17 Gener, 2020

Què és la computació quàntica?

És probable que hagi vist la notícia que hi ha grans empreses tecnològiques, com IBM, Microsoft o Google, que estan treballant discretament en una cosa anomenada computació quàntica, un de tants conceptes que prometen canviar el futur. També és probable que no hagi passat del titular de la notícia, perquè no creu que això de moment l'afecti. Però, sap en què consisteix la computació quàntica? A principis del segle XX, l'estudi de certs fenòmens físics que encara no s'entenien del tot va donar lloc a una nova teoria física, la mecànica quàntica, una teoria que explica el funcionament del món microscòpic, és a dir, les molècules, els àtoms i els electrons. Gràcies a la mecànica quàntica, s'ha aconseguit entendre aquests fenòmens inexplicats i veure que la realitat subatòmica funciona de manera totalment contraintuïtiva i que en el món microscòpic passen coses que no tenen lloc en el món macroscòpic. Entre les propietats quàntiques descobertes hi ha la superposició quàntica (és a dir, que una partícula es pot trobar en diferents estats alhora), l'entrellaçament quàntic (dues partícules separades poden estar correlacionades) i el teletransport quàntic (l'ús de l'entrellaçament quàntic per enviar informació d'un lloc a un altre sense necessitat de viatjar a través d'aquest). Doncs bé, la computació quàntica vindria a ser l'aplicació d'aquestes propietats del món microscòpic a la informàtica. En la informàtica clàssica, la unitat d'informació és el bit, que només té dos estats possibles: 0 i 1. Si s'ajunten n bits, es poden representar números i operar-hi, però amb certes limitacions: només es poden representar fins a 2^n estats diferents. I si es volen canviar x bits, estem obligats a fer almenys x operacions sobre ells, ja que no es poden canviar per art de màgia sense tocar-los. En canvi, el que permeten la superposició i l'entrellaçament és reduir aquestes limitacions: amb la superposició podrem emmagatzemar molts més que només 2^n estats amb n bits quàntics (anomenats qubits) i amb l'entrellaçament es mantenen fixes certes relacions entre qubits, de manera que les operacions en un qubit afecten forçosament la resta. Dit d'una altra manera: un qubit no val només 0 o 1, com un bit normal, sinó que pot ser, per exemple, un 0 en un 80% i un 1 en un 20%. Què implica això? Com que un qubit és capaç de processar molta més informació que un bit, la velocitat de processament s'incrementa exponencialment respecte a la informàtica clàssica i, per tant, tasques per a les quals un ordinador clàssic trigaria anys, amb la computació quàntica es poden resoldre en qüestió de segons. Una altra característica és que en un processador quàntic no calen monitors, discos durs ni cap mena de maquinari tal com el coneixem avui dia: tot té lloc en una unitat de processament absolutament aïllada, per la qual cosa els ordinadors quàntics són les eines perfectes per treballar amb informació xifrada.CaixaBank ha fet les primeres proves reals amb un ordinador quàntic per estudiar aplicacions d'aquesta tecnologia a l'activitat financera, concretament en les àrees d'anàlisi de risc. Els projectes s'han dut a terme amb el Framework Opensource Qiskit d'IBM, una infraestructura que inclou un simulador i un ordinador quàntic de 16 qubits. L'objectiu d'aquesta fase ha estat validar la capacitat de la computació quàntica per millorar processos. Actualment, en el sector financer hi ha tasques que requereixen grans recursos computacionals i que, amb l'aplicació de la computació quàntica, es podran fer de forma molt més ràpida. Exactament el que CaixaBank ha volgut provar amb els projectes desenvolupats.

