La entrada en vigor fa poc de les noves tarifes elèctriques a Espanya ha posat de manifest no només la complexitat dels agents que intervenen en la fixació dels preus, sinó també la de la factura en si mateixa.

Segons l’OCU, l’11 % dels consumidors no sap com interpretar la factura de la llum. Amb els últims canvis en la facturació, la seva lectura s’ha complicat encara una mica més.

Si vols saber tot el que t’explica la factura, el primer que has de saber és si estàs adscrit al mercat lliure o al regulat.

–  Al mercat lliure, el preu es fixa entre l’empresa comercialitzadora i el client. És a dir, la comercialitzadora ofereix als seus consumidors una sèrie de tarifes amb diferents maneres de facturar el consum i amb preus fixats per contracte. Un exemple són les tarifes planes: el preu del kWh és igual a qualsevol hora del dia. També hi ha tarifes que ofereixen trams amb preus diferents. A més, al mercat lliure també hi ha altres modalitats de contracte, com la discriminació horària o el preu indexat.

Els clients, lliurement, trien entre les tarifes que ofereixen les diferents companyies comercialitzadores. Aquesta modalitat té l’avantatge que el consumidor sempre sabrà per endavant el preu de facturació del seu consum, que està subjecte a la tarifa del seu contracte.

–  Mercat regulat: la tarifa més habitual és la coneguda com a preu voluntari al petit consumidor, o PVPC. En aquesta modalitat, el preu de l’electricitat varia cada hora del dia i cada dia de l’any. S’estableix diàriament al mercat majorista d’electricitat, el pool elèctric, en funció de l’oferta i la demanda. Només les comercialitzadores de referència poden oferir als seus clients la facturació a través del mercat regulat.

Saber la potència que tens contractada és important, ja que es factura en funció d’aquesta. Així, doncs, si la teva potència és molt elevada, estaràs pagant una factura més cara. Una opció per estalviar és sol·licitar a la teva comercialitzadora una baixada de potència, però has de tenir en compte el següent:

–  Si abaixes massa la potència, et saltaran els fusibles o els ploms. Això vol dir que la potència contractada no és suficient per fer servir alhora diversos aparells.

–  Abaixar la potència sol ser gratis, però apujar-la té un cost associat. Consulta-ho a la teva companyia elèctrica abans de sol·licitar una baixada de potència.

La teva factura ha de reflectir la potència o potències que tens contractades. Recorda que ja és possible disposar de dues potències diferents segons horari: és una de les novetats que introdueix la nova factura de la llum.

Altres elements que poden influir en la teva factura són els excedents de l’autoconsum i o el descompte per bo social , si n’ets beneficiari. Aquesta informació queda recollida a la factura.

A la secció de dades hi trobaràs la teva empresa distribuïdora, la teva comercialitzadora i la teva tarifa concreta. S’hi han d’indicar els trams punta i vall, perquè sàpigues en quins moments és més car o barat el kWh

A la teva factura també hi consten els costos derivats del transport i la distribució de l’energia, l’impost especial sobre l’electricitat (5,11 %) i el lloguer de l’equip de mesura (el comptador). Des del juny del 2021, aquests imports s’han de separar dels càrrecs de la factura.

En aquesta secció de la teva factura és on trobaràs una de les últimes novetats: l’IVA, que era del 21 %, passa a ser del 10 % de manera temporal, fins al 31 de desembre del 2023 i mentre el preu del mercat majorista estigui per sobre dels 45 euros per MWh de mitjana mensual (des del març supera els 60 euros). Aquesta baixada beneficiarà només els petits consumidors, és a dir, aquells que tinguin una potència contractada inferior als 10 kW.

La nova estructura de peatges no permet que els consumidors domèstics triïn tarifes amb un, dos o tres peatges d’accés. Per defecte, amb la nova factura, els consumidors sempre tindran tres peatges, que es corresponen amb les tres franges horàries, en què la llum és més barata o més cara.

Aquests peatges afectaran de manera immediata els consumidors que estiguin adscrits al mercat regulat. L’impacte per als usuaris del mercat lliure dependrà de com els ho traslladi la comercialitzadora.

Els tres períodes dels peatges d’accés són hores punta (el més car), hores planes (preu intermedi) i hores vall (el més econòmic). El fet que l’energia sigui més o menys barata en aquests tres trams té a veure amb aquests peatges. L’objectiu d’aquest canvi és fomentar l’eficiència energètica a les llars.

