Saps quina etiqueta mediambiental correspon al teu cotxe?
Van començar a arribar fa una mica més de dos anys a les llars amb els vehicles més ecològics. A mitjans de 2016, uns adhesius rodons per col·locar al parabrisa del cotxe apareixien a les bústies juntament amb una carta de la DGT. Es tractava d’unes etiquetes que distingien els automòbils respectuosos amb el medi ambient de la resta. Col·locar aquestes etiquetes als parabrises era voluntari. Avui ho continua sent a la major part del país. Tanmateix, en llocs com Madrid, fer-les servir serà obligatori a partir de l’abril en certes àrees i sota certes condicions, com per exemple durant episodis d’alta contaminació o per accedir a l’àrea de circulació restringida de Madrid Central.Els distintius mediambientals responen al Pla nacional de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera 2013-2016 (Pla AIRE), que proposava la classificació dels vehicles en funció de les seves emissions contaminants. Com a conseqüència, la DGT va establir quatre categories per als automòbils en funció del seu potencial de contaminació: les etiquetes zero emissions, l’Eco, les C i les B. El resultat és que pràcticament la meitat del parc de vehicles a Espanya està classificat dins d’una d’aquestes quatre categories. La resta no té cap mena de distintiu mediambiental.Encara que la DGT va començar a enviar els distintius de manera gratuïta a algunes llars, juntament amb una carta que n’explicava l’ús, en un moment donat va deixar de fer-ho. Per aquest motiu, molts conductors es van quedar sense saber exactament quina era l’etiqueta que els corresponia. La DGT va habilitar un web que permet saber quina etiqueta pot anar a cada vehicle simplement introduint-ne la matrícula. A més, es pot saber gràcies als requisits que exigeix cada categoria: Etiqueta zero emissions: per a vehicles 100% elèctrics, híbrids endollables amb una autonomia elèctrica de més de 40 km i els d’autonomia estesa. Etiqueta Eco: híbrids endollables amb menys de 40 km d’autonomia elèctrica, híbrids no endollables, a més dels propulsats per gas natural (GNC i GNL) o gas liquat del petroli (GLP). Etiqueta C: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats des del gener de 2006 (Euro 4, Euro 5 i Euro 6) i dièsel a partir de 2014 (Euro 6). Vehicles de més de 8 places i de mercaderies (gasolina i dièsel) des de 2005. Etiqueta B: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir de gener de 2000 (Euro 3) i propulsats per dièsel a partir de gener de 2006 (Euro 4 i Euro 5).Com que la DGT ja no envia els distintius mediambientals, s’han habilitat alguns mitjans addicionals per poder adquirir-los. Les Oficines de Correus o els tallers de reparació són alguns dels llocs on es pot comprar l’etiqueta mediambiental. També es pot recórrer a un gestor administratiu o adquirir-la en línia en un web que la DGT va habilitar especialment.
SOCIAL
El primer smartphone de la història no va ser un iPhone
En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.
INNOVACIÓ
La gran apagada halògena
L'any 1880, Thomas Alva Edison va obtenir la patent de la bombeta de filament de carboni, un invent que es va utilitzar durant més de 100 anys. Més tard van arribar les bombetes halògenes ―de fet, una evolució de la bombeta incandescent d'Edison―, que es van utilitzar àmpliament a finals del segle XX. Ambdues van conviure durant un temps, però ara ja són cosa del passat. Almenys a Europa. (més…)
SOCIAL
#FinanzasXaFollowers V: la TAE, l’endeutament i els préstecs
La cinquena entrega de “Finances per a followers”, el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de forma amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, arrenca, com és habitual, plantejant una pregunta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank: Què és la TAE? Un 44% dels enquestats respon que la TAE és l'interès que et cobra el banc. I no van mal encaminats. Però el nou capítol de “Finances per a followers”, que presenta l'experta en comunicació financera Rosa del Blanco, aprofundeix en aquesta qüestió i explica, en aquesta ocasió amb l'ajuda del periodista, runner i presentador d'Operación Triunfo Roberto Leal, els conceptes d'endeutament, préstecs... i, per descomptat, la TAE. Què és, en primer lloc, l'endeutament? “L'endeutament és utilitzar diners prestats per comprar una cosa ara i pagar-la més tard, amb uns interessos o comissions”, assegura Rosa del Blanco. “Després, anirem tornant els diners a poc a poc, generalment en quotes mensuals”, afegeix. L'endeutament no és, per tant, una cosa que sigui bona ni dolenta en si mateixa. Però el que sí que és important és ser previsor i evitar sol·licitar un préstec si es veu que no es disposarà de prou ingressos per retornar-lo. En general, els experts aconsellen no endeutar-se més del 