Finançament per a empreses socials: com, quan i per què
Alguna cosa està canviant en el món dels negocis. Ara ja fa alguns anys que l'activitat emprenedora ha obert nous camins que cerquen generar un benefici per a la societat, molt més enllà dels mers guanys econòmics. Es tracta de les empreses socials, una eina que serveix per donar suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, però no tan sols això, ja que també és una manera de respondre al que demanen els mateixos consumidors a les marques. I així ho indiquen les dades: gairebé tres de cada quatre espanyols (73%) asseguren que compren basant-se en criteris ètics o ecològics, segons un estudi de l'OCU i del Fòrum NESI de Nova Economia. A més a més, el 62% considera que el seu consum és una eina per canviar el món. Així, doncs, queda prou clar que la responsabilitat de les empreses amb la societat que les envolta ha d'anar molt més enllà de la seva imatge: ha de formar part del seu ADN. En el cas de les empreses socials, aquesta premissa es compleix al peu de la lletra, perquè el seu objectiu primordial no és tan sols el guany econòmic personal o col·lectiu, sinó crear un benefici per a la societat.Segons les defineix la Unió Europea, les empreses socials tenen com a objectiu principal produir un impacte social molt abans que generar beneficis per als propietaris i accionistes. A més, aprofiten els seus superàvits fonamentalment per assolir aquests objectius socials. Pel que fa a la seva gestió, la desenvolupen empresaris socials de manera responsable, transparent i innovadora. En aquesta gestió també impliquen els seus treballadors, clients i totes aquelles persones a les quals els afecta la seva activitat. Tanmateix, no n'hi ha prou amb fixar un benefici social que es vulgui assolir, establir una empresa per aconseguir-lo i anar a totes. També fan falta recursos. De fet, les empreses socials són iniciatives econòmiques que necessiten finançament per poder complir amb els seus objectius, com qualsevol altre negoci. El que passa en aquest cas és que, com que tenen un model de negoci particular, poden ensopegar amb obstacles addicionals a l'hora de trobar aquest finançament. Dotar les empreses socials dels recursos necessaris és imprescindible perquè puguin reeixir. Aquest és el perquè del finançament d'aquesta mena de negocis. Vegem ara el quan i el com.Per suportar la càrrega econòmica associada al projecte d'una empresa social, el finançament és essencial. A més a més, aquesta empresa s'haurà d'adequar al moment en què es trobi el desenvolupament d'aquest projecte, ja que les necessitats de finançament no són les mateixes quan sorgeix la idea de negoci que quan aquest negoci està consolidat i vol expandir-se. Com qualsevol negoci, les empreses socials necessiten finançar-se en les diverses etapes per complir amb els seus objectius. Juntament amb el finançament tradicional que els ofereixen les entitats bancàries, hi ha determinades fonts a les quals poden recórrer en un moment o altre. Això és degut al fet que cada fase té un nivell de risc i un cost associat, que s'han de conèixer per trobar el millor inversor per a cadascuna d'elles. Durant l'etapa de gestació de l'empresa social —és a dir, quan els fundadors es reuneixen per desenvolupar la seva idea de negoci i comprovar si és viable—, les necessitats de finançament són reduïdes i cal mantenir-les així. A continuació tenim l'etapa de creació, que és quan ja existeix un prototip de producte viable i un equip. En aquesta segona etapa augmenta el risc, perquè encara que no s'hagi comercialitzat res, ja s'ha establert una certa infraestructura que necessita recursos per mantenir-se. Per aquest motiu, resulta més complicat que els inversors externs confiïn en el projecte en aquest moment del seu desenvolupament. En aquestes etapes inicials, el finançament prové habitualment dels mateixos fundadors —per exemple, a través de la capitalització de la prestació d'atur— o del seu mateix entorn. En aquest darrer cas, acostumen a ser els anomenats FFF (familiars i amics dels emprenedors) els qui aposten per la idea de negoci i el producte inicial. També hi ha altres recursos que poden ajudar, com ara les incubadores d'empreses socials o fins i tot els premis per a aquesta mena d'iniciatives. En la fase de llançament del negoci entren en joc conceptes com ara els equips comercials, l'estoc o la distribució del producte. En aquesta etapa fa falta un elevat nivell d'inversió en un moment en què el volum de vendes encara és limitat. Per tant, les necessitats de finançament augmenten, igual que el risc. La fase de llançament és crítica i es correspon amb allò que s'anomena «la Vall de la Mort». Es tracta d'una etapa en què moltes companyies tenen un producte que funciona, però encara no compten amb la confiança dels inversors per tirar-ho endavant. En aquest punt pot ser interessant recórrer a la figura del business angel o fins i tot al finançament col·lectiu o crowdfunding, una eina especialment útil en el cas de les empreses socials. Finalment, durant la fase de consolidació de l'empresa social, quan ja ha