Com estalviar en calefacció de manera fàcil, ràpida i econòmica
Ja és aquí! Gairebé sense tenir temps per treure la roba d'abric de l'armari i quan les fulles dels arbres encara estan canviant de color, el fred ha decidit que no n'entén, de tardors, i ja s'ha instal·lat a les nostres vides… i a les nostres llars. Arriba l'època de l'any en què no tan sols dubtem què posar-nos a l'hora de sortir al carrer, sinó també de com hem de condicionar la nostra llar per sentir-nos-hi més còmodes i, naturalment, per estalviar en calefacció i que la factura de la llum o de gas no ens deixi tremolant al final del mes. Perquè el cost d'escalfar la llar és un tema ben seriós. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el consum en calefacció pot arribar a suposar fins al 70% de la despesa energètica d'una llar mitjana, cosa que traduïda en euros suposa que cada llar espanyola gasta uns 500 euros l'any en calefacció. És evident que la xifra té grans matisos depenent de la zona geogràfica on visquem, del tipus d'habitatge i, sobretot, de l'atenció que posem a l'hora de seguir aquests consells per estalviar en calefacció.Quan sortim al carrer en ple hivern, el primer que fem és assegurar-nos que portem els guants, potser una gorra i, naturalment, que dúiem l'abric ben cordat. Amb una llar passa el mateix: per estalviar en la calefacció i mantenir un ambient agradable és fonamental dedicar una mica de temps a aïllar l'habitatge. Hi ha moltes maneres de protegir casa nostra o el nostre pis contra el fred. N'hi ha algunes que requereixen una mica d'inversió, com ara la instal·lació de finestres aïllants o el segellat de les caixes de les persianes, però n'hi ha d'altres de molt més senzilles, com ara abaixar les persianes perquè facin d'aïllant, assegurar-nos de tancar bé totes les portes i mantenir la calefacció concentrada a les zones de l'habitatge on passem més temps. Un bon aïllament té un cert cost econòmic, sobretot a les llars antigues, però paga la pena perquè les pèrdues de calor poden fer que gastem al voltant d'un 30% més en energia o en gas.De la mateixa manera que preparem l'armari o la roba de llit per fer front a la davallada de temperatures, també cal comprovar que la caldera funciona correctament: amb una trucada al tècnic de confiança n'hi ha prou per afrontar l'hivern amb garanties. A més a més, una cosa que podem fer nosaltres mateixos i de manera molt senzilla és purgar els radiadors; és a dir, assegurar-nos que no hi ha bombolles d'aire que en dificultin el funcionament. I sí, és molt més senzill del que sembla.Pocs debats més encesos poden aparèixer a casa que el de la temperatura a la qual volem posar la calefacció: per als uns, arribar als 28 graus és el súmmum del benestar, mentre que per als altres significarà tornar a l'estiu més calorós de tots. El fet cert és que, més enllà de gustos personals, per cada grau que augmentem la temperatura de la calefacció el consum energètic s'incrementa un 7%. Cal rumiar-s'ho bé i amb calma. Així, doncs… A quina temperatura hauria de climatitzar la meva llar? Aquí recorrem a una opinió objectiva, la de l'IDAE, que ens marca entre els 21 i els 23 graus la franja de temperatura de confort, tot i que aquestes dades tenen un matís important.A l'hivern no sortim al carrer com si fos estiu… i a casa tampoc no hauríem d'anar vestits igual. El tipus de vestimenta que portem és un factor clau que moltes vegades passem per alt. Posar la calefacció a 21 graus i relaxar-nos al sofà amb pantalons curts i samarreta és una temptació per apujar la temperatura un, dos o tres graus més, amb el consegüent increment del consum energètic i de la factura. Naturalment, no es tracta d'anar per casa amb bufanda, però si protegim bé els peus, el pit i els braços ens pot ajudar a entrar en calor sense haver d'apujar la calefacció.Mida, antiguitat, nombre d'habitacions, orientació, materials de construcció… Hi ha nombrosos factors que poden influir en el cost de la calefacció d'una llar. Per això cal conèixer-ne els 'punts febles', per poder adoptar les solucions adequades i, sobretot, per escollir quin tipus de sistema de calefacció ens convé més. Instal·lació de gas, aparells de climatització, petits electrodomèstics de calor… Hi ha moltíssimes opcions! En cas que veritablement vulguem aconseguir el màxim estalvi en calefacció, una bona estratègia és consultar amb experts que ens assessorin sobre els sistemes de calefacció més adequats per a la nostra llarAvui dia és molt senzill saber quanta energia gasten els electrodomèstics de casa nostra gràcies a les etiquetes d'eficiència energètica que tenen la gran majoria d'aquests aparells.La llista és molt senzilla d'interpretar, tal com explica el Ministeri per a la Transició Ecològica, que valora els electrodomèstics més eficients amb una A+++ —són, sens dubte, els més recomanables— i amb una D els que 'malbaraten' més energia. A l'hora de comprar un electrodomèstic —i no tan sols els relacionats amb la calefacció—, tenir en compte aquesta etiqueta ens ajudarà en el futur estalvi energètic i, més important encara, a saber quina és la nostra petjada ecològica i com és de sostenible la nostra llar.