Són costos regulats que cobreixen altres aspectes del sistema elèctric. Els costos més importants són els costos del règim especial de les energies renovables, de la cogeneració i de la generació amb residus (Recore); la cobertura del dèficit d’anys anteriors (dèficit tarifari), i la compensació del 50 % del sobrecost de la generació als territoris no peninsulars.

L’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica, conegut com a cost de generació, que suposava un 7 % de recàrrec, quedarà anul·lat temporalment durant el tercer trimestre del 2021.

Si ets al mercat lliure, el preu ja es fixa al contracte que tinguis amb la teva comercialitzadora.

En cas que siguis al mercat regulat, hi ha diverses modalitats per facturar el teu consum.

– El PVPC

Les comercialitzadores de referència, a través de les tarifes PVPC, facturen en funció dels preus del pool elèctric. El pool és el mercat majorista de l’electricitat, on aquesta es compra i ven cada dia. El responsable del seu funcionament és l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE), en què intervenen productores, distribuïdores i comercialitzadores. L’oferta i la demanda d’energia són determinants per fixar el preu per kW cada hora del dia. Pots consultar diàriament els preus que se t’aplicaran l’endemà a partir de les 20.15 hores al web de Red Eléctrica Española (REE).

–  Preus fixos

Les comercialitzadores de referència poden facturar en el mercat regulat amb un preu fix, sempre que aquest preu estigui publicat prèviament a la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC).

Amb aquestes indicacions, ja pots interpretar la teva factura de la llum i entendre el preu que en pagues.

El sector turístic és estratègic per a l’economia espanyola, tant per la seva contribució directa com per l’impacte indirecte que té en altres sectors. Mostra d’això és que per cada treball generat en turisme es generen 1,41 llocs de treball a la resta de l’economia.

Tanmateix, la irrupció de la pandèmia per COVID-19 ha suposat un dur cop per al sector, que ha vist com el PIB turístic queia un 70% el 2020 en comparació de l’exercici anterior. Un any després de l’inici de la crisi, el turisme comença la seva reconstrucció enfrontant-se a una sèrie de reptes, segons detalla un estudi realitzat per Monitor Deloitte amb líders del sector:

• Reforçar un teixit empresarial que ara és fràgil. A prop del 90% de les empreses té menys de sis empleats i una capacitat limitada d’inversió.

• Lluitar contra l’alta estacionalitat i la concentració a les zones de costa.

• Modernitzar una planta hotelera obsoleta, amb una edat mitjana de més de 9,5 anys per edifici.

• Digitalitzar-se.

• Aconseguir atreure un turisme de més valor. El turisme espanyol té alta dependència del Regne Unit, Alemanya i França, però els turistes procedents d’aquests països gasten entre un 20% i un 40% menys a Espanya del que invertirien en altres països.

• Aprofitar l’oportunitat del turisme receptiu. A Espanya per a les agències de viatges i turoperadors espanyols és principalment un negoci emissor.

• Invertir per mantenir la sostenibilitat del sector. Espanya és líder en aquest àmbit, però necessita inversió per mantenir la posició

El Pla de recuperació, transformació i resiliència del Govern d’Espanya (PRTR), a través del qual es canalitzaran els fons europeus Next Generation, preveu en el component 14 el Pla de modernització i competitivitat del sector turístic, amb una inversió total estimada de 3.400 milions d’euros per a quatre grans línies:

1) La transformació del model turístic vers la sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial

2) La transformació digital dels destins i les empreses turístiques

3) La posada en marxa de plans de resiliència específics en territoris extrapeninsulars

4) L’impuls a la competitivitat mitjançant el desenvolupament del producte turístic, de l’eficiència energètica i de l’economia circular

Les oportunitats que ofereixen aquestes línies d’inversió recollides en el Pla per a les empreses del sector turístic resideixen en:

• “Industrial data space”. Consisteix en el desenvolupament d’un espai de dades amb intercanvi massiu per a l’impuls del big data i la intel·ligència artificial. Les empreses interessades podran accedir-hi a través d’instruments de col·laboració publicoprivada (subvencions, compra pública innovadora i convocatòries competitives per a projectes pilot). Està previst que el 2022 es dugui a terme un desemborsament de 40 milions d’euros i el 2023 arribin un total de 60 milions.

• Entorn de solucions digitals estil “app store”. Desenvolupament d’un entorn col·laboratiu per proveir un catàleg de solucions digitals per als processos de gestió del sector turístic. Es podrà accedir a aquesta línia mitjançant un consorci de col·laboració publicoprivada que gestionarà les inversions, l’operació i el manteniment de les solucions digitals.

