Quan pagar amb sal estava a l’ordre del dia
La sal. Aquest humil condiment capaç d'animar les receptes més insípides, present a gairebé totes les llars i taules. Sembla increïble que un dia marqués l'economia mundial i fins i tot fos utilitzada com a instrument per pagar per béns i serveis. I, tanmateix, així va ser. (més…)
INNOVACIÓ
Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detenir la desertificació de la península?
Les investigacions de l'enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d'aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l'ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida. Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida. Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s'ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l'activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l'enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d'Europa.Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l'extensió del desert que durant aquest segle s'anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d'Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic. «Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d'aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d'augmentar la producció d'aliments al voltant d'un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l'enginyer agrònom i l'equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s'han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L'objectiu és optimitzar l'agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable. «Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l'estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l'energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l'anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s'ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d'anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s'estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys». El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s'estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s'està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més». A aquestes tecnologies s'hi van sumant cada vegada més, com l'ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d'entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d'aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d'agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l'aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d'aliments d'Europa. D'aquí es desprèn que l'interès i l'ús d'aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l'important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González. Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l'àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d'aquest guardó per a tesis doctorals. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d'AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d'impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.
INNOVACIÓ
Informe CaixaBank Research: l’energia del futur
L'objectiu de l'Acord de París de 2015 està clar: evitar que l'augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l'economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l'editorial de l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. Aquest mes, l'informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l'energia del futur i el repte de la transició energètica. En aquest àmbit, l'energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d'aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l'Acord de París. La UE també hauria d'avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l'economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d'equilibrar l'oferta i la demanda.Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta. «Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández. Seguint amb la temàtica, l'economista Jordi Singla assegura a l'article «El mix energètic del futur» que «l'economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta». A «La geopolítica de l'energia», l'economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s'han forjat a través de les fonts d'energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol». Per part seva, l'economista Manel Pardo indica a l'article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d'altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu». Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l'estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes». Finalment, a l'últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l'escalfament global», l'economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l'economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial». Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».
CORPORATIU
Continuarà caient la taxa d’estalvi a Espanya?