30-40% dels nostres ingressos mensuals, inclòs el que paguem per l'habitatge. “És com una carrera”, reflexiona el runner Roberto Leal. “Abans de córrer una marató, has de saber si pots córrer 5 km”. Del que es tracta, en el fons, és de ser conscient de la situació personal de cadascú i d'assumir quines són les possibilitats reals que es tenen.I què significa llavors la TAE? Són les sigles de taxa anual equivalent i el que reflecteix aquesta taxa és el cost d'un préstec. La TAE engloba les despeses, les comissions, els interessos i el termini de l'operació del préstec en qüestió. Però cal tenir molt en compte que el cost de la TAE no és l'única característica important que s'ha de valorar. No necessàriament ens hem de decidir pel préstec que ofereix la TAE més baixa, sinó que també cal tenir en compte la quota mensual que ens anirà millor pagar. Sol·licitar un préstec ha de ser, en definitiva, una decisió meditada. El vídeo acaba amb cinc consells que cal seguir abans de sol·licitar un préstec: Realment necessito comprar ara el producte? Quant s'encareix un producte a través d'un crèdit? Estudia i compara ofertes posant atenció a la TAE. El préstec que vull sol·licitar té despeses de cancel·lació? M'ofereixen altres productes financers amb el préstec? I és que, en el fons, demanar un préstec és com córrer una marató, insisteix Roberto Leal: segons la situació en què et trobis, sigui la de la teva economia o la del teu cos, serà millor fer una cosa o l'altra. “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.
CORPORATIU
La diversitat a les empreses, un valor a l’alça
Queda molt de camí per fer perquè la igualtat total sigui una realitat en l’àmbit laboral. Però hi ha dades i motius per a l’esperança. Hi ha alguna cosa que s’està movent a les empreses. El canvi cultural cap a la igualtat de gènere en aquest àmbit és una realitat tangible. La presència de dones emprenedores i directives és habitual, i fins i tot els inversors reclamen cada vegada més diversitat a les companyies. Amb tot, actualment només el 4,5% de les principals empreses europees té una dona com a CEO. I això que les companyies amb més implicació en matèria de gènere tenen més possibilitats de créixer per damunt del 5%. El camí de les dones cap al cim empresarial és ple d’oportunitats i satisfaccions, però també d’obstacles i contradiccions. Ho saben bé les participants a la xerrada “La igualtat com a cultura empresarial”, que es va dur a terme al centre DayOne de Madrid com a part de la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank. Juntament amb el consultor de recursos humans Jaime Ozores, van compartir espai Inés Juste, presidenta del Grup Juste i Premi Dona Empresària de l’Any 2017; Helena Torras, inversora i mentora; Mónica Rucabado, directora de Vizgar Shoes (Alma en Pena) i Premi Dona Empresària 2018 de la Comunitat de Madrid, i María Gómez del Pozuelo, fundadora i CEO de Womenalia. En aquesta trobada van analitzar l’estat de la cultura de la diversitat a les empreses i les polítiques que es desenvolupen per promoure-la, així com la influència de les dones directives i emprenedores en aquest àmbit.La trobada va començar amb una reflexió a càrrec de Jaime Ozores, que va exercir com a moderador durant la sessió. “Abans de començar, comentàvem que ens sonava una mica distorsionat el tema de la xerrada. ‘Igualtat de gènere’. No hauríem d’estar parlant d’una altra cosa, a hores d’ara?”, va plantejar. En aquest sentit, Mónica Rucabado va explicar com, encara que sembli una contradicció, “el sector del calçat per a dona és eminentment masculí. Les dones ens trobem amb moltes traves en el camí. Emprendre en aquest sector és molt complicat i no tenim gaire ajuda”. Helena Torras va coincidir a l’hora d’apuntar que en el sector venture capital la presència d’homes també és majoritària. “Tanmateix, soc optimista. Cada vegada hi ha més dones emprenedores. A més, les companyies amb una dona fundadora són el 63% més rendibles que les que tenen un equip fundador exclusivament masculí”. Inés Juste, per part seva, va posar de manifest un dels problemes que es troba a l’hora de promoure la diversitat a la seva pròpia empresa: la falta de dones en el sector tècnic. “La meva empresa es mou en dos àmbits: el farmacèutic, més relacionat amb la sanitat, i el químic, més industrial. Ens costa més trobar dones per treballar amb nosaltres en aquest últim. Jo mai no m’he sentit rebutjada per ser dona en aquest àmbit, però és cert que actualment hi ha una carència en el desenvolupament de talent femení en l’àmbit tècnic”, va indicar.Com a fundadora de la xarxa Womenalia, María Gómez del Pozuelo va explicar que el seu projecte treballa per promoure la presència de dones en tots els àmbits empresarials. “El primer que fem és parlar amb presidents i CEO