• Convocatòries per a les empreses perquè presentin els seus projectes innovadors focalitzats en l'”Última milla”. Programes adreçats a associacions d’empreses, preferentment pimes, per al desenvolupament de projectes d’innovació i de base logística: internet de les coses, big data, 5G, ciberseguretat o apps mòbils. Seran convocatòries anuals de subvencions que s’espera que siguin en concurrència competitiva. Està previst que es desemborsin 25 milions el 2021, 45 milions el 2022 i 10 milions el 2023.

• Economia circular i eficiència energètica. Actuacions centrades en la transició i la renovació del parc d’edificis turístics per anar cap a un model “més verd”, gestió de residus i millores en instal·lacions i equips. Està previst que aquestes mesures s’activin a la darreria del 2021. Les ajudes es distribuiran a escala autonòmica i hi haurà tres convocatòries anuals de projectes, amb coinversió privada d’aproximadament el 30% i justificació anual del grau d’execució. En aquest cas, es combinarà el finançament no reemborsable i els préstecs reemborsables amb càrrec al pressupost nacional del Fons per a la Competitivitat Turística (FOCIT). La previsió és que el 2021 es desemborsin 50 milions d’euros; el 2022, 120 milions i el 2023, a prop de 50 milions d’euros.

Tot i que encara queden aspectes per definir, la Comissió Europea ja ha donat el vistiplau al PRTR, que permetrà l’arribada de 150.000 milions d’euros a Espanya durant el període 2021-2023 per a la recuperació econòmica. A l’expectativa de concretar-ne els detalls, les empreses poden començar a preparar projectes relacionats amb les principals línies del pla que els permetin accedir als fons Next Generation a través de les diferents convocatòries.

L’ús de tècniques d’engany per aconseguir credencials bancàries i dades personals ha estat històricament un dels objectius principals dels ciberdelinqüents. Una de les vies més utilitzades fins ara ha estat el phishing, un frau que utilitza el correu electrònic com a mitjà per aconseguir informació confidencial dels clients i fer-la servir posteriorment de manera il·lícita.

Però aquests mètodes evolucionen i es transformen en una altra mena d’atacs molt més sofisticats i avançats, com el que uneix el frau a través de l’SMS amb una posterior trucada telefònica que, suposadament, fa el banc mateix.

Aquesta tècnica que uneix smishing i vishing funciona de la manera següent:

1. La víctima rep un missatge de text (SMS), suposadament de CaixaBank, en què se l’alerta que “hem detectat intents d’accés sospitosos al seu compte”, “ha d’activar el seu sistema de seguretat web” o bé “el seu compte quedarà bloquejat”. Sempre incorpora un enllaç que s’ha de clicar. Aquest missatge de text pot aparèixer juntament amb altres missatges que ha emès CaixaBank amb anterioritat.

2. Quan clica en l’enllaç, el client passa a un web fals, on se li sol·liciten dades bancàries i personals, com l’identificador i el PIN d’accés a la banca online, el telèfon de contacte i, en alguns casos, numeració de targetes bancàries.

3. Un cop el client ha introduït les dades, aquestes arriben al ciberdelinqüent, que fa una trucada telefònica a la potencial víctima fent-se passar per CaixaBank. En alguns casos, la trucada pot mostrar un número de telèfon legítim del banc, tot i que realment es tracta d’una “màscara” que oculta el número de telèfon des del qual s’emet la trucada.

4. El ciberdelinqüent es presenta com a empleat de CaixaBank i informa la víctima que hi ha moviments sospitosos al seu compte. Per resoldre’ls, li sol·licita les claus personals i li demana que signi la retrocessió de les operacions a través de CaixaBank Sign. És possible que, per donar més credibilitat a la trucada, el ciberdelinqüent emeti missatges de text falsos informant sobre les gestions que està duent a terme.

5. Amb tota la informació que ha recollit, el ciberdelinqüent aconseguirà tenir accés a la banca online de la víctima i farà pagaments i transferències que la víctima signarà com a part de l’engany.

Recorda que mai no has de facilitar les teves claus secretes ni dades personals a través de cap canal.

CaixaBank es pot comunicar amb els seus clients en cas que sigui necessària alguna verificació, però en cap cas no sol·licitarà claus secretes ni dades bancàries ni demanarà signar retrocessions d’operacions.

Si detectes operacions sospitoses al teu compte o has facilitat les teves dades en el que creus que és una campanya de frau, posa’t immediatament en contacte amb el teu gestor d’oficina o truca al 900 40 40 90.

La definició del pla per a la recepció dels fons europeus Next Generation avança a pas ferm. Tot i que encara hi ha molta incertesa sobre la data en què començaran a arribar els fons, ja s’han publicat algunes convocatòries a les quals les empreses poden optar per desenvolupar projectes que encaixin amb les verticals definides al ‘Pla de recuperació, transformació i resiliència’ (PRTR).

