10 Maig, 2019

L’ànima del teixit empresarial espanyol

El 12 de maig se celebra el Dia Europeu de les Pimes, la qual cosa no deixa de ser un reconeixement a les petites i mitjanes empreses que, segons dades del Consell Internacional de la Petita Empresa (ICSB), representen el 90% del sector empresarial d'arreu del món, generen entre 60 i el 70% de l'ocupació i són claus en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides. A escala europea, les xifres són força semblants: les pimes creen ocupació, generen la meitat del comerç intracomunitari de béns i són les responsables del 51% de les importacions i del 45% de les exportacions que es produeixen a l'interior de la UE. I a Espanya, la proporció és fins i tot més gran: segons les dades de març de 2019 de Cifras Pyme, les pimes constitueixen ni més ni menys que el 99,8% del teixit empresarial espanyol i generen el 65,9% de l'ocupació, fet que les converteix en l'autèntic motor de l'economia espanyola. A més a més, la crisi econòmica recent les ha portat a iniciar un procés d'obertura cap a l'exterior a la recerca de nous mercats. Tot això ha propiciat que, segons dades d'Eurostat, les pimes espanyoles siguin actualment responsables del 53,3% de les importacions i del 51,1% de les exportacions que es fan a tot el país.Com està format exactament aquest 99,8% del teixit empresarial espanyol? Novament segons les dades de Cifras Pyme, el 53,8% són treballadors autònoms; el 39,7%, microempreses d'entre 1 i 9 empleats; el 5,4%, petites empreses d'entre 10 i 49 assalariats; i el 0,9%, empreses mitjanes d'entre 50 i 249 treballadors. Només el restant 0,2% són grans empreses amb més de 250 persones a càrrec seu. I com es distribueix aquest 65,9% de l'ocupació que generen les pimes? A saber: el 12,4% són autònoms (gairebé 2 milions de treballadors), el 19% treballa en microempreses, un altre 19% en petites empreses (uns 3 milions en cada categoria) i el 15,5% en empreses mitjanes (gairebé 2,5 milions). Si els sumem tots, comprovem que hi ha més de 10 milions de persones que treballen en pimes, per 5,5 milions que ho fan en grans empreses (és a dir, el 34,1% restant).Això no obstant, malgrat generar pràcticament dos terços de l'ocupació espanyola, les pimes tenen alguns reptes pendents de cara al futur. El primer de tots seria la digitalització, tan necessària per millorar la competitivitat. Malgrat que en els darrers anys s'han fet progressos, les pimes encara necessiten més inversions per produir, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades. Per exemple, la majoria de pimes tenen una pàgina web, però molt poques disposen de plataforma d'e-commerce pròpia. Les grans empreses continuen sent les que tenen una capacitat més gran per incorporar les noves tecnologies. Un altre desafiament seria el del seu propi creixement. Les pimes espanyoles necessiten trobar característiques que les diferenciïn amb l'objectiu d'explotar-les i, novament, millorar la competitivitat, augmentar la productivitat i incrementar la presència a l'exterior. La internacionalització podria ser una via interessant per al seu creixement. Un últim repte per a les pimes és el del finançament. En l'actualitat, les petites i mitjanes empreses recorren poques vegades a les entitats financeres, perquè la seva pròpia naturalesa les limita a l'hora de sol·licitar un préstec i fer front al deute. Una possibilitat interessant de futur seria recórrer a les noves formes de finançament a les que habitualment acudeixen les empreses emergents, com ara els àngels inversors, la confirmació de pagament (cessió de pagaments a proveïdors), el finançament col·lectiu, el finançament col·lectiu de préstec, el facturatge o el lísing.Entre les cinc empreses més ben valorades per l'entramat espanyol de pimes i autònoms hi ha Fundació Bancària La Caixa i CaixaBank. Així ho reflecteix el darrer Estudi d'Èxit Empresarial desenvolupat per la consultora econòmica empresarial Advice Strategic Consultants. Per als entrevistats, l'accés al finançament bancari —que en el cas de les pimes espanyoles suposa el 88% enfront del 50% d'Alemanya i el 30% dels Estats Units— és un dels grans motius per valorar positivament les grans empreses.

