Ja ho deia Aristòtil: l’home és un animal polític. El filòsof grec va recollir aquesta sentència en la seva obra La política i no es referia precisament al fet que tots portem un parlamentari a dins. Al·ludia, més aviat, a la capacitat que tenim els humans per relacionar-nos i viure en societat. Som gregaris i necessitem els altres per realitzar-nos. Per això, l’amistat és un dels principals fonaments sobre els quals construïm la nostra felicitat.
Tenir —i mantenir— amics és tan important per a la humanitat que l’ONU ha decidit celebrar el 30 de juliol el Dia Internacional de l’Amistat. L’organisme la considera una de les manifestacions fonamentals de la solidaritat, que és la que ajuda els pobles a fer front a enemics comuns. Per exemple, el canvi climàtic, la pobresa o la malaltia, la solució global als quals cerquen els països a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) formulats per l’ONU mateixa.
A escala individual, l’amistat ofereix beneficis similars: els amics ens ajuden a afrontar i superar problemes, celebren amb nosaltres les alegries i ens ofereixen consol quan les coses van mal dades. És tan beneficiosa la seva influència que, sense saber-ho, fins i tot ens ajuden a estar més sans.