Des de l'any 2015, l'economia espanyola no ha deixat de créixer per damunt de la mitjana de l'eurozona. No obstant això, durant el mateix període de temps, la taxa d'estalvi ha caigut fins a mínims històrics. En teoria, això podria indicar un escàs marge de maniobra de les llars espanyoles respecte a les seves decisions de consum en cas que la situació econòmica empitjori. No obstant això, Oriol Carreras, economista al Departament d'Estudis de l'Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, considera que encara és aviat per fer aquesta afirmació: «És probable que la taxa d’estalvi es comenci a recuperar lleugerament en els propers trimestres, i, a més a més, la situació financera de les llars ha millorat de forma substancial en relació amb els anys anteriors a la crisi», escriu l'expert a l'article «Continuarà caient la taxa d'estalvi espanyola?», que s'inclou a l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. A l'article, Carreras analitza l'evolució de la taxa d'estalvi avaluant les perspectives de les seves dues variables: el consum i la renda bruta disponible (RBD). I atès que el consum es finança, en gran mesura, mitjançant l'RBD, la pregunta principal que planteja és... quina serà la diferència de creixement entre les dues? «Des del 2015, el consum ha repuntat amb força i ha crescut per damunt de l’RBD, la qual cosa provoca el deteriorament de la taxa d’estalvi. No obstant això, la nostra previsió és que, en els propers anys, aquest patró es revertirà i el consum creixerà per sota de l’RBD», escriu Oriol Carreras. La raó que addueix per a això és l'esvaniment de l'efecte del «consum embassat»: la forta empenta del consum en els últims anys s'explica, en bona part, per la materialització de plans de consum que els consumidors havien posposat durant la crisi. I ara que s'han posat al dia, és previsible que les famílies moderin el seu patró de consum.Al seu article, l'expert presenta la projecció del creixement del consum segons un model que té en compte factors com el creixement del treball, dels salaris, dels tipus d'interès i del preu de l'habitatge. Aquest model preveu una moderació del consum per a l'any 2019 i una reacceleració el 2020. La moderació pronosticada per a 2019 reflecteix una normalització després del seu fort repunt entre 2015 i 2018, a causa de l'esmentat efecte del «consum embassat». És a dir, es preveu un ajust temporal del creixement del consum. Al seu torn, el repunt projectat a partir de 2020 reflecteix la finalització del procés d'ajust i el creixement més gran previst de l'RBD. En qualsevol cas, el model preveu que el consum creixi a ritmes sòlids en tot l'horitzó considerat.Per a aquells que vulguin trencar les previsions i no perdre de vista la seva capacitat d'estalvi, els seran útils aquests 10 consells per poder estalviar en el dia a dia, de manera senzilla i amb relativament poc esforç: 1- Fixa't un objectiu. 2- Defineix quant i quan. 3- Porta un pressupost. 4- Preestalvia: separa els diners de la nòmina quan te'n facin l'ingrés, sense esperar a final de mes. 5- Porta «el mínim indispensable» a la cartera: així evitaràs compres impulsives. 6- Elimina les despeses que siguin prescindibles. 7- Redueix el teu consum energètic. 8- Menja a casa o de carmanyola. 9- Utilitza el transport públic o la bicicleta. 10- Cerca ofertes d'oci gratuït: de ben segur que a la teva ciutat hi ha molts esdeveniments de franc. A més, és important comparar preus i cercar ofertes (especialment a Internet) abans de fer una compra important, utilitzar les biblioteques públiques (on pots llegir llibres, escoltar discos o veure pel·lícules de manera gratuïta) i compartir despeses amb els amics quan es pugui, com per exemple les subscripcions a Netflix o Spotify.
CORPORATIU
L’econofísica aporta noves perspectives
És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.
CORPORATIU
Estagflació, el malson de les economies nacionals
El terme, encunyat durant els anys seixanta del segle passat, reuneix dos dels pitjors escenaris possibles per a l'economia d'un país: una inflació desbocada i una recessió que porta a taxes d'atur elevades Hi ha alguns conceptes econòmics que són del domini públic perquè solen influir directament en les vides de milions de persones: inflació, recessió, estancament econòmic, atur... Per molt greus que puguin arribar a ser aquests problemes, les economies nacionals disposen de diferents estratègies i eines que poden ajudar a pal·liar o superar aquestes situacions. Però hi ha un escenari que s'escapa d'aquesta norma perquè, en teoria, no es pot donar. És l'estagflació, un autèntic maldecap per als desafortunats països que l'han patit i un desconegut per a la majoria de les societats. I val més que continuï sent-ho.Que l'estagflació sigui un terme marginal al qual amb prou feines es fa referència en mitjans de comunicació té un motiu poderós: la seva aparició és molt poc freqüent i només es dona quan es conjuguen dos factors molt concrets: inflació i recessió. Però repassem breument aquests dos termes per entendre millor per què és tan temuda l'estagflació. La inflació és un dels conceptes que més sona al carrer, tot i que potser no s'acaba d'entendre del tot. Acudim al Banc Central Europeu perquè ens n'ofereixi la seva definició: “es parla d'inflació quan es produeix un augment generalitzat dels preus que no es limita a certs articles. Com a resultat, poden adquirir-se menys béns i serveis per cada euro, és a dir, cada euro val menys que abans”. O el que és el mateix, la