CORPORATIU
07 Maig, 2019

FENAVIN converteix Ciudad Real en la capital del vi

CaixaBank dona suport al sector vitivinícola a la Fira Nacional del Vi, l'esdeveniment més important sobre el tema que se celebra a Espanya. Aquest any tindrà lloc entre el 7 i el 9 de maig a Ciudad Real. El vi és un aliment, però també, i gairebé encara més, una expressió cultural ancorada als inicis de la nostra història, ja que al voltant d'aquest líquid es reuneixen des de fa mil·lennis persones de totes les civilitzacions. I encara que el pòsit del seu gust estigui ancorat en aquestes reminiscències, el sector vitivinícola gaudeix d'una salut excel·lent i d'un vigor que auguren un futur tan bo com el seu passat. La Fira Nacional del Vi (Fenavin) és l'esdeveniment més important sobre el tema al nostre país i la prova d'aquest bon moment que viu la seva indústria. Fenavin celebra aquest any la seva desena edició i la fira tindrà lloc a Ciudad Real entre els dies 7 i 9 de maig. Encara que les dades del 2018 deixen Espanya com el tercer exportador de vi del món, durant la dècada 2007-2017 va arribar a ser el principal exportador de vi en volum. Durant aquest període es va registrar un creixement del 48,7%, cosa que va suposar un augment en el valor d'aquestes exportacions, que van assolir una suma de 2.854 milions d'euros.Encara que el vi és un producte mil·lenari, aquestes dades parlen d'una tendència a l'alça en el negoci, que el fa molt atractiu per a tots els actors implicats. És per això que Fenavin és un fòrum en què es comparteix informació, se cerquen noves oportunitats de mercat i s'analitzen les últimes tendències del sector. En aquest context, CaixaBank ha volgut aportar-hi la seva experiència i el seu suport. L'entitat participa com a patrocinador de la fira i, alhora, ostenta el patrocini exclusiu de les activitats de promoció exterior i economia que s'hi desenvoluparan aquests dies. De vegades, els petits detalls marquen la diferència entre un producte d'èxit i un altre que no ho és. En aquest sentit, com que Espanya gaudeix de molt bons vins, el repte per als empresaris és trobar solucions que ajudin a impulsar el sector vitivinícola i redundin en aquest doble objectiu d'apostar per la innovació i dotar les seves activitats d'una dimensió internacional que beneficiï les exportacions. Aquests dos matisos estan presents en els continguts que oferirà CaixaBank durant la Fira. El Racó de la innovació, una iniciativa de la línia de negoci AgroBank adreçada al sector agrari, és una de les activitats més innovadores, ja que ajudarà a difondre conceptes inèdits de l'activitat enològica a totes les escales, com l'envelliment del vi al fons marí, l'ús d'ultrasons com a tècnica d'envelliment o elements d'ús quotidià com el desenvolupament d'un suro enroscable, per exemple; sempre hi ha idees noves que donen un gir modern al sector vitivinícola i la fira és el millor aparador per fer-ho. També igualment interessant serà la intervenció de David Pedrol, CEO de @Winetobe, prevista per al dia 8 de maig. La seva experiència és molt valuosa, ja que la seva firma és la que ven més vi embotellat a Àsia a través d'internet. La seva ponència està emmarcada en el programa de ponències sobre promoció exterior i economia que proposa CaixaBank, que també inclou la participació de diversos responsables de l'entitat, que compartiran amb els assistents la seva visió sobre els principals mercats importadors a escala mundial i aquells que ofereixen un alt potencial de creixement. També es donaran a conèixer amb deteniment les repercussions del Brexit sobre els cellers espanyols, s'explicarà com dur a terme una venda segura en l'exportació i es donaran consells per negociar amb venedors xinesos, entre altres temes d'interès en matèria de comerç exterior que es tractaran a l'Aula 4 del pavelló firal. De la mateixa manera, a l'estand de l'entitat financera està previst que especialistes de CaixaBank ofereixin assessorament i suport personalitzat a les empreses espanyoles assistents a l'esdeveniment. I, amb un caire més lúdic, l'espai de CaixaBank a Fenavin també organitzarà tastos de vi i maridatges. Aquestes són algunes de les activitats més atractives durant els tres dies de Fenavin, que, d'altra banda, en aquesta desena edició ofereix un 7% més d'espai expositiu, més de 10.000 marques de vi i la presència a Ciudad Real de 1.993 cellers, un 11% més que l'any passat. Segons les estimacions de l'organització, s'espera que el seu aparador atregui més de 18.000 compradors, dels quals uns 4.000 seran internacionals.

CORPORATIU
02 Maig, 2019

Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detenir la desertificació de la península?

Les investigacions de l'enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d'aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l'ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida. Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida. Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s'ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l'activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l'enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d'Europa.Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l'extensió del desert que durant aquest segle s'anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d'Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic. «Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d'aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d'augmentar la producció d'aliments al voltant d'un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l'enginyer agrònom i l'equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s'han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L'objectiu és optimitzar l'agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable. «Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l'estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l'energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l'anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s'ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d'anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s'estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys». El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s'estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s'està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més». A aquestes tecnologies s'hi van sumant cada vegada més, com l'ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d'entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d'aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d'agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l'aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d'aliments d'Europa. D'aquí es desprèn que l'interès i l'ús d'aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l'important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González. Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l'àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d'aquest guardó per a tesis doctorals. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d'AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d'impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.