per demostrar-los que la nostra presència incrementa la productivitat entre el 18% i el 19%. Això és perquè formem part d’equips diversos amb habilitats diferents. De fet, la diversitat és molt enriquidora per als equips”, va reflexionar. Mónica Rucabado va coincidir-hi a l’hora d’assenyalar, com a emprenedora, el valor que la diversitat pot aportar a les companyies. “A la meva empresa hi ha moltes dones, però no volem només dones: busquem la diversitat perquè sabem que enriqueix”. Un punt de vista que comparteix Helena Torras, que fa una crida a canviar les regles. “Si volem una igualtat real que promogui la diversitat, cal canviar el marc sota el qual treballem i eduquem les properes generacions, que es va crear el segle xx. La conciliació no és només un benefici per a les dones, ho és per a la societat. Menys presencialisme, més meritocracia, més feina col·laborativa i transversal… així és com es pot promoure la diversitat de manera efectiva”, va advertir. Inés Juste, per part seva, aposta per implicar els equips directius en la cultura de la diversitat empresarial, així com per la promoció de polítiques socials. “L’alta direcció ha de predicar amb l’exemple per promoure aquestes pràctiques. Nosaltres intentem que els treballadors puguin gaudir de més conciliació independentment que siguin homes o dones. L’equació és molt senzilla: si gaudeix d’un entorn més feliç, el treballador tindrà més equilibri i serà més productiu. Donarà el millor de si mateix”, va indicar.Una de les conclusions principals de la trobada té a veure amb la necessitat d’implicar els homes a la cultura de la diversitat i fer-los-en partícips dels beneficis. “Homes i dones s’han de fixar en les competències i les habilitats dels altres per incorporar-les i créixer”, va destacar María Gómez del Pozuelo. Inés Juste va anar una mica més enllà i va indicar la necessitat que les dones aprenguin a delegar en els homes. “Moltes vegades ens encarreguem de més tasques de les que hauríem perquè pensem que ho farem millor i no deleguem. Deixem de fer networking perquè creiem que cuidarem millor els nostres fills que els nostres companys. És imprescindible que deleguem més, tant a nivell personal com professional”, va subratllar. “Nosaltres ja coneixem molt bé la nostra pròpia història. Per mirar al futur, també necessitem els homes. Hem de canviar les regles junts”, va incidir Helena Torras. “Diversitat no significa ‘vinc a prendre’t el lloc’, sinó ‘millorarem tots treballant plegats’”. En aquest sentit, tots els participants van destacar el valor de la difusió d’aquests valors a través de trobades com les que promou la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank. “Totes aquestes xerrades haurien de ser una assignatura obligatòria a les escoles. La meva filla té un exemple de dona emprenedora a la família, que pot explicar-li el que necessita per saber a què s’enfrontarà, però això no sempre és així. Per això animo que es facin aquest tipus de xerrades; em sembla vital que s’escoltin aquests punts de vista”, va finalitzar.
SOCIAL
Google Dataset Search, el somni dels investigadors es fa realitat
Imaginem que un dia entrem en un cercador d'Internet i teclegem «dades sobre Espanya». El més probable és que ens ofereixi una gran quantitat de resultats amb titulars plens de clickbaiting, com ara «20 dades sobre Espanya que possiblement no sabies». Sens dubte, tota una decepció si el que estàvem cercant era algun conjunt de dades que poguéssim utilitzar per a una investigació. Imaginem ara que ho fem en un cercador especialitzat: teclegem «dades sobre Espanya» i ens torna resultats amb conjunts de dades oberts, llestos per reutilitzar, procedents d'institucions com el CIS o Harvard. Amb la seva data d'actualització, una descripció i informació sobre la llicència, entre altres detalls. El que abans era només un somni per a economistes, investigadors, científics, data scientists o periodistes de dades és ja una realitat i ha arribat amb Google Dataset Search. Es tracta d'una nova eina que permet cercar conjunts de dades relacionades amb pràcticament qualsevol temàtica. I no només això: a més, proporciona fitxers cartogràfics o geoespacials, i imatges aèries i de satèl·lit, entre altres possibilitats.Després del seu llançament el setembre passat, Google Dataset Search neix com el complement perfecte de Google Acadèmic, el motor de cerca per a estudis i informes acadèmics. L'objectiu principal d'aquesta eina consisteix a fer visibles desenes de milers de repositoris de dades que estan presents a Internet, però que són difícils de trobar. La raó no és una altra que la gran fragmentació de la seva publicació: aquests repositoris es troben al domini de l'entitat que els publica, i per aquest motiu localitzar-los no és fàcil. Gràcies a Google Dataset