Com es calcula el PIB i altres claus per entendre aquest acrònim
El Producte Interior Brut és un dels termes més esmentats per la premsa i, tanmateix, bona part de la societat desconeix què és i com es mesura aquesta eina fonamental per determinar la riquesa d'un país. Al llarg de la història han existit nombroses formes de mesurar la riquesa i el poder econòmic d'un país. Una de les tradicionals era la possessió de terra. Fins fa poques dècades, l'expansió territorial d'una nació equivalia a creixement econòmic. Però també ho era el seu accés a recursos naturals valuosos, els acords comercials entre altres potències… i fins i tot el seu nombre d'habitants, especialment per a mà d'obra i l'exèrcit. Tanmateix, en economies cada vegada més complexes, amb indústries plenament desenvolupades i milions d'actors econòmics, es requereixen conceptes més avançats com el del PIB o Producte Interior Brut per mesurar el creixement econòmic d'un país. I resulta que és més senzill del que t'imagines. Comencem explicant que el PIB és el valor de tot el que genera un país dins les seves fronteres durant un determinat període de temps, siguin béns o serveis. Un cotxe acoblat en una fàbrica, una cafeteria que obre cada matí o una patent registrada per un investigador. Tot això es considera la riquesa d'un país. I diem que es Brut perquè no es comptabilitzen els consums de capital, és a dir, el que costa generar aquests béns o serveis. Per calcular el PIB existeixen tres fórmules o mètodes. Mètode del valor afegit: amb aquest mètode el PIB es calcula sumant el valor afegit que generen tots els béns i serveis en els diferents sectors econòmics. És a dir, sumem la venda de cada bé i servei, però li restem el cost de les primeres matèries i la força de treball que ha costat elaborar-lo. Quan es calcula el PIB d'aquesta forma l'habitual és dividir-lo en diferents sectors econòmics com l'agrícola, el sector dels serveis, la construcció, etcètera. Mètode de la despesa: al contrari que amb l'anterior mètode, en què calculàvem el PIB en funció de les vendes dels productes i serveis, en aquest sumem les despeses d'aquestes compres. Aquí es té en compte el consum de les famílies, el consum del Govern, la inversió en nou capital i el resultat de les exportacions netes, sense tenir en compte les importacions. Mètode de les rendes: en aquest mètode sumem tots els factors que participen en la producció, com ara les rendes dels assalariats, l'excedent brut d'explotació i els impostos indirectes nets de subvencions. Un altre concepte que val la pena tenir en compte és el de Producte Nacional Brut que, aquesta vegada sí, inclou el que genera un treballador o empresa espanyola a l'estranger, però resta el que s'ha generat per factors estrangers.No és senzill seguir el rastre a les fórmules de comptabilitat que han utilitzat les diferents civilitzacions durant la història per analitzar la seva riquesa. Tanmateix, una de les dates candidates ens porta fins a mitjans del segle XVII, en el context de la guerra que en aquell temps mantenien anglesos i holandesos. Llavors va ser l'economista i filòsof William Petty qui va veure la necessitat de conèixer millor la riquesa d'un país en un intent per acabar amb els impostos elevats, a partir de riqueses fictícies o exagerades. Però el PIB tal com l'entenem avui dia sorgeix per primera vegada a proposta de Simon Kuznets, un economista d'origen rus establert als Estats Units a principis del segle XX que es va preocupar per desenvolupar les bases de l'actual PIB el 1934. Poc més de deu anys després, el 1944, el PIB es convertiria en l'eina fonamental per mesurar la riquesa d'un país després dels Acords de Bretton Woods, que van establir les bases per al comerç i les finances que avui dirigeixen l'economia mundial. Així que el Producte Interior Brut porta amb nosaltres més de set dècades, un temps en què ha passat a convertir-se en la veritable obsessió de governs i societats, de tal manera que avui, les xifres anuals de creixement del PIB, són gairebé com el quadernet de notes per a un escolar, un barem per saber si ho està fent bé en el seu acompliment o no. Si bé, cada vegada són més les veus que adverteixen d'aquesta obsessió per aquesta xifra macroeconòmica.El mateix artífex del PIB, Simon Kuznets, va ser també el primer que va deixar clar que calia no confondre creixement econòmic amb benestar social, una dicotomia indiscutible que ja ha començat a posar-se en dubte. No són poques les veus que argumenten que davant el tremend desafiament que suposa el canvi climàtic, s'imposa la necessitat de començar a calcular un PIB verd. Aquest concepte, relativament nou, suposaria restar a la riquesa d'un país els danys provocats per generar aquesta mateixa riquesa. D'aquesta manera, la contaminació d’aqüífers, la tala d'arbres o la destrucció de biodiversitat frenarien en sec el creixement econòmic. Un altre indicador que s'ha reivindicat en els últims temps com a alternativa o complement al PIB és l'Índex de Desenvolupament Humà. Aquesta eina estadística creada per l'ONU té en compte tres factors fonamentals en la qualitat de vida de les persones: nivell de vida digne —el PIB per càpita o PIB dividit entre cadascun dels habitants d'un país—, taxa d'alfabetització i qualitat de l'educació i esperança de vida. Un dels indicadors més controvertits –i curiosos- és el de Felicitat Nacional Bruta, creat el 1973 pel rei de Bhutan per demostrar que en el seu país la qualitat de vida era elevada malgrat les males xifres econòmiques. Benestar psicològic, ús del temps lliure, cultura o diversitat mediambiental són algunes de les variables d'aquest índex, que de moment és més una anècdota que una eina real, per entendre la riquesa i prosperitat de tot un país.
