“Per no ser país productor de les idees d’altres, hem de valorar els inventors nacionals”
Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, empresa que desenvolupa el sistema de transport Hyperloop a Espanya, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana.“El potencial d'una xarxa de Hyperloop a escala global permetria connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts”Els avions o els trens d'alta velocitat han revolucionat per complet la nostra forma de viatjar i de percebre l'espai. Desplaçar-se en qüestió d'hores a ciutats llunyanes era una utopia fins fa un segle. Ara, som a les portes d'una altra gran revolució tecnològica del transport, la que protagonitzarà el sistema Hyperloop. Aquesta tecnologia reduirà encara més els temps i les distàncies i transformarà per complet el nostre concepte de desplaçament. El sistema ja té dos-cents anys d'història, però l'empresari estatunidenc Elon Musk el va rescatar el 2013. L'empresa espanyola Zeleros és la responsable de la implantació a Espanya d'aquest sistema pioner. Zeleros va néixer com un projecte universitari i ha anat evolucionat fins a convertir-se en el que és avui, una empresa tecnològica d'àmbit internacional. L'empresa ha estat la guanyadora el 2019 dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana, un guardó que CaixaBank atorga anualment amb la intenció de donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Juan Vicén és cofundador i responsable de màrqueting (CMO) de la companyia.Què és Hyperloop i quin és el seu principal potencial? Hyperloop és un mètode de transport que ja té més de dos-cents anys d'antiguitat. Tot i que hi ha diferents conceptes, la definició de Hyperloop es basa en canonades a una pressió reduïda dins les quals viatgen càpsules de passatgers o mercaderies a velocitats de fins a 1.000 km/h (superiors a les d'un avió) amb una alta freqüència (cada 2 o 3 minuts, com un metro). Una xarxa de Hyperloop a escala global tindria el potencial de connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts, amb la qual cosa incrementaria la competitivitat de les nacions i l'eficiència dels sistemes convencionals. Com revolucionarà aquesta tecnologia el sistema de transports al món? El desenvolupament de Hyperloop dependrà en gran mesura de l'impuls de la indústria, de les empreses desenvolupadores de Hyperloop i de les nacions. No obstant això, si volem connectar el món, hi ha d'haver una coordinació entre tots els stakeholders implicats per aconseguir un sistema òptim. Per això, l'estandardització té una rellevància especial en aquest nou mercat. Si alguna cosa hem après de la indústria ferroviària és que l'existència de diferents amplades de via pot causar pèrdues multimilionàries a les nacions i limitar el seu creixement. Zeleros ha apostat des del principi per cooperar amb els altres desenvolupadors d'aquests sistemes i establir, juntament amb institucions com la Unió Europea, aquestes pautes que garantiran la seguretat i la interoperabilitat. De moment, tant empreses europees com canadenques estem unides en aquest procés.Quin creieu que serà el seu impacte a Espanya? A Espanya estem molt ben posicionats en l'àmbit internacional en matèria de Hyperloop. Gaudim del suport dels ministeris de Ciència i de Foment per a la seva regulació i, pel que fa a desenvolupament, som un dels pols més importants d'Europa. Si alguna cosa tenim a Espanya és experiència de sobres en matèria ferroviària, energètica i d'infraestructures, i des de Zeleros apostem per liderar el desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les bones idees no només es generen a l'altre costat de l'Atlàntic i que hem de valorar els inventors nacionals si volem generar valor i no ser un país productor de les idees d'altres. Pel que fa a la implantació, també estem avaluant possibles rutes i no descartem