SOCIAL
Significat i evolució de la filantropia a l’empresa
En els seus orígens, la responsabilitat social corporativa (RSC) s'entenia principalment com a filantropia, és a dir, una contribució econòmica a alguna causa benèfica, cultural o artística. No obstant això, el posterior desenvolupament de la RSC com a disciplina acadèmica va contribuir a emmarcar millor la filantropia dins l'activitat empresarial. L'últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE (pdf), elaborat per Sergio Marín García i titulat precisament “Filantropia i RSC”, s'endinsa en el fenomen de la filantropia, tant en el seu significat etimològic com en l'evolució que ha viscut amb el pas del temps a les diferents regions del món. Així, doncs, mostra el desenvolupament de la filantropia a Europa i a Amèrica i destaca les idees que més han influït en la configuració de la filantropia moderna. L'estudi analitza l'aparició de la filantropia en l'àmbit empresarial i al·ludeix al model de Carroll per la seva utilitat a l'hora de situar la filantropia en el punt més alt de les activitats de RSC d'una empresa.De la mateixa manera que en l'àmbit de la RSC es va començar a debatre la relació entre l'acompliment social i l'acompliment econòmic d'una empresa, el quart apartat del Quadern explica la manera en què aquest debat es va traduir, en l'àmbit de la filantropia, en l'aparició i el desenvolupament de l'anomenada filantropia estratègica. Aquesta forma de filantropia posa l'accent en la cerca d'oportunitats per crear valor compartit entre l'empresa i la societat i estableix un protocol destinat a fer que la filantropia sigui una disciplina més eficient i amb resultats més tangibles. Pel que fa al cas, Víctor Allende, director executiu de Banca Privada i Premier de CaixaBank, precisa que la filantropia estratègica consisteix a “sotmetre l'activitat filantròpica als mateixos processos i estàndards que s'exigeixen en l'empresa. Per exemple, els projectes per als quals se sol·liciten donacions s'han d'emmarcar en un pla estratègic de filantropia del donant. És un punt de partida molt més senzill per a totes les parts. A més, el projecte ha de tenir un objectiu quantificable i retre comptes”. Finalment, l'últim apartat del Quadern “Filantropia i RSC” repassa alguns dels reptes que la filantropia moderna ha d'afrontar i incideix especialment en el perill de convertir la filantropia en quelcom plenament compatible amb una lògica estratègica i econòmica. “Existeix, sens dubte, un camp immens de creixement perquè es converteixi en una disciplina més professional i més ben organitzada, però alhora perviuen en la nostra societat causes que no ofereixen cap atractiu empresarial i que, si es concep la filantropia només en clau estratègica, quedarien completament desateses. No hi ha dubte que la filantropia, sobretot a Europa, té un immens espai de creixement i que el seu paper és susceptible d'adquirir molta més rellevància durant les pròximes dècades”, conclou el Quadern.En aquest sentit, CaixaBank va llançar el 2016 un servei d'assessorament en filantropia a clients de Banca Privada anomenat “Projecte de Valor Social”. Víctor Allende explica que “l'any passat, CaixaBank Banca Privada va organitzar més de 110 esdeveniments per formar i informar clients i empleats en aquest àmbit. El ‘Projecte de Valor Social’ s'ha dissenyat amb una metodologia que permet aplicar a la filantropia els mateixos criteris i principis amb què es regeixen la resta de les inversions patrimonials. És un exemple, el nostre, de com entenem el terme filantropia estratègica”.