INNOVACIÓ
08 Gener, 2020

Segon Dividend Digital: arriba l’hora de resintonitzar la TDT

El 5G reclama el seu espai. Literalment. Les freqüències de la TDT actuals hauran de deixar espai per a aquesta tecnologia de xarxa sense fil abans del juny del 2020, segons marca la directiva europea. Això vol dir que els pròxims mesos a alguns de nosaltres ens tocarà resintonitzar els nostres televisors. Aquest canvi no és nou: el 2015, la introducció dels serveis de 4G ja va suposar una retallada en la freqüència de la TDT, que va haver d'alliberar la banda dels 800 MHz. Ara, el 5G –que es desplegarà el 2020– necessita espai en la banda dels 700 MHz, que fins ara ocupava la televisió digital. Ha arribat el Segon Dividend Digital.El canvi de freqüències no obligarà a canviar de receptor de televisió o d'antena. Segons les característiques de la nostra llar o la localitat on residim, caldrà resintonitzar els canals de manera diferent. Si vivim en una casa unifamiliar, segurament tindrem antena pròpia i amplificador de banda ampla, i només caldrà tornar a sintonitzar la TDT a través del televisor, que detectarà automàticament les noves freqüències dels canals. Si, en canvi, vivim en un bloc de pisos o apartaments amb antena col·lectiva i centraleta programable o amplificador monocanal, caldrà que una empresa instal·ladora autoritzada faci el canvi. El preu d'aquest servei varia segons l'empresa, per la qual cosa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana comparar preus abans de decidir. En qualsevol cas, el Consell de Ministres va aprovar el passat 21 de juny un reial decret per a la concessió de subvencions per valor de 150 milions d'euros per a les comunitats de propietaris. Segons la infraestructura instal·lada a l'edifici, l'ajuda oscil·laria entre els 104,3 i els 677,95 euros. Per rebre la subvenció, cal presentar una sol·licitud a través del web del Ministeri d'Economia i Empresa.Durant els pròxims sis mesos, molts canals emetran en simultani –simulcast– en les freqüències nova i antiga, fins a la seva desconnexió permanent el juny. La “reantenització” no ha començat alhora a totes les zones d'Espanya, ni és necessària a totes. A les províncies de Barcelona, Astúries, la Corunya, l'illa de Menorca, part de Toledo i part de Múrcia no s'haurà de fer cap canvi. A la Comunitat Valenciana, el País Basc, Lugo, bona part d'Aragó i algunes zones d'Andalusia i les dues Castelles, el procés va començar el passat 18 de setembre. A la Costa del Sol i al golf d'Almeria va començar el 30 de setembre. A bona part de Catalunya, Madrid i Cantàbria, el passat 14 de novembre. I a la resta d'Espanya, el procés tindrà lloc durant el primer trimestre del 2020. Sigui com sigui, val més avançar-se que esperar a l'últim moment per resintonitzar la televisió. El procés és fàcil; no obstant això, el Govern ha posat a disposició dels ciutadans dos telèfons per consultar possibles dubtes: el 901 20 10 04 i el 910 88 98 79. També es pot consultar la llista d'instal·ladors autoritzats i registrats, i sol·licitar ajudes amb facilitat. No hi ha excusa per no adaptar la TDT i deixar espai al 5G abans del juny.

INNOVACIÓ
31 Desembre, 2019

Repte 12: convertir-se per un dia en un dels inconformistes de l’esport

En el seu camí cap a la gran cita paralímpica, CaixaBank segueix sumant reptes en el seu programa 20 per als 20, emmarcat dins la campanya #InconformistesdelEsport i que té com a objectiu donar visibilitat a l'esport paralímpic i als seus esportistes. Aquest nou repte, el dotzè de la llista, va aplegar sobre el terreny de joc la Selecció Espanyola 8 vegades campiona d'Europa de futbol per a invidents i un grup d'empleats de CaixaBank amb l'objectiu de compartir una experiència esportiva sense precedents: posar-se a la pell dels inconformistes de l'esport. Els empleats de l'entitat, guiats pels campions de l'últim mundial de futbol per a invidents, es van enfrontar a un entrenament molt particular, en què, amb els ulls embenats, van descobrir la dificultat que suposa aquest esport d'equip quan s'anul·la el sentit de la vista. “Els veus jugar (es refereixen als jugadors de la selecció paralímpica) o tirar un penal i sembla fàcil, però quan t'hi poses tu sense veure-hi és realment molt complicat. No tens referències i per a mi és increïble el que fan”, comentava Marcos Parra, un dels empleats de CaixaBank després de l'experiència. “Hom pren consciència de l'esforç que ha de suposar viure sense veure-hi cada dia, però també competir... És que no veus res, et poses tan nerviós que tampoc no hi sents, et xoques, no saps on ets, si a prop del córner o de la porteria, ni on és la pilota”, afegia Manuel Batanero.Tots els empleats van coincidir que la iniciativa és positiva, ja que no només els va servir per conèixer millor la dificultat d'aquest esport i valorar el treball d'aquests professionals, sinó que també els va conscienciar de la invisibilitat de la tasca de molts esportistes d'elit que aconsegueixen objectius que no estan a l'abast de qualsevol. Fet que suposa un repte aconseguit per part de CaixaBank, que amb activitats com la d'aquest dia intenta valorar el treball fet pels esportistes d'elit i elevar la percepció de l'esport paralímpic.