El mes de juny de 2021, s’havien confirmat dos projectes estratègics (PERTE) relacionats amb la indústria de l’automoció verda i connectada i amb el desenvolupament d’un sistema nacional de salut capdavanter. La previsió és que s’obrin quatre PERTE més relacionats amb la indústria aeroespacial, l’agricultura sostenible i eficient, l’espanyol en la intel·ligència artificial i la generació energètica mitjançant hidrogen verd.

Les empreses amb plans que encaixin en aquestes línies i desitgin optar als fons europeus han de tenir en compte que, per elevar la probabilitat de rebre’ls, els seus projectes han d’intentar complir una sèrie de condicions:

– Presentar un projecte de finançament público-privat.

– Pla alineat als quatre eixos estratègics del PRTR.

– Capacitat tractora per a pimes, negocis i autònoms.

– Projecte d’impacte d’àmbit nacional o que afecti diverses comunitats autònomes.

– Clar benefici sectorial i no solament individual.

– Caràcter innovador.

– Participació de diverses empreses o sectors.

– Capacitat de tracció en termes econòmics i d’ocupació.

Una vegada confirmat que el projecte que l’empresa desitja presentar encaixa amb la convocatòria, és necessari analitzar si els seus termes i condicions la fan convenient per a la mateixa empresa.

En aquest sentit, és important valorar:

– Tipus d’ajudes a les quals es pot optar: subvenció, crèdit o combinació.

– Imports mínims i màxims establerts: dins el rang, si requereix fragmentar o consolidar.

– Agrupacions i abast de la convocatòria: individual, consorci o agrupació amb centres d’R+D.

– Compatibilitat amb altres ajudes: decidir si és viable o si implica cost d’oportunitat.

– Tipus de despeses elegibles: de personal, equipament o col·laboracions externes.

– Temps de recepció dels fons: avenç parcial o total o contra justificació de despeses durant la convocatòria o en finalitzar aquesta.

– Data d’inici del projecte/despesa: projecte ja iniciat o projectes nous.

Amb els passos previs definits, és hora de presentar-se a la convocatòria. Aquests són els punts clau que cal atendre:

1. Comprovar els requisits: l’empresa ha de revisar les bases reguladores del programa de finançament, verificar si hi ha barreres d’accés tècnic a la convocatòria i analitzar si els costos elegibles i el percentatge màxim de finançament cobreixen les seves expectatives.

2. Preparació de la documentació: l’empresa ha de completar la memòria model proporcionada per l’Administració pública detallant, entre altres coses, informació tècnica del projecte, informació administrativa de l’entitat i documentació acreditativa de les actuacions, com ara ofertes o pressupostos.

3. Gestió i tramitació d’ajudes: enviament telemàtic de la sol·licitud. Una vegada presentat l’expedient i fins a la seva revisió per l’avaluador, l’empresa podrà completar-lo amb informació addicional o canvis mitjançant la plataforma de l’Administració pública corresponent.

4. Justificació del bon ús de l’ajuda rebuda: completat el projecte, s’ha de justificar la realització de l’actuació segons els objectius establerts. En alguns casos se sol·licitarà un informe d’auditor extern per acreditar les despeses de personal involucrades en el projecte.

Si ets una empresa i desitges ampliar informació sobre com accedir als fons europeus, pots visitar l’espai Fons europeus Next Generation a caixabank.cat.

La irrupció de la COVID-19 va suposar un cop dur per a l’economia mundial. La diferent evolució de la pandèmia per països ha portat algunes economies a recuperar-se abans que d’altres. Mentre els Estats Units es troben de ple en una etapa expansiva, l’eurozona i alguns països emergents es trobaven durant el primer trimestre de 2021 en una fase de contenció.

Per ajudar a la recuperació de les diferents economies, la Unió Europea ha dissenyat els fons Next Generation UE, un pla d’estímul econòmic per als països membres per valor de 750.000 milions d’euros que permetrà a les empreses transformar-se i generar ocupació en un entorn incert, complex i ple de tensions de liquiditat i rendibilitat.

Aquests fons no es distribuiran equitativament entre tots els països de la Unió Europa, sinó que les economies que hagin estat més afectades per la pandèmia rebran una quantia superior. És el cas d’Espanya i Itàlia.