SOCIAL
L’esquema “Pump and Dump” i la seva relació amb El lobo de Wall Street
En un moment de la pel·lícula “El lobo de Wall Street ”, Jordan Belfort, el personatge que interpreta Leonardo Di Caprio, mira a càmera i s'adreça directament a l'espectador per intentar explicar-li les activitats que estava fent la companyia. Després s'atura i diu: “Val. Ja sé que no enteneu el que estic dient. No passa res, no té importància. La veritable qüestió és: tot això era legal? Per descomptat que no. Però guanyàvem tants diners que no sabíem què fer-ne”. (més…)
CORPORATIU
Parlar de diners amb els teus fills no és tabú
No és el tema que més incomoditat genera als pares a l'hora d'enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s'aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària. (més…)
CORPORATIU
Infografia dels resultats de CaixaBank 9M 2018
CaixaBank va obtenir durant els nou primers mesos del 2018 un benefici atribuït de 1.768 milions (+18,8 % respecte del mateix període del 2017). Els factors principals que han impulsat aquest creixement han estat la fortalesa dels ingressos core, una aportació més gran de BPI, la reducció de les dotacions i la contenció de costos. En la següent infografia es resumeixen els principals dades dels nou primers mesos d’aquest any: Mira el resum de la presentació en aquest vídeo:
CORPORATIU
El clàssic i la premsa: treballant per a una audiència global
Diumenge vinent, a un quart de cinc de la tarda, Madrid i Barcelona seran dues ciutats atípicament tranquil·les. Hi haurà poc trànsit i poca gent al carrer. Es juga el clàssic. Aquesta és la rutina que es viu cada vegada que els dos gegants del futbol espanyol i mundial es veuen les cares. Una rivalitat històrica que, amb el pas dels anys, ha traspassat fronteres i s'ha convertit en una trobada d'abast global. I és que aquest és un partit que no només paralitza Barcelona i Madrid. Els ulls de mig món estaran pendents del que passi sobre la gespa del Camp Nou. Les xifres que mou el Barça-Reial Madrid parlen per si mateixes i són vertiginoses. El partit s'emetrà per 183 països, a 325 canals, i l'audiència potencial serà de 650 milions d'espectadors. Els jugadors seran els grans protagonistes de la cita de diumenge a Barcelona. Per primera vegada en anys sense Cristiano Ronaldo i Lionel Messi cara a cara. Però la seva absència per motius ben diferents no ha reduït l'expectació. Perquè l'emoció del clàssic arribi a tots els racons del món hi haurà una legió de periodistes que ja fa dies que informen sobre tot el que l'envolta. És una cita especial. Per entendre la transcendència que té, només cal veure els recursos humans i materials que es destinen a cobrir el partit. L'últim Barça-Madrid que es va jugar al Camp Nou va congregar 759 professionals de la comunicació entre les televisions (481 acreditacions), la premsa escrita (153), els fotògrafs (59) i les ràdios (46). Més enllà dels mitjans de comunicació convencionals, es va acreditar una vintena de periodistes que van elaborar contingut per a les xarxes socials. I aquesta és només una petita mostra de la gent que treballa cobrint el partit, perquè cal sumar-hi els professionals que segueixen tot el que passa des de les redaccions i els estudis de mitjans de comunicació de mig món. Quan comenci el partit, tota l'afició estarà pendent de la retransmissió televisiva, que va incorporant tecnologies innovadores per acostar tot el que passa sobre la gespa. El Barça-Madrid és un esdeveniment de primera magnitud, i Mediapro i LaLiga posen tots els recursos que tenen al seu abast per oferir una experiència audiovisual que estigui al nivell dels grans esdeveniments esportius mundials. Diumenge vinent, com a l'últim clàssic, no s'escatimarà en mitjans. A diferència de la majoria dels partits de lliga, la producció de la trobada es farà utilitzant 30 càmeres amb resolució 4K-HDR situades a tots els punts de l'estadi i també en un helicòpter. El partit dura 90 minuts, però la tasca de la premsa va molt més allà. Com es prepara un clàssic a les redaccions dels diaris, les ràdios i les televisions? Ferran Correas, cap de la secció Barça del diari barceloní L’Esportiu, ho detalla. "A diferència de les setmanes