CORPORATIU
30 Desembre, 2019

Smishing, l’enemic impredictible en la missatgeria instantània

L'SPIM (acrònim d’Spam over Instant Messaging) és un missatge no desitjat amb finalitat comercial, normalment maliciosa, que es distribueix a través d'aplicacions de missatgeria instantània, SMS o missatges privats en pàgines web. SPAM i SPIM són molt similars, l'única diferència entre els dos és el mitjà pel qual rebem aquest missatge fraudulent. L'enviament d'SPIM es coneix amb el terme d'smishing, que prové de la unió d'SMS i phishing, una pràctica que engloba tots els fraus que es duen a terme mitjançant sistemes de missatgeria instantània. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies i els avenços en la comunicació interpersonal, s'obren noves vies de cibercrim de les quals hem d'estar informats. Termes com phishing o vishing estan a l'ordre del dia pel que fa a ciberatacs. A aquests dos últims, s'hi suma el no tan conegut smishing. Quina característica comuna comparteixen aquests ciberatacs? La suplantació d'identitat.Els ciberdelinqüents, mitjançant programes informàtics automatitzats, rastregen l'agenda d'adreces de l'usuari de les aplicacions de missatgeria instantània. Un cop aconseguida la llista de contactes, el ciberdelinqüent envia un missatge a l'usuari que, depenent de l'aplicació utilitzada, apareixerà en forma de finestra emergent o de text en una conversa. Aquests missatges solen incloure un enllaç a una pàgina web o document, generalment de caràcter fraudulent. L'objectiu és aconseguir que l'usuari faci clic a l'enllaç adjunt al missatge enviat, la qual cosa dona lloc a la descàrrega de malware, que li permetrà accedir al compte i al dispositiu de l'usuari. A diferència de l'SPAM, que podem identificar abans d'obrir-lo i eliminar-lo sense riscos, l'enviament d'SPIM ens pot fer caure en la trampa, ja que apareix durant la conversa amb algun familiar o amic, i aconseguir que fem clic sobre l'enllaç per error en pensar que procedeix de la persona amb la qual conversem.Encara que tots correm el risc de rebre un missatge fraudulent, hi ha una sèrie de recomanacions que podem seguir per detectar si ens trobem davant d'un ciberatac d'smishing: - Si rebem un missatge d'un contacte conegut que està fora de context o que no encaixa en la conversa mantinguda, preguntar-li abans de fer-hi clic. - No fer clic en enllaços o elements adjunts si no estem segurs de la identitat del remitent. - Comprovar la procedència de qualsevol enllaç rebut abans de fer-hi clic. - Configurar adequadament les opcions de privacitat de les aplicacions de missatgeria instantània que utilitzem per evitar que ens arribin missatges de remitents desconeguts. - Mantenir actualitzades tant les aplicacions de missatgeria, com els nostres dispositius. Sens dubte, la informació i la conscienciació són el primer pas per combatre el frau electrònic, que afecta tant particulars com empreses. El nostre consell davant d'aquestes amenaces: doble check abans de fer clic en un enllaç sospitós i, si no ho veus clar, confirmar el missatge per una altra via de contacte.

