Cap a la tokenització de l’economia
Igual que el personatge de l'obra de Molière que parlava en prosa sense saber-ho, avui dia és probable que molta gent estigui utilitzant tokens sense que sàpiga exactament què són i sense ser conscient del que probablement ens espera amb el que ja s'anomena la tokenització de l'economia. En realitat, el concepte de token és molt fàcil d'entendre. És una unitat de valor emesa de forma privada. Real o virtual, és un element que representa un altre element i que normalment es pot bescanviar. Exemples de tokens serien la fitxa d'un casino, que es pot bescanviar per diners, o uns punts de fidelitat d'un comerç, que poden fer que la nostra factura es redueixi en futures compres. Però els seus efectes es multipliquen quan els tokens es digitalitzen i quan se'ls aplica la tecnologia blockchain, la mateixa en què es basen el bitcoin i totes les criptomonedes. En efecte, pot haver-hi tokens sense blockchain, però no hi haurà token-economia sense blockchain, perquè les característiques d'aquesta tecnologia, la cadena de blocs, fan que les transaccions de tokens siguin immutables, transparents i descentralitzades. A més, tenen una liquiditat immediata i es poden bescanviar molt fàcilment per criptomonedes, amb la qual cosa tot quedaria en el mateix entorn del blockchain. O es poden bescanviar per qualsevol cosa, perquè en la token-economia, com que els tokens són unitats que representen altres unitats, es poden fer servir per a pràcticament tot el que es vulgui: comprar, bescanviar, intercanviar, accedir a serveis exclusius per a VIP... Actualment, una de les seves aplicacions més habituals es dona en la protecció de les dades personals en el procés de pagaments digitals. El seu funcionament, en tres passos, és el següent: 1. En primer lloc, l'usuari ha de vincular el número de targeta de crèdit a un sistema token. És el que, en llenguatge tècnic, es denomina aprovisionar un token vinculat al PAN (Primary Account Number). 2. Seguidament cal validar el token, el qual, ja configurat, s'ha d'enviar a la xarxa de targetes de crèdit per processar la transacció. Aquesta xarxa és la que s'encarrega de “destokenitzar” el token per accedir al número de targeta (PAN). També s'envia un avís de l'ús al banc al qual pertany la targeta, perquè l'entitat financera validi l'eina. 3. Finalment, un cop s'ha emès la validació de l'entitat financera, el venedor rep una autorització. En aquest procés, la xarxa torna a tokenitzar el número de targeta perquè aquest quedi novament protegit quan s'envien les dades al terminal del comerç. Aquest exemple de tokenització dels pagaments té nombrosos avantatges: elimina duplicacions de les dades dels consumidors; les transaccions són més segures (si un pirata accedeix als tokens, no podrà fer-ne res), més còmodes i més ràpides, i es redueixen els requisits de protecció de dades (quan s'emmagatzemen tokens no s'està desant informació sensible). És a dir, augmenten els estàndards de seguretat, tant per a l'usuari com per als comerços i les empreses en general. En definitiva, el que fan la tokenització i, de fet, tots els sistemes basats en la tecnologia blockchain és reduir intermediaris en les transaccions i descentralitzar la gestió, amb la qual cosa és l'usuari el que controla tot el procés. Encara teniu recels a l'hora de comprar per Internet? Potser la tokenització és la resposta als vostres temors. O potser, com El burgès gentilhome de Molière, ja l'esteu fent servir sense saber-ho.
INNOVACIÓ
“Ningú no hauria d’estar fent un treball manual i repetitiu que no aporti valor a la seva vida”
Les experiències d'impressió en 3D es queden sovint en mers prototips. Triditive ha creat una plataforma, AMCELL, que uneix software i hardware per aconseguir que la impressió en 3D es pugui industrialitzar, és a dir, reproduir a gran escala per millorar-ne l'eficiència. Un procés que permet que la producció en 3D sigui competitiva en molts sectors en què no ho era o que es puguin fabricar pròtesis que abans tenien preus prohibitius. Què ha significat per a la vostra empresa haver estat una de les guanyadores dels Premis EmprendedorXXI? El premi ens ha donat molta visibilitat en l'àmbit nacional. Tot el procés ha estat increïblement satisfactori; hem conegut molta gent molt implicada amb la necessària tasca d'ajudar i impulsar les startups. El viatge a Silicon Valley, aconseguit gràcies a aquest premi, ens va ajudar a desenvolupar una visió disruptiva per al futur, molt del que vam aprendre és ara a l'ADN de Triditive. Què és AMCELL, com funciona i quina és la seva principal innovació? AMCELL és una plataforma de hardware i software d'automatització de la impressió 3D per permetre a la indústria la fabricació en massa amb aquesta tecnologia. Triditive ofereix una solució integral per a la impressió 3D industrial i revolucionarà la fabricació. AMCELL consisteix en un sistema de braços robòtics que funcionen paral·lelament, amb sistemes que automatitzen tot el procés d'impressió 3D des de la planificació d'ordres de producció, preparació del treball d'impressió fins a l'ejecció de les peces impreses. Això permet que la màquina funcioni durant 24 hores 7 dies a la