPORATIU
Com estalviar en calefacció de manera fàcil, ràpida i econòmica
Ja és aquí! Gairebé sense tenir temps per treure la roba d'abric de l'armari i quan les fulles dels arbres encara estan canviant de color, el fred ha decidit que no n'entén, de tardors, i ja s'ha instal·lat a les nostres vides… i a les nostres llars. Arriba l'època de l'any en què no tan sols dubtem què posar-nos a l'hora de sortir al carrer, sinó també de com hem de condicionar la nostra llar per sentir-nos-hi més còmodes i, naturalment, per estalviar en calefacció i que la factura de la llum o de gas no ens deixi tremolant al final del mes. Perquè el cost d'escalfar la llar és un tema ben seriós. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el consum en calefacció pot arribar a suposar fins al 70% de la despesa energètica d'una llar mitjana, cosa que traduïda en euros suposa que cada llar espanyola gasta uns 500 euros l'any en calefacció. És evident que la xifra té grans matisos depenent de la zona geogràfica on visquem, del tipus d'habitatge i, sobretot, de l'atenció que posem a l'hora de seguir aquests consells per estalviar en calefacció.Quan sortim al carrer en ple hivern, el primer que fem és assegurar-nos que portem els guants, potser una gorra i, naturalment, que dúiem l'abric ben cordat. Amb una llar passa el mateix: per estalviar en la calefacció i mantenir un ambient agradable és fonamental dedicar una mica de temps a aïllar l'habitatge. Hi ha moltes maneres de protegir casa nostra o el nostre pis contra el fred. N'hi ha algunes que requereixen una mica d'inversió, com ara la instal·lació de finestres aïllants o el segellat de les caixes de les persianes, però n'hi ha d'altres de molt més senzilles, com ara abaixar les persianes perquè facin d'aïllant, assegurar-nos de tancar bé totes les portes i mantenir la calefacció concentrada a les zones de l'habitatge on passem més temps. Un bon aïllament té un cert cost econòmic, sobretot a les llars antigues, però paga la pena perquè les pèrdues de calor poden fer que gastem al voltant d'un 30% més en energia o en gas.De la mateixa manera que preparem l'armari o la roba de llit per fer front a la davallada de temperatures, també cal comprovar que la caldera funciona correctament: amb una trucada al tècnic de confiança n'hi ha prou per afrontar l'hivern amb garanties. A més a més, una cosa que podem fer nosaltres mateixos i de manera molt senzilla és purgar els radiadors; és a dir, assegurar-nos que no hi ha bombolles d'aire que en dificultin el funcionament. I sí, és molt més senzill del que sembla.Pocs debats més encesos poden aparèixer a casa que el de la temperatura a la qual volem posar la calefacció: per als uns, arribar als 28 graus és el súmmum del benestar, mentre que per als altres significarà tornar a l'estiu més calorós de tots. El fet cert és que, més enllà de gustos personals, per cada grau que augmentem la temperatura de la calefacció el consum energètic s'incrementa un 7%. Cal rumiar-s'ho bé i amb calma. Així, doncs… A quina temperatura hauria de climatitzar la meva llar? Aquí recorrem a una opinió objectiva, la de l'IDAE, que ens marca entre els 21 i els 23 graus la franja de temperatura de confort, tot i que aquestes dades tenen un matís important.A l'hivern no sortim al carrer com si fos estiu… i a casa tampoc no hauríem d'anar vestits igual. El tipus de vestimenta que portem és un factor clau que moltes vegades passem per alt. Posar la calefacció a 21 graus i relaxar-nos al sofà amb pantalons curts i samarreta és una temptació per apujar la temperatura un, dos o tres graus més, amb el consegüent increment del consum energètic i de la factura. Naturalment, no es tracta d'anar per casa amb bufanda, però si protegim bé els peus, el pit i els braços ens pot ajudar a entrar en calor sense haver d'apujar la calefacció.Mida, antiguitat, nombre d'habitacions, orientació, materials de construcció… Hi ha nombrosos factors que poden influir en el cost de la calefacció d'una llar. Per això cal conèixer-ne els 'punts febles', per poder adoptar les solucions adequades i, sobretot, per escollir quin tipus de sistema de calefacció ens convé més. Instal·lació de gas, aparells de climatització, petits electrodomèstics de calor… Hi ha moltíssimes opcions! En cas que veritablement vulguem aconseguir el màxim estalvi en calefacció, una bona estratègia és consultar amb experts que ens assessorin sobre els sistemes de calefacció més adequats per a la nostra llarAvui dia és molt senzill saber quanta energia gasten els electrodomèstics de casa nostra gràcies a les etiquetes d'eficiència energètica que tenen la gran majoria d'aquests aparells.La llista és molt senzilla d'interpretar, tal com explica el Ministeri per a la Transició Ecològica, que valora els electrodomèstics més eficients amb una A+++ —són, sens dubte, els més recomanables— i amb una D els que 'malbaraten' més energia. A l'hora de comprar un electrodomèstic —i no tan sols els relacionats amb la calefacció—, tenir en compte aquesta etiqueta ens ajudarà en el futur estalvi energètic i, més important encara, a saber quina és la nostra petjada ecològica i com és de sostenible la nostra llar.