INNOVACIÓ
23 Desembre, 2019

Els pagaments, cada vegada més mòbils

T'has fixat que algunes estacions de metro i ferrocarril, a més de la ranura habitual per introduir-hi la targeta magnètica, ja estan preparades per poder pagar el transport amb una targeta amb xip, o simplement acostant el telèfon mòbil? És només un exemple més de l'autèntic auge dels pagaments mòbils que estem vivint, cada vegada més habituals en tota mena d'establiments, i que poden explotar definitivament durant les properes compres nadalenques. Segons un recent estudi de GlobalWebIndex, a escala global, 4 de cada 10 adults en línia ja han utilitzat els seus dispositius mòbils per pagar béns i serveis. No obstant això, les dades difereixen segons el perfil demogràfic: el 43% dels consumidors d'entre 16 i 34 anys ja ha fet pagaments mòbils, una xifra que baixa fins al 26% entre els que tenen entre 55 i 64 anys. No hi ha diferències notables entre gèneres, però l'estudi sí que ha detectat que els que paguen amb el telèfon mòbil solen ser persones amb un nivell d'educació i d'ingressos elevat.Ja fa un temps que les targetes de crèdit incorporen un sistema de pagament contactless, que permet pagar sense introduir la targeta, sinó simplement acostant-la al terminal. Per fer-ho, utilitzen un xip RFID passiu, que comparteix la informació quan s'estimula amb un camp electromagnètic de baixa intensitat des d'un sistema de pagament autoritzat. Doncs bé, aquesta tecnologia i l'NFC (Near Field Communication, o comunicació de camp proper), que incorporen la majoria d'smartphones, és essencialment la mateixa, amb la diferència que el sistema NFC que va integrat als telèfons és actiu. És a dir, el xip dels smartphones genera el seu propi camp electromagnètic, que pot respondre (o no) a la petició de pagament d'un datàfon. A més d'un telèfon amb NFC, també calen dues coses més: que l'establiment disposi d'un sistema de pagament compatible amb la tecnologia contactless, i que el telèfon porti instal·lada una app que contingui les dades bancàries que es transmeten a l'hora de fer el pagament. Aquestes aplicacions són les que contenen la “còpia digital” de la targeta de crèdit, comproven la veracitat i la seguretat de la transacció i, si tot és correcte, autoritzen el pagament de la compra. Algunes de les moltes aplicacions que es poden utilitzar per pagar des del mòbil són:Abans coneguda com a Android Pay, Google Pay és el mètode de pagament mòbil desenvolupat, en principi, per a telèfons Android, però que també és compatible amb dispositius d'Apple. A més, disposa d'un ampli suport de bancs i de diferents tipus de targetes, per la qual cosa és un dels sistemes més populars.Però naturalment, Apple també disposa de sistema propi: Apple Pay és el sistema de pagaments mòbils desenvolupat per als seus dispositius a partir de l'iPhone 6, i està ideat tant per pagar les compres físiques a través de terminals de pagament contactless, com per a compres en línia en determinades botigues. Una particularitat és que Apple Pay no només permet pagar des de l'iPhone, sinó també des d'un Mac, iPad i, fins i tot, des d'un Apple Watch.Finalment, en el cas de CaixaBank, CaixaBank Pay ofereix totes les funcions necessàries per operar amb targetes de crèdit o dèbit de l'entitat, així com amb targetes VISA d'altres bancs. La seva peculiaritat és que no només permet el pagament si l'smartphone disposa d'NFC: si no en té, CaixaBank pot facilitar una etiqueta que s'enganxa a la part del darrere del mòbil, que funcionarà exactament igual que una targeta convencional quan s'acosti a un terminal de cobrament contactless. A més, CaixaBank Pay permet treure diners dels caixers de CaixaBank que estiguin equipats amb lector contactless. Per fomentar aquest tipus de pagaments, CaixaBank va iniciar el 2018 la iniciativa Cashless City, que ja s'ha dut a terme a Morella i a Pamplona. En aquestes localitats, l'entitat va promoure, mitjançant diferents bonificacions, l'ús de mòbils, targetes i dispositius wearable per pagar als comerços de la població. D'aquesta manera, els ciutadans van poder utilitzar els seus mitjans de pagament digitals –independentment de quina fos la seva entitat financera de referència– en les seves compres diàries. Hi ha altres projectes de futur com, per exemple, Facebook Pay, un sistema de pagaments que probablement es podrà utilitzar a Messenger, Instagram, WhatsApp i, naturalment, Facebook. I també s'estan fent proves de Face to Pay, és a dir, sistemes de pagament mitjançant reconeixement facial. Però, de moment, això és matèria per a un altre article.

INNOVACIÓ
19 Desembre, 2019

Com t’afecta la directiva europea de copyright

Una directiva pensada per protegir els creadors en l'era digital va ser la protagonista d'un dels debats més llargs i polèmics que es recorden a la Unió Europea. Després de dos anys i mig de debats, propostes, esmenes i fins a manifestacions als carrers, el mes de març passat veia la llum la coneguda com a llei del copyright al Parlament Europeu. La raó de tanta polèmica té a veure més amb els efectes que la nova norma pugui arribar a tenir sobre internet a Europa tal com el coneixem, que amb els canvis que pugui introduir en la mateixa gestió de drets d'autor. D'una banda, artistes i editors de premsa n'aplaudien l'aprovació, que obligarà plataformes com YouTube a obtenir llicències dels creadors o a impedir que es pugin continguts que vulnerin els seus drets d'autor. També agregadors de notícies com Google News hauran de demanar permís per utilitzar els continguts dels editors. Tot això significa més protecció dels creadors de continguts i un pas més perquè participin de manera equitativa dels ingressos que aconsegueixen aquestes plataformes per l'ús de les seves obres. D'altra banda, membres de la societat civil, grans plataformes, activistes, polítics i fins i tot organismes internacionals com l'ONU protestaven pel que consideren una obertura de portes a la censura prèvia a internet. I, al mig, la major part dels internautes, que ja no sabien si podrien ni tan sols compartir un simple mem sense ficar-se en embolics.La difusió d'obres artístiques i continguts ha canviat molt en els darrers anys i ho ha fet en paral·lel a l'evolució d'internet. Segons els defensors de la nova directiva, més del 80% de l'ús de les obres dels creadors no es remunera de manera equitativa. Això es deu al fet que algunes grans plataformes proveeixen accés a obres creatives mitjançant publicitat i altres mitjans. Aquesta activitat produeix ingressos, que després es comparteixen en condicions amb els creadors i no sempre de manera equitativa. Per als experts de l'Agrupació Europea de Societats d'Autors i Compositors (GESAC), aquesta circumstància posa en perill no només la continuïtat del sector creatiu i cultural, sinó també la de les mateixes empreses digitals europees. Aquestes competeixen en inferioritat de condicions respecte de les estrangeres, majoritàriament estatunidenques, que segons la GESAC, pràcticament no tenen obligacions pel que fa al copyright, a causa d'un marc legal europeu obsolet. L'anterior normativa era de l'any 2001. Aquestes són les raons principals per les quals els autors consideraven necessària la nova legislació, que, segons la GESAC, obligarà els gegants d'internet a asseure's a negociar amb els creadors.Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s'obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat. Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d'experts i analistes sobre quina podrà ser l'aplicació pràctica d'una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17. A grans trets, l'article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D'altra banda, l'article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d'altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres. A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d'autor, les plataformes hauran d'establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d'establir cada Estat membre. S'espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d'expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs. Significa això, que un usuari d'internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l'objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l'aplicació de la llei. En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d'internet per l'ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d'autor. L'abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l'adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.