Del total de fons NextGEN, Espanya rebrà 150.000 milions durant el període 2021-2026. Per donar sortida a aquests fons, el Govern ha dissenyat el Pla de recuperació, transformació i resiliència, que té com a objectiu “fomentar a curt termini la recuperació després de la crisi sanitària, impulsar a mitjà termini un procés de transformació estructural i portar a llarg termini a un desenvolupament més sostenible i resilient des del punt de vista economicofinancer, social, territorial i mediambiental”.

S’han definit quatre pilars en què canalitzar els fons: transformació digital, transició ecològica, cohesió social i territorial i igualtat. També s’han fixat 10 components principals:

– Rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana (6.820 milions d’euros)
– Estratègia de mobilitat sostenible, segura i connectada (6.667 milions d’euros)
– Pla de xoc de mobilitat sostenible en entorns urbans i metropolitans (6.536 milions d’euros)
– Impuls a la pime i Pla de digitalització de les pimes (4.894 milions d’euros)
– Modernització de les administracions públiques (4.315 milions d’euros)
– Connectivitat digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G (3.999 milions d’euros)
– Nova política industrial Espanya 2030 i Estratègia d’economia circular (3.782 milions d’euros)
– Pla nacional de competències digitals (3.593 milions d’euros)
– Pla de modernització i competitivitat del sector turístic (3.400 milions d’euros)
– Desenvolupament del sistema nacional de ciència i innovació (3.380 milions d’euros)

Una vegada la Comissió Europea i el Consell Europeu aprovin el pla, els fons arribaran al Govern d’Espanya, que els repartirà entre els ministeris i les agències públiques, les comunitats autònomes i les entitats locals.

Els fons arribaran a tots els sectors, mides d’empreses i ciutadans, tot i que encara està pendent de veure el repartiment per tipus de beneficiari. El que sí que se sap és que els sectors estratègics en què s’invertirà seran el turisme, l’automoció, la construcció, el sector agroalimentari, l’energia i les telecomunicacions, sectors castigats per la pandèmia i, al seu torn, sectors de futur.

El repartiment dels fons serà transversal, des de grans empreses a petites empreses i ciutadans.

Està previst que els fons europeus es distribueixin a través dels projectes estratègics, coneguts amb la sigla PERTE, les licitacions de contractes públics de l’administració i les convocatòries per a projectes privats i publicoprivats.

Per poder optar a aquestes ajudes, cal que els aspirants compleixin una sèrie de requisits fiscals, legals i de solvència i, a més, presentin una sèrie de característiques específiques relacionades amb la convocatòria en què participen.

Mentre es concreten tots els mecanismes, les empreses poden anar prioritzant i adaptant els seus projectes i es poden anar posicionant per optar a les ajudes.

És important que identifiquin els projectes que consideren més viables i que estiguin alineats amb les inversions prioritàries (Estratègia de mobilitat sostenible, segura i connectada; Rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana; Modernització de les administracions públiques; Pla de digitalització de les pimes; Full de ruta del 5G; Nova política industrial Espanya 2030 i Estratègia d’economia circular; Pla nacional de competències digitals; Sector turístic; Desenvolupament del sistema nacional de ciència i innovació i Integració de les energies renovables en el sistema elèctric). També és recomanable que els projectes que presentin tinguin impactes en el treball i en el teixit productiu del país.

Mentre posen a punt els seus projectes, les empreses poden monitorar el llançament de convocatòries i de concursos públics i inscriure’s en el registre com a interessades en projectes estratègics una vegada anunciat pel Govern i obert.

John Van Hengel és el pare dels bancs d’aliments. Després d’una vida més o menys acomodada treballant com a conductor de camions, gerent de vendes i publicista en una revista, aquest home nascut a Phoenix (Arizona) donava vida, sense saber-ho, al moviment de solidaritat més gran en l’àmbit alimentari.

El voluntari, després d’escoltar el testimoni d’una mare que alimentava els seus nou fills amb excedents dels supermercats, va decidir implicar-s’hi. Un forn cedit per la basílica de St. Mary es convertia, així, en el primer magatzem de productes comestibles que albergava aliments i els distribuïa a aquelles famílies que els necessitaven.

Han passat més de cinquanta anys des que es va crear el primer banc d’aliments gràcies a Van Hengel i des de llavors aquests espais s’han estès pel món per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Es calcula que cada any es llencen a les escombraries més de 7,7 tones d’aliments només a Espanya. Un excedent que la indústria alimentària, particulars o empreses no aprofiten, però que és apte per al consum.

Amb la finalitat de fer arribar els aliments a aquelles persones que més ho necessiten, els 54 bancs d’aliments i els més de 3.300 voluntaris que formen la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) treballen diàriament per donar suport a persones en situació de pobresa severa.