la creació de projectes pilot que derivin en infraestructures de llarga distància, encara que això dependrà de molts factors. El mercat és, sens dubte, internacional i el nostre enfocament és global. Quines diferències hi ha entre la vostra proposta i d'altres que s'estan duent a terme en altres països, com el Japó i la Xina? Normalment, els sistemes que ja existeixen a la Xina i al Japó consisteixen a situar bobines de coure al llarg de tota la infraestructura, que serveixen per propulsar i fer levitar el vehicle. El problema d'aquests sistemes és el seu elevat cost, perquè exigeix la instal·lació de material al llarg de tot el recorregut. Hi ha poques rutes i, fins ara, la distància més llarga coberta és de trenta quilòmetres. A Zeleros vam veure que això suposava un problema a l'hora de crear recorreguts de llarga distància, així que vam crear un sistema en què la levitació i la propulsió ja són al vehicle. El nostre objectiu és oferir la millor experiència d'usuari: que els passatgers no hagin de pujar al Hyperloop amb vestits d'astronauta i que, en cas d'emergència, simplement baixin les màscares, com passa, per exemple, en un avió.Per què és tan important per al vostre projecte establir sinergies amb altres empreses com Renfe o Siemens? El nostre objectiu no és reinventar la roda, sinó fer ús de les tecnologies existents per accelerar el desenvolupament del sistema. Veiem clau la participació de socis industrials en tots aquells camps que involucren Hyperloop. És aquesta visió global la que ens està permetent créixer ràpidament i arribar a sistemes del nivell tecnològic més alt. Creiem, a més, que a Espanya tenim empreses líders en el sector de ferrocarrils i infraestructures, i que és molt important combinar la seva experiència en els sectors respectius amb la nostra agilitat i visió de conjunt. Zeleros promou una nova pista de proves d'aquest tipus de tecnologia a Sagunt. Quins són les novetats d'aquesta proposta en l'entorn Hyperloop? A Sagunt tenim projectada una pista pilot de dos quilòmetres a escala mitjana per a finals del 2019. El nostre objectiu és integrar tots els subsistemes en un vehicle i demostrar el seu funcionament i la seva eficiència a alta velocitat. Es tracta d'una infraestructura única al món, que posicionarà Espanya al capdavant del desenvolupament de Hyperloop. Els resultats d'aquest primer pilot serviran per provar totes les tecnologies de Hyperloop (tant les pròpies de Zeleros com les que ja existeixen al mercat) i han de demostrar l'eficiència del nostre sistema perquè serveixi de base per a la pista a mida real.Com va ser passar d'un projecte universitari a un projecte empresarial en el sector del transport d'alta velocitat? Al principi no va ser gens fàcil. Per sort, teníem un projecte apassionant i vam aconseguir que professionals del nivell més alt apostessin per nosaltres. El pas següent va ser aconseguir un comitè assessor amb personalitats influents que ens aconsellés en matèries clau per al projecte, com la inversió, les finances, la recerca o la implementació de projectes de gran escala. I finalment ─i això potser ha estat el més decisiu─, vam trobar una proposta de valor prou sòlida que ens va permetre guanyar la credibilitat d'inversors i socis tecnològics. Sens dubte, quan mirem enrere i veiem tot el que hem crescut, és un orgull veure que estem generant indústria i treball d'alt valor afegit a Espanya amb un projecte tecnològic pioner que, a més, també promou l'aparició de nous projectes que situen Espanya ─i València─ al mapa de la innovació. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Per a Zeleros és un honor rebre un guardó d'aquest tipus, és una empenta més que ens ajuda en la nostra carrera per desenvolupar un sistema de transport més ràpid i sostenible, i ens motiva a continuar treballant dur per fer-ho una realitat.