assolit un nivell elevat de professionalització i fins i tot se n'ha plantejat l'escalament, el nivell de risc disminueix. Això obre les portes a unes altres fonts de finançament, com ara els fons d'inversió d'impacte social, que tracten precisament de donar suport a aquesta mena de negocis. Es tracta d'una tendència que cada cop té més suports. Aquest tipus d'inversió persegueix un impacte social o mediambiental mesurable i amb un retorn financer.Com es pot observar, aconseguir els recursos necessaris per desenvolupar una empresa social és una tasca que presenta una certa complexitat i que, en gran mesura, depèn del moment en què es trobi el projecte. CaixaBank ofereix aquesta mena de finançament a través de MicroBank i dels seus préstecs EaSI destinats a empreses socials, en el marc del Programa de la Unió Europea per a l'Ocupació i la Innovació Social (EaSI) i amb la garantia del Fons Europeu d'Inversions. Es tracta d'un producte destinat a empreses que tinguin com a objectiu generar un impacte social positiu mitjançant una activitat empresarial econòmicament i mediambientalment sostenible. El producte permet finançar inversions o capital circulant per a l'inici, la consolidació o, fins i tot, l'ampliació de les empreses socials. A més a més, ofereix alguns avantatges, com ara un tipus d'interès fix durant tota la vida del préstec o una carència de capital de fins a 12 mesos. I tot això, sense haver de presentar garanties o avals addicionals. En el vídeo que apareix tot seguit podem conèixer el cas real del Grup Àuria:Posar en marxa una empresa social és molt més que un acte de fe. El finançament és imprescindible per assolir l'èxit, com també ho és la planificació. Saber quins recursos es necessiten en cada moment i on trobar-los és una gran ajuda perquè aquesta mena d'iniciatives puguin reeixir.
SOCIAL
Turisme sostenible, una tasca de tots (i per a tots)
T'imagines que tot Alemanya decidís fer les maletes i venir de visita a Espanya? Llavors, et pots fer una idea força aproximada de la quantitat de turistes estrangers que van visitar Espanya el 2019. Van ser gairebé vuitanta-quatre milions, una mica més que la població total que viu avui al país germànic, que és la més nombrosa de la Unió Europea. Aquest exercici també et permetrà entendre les enormes implicacions que té per a Espanya el seu gran atractiu turístic. Les econòmiques són potser les més evidents, ja que els turistes estrangers es van gastar uns 92.377 milions d'euros. A més, l'aportació del sector al PIB del país ronda el 12,3% i el seu pes en el mercat laboral és del 12,7%, amb poc més de setanta-cinc mil llocs de treball creats el 2019. Tanmateix, el turisme no només representa guanys econòmics o nous llocs de treball. La visita de tantes persones cada any també posa a prova la resiliència del país. Cal abordar moltes qüestions, com ara l'impacte mediambiental d'aquesta activitat o el que exerceix sobre comunitats amfitriones i patrimoni. Aquest és el motiu pel qual el turisme aposta cada cop més per un desenvolupament sostenible com a opció per assegurar el seu futur.Les imatges d'una Venècia massificada o d'embussos d'alpinistes a l'Everest són dos exemples extrems, però il·lustratius del que pot arribar a suposar el turisme sense control. Es tracta d'un sector que aquests últims anys ha experimentat una autèntica explosió a causa de l'eclosió de les companyies aèries low cost, que han multiplicat places i rutes, així com per la irrupció de les noves plataformes d'economia col·laborativa. La pressió del turisme sobre l'ecosistema, l'economia i la societat ha dut l'Organització Mundial de Turisme (OMT) a promoure una nova manera de gestionar aquesta activitat. Es tracta del turisme sostenible, que segons l'organisme és aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l'entorn i de les comunitats amfitriones. La influència del turisme a escala global és tan gran que l'OMT explica com la sostenibilitat mateixa del turisme pot tenir un impacte directe en tots i cadascun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l'ONU. Entre aquests, la reducció de la desigualtat, la sostenibilitat de les ciutats o fins i tot la resposta davant el canvi climàtic. En definitiva, la gestió sostenible del turisme intenta convertir les possibles amenaces d'aquesta activitat sobre ecosistemes, comunitats, patrimoni i economies locals en una oportunitat per millorar el món de manera efectiva. I també assegurar-nos un turisme responsable durant molts anys.Per aconseguir els seus propòsits, el turisme sostenible cerca l'equilibri entre les tres dimensions principals d'aquesta activitat: l'econòmica, la sociocultural i la mediambiental. Només d'aquesta manera es podrà assegurar la sostenibilitat del sector a llarg termini. En aquest objectiu s'hi han d'implicar totes les parts involucrades en l'activitat: des de les empreses fins als turistes, passant per les comunitats mateixes que es visiten. Per fer-ho, l'OMT proposa tres grans línies d'actuació. En primer lloc, l'organisme recomana optimitzar l'ús dels recursos mediambientals, un element fonamental