Internalitzar l’RSC en la cultura corporativa, la clau de l’èxit?

12 Juny, 2018

Internalitzar l’RSC en la cultura corporativa, la clau de l’èxit?


“Per prosperar al llarg del temps, cada companyia no només ha de generar resultats financers, sinó que també ha de mostrar com contribueix positivament a la societat”, opina Larry Fink, el CEO de BlackRock, l’inversor més gran del món. Però Fink no es refereix exactament a ser més filantròpics, sinó que la seva proposta consisteix més aviat a revisar el model de negoci mateix: a ser conscient del fet que “cada empresa ha de tenir el seu negoci ben fonamentat en alguna cosa més que els beneficis”, tal com aclareix el professor de l’IESE Antonio Argandoña, en què aquesta “alguna cosa més” és la contribució específica que cada empresa es proposa fer a la societat a què pertany.

Amb aquest plantejament comença l’últim Quadern, RSC i cultura corporativa, de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa d’IESE, en el qual s’aborda la necessitat d’internalitzar la responsabilitat social corporativa (RSC) a través de la cultura corporativa i s’examina quins elements d’aquesta última han de tenir en compte els directius per aconseguir una assimilació eficaç de l’RSC com a model de negoci.

Per fer-ho, el Quadern repassa en el seu primer apartat l’evolució històrica del concepte d’RSC. Seguidament, examina per què aquest procés d’internalització troba en la cultura corporativa la dimensió idònia per dur-se a terme. I finalment, analitza quins elements de la cultura corporativa adquireixen una rellevància especial a l’hora d’executar aquesta transformació en tots els nivells de l’empresa.

L’interès compartit per professionals i acadèmics per materialitzar l’RSC dins de cada organització posa en relleu que l’única manera d’assumir una veritable responsabilitat social és atorgant a aquesta una competència directiva dins l’empresa. Així, doncs, la cultura corporativa es presenta com l’eina idònia per fer que, en el si de cada organització, l’RSC passi a formar part del seu ADN corporatiu, amb la qual cosa s’aconsegueix que aquesta responsabilitat s’exerceixi de manera transversal en tota l’organització i no únicament com una tasca de màrqueting, de filantropia o de compliance. En definitiva, l’RSC constitueix un desafiament concret i transversal en la cultura de cada organització.

Ara bé, prossegueix el Quadern, “l’adopció d’una responsabilitat social per part d’una empresa no exigeix necessàriament que aquesta faci o es preocupi per assumptes diametralment oposats a aquells directament corresponents a la seva tasca empresarial”. L’RSC de les empreses no consisteix a atribuir aquestes responsabilitats noves, sinó a fer que les empreses es preocupin per l’impacte que la seva activitat té sobre els grups amb què opera directament.

Finalment, l’adopció de l’RSC per part de les organitzacions representa un desafiament més des del qual apel·lar a la cultura corporativa, ja que l’adopció d’aquesta responsabilitat exigeix que aquesta adquireixi una competència directiva i que la seva presència sigui transversal en l’organització.

Altres possibles punts de reflexió que planteja el Quadern “RSC i cultura corporativa” de la Càtedra CaixaBank són la relació existent entre l’entorn econòmic i l’àmbit social; la qüestió de la sostenibilitat, un dels grans temes als quals s’està prestant atenció en àmbits de recerca, de desenvolupament i empresarials, i, finalment, queda pendent també abordar de forma més detallada com gestionar i orientar un canvi en la cultura corporativa d’una organització.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *