17 Juliol, 2019

“Per no ser país productor de les idees d’altres, hem de valorar els inventors nacionals”

Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, empresa que desenvolupa el sistema de transport Hyperloop a Espanya, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana.“El potencial d'una xarxa de Hyperloop a escala global permetria connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts”Els avions o els trens d'alta velocitat han revolucionat per complet la nostra forma de viatjar i de percebre l'espai. Desplaçar-se en qüestió d'hores a ciutats llunyanes era una utopia fins fa un segle. Ara, som a les portes d'una altra gran revolució tecnològica del transport, la que protagonitzarà el sistema Hyperloop. Aquesta tecnologia reduirà encara més els temps i les distàncies i transformarà per complet el nostre concepte de desplaçament. El sistema ja té dos-cents anys d'història, però l'empresari estatunidenc Elon Musk el va rescatar el 2013. L'empresa espanyola Zeleros és la responsable de la implantació a Espanya d'aquest sistema pioner. Zeleros va néixer com un projecte universitari i ha anat evolucionat fins a convertir-se en el que és avui, una empresa tecnològica d'àmbit internacional. L'empresa ha estat la guanyadora el 2019 dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana, un guardó que CaixaBank atorga anualment amb la intenció de donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Juan Vicén és cofundador i responsable de màrqueting (CMO) de la companyia.Què és Hyperloop i quin és el seu principal potencial? Hyperloop és un mètode de transport que ja té més de dos-cents anys d'antiguitat. Tot i que hi ha diferents conceptes, la definició de Hyperloop es basa en canonades a una pressió reduïda dins les quals viatgen càpsules de passatgers o mercaderies a velocitats de fins a 1.000 km/h (superiors a les d'un avió) amb una alta freqüència (cada 2 o 3 minuts, com un metro). Una xarxa de Hyperloop a escala global tindria el potencial de connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts, amb la qual cosa incrementaria la competitivitat de les nacions i l'eficiència dels sistemes convencionals. Com revolucionarà aquesta tecnologia el sistema de transports al món? El desenvolupament de Hyperloop dependrà en gran mesura de l'impuls de la indústria, de les empreses desenvolupadores de Hyperloop i de les nacions. No obstant això, si volem connectar el món, hi ha d'haver una coordinació entre tots els stakeholders implicats per aconseguir un sistema òptim. Per això, l'estandardització té una rellevància especial en aquest nou mercat. Si alguna cosa hem après de la indústria ferroviària és que l'existència de diferents amplades de via pot causar pèrdues multimilionàries a les nacions i limitar el seu creixement. Zeleros ha apostat des del principi per cooperar amb els altres desenvolupadors d'aquests sistemes i establir, juntament amb institucions com la Unió Europea, aquestes pautes que garantiran la seguretat i la interoperabilitat. De moment, tant empreses europees com canadenques estem unides en aquest procés.Quin creieu que serà el seu impacte a Espanya? A Espanya estem molt ben posicionats en l'àmbit internacional en matèria de Hyperloop. Gaudim del suport dels ministeris de Ciència i de Foment per a la seva regulació i, pel que fa a desenvolupament, som un dels pols més importants d'Europa. Si alguna cosa tenim a Espanya és experiència de sobres en matèria ferroviària, energètica i d'infraestructures, i des de Zeleros apostem per liderar el desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les bones idees no només es generen a l'altre costat de l'Atlàntic i que hem de valorar els inventors nacionals si volem generar valor i no ser un país productor de les idees d'altres. Pel que fa a la implantació, també estem avaluant possibles rutes i no