ciutadania perd poder adquisitiu. Tanmateix, la inflació moderada dels preus és aconsellable per mantenir les economies en funcionament. Així ho reconeix el BCE mateix, que situa la inflació desitjable molt a prop —tot i que per sota— del 2% anual. Tot el que superi aquesta xifra pot fer que els preus pugin massa de pressa i que l'economia d'un país s'acosti perillosament a la terrible hiperinflació, un terme completament actual que pateixen països com Veneçuela —la nació llatinoamericana va començar aquest any amb una inflació del 191% el gener—. És un cas extrem, però molt real, de com uns preus desbocats poden arribar a afectar l'economia d'un país. A l'altre costat hi ha la recessió, un altre mal de les economies que des de l'any 2008 ha estat molt present a la zona euro. Es diu que un país entra en recessió quan el seu PIB pateix un creixement negatiu durant dos trimestres consecutius. Aquest escenari es tradueix en taxes d'atur altes, disminució del consum intern, escalada d'impagaments… tots aquests uns problemes molt recents que encara avui cuegen en moltes de les economies europees. Inflació i recessió són dos problemes econòmics greus que, en teoria, no es podien donar alhora, ja que tenen causes molt diferents. Fins que el 1965 el ministre de Finances del Regne Unit, Ian McLeod, va haver de fer front a un fet molt greu: l'escenari impossible s'havia donat al seu país. En una històrica intervenció al Parlament britànic, el perplex ministre va posar nom a un dels pitjors temors de qualsevol economista: estagflació.En l'estagflació es produeix un fenomen devastador per a qualsevol economia: mentre que els preus no deixen de pujar de manera descontrolada, la societat cada vegada té menys capacitat d'assumir-los a causa de la reducció de l'activitat econòmica i l'elevat índex d'atur que això comporta. Per tant, cada vegada hi ha menys consum intern, es genera més desocupació, es produeixen més impagaments… un cercle viciós. El més greu és que cap de les mesures econòmiques conegudes per tallar la recessió o la inflació funcionen, precisament perquè el que és bo per a un aspecte és dolent per a l'altre. Les economies que s'enfronten a un període de recessió solen abaixar el tipus d'interès per estimular que flueixi el crèdit bancari i reactivar així la seva economia, la qual cosa comporta un augment de la inflació. Fer el contrari —apujar els tipus d'interès— controla la inflació, però estanca l'activitat econòmica. Així que no hi ha una resposta senzilla a aquest complex problema. Avui dia, països com Argentina estan sumits en escenaris d'estagflació. Fa tres trimestres consecutius que el gegant llatinoamericà presenta un creixement negatiu del seu PIB i al tancament del 2018 la seva inflació era superior al 47%. I no és un mal exclusivament propi d'economies poc desenvolupades. Alguns analistes ja apunten que el Regne Unit es podria internar en l'estagflació si l'acord sobre el Brexit no acaba d'arribar. Llavors, quin és el remei per sortir d'aquesta espiral de preus elevats i pèrdua d'activitat econòmica? No hi ha consens, però hi ha qui defensa un paquet de mesures que contingui flexibilitat laboral, una fiscalitat empresarial que faciliti la inversió, menys burocràcia, liberalització del sòl edificable i un llarg etcètera, que va molt més enllà de decisions econòmiques puntuals.
SOCIAL
#FinancesXaFollowers VI: una recepta per a la nostra salut financera
En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d'Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals». Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l'import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s'anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells». Un amic m'ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l'avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n'hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz. Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón. I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l'import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor». Un altre tuiter pregunta: Me'n vaig de vacances fora d'Espanya. Puc fer servir la targeta a l'estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l'estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te'l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s'està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d'hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit». El vídeo s'acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l'estalvi, l'endeutament i la inversió. Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d'emergència (que seria l'equivalent a menjar de túper). Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius... però molt se'ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos. Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n'hi poses, més dolç està, però assumint el risc d'empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l'àvia d'Alma Obregón. Si seguim tots aquests consells, gaudirem d'una salut financera perfecta, fantàstica... i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.
CORPORATIU
Quan podrem viatjar a l’espai de forma assequible?