del desenvolupament turístic, de manera que es mantinguin els processos ecològics essencials i es conservin tant els recursos com la diversitat biològica. L'OMT també anima a respectar l'autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, així com a conservar els seus actius culturals, arquitectònics i tradicionals, fomentant l'entesa entre diferents cultures. Finalment, un turisme sostenible requereix assegurar activitats econòmiques viables a llarg termini, que reportin beneficis socioeconòmics ben distribuïts, amb oportunitats de treball estable que ajudin a reduir la pobresa.Les eines que es poden fer servir en aquesta estratègia són variades: la desestacionalització del turisme, la conscienciació sobre la cura del patrimoni històric o fins i tot l'elecció dels mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient en són només algunes. En aquest sentit, Administració i indústria ja han posat fil a l'agulla per desenvolupar diferents mesures que ajudin a aconseguir la sostenibilitat en el sector. Es tracta d'esforços que ja comencen a donar resultats. Per exemple, en el cas de la Comunitat Valenciana, el seu sector turístic opina que els clients que la visiten són força adequats per al desenvolupament d'un turisme sostenible, segons un informe elaborat per ESADE i presentat juntament amb CaixaBank. A Andalusia, aquest mateix estudi indica que els seus hotelers aposten fortament per la biodiversitat, fent-la compatible amb el sol, la platja i les ciutats monumentals. A més, el sector turístic a Espanya aposta cada cop més per la qualitat en la seva oferta, una estratègia a la qual els turistes responen de manera positiva, segons l'últim Informe sectorial de turisme de CaixaBank Research. També les entitats financeres poden aportar molt a aquesta aposta del turisme per assolir la seva sostenibilitat. En el cas de CaixaBank, és el primer banc europeu que forma part de l'Organització Mundial del Turisme com a membre afiliat, un nomenament que reflecteix el seu compromís a l'hora de promoure un desenvolupament del turisme sostenible, clau per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, la divisió CaixaBank Hotels&Tourism dona suport a les empreses del sector mitjançant finançament, amb línies específiques per impulsar la seva dinamització i una sensibilitat especial envers els projectes que contribueixin tant a la sostenibilitat mediambiental com a la inclusió social. L'any passat (2019), l'entitat va concedir 3.336 crèdits per un valor total de 2.186 milions d'euros per a projectes d'aquest sector, un 16% més. I aquest 2020, ha atorgat el seu Premi a la Responsabilitat Social Corporativa 2020 a Meliá Hotels International pel seu projecte CO2perate, d'optimització dels seus recursos per reduir emissions i consum d'aigua i potenciar el consum d'energies renovables. Aconseguir un turisme de qualitat i sostenible és una tasca en què ens hem d'implicar tots. Maximitzar la satisfacció dels turistes, així com el benestar de comunitats i ecosistemes, no només és un objectiu desitjable, sinó també assolible.
SOCIAL
La nova filantropia, lligada a l’eficiència
La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d'ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions. La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d'entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants. El també membre del consell d'Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s'està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l'última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones. Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l'entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l'entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat. Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l'eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya. Altres característiques comunes d'aquesta nova filantropia serien que: - Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres. - El retorn de l'acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes. - Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport. - El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries. - Hi ha un interès per mesurar tant l'acompliment de les organitzacions beneficiàries com l'impacte últim de l'acció filantròpica sobre la societat.La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l'entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d'impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l'organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l'objectiu de destacar l'activitat filantròpica dels seus clients de banca privada. D'altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d'adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients. I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.
SOCIAL
Repte 13: Acompanyar els inconformistes en la recta final cap a Tòquio 2020