descartem la creació de projectes pilot que derivin en infraestructures de llarga distància, encara que això dependrà de molts factors. El mercat és, sens dubte, internacional i el nostre enfocament és global. Quines diferències hi ha entre la vostra proposta i d'altres que s'estan duent a terme en altres països, com el Japó i la Xina? Normalment, els sistemes que ja existeixen a la Xina i al Japó consisteixen a situar bobines de coure al llarg de tota la infraestructura, que serveixen per propulsar i fer levitar el vehicle. El problema d'aquests sistemes és el seu elevat cost, perquè exigeix la instal·lació de material al llarg de tot el recorregut. Hi ha poques rutes i, fins ara, la distància més llarga coberta és de trenta quilòmetres. A Zeleros vam veure que això suposava un problema a l'hora de crear recorreguts de llarga distància, així que vam crear un sistema en què la levitació i la propulsió ja són al vehicle. El nostre objectiu és oferir la millor experiència d'usuari: que els passatgers no hagin de pujar al Hyperloop amb vestits d'astronauta i que, en cas d'emergència, simplement baixin les màscares, com passa, per exemple, en un avió.Per què és tan important per al vostre projecte establir sinergies amb altres empreses com Renfe o Siemens? El nostre objectiu no és reinventar la roda, sinó fer ús de les tecnologies existents per accelerar el desenvolupament del sistema. Veiem clau la participació de socis industrials en tots aquells camps que involucren Hyperloop. És aquesta visió global la que ens està permetent créixer ràpidament i arribar a sistemes del nivell tecnològic més alt. Creiem, a més, que a Espanya tenim empreses líders en el sector de ferrocarrils i infraestructures, i que és molt important combinar la seva experiència en els sectors respectius amb la nostra agilitat i visió de conjunt. Zeleros promou una nova pista de proves d'aquest tipus de tecnologia a Sagunt. Quins són les novetats d'aquesta proposta en l'entorn Hyperloop? A Sagunt tenim projectada una pista pilot de dos quilòmetres a escala mitjana per a finals del 2019. El nostre objectiu és integrar tots els subsistemes en un vehicle i demostrar el seu funcionament i la seva eficiència a alta velocitat. Es tracta d'una infraestructura única al món, que posicionarà Espanya al capdavant del desenvolupament de Hyperloop. Els resultats d'aquest primer pilot serviran per provar totes les tecnologies de Hyperloop (tant les pròpies de Zeleros com les que ja existeixen al mercat) i han de demostrar l'eficiència del nostre sistema perquè serveixi de base per a la pista a mida real.Com va ser passar d'un projecte universitari a un projecte empresarial en el sector del transport d'alta velocitat? Al principi no va ser gens fàcil. Per sort, teníem un projecte apassionant i vam aconseguir que professionals del nivell més alt apostessin per nosaltres. El pas següent va ser aconseguir un comitè assessor amb personalitats influents que ens aconsellés en matèries clau per al projecte, com la inversió, les finances, la recerca o la implementació de projectes de gran escala. I finalment ─i això potser ha estat el més decisiu─, vam trobar una proposta de valor prou sòlida que ens va permetre guanyar la credibilitat d'inversors i socis tecnològics. Sens dubte, quan mirem enrere i veiem tot el que hem crescut, és un orgull veure que estem generant indústria i treball d'alt valor afegit a Espanya amb un projecte tecnològic pioner que, a més, també promou l'aparició de nous projectes que situen Espanya ─i València─ al mapa de la innovació. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Per a Zeleros és un honor rebre un guardó d'aquest tipus, és una empenta més que ens ajuda en la nostra carrera per desenvolupar un sistema de transport més ràpid i sostenible, i ens motiva a continuar treballant dur per fer-ho una realitat.

CORPORATIU
16 Juliol, 2019

Our World, la primera emissió via satèl·lit

Fa poc més de 50 anys que es va viure un moment històric a la televisió que va aconseguir unir 14 països del món en una retransmissió que cridava a la fraternitat entre els pobles. La final de la Champions, la Superbowl o els Jocs Olímpics són tres exemples clàssics de retransmissions massives de televisió que arriben a tot el món i que compten per centenars de milions el seu nombre d'espectadors. Avui ens sembla el més normal, però fa mig segle la humanitat encara no havia compartit un únic moment televisiu; aquest va arribar el 25 de juny de 1967, data de la primera emissió via satèl·lit en directe i a tot el món. A aquella retransmissió pionera se la va titular Our World –el nostre món– i té darrere una història apassionant.La dècada dels 60 del segle passat va ser una època que va discórrer entre l'optimisme més exacerbat i el pessimisme més absolut: la Segona Guerra Mundial era ja un malson superat i la reconstrucció d'Europa feia a les nacions occidentals mirar amb esperança al futur. Tot semblava possible en un moment en què les computadores començaven a demostrar el seu potencial mentre que la carrera espacial estava en el seu màxim apogeu. Però l'ombra de la Guerra Freda i la possibilitat molt real d'una guerra nuclear tenien el món en suspens. Així que va haver-hi algú que va decidir aprofitar la tecnologia més innovadora per unir tota la humanitat, Aubrey Singer, un productor de la BBC que va aconseguir una fita tecnològica sense precedents: retransmetre un programa en directe i per a tot el món. Our World va mobilitzar un equip de deu mil professionals arreu del món i va requerir l'ús de quatre satèl·lits –un repte per a l'època–. El resultat va ser un programa especial de dues hores i mitja de durada en què van participar 14 països, entre els quals hi havia Espanya.En un format que avui ens recordaria molt al d'Eurovisió, cada país va connectar en directe a través de la seva televisió pública i va mostrar el millor que podia oferir: Itàlia va ensenyar un dels seus cineastes de referència, Franco Zeffirelli, mentre rodava una de les seves pel·lícules; Mèxic va mostrar la cultura del seu país a través de la dansa i el cant, el Japó va ensenyar com construïa una línia de metro i Espanya va treure pit de la seva indústria pesquera i va mostrar el geni Pablo Picasso. Com que Our World pretenia ser un moment festiu que unís tots els pobles, els responsables de la retransmissió –que havien passat de la BBC a l'European Broadcasting Union– van posar un parell de normes: el fragment de cada país havia de ser en directe i no es permetia l'aparició de polítics. Tot i així, va haver-hi diversos fragments que van estar marcats per la situació política mundial. El més destacat va ser la connexió amb els Estats Units, on en aquell moment s'estava celebrant una conferència de pau que tenia reunits el president americà, Lyndon B. Johnson, i el primer ministre soviètic, Alexei Kosygin. Per molt bones que fossin les intencions dels promotors de l'emissió, les tensions entre el bloc comunista i el capitalista eren evidents i fins i tot uns quants dies abans de la retransmissió, la Unió Soviètica, Polònia i altres països de l'eix comunista van decidir cancel·lar la seva participació en el programa en protesta per la Guerra dels Sis Dies, que s'havia iniciat recentment.Com que Our World va néixer com a idea original de la BBC, la televisió britànica va ser l'encarregada de tancar l'emissió i ho va fer a cor què vols, amb l'estrena mundial d'All you need is love, de The Beatles. Aquell moment va suposar un autèntic èxit per al grup de Liverpool, que va situar la cançó a les primeres posicions de les llistes de hits de tot el món.Aquest moment, que ja ha quedat per a la història de la música i la televisió, va estar a punt de no ocórrer. Pocs dies abans de la retransmissió d'Our World, el grup no havia preparat cap obra original per a la seva actuació i, de fet, els líders Paul i John es mostraven desganats amb el projecte. Finalment, davant la imminència de la cita, va ser Lennon qui es va treure del barret de copa l'himne a l'amor que avui coneixem. Naturalment, si cal situar una data per al naixement dels fenòmens globals del pop, el 25 de juny de 1967 seria una a tenir molt en compte. S'estima que els espectadors totals d'Our World van poder arribar fins als 700 milions d'espectadors, un nombre que avui només associem a les grans cites amb què començava aquest reportatge.Sembla que els èxits tècnics en matèria de retransmissió són cosa del passat i és cert que en el nostre planeta queden pocs reptes sobre això, però la nova carrera espacial que aviat ens pot portar a Mart podria ser l'inici per a una altra retransmissió històrica. Quan podrem veure un Our Worlds?

INNOVACIÓ
09 Juliol, 2019

“Els sistemes de protecció d’incendis no estan orientats a les necessitats reals dels clients”