La indústria aeroespacial té entre els seus reptes més immediats reduir de manera important el cost dels vols espacials i convertir els viatges a l'òrbita baixa de la Terra —per recerca o per turisme— en quelcom més quotidià i econòmic. Queden molt llunyans ja els anys seixanta i setanta del segle passat, dècades en què l'entusiasme per l'exploració espacial va assolir el seu desenvolupament màxim. Des de llavors, les diferents crisis econòmiques i la constatació que la conquesta espacial no seria tan senzilla van refredar tant els ànims que, fins i tot avui dia, la potència que va ser els Estats Units en matèria aeroespacial ja no té cap dels seus emblemàtics transbordadors espacials. On és la il·lusió per viatjar a l'espai?Qualsevol aspecte relacionat amb el món aeroespacial és molt costós en temps i recursos econòmics i humans. Això ja ho sabíem. Però, des dels anys vuitanta, les principals potències industrials que es podien permetre finançar ambiciosos plans aeroespacials s'han trobat amb un escull importantíssim: l'opinió pública. En un context econòmic de retallades en serveis públics i dificultat per mantenir l'estat del benestar en les democràcies occidentals, quin govern se sent amb ganes de justificar despeses multimilionàries per enviar “coses a l'espai”? Aquesta simplificació de l'exploració espacial —utilitzada per nombroses administracions per tallar el pressupost en projectes espacials— és completament infundada. Cada euro o dòlar invertit en aquesta indústria retorna amb beneficis econòmics i tecnològics. I aquí és on pren el relleu la indústria privada, que no ha de justificar les seves despeses davant l'electorat.Ja fa temps que va creixent el somni del turisme espacial com quelcom normalitzat i la indústria aeroespacial el veu com una interessant font d'ingressos, mentre que altres explotacions comercials acaben d'arrencar, com l'anhelada mineria espacial —material de ciència-ficció, de moment— o els viatges regulars a la Lluna o Mart. Intents per impulsar aquest negoci ja n'hi ha hagut. El primer va ser el 2001, quan el multimilionari Dennis Tito es va convertir en el primer turista espacial de la història a viatjar fins a l'Estació Espacial Internacional en una càpsula Soyuz. El bitllet li va costar 20 milions d'euros i, lluny de desincentivar aquest tipus de turisme, en anys posteriors sis aventurers més van desemborsar quantitats similars. Però el que semblava el principi d'una àrea de negoci somiada es va estancar el 2009, any de l'últim vol espacial “per plaer”. El problema és que, fins ara, posar en òrbita qualsevol classe de transport ha demostrat ser tremendament costós. Per exemple, cada llançament d'un antic transbordador espacial de la NASA costava al voltant de 450 milions de dòlars. Ho repetirem. Cada llançament. Iniciatives privades com SpaceX i el seu Falcon Heavy han aconseguit reduir el vol espacial a uns més assequibles 62 milions de dòlars per llançament. És el camí a seguir i cada vegada són més les companyies privades que fan els seus propis dissenys de propulsors i avions espacials. De fet, un dels prototips que més han cridat l'atenció els últims anys ha estat l'Skylon. Aquest avió amb nom de malvada intel·ligència artificial està sent desenvolupat per Reaction Engines, una empresa britànica que espera començar a enviar turistes a l'espai l'any 2025. La seva tecnologia puntera, en què han intervingut firmes com Rolls Royce i Boeing, promet viatges a l'òrbita baixa en gairebé 15 minuts. Ho farà gràcies al motor SABRE, una meravella de l'enginyeria que podria fer experimentar als turistes velocitats superiors a Mach 25, o 30.000 km/h. Aquí entrem en el terreny purament especulatiu, perquè fins ara el rècord de velocitat se situa en Mach 6, o 7.350 km/h. Així que a l'Skylon encara li queda un bon recorregut si vol fer miques aquest rècord. Una altra de les empreses que es prenen molt seriosament els viatges espacials és Virgin Galactic, una de les marques del conegut multimilionari Sir Richard Branson. Ell serà el primer d'una nova onada de turistes espacials