setmana amb mínima intervenció humana. És la primera màquina industrial capaç de fabricar metalls i polímers, preparada per a la producció en sèrie en la línia de producció de qualsevol empresa manufacturera. Com ha estat el procés de desenvolupament d'aquest sistema? A Triditive, abans de dissenyar AMCELL, ens vam posar en contacte amb la indústria i vam analitzar en detall per què no s'estava utilitzant la impressió 3D en la fabricació. Vam identificar els problemes i dissenyar AMCELL des de zero per superar-los i oferir una solució efectiva i ràpida d'implementar en la indústria. Quins avenços suposa aquesta nova maquinària en els sistemes d'impressió industrial? Triditive habilita la possibilitat, finalment, de fabricar en massa a un preu competitiu amb altres tecnologies. La impressió 3D fa gairebé 30 anys que és al mercat, i encara no veiem peces impreses fora del prototipatge o sectors punters en tecnologia com l'aeroespacial o el mèdic, que és on s'han enfocat totes les aplicacions d'impressió 3D. Suposa una gran reducció de costos per a les empreses? Immensa. La impressió 3D era una tecnologia que molt pocs sectors es podien permetre. Amb AMCELL, hem aconseguit reduir els costos de fabricar lots de peces finals i ser competitius davant d'altres tecnologies de fabricació, així, la indústria manufacturera tradicional es pot plantejar la possibilitat de començar a implementar aquesta tecnologia en les seves línies de producció. Si preguntem al públic en general quants d'ells o elles tenen peces impreses en 3D o productes que tinguin integrades peces impreses, seran molt pocs els qui contestin positivament. Fins a dia d'avui, no hi havia peces impreses en 3D en béns de consum, perquè la tecnologia no tenia aquesta capacitat: amb AMCELL estem obrint aquesta possibilitat, fabricació en massa i automatitzada. Quin impacte creieu que pot tenir el vostre sistema d'impressió 3D en la indústria espanyola? Oferim molts avantatges, alguns d'aquests es basen a eliminar les barreres d'entrada a la tecnologia, com el cost de la maquinària, la dificultat per formar els operaris o eliminar la necessitat de fer obres de reforma a la fàbrica per adequar la instal·lació de la maquinària. A Espanya, llevat d'excepcions, no hi ha gaire innovació industrial. La nostra tecnologia, com d'altres que aniran apareixent al mercat, suposa una gran oportunitat per a la indústria que sàpiga veure els seus avantatges i els aprofiti, per això ja tenim oficines al Regne Unit i als Estats Units, on la indústria fa temps que implementa aquesta tecnologia i està molt més oberta a adoptar canvis, especialment si venen d'una startup. A Espanya les startups ho tenen més difícil per treballar amb la indústria, és una cultura totalment diferent, hem d'aprendre moltes coses en aquest tema. Quins beneficis pot aportar a una empresa industrial la fabricació mitjançant impressió 3D? Quantes peces es poden imprimir en sèrie en un mes? Una empresa industrial pot tenir molts beneficis: l'estalvi en costos, la personalització, l'optimització de la geometria, la reducció de pes…, però si m'hagués de quedar amb un, diria que una flexibilitat de fabricació sense precedents que obrirà mercats totalment nous. Una AMCELL pot imprimir 10.000 peces de 125 cm3 de manera automàtica, però la clau no és fer aquestes 10.000 peces iguals, cal pensar, per exemple, en 100 lots de 100 peces diferents, amb diferents geometries i materials. Amb quins obstacles us vau trobar en el procés de desenvolupament d'aquesta tecnologia? El més important va ser l'accés al finançament privat; el hardware no és atractiu per als inversors que busquen l'escalabilitat desmesurada del proper Facebook. Quin paper juga la tecnologia IoT (Internet de les coses) en la vostra proposta? Parla'ns del software EVAM i de la gestió remota de maquinària. A Triditive entenem l'automatització com una conjunció de hardware i software per eliminar la rigidesa en la producció. Per això vam desenvolupar EVAM, una plataforma de software per gestionar AMCELL, controlar la seva automatització i dotar-la d'aquesta flexibilitat que necessiten les fàbriques del futur. Cada vegada els lots de fabricació són més baixos; l'emmagatzematge de matèria primera i productes acabats s'intenta minimitzar al màxim per optimitzar. Gestionar una fàbrica avui dia i optimitzar-ne la rendibilitat és una tasca extraordinàriament difícil. Les AMCELL són els músculs, Internet els nervis i EVAM el cervell. Les AMCELL es connecten a EVAM com el sistema muscular del cos humà es connecta al sistema nerviós. Els nostres competidors intenten dissenyar un múscul perfecte (hardware) o un cervell (software), nosaltres dissenyem la solució des del començament com un sistema complet. Què ha significat per a vosaltres com a empresa l'obertura de la vostra fàbrica pilot, SCALADD? La veritat és que SCALADD ens ha permès dues coses molt importants: crear una cosa física, que poguéssim mostrar. Molta gent va pensar que només teníem la idea, i en canvi vam demostrar què era capaç de fer l'equip en només un any i amb un pressupost molt ajustat. D'altra banda, tenir capacitat de fabricació de peces ens ha permès sortir al mercat