Cada vegada falta menys per a la gran cita paralímpica i CaixaBank, com a patrocinador oficial de l’equip paralímpic espanyol, continua donant suport als #InconformistesdelEsport mitjançant el pla ADOP i el programa 20 per als 20. Amb el repte d’aquest mes, “acompanyar els inconformistes de l’esport en la recta final”, CaixaBank vol donar a conèixer quins són els últims passos fins a Tòquio 2020: proves, classificacions i també el paper del programa de beques ADOP, tant per als qui ja tenen plaça com per als qui estan molt a prop d’aconseguir-la.Molt més que una beca “Abans dels Jocs de Pequín 2008, els esportistes paralímpics no teníem beques ni accés als centres d’alt rendiment perquè no se’ns considerava esportistes d’alt nivell. En realitat ho érem perquè entrenàvem com els altres, però no se’ns reconeixia com a tals”; així explica Teresa Perales, una de les atletes paralímpiques més veteranes i més llorejades (26 medalles paralímpiques en natació des de Sydney 2000 fins a Rio 2016), com era fins fa poc ser esportista paralímpic. Com ella, la resta d’inconformistes de l’esport afronten el repte de ser esportista d’elit amb una complexitat afegida: la manca de recursos per a la seva disciplina. No obstant això, la situació s’ha anat capgirant els últims anys, gràcies en gran mesura al Pla de Suport a l’Esport Objectiu Paralímpic (ADOP), que va néixer per proporcionar als esportistes paralímpics espanyols les millors condicions de preparació i èxit en la competició i que inclou ajudes econòmiques i mèdiques, entre molts altres beneficis.Un premi a l’excel·lència esportiva Només els millors poden optar a aquestes beques. Els resultats que hagin obtingut en els últims JJPP i en els mundials i europeus dels últims 3 anys els faran mereixedors de l’ajuda. Una ajuda que també reben esportistes de suport (guies) i entrenadors, figures clau per al desenvolupament de moltes de les disciplines. CaixaBank, un company d’equip més El pla ADOP no seria igual sense el suport dels patrocinadors, per això el paper d’entitats com CaixaBank és decisiu perquè l’esport i els esportistes paralímpics puguin continuar avançant fins a aconseguir les mateixes condicions de què disposen la resta de disciplines esportives no adaptades. L’entitat ha apostat fort per aquest compromís amb l’esport paralímpic i, més enllà del suport en forma de beques, ha desenvolupat la campanya Inconformistes de l’esport i el programa 20 per als 20, amb què vol informar, mostrar i donar a conèixer el món paralímpic, perquè la visibilitat és un dels passos més importants per assolir reconeixement.Classificats per il·lusionar El procés de classificació és clau perquè l’esport paralímpic sigui cada vegada més competitiu i just. Agrupar els atletes en classes esportives i rang de discapacitat fa que l’obtenció de places sigui al més objectiva possible actualment. Com és el procés de classificació? Els esportistes han d’aportar informes mèdics molt complets i passar una valoració específica del seu esport per part dels membres de la taula de classificació. També se’ls valora tècnicament i se’ls observa en la competició. El procés de classificació és específic per a cada disciplina paralímpica i té en compte, en alguns casos, no tan sols les proves i competicions, sinó l’equilibri entre les places disponibles i els rangs de discapacitat. L’objectiu és clar: minimitzar la influència de la discapacitat de l’esportista en el resultat de la competició (saber-ne més).- En el programa paralímpic hi ha 22 esports i Espanya ja ha classificat atletes en tots menys 3: golbol, rugbi en cadira de rodes i voleibol assegut. - La modalitat amb més classificats és el bàsquet en cadira de rodes (24) i, per primera vegada des de Barcelona 92, Espanya durà equip masculí i femení per mèrits propis. - La natació és l’esport en què hi ha més categories (14) i les places s’han de repartir rigorosament segons l’estil i la discapacitat.
CORPORATIU
El creixement imparable del comerç electrònic
Vam començar a poc a poc. Al principi eren sobretot bitllets de tren i d'avió que compràvem a través de pàgines web d'empreses que coneixíem de tota la vida. Després ja ens vam animar a comprar aparells electrònics, llibres i música. Fins i tot ens vam atrevir amb la roba. Avui, comprem en línia tota mena de béns i de serveis. El comerç electrònic o e-commerce és una tendència imparable. I així ho indiquen les últimes dades que hi ha disponibles. La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) indica que la facturació del comerç electrònic a Espanya presenta un creixement interanual de dues xifres. En concret, entre el primer trimestre de 2019 i el mateix període de l'any anterior, les vendes a través d'aquest canal havien crescut una mica més del 22% en valor. Les nostres compres en línia ja sumen 10.969 milions en un any, quan tot just fa cinc anys amb prou feines arribaven als 3.578 milions. Aquesta evolució també es nota en el nombre de transaccions fetes a través d'e-commerce: si durant el primer trimestre de 2014 encara no arribaven als 60 milions, en el mateix període del 2019 ja superaven els 200 milions. El comerç electrònic ha fet molt més que enlairar-se a Espanya, atès que ja ha esdevingut una realitat que forma part de la nostra vida quotidiana.El comerç electrònic és una