INNOVACIÓ
17 Desembre, 2019

Hola, Neo! Els assistents virtuals arriben a la banca

Aquests dispositius s'han introduït en el nostre dia a dia per a fer-nos la vida més fàcil fins i tot en les finances, revolucionant el concepte de banc.                     Ja ho van predir Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick a la novel·la i a la pel·lícula 2001. Una odissea de l'espai fa més de 50 anys: el futur de les màquines passa per parlar i relacionar-nos-hi de manera més o menys similar a com ho fem amb les persones. Però el que indiquen els darrers esdeveniments és que el futur potser ja és aquí. En efecte, la conjunció de diverses tecnologies com la intel·ligència artificial, l'emmagatzematge en núvol, el maneig de grans volums d'informació (big data), el processament de veu natural (PNL) i l'aprenentatge automàtic (machine learning), permet que les màquines no només ens entenguin quan parlem, sinó que ho facin més bé com més les utilitzem. Totes aquestes tecnologies han permès el desenvolupament tant dels chatbots com dels assistents virtuals. Per chatbots entenem plataformes de “conversa”, normalment per text, a través de serveis de missatgeria instantània o de sistemes de xat en un web. Pel que fa als assistents virtuals, consisteixen en un servei d'intel·ligència artificial que permet que puguem “conversar”, habitualment per veu, amb diversos interlocutors. Els assistents virtuals més coneguts són Siri a l'iPhone i Ok Google en els sistemes Android, però n'hi ha molts més: Cortana a Microsoft, Bixby a Samsung, Alexa a Amazon o Aura a Telefónica, per citar-ne només alguns. Al món de la banca en línia, les aplicacions per oferir un més bon servei als clients són innombrables. I en el cas concret de CaixaBank, si ja va ser pionera a aplicar la intel·ligència artificial en l'atenció al client quan, el 2017, va llançar seu primer chatbot a través d'imaginBank, el 2018 es va convertir en la primera entitat financera a disposar del seu assistent virtual a Amazon Alexa i Google Home: parlem de Neo, l'assistent virtual de CaixaBank. També disponible en les aplicacions CaixaBankNow i BrokerNow i al web CaixaBankNow, Neo és capaç de respondre a més de 400 preguntes freqüents sobre les operacions habituals a CaixaBank en una conversa de veu fluida i natural. Per exemple, se li pot demanar ajuda per consultar el saldo, la cotització de les accions, els últims rebuts, contractar un producte financer o fer consultes diverses sobre productes o serveis del banc. Però el més important és que, en poder fer totes aquestes tasques de forma semiautomàtica, aquests assistents ens permeten guanyar temps per a nosaltres mateixos, per destinar-lo a altres tasques que ens importen més, o que requereixen més implicació per part nostra.A més, l'actual proliferació d'altaveus intel·ligents de nombroses marques més enllà d'Amazon i Google (per exemple, Apple Homepod o Movistar Home ja són, també, entre nosaltres) sembla indicar que la forma natural de relacionar-nos amb les màquines serà definitivament, si no ho és ja, la veu. Només que, en comptes del 2001, la seva explosió es produirà probablement l'any vinent, el 2020.

INNOVACIÓ