INNOVACIÓ
02 Maig, 2019

Informe CaixaBank Research: l’energia del futur

L'objectiu de l'Acord de París de 2015 està clar: evitar que l'augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l'economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l'editorial de l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. Aquest mes, l'informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l'energia del futur i el repte de la transició energètica. En aquest àmbit, l'energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d'aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l'Acord de París. La UE també hauria d'avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l'economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d'equilibrar l'oferta i la demanda.Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta. «Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández. Seguint amb la temàtica, l'economista Jordi Singla assegura a l'article «El mix energètic del futur» que «l'economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta». A «La geopolítica de l'energia», l'economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s'han forjat a través de les fonts d'energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol». Per part seva, l'economista Manel Pardo indica a l'article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d'altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu». Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l'estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes». Finalment, a l'últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l'escalfament global», l'economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l'economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial». Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».

CORPORATIU
29 Abril, 2019

Continuarà caient la taxa d’estalvi a Espanya?

Des de l'any 2015, l'economia espanyola no ha deixat de créixer per damunt de la mitjana de l'eurozona. No obstant això, durant el mateix període de temps, la taxa d'estalvi ha caigut fins a mínims històrics. En teoria, això podria indicar un escàs marge de maniobra de les llars espanyoles respecte a les seves decisions de consum en cas que la situació econòmica empitjori.   No obstant això, Oriol Carreras, economista al Departament d'Estudis de l'Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, considera que encara és aviat per fer aquesta afirmació: «És probable que la taxa d’estalvi es comenci a recuperar lleugerament en els propers trimestres, i, a més a més, la situació financera de les llars ha millorat de forma substancial en relació amb els anys anteriors a la crisi», escriu l'expert a l'article «Continuarà caient la taxa d'estalvi espanyola?», que s'inclou a l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. A l'article, Carreras analitza l'evolució de la taxa d'estalvi avaluant les perspectives de les seves dues variables: el consum i la renda bruta disponible (RBD). I atès que el consum es finança, en gran mesura, mitjançant l'RBD, la pregunta principal que planteja és... quina serà la diferència de creixement entre les dues? «Des del 2015, el consum ha repuntat amb força i ha crescut per damunt de l’RBD, la qual cosa provoca el deteriorament de la taxa d’estalvi. No obstant això, la nostra previsió és que, en els propers anys, aquest patró es revertirà i el consum creixerà per sota de l’RBD», escriu Oriol Carreras. La raó que addueix per a això és l'esvaniment de l'efecte del «consum embassat»: la forta empenta del consum en els últims anys s'explica, en bona part, per la materialització de plans de consum que els consumidors havien posposat durant la crisi. I ara que s'han posat al dia, és previsible que les famílies moderin el seu patró de consum.Al seu article, l'expert presenta la projecció del creixement del consum segons un model que té en compte factors com el creixement del treball, dels salaris, dels tipus d'interès i del preu de l'habitatge. Aquest model preveu una moderació del consum per a l'any 2019 i una reacceleració el 2020. La moderació pronosticada per a 2019 reflecteix una normalització després del seu fort repunt entre 2015 i 2018, a causa de l'esmentat efecte del «consum embassat». És a dir, es preveu un ajust temporal del creixement del consum. Al seu torn, el repunt projectat a partir de 2020 reflecteix la finalització del procés d'ajust i el creixement més gran previst de l'RBD. En qualsevol cas, el model preveu que el consum creixi a ritmes sòlids en tot l'horitzó considerat.Per a aquells que vulguin trencar les previsions i no perdre de vista la seva capacitat d'estalvi, els seran útils aquests 10 consells per poder estalviar en el dia a dia, de manera senzilla i amb relativament poc esforç: 1- Fixa't un objectiu. 2- Defineix quant i quan. 3- Porta un pressupost. 4- Preestalvia: separa els diners de la nòmina quan te'n facin l'ingrés, sense esperar a final de mes. 5- Porta «el mínim indispensable» a la cartera: així evitaràs compres impulsives. 6- Elimina les despeses que siguin prescindibles. 7- Redueix el teu consum energètic. 8- Menja a casa o de carmanyola. 9- Utilitza el transport públic o la bicicleta. 10- Cerca ofertes d'oci gratuït: de ben segur que a la teva ciutat hi ha molts esdeveniments de franc. A més, és important comparar preus i cercar ofertes (especialment a Internet) abans de fer una compra important, utilitzar les biblioteques públiques (on pots llegir llibres, escoltar discos o veure pel·lícules de manera gratuïta) i compartir despeses amb els amics quan es pugui, com per exemple les subscripcions a Netflix o Spotify.

CORPORATIU
29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives

És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

CORPORATIU