Search, els conjunts de dades de les institucions que així ho vulguin estaran accessibles en un sol lloc per a tots aquells que els vulguin reutilitzar. Per fer-ho, les entitats que publiquen les dades han d'incloure a les seves pàgines web una etiqueta amb metadades que descriguin els seus conjunts de dades, qui els ha creat, quan s'han publicat o com s'han recollit, entre altres detalls. També hauran de tenir disponibles els datasets en format Json-LD, Microdata o RDFa, a més d'etiquetar-los segons Schema.org o DCAT. Google Dataset Search indexarà llavors aquesta informació per mostrar-la després als usuaris que facin les seves cerques. El funcionament d'aquesta eina és molt similar al del cercador tradicional: una simple barra de cerca permet introduir un terme per obtenir-ne resultats relacionats. Avui dia, Google Dataset Search fa servir desenes de milers de conjunts de dades, una quantitat que pot multiplicar-se exponencialment gràcies a la popularitat creixent de les dades obertes i de la seva reutilització. Es tracta d'una pràctica que augmenta la transparència i ens ajuda a interpretar millor el món que ens envolta.Encara que el servei més conegut de Google és el seu cercador, aquesta empresa no ha deixat de diversificar i millorar les seves eines de cerca, entre les quals destaquen Google Data Search, una ajuda inestimable per a professionals de nombrosos camps que necessiten accés a tota mena de dades.
INNOVACIÓ
Retorn al futur que ens porta el canvi climàtic
Avui et proposem un viatge. No anem a cap lloc en concret, però sí a una data simbòlica: juny de 2050. Justament a l'equador del segle XXI, un moment que s'han esforçat a predir des d'escriptors de ciència-ficció fins a científics de tot tipus. Ja t'avancem que el més probable és que cap de les projeccions que fem sigui completament encertada, però el futur que ens dibuixen les ments més preclares del moment no deixa lloc al dubte: ens acostem a un món en què no voldrem viure. (més…)
SOCIAL
Els millors cercadors i aplicacions per saber on recarregar el teu cotxe elèctric
A mesura que el parc d'automòbils elèctrics creix, també augmenta el nombre de punts de recàrrega i la necessitat dels conductors de saber on poden endollar el seu vehicle. Van començar com una raresa, però els cotxes elèctrics són cada vegada més populars. Els avenços que han aconseguit en els últims temps hi tenen molt a veure. En poc més de deu anys han arribat a duplicar la seva autonomia, un dels seus desavantatges principals respecte als convencionals. Solucions com la dels cotxes híbrids endollables, que usen un motor elèctric i un altre de combustió interna, també faciliten que l'electricitat estigui de moda entre els conductors. A més, els vehicles elèctrics i híbrids endollables són perfectes per circular per la ciutat perquè tenen l'etiqueta Zero de la DGT. Així, no tenen restriccions per contaminació i no paguen per aparcar en moltes ciutats, entre altres avantatges. Què tenen en comú aquests vehicles? En efecte: un endoll. Els vehicles totalment elèctrics en depenen per moure's. Els híbrids endollables no, però el seu avantatge consisteix precisament a utilitzar-ho quan sigui possible per recarregar la bateria. Si tens un d'aquests cotxes, ja ho saps: trobar un carregador pot solucionar-te moltes molèsties. A continuació, et presentem algunes aplicacions i cercadors que t'ajudaran a localitzar el més proper:Aquesta aplicació es pot instal·lar en telèfons intel·ligents iOS i Android. Permet localitzar els punts de recàrrega per a cotxes elèctrics més propers a tot Europa, però no només això. A més, l'usuari pot activar punts nous si se'ls troba i encara no estan registrats. També permet filtrar per tipus de vehicle, velocitat de càrrega o tipus de connector.També disponible per a iOS i Android, aquesta aplicació ofereix funcions similars a Electromaps i una base de dades mundial que inclou referències de més de 166.000 connectors. A més, permet fixar itineraris amb les zones de recàrrega determinades per endavant.Sí, Google Maps també ofereix informació sobre les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics més properes. N'hi ha prou amb posar el terme al cercador perquè apareguin assenyalats els punts al mapa mitjançant una icona vermella amb un brollador i un raig.Aquesta aplicació també localitza punts de recàrrega propers a través del mòbil; concretament, en 27 països de la Unió Europea. Mostra 60.000 estacions en total i permet saber si tenen places lliures o no i el cost pel seu ús. També facilita el pagament per aquest servei a través de l'aplicació mateixa. Aquests són alguns exemples de les aplicacions més útils per trobar punts de recàrrega. Una informació molt important per perdre la por de què la bateria es descarregui abans de temps.
INNOVACIÓ