Dues voluntàries classifiquen els aliments rebuts als magatzems de FESBAL

L’engranatge per distribuir més de 158 milions de quilos de menjar a l’any a Espanya no és senzill, però la professionalitat i, sobretot, la gran cadena solidària en què s’impliquen particulars, empreses i indústria alimentària fa possible l’impossible: atendre més d’un milió i mig de persones.

Gràcies a les aportacions dineràries i en espècie fetes, els bancs d’aliments reben o compren aliments que, un cop ordenats i classificats per part de voluntaris per assegurar les seves perfectes condicions de consum i transport, es lliuren a gairebé 8.000 entitats benèfiques que atenen directament els beneficiaris de les ajudes.

“La distribució d’aliments entre els bancs es fa segons el nombre de beneficiaris que atén cada centre i segons l’índex de pobresa de cada província”, explica el director de FESBAL, Miguel Fernández. “Les conseqüències econòmiques de la COVID-19 han provocat una recessió generalitzada, però que afecta principalment les zones en què els sectors econòmics de l’hostaleria i el turisme són la font principal d’ingressos”, aclareix.

La crisi ocasionada per la pandèmia ha provocat que el perfil de persones que acudeixen als bancs d’aliments s’hagi ampliat. “Hi trobem famílies que abans de la crisi tenien rendes mitjanes o baixes, parelles joves amb fills a càrrec, joves universitaris amb feina a mitja jornada o a l’hostaleria, persones que es troben en ERTO o desocupades, o persones grans que amb la seva pensió alimenten la seva família”, explica el representant.

Sens dubte, l’últim any està suposant un repte en tots els àmbits i els bancs d’aliments no en queden al marge. “No podem abaixar la guàrdia. El temor més gran és que les existències als bancs d’aliments siguin insuficients per atendre la demanda d’ajuda de tantes persones que avui ho necessiten”, assenyala Fernández.

Per tal de continuar atenent les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa” i CaixaBank van posar en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments per aconseguir que més d’un milió i mig de persones puguin tenir accés a aliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; a través de CaixaBank NOW, tant a l’app com al web, i per mitjà del portal Caixabank.cat, per a aquells que no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

“Aquest és un any de recuperació, però s’espera que el creixement econòmic sigui més robust el 2022, per la qual cosa el repte més gran és que la ciutadania espanyola, empreses i administracions, que sens dubte tenen un gran cor, continuïn col·laborant per cobrir la demanda d’ajuda alimentària, que desafortunadament persistirà”, conclou el director de FESBAL.

Cada persona és un món. Això, lluny de ser un desavantatge, és el que afavoreix l’existència d’una societat cada vegada més heterogènia. Les diferents cultures, creences, punts de vista i circumstàncies personals componen una diversitat que acaba enriquint aquesta societat. El futur és, sens dubte, divers. Per aquesta raó, fa dècades que l’ONU mateixa impulsa iniciatives per acabar amb xacres com el racisme, el masclisme, l’homofòbia o la transfòbia als diferents països.
Però la defensa de la diversitat no és només una qüestió de grans tractats i normatives. La ciutadania també hi pot fer molt per impulsar la convivència pacífica en una societat canviant i heterogènia. Per aconseguir-ho, l’empatia és fonamental. Una qüestió que ha abordat el Mes de la Diversitat de Voluntariat CaixaBank a través de diferents seminaris web i tallers.
Amb aquesta iniciativa, els voluntaris de CaixaBank han tingut l’oportunitat d’escoltar l’experiència de persones que viuen en primera persona alguns dels desafiaments a què ha de fer front la diversitat. Un exercici que permet aprendre sobre els seus antecedents, creences i realitats per afavorir la inclusió i la igualtat.
En concret, les activitats van abordar tres grans temàtiques: el racisme a Espanya, la diversitat sexual i la igualtat com a cultura empresarial. Del testimoni dels diferents ponents se’n treuen algunes claus que tots podem aplicar per aconseguir una societat més inclusiva i justa.

German Jones Ndjoli, expert en història africana, escriptor i activista, va compartir algunes de les claus sobre el racisme a Espanya a través de la seva ponència. Jones aposta per l’establiment de polítiques actives de visibilització i promoció de la diversitat que generin espais d’interacció social i equitat.
És una manera de combatre aquest racisme estructural que consisteix “en totes aquelles persones que ocupen una posició de responsabilitat i poder i que, sense estar coordinades ni tenir un pla, formen una estructura que actua amb prejudicis racials. Això provoca que s’invisibilitzi i discrimini sistemàticament les persones negres”.
Pel que fa al paper de les empreses, Jones considera que, igual que escoles i universitats, han de ser llocs representatius de la societat i implicats en els seus reptes. “La visibilització i promoció de les minories, així com l’establiment de reglaments específics per protegir-les i perseguir aquesta mena de discriminacions, més enllà de ser necessaris, haurien de ser obligatoris per combatre el racisme a l’entorn laboral de manera efectiva”, va destacar.