SOCIAL
Repte 11. Històries d’#InconformistesdelEsport
En el marc del suport a l'esport paralímpic que duem a terme des de CaixaBank a través del pla ADOP, i com a patrocinadors de l'equip paralímpic, el pròxim 3 de desembre us portarem tres històries increïbles dels #InconformistesdelEsport a través de les nostres xarxes socials. Segueix-nos i descobreix més coses sobre els protagonistes i les seves històries. Amb la participació especial de tres esportistes d'elit: Ricardo Ten, nedador i ciclista; Eva Moral, triatleta, i Sarai Gascón, nedadora. Tres medallistes paralímpics que ens expliquen la seva història, els seus èxits i com afrontar reptes impossibles.Tres històries inspiradores que transmeten els valors de l'esport paralímpic i que parlen dels veritables #InconformistesdelEsport, aquells que no es pregunten si poden fer-ho, sinó si poden fer-ho encara millor. Anar més de pressa, arribar més lluny i superar més metes. Que no creuen en obstacles insalvables. Que demostren cada dia que, amb valentia i dedicació incondicional, tot és possible i que rendir-se no és una opció.Aquesta campanya té lloc en el marc del programa “Els 20 per als 20”: vint mesos per aconseguir vint reptes amb l’únic objectiu de donar visibilitat a l'esport paralímpic espanyol i ajudar a fer que ocupi el lloc que mereix. El nostre suport a l'Equip Paralímpic Espanyol és un compromís amb els esportistes i amb els seus valors d'esforç, sacrifici i constància; és la voluntat d'acompanyar-los en el camí fins a la cita paralímpica de Tòquio 2020 i ajudar-los a assolir les seves metes.
CORPORATIU
Frau electrònic: com protegir-te de l’últim en ciberestafes
El frau electrònic és terreny fèrtil per a la creativitat. Tant per a la dels ciberdelinqüents com per a la dels equips de seguretat que intenten minimitzar els seus atacs i, fins i tot, preveure les seves properes jugades. De fet, aquest tipus de problemes ja s'ha convertit en el primer risc global per a les empreses, juntament amb la pèrdua de beneficis. La seva imprevisibilitat i la velocitat a què evolucionen hi tenen molt a veure. També els ciutadans són víctimes del frau electrònic. Aquest mateix any es va desarticular a Espanya una trama de 45 ciberdelinqüents que havien aconseguit estafar prop de 900.000 euros a unes 2.400 víctimes. Cada 24 hores s'envien al món uns 6.400 milions de correus electrònics falsos, fraudulents o perillosos. D'aquests, bona part correspon a l'omnipresent amenaça del phishing, que consisteix a suplantar la identitat d'una persona o d'una companyia per obtenir informació personal i bancària dels usuaris. Per combatre aquest tipus d'amenaces, la conscienciació és essencial. Per aquest motiu, convé estar al dia de les últimes tendències en ciberestafes, que afecten tant empreses com particulars. El frau del CEO, el frau de factures o el romance scam són alguns exemples de les últimes modalitats utilitzades pels cibercriminals.Hi ha alguna manera millor de persuadir un empleat que fent-se passar pel seu cap? Ho hem vist en centenars de pel·lícules, així que només era qüestió de temps que els ciberdelinqüents també s'hi posessin. De fet, la suplantació d'identitat se sol donar en el món empresarial per obtenir diners o informació confidencial, entre altres motius. Afegir eines en línia a l'equació és una evolució lògica d'aquest frau. Com a resultat de tot això, va sorgir una de les principals amenaces en línia que més fan anar de corcoll les forces de seguretat. El frau del CEO consisteix, bàsicament, en un delinqüent que es fa passar per un alt càrrec d'una empresa per desviar fons de manera fraudulenta. En concret, l'estafador comença per estudiar les víctimes i recull informació sobre l'empresa. Un cop coneix l'organigrama i les operacions habituals de la companyia, suplanta la identitat del CEO o d'un alt càrrec de l'organització. Per fer-ho, normalment pirateja el seu compte de correu electrònic o, fins i tot, crea una adreça falsa. Posteriorment, envia correus electrònics o truca per telèfon per sol·licitar la transacció d'un pagament extraordinari, per exemple, per a la compra d'una empresa estrangera. Sempre demanen que tot es faci de manera urgent i confidencial, perquè així la víctima desisteixi de verificar l'operació. Al final, l'empleat enganyat fa els pagaments als comptes que controla l'estafador. Per prevenir aquest tipus d'atacs, convé prendre una sèrie de mesures. Hem de confirmar la legitimitat de l'operació per una altra via de comunicació. Per exemple, si ens han fet la petició per correu electrònic, és millor trucar per telèfon per confirmar-ne la veracitat. La prudència a l'hora de difondre informació en xarxes socials sobre la teva empresa i el teu càrrec també és recomanable, ja que els delinqüents aprofitaran tot el que tinguin a mà per suplantar la identitat. Si no has pogut evitar que es produeixi el frau, informa'n urgentment la teva sucursal bancària i denúncia els fets a la policia per minimitzar els danys. No esborris els correus electrònics, els registres telefònics ni la documentació que hagin aportat els estafadors, perquè són proves que podràs presentar en una investigació.En el cas del frau de factures, la identitat que se suplanta és la d'un proveïdor o un empleat per desviar cobraments. En aquest cas, els delinqüents estudien les relacions de les empreses amb els seus proveïdors, inclosos els pagaments regulars que fan. Amb aquesta informació, es posen en contacte amb l'empresa per sol·licitar-li que, d'ara endavant, faci els pagaments a un nou número de compte bancari fraudulent. El frau només es descobrirà quan el proveïdor legítim reclami l'impagament de les factures que l'empresa ha abonat, en realitat, als estafadors. Davant una petició de canvi de número de compte d'un proveïdor, també és convenient confirmar amb ell l'operació per una altra via de comunicació, per exemple trucant-li per telèfon. Observar amb atenció les factures rebudes per advertir si hi ha algun canvi, i fins i tot eliminar la informació sobre clients o proveïdors, pot ajudar també a evitar aquests problemes.L'ús de mitjans digitals per fer noves amistats o fins i tot