realitat habitual per als internautes. Així ho indica l'Estudio Anual de e-Commerce realitzat per IAB Spain: set de cada deu enquestats asseguren que ja compren en línia. Les principals raons que porten els espanyols a fer les seves compres a través d'aquest canal són: la comoditat (97%), les ofertes i la varietat de productes que hi troben (95%), el preu (93%) i la confiança (71%). Sens dubte, poder anar de compres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment és el motiu principal pel qual cada cop tenim més en compte les botigues en línia. De fet, en el cas de les empreses que tenen tant punt de venda en línia com físic, la comoditat i l'estalvi de temps són les raons principals que ens mouen a visitar el seu e-commerce en comptes de baixar al carrer. I què comprem en línia? Segons la CNMC, les branques d'activitat que concentren un volum de vendes més gran tenen a veure amb els viatges i el turisme. Així, doncs, les agències de viatges (15%), el transport aeri (9,1%), juntament amb els hotels i els allotjaments (4,6%), es troben entre les que més facturen. Només la moda (5,9%) s'hi ha fet un lloc.El comerç electrònic és una gran basa que cada dia fan servir més empreses. És una manera assequible de provar nous negocis si es compara amb el comerç tradicional a través de punt de venda físic. També obre la porta a escalar uns altres negocis ja existents de manera ràpida i senzilla. La seva basa principal és la seva rendibilitat, ja que, per norma general, permet augmentar vendes sense necessitat de fer-hi inversions estratosfèriques. Això sí, triomfar en el comerç electrònic no és tan fàcil com muntar una pàgina web i esperar a veure'n els resultats. En el cas dels negocis que decideixin incorporar-lo a la seva activitat, és imprescindible incloure l'e-commerce dins la seva pròpia estratègia. Aquest nou canal de venda ha de formar part del seu procés de transformació digital, a més d'estar alineat amb els seus objectius. Si es tracta d'un negoci nou el canal de venda del qual serà exclusivament en línia, l'objectiu és semblant. De fet, es tracta d'una nova empresa i, com a tal, requereix el desenvolupament de la idea inicial, l'elaboració d'un pla de negoci i la consecució dels recursos necessaris per posar-la en marxa.El comerç electrònic té certes peculiaritats que cal tenir en compte. Aquests són alguns consells bàsics que t'ajudaran a l'hora de posar-lo en marxa i de treure’n el màxim profit: - Planifica abans de vendre: abans de posar en marxa un e-commerce cal prendre moltes decisions. Estableixo la meva pròpia botiga en línia o m'incorporo a un marketplace? Quina competència tinc? A quin tipus de mercat m'enfronto? Quin serà el meu model de negoci? Quina legislació m'afecta? Aquestes són només algunes de les preguntes que has de respondre abans de començar a vendre. Traçar una estratègia de negoci en línia amb objectius a curt, mitjà i llarg termini és imprescindible per triomfar. - Identifica el teu comprador tipus: investigar sobre les característiques del client del teu negoci de venda en línia t'ajudarà a augmentar les vendes i també la recurrència de les compres. Un cop les tinguis identificades, és molt útil crear un client tipus, donar-li un nom i descriure aspectes sobre el seu estil de vida, les seves necessitats, el seu comportament i les seves motivacions. Tot això t'ajudarà a tenir-ho en compte durant cada etapa de desenvolupament del negoci. - Fes un pla de màrqueting en línia: donar a conèixer el teu negoci va molt més enllà de posar anuncis en una xarxa social o matxucar el SEO on page. Cada acció que facis ha de tenir un sentit i perseguir tot un seguit d'objectius que hauràs d'haver establert prèviament en el teu pla de màrqueting en línia. Mesurar els resultats és imprescindible per saber si el que estàs fent funciona. - La logística és essencial: com lliuraràs els teus productes al client és un factor clau d'èxit en qualsevol comerç electrònic. Has de definir quins canals faràs servir, amb quins proveïdors treballaràs i quin nivell de servei oferiràs. I no t'oblidis de la logística inversa: les devolucions de productes poden suposar un cost molt elevat per a qualsevol e-commerce, raó per la qual convé que estableixis una política d'acord amb la legislació i amb els teus objectius. - Atenció al client: la reputació en línia del teu negoci és una cosa que has de cuidar amb molta cura. Per això convé que estableixis els canals adequats per resoldre qualsevol incidència, i també unes línies d'actuació clares perquè els encarregats d'aquest apartat sàpiguen com han d'actuar en cada moment. Un dels avantatges del comerç electrònic és que et permet conèixer al mil·límetre els hàbits de cada client, la qual cosa t'ajudarà a anticipar-te a qualsevol problema i, fins i tot, a fer ofertes personalitzades que contribueixin a multiplicar les vendes. Comprar per Internet ja és un hàbit per a molts espanyols. Per aquesta raó, el comerç electrònic és una gran oportunitat tant per als negocis que vulguin augmentar les seves vendes com per als emprenedors que vulguin provar una idea genial.