i valorar la nostra tecnologia. En menys d'un any hem aconseguit fer peces per a més de 100 clients en més de 5 països sense sortir a buscar-los. Recentment, heu estat una de les 10 startups seleccionades per l'acceleradora IoT Tribe, cosa que ha suposat el vostre desembarcament al Regne Unit. Quins són els vostres plans d'expansió? La nostra principal activitat al Regne Unit és desenvolupar el nostre programa. Entrar en un mercat com pot ser el del Regne Unit o els Estats Units com a startup és gairebé impossible, necessites molt temps i recursos. Així que fer-ho a través d'una acceleradora és una gran oportunitat, ja que t'acullen i t'ofereixen la seva àmplia xarxa de contactes, que generalment està molt especialitzada i enfocada al teu sector. Com poden les persones amb algun tipus de discapacitat beneficiar-se d'aquesta tecnologia? Parla'ns de la impressió de quadres mitjançant 3D i de les pròtesis AFO. Els quadres impresos en 3D ─projecte que va rebre el 2017 el premi de disseny accessible per la fundació Aspaym─, i les pròtesis AFO són clars exemples de la nostra responsabilitat social corporativa i una mostra de com la tecnologia pot millorar la vida de les persones. Nosaltres generem tecnologia perquè d'altres puguin crear mercats que ajudin les persones. De manera resumida, ningú no farà un quadre per a persones amb discapacitat visual perquè no compensa, o cap empresa no farà pròtesis personalitzades perquè les tirades són molt baixes i surten molt cares, per la qual cosa el mercat és petit. Ara, amb la impressió 3D en massa i a cost molt reduït, aquests mercats que fa uns anys no existien s'obren. Quins són els vostres objectius a llarg termini? La visió de Triditive és “Permetre a la humanitat alliberar-se del treball manual”. El que és important d'aquesta visió és que tot l'equip està motivat per assolir-la; creiem que cap persona no hauria d'estar fent un treball manual i repetitiu que no aporti valor. Totes les revolucions industrials han permès a l'ésser humà disposar de més temps per dedicar-se a altres activitats com la ciència, l'art o els esports. A Triditive volem impulsar aquesta quarta revolució industrial perquè les persones passin a estar al centre de la revolució. La impressió 3D és una tecnologia que fa anys que és al mercat però que fins a dia d'avui no ha desenvolupat el seu verdader potencial. A què creus que és degut? En una primera etapa, els primers 25 anys, això va passar perquè només algunes empreses tenien les patents i no va existir pràcticament cap avenç. En la segona etapa, a mesura que a les diferents tecnologies d'impressió 3D els anaven caducant les patents, milers de persones es van posar a desenvolupar les tecnologies a cotes inimaginables ara fa uns anys. Estem començant la tercera etapa, en què ja començarem a veure el vertader potencial de les tecnologies més madures i la seva industrialització. Quins són els vostres propers projectes a escala nacional i internacional? Ara mateix, l'equip directiu es troba als Estats Units per obrir-hi mercat. Som a la millor acceleradora del món, Techstars, i sota el paraigües d'una gran empresa de fabricació com és Stanley Black&Decker. A més, tenim sempre oberts diversos projectes d'R+D per millorar les capacitats de la nostra tecnologia. Escalar i llançar el model comercial d'AMCELL és el nostre següent pas. Com ha estat aquesta aventura d'emprendre un negoci en un sector considerat tradicionalment masculí? És tot un repte per a una dona emprendre en tecnologia, i encara més quan aquesta està relacionada amb la indústria en la qual estem subrepresentades. Al sector de la fabricació additiva només el 13% són dones, la majoria de les quals es dediquen al màrqueting i les vendes. A Espanya només el 2% de les empreses tenen una dona CEO.
CORPORATIU
Triar el teu nou cotxe no té per què ser un problema
En aquest nou capítol d'Economia quotidiana et donem els millors consells per no equivocar-te i prendre la millor decisió quan et compris el cotxe. Ningú no ens va dir mai que prendre una decisió fos senzill i, en canvi, ens passem la vida fent-ho. En el moment de comprar-te un cotxe, les decisions són igual d'importants; per això, estar informat de cada detall pot ajudar-nos a no cometre cap error. Des de CaixaBank, sempre compromesos amb l'estalvi, volem ajudar-vos amb les decisions econòmiques que comporta la compra d'un cotxe nou. El més normal és que apareguin molts dubtes: Qui hauria d'aconsellar-me? Em fixo en el meu present o em condiciono al meu futur? Dièsel, gasolina o elèctric? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que poden aparèixer en aquest procés i per mirar de respondre-les serà amb nosaltres Raúl Jaime Mestre, distingit professor en finances amb un ampli coneixement sobre economia i autor del blog Salmón, un portal de referència en economia. Ara només fes clic al play i gaudeix al costat del nostre locutor favorit, Iván Patxi. Esperem poder resoldre tots els vostres dubtes.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb180MTYyOTIwMyUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfNDE2MjkyMDNfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi arribarem o no, al 2030?