trobar l'amor és d'allò més habitual. Són molt útils per trobar persones amb interessos similars i, a més, el seu ús és molt senzill. Això sí, en aquest tipus d'aplicacions hi ha alguns perfils falsos que enganyen els usuaris de diverses maneres. Per exemple, aconseguint que facin pagaments o comprometin la seva privacitat amb excuses falses o mitjançant extorsió. En el cas del romance scam, els estafadors recullen informació de perfils oberts d'altres persones en xarxes socials, cosa que els permet muntar una història convincent. A partir d'aquí, creen perfils falsos, que poden ser tant masculins com femenins, en funció de la víctima, i hi estableixen relació per, després, convidar-la a continuar el contacte fora del web. Solen enviar imatges per demostrar que es tracta de persones reals, tot i que generalment són imatges robades a altres usuaris reals o imatges d'arxiu que troben per internet. Amb les dades que obté el delinqüent de les converses amb la seva víctima, es guanya la seva confiança i la sotmet a diferents tipus de frau. Per exemple, li demana diners per pagar l'avió o l'hotel per anar a visitar la víctima, entre altres excuses. Fins i tot s'arriben a simular segrestos exprés perquè la víctima pagui el rescat. També són habituals les amenaces de publicació d'imatges íntimes que la víctima pugui haver compartit per obtenir els seus diners. El sentit comú sol ser la millor mesura per prevenir aquests atacs, ja que convé desconfiar de les històries que sonen massa bé per ser veritat. La prevenció, el sentit comú i la responsabilitat en l'ús dels nous mitjans digitals són el primer pas per evitar el frau. També per anticipar-se a qualsevol ocurrència que els ciberdelinqüents puguin tenir en el futur. Per això és tan necessari promoure'ls.
INNOVACIÓ
Compres segures en línia: set consells per a aquest Black Friday
Anar al supermercat, renovar l'armari o reservar les vacances mai no ha estat tan fàcil. El comerç electrònic ha revolucionat la nostra manera de comprar. Des del saló de casa o l'autobús, qualsevol lloc és bo per visitar una botiga en línia, i per això cada vegada més persones s'apunten a aquest tipus de compres. El Black Friday és un dels moments de l'any en què més comprem en línia. De fet, Google estima un creixement en les vendes del 220 % durant aquesta setmana respecte a la resta de l'any. Per aquesta raó, no sobra recordar algunes mesures de seguretat que t'ajudaran a fer que les teves compres en línia no només siguin còmodes i pràctiques, sinó tan segures com es pugui.La setmana del Black Friday és molt propícia per rebre un bon nombre d'ofertes comercials en el correu electrònic. Probablement veuràs que algunes anuncien preus molt per sota dels habituals. Si alguna oferta sembla ser massa bona per ser certa, hauries de sospitar. Els preus anormalment baixos són l'esquer perfecte per atreure compradors incauts. Per aquest motiu, et recomanem que investiguis altres llocs web i distribuïdors per confirmar el valor real de mercat de l'article. Però les estafes no només es troben en el correu electrònic. Cal que paris atenció també a les ofertes que t'arribin per altres canals, com ara missatges de WhatsApp o finestres emergents. Encara que puguin despertar el teu interès, pren-te uns instants per analitzar la legitimitat del venedor abans de comprar. També has de fer-ho abans d'obrir enllaços o fitxers adjunts que puguin contenir.Fixa't bé en l'enllaç i revisa que sigui correcte. Hi ha vegades en què el canvi d'una sola lletra per una altra de similar pot ser suficient per confondre't. A més, per saber si les teves compres es desenvoluparan en un entorn segur, has de comprovar si l'adreça web de la botiga compta amb un cadenat i comença per https://. Això t'indicarà que el lloc web compta amb el certificat que garanteix la codificació de la teva informació personal. Això sí, has de tenir en compte que alguns «ciberdelinqüents» són capaços de falsificar-lo. Per això, convé que facis clic en el cadenat per comprovar que el certificat digital està en vigor i que es correspon realment amb el del web al qual vols accedir.Recorda que utilitzar connexions públiques per fer les teves compres en línia pot posar en perill la seguretat d'aquestes operacions. Per això, sempre que hagis d'introduir dades bancàries per fer transaccions has d'assegurar-te que ho fas a través d'una xarxa wifi coneguda i segura.L'aspecte general del lloc web pot donar-te moltes pistes sobre la seva legitimitat. Alguns webs fraudulents cometen certs errors de disseny que els delaten: utilitzen diversos tipus de lletra diferents en la mateixa pàgina, inclouen imatges de baixa qualitat i reprodueixen textos mal traduïts, entre altres detalls a què has de prestar atenció.Convé que prioritzis les teves compres en botigues que comptin amb servei de Comerç Electrònic Segur (CES), com ara Verified by Visa o Mastercard Secure Code. En utilitzar aquest servei, hauràs de confirmar cada compra en línia que facis mitjançant un codi que rebràs per SMS o una clau fixa. Això afegirà seguretat als pagaments que facis a través d'internet.És possible que sospitis de la veracitat de la botiga o que hagis d'escollir entre diferents opcions. No importa el motiu: és molt recomanable que facis sempre una cerca prèvia per trobar referències d'altres usuaris. És possible que altres compradors hagin compartit la seva experiència a internet i puguin ajudar-te a triar l'opció més segura o la que millor s'adapti a tu.Aquest és un hàbit que t'ajudarà a guanyar en seguretat. Si revises periòdicament l'estat de les teves targetes i comptes, podràs detectar ràpidament si ha passat alguna cosa estranya. Comprova que tots els moviments els has fet tu, especialment després d'efectuar algun pagament en un comerç electrònic. Si tens algun dubte o sospita, contacta amb la teva oficina bancària com més aviat millor. Augmentar la seguretat de les teves compres en línia és molt recomanable perquè gaudeixis del millor Black Friday. Mantenir fora de perill les teves dades i els teus diners et resultarà més fàcil si prens aquestes precaucions senzilles que milloraran la teva experiència.