Quan parlem de diversitat sexual, ho fem sobre la dimensió sexual de les persones pel fet de ser-ho i com els modes, matisos i particularitats de cadascuna d’elles formen l’única norma existent pel que fa als sexes. És a dir, el sexe que és una persona, més que els genitals i les pràctiques que hi fa.
Per a Aitzole Araneta —sexòloga, tècnica d’igualtat i de participació—, s’està avançant en el reconeixement d’aquesta diversitat, tot i que queden reptes pendents, com “la construcció d’una pedagogia social que abordi i expliqui la diversitat sexual”. D’aquesta manera, les generacions futures podran veure-la com una cosa totalment normal. Es tracta que etiquetes com la de persona trans siguin “simplement un adjectiu més, com poden ser-ho rossa o ros”.
“La diversitat sexual és cosa de tots”, va subratllar l’experta durant la seva intervenció. “Som éssers sexuats, i això vol dir que ens anem construint en aquesta dimensió sexuada com a homes i dones començant per la fisiologia, seguint amb els rols culturals de gènere i acabant amb la nostra psique”. Per aquesta raó, Araneta aposta per invertir temps a eliminar prejudicis, escoltar activament i valorar els testimonis de totes les persones per ajudar a veure-les com el que realment són i a acceptar la seva dimensió sexual.

Com més equilibri hi ha entre dones i homes en empreses i organitzacions, més productivitat, innovació i capacitat d’adaptació. Es tracta d’una realitat que ja tenen present inversors de tot el món, que aposten cada cop més per donar suport a aquelles empreses que incorporen la igualtat com a cultura empresarial.
Precisament per convertir la igualtat en cultura empresarial, aquest valor s’ha d’integrar en l’estratègia de l’empresa i, a més, rebre l’impuls de la direcció i els òrgans de decisió. “Només així s’aconsegueix que es vagi impregnant en tota la plantilla i en els processos interns”, va apuntar Yolanda Fernández, directora de la Federación de Mujeres Progresistas (FMP), durant la seva intervenció en el Mes de la Diversitat.
Per aconseguir aquest objectiu, Fernández indica una sèrie de passos, que inclouen el compromís de l’empresa i la creació o consolidació d’aquesta cultura inclusiva i igualitària.
La sensibilització i formació de la plantilla, especialment d’alts càrrecs i comandaments intermedis, així com el disseny i la implementació d’un pla d’igualtat, serien el següent esglaó. “Si ja el tenen, les empreses han de considerar aquest pla com un full de ruta que han de seguir i no com un document que es té al calaix d’un despatx”, va puntualitzar. També resulta especialment important l’avaluació periòdica dels avenços aconseguits.

Les conclusions del Mes de la Diversitat de Voluntaris CaixaBank van recollir també una sèrie de consells perquè tots puguem ajudar a construir una societat més inclusiva:
– Promou el llenguatge inclusiu: al principi pot costar, però és important promoure fórmules de llenguatge inclusiu que fomentin el sentiment de pertinença.
– Sigues conscient de si ets verdaderament inclusiu: en aquest sentit, resulta útil fer un “tàndem d’inclusió” amb una persona coneguda. Així és més fàcil detectar les faltes d’inclusió.
– Respon davant les conductes discriminatòries: si les observes, no callis.
– Aborda la diversitat sexual amb els nens: convé fer-ho des que són petits, sense por i amb naturalitat.
– Crea un canal de diversitat i inclusió a la teva empresa: hi podreu compartir notícies i bones pràctiques que aneu coneixent. És important que els temes formin part del dia a dia de l’empresa.
– És divers el teu cercle personal? Si no hi ha persones diverses, esforça’t per conèixer-les i escoltar-les per entendre la seva realitat. Fes-ho des d’una postura de tolerància i flexibilitat: t’enriquirà enormement.
– Celebra festes i esdeveniments que són importants per a altres persones: per exemple, Hannukah, el Black History Month o la Setmana de l’Orgull Gay.
Entre tots podem preservar i reivindicar aquesta diversitat que tant de bé fa a la nostra societat. La inclusió i l’empatia són les eines que ens ajudaran en aquesta tasca, que concerneix autoritats, empreses i ciutadans.