Ja han passat quatre anys des que països d'arreu del món van acordar com afrontar els grans desafiaments. Aleshores, l'ONU va establir la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom. Per complir amb aquest compromís es van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que s'havien d'assolir en un període de quinze anys. Governs, sector privat, societat civil i ciutadania han de contribuir a aconseguir-ho. Ara resten poc més de deu anys per assolir aquestes disset metes establertes per l'ONU. A hores d'ara, apareixen alguns interrogants: Com ho estem fent? Arribarem al 2030 amb els deures fets? Quines àrees podem millorar per aconseguir-ho? La mateixa ONU ha analitzat els progressos i ens ofereix algunes respostes. En resum: estem millorant, sí, però no prou.L'Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2019, elaborat per l'ONU, indica que s'han aconseguit avenços significatius en algunes àrees crítiques i també que s'observen certes tendències favorables: la pobresa extrema ha disminuït, les vacunes han salvat milions de vides i la gran majoria de la població mundial ja té accés a l'energia elèctrica. A més a més, hi ha un altre indicador per a l'esperança, ja que la mortalitat de nens menors de cinc anys va disminuir un 49% entre els anys 2000 i 2017. L'ONU destaca que els països s'han posat seriosos a l'hora de concretar mesures per protegir el planeta. Gràcies a aquestes mesures, les àrees marines protegides s'han duplicat des del 2010 i els Estats treballen junts per abordar la pesca il·legal. Així mateix, l'Acord de París sobre el canvi climàtic ha estat ratificat per 186 parts, la majoria de les quals ja han comunicat les seves primeres contribucions a escala nacional. D'altra banda, uns 150 països han establert normes per respondre als desafiaments d'una urbanització ràpida. I, a més a més, la Unió Europea i altres 71 països compten actualment amb més de 300 normatives i instruments per donar suport a l'existència d'un compromís pel consum i la producció sostenibles. Un altre factor positiu que convida a l'optimisme és l'alt grau de compromís amb els ODS que han assolit actors com ara organitzacions internacionals, empreses, autoritats locals, la comunitat científica i la societat civil.Malgrat que hi ha alguns indicadors que han millorat, l'ONU indica algunes àrees que necessiten atenció per part de tots de manera urgent, una de les quals és el deteriorament alarmant del medi natural. Així, el nivell del mar continua augmentant, els oceans són cada cop més àcids i els termòmetres no paren de pujar (els darrers quatre anys han estat els més calorosos registrats). També els sòls continuen degradant-se de manera descontrolada i un milió d'espècies estan en perill d'extinció. Els esforços per acabar amb el patiment humà i crear oportunitats per a tots tampoc no avancen al ritme desitjat. Per aquest motiu, l'ONU creu que perilla l'objectiu d'acabar amb la pobresa extrema el 2030. A més, la fam al món augmenta i com a mínim la meitat de la població mundial no pot accedir a serveis de salut essencials. Per la seva banda, l'informe indica que les dones s'enfronten a desavantatges estructurals i discriminació a tot arreu. Pel que fa a l'educació, més de la meitat dels nens no compleixen les normes exigides en lectura i matemàtiques.Estudiar els èxits assolits amb relació als ODS permet saber què funciona. El que és bo és que observar allò que també dificulta el seu compliment ajuda a comprendre millor els desafiaments als quals ens enfrontem. Igual que uns problemes estan relacionats amb uns altres, també ho estan les solucions. Això significa que pot accelerar-se el progrés en el compliment dels ODS si s'aprofiten les relacions que existeixen entre ells. Per exemple, promoure l'agricultura sostenible ajuda a reduir tant la fam com la pobresa, ja que al voltant del 80% de les persones extremadament pobres viu en zones rurals. Combatre el canvi climàtic amb energies no contaminants revertirà la desforestació i alhora canviarà la manera en què produïm i consumim. I si uns 200 milions de nens de l'Àfrica subsahariana milloren les seves competències en lectura i matemàtiques podran escapar de la pobresa i permetran que la seva regió competeixi en el mercat mundial. Aquest progrés en el compliment dels ODS també pot impulsar-se mitjançant diverses eines que han provat la seva eficàcia, segons l'ONU, com ara la resiliència; unes economies sostenibles i inclusives; unes institucions més eficaces; les mesures locals; un millor ús de les dades; i un aprofitament de la ciència, la tecnologia i la innovació amb un enfocament més gran en la transformació digital. I, per descomptat, el finançament, que fa que tot això sigui possible.Per aquesta raó, les entitats financeres tenen un paper clau en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. El compromís de CaixaBank en aquest sentit és ferm i per això ha integrat els ODS en el seu Pla Estratègic i en el seu Pla de Banca Socialment Responsable. Per fer-ho de manera eficaç, ha identificat els dotze ODS sobre els quals pot actuar amb més intensitat i els ha classificat com a prioritaris, destacats i complementaris. L'aportació de CaixaBank pot consultar-se en la publicació Impacte Socioeconòmic i Contribució als ODS de les Nacions Unides. Per exemple, el 2018 es van fixar com a prioritaris tres ODS: la fi de la pobresa, el treball decent i el creixement econòmic. Per donar suport a aquests objectius, l'entitat va aconseguir que el 91% dels espanyols tinguessin una oficina al seu municipi i que el 96% dels caixers fossin accessibles. A més a més, va contribuir a crear 25.820 llocs de treball gràcies a microcrèdits i va aportar 9.122 milions d'euros al PIB espanyol. La responsabilitat mediambiental de CaixaBank ha portat a l'entitat a neutralitzar per complet la seva petjada de carboni, a més de concedir 645 milions d'euros per a projectes d'energies renovables i 1.448 milions de dòlars en préstecs verds. L'Agenda 2030 no espera. Hem de complir els ODS per aquesta data i aconseguir-ho depèn del fet que tots aportem el nostre esforç. Ni el planeta ni els seus habitants podem ajornar-ho ja més.