CORPORATIU
Our World, la primera emissió via satèl·lit
Fa poc més de 50 anys que es va viure un moment històric a la televisió que va aconseguir unir 14 països del món en una retransmissió que cridava a la fraternitat entre els pobles. La final de la Champions, la Superbowl o els Jocs Olímpics són tres exemples clàssics de retransmissions massives de televisió que arriben a tot el món i que compten per centenars de milions el seu nombre d'espectadors. Avui ens sembla el més normal, però fa mig segle la humanitat encara no havia compartit un únic moment televisiu; aquest va arribar el 25 de juny de 1967, data de la primera emissió via satèl·lit en directe i a tot el món. A aquella retransmissió pionera se la va titular Our World –el nostre món– i té darrere una història apassionant.La dècada dels 60 del segle passat va ser una època que va discórrer entre l'optimisme més exacerbat i el pessimisme més absolut: la Segona Guerra Mundial era ja un malson superat i la reconstrucció d'Europa feia a les nacions occidentals mirar amb esperança al futur. Tot semblava possible en un moment en què les computadores començaven a demostrar el seu potencial mentre que la carrera espacial estava en el seu màxim apogeu. Però l'ombra de la Guerra Freda i la possibilitat molt real d'una guerra nuclear tenien el món en suspens. Així que va haver-hi algú que va decidir aprofitar la tecnologia més innovadora per unir tota la humanitat, Aubrey Singer, un productor de la BBC que va aconseguir una fita tecnològica sense precedents: retransmetre un programa en directe i per a tot el món. Our World va mobilitzar un equip de deu mil professionals arreu del món i va requerir l'ús de quatre satèl·lits –un repte per a l'època–. El resultat va ser un programa especial de dues hores i mitja de durada en què van participar 14 països, entre els quals hi havia Espanya.En un format que avui ens recordaria molt al d'Eurovisió, cada país va connectar en directe a través de la seva televisió pública i va mostrar el millor que podia oferir: Itàlia va ensenyar un dels seus cineastes de referència, Franco Zeffirelli, mentre rodava una de les seves pel·lícules; Mèxic va mostrar la cultura del seu país a través de la dansa i el cant, el Japó va ensenyar com construïa una línia de metro i Espanya va treure pit de la seva indústria pesquera i va mostrar el geni Pablo Picasso. Com que Our World pretenia ser un moment festiu que unís tots els pobles, els responsables de la retransmissió –que havien passat de la BBC a l'European Broadcasting Union– van posar un parell de normes: el fragment de cada país havia de ser en directe i no es permetia l'aparició de polítics. Tot i així, va haver-hi diversos fragments que van estar marcats per la situació política mundial. El més destacat va ser la connexió amb els Estats Units, on en aquell moment s'estava celebrant una conferència de pau que tenia reunits el president americà, Lyndon B. Johnson, i el primer ministre soviètic, Alexei Kosygin. Per molt bones que fossin les intencions dels promotors de l'emissió, les tensions entre el bloc comunista i el capitalista eren evidents i fins i tot uns quants dies abans de la retransmissió, la Unió Soviètica, Polònia i altres països de l'eix comunista van decidir cancel·lar la seva participació en el programa en protesta per la Guerra dels Sis Dies, que s'havia iniciat recentment.Com que Our World va néixer com a idea original de la BBC, la televisió britànica va ser l'encarregada de tancar l'emissió i ho va fer a cor què vols, amb l'estrena mundial d'All you need is love, de The Beatles. Aquell moment va suposar un autèntic èxit per al grup de Liverpool, que va situar la cançó a les primeres posicions de les llistes de hits de tot el món.Aquest moment, que ja ha quedat per a la història de la música i la televisió, va estar a punt de no ocórrer. Pocs dies abans de la retransmissió d'Our World, el grup no havia preparat cap obra original per a la seva actuació i, de fet, els líders Paul i John es mostraven desganats amb el projecte. Finalment, davant la imminència de la cita, va ser Lennon qui es va treure del barret de copa l'himne a l'amor que avui coneixem. Naturalment, si cal situar una data per al naixement dels fenòmens globals del pop, el 25 de juny de 1967 seria una a tenir molt en compte. S'estima que els espectadors totals d'Our World van poder arribar fins als 700 milions d'espectadors, un nombre que avui només associem a les grans cites amb què començava aquest reportatge.Sembla que els èxits tècnics en matèria de retransmissió són cosa del passat i és cert que en el nostre planeta queden pocs reptes sobre això, però la nova carrera espacial que aviat ens pot portar a Mart podria ser l'inici per a una altra retransmissió històrica. Quan podrem veure un Our Worlds?
INNOVACIÓ
Tot el que necessites saber per parlar de diners amb els teus fills.