SOCIAL
Significat i evolució de la filantropia a l’empresa
En els seus orígens, la responsabilitat social corporativa (RSC) s'entenia principalment com a filantropia, és a dir, una contribució econòmica a alguna causa benèfica, cultural o artística. No obstant això, el posterior desenvolupament de la RSC com a disciplina acadèmica va contribuir a emmarcar millor la filantropia dins l'activitat empresarial. L'últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE (pdf), elaborat per Sergio Marín García i titulat precisament “Filantropia i RSC”, s'endinsa en el fenomen de la filantropia, tant en el seu significat etimològic com en l'evolució que ha viscut amb el pas del temps a les diferents regions del món. Així, doncs, mostra el desenvolupament de la filantropia a Europa i a Amèrica i destaca les idees que més han influït en la configuració de la filantropia moderna. L'estudi analitza l'aparició de la filantropia en l'àmbit empresarial i al·ludeix al model de Carroll per la seva utilitat a l'hora de situar la filantropia en el punt més alt de les activitats de RSC d'una empresa.De la mateixa manera que en l'àmbit de la RSC es va començar a debatre la relació entre l'acompliment social i l'acompliment econòmic d'una empresa, el quart apartat del Quadern explica la manera en què aquest debat es va traduir, en l'àmbit de la filantropia, en l'aparició i el desenvolupament de l'anomenada filantropia estratègica. Aquesta forma de filantropia posa l'accent en la cerca d'oportunitats per crear valor compartit entre l'empresa i la societat i estableix un protocol destinat a fer que la filantropia sigui una disciplina més eficient i amb resultats més tangibles. Pel que fa al cas, Víctor Allende, director executiu de Banca Privada i Premier de CaixaBank, precisa que la filantropia estratègica consisteix a “sotmetre l'activitat filantròpica als mateixos processos i estàndards que s'exigeixen en l'empresa. Per exemple, els projectes per als quals se sol·liciten donacions s'han d'emmarcar en un pla estratègic de filantropia del donant. És un punt de partida molt més senzill per a totes les parts. A més, el projecte ha de tenir un objectiu quantificable i retre comptes”. Finalment, l'últim apartat del Quadern “Filantropia i RSC” repassa alguns dels reptes que la filantropia moderna ha d'afrontar i incideix especialment en el perill de convertir la filantropia en quelcom plenament compatible amb una lògica estratègica i econòmica. “Existeix, sens dubte, un camp immens de creixement perquè es converteixi en una disciplina més professional i més ben organitzada, però alhora perviuen en la nostra societat causes que no ofereixen cap atractiu empresarial i que, si es concep la filantropia només en clau estratègica, quedarien completament desateses. No hi ha dubte que la filantropia, sobretot a Europa, té un immens espai de creixement i que el seu paper és susceptible d'adquirir molta més rellevància durant les pròximes dècades”, conclou el Quadern.En aquest sentit, CaixaBank va llançar el 2016 un servei d'assessorament en filantropia a clients de Banca Privada anomenat “Projecte de Valor Social”. Víctor Allende explica que “l'any passat, CaixaBank Banca Privada va organitzar més de 110 esdeveniments per formar i informar clients i empleats en aquest àmbit. El ‘Projecte de Valor Social’ s'ha dissenyat amb una metodologia que permet aplicar a la filantropia els mateixos criteris i principis amb què es regeixen la resta de les inversions patrimonials. És un exemple, el nostre, de com entenem el terme filantropia estratègica”.
SOCIAL
L’esquema “Pump and Dump” i la seva relació amb El lobo de Wall Street
En un moment de la pel·lícula “El lobo de Wall Street ”, Jordan Belfort, el personatge que interpreta Leonardo Di Caprio, mira a càmera i s'adreça directament a l'espectador per intentar explicar-li les activitats que estava fent la companyia. Després s'atura i diu: “Val. Ja sé que no enteneu el que estic dient. No passa res, no té importància. La veritable qüestió és: tot això era legal? Per descomptat que no. Però guanyàvem tants diners que no sabíem què fer-ne”. (més…)
CORPORATIU
Parlar de diners amb els teus fills no és tabú
No és el tema que més incomoditat genera als pares a l'hora d'enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s'aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària. (més…)
CORPORATIU