SOCIAL
Per què necessitem índexs de sostenibilitat
Una empresa que forma part d’índexs borsaris com el Dow Jones, el FTSE 100 o l’IBEX35 es considera un referent. Ho és, literalment: tots aquests indicadors són la referència que prenen molts inversors a l’hora de decidir quins valors compondran la seva cartera. Tanmateix, una empresa és molt més que la seva liquiditat o el valor de les seves accions. També és l’impacte que té la seva activitat sobre la societat i la seva contribució a l’entorn. Per exemple, a través de la creació de llocs de treball o de les seves polítiques de RSC. Per això existeixen els índexs de sostenibilitat, que serveixen per mesurar el rendiment en aquest sentit de les empreses més responsables.Les empreses, sobretot les més grans, tenen un compromís amb la societat en què estan immerses. La seva influència és molt gran; per això desenvolupen polítiques de responsabilitat social corporativa (RSC) que els permeten posar en pràctica els seus principis ètics. En connexió amb aquest apartat hi ha les estratègies empresarials que aposten per la sostenibilitat, una de les principals preocupacions de l’ONU per als pròxims anys, plasmada en els seus 17 Objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Per mesurar el rendiment d’aquestes polítiques, han aparegut índexs específics que ajuden els inversors a triar actius pel suport que donen al desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, els índexs de sostenibilitat distingeixen les empreses que combinen l’èxit econòmic amb el desenvolupament sostenible. Aquest concepte es refereix a la capacitat de resoldre les necessitats actuals sense comprometre les de les properes generacions. Per mesurar aquesta sostenibilitat a les empreses, aquests índexs tenen en compte els factors ESG, sigles que es refereixen als criteris mediambientals, socials i de govern (ASG en català). Són fonamentals per a la inversió responsable, una tendència que cada vegada cobra més importància. Els exemples més influents són el conegut com el Dow Jones de la sostenibilitat (DJSI), referent al selectiu més rellevant de la borsa de Nova York, i el FTSE4Good, lligat a la borsa de Londres.Per elaborar aquests índexs, es tenen en compte diversos factors. Per exemple, el DJSI avalua les companyies més grans del món per comprovar si compleixen amb certs requisits. Entre aquests hi ha criteris econòmics relacionats amb el govern corporatiu o codis de conducta; mediambientals, com iniciatives destinades a evitar el canvi climàtic o el foment de les inversions sostenibles; i socials, relacionats amb el desenvolupament del capital humà o la filantropia, entre molts altres factors. Per calcular la puntuació que obté cada companyia, es valoren aproximadament 1.000 punts diferents, classificats en aquestes tres categories ESG (criteris mediambientals, socials i de govern). Cada any s’eleva l’exigència d’aquest procés d’avaluació per tal d’identificar i mesurar nous factors. En l’edició de 2019, el DJSI ha inclòs 15 empreses espanyoles en el seu índex mundial, entre les quals hi ha CaixaBank. Aquest selectiu es revisa cada any el mes de setembre. Per part seva, el FTSE4Good tria les empreses que l’integren de conformitat amb el compliment de certs estàndards mediambientals, socials i de relació amb els seus grups d’interès. També examina el seu grau de defensa i suport dels drets humans, les bones pràctiques a la seva cadena de subministrament i les pràctiques anticorrupció que implementa. Una peculiaritat del FTSE4Good és que deixa al marge companyies que es dediquen a determinats sectors, com el tabac, l’armament, l’energia nuclear o l’extracció i tractament d’urani. A més, té índexs sectorials com el FTSE4Good IBEX, que han creat de manera conjunta FTSE Group i Bolsas y Mercados Españoles (BME). Està compost per valors que formen part de l’IBEX 35 i el FTSE Spain All Cap i, a més, compleixen amb els criteris de bones pràctiques en responsabilitat social corporativa (RSC). Juntament amb aquests dos selectius, que són els pioners, n’hi ha d’altres com l’Ethibel Sustainabilty Index i l’Euronext de VigeoEiris, MSCI ESG o l’Stoxx de Sustainalytics, dels quals també forma part CaixaBank. També n’hi ha d’altres relacionats amb àrees més específiques de la RSC, com la mediambiental (FTSE Environmental Opportunities Index Series) o la social, com seria el cas del Calvert International Responsible Index.Aquests índexs de sostenibilitat són molt més que un motiu d’orgull per a les empreses que en formen part. De fet, són eines que ajuden als inversors a identificar els actius que subscriuen companyies que compleixen amb els estàndards globals de responsabilitat social corporativa. D’aquesta manera, els índexs de sostenibilitat impulsen la inversió socialment responsable (ISR). Això és perquè serveixen com a indicadors fiables per analitzar aquest tipus d’inversions. A més, són eines que ajuden a desenvolupar productes ISR. Es tracta d’índexs de referència amb una gran capacitat per derivar els fluxos d’inversió cap a objectius sostenibles, ja que molts inversors hi confien a l’hora d’operar. Consultors, brokers i gestors els tenen en compte per analitzar inversions, col·locacions d’actius, etc. Es tracta d’una tendència cada vegada més important en els mercats de tot el món. Tant és així que la mateixa Unió Europea ja planeja crear índexs financers de referència de baix impacte carbònic que ajudin a conèixer millor la petjada de carboni d’una cartera d’inversions: un de referència sobre transició climàtica per reduir la petjada de carboni de les carteres d’inversions i un altre especial que harmonitza les carteres amb l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. Gràcies a aquests índexs, tant el rendiment econòmic com l’impacte positiu de les estratègies de sostenibilitat de les companyies es veuen reconeguts i recompensats. Una línia d’actuació que ajuda les finances a alinear-se amb el futur de la societat i del planeta.