INNOVACIÓ
Canvi climàtic, un repte global (amb una solució global)
T'imagines que tots els humans ens poséssim a remar en la mateixa direcció? Si fóssim capaços de posar-nos tots d'acord, no hi hauria repte que se'ns resistís. Precisament ara tenim per davant un desafiament que dona l'oportunitat a la humanitat d'oferir una resposta conjunta. Entre altres raons, perquè és l'única manera que hi ha per superar-ho. Es diu canvi climàtic i té una capacitat tal de transformar el planeta, que no ens quedarà més remei que aturar-ho entre tots. El cert és que el potencial disruptiu del canvi climàtic va molt més enllà de les conseqüències que tots tenim al pensament quan parlem del tema. En fer-ho, normalment ens passen pel cap imatges de deserts, fenòmens meteorològics extrems o casquets polars que es fonen. No solem pensar en uns altres efectes, com els econòmics i els socials, que són igualment importants. Si no ho frenem, el canvi climàtic pot convertir aquests costos en un fet inassumible. Aquesta és una de les principals conclusions del dossier Frenar el canvi climàtic: ara o mai elaborat per CaixaBank Research i inclòs en el seu Informe Mensual de novembre. Aquest treball analitza les conseqüències d'aquest fenomen i ofereix algunes pautes per afrontar-lo.El canvi climàtic és de vegades motiu de controvèrsia. Fins a quin punt és causat per les nostres accions i no per condicionants naturals? Al cap i a la fi, fa 100.000 anys que la Terra s'escalfa i es refreda consecutivament. En aquest punt, l'evidència científica indica que l'acció de l'home té molt a veure amb aquest fenomen. S'estima que tres quartes parts del canvi climàtic dels últims 60 anys és degut l'activitat humana que ha incrementat de manera substancial l'emissió i posterior concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera. El treball tècnic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l'equip d'experts que assessora l'ONU, ha estat clau perquè el món arribés a compartir aquest diagnòstic sobre el canvi climàtic que posa l'acció humana en el centre. Gràcies a ell, la comunitat internacional s'ha compromès a evitar un augment de la temperatura mitjana global de més de 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Amb aquest objectiu, s'han de reduir les emissions globals de GEI al voltant del 30% el 2030 des dels nivells actuals. Què passaria si renunciem a reduir les emissions? I si les reduïm, però no tant? Actualment, es plantegen quatre grans escenaris en l'horitzó de l'any 2100: - Business as usual: si no prenem mesures i seguim amb el ritme de creixement d'emissions actual, la temperatura pujaria entre 4 ºC i 5 ºC. - Transició energètica insuficient: si seguim amb les polítiques actuals de mitigació del creixement, l'augment seria d'entre 3 ºC i 4 ºC. - Transició energètica intermèdia: si implementem íntegrament les mesures de l'Acord de París, l'augment seria del 2 ºC. - Transició energètica ambiciosa: l'augment arribaria a 1,5 ºC. Si tenim en compte que una pujada de la temperatura per damunt dels 2 ºC provocaria riscos climàtics greus i freqüents (sequeres, ciclons, huracans, pujada del nivell del mar…), el cert és que petites variacions en la temperatura poden ser essencials per a la vida a la Terra. Fins i tot limitar aquesta pujada a 1,5 ºC en comptes de 2 ºC pot suposar que la quantitat de persones que patirien problemes per accedir a l'aigua potable es reduiria a la meitat.Les conseqüències del canvi climàtic també tenen un important vessant econòmic. De fet, ja s'estudien els impactes que tindrà sobre el PIB global l'any 2100. Així, un article publicat a la revista Nature apunta que, en un escenari on se segueixin aplicant les polítiques energètiques que tenim avui, es produirà una reducció del PIB global d'entre el 15% i el 25% el 2100, en comparació a un escenari en què les temperatures es mantinguessin en els nivells actuals. I si no fem res (business as usual), la reducció superaria el 25%. A més, l'informe estima que passar d'un escenari amb un augment de 2 ºC a un d'1,5 ºC beneficiaria el 90% de la població global el 2100, i permetria estalviar més de 18 bilions d'euros, l'equivalent d'una quarta part del PIB global actual.Fer front a aquest gran desafiament no és una tasca fàcil. Té els seus propis reptes, com la resposta social que poden despertar les diferents mesures, tal com va succeir en el cas de les armilles grogues a França. Per això és important que els plans que posin en marxa els Governs tinguin el major consens polític possible, la implicació de col·lectius que puguin veure's afectats o el suport als sectors més vulnerables. També és necessària la transparència a l'hora d'utilitzar els ingressos obtinguts per l'augment d'impostos al carboni, així com la inversió de part d'aquesta recaptació en tecnologies per lluitar contra el canvi climàtic. La inversió pública pot tenir un paper determinant en aquest sentit. Pel que fa a la inversió que poden fer empreses i famílies contra el canvi climàtic, al costat de la captació de finançament necessari per portar-la a terme, la seva promoció serà molt més senzilla si existeixen unes regles clares i estables. Com moltes d'aquestes inversions tenen períodes d'amortització llargs, la certesa i la garantia d'estabilitat