de partit normal, quan arriba un Barça-Madrid tot es planifica amb molta més antelació, perquè produïm més informació i els mitjans destinem més espai a explicar tot el que envolta la trobada", explica el periodista, que també relata com és la feina de la premsa el mateix dia del clàssic: "En altres jornades, els mitjans ens activem poc abans del partit, però quan hi ha un duel així, tot s'explica minut a minut, des de primera hora del dia".Una altra de les grans diferències que hi ha entre el clàssic i un partit de lliga normal és el perfil dels professionals que el cobreixen. "Més enllà dels periodistes que seguim habitualment la informació dels dos equips, la zona de premsa s'omple amb molts més corresponsals estrangers,” explica Correas. I hi ha una dada que reflecteix molt bé aquesta realitat; un terç dels periodistes acreditats en l'últim clàssic (259) pertanyia a la premsa internacional: hi havia representats 75 mitjans de 22 països diferents.L'eclosió de les eines digitals ha provocat un canvi en la manera com l'afició del Barça i el Reial Madrid d'arreu del món ha seguit el clàssic els últims anys. Les xarxes socials dels dos clubs, gestionades per periodistes i professionals de la comunicació, ja fa anys que fan un seguiment de tot el que passa en el dia a dia dels equips, especialment en cites transcendents com les de diumenge. Sobre la gespa del Camp Nou, precisament, hi haurà els dos clubs esportius amb més seguidors del món. El Barça i el Madrid, que superen els 200 milions de seguidors sumant les tres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram), focalitzen les interaccions que es fan a través d'aquestes plataformes entre els clubs de la lliga. En el primer tram de temporada, el Barça ha generat 258,7 milions d'interaccions, una xifra que el Reial Madrid segueix de molt a prop (237,6 milions). Caldrà veure, això sí, com repercuteix en el seguiment del partit el fet que cap de les dues figures dels últims anys sigui present al clàssic, ja que Messi està lesionat i Cristiano Ronaldo ha marxat a la Juventus. "Entre el públic espanyol, no crec que això afecti, però en l'àmbit internacional repercutirà, ja que Messi i Ronaldo són dues icones globals i generen molta audiència per si mateixos”, analitza Ferran Correas. Les xarxes socials, en qualsevol cas, no són només una plataforma perquè els clubs difonguin contingut. S'han convertit pròpiament en un canal de difusió. Els dos clàssics d'aquesta temporada, per exemple, es podran veure gratuïtament a través de Facebook a vuit països asiàtics del subcontinent indi. I és que, a l'agost, LaLiga va arribar a un acord de venda dels drets televisius per a les properes tres temporades amb aquesta xarxa social.El paper dels periodistes en la cobertura dels dos grans equips del futbol espanyol també s'ha transformat amb el pas dels anys i la globalització de la informació. "El canvi que hi ha hagut ha estat radical. S'ha multiplicat el seguiment mediàtic de tot el que envolta el Madrid i el Barça", afirma Manolo Segura, que ha seguit l'actualitat del Barça en diferents mitjans com Onda Cero o Mundo Deportivo durant tres dècades. El periodista explica que hi ha hagut un canvi de paradigma respecte de com es treballava durant els anys vuitanta, noranta i principis del 2000: "Fa vint o trenta anys el tracte amb el futbolista era directe. Esperaves a la sortida dels vestidors i parlaves amb qui volies, i això ja fa temps que va deixar de ser d'aquesta manera, és gairebé impossible accedir a ell. També és cert que llavors érem quatre mitjans seguint el dia a dia dels clubs, i ara som 444". Ferran Correas constata aquest canvi: "Malgrat que el tractament que fem els periodistes i la forma d'abordar un Barça-Madrid és la mateixa, hi ha dues diferències respecte dels clàssics de fa anys: hi ha molts més mitjans seguint els equips i menys accés als futbolistes". A conseqüència d'això, coincideixen Correas i Segura, el periodista ha adquirit un paper molt més actiu a l'hora de generar continguts: "El fet que els jugadors intervinguin cada vegada menys a la premsa ha propiciat que l'anàlisi periodística i els espais d'opinió hagin guanyat espai en els mitjans de comunicació".
CORPORATIU
L’informe de l’IPCC i la necessitat de limitar l’escalfament global
L’informe que va presentar el 8 d’octubre passat el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerta que limitar la pujada de temperatures al planeta a 1,5 graus centígrads és una necessitat absoluta per conservar el medi ambient, evitar l’extinció d’espècies o reduir la pujada del nivell del mar. Si l’Acord del Clima de París de 2015 va establir la barrera en 2 graus, l’IPCC va més enllà i redueix mig grau el límit amb l’objectiu de reduir els efectes de l’escalfament global sobre els ecosistemes i la vida al planeta. “Mantenir l’escalfament global en un nivell inferior a 1,5 graus en lloc de 2 serà molt difícil, però no és impossible”, va manifestar el president de l’IPCC Hoesung Lee durant la presentació de l’informe, que va tenir lloc a Incheon (Corea del Sud). L’informe remarca que fer-ho “requerirà canvis ràpids, d’ampli abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat”, que van des del consum d’energia fins a la planificació urbana i terrestre, passant, naturalment, per les retallades d’emissions. En efecte, els compromisos actuals de l’Acord de París no són suficients per arribar a la nova meta d’1,5 ºC. L’IPCC avisa que “no s’aconseguiria un clima estable ni tan sols fent esforços suplementaris d’acció climàtica a partir del 2030”, i que evitar l’excés d’emissions sense recórrer als sistemes de captures de carboni “només es pot aconseguir si les emissions globals comencen a disminuir molt abans del 2030”.Concretament, l’informe remarca que, per estabilitzar el clima, les emissions de CO2 haurien de disminuir el 2030 un 45% en relació amb les de 2010, i després mantenir la tendència fins a arribar a un balanç net de zero emissions l’any 2050. Això exigiria posar en marxa grans plans per absorbir i neutralitzar el CO2 de l’atmosfera, com ara embornals, projectes de segrest i emmagatzematge de carboni i altres solucions de geoenginyeria climàtica.L’IPCC també explica que caldrà accelerar la transició cap a un model energètic net i més eficient en el qual, el 2050, les fonts renovables suposin entre el 70 i el 85% del proveïment elèctric, el gas (amb tecnologia neta) també pugui participar en la generació elèctrica amb al voltant d’un 8%, i l’ús del carbó quedi totalment descartat. L’objectiu de tot plegat, assenyala l’informe, és reduir els episodis de calor extrema, l’augment de les sequeres, la pujada del nivell del mar, el desglaç dels oceans Àrtic i Antàrtic, la pèrdua d’espècies i l’impacte sobre la biodiversitat. Qualsevol augment de les temperatures és perjudicial per al planeta, però els riscos sempre seran menors amb una pujada d’1,5 graus que amb una de 2 graus, conclou l’informe, que s’utilitzarà com a base per a les discussions de la 24a Cimera del Clima (COP24) del proper mes de desembre a Katowice (Polònia).D’acord amb els seus valors corporatius, CaixaBank està plenament compromesa amb la preservació del medi ambient, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. El 2007, va signar els Principis de l’Equador, que exigeixen una anàlisi dels riscos i impactes ambientals i socials potencials dels projectes de gran envergadura. Des de 2012, també ocupa la presidència de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, una iniciativa voluntària de responsabilitat social empresarial que treballa per afavorir la sostenibilitat. A més, el juliol d’aquest any, es va unir a la Iniciativa Financera del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP FI), que té tres objectius principals: el compromís amb el desenvolupament sostenible, la gestió de la sostenibilitat i la conscienciació pública. D’altra banda, va elaborar el Pla Ambiental 2016-2018, amb objectius que ja s’han assolit, com que la contractació d’energia sigui 100% d’origen renovable o el de ser carbon neutral, és a dir, reduir les emissions generades (el 2017 CaixaBank les va reduir un 10% respecte a l’any anterior i un 69% respecte al 2009) i compensar totes les emissions calculades a la nostra petjada de carboni.