SOCIAL
Bons socials: invertir per ajudar els altres
Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l'ONU mateixa s'ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l'any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d'aquest planeta i de tot el que té per oferir-los. La sostenibilitat és tan prioritària que l'any 2016 l'ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d'ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l'agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris. És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D'aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d'estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles). Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles). Tant els SBP com el GBP els publica l'associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n'espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament. Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s'ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s'ha d'explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s'espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l'emissor a separar els recursos obtinguts amb l'emissió de bons socials d'altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l'impacte social esperat, entre altres punts.I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l'emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n'hi ha moltes. L'ICMA n'esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d'infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l'accés a serveis essencials com l'educació o la sanitat, el desenvolupament d'habitatge social o la seguretat en l'alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d'exclusió social, entre d'altres.És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l'ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible), l'ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l'ODS 6 (garantir la disponibilitat d'aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots). Per aquest motiu, l'emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l'Agenda 2030 de l'ONU. En el cas de CaixaBank, l'entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D'aquesta manera, s'ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d'Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s'inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d'atur. Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d'aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s'estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.
SOCIAL
“La nostra tecnologia aposta per reduir la bretxa entre la intel·ligència artificial i la humana”, entrevista a Pablo Inciso, CEO de Predictiva
Quan parlem de reconeixement intel·ligent de veu, pensem especialment en els dispositius de les grans plataformes digitals. Però la tecnologia també pot servir per millorar i automatitzar processos ja existents. Predictiva ha creat CLARA, una plataforma per analitzar les converses dels clients amb els centres d'atenció telefònica i millorar tant el tracte com les ofertes de les empreses. Una proposta disruptiva que trenca la bretxa entre el que és humà i el que és artificial. Per què vau decidir presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què ha significat per a la vostra empresa resultar una de les guanyadores? Els Premis EmprenedorXXI tenen un prestigi enorme en el context emprenedor. Haver aconseguit ser un dels guanyadors ha suposat una gran satisfacció per a tot l'equip. A més, ha reforçat la nostra marca i ha originat noves oportunitats comercials. A quin tipus de clients va dirigit el vostre programa de reconeixement de veu i control de qualitat? Els nostres clients principals són companyies amb una base d'usuaris àmplia en què el canal telefònic juga un paper significatiu en la comunicació. El problema a què s'enfronten aquestes empreses és l'absència d'una tecnologia que pugui processar i analitzar el contingut d'aquestes trucades de forma massiva i escalable. Els tres sectors a què estem més orientats són banca, assegurances i telecomunicacions. En uns mesos, tenim previst oferir productes específics per a viatges, comerç i logística. A aquests clients els interessa la nostra tecnologia CLARA per poder identificar i analitzar la informació present en les seves trucades. De forma específica, els interessa conèixer si un agent ha resolt una incidència amb un client de forma satisfactòria, si en una venda telefònica s'ha informat el client de tots els seus drets, o detectar la possible baixa d'un client, entre altres qüestions. Quins beneficis pot tenir per a una empresa comptar amb el vostre sistema? El valor de CLARA és que l'impacte en la millora competitiva de les empreses pot articular-se al voltant de diversos eixos: reducció de costos i automatització dels processos d'anàlisi de compliment normatiu, auditoria i qualitat; eficiència de processos (millora de conversió en venda o de productivitat); fidelització i augment de la satisfacció de l'usuari mitjançant l'anàlisi de comportament personalitzat per client. Per què vau decidir idear un sistema de reconeixement de veu tan complex? Com va ser el procés de desenvolupament del projecte? La manera com es fan els controls de qualitat en la majoria de centres d'atenció telefònica és intensiva en recursos, molt cara i subjectiva, i no té rellevància estadística perquè només una petita mostra és avaluada. Ha estat un problema recurrent sense solució eficaç fins ara. Les millores en la tecnologia de computació han estat claus per poder analitzar l'univers de trucades de forma més eficient, objectiva i escalable. Quins processos de comunicació externa milloren amb el sistema que heu ideat? I de comunicació interna? La nostra tecnologia permet que la comunicació entre clients i empreses sigui més fluida. Fins ara aquestes converses quedaven emmagatzemades en servidors i amb elles un univers d'informació molt valuosa. L'accés i processament d'aquesta informació mitjançant la nostra tecnologia permet a les empreses, per exemple, entendre les problemàtiques o suggeriments dels clients. Això té impacte directe en la millora de productes i serveis. Des