INNOVACIÓ
Economistes amb Nobel: R. H. Thaler i les finances conductuals
«Pànic a la borsa», «eufòria als mercats» o «aversió al risc del capital» són expressions que s'empren molt i que tot sovint escoltem, no sense certa sorpresa. Com poden sentir pànic, eufòria o aversió ens com ara els mercats o el capital? Una cosa semblant es devia demanar en el seu moment Richard H. Thaler i la recerca d'una resposta és justament el que li va permetre guanyar el Premi Nobel d'Economia el 2017. El gran psicòleg de l'economia va gosar fer seure al divan una cosa tan racional, a primera vista, com una transacció econòmica. Com a resultat, va descobrir que les emocions tenen molt a veure a l'hora de prendre decisions relacionades amb els diners. També Xavier Puig, doctor en Administració i Direcció d'Empreses i professor de la UPF, ens parla d'economia conductual i del paper clau de les emocions en la presa de decisions dels inversors en un nou capítol d'Aula Talks, un programa de formació financera per a accionistes de CaixaBank. CaixaBank Accionistes presenta aquest AulaTalk amb Xavier Puig: «El comportamiento del inversor. Pánicos y euforias». Richard H. Thaler va néixer a l'estat de Nova Jersey (Estats Units) el 1945. Després de doctorar-se en Ciències Econòmiques a la Universitat de Rochester, va començar a treballar en aquesta entitat. La seva activitat docent i investigadora va continuar a la Universitat Cornell d'Ítaca i a la Universitat de Chicago, on encara continua exercint avui dia. Va ser als anys 80 quan Thaler es va plantejar un repte: descobrir com influeixen els trets humans sobre les decisions econòmiques de cada individu i quin efecte tenen sobre el mercat en la seva totalitat (per exemple, sobre els beneficis, els preus o l'assignació de recursos). Per assolir el seu objectiu, va decidir analitzar el procés de presa de decisions en economia i va fer-ho emprant diverses perspectives de la psicologia. Gràcies a aquesta col·laboració entre disciplines, Thaler va descobrir que hi ha tres factors principals que influeixen en les decisions econòmiques de les persones: la nostra tendència a no actuar de manera totalment racional, el nostre sentit de la justícia i una certa manca d'autocontrol. Això explicaria, per exemple, perquè no sempre comprem allò que més ens beneficia. També perquè estem disposats a boicotejar negocis quan considerem que han desenvolupat unes polítiques injustes amb els consumidors, com ara pujades de preus durant pics de demanda. Aquesta descoberta contrasta amb una assumpció típica en economia: les persones manegen bona informació i la processen per prendre decisions racionals que els ajudin a obtenir un guany personal. Una teoria que acostuma a acceptar-se com a vàlida per fer prediccions, tot i que no sempre coincideix amb allò que passa en la realitat.Un dels grans mèrits de Thaler ha estat aconseguir donar forma a una cosa que economistes d'arreu del món ja tenien clar: que accions basades en la intuïció es confonen molts cops amb actes racionals i que poden acabar per inspirar polítiques inadequades o ineficients. Juntament amb altres grans experts, Thaler va ajudar a configurar l'anomenada «economia del comportament» o «finances conductuals», un camp al voltant del qual es formulen diverses teories que intenten explicar la presa de decisions en aquest camp, tant en l'àmbit individual com social. Una d'aquestes teories és la de la comptabilitat mental. Elaborada per Thaler, és un exemple de la nostra tendència a actuar d'una manera irracional. Segons aquesta teoria, els individus tendim a dividir les nostres despeses en diverses categories com ara hipoteca o lloguer, manutenció, transport o roba, entre d'altres. Això ens pot dur a prendre decisions que només tenen en compte els seus efectes sobre una categoria determinada, en comptes de fer-ho sobre el total de les despeses. Com a resultat, podem trobar-nos que som capaços d'estalviar en un apartat i, alhora, augmentar la despesa en uns altres. Per exemple, en finançar factures inesperades a través d'un crèdit al consum en comptes de fer-ho amb diners provinents d'un compte d'estalvi.Una altra de les teories formulades per Thaler que li van valer el premi Nobel també està relacionada amb certs biaixos en la presa de decisions financeres. L'economista va aplicar en aquest cas el punt de vista de diversos psicòlegs i sociòlegs que expliquen com acostumem a donar més importància a les experiències que percebem com a pròximes en el temps. Això provoca que experimentem certa tensió entre allò que hauríem de fer —estalviar per a la jubilació— i allò que volem fer —comprar-nos un cotxe nou ara. Amb la seva teoria de l'empenta, Thaler anima les autoritats a ajudar el nostre costat planificador sense incomodar el nostre jo del present. I ho farien empenyent els ciutadans a prendre decisions que els beneficiïn a llarg termini, respectant en tot moment la seva llibertat individual. El truc consisteix en el fet que els individus i les organitzacions tendim a decantar-nos per processos de decisió senzills en situacions amb limitacions de temps, informació o càlcul d'esforços. Així, doncs, si ens faciliten els processos d'estalvi per a la jubilació —per exemple, mitjançant plans de pensions que ja van inclosos en la nòmina per defecte— ens resultarà més senzill exercir el nostre autocontrol i estalviarem més de cara al futur. Les descobertes de Thaler no tan sols s'han aplicat en el camp de l'economia, sinó també en uns altres com ara la protecció dels consumidors, el màrqueting, l'educació, els serveis d'ocupació pública o la seguretat nacional. Fins i tot alguns països com ara el Regne Unit han arribat a crear «unitats de l'empenta» per trobar fórmules innovadores capaces d'ajudar els ciutadans en diversos àmbits. Per cert, després de tants anys d'investigació, Richard H. Thaler va arribar a una conclusió molt clara sobre el destí que els esperava als diners que va rebre com a part del Premi Nobel. «Me'ls gastaré en oci», va dir. «I tan irracionalment com sigui possible».