que pagaran entre 200.000 i 250.000 dòlars per un tiquet per viatjar a l'òrbita baixa de la Terra. Una quantitat molt allunyada d'aquells primers 20 milions que va pagar el senyor Tito per ser el primer a viatjar a l'espai per turisme.La clau per al desenvolupament del turisme espacial serà la reducció del cost de posar un avió en òrbita. I això passa, irremeiablement, per fer que aquest avió pugui fer el trajecte com més vegades millor. Sembla que això és el que per fi ha aconseguit Virgin Galactic. L'empresa britànica i el seu SpaceShipTwo ja han aconseguit assolir els 80 quilòmetres d'altura en un vol de prova a finals de l'any passat. Aquesta fita sembla haver obert la porta que aquest 2019, per fi, el turisme espacial s'enlairi definitivament. I ara ve el moment en què responem, per fi, a la pregunta que dona origen a aquest article: quan podrem viatjar a l'espai de forma assequible? Sabem que la tendència apunta que Virgin Galactic, SpaceX i la resta d'empreses aeronàutiques continuaran optimitzant els seus vehicles; al costat d'aquestes, moltes altres companyies i start-ups de nova creació s'uniran a aquesta nova carrera espacial, aquesta vegada no per portar a l'home a la lluna, sinó per democratitzar el viatge espacial i convertir-lo en quelcom relativament assequible. Aquesta és la tendència, sí, però tot indica que el turisme espacial no es popularitzarà aviat. Encara queden molts reptes tècnics per superar, entre ells un de clau: l'energètic. Ara ve la bona notícia: qualsevol mitjà de transport ha començat sent terriblement car, insegur i incòmode per anar-se transformant a poc a poc en quelcom de fàcil ús i assequible per a la majoria. L'explorador que portem dins vol creure que això també passarà amb el vol espacial.
INNOVACIÓ
Objectiu: mantenir el sector turístic en el podi
El pes del sector turístic en l'economia espanyola és indubtable. Això no és una frase buida o formulada a la lleugera, sinó que ho diu l'OCDE: és el país d'aquest entorn en què la contribució d'aquest apartat al PIB és més important en termes relatius, concretament de l'11,1%. A més, és el segon amb una influència més gran del turisme en el treball, amb una taxa (13%) que duplica àmpliament la mitjana de l'OCDE (4,9%). Les raons d'aquesta influència cal cercar-les en diversos factors. El clima, la seguretat ciutadana, el patrimoni històric i cultural o la gastronomia en són algunes. Tanmateix, aquests elements no expliquen per si sols per què Espanya es troba en el podi mundial del turisme. Una oferta turística de qualitat és l'ingredient que falta en aquesta llista d'explicacions. Fa anys que les empreses turístiques espanyoles que componen el sector hoteler demostren la seva professionalitat i la seva iniciativa. Aquest ecosistema empresarial és clau perquè els turistes triïn Espanya com a destinació per a les seves vacances. Donar-li suport és una qüestió vital per a l'economia, però no només això. També és un reconeixement a l'esforç de tots els professionals que hi ha darrere d'aquests negocis.Perquè puguin dur a terme les seves iniciatives, les empreses hoteleres necessiten rebre un suport dissenyat a la seva mida. El finançament és un dels apartats més importants, i per això és necessària la presència d'entitats especialitzades. Per aquest motiu va sorgir CaixaBank Hotels&Tourism, que té com a objectiu oferir a les empreses del sector turístic l'atenció personalitzada que necessiten. Només el 2018, CaixaBank Hotels&Tourism va concedir un total de 2.200 milions d'euros en crèdit al sector hoteler i d'altres allotjaments turístics, a través d'un total de 2.800 operacions. En aquest sentit, va augmentar el crèdit concedit un 46% respecte a 2017, quan va sumar 1.500 milions d'euros. Amb aquests resultats, l'entitat ha superat àmpliament l'objectiu establert a principis de 2018 de créixer el 20%. CaixaBank Hotels&Tourism ofereix una línia específica de finançament per impulsar i dinamitzar el sector turístic i hoteler. Per fer-ho, manté acords amb més de quaranta federacions i associacions hoteleres, com