Amb el quart capítol d'«Economia Quotidiana» afrontem un tema que a primera vista sembla fàcil, però a l'hora de la pràctica pot portar més d'un maldecap: fills i diners. Els nostres fills són per naturalesa éssers curiosos, els quals pensen que els diners són objectes màgics que surten d'un caixer o neixen als arbres. Sempre és bonica la innocència, però és a les nostres mans introduir-los de mica en mica al món de la gestió econòmica. No hem de fugir de les preguntes incòmodes que ens faran i, encara que costi molta feina fer-los entendre, cal anar ensenyant-los dia a dia perquè el nostre exemple es converteixi en la seva millor lliçó. És lògic que en educar els fills et sorgeixin preguntes com «I a quina edat hauríem de començar a parlar-los del valor de les coses?», «Com els ensenyem a estalviar?», «Han de fer servir diners els nens?». O una qüestió de la qual es parlarà molt a les xarxes socials: «Els donem paga o no, als nostres fills?». María Pilar Amela, fundadora del portal Ahorradoras.com i mare, ens respondrà a aquestes i altres curioses preguntes, de manera que ens sigui més fàcil parlar de diners amb els fills. Si sents curiositat, a continuació, totes les respostes.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb18zNjc1MzMzMCUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfMzY3NTMzMzBfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
Autoconsum energètic per impulsar el medi rural
El despoblament de les zones rurals és un autèntic problema. De fet, pràcticament es podria qualificar d'epidèmia mundial. L'ONU calcula que el 2050 el 68 % de la població global viurà en zones urbanes. A Espanya, el Banc Mundial calcula que actualment aquest percentatge ja és del 80 %. Això significa que al 90 % del territori només viu el 20 % de la població del país. El medi rural guarda molts tresors que es perdran si aquesta situació no canvia. Per exemple, un immens patrimoni històric, cultural i gastronòmic. A més, és en aquestes zones on es desenvolupa una important activitat econòmica, la relacionada amb el sector agropecuari, que es veu amenaçada per l'èxode a les ciutats. Aquesta tendència suposa la pèrdua de llocs de treball, la destrucció de teixit social i també l'agreujament dels desequilibris territorials. Comporta un cercle viciós en què es deterioren l'economia, les infraestructures i les condicions de vida, de manera que al seu torn es produeix un major despoblament, segons adverteix el Consell Econòmic i Social en el seu informe El Medio Rural y su Vertebración Social y Territorial. Convertir l'Espanya buidada en una Espanya pròspera és essencial i prioritari. Fer-ho de manera sostenible és, a més, imprescindible. No s'ha d'oblidar que un dels reptes principals que afronta el planeta és combatre el canvi climàtic, una meta que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) enunciats per l'ONU. Per conjugar desenvolupament rural i sostenibilitat, el suport als seus habitants és fonamental. Cal estar al seu costat a l'hora de posar en marxa els seus projectes i ajudar-los a convertir-los en activitats rendibles i sostenibles. En aquesta tasca, en què CaixaBank està implicada a través d'AgroBank, ha sorgit un aliat inesperat: l'autoconsum energètic és una de les claus que ajudaran a desenvolupar una economia agrària pròspera i sostenible.Els empresaris del medi rural, especialment els relacionats amb explotacions agropecuàries, afronten una interessant oportunitat en l'autoconsum energètic. Es tracta d'invertir en la instal·lació de sistemes d'energies renovables, que els permetran fer evolucionar els seus negocis cap a models més responsables, sostenibles i eficients. Els exemples més coneguts són les granges de panells solars, els parcs eòlics o el desenvolupament de sistemes de generació d'energia a partir de biomassa. Entre els avantatges que representa l'autoconsum per al sector agrari destaca la reducció dels costos energètics. Aquest tipus de solucions pot suposar estalvis del 30 % en aquests costos o fins i tot a l'autosuficiència energètica de les explotacions. A més, eviten la dependència d'aquests negocis de la volatilitat dels preus de la llum i la incertesa associada. D'altra banda, l'aposta per energies renovables en el sector agrari redueix la dependència de les importacions de combustibles com el petroli o el gas. Els seus avantatges mediambientals són indubtables, així com la seva contribució a la construcció de sistemes de producció sostenibles. Fins