Carolina Vilas, CEO de Titan Fire System, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Aragó.“Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment: no podíem mirar cap a un altra banda.”La seguretat és el més important. A l'empresa aragonesa Titan Fire System ho saben prou bé. Carolina Vilas, la seva CEO, va detectar errades en els dispositius de detecció d'incendis durant més de deu anys d'experiència en el sector i va decidir desenvolupar sistemes nous per millorar-los: “un sistema de protecció per als sistemes que ens protegeixen”. Aquesta tecnologia és una realitat que s'implanta progressivament a Espanya. Gràcies al seu compromís amb la millora de la seguretat contra els incendis, la companyia ha guanyat recentment els Premis EmprenedorXXI a Aragó. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Suposa la confirmació que anem pel bon camí i que estem complint els nostres objectius. És un reconeixement a aquests anys de molta feina, esforç, dedicació i bones decisions. Per què els sistemes tradicionals d'extinció d'incendis no són prou eficaços? Els sistemes d'extinció actuals es revisen cada tres mesos, però, com que es tracta d'elements a pressió, en el moment en què hi ha una fuita queden inservibles. Fins i tot es poden arribar a trencar, la qual cosa és una pèrdua per la gran inversió que suposen per a les empreses. Quan es produeix un incendi, aquests elements haurien de funcionar correctament; que no ho facin és un punt feble. El nostre sistema es converteix, d'aquesta manera, en la protecció per als sistemes que ens protegeixen. D'on ve la vostra voluntat de millorar els sistemes existents? Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment; no podíem mirar cap a una altra banda. Titan Fire System va néixer de la necessitat de crear el primer sistema de monitoratge d'elements d'extinció que aconsegueix un control total sobre la instal·lació (grups d'incendis, ruixadors, boques d'incendis, extintors, canonada…) i és l'alerta més ràpida en cas d'incendi. Per què penseu que s'han produït tan poques innovacions en aquest sector? El sector de la protecció contra incendis, i en concret la protecció activa, és un sector molt madur i ancorat en la normativa. Ara és el moment d'introduir-hi tecnologia i ampliar-ne la visió, mirant no només la normativa, sinó també la necessitat real. En què es diferencia un manòmetre Titan d'un manòmetre normal i com pot ajudar en cas d'incendi? Els manòmetres TITAN, a més de tenir la funció d'un manòmetre convencional, estan dotats de diferents sensors que controlen el funcionament i l'ús dels elements d'extinció. D'aquesta manera, aconseguim controlar pujades i baixades de pressió, moviment, pèrdua d'anella de seguretat, manteniment intel·ligent i control de localització. En cas d'ús de l'element d'extinció, aquest ens informa de l'alarma més crítica d'“incendi”, des de l'ús d'un extintor fins a l'ús d'una boca d'incendi en un punt en concret. Aquest factor suposa un gran avenç per a l'evacuació d'emplaçaments tan crítics com un creuer, un hospital o un centre comercial. Com funciona el sistema i quina és la seva principal innovació? De quins elements consta? Titan Fire System fabrica el primer sistema de manòmetres intel·ligents per a elements d'extinció. Es tracta d'un ecosistema amb quatre pilars fonamentals: manòmetres intel·ligents, app per a instal·lació i manteniment intel·ligent, programari amb plànol interactiu i personalitzat encarregat de la gestió de totes les alarmes de la instal·lació i iCloud (connexió en el núvol). Els nostres manòmetres emeten via ràdio l'estat de la instal·lació i totes les seves alarmes al nostre hub. Aquesta informació s'envia al núvol, on es gestiona per fer una triple trucada: a l'empresa final, a l'empresa de manteniment i a la central receptora d'alarmes. D'aquesta manera, tens el control total de la instal·lació i el sistema es converteix en l'alarma més ràpida en cas d'incendi. En quin percentatge millora la resposta de l'usuari en cas d'incendi? En un 100%, ja que en el moment d'utilitzar l'element d'extinció el sistema ja està enviant una alarma d'incendi i s'assegura que tot funcioni correctament en el moment d'ús. A quin tipus d'empresa s'adreça aquest sistema? S'adreça a sectors crítics, grans superfícies i llocs amb gran afluència de públic, llocs amb grans instal·lacions de protecció contra incendis. El seu control és vital per reduir danys materials i humans. Com ha estat el procés de desenvolupament del producte? Ha estat un camí dur, ja que es tractava d'una gran innovació. Hem hagut de trencar moltes barreres per ser els primers. No teníem cap referent en què basar-nos, cosa que ha suposat molt d'esforç per aconseguir desenvolupar un gran producte des de zero. Hem hagut de recórrer tot el camí: tres patents, desenvolupament del sistema i, finalment, la fabricació en sèrie. El pas següent és la internacionalització? Quins són els vostres projectes futurs? El nostre sistema és pioner en la monitoratge d'elements d'extinció, per la qual cosa no hi ha cap norma que englobi tot el sistema; la tecnologia va més de pressa que la normativa. Actualment estem treballant en el desenvolupament d'una normativa a escala mundial que englobi tot el producte. Pel que fa a projectes futurs, Titan Fire System es troba en desenvolupament continu i estem treballant en diferents productes ─més enllà del sector de protecció contra incendis,─ que veuran la llum el 2020. Quin consell donaries a un emprenedor que vulgui emprendre un negoci propi en el sector tecnològic? Emprendre és un camí dur, que requereix molt d'esforç i dedicació, però en què, alhora, s'aconsegueixen grans metes. Si tens un somni, una idea, lluita per ella com ho he fet jo.

CORPORATIU
03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l'entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l'NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d'aquest èxit és conseqüència també de l'ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units. Les xifres d'audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l'alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any. El 2017, la March Madness de l'NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d'espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l'NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d'espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d'audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d'oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l'audiència europea, que creix any rere any. Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l'èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l'NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l'equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents: 1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d'enviar els seus calendaris amb molta antelació. 2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d'enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l'NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l'altra conferència. 3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d'anada i l'altre de tornada, en dies seguits. Amb l'algoritme s'intenta reduir els back-to-back al màxim. 4. Tenir en compte l'audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s'acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l'horari europeu. 5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival. 6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d'haver-hi un descans de tres dies entre partits. 7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals. El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l'algoritme respecte a l'usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s'ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits. El cas de l'NBA reflecteix que l'ús d'algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s'està convertint en una pràctica que progressivament s'estén a altres sectors.

INNOVACIÓ
01 Juliol, 2019

El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona

La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d'un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s'han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l'emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d'Espanya: el MareNostrum.  Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V. Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d'operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d'Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d'operacions per segon). La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d'euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica. El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l'acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d'Altes Prestacions (HPC).El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l'ajuda d'una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l'any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d'1 exaflop (l'equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s'instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l'ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops. La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.

INNOVACIÓ