en la norma són imprescindibles. A més, és important que el sector financer disposi de les eines necessàries per poder valorar i gestionar els riscos financers que van associats al canvi climàtic. Per exemple, actualment no existeixen uns estàndards comuns de divulgació d'informació financera relacionada amb el clima. Si existissin, podríem saber més fàcilment quines companyies poden aprofitar millor les oportunitats de l'economia descarbonitzada o quines empreses estan més preparades per afrontar els riscos climàtics. Sector públic, empreses i societat civil hem de respondre a l'uníson davant el gran repte del canvi climàtic. Una resposta coordinada pot portar tants beneficis que val la pena fer l'esforç. Deixar un món millor a qui l'habitaran en el futur és una qüestió de justícia.
SOCIAL
Biometria, o com dir adeu a les claus i contrasenyes
Segur que ho has vist a moltes pel·lícules. Un científic treballa en un projecte súper secret i, per accedir al seu laboratori, utilitza un escàner de retina. O potser tu mateix uses ja l’empremta dactilar per passar pels torns del gimnàs. Fins i tot pot ser que desbloquegis el mòbil amb la teva pròpia cara. Tots aquests són exemples de biometria, una disciplina que promet aconseguir que les claus i les contrasenyes passin a la història. La biometria consisteix en l’estudi dels paràmetres físics o conductuals que permeten identificar una persona. És, ni més ni menys, el que fem tots quan ens trobem algú i el reconeixem: l’estatura, la veu, els trets facials i, fins i tot, el comportament ens serveixen per saber qui saludem, perquè tots aquests són ingredients que fan que aquesta persona sigui única. En condicions normals, els humans fem tot aquest procés ràpidament i sense adonar-nos-en. Les màquines, tanmateix, no ho poden fer per si soles. Per això els estem ensenyant a aconseguir-ho.Que cada persona tingui uns indicadors que la fan única converteix la biometria en una autèntica oportunitat dins de l’àmbit de la seguretat. Això vol dir que es pot fer que una màquina confirmi la identitat d’una persona simplement amb que hi sigui. Per operar amb l’entitat bancària o fins i tot obrir la porta de casa, no haurà de fer res més que situar-se davant d’un caixer automàtic o posar el dit índex sobre el pany intel·ligent de la seva llar.Pel que fa als paràmetres més coneguts que es poden utilitzar per identificar aquesta persona hi ha els seus trets facials, l’iris dels ulls o les empremtes dactilars. De fet, aquest últim s’utilitza des de fa milers d’anys: els babilonis estampaven les seves mans fa 4.000 anys per signar contractes, i el sistema modern de reconeixement d’empremtes ja es va començar a utilitzar al segle xix. A mesura que les nostres necessitats de seguretat avancen, també ho fan els instruments que utilitzem per salvaguardar-la. Ja deus haver notat que les contrasenyes d’accés a diverses aplicacions es tornen cada dia més sofisticades i, fins i tot, que se sol·liciten cada vegada més mesures complementàries per confirmar la identitat, com és el cas de les claus que algunes aplicacions envien a l’smartphone per SMS. La biometria ha vingut per respondre a aquesta complexitat que no para d’augmentar a l’hora d’identificar-nos. El seu gran avantatge és que algunes característiques físiques es mantenen de manera consistent en el temps i són diferenciables fins i tot en el cas dels germans bessons. Per això són una eina ideal per substituir o ampliar els sistemes de contrasenyes que utilitzem habitualment per accedir a edificis, ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius.Això sí, els trets que ens fan únics són tan nombrosos que la biometria no es limita únicament al reconeixement d’una empremta dactilar o el patró de l’iris. També se’ns pot reconèixer fàcilment per la forma de les orelles, l’olor corporal, la forma i estructura de les venes de la mà i fins i tot pel patró dels batecs del cor. La nostra pròpia veu també diu molt més de nosaltres del que pensem: les seves característiques úniques reuneixen més de 100 trets físics i de comportament inequívocs, com és el cas de la longitud del tracte vocal, el passatge nasal, el to o l’accent. De fet, l’estudi de la manera com caminem, movem els ulls o gesticulem és una altra font d’informació que es pot aprofitar per saber si som qui diem que som.Les aplicacions de la biometria en el nostre dia a dia són molt àmplies. Per exemple, ja podem anar al caixer automàtic i fer servir la cara per treure’n diners: el mateix dispositiu és capaç de validar més de 16.000 punts de la cara per assegurar la nostra identificació. A més de tractar-se d’un mètode totalment segur perquè requereix que la persona hi sigui, evita que hàgim de memoritzar diverses contrasenyes i agilitza les operacions. Els passaports electrònics espanyols que s’expedeixen actualment també recullen alguns paràmetres biomètrics. De fet, tenen un xip RFID a la part posterior que permet identificar-ne el titular sense necessitat de passar-lo per un lector. S’hi emmagatzemen la nostra imatge digitalitzada, les empremtes dactilars dels dos dits índexs i les nostres dades biogràfiques. I, parlant de passaports, aviat no caldrà ensenyar-los per viatjar amb avió. Aquest serà el cas dels passatgers que viatgin des de l’Aeroport