i tot el desenvolupament mateix d'aquest sector pot dinamitzar el mercat de treball en les zones rurals, vinculat a la producció, instal·lació i manteniment dels sistemes d'autoconsum.Si aquest model de producció energètica té tants avantatges, per què arrenca ara? La resposta es troba en una llei aprovada el mes de novembre passat. El Reial decret llei 15/2018, relatiu a l'autoconsum, va arribar per eliminar, entre altres traves, el conegut com a «impost al sol». Aquesta disposició obligava als usuaris de solucions d'autoconsum a pagar peatges fins i tot si no consumien electricitat de la xarxa general. A més, l'anterior legislació impedia l'ús col·lectiu d'instal·lacions d'autoconsum. Aquestes circumstàncies desincentivaven la seva implantació. Amb l'arribada de la nova norma, el nombre de sol·licituds per instal·lar solucions d'autoconsum al camp es va multiplicar per deu. A la seguretat jurídica que aporta el nou reial decret llei cal sumar una altra circumstància: l'aposta decidida de la Unió Europea per la producció d'energies renovables. De fet, un acord entre el Consell de Ministres i el Parlament Europeu assolit el juny de 2018 fixa que la quota mínima d'energies renovables en el territori ha de ser del 32 % per a 2030. En paral·lel a la legislació, el preu dels panells solars també ha anat evolucionant en els últims anys, i és cada cop menor. Això suposa que instal·lar avui aquestes solucions pot resultar un 80 % més barat que fa deu anys. Una circumstància que augmenta la rendibilitat d'aquestes inversions.L'aprofitament per part dels empresaris rurals dels avantatges de l'autoconsum energètic suposa reduir en part els desequilibris territorials que s'observen en diversos àmbits. Mentre que els negocis instal·lats a les ciutats poden accedir en condicions avantatjoses a una oferta àmplia i variada d'energia, no ocorre el mateix al món rural. En aquestes circumstàncies, és fonamental que els empresaris i emprenedors agraris puguin comptar amb els fons necessaris per posar en marxa les seves solucions d'autoconsum. Amb aquest objectiu, CaixaBank, a través d'AgroBank, la seva àrea de negoci dirigida al sector agrari, ha llançat recentment una línia de finançament de 100 milions d'euros per a inversions en sistemes d'energies renovables per a l'autoconsum. Aquesta eina ha estat dissenyada per satisfer les necessitats específiques d'aquells que es troben amb dificultats per al proveïment d'energia o que desitgen millorar la seva eficiència energètica. Aquesta és una més de les accions que duu a terme l'entitat per col·laborar amb el desenvolupament del medi rural. Amb aproximadament 1.000 oficines rurals, CaixaBank ofereix als habitants d'aquestes zones productes a la seva mida, a més de promoure activitats i acords amb diferents organitzacions. Crèdits, assegurances o plans de pensions són alguns dels instruments que l'entitat ofereix a la població rural. Desenvolupar l'economia en aquestes zones és fonamental per trencar el cercle viciós de l'èxode a les ciutats. També per defensar maneres de viure i valors molt positius per a tota la societat.
SOCIAL
“Els sistemes de protecció d’incendis no estan orientats a les necessitats reals dels clients”
Carolina Vilas, CEO de Titan Fire System, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Aragó.“Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment: no podíem mirar cap a un altra banda.”La seguretat és el més important. A l'empresa aragonesa Titan Fire System ho saben prou bé. Carolina Vilas, la seva CEO, va detectar errades en els dispositius de detecció d'incendis durant més de deu anys d'experiència en el sector i va decidir desenvolupar sistemes nous per millorar-los: “un sistema de protecció per als sistemes que ens protegeixen”. Aquesta tecnologia és una realitat que s'implanta progressivament a Espanya. Gràcies al seu compromís amb la millora de la seguretat contra els incendis, la companyia ha guanyat recentment els Premis EmprenedorXXI a Aragó. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Suposa la confirmació que anem pel bon camí i que estem complint els nostres objectius. És un reconeixement a aquests anys de molta feina, esforç, dedicació i bones decisions. Per què els sistemes tradicionals d'extinció d'incendis no són prou eficaços? Els sistemes d'extinció actuals es revisen cada tres mesos, però, com que es tracta d'elements a pressió, en el moment en què hi ha una fuita queden inservibles. Fins i tot es poden arribar a trencar, la qual cosa és una pèrdua per la gran inversió que suposen per a les empreses. Quan es produeix un incendi, aquests elements haurien de funcionar correctament; que no ho facin és un punt feble. El nostre sistema es converteix, d'aquesta manera, en la protecció per als sistemes que ens protegeixen. D'on ve la vostra voluntat de millorar els sistemes existents? Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment; no podíem mirar cap a una altra banda. Titan Fire System va néixer de la necessitat de crear el primer sistema de monitoratge d'elements d'extinció que aconsegueix un control total sobre la instal·lació (grups d'incendis, ruixadors, boques d'incendis, extintors, canonada…) i és l'alerta més ràpida en cas d'incendi. Per què penseu que s'han produït tan poques innovacions en aquest sector? El sector de la protecció contra incendis, i en concret la protecció activa, és un sector molt madur i ancorat en la normativa. Ara és el moment d'introduir-hi tecnologia i ampliar-ne la visió, mirant no només la normativa, sinó també la necessitat real. En què es diferencia un manòmetre Titan d'un manòmetre normal i com pot ajudar en cas d'incendi? Els manòmetres TITAN, a més de tenir la funció d'un manòmetre convencional, estan dotats de diferents sensors que controlen el funcionament i l'ús dels elements d'extinció. D'aquesta manera, aconseguim controlar pujades i baixades de pressió, moviment, pèrdua d'anella de seguretat, manteniment intel·ligent i control de localització. En cas d'ús de l'element d'extinció, aquest ens informa de l'alarma més crítica d'“incendi”, des de l'ús d'un extintor fins a l'ús d'una boca d'incendi en un punt en concret. Aquest factor suposa un gran avenç per a l'evacuació d'emplaçaments tan crítics com un creuer, un hospital o un centre comercial. Com funciona el sistema i quina és la seva principal innovació? De quins elements consta? Titan Fire System fabrica el primer sistema de manòmetres intel·ligents per a elements d'extinció. Es tracta d'un ecosistema amb quatre pilars fonamentals: manòmetres intel·ligents, app per a instal·lació i manteniment intel·ligent, programari amb plànol interactiu i personalitzat encarregat de la gestió de totes les alarmes de la instal·lació i iCloud (connexió en el núvol). Els nostres manòmetres emeten via ràdio l'estat de la instal·lació i totes les seves alarmes al nostre hub. Aquesta informació s'envia al núvol, on es gestiona per fer una triple trucada: a l'empresa final, a l'empresa de manteniment i a la central receptora d'alarmes. D'aquesta manera, tens el control total de la instal·lació i el sistema es converteix en l'alarma més ràpida en cas d'incendi. En quin percentatge millora la resposta de l'usuari en cas d'incendi? En un 100%, ja que en el moment d'utilitzar l'element d'extinció el sistema ja està enviant una alarma d'incendi i s'assegura que tot funcioni correctament en el moment d'ús. A quin tipus d'empresa s'adreça aquest sistema? S'adreça a sectors crítics, grans superfícies i llocs amb gran afluència de públic, llocs amb grans instal·lacions de protecció contra incendis. El seu control és vital per reduir danys materials i humans. Com ha estat el procés de desenvolupament del producte? Ha estat un camí dur, ja que es tractava d'una gran innovació. Hem hagut de trencar moltes barreres per ser els primers. No teníem cap referent en què basar-nos, cosa que ha suposat molt d'esforç per aconseguir desenvolupar un gran producte des de zero. Hem hagut de recórrer tot el camí: tres patents, desenvolupament del sistema i, finalment, la fabricació en sèrie. El pas següent és la internacionalització? Quins són els vostres projectes futurs? El nostre sistema és pioner en la monitoratge d'elements d'extinció, per la qual cosa no hi ha cap norma que englobi tot el sistema; la tecnologia va més de pressa que la normativa. Actualment estem treballant en el desenvolupament d'una normativa a escala mundial que englobi tot el producte. Pel que fa a projectes futurs, Titan Fire System es troba en desenvolupament continu i estem treballant en diferents productes ─més enllà del sector de protecció contra incendis,─ que veuran la llum el 2020. Quin consell donaries a un emprenedor que vulgui emprendre un negoci propi en el sector tecnològic? Emprendre és un camí dur, que requereix molt d'esforç i dedicació, però en què, alhora, s'aconsegueixen grans metes. Si tens un somni, una idea, lluita per ella com ho he fet jo.