la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), que canalitza l'acord a través de les cinquanta-una associacions hoteleres d'àmbit nacional, provincial, autonòmic i local que en formen part. Aquest conveni amb CEHAT, renovat el març del 2018, té una validesa de dos anys i, en un principi, preveia 3.000 milions d'euros en finançament. Tanmateix, una ampliació recent incrementarà fins als 4.000 milions d'euros aquesta línia de crèdit disponible per als seus associats.Aquesta ampliació de la línia de crèdit que CaixaBank Hotels&Torurism canalitza a través de CEHAT és el reflex del bon moment que viu el sector. Un informe recent elaborat per CaixaBank Research apunta que el sector turístic mantindrà una evolució positiva el 2019. Tot un èxit si es té en compte que el sector va registrar un creixement sense precedents durant els últims anys. Efectivament, després que l'entrada de turistes a Espanya batés rècords any rere any, el país va rebre prop de vuitanta-dos milions de visitants el 2018, una xifra similar a la registrada el 2017. Les previsions de CaixaBank Research apunten que el sector serà capaç de mantenir-la el 2019. Aquestes previsions s'alineen amb les fetes per CEHAT i PWC per a aquesta Setmana Santa. Segons l'índex OHE Hoteler elaborat per aquestes dues entitats a partir d'una enquesta feta a professionals del sector, l'estabilitat serà la tònica d'aquestes vacances. Així, la gran majoria dels hotelers enquestats espera que les pernoctacions es mantinguin. Fins i tot les perspectives sobre l'increment d'arribades de turistes nacionals són molt positives respecte al mateix període del 2018. També es preveu que es mantingui l'arribada de turistes procedents d'Alemanya, el Regne Unit i països nòrdics, amb un repunt en l'arribada de turistes procedents de França. D'altra banda, l'informe sobre el sector elaborat per CaixaBank Research apunta també una tendència a l'atracció de turisme de més qualitat. Així, mentre que l'entrada de turistes el 2018 s'ha mantingut estable respecte al 2017, la despesa turística ha augmentat el 2,8% i la despesa diària, el 6,4%. Es tracta de xifres molt positives.Malgrat les bones perspectives, el sector turístic no pot abaixar la guàrdia. Per mantenir la seva posició, ha de fer front a possibles situacions com la recuperació dels seus principals competidors o un creixement econòmic més baix dels països emissors de turistes. Davant d'aquests reptes, experts de PWC aposten per mesures com invertir a millorar els productes i serveis, capacitar el capital humà o implantar processos tecnològics i de digitalització. A l'hora d'afrontar aquests desafiaments, el finançament especialitzat és fonamental. Per aquesta raó, CaixaBank Hotels&Tourism va signar el 2018 més de quaranta convenis amb federacions i associacions hoteleres. A més, ha organitzat quaranta-cinc trobades amb empresaris referents del sector per tota la geografia espanyola. CaixaBank Hotels&Tourism ofereix al sector hoteler una sèrie de productes i serveis diferencials per ajudar les seves empreses a optimitzar la seva rendibilitat i simplificar la seva activitat diària. Per fer-ho, té en compte les necessitats dels diferents subsectors dins d'aquest mercat, com ho són els establiments hotelers, els allotjaments turístics o els càmpings. El catàleg de CaixaBank Hotels&Tourism inclou un dossier de productes específics i finançament adaptat a cada projecte, així com una anàlisi prèvia gratuïta. L'entitat assessora els seus clients sobre les seves inversions i fomenta la modernització de la planta hotelera existent. A més, promou el finançament de la compra d'actius hotelers i la de projectes de nova construcció, tant en l'àmbit urbà com en el de vacances. Un equip de trenta professionals ofereix als clients de l'entitat un servei d'alt valor afegit. L'excel·lència, la qualitat i la proximitat són les bases d'aquesta oferta. Donar suport al sector hoteler i destacar la importància de la seva contribució a l'economia espanyola és alguna cosa més que una estratègia. És una qüestió de justícia.
CORPORATIU