SOCIAL
La inversió sostenible i responsable, la millor decisió possible
La inversió responsable ha rebut diverses terminologies durant els anys: inversió responsable (IR), inversió socialment responsable (ISR) o inversió d'impacte (II). En el Quadern “La inversió sostenible i responsable. Una introducció i guia per a inversors particulars”, que ha publicat la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, s'ha optat per l'expressió inversió sostenible i responsable (ISR), que engloba totes les alternatives anteriors, per explicar el concepte i oferir, alhora, alguns consells d'inversió. El Quadern, que han elaborat Joan Fontrodona, Philip Muller i Sergio Marín, indica en el preàmbul que els anomenats criteris ASG (ambientals, socials i de bon govern) desenvolupen, actualment, un paper determinant en les decisions d'inversió de bona part del mercat financer. Denomina a continuació el tipus d'inversió que es guia per criteris ASG, com la inversió sostenible i responsable (ISR), que es diferencia d'altres estils d'inversió perquè incorpora aquests criteris en el procés d'estudi, anàlisi i selecció de valors d'una cartera d'inversions. Introducció a la inversió sostenible i responsable. Aquest augment de l'interès dels inversors, tant institucionals com individuals, en la ISR coincideix amb l'explosió d'iniciatives que ha fomentat la comunitat internacional que cerquen impulsar polítiques socials i mediambientals que afavoreixin la transició cap a una economia sostenible. Entre d'altres, l'Acord de París de 2015 sobre el canvi climàtic, que van fa poc van signar 195 països, i la publicació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que reuneixen 17 objectius per assolir un creixement econòmic sostenible. El mercat de la ISR s'endinsa ara en una fase de maduració, continua dient el Quadern, i la integració de criteris ASG es tradueix cada cop més en polítiques inversores concretes. Les taxes de creixement del volum d'actius semblen consolidar-se, les diverses estratègies generals d'inversió sostenible han adquirit més sofisticació, i les principals entitats i gestores ja ofereixen algun tipus de vehicle d'inversió basat en criteris ASG. Les línies de millora principals se situen actualment en l'àmbit de la transparència i la materialitat, una exigència que planteja grans reptes al mercat, i a la pràctica habitual de les empreses, en particular, a la relació amb els inversors. En concret, es fa necessari que les empreses se sumin a la tendència d'incloure als seus informes els resultats de la seva activitat no financera, o que elaborin un informe a part per informar de manera veraç i transparent sobre l'activitat de l'empresa en aquest punt, perquè, així, els inversors puguin tenir en compte aquests aspectes en les seves decisions d'inversió. La ISR proposa, per tant, tenir en compte l'àmbit mediambiental, social i de govern a l'hora d'analitzar i seleccionar els actius en què s'inverteix. Alguns dels aspectes més freqüents que es tenen en compte en cadascun acostumen a ser els següents: 1. Criteris ambientals: edificació ecològica, canvi climàtic, reducció de la petjada de carboni, energies renovables, emissions, desforestació, gestió de l'aigua, etc. 2. Criteris socials: respecte dels drets humans, erradicació de l'explotació infantil, millora de les condicions laborals, inclusió i diversitat, seguretat laboral, etc. 3. Criteris de govern: diversitat en els consells d'administració, polítiques anticorrupció, codis de conducta, polítiques de remuneració, etc. El Quadern conclou citant el Cambridge Institute for Sustainability Leadership, que resumeix en tres les raons per decidir-se per la inversió sostenible i responsable: suposa un servei a la societat, en la mesura que combat els grans riscos ambientals i socials a què s'enfronta el món; es pot convertir en una manera de millorar el rendiment econòmic de la inversió, en incorporar criteris més amplis que els estrictament financers en la presa de decisions, i respon a un mandat econòmic, perquè l'economia mundial en bloc es debilitarà si no es reverteix el canvi climàtic a temps. Sigui quina sigui la motivació final de cada inversor, el que pretén el Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE és, en definitiva, demostrar que decidir-se per la ISR no només és una bona decisió, sinó, potser, la millor decisió possible.