Internacional de Dubai, que implantarà un sistema de reconeixement facial i escaneig d’iris per identificar-los. Els viatgers només hauran de caminar per la terminal per accedir a l’avió a través d’una “ruta biomètrica” que cobreix les sortides, les arribades, el trànsit, les connexions de conducció amb xofer i l’accés a sales VIP. Oblidar-se la targeta d’embarcament tampoc no serà un problema, perquè ja no caldrà. Entre les tendències més excèntriques en biometria hi ha fer servir el cor per a usos tan comuns com obrir portes o arrancar el cotxe. Ja hi ha dispositius portàtils que monitoren els batecs de l’usuari i els fan servir com un marcador biomètric únic per identificar-lo. Fins i tot s’han desenvolupat sensors que s’instal·len als seients del cotxe i n’avaluen paràmetres com els canvis en la freqüència cardíaca del conductor o el ritme respiratori. Si s’assemblen als d’una persona adormida, el cotxe farà advertències per evitar que el pilot tingui un accident per somnolència i, si cal, es farà càrrec de la conducció. La biometria ja forma part de les nostres vides i s’espera que en els pròxims anys experimenti un desenvolupament espectacular. A més de guanyar en seguretat, el seu ús ens permetrà millorar considerablement les nostres experiències en operar amb el banc, comprar, viatjar i una infinitat de situacions quotidianes més. Aviat ens oblidarem de buscar les claus a totes les butxaques o de recordar aquella contrasenya amb números, lletres i caràcters especials. N’hi haurà prou que mirem a una càmera o, simplement, que deixem que sigui el nostre cor, l’encarregat d’obrir la porta de la casa de la platja.
INNOVACIÓ
Emprendre a Espanya: tràmits per muntar el teu negoci
Pot ser en una conversa amb un amic. O mentre prens tranquil·lament el sol a la platja. Fins i tot pot ser que la inspiració et vingui mentre estàs treballant. Qualsevol moment és bo perquè sorgeixi una idea de negoci que val la pena emprendre. Saps que has trobat un producte o un servei que encantarà a aquest públic potencial que tant el necessita. També saps que ho has d'intentar i que no pararàs fins que ho facis. Sense adonar-te'n, t'has convertit en un emprenedor disposat a conquerir el mercat. Ara comença un camí difícil, però apassionant, que implica la gestió de certs tràmits amb diferents administracions.A Espanya s'han de fer una sèrie de gestions perquè una persona es converteixi en empresari individual o autònom i pugui posar en marxa una activitat empresarial. Segons detalla el Govern d'Espanya, aquests tràmits serien, a grans trets, els següents: - Alta en el cens d'empresaris a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). - Afiliació i número de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Alta en el règim de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Inscripció de l'empresa, afiliació i alta dels treballadors en el règim corresponent de la Seguretat Social. Són tràmits necessaris si es contracten treballadors, que es fan a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Comunicació d'obertura del centre de treball a la Conselleria de Treball de la comunitat autònoma corresponent. - Alta en l'impost sobre béns immobles a l'ajuntament on s'estableixi l'empresa. - Obtenció del calendari laboral a la Inspecció Provincial de Treball. - Alta dels contractes de treball al Servei Públic d'Ocupació Estatal. - Registre de signes distintius a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. - Registre de fitxers de caràcter personal a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. - Llicència d'activitat a l'ajuntament corresponent. El nombre final de tràmits que haurà de fer l'emprenedor dependrà de diversos aspectes, com per exemple si tindrà o no treballadors, o un centre de treball, o el tipus d'activitat que desenvolupi, en funció de la qual pot ser que s'hagin de gestionar permisos addicionals. Aquesta diversitat de tràmits fa que el temps mitjà per muntar una empresa a Espanya sigui de 12,5 dies, superior al d'altres països del seu entorn. Per exemple, a França la mitjana és de només 3,5 i a Portugal se'n necessiten 6,5, segons dades del Banc Mundial. En qualsevol cas, no es tracta d'un termini gaire llarg, gràcies en part a l'ajuda que certs organismes presten als autònoms.Tot i que la llista de gestions és llarga i les institucions davant les quals cal fer-les són diverses, s'han posat en marxa alguns mitjans per facilitar la vida als emprenedors i evitar que hagin de fer gaires voltes per posar en marxa la seva empresa. Una és el Portal Eugo, una finestreta única empresarial (FUE) que permet crear empreses a través d'internet amb un certificat digital. Aquest portal, a més, ofereix eines interactives molt útils, com un catàleg amb tots els tràmits específics que pugui necessitar un negoci per a la seva posada en marxa, com poden ser declaracions, avaluacions, llicències i fins i tot inscripcions en registres o col·legis oficials. Si es prefereix fer els tràmits de manera presencial, es pot anar a algun Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) dels centenars establerts per tot Espanya. El lloc web d'aquest servei inclou eines que permeten que els emprenedors facin anàlisis DAFO, autodiagnostiquin les seves actituds emprenedores, elaborin