d'un punt de vista intern, CLARA aporta transparència en els processos. Els agents del centre d'atenció telefònica tenen accés a una eina que analitza les seves trucades i que fa recomanacions per millorar tant en l'atenció al client com en els processos de venda.Com funciona CLARA? Com és capaç d'interpretar el to de veu de la persona i el sentit no literal de la frase? CLARA és un superbot capaç d'analitzar i interpretar converses espontànies entre diversos interlocutors. És una tecnologia desenvolupada per Predictiva basada en aprenentatge profund, un conjunt d'algoritmes d'aprenentatge automàtic amb múltiples capes de processament no lineal i aprenentatge de representacions de característiques en cada capa. CLARA processa milers d'enregistraments en paral·lel i interpreta el resultat de cada trucada a una velocitat infinitament més ràpida i eficient que qualsevol ésser humà. Què suposa aquest avenç en el desenvolupament dels gestors de veu? La capacitat d'identificar elements contextuals combinant anàlisi de text i àudio és encara una de les bretxes que separa la intel·ligència artificial de la intel·ligència humana, i la nostra tecnologia aposta per reduir aquesta bretxa. Penseu que els programes com el vostre poden acabar substituint el treball humà o simplement es tracta d'una eina complementària? El nostre sistema automatitza algunes tasques, com el control de qualitat o l'auditoria de trucades. La ment humana no està preparada per escoltar, sense pèrdua de concentració durant vuit hores al dia, aquestes converses. D'altra banda, CLARA analitza i interpreta el contingut de les trucades també per fer recomanacions; això la converteix en una eina de suport a la presa de decisions. Per exemple, pot reconèixer millors pràctiques de venda, suggerir millores de productivitat o anticipar la baixa d'un client. Quines són les seves capes de funcionament? La primera capa és el motor d'anàlisi de senyal d'àudio. L'objectiu d'aquesta capa és doble. D'una banda, convertir la veu a text i, d'una altra, analitzar el senyal d'àudio per a, per exemple, separar la veu de diversos interlocutors en un enregistrament monofònic o detectar alteracions de veu. La nostra tecnologia té una gran precisió en la transcripció a text de les diferents variacions o accents del castellà en condicions complexes que representen el context habitual de les converses en centres d'atenció telefònica. La segona capa és la de major diferenciació i aportació de valor perquè permet analitzar els enregistraments identificant el context del llenguatge. En el sector de l'speech analysis aquesta anàlisi s'ha realitzat tradicionalment mitjançant la cerca i associació de paraules. CLARA va més enllà en la seva capacitat d'identificació contextual. La tercera, i última capa, és una interfície de control que permet a un usuari no tècnic fer operacions amb els resultats de CLARA i configurar l'eina. És una aplicació de configuració, elaboració d'informes i control que permet obtenir el màxim partit a la nostra tecnologia. Quin estalvi significa per a una empresa comptar amb el vostre producte? Des d'un punt de vista d'automatització, CLARA verifica un 85% del treball d'un humà. Tanmateix, el vertader valor del sistema es troba en l'extracció i interpretació de dades de les trucades per millorar els processos de venda o la productivitat. L'impacte econòmic d'aquests processos és molt més elevat. Quin creieu que és el futur d'aquestes eines? Com canviaran la vida de l'usuari? Canviaran el paradigma en l'experiència telefònica del client. Processos transparents, àgils i resolutius. Quins són els vostres projectes de futur? Posicionar-nos com la plataforma d'intel·ligència conversacional de referència en espanyol en els propers dos anys. Per què vau decidir emprendre el vostre propi projecte? Predictiva respon a una inquietud emprenedora que ha anat forjant-se durant molts anys fins que, finalment, es van alinear les condicions per a la seva arrencada. Des d'un principi cercàvem generar tecnologia diferenciadora per millorar el coneixement i l'experiència de client i optimitzar processos. Amb aquest objectiu va arribar CLARA. Com ha estat el recorregut fins a arribar a on sou avui? El camí ha estat ple de sobresalts, però ha estat molt enriquidor. Realment, per aventurar-se a desenvolupar una empresa emergent cal ser molt atrevit, perquè totes les estadístiques diuen que fracassaràs i el teu paper és gestionar aquesta incertesa cada hora del dia. Les empreses emergents que acaben tenint accés al finançament públic són molt poques i els diners triguen massa a arribar per a la realitat d'aquest tipus d'empreses. Nosaltres hem tingut la fortuna de rebre suport tant de capital de risc com institucional. Penseu en la internacionalització? El nostre repte és escalar el nostre model de negoci i la nostra proposta de valor. Amb diversos casos d'èxit, el pas següent és aconseguir replicar-los a una escala molt més gran amb la idea d'expandir-nos internacionalment a Llatinoamèrica i al territori anglosaxó.
CORPORATIU
Per què la capa d’ozó necessita el seu propi dia
Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions. L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O3). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai. Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària. Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys. Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats. Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint. Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta. Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle. L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó. Tots podem ajudar a evitar la producció de NOx i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho: - Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NOx, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NOx a Espanya. - Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NOx necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta. - Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment. - Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable. Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.