SOCIAL
Banksy i el valor econòmic de l’art
El passat 5 d'octubre, una obra de l'artista Banksy es va vendre per 1,2 milions d'euros, quatre vegades més del que s'havia estimat inicialment, en una subhasta que va tenir lloc al prestigiós Sotheby’s londinenc. Pocs instants després, l'obra, una còpia sobre llenç d'un dels grafits més coneguts de Banksy, Girl with balloon (Nena amb globus), es va autodestruir davant la sorpresa majúscula de tots els assistents. L'endemà, Banksy va pujar el vídeo del moment al seu compte d'Instagram, i hi va afegir amb una cita atribuïda a Pablo Picasso: “l'impuls de destruir també és un impuls creatiu”. Com en tot el que fa aquest artista britànic, de qui es desconeix la identitat, són més les preguntes que les respostes. Era Banksy present a la casa de subhastes? Qui va activar el mecanisme d'autodestrucció de l'obra, i com es va poder disposar aquest mecanisme a la sala? Sotheby’s sabia el que passaria? I sobretot, quines eren les intencions de Banksy en destruir la seva obra?Si el que es volia era que l'acte de destrucció fos una obra d'art en si mateixa, una espècie de happening, Banksy ha triomfat. El vídeo ja ha superat els 13 milions de reproduccions al seu Instagram, i totes les televisions i els mitjans de comunicació han recollit el moment. A més, la compradora va accedir a exposar temporalment l'obra, ara rebatejada com Love is in the bin (L'amor és al cubell de les escombraries), amb desenes de curiosos que contemplaven l'obra i s'hi feien selfies. L'espectacle continuava. Tanmateix, si la intenció era denunciar la comercialització i els preus desorbitats del món de l'art, el fracàs ha estat patent: la nova obra ha doblat el preu de l'original, i ja supera els 2 milions de dòlars. “No s'ha destruït una obra d'art, se n'ha creat una de nova, que val el doble que l'original. Es tracta del primer treball artístic de la història desenvolupat en viu i en directe en una subhasta”, apuntava Alex Branczik, director de Sotheby’s per a Europa.El que ha passat, segons diversos experts, és que Banksy ha creat valor sense voler-ho, mal que li pesi. Romaric Godin ha escrit a Mediapart que “la tela, triturada només en part, val més ara (...) El seu valor està reforçat per la reivindicació de l'artista i pels vídeos de la trituradora. La feliç propietària de la tela ja pot fer valer que posseeix, no només l'obra de Banksy, sinó la prova del seu acte destructor. I aquesta destrucció dona precisament més valor a l'obra”. Alguns experts i periodistes fins i tot han pronosticat que gràcies a aquest experiment, Banksy podria escriure una tesi econòmica sobre el valor monetari del sector artístic. Aquesta fita ha estat una contribució de l'artista a l'estudi empíric del valor de l'art, ja que ha demostrat que gràcies a un gran enginy i creativitat, una bona expectació i viralització d'un succés i una notòria repercussió en l'àmbit econòmic i social, el preu d'una peça pot variar enormement en qüestió de minuts. Potser el que ha passat, modificant la cita de Picasso, és que “l'impuls de destruir o modificar, també és un impuls econòmic”.
CORPORATIU
Economistes amb Nobel: John F. Nash i Reinhard Selten
Què és la teoria de jocs? “És impossible explicar-la en cinc minuts, però la definició que dono quan m’ho pregunten és que es tracta d’una anàlisi matemàtica que modelitza els conflictes en competència”, va dir Reinhard Selten. La teoria de jocs és, actualment, important instrument d’anàlisi de l’economia política, en especial, la teoria de jocs no cooperatius, és a dir, la part de la teoria que exclou acords imperatius. (més…)
CORPORATIU