un pla d'empresa i fins i tot simulin un model de negoci.Posar en marxa una empresa no només requereix disponibilitat de temps per estudiar el mercat, sotmetre la idea de negoci a testos o fer els tràmits necessaris. A més, sol exigir un cert esforç inversor. Per aquest motiu, una de les preguntes més habituals entre els emprenedors té a veure amb les ajudes i incentius que existeixen per donar-los suport en el pas que volen fer. Crear una empresa no només significa dir adeu als caps o apostar per una idea. Les empreses, a més, creen valor per a la societat, a la qual contribueixen creant llocs de treball, generant activitat econòmica i fins i tot pagant impostos. Per aquesta raó, és lògic que es promoguin certs mecanismes per ajudar els que es decideixen a posar en marxa un nou negoci. També en el cas de les ajudes, són diversos els organismes que les poden concedir. Ajuntaments, comunitats autònomes i l'estat solen posar en marxa diferents incentius amb finalitats diverses: implantació de negocis en certes zones, internacionalització o foment de la contractació o d'activitats determinades són algunes de les més habituals. Aquesta diversitat dificulta, en certa manera, la tasca a l'emprenedor que vol saber amb quins suports compta a l'hora de llançar-se al món empresarial. Per aquest motiu, la Direcció General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa ha creat la Guia dinàmica d'ajudes i incentius nacionals per a la creació d'empreses. Es pot consultar a través d'internet i està permanentment actualitzada amb les ajudes corresponents a cada comunitat autònoma que tenen el seu termini d'inscripció obert. Per fer-ho, es basa en la informació publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat, així com en butlletins autonòmics, provincials i locals. A més d'aquestes ajudes, existeix finançament bonificat a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i també hi ha la possibilitat de capitalitzar la prestació d'atur per muntar una empresa. A aquestes ajudes s'hi sumen les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per a nous autònoms i les relacionades amb la contractació de treballadors. Els autònoms també poden trobar suport en entitats com CaixaBank, que a través de MicroBank ofereix línies de finançament per a autònoms i empreses, així com microcrèdits per ajudar-los en els seus projectes. Muntar una empresa no és una tasca fàcil, però els valents que decideixen fer el pas no estan sols. La seva obstinació per ajudar la societat a progressar bé mereix un impuls.
SOCIAL
«Usabilitat» per a un món més fàcil
Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Usabilitat. Aquesta efemèride, que sempre se celebra el segon dijous de novembre, neix el 2005 de l'Associació de Professionals de la Usabilitat per conscienciar sobre la importància de dissenyar productes centrats en l'usuari i que siguin fàcils d'utilitzar. Encara que el terme «usabilitat», que procedeix de l'anglès usability, no està inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, s'utilitza amb molta freqüència en el camp de la informàtica i la tecnologia. No obstant això, també té la seva aplicació en altres disciplines com l'educació, la salut o la comunicació. Aquest neologisme fa referència a l'experiència que té un usuari en interactuar amb un producte o sistema i mesura si l'ús d'aquest producte ha resultat fàcil, còmode, ràpid, fiable i intuïtiu. Per dissenyar un servei «usable» és fonamental posar-se al lloc del client i situar la seva experiència d'ús al centre de les decisions. Per això és molt important tenir en compte aspectes com els temps d'espera, el grau d'atenció que requereixi el producte o servei i, sobretot, l'experiència del primer ús per garantir una bona «usabilitat». Cal no oblidar que la «usabilitat» pretén fer la vida més fàcil i humanitzar la tecnologia. Si el resultat de l'experiència de l'usuari és positiu, és molt freqüent que la persona torni a gaudir dels avantatges del producte i fins i tot en recomani l'ús. Avui, en el marc d'aquest Dia Mundial, se celebren multitud d'esdeveniments a tot el món on es reuneixen professionals, educadors, ciutadans i grups governamentals per assegurar que els serveis i productes que es desenvolupin estiguin centrats en les persones i siguin fàcils d'utilitzar. Aquest any, el tema del Dia Mundial de la Usabilitat és «Dissenyar per al futur que volem» i està inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Els professionals de la «usabilitat» han de dissenyar de manera responsable per garantir que l'accés al món digital sigui còmode i intuïtiu per a tots i tenint en compte el medi ambient. Per part seva, CaixaBank ha demostrat la seva aposta per l'accessibilitat en complir el nivell d'accessibilitat A en el seu servei de banca en línia, i el nivell AA per al seu portal d'Internet. A més, gràcies al projecte APSIS4all, l'entitat ha desenvolupat una solució perquè totes les persones, independentment de les seves necessitats i preferències, puguin operar de manera autònoma en qualsevol caixer. Un altre exemple de l'aposta de CaixaBank per la «usabilitat» són els caixers amb reconeixement facial, una iniciativa per la qual ha rebut el premi de la revista The Banker al millor projecte tecnològic de l'any.