CORPORATIU
L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA
El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.
INNOVACIÓ
El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona
La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d'un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s'han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l'emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d'Espanya: el MareNostrum. Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V. Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d'operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d'Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d'operacions per segon). La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d'euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica. El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l'acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d'Altes Prestacions (HPC).El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l'ajuda d'una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l'any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d'1 exaflop (l'equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s'instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l'ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops. La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.
INNOVACIÓ
Repte 6: donar les gràcies als que sempre hi són
«Donar les gràcies als que sempre hi són», aquest és l'objectiu del sisè repte, dels vint que CaixaBank està duent a terme en el marc de la seva campanya de suport a l'esport paralímpic «Inconformistes de l'esport». Arran del patrocini del pla ADOP, l'entitat ha creat un programa de 20 reptes, fins a Tòquio 2020, a través dels quals dona visibilitat a l'esport adaptat i a les històries dels esportistes i d'aquells que permeten que l'esport paralímpic pugui arribar cada vegada més lluny. Precisament, aquests són els protagonistes del repte que es presenta: entrenadors, guies, familiars o amics. Els pilars que al costat de la passió i la superació acompanyen els atletes en la conquesta dels seus èxits. «Donar les gràcies als que sempre hi són» col·loca en el punt de mira aquelles persones que sumen esforços i resten dificultats en el dia a dia dels esportistes i en el seu camí cap a la lluita per una medalla, un rècord o una plaça als propers jocs paralímpics. Aquest és el cas de Miguel Galindo, guia paralímpic, des de fa 17 anys, de l'esquiador Jon Santacana. Amb 9 medalles paralímpiques i 17 en mundials d'esquí alpí, Jon és un dels referents en esquí adaptat del país, però com ell reconeix «Miguel va venir per ser els meus ulls en la pista d'esquí, però es va quedar per alguna cosa més important, per ser el meu amic», i és que la confiança i la bona sintonia entre els dos esportistes ha estat clau durant la seva trajectòria: «Tant entrenant com en la convivència ha estat molt bona perquè hem encaixat molt a nivell personal. D'aquesta manera, tot surt més fàcilment i els problemes sembla que siguin menys», diu Miguel, i Jon assenteix amb el cap: aquesta sintonia els ha portat a ser la parella d'esquiadors més premiada de la història. Així ho explica Jon a la carta que, amb motiu del repte de CaixaBank, ha pogut dedicar a Miguel i on resumeix 17 anys d'història junts en una sola paraula: «gràcies».
SOCIAL
Repte 5: descobrir els seus assoliments
Els límits són mentals per als #InconformistasDelDeporte, persones que demostren dia a dia el seu esperit de superació. Esports com la natació, l’atletisme o el ciclisme han permès a atletes paralímpics aconseguir un punt d’inflexió en l’àmbit esportiu, però sobretot en el personal. Èxits que són el resultat de moltes hores d’entrenament i que els han permès aconseguir marques rècord. A continuació, tres esportistes que han batut rècords expliquen les seves experiències: CiclismeRècord del món en 1 km C5 a Londres 2012 i va tornar a batre’l en el Mundial del 2014. «Va ser un abans i un després en la meva carrera esportiva, no només pel rècord paralímpic, que segueix vigent, sinó que també és rècord d’Espanya absolut, és a dir, de ciclistes sense discapacitat».AtletismeOr i rècord d’Europa en 400 metres T11 al costat de Marcos Blanquiño a Rio 2016. «Entrenem tota la vida per a aquest tipus de carreres. Era la final d’uns Jocs i el nostre objectiu era l’or, no el rècord. Però estàvem en forma i l’Estadi Olímpic estava perfecte. Va ser la carrera perfecta».Natació Rècord en 50 i 100 lliure S5 als Jocs de Pequín 2008. «Va ser la canya, portava somiant-hi molt temps, i més en un escenari tan bonic com el Cubo i en uns Jocs».
SOCIAL