SOCIAL
L’‘smartphone’ del futur seràs tu
Tot va començar amb un aparell que ens permetia parlar amb qualsevol persona en qualsevol lloc. Els telèfons mòbils, populars a partir dels anys 90, van multiplicar la nostra capacitat de comunicació. A poc a poc, aquests terminals van anar augmentant les seves funcions fins a convertir-se en 'smartphones'. Gràcies a la seva connexió a internet, vam passar a tenir el món sencer al palmell de la mà. Compres, operacions bancàries, consultes, entreteniment… els smartphones estan tan integrats en el nostre dia a dia que, a aquestes alçades, prescindir-ne ens resultaria complicat. L’‘smartphone’ és l'exemple perfecte de com, de mica en mica, la tecnologia s'ha anat apropant cada cop més al cos per augmentar les nostres capacitats. Ens hem convertit en éssers hiperconnectats gràcies a aquests dispositius que duem sempre al damunt i a les seves aplicacions. Avui som capaços d'esbrinar, en qüestió de segons, quina cançó sona o quan arribarà el pròxim autobús, coses impensables no fa gaire temps. Tanmateix, la capacitat que té la tecnologia per ampliar les nostres habilitats no es quedarà en un dispositiu amb un munt d'apps instal·lades. La idea és que l’‘smartphone’ del futur estigui tan integrat amb nosaltres que ni tan sols l'hàgim de sostenir a la mà. De fet, la idea és que l’‘smartphone’ del futur siguem nosaltres mateixos.Encara ens queda un bon tros per arribar a aquest punt. Tanmateix, la tecnologia ja es va apropant cada cop més al nostre cos. Començant per l''smartphone', al qual ja han començat a sortir perifèrics que ens posem. Aquest és el cas dels 'wearables' o tecnologia portable. Quan sentim aquest terme, normalment pensem en els rellotges intel·ligents o en les polseres capaces de monitorar la nostra activitat i enviar les dades a l''smartphone'. Tanmateix, el concepte de 'wearable' arriba cada dia a una cota nova. Això s'aprecia fàcilment al CES de Las Vegas, la fira tecnològica més important del món, on aquests dispositius guanyen més protagonisme any rere any. Al CES 2020 s'ha presentat un 'wearable' que promet ajudar-nos a entrenar el cervell per dormir millor. Es tracta d'una diadema amb elèctrodes capaç de mesurar l'activitat cerebral mitjançant tecnologia d'encefalograma. Per fer-ho, només cal utilitzar-la 20 minuts tres dies a la setmana, a qualsevol hora del dia. Una aplicació rep la informació i cerca com millorar les ones cerebrals relacionades amb el son. A partir d'aquí, l''smartphone' proposa una sèrie d'exercicis personalitzats per activar aquestes mateixes ones de manera natural i millorar la qualitat del son. Res a veure amb el mètode clàssic de comptar ovelles. També s'han presentat auriculars que ens permeten mantenir converses en diversos idiomes perquè ells solets s'encarreguen d'escoltar i traduir en temps real. I ja es preparen 'wearables' capaços d'aconseguir que una persona de 70 anys tingui una memòria similar a la d'un jove de 20. Més enllà d'un ús personal, 'smartphones' i 'wearables' tenen la capacitat de transformar fins i tot el nostre paper a la societat. Així, ja s'utilitzen les dades que recull el mòbil mentre conduïm per alertar altres conductors sobre la presència d'embussos. És un primer pas cap al que serà la propera ciutat connectada, en què vianants, ciclistes, vehicles i fins i tot infraestructures intercanviaran dades per optimitzar la mobilitat. Això vol dir que ens convertirem en nodes d'informació gràcies als nostres 'smartphones' i 'wearables', i ho farem sense adonar-nos-en.L'objectiu que persegueixen tots aquests avenços tecnològics és el d'aconseguir millorar les nostres vides. Una missió que compliran millor com més a prop els tinguem: a més integració, més transparent ens resultarà fer-los servir. De fet, tot apunta que, en el futur, s'esborraran cada vegada més les barreres que separen la tecnologia del cos humà perquè ambdós s'acabin fonent. Aquesta tendència es pot observar fàcilment en l'evolució dels dispositius que s'utilitzen per mesurar i analitzar les constants biològiques, i com s'apropen cada vegada més a nosaltres. Passarem de vestir-los a integrar-los directament a la pell. El desenvolupament de dispositius com les polseres d'activitat o els pulsòmetres ha donat pas al de la roba intel·ligent, capaç de monitorar la freqüència cardíaca, la respiració, els passos o la intensitat de l'activitat. Un paper que assumiran aviat els tatuatges electrònics: ja s'han desenvolupat dispositius amb tintes biosensibles que canvien de color en funció del nostre nivell de glucosa, sodi o pH.El següent pas en aquest sentit consisteix a traspassar la barrera de la pell perquè la tecnologia passi a formar part del nostre organisme. Ja no necessitarem ulleres especials i pantalles per veure la realitat augmentada o un 'smartphone' per obrir el cotxe. Aquesta és la filosofia darrere del 'biohacking', un moviment que aposta per integrar dispositius al cos humà per potenciar-ne les capacitats físiques i mentals. Ja tenim alguns exemples del que es pot aconseguir: l'implant d'un microxip a la retina va aconseguir retornar la vista a tres persones cegues fa una dècada. A més, un artista britànic és capaç de sentir els colors gràcies a una antena que porta connectada al cervell, i el seu país ja l'ha reconegut legalment com a cíborg. De cara al futur, el 'biohacking' ja cerca com aconseguir que hi hagi humans capaços de veure-hi en la foscor o d'emmagatzemar quantitats d'informació inimaginables gràcies a l'ús de xips, sensors i antenes. Tanmateix, el camí perquè tots ens convertim en superhumans gràcies a la tecnologia encara haurà de superar algunes etapes importants, com les relacionades amb l'ètica i la regulació que afecten el 'biohacking'. Fins que arribi aquest dia, els dispositius que ens faciliten la vida es van aproximant a poc a poc a nosaltres per augmentar les nostres capacitats. Qui sap? Potser les trucades del futur no seran telefòniques, sinó telepàtiques, simplement perquè ens haurem convertit en el nostre propi telèfon.
INNOVACIÓ