INNOVACIÓ
Hedy Lamarr i altres dones inventores que van transformar el món
Avui, 9 de novembre, és el Dia Internacional de l'Inventor, una data que té un origen curiós: és el dia del naixement de l'actriu austríaca, posteriorment nacionalitzada estatunidenca, Hedy Lamarr. La vida de Lamarr va ser, mai millor dit, de pel·lícula: de família jueva, va néixer a Viena el 1914, quan la ciutat encara era la capital de l'Imperi austrohongarès. Va iniciar estudis d'enginyeria als 16 anys però, atreta també per les arts escèniques, els va acabar abandonant. Va provar sort en el teatre berlinès i després va iniciar la seva carrera cinematogràfica a Txecoslovàquia, on va protagonitzar, quan encara no havia fet 20 anys, la polèmica pel·lícula Èxtasi, que es va estrenar el 1933. L'enrenou que va suscitar va ser tal que, disfressada de la seva assistenta, va haver d'acabar fugint del seu marit, el seu país i el nazisme, viatjant primer a París i després a Londres. Allà va conèixer Louis B. Mayer, el president de la Metro-Goldwyn-Mayer, qui li va oferir un contracte en el mateix vaixell que els portava als Estats Units. Així, Lamarr va arribar a Amèrica i va acabar convertint-se en una estrella de Hollywood, protagonitzant nombroses pel·lícules en les dècades dels 30 i els 40, i rivalitzant amb la gran actriu del moment, Vivian Leigh d'Allò que el vent s'endugué. Per què es va decidir llavors que el Dia de l'Inventor fos la data de naixement d'una actriu de Hollywood? El motiu cal cercar-lo en Hedy Lamarr, superdotada segons els seus professors d'infància, que tenia una vida paral·lela com a científica. I entre pel·lícula i pel·lícula, quan la Segona Guerra Mundial es trobava en les seves albors, va desenvolupar la tècnica de l'espectre eixamplat, la funció de la qual és trobar l'espectre de freqüència disponible per enviar dades i senyals a través dels sistemes de telecomunicacions. O, dit d'una altra manera, va inventar el sistema perquè dues emissions no se superposin, molt similar al que avui dia segueixen utilitzant tecnologies tan habituals com el Bluetooth o el wifi. Hedy Lamarr no va registrar la patent del seu invent, sinó que la va cedir a l'exèrcit dels Estats Units, contribuint d'aquesta manera, des de l'anonimat, a la victòria dels aliats, que basant-se en els seus treballs havien creat un sistema de guia per ràdio per a torpedes que era capaç d'evitar les interferències de les potències de l'Eix. Molts anys després, l'inventor i empresari alemany Gerhard Muthenthaler va proposar triar la data de naixement de Hedy Lamarr, el 9 de novembre de 1914, com a homenatge a tots els inventors del món, però principalment a l'oblidada Lamarr, que va morir el 2000 i que no va ser incorporada a la National Inventors Hall of Fame fins 14 anys després de la seva mort. Però Hedy Lamarr, la vida de pel·lícula de la qual serà adaptada aviat en una sèrie, no ha estat, ni de bon tros, l'única dona inventora que ha passat per la història de puntetes. Recordem només algunes d'elles: El primer model de serra circular va ser patentat el 1810 per una dona, la nord-americana Tabitha Babbitt, gràcies a la qual tots podem practicar el bricolatge avui dia. El 1845, Sarah Mather va patentar el periscopi amb la intenció que servís per estudiar les profunditats de l'oceà. Com el de Lamarr, el seu invent va ser posteriorment adoptat per l'exèrcit dels Estats Units per detectar vaixells de guerra i altres amenaces ocultes en el mar. Mary Anderson, una dona de negocis d'Alabama, va inventar el 1903 l'eixugaparabrises, que posteriorment totes les marques de cotxe han inclòs en els seus models. La idea li va venir quan va observar un conductor de tramvia detenir-se amb freqüència per netejar els vidres en un dia de pluja intensa. I naturalment, també poden considerar-se grans inventores les més conegudes Ada Lovelace, qui va crear el primer algoritme en ple segle XIX i és considerada la primera programadora d'ordinadors, o les guanyadores del premi Nobel Marie Curie (en dues ocasions, Física el 1903 i Química el 1911) i Gertrude Bell Elion (Fisiologia i Medicina el 1988). Grans dones, moltes vegades oblidades, han contribuït als avenços més revolucionaris de la societat i, a vegades, van ser les precursores de petits i grans invents que utilitzem avui dia. I és que no podem negar que sense la seva participació la història hauria estat molt diferent.CaixaBank duu a terme diverses iniciatives per impulsar el talent femení. Com a exemple, juntament amb Microsoft Ibèrica, ha creat Wonnow, un programa per fomentar la diversitat i reduir la bretxa de gènere en els sectors STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). WONNOW són uns premis d'àmbit nacional, destinats a alumnes universitàries de les carreres STEM amb menys presència femenina. El guardó té com a finalitat promoure, posar en valor i estimular l'excel·lència, tant acadèmica com personal, de les dones estudiants universitàries d'aquestes àrees, donant visibilitat social a l'esforç, la tenacitat i la capacitat femenina en aquests camps. Una altra de les finalitats d'aquest programa és donar més visibilitat a aquest tipus de carreres per contribuir al foment de les vocacions científiques i tecnològiques en nenes i adolescents. Així, no només es treballa per la igualtat de gènere, sinó que també es proposa una solució a l'escassetat general de vocacions científiques i tecnològiques, cosa que comença a ser un problema greu a Espanya i a Europa.
SOCIAL