SOCIAL
Tres ciutats del futur que ja podem visitar
A qui no li agradaria veure com serà la vida en el futur? A falta de boles de vidre funcionals, el millor de tot és que ens deixem guiar pels indicis que ja tenim i que ens indiquen que la majoria de nosaltres viurem en ciutats en les quals la tecnologia i la sostenibilitat seran imprescindibles. I les dades avalen aquesta teoria, ja que, segons l'ONU, el 2050, el 68% de la població mundial viurà en ciutats, mentre que avui dia ho fa el 55%. Això suposa que, a mitjan segle xxi, uns 2.500 milions més de persones viuran en entorns urbans. La pressió que exercirà la població sobre les ciutats posarà a prova la seva capacitat, ja que estem parlant de moltes persones compartint un espai reduït, en el qual viuran, treballaran i gaudiran del seu temps lliure. Aquestes mateixes persones també necessitaran tota mena de serveis i de recursos, com a desplaçaments o accés a la tecnologia i la sanitat. Per aquest motiu, arquitectes, enginyers i urbanistes s'han posat ja mans a l'obra: estan assajant les seves idees sobre àrees urbanes ja existents i fins i tot n'estan aixecant d'altres des de zero amb la ment posada en el futur. Això fa que certes ciutats sobresurtin avui en dia com les més avançades. Les ciutats del futur, per les quals ja podem passejar, destaquen sobretot per dues qüestions: la seva sostenibilitat i la seva tecnologia. De fet, l'ONU ha inclòs els entorns urbans entre els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L'organisme considera que no és possible assolir aquest desenvolupament sostenible sense transformar radicalment la manera com construïm i administrem les urbs. Tot seguit veurem tres exemples de ciutats que ja mostren el camí cap al qual es dirigeix l'urbanisme del segle XXI.Aquest és potser un dels exemples més cridaners, perquè Songdo és una ciutat que es va començar a construir des de zero el 2002 i avui dia ja hi viuen més de 100.000 habitants. És a 65 quilòmetres de Seül i aspira a convertir-se en la primera ciutat intel·ligent i totalment sostenible. Per aconseguir-ho, Songdo ha apostat per una planificació urbana que posa les persones al centre i per l'adopció de tecnologies. A la ciutat predominen els espais d'ús mixt, que són aquells que aglutinen residència, serveis, lleure i llocs de treball. A més a més, les distàncies entre els habitatges i la resta d'espais s'han calculat al mil·límetre per poder cobrir a peu els trajectes que els separen. Si s'ha d'agafar el transport públic, hi ha parades de metro i d'autobús a un màxim de 12 minuts a peu. Gràcies a la seva planificació, els cotxes de combustió interna i els camions de recollida de residus han estat substituïts per bicicletes i per un sistema de tubs pneumàtics que s'encarrega de fer desaparèixer les escombraries. A més, el 40% de l'espai de la ciutat l'ocupen zones verdes. Així mateix, també s'espera que la majoria dels edificis d'habitatges reciclin almenys el 40% de l'aigua que fan servir i que emmagatzemin energia de fonts renovables en bateries per reduir l'ús de la xarxa elèctrica.Si hi havia un exemple de metròpolis amb tots els números per col·lapsar i que ha sabut reconduir la situació aquest és el de Singapur. Aquesta ciutat-estat asiàtica s'ha colat entre les urbs més sostenibles del planeta. A base de plans estratègics, les autoritats es van posar mans a l'obra per millorar la qualitat de vida, apostant clarament per optimitzar la mobilitat i la connectivitat, en una ciutat en la qual s'espera un augment de la població del 7% per al 2030. En l'actualitat, Singapur disposa d'uns transports col·lectius ràpids i exerceix com a banc de proves per desenvolupar solucions de mobilitat que ajudin a reduir la seva dependència dels cotxes. A més a més, s'hi ha instal·lat una xarxa de sensors per mesurar la contaminació i el volum de trànsit, per poder reaccionar immediatament en cas necessitat, i fins i tot s'ha creat un sistema de mapes en 3D per monitorar l'eficiència energètica de cada edifici. Per la seva banda, els metges dels hospitals de Singapur disposen de robots ajudants que fins i tot són capaços d'interactuar amb els humans i de somriure. Quant a la qüestió verda, s'han creat «superarbres» que regulen la temperatura de la ciutat, absorbint i dispersant calor, a més de recollir aigua de pluja. La urbanització residencial Tree House, amb blocs de 24 pisos, és el jardí vertical més gran de tot el món.La capital de Dinamarca és una aposta segura dins dels rànquings de ciutats intel·ligents que elaboren diversos organismes cada any. Fins i tot hi ha qui considera que ha sobrepassat aquesta etiqueta per passar a ser una «ciutat receptiva», un concepte que fa referència a aquelles urbs que posen el ciutadà en el centre de l'acció i no de l'observació. Copenhaguen és una ciutat feta per i per als seus ciutadans, els quals participen en el seu disseny i gestió fent servir tota la tecnologia que tenen al seu abast i compartint dades que ajuden a optimitzar la ciutat. Es tracta d'un camí que han iniciat també altres ciutats com ara Zuric o Barcelona. De fet, la tecnologia ha transformat per complet Copenhaguen fins a convertir-la en un paradís per als ciclistes. La capital danesa aspira a neutralitzar la seva petjada de carboni el 2025, en un país que pretén aconseguir la seva independència dels combustibles fòssils l'any 2050. Pel que fa a l'intercanvi de dades i al seu ús per millorar la ciutat, Copenhaguen ha implantat el primer data marketplace del món. Aquest espai ofereix informació urbana pública i privada de qualsevol mena a empreses i ciutadans, que poden accedir a les dades per desenvolupar solucions intel·ligents en qualsevol àmbit. Entre altres avenços, els habitants de Copenhaguen poden comprovar ja en temps real, per exemple, la disponibilitat d'aparcament quan se celebren grans esdeveniments. Això és possible gràcies al fet que la ciutat disposa d'un sistema d'intercanvi de dades entre smartphones, dispositius GPS instal·lats als autobusos i sensors situats en llocs com ara clavegueres i papereres. Aquest sistema també permet estudiar els patrons de mobilitat dels habitants per ajustar la planificació de la ciutat, augmentar la seva seguretat i optimitzar l'ús de recursos, a més de per regular el trànsit en temps real i reduir les emissions contaminants o per ajustar el consum energètic dels edificis. Les ciutats del futur ja són aquí i totes tenen en comú l'afany per esdevenir uns llocs cada cop més amables amb els seus habitants i també amb el planeta. Un esforç en què la tecnologia té un paper fonamental.
SOCIAL