En els darrers anys, l’economia mundial ha emprès un procés de transformació que pretén compatibilitzar el desenvolupament a llarg termini amb els interessos de la societat i del planeta. En aquest nou context, analistes i inversors miren amb lupa que una empresa doni beneficis, però que alhora sigui conscient de l’impacte que genera en l’entorn en què opera. És a dir, que sigui sostenible.

Per desenvolupar una estratègia de gestió responsable, les empreses es poden basar en els pilars ESG, criteris d’índole ambiental, social i de govern corporatiu que contribuiran a definir la seva missió com a companyia i a mesurar si és coherent amb el seu negoci.

L’aplicació d’aquests criteris en l’estratègia empresarial comporta moltes oportunitats, a més d’haver de fer front a algun risc, tal com expliquen els experts Borja Miranda, Joan Fontrodona i Sandra Pina en la presentació del quadern «Horizonte ESG – Compromiso y consistencia», elaborat per la Càtedra CaixaBank de Sostenibilitat i Impacte Social de l’IESE.

Però, per on pot començar una empresa a l’hora d’emprendre una tasca tan complexa? El director general de Morrow Sodali, Borja Miranda, recomana que les companyies es plantegin dues preguntes ben senzilles: per què i per a què es fa. «No tan sols es tracta de respondre al que demanen els clients, sinó també de mirar més enllà. Es tracta de generar beneficis, de fer créixer el valor de la companyia i de fer feliços els grups d’interès, entre altres qüestions», subratlla l’expert.

Entre els requisits imprescindibles per emprendre aquest camí amb certes garanties d’èxit hi ha la complicitat dels nivells superiors de l’empresa. «Si no compto amb el suport dels accionistes i de l’alta direcció, ho tindré molt magre perquè aquest exercici requereix la implicació de molts departaments», destaca Miranda.

A més a més, Borja Miranda també recomana identificar tant les palanques de creació de valor com les de risc, així com els diversos stakeholders als quals l’empresa ha de cuidar. I aconsella tenir en compte que la necessitat de fer reporting o d’establir calendaris per complir objectius pot alterar el funcionament dels departaments, que necessitaran una coordinació adequada. «Resulta important alinear incentius salarials amb els objectius marcats, i també un bon reporting: tot aquest esforç no servirà de res si no ho comunico adequadament. No tan sols per una qüestió de reputació, sinó també perquè l’inversor està delerós tant per conèixer el que estic fent com per veure com es materialitza», indica.

A l’hora de desenvolupar una estratègia ambiental, social i de govern corporatiu cal tenir en compte vuit qüestions:

1. Canvi climàtic: les empreses han de calcular quina és la seva contribució a l’escalfament global i planejar com limitar al màxim l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle sense que els seus costos i serveis se’n ressentin.

2. Recursos naturals: és necessari que les companyies coneguin fins a quin punt la seva activitat contribueix a l’estrès hídric, com afecten les seves activitats als ecosistemes i comunitats locals on operen, així com justificar i demostrar que fan un ús el més eficient possible de les primeres matèries. Cal tenir en compte que l’escassetat de recursos naturals pot comportar més impostos pel seu ús i la volatilitat de preus.

3. Contaminació i deixalles: fins a quin punt l’activitat de l’empresa està alineada amb la implementació d’una economia circular i de quina manera s’ha d’adaptar per adoptar-la.

4. Oportunitats mediambientals: la mateixa sostenibilitat pot obrir portes a les empreses relacionades amb el desenvolupament d’una tecnologia neta, la construcció verda i les energies renovables, totes elles recollides en el Pacte Verd Europeu.

5. Capital humà: considerat un dels grans actius de les companyies, és important que les empreses siguin eficients i sostenibles en la gestió laboral, que vetllin per la salut i la seguretat dels seus professionals i que contribueixin al seu desenvolupament.

6. Responsabilitat sobre el producte: les empreses s’han de fer càrrec dels riscos que comporten els seus productes i/o serveis per a la salut i la seguretat dels diversos grups d’interès, bé siguin consumidors o altres. És imprescindible que apostin per la circularitat dels productes físics i que tinguin cura de la privacitat dels usuaris, sobretot en l’entorn digital.

7. Activisme stakeholder: és important conèixer els riscos que es podrien derivar d’una onada d’activisme relacionada amb els grups d’interès. Les corporacions han de saber valorar les seves aportacions per convertir-les en oportunitats i millorar la relació entre la seva forma de pensar, de fer i de dir.

8. Govern i comportament corporatius: una empresa no podrà tenir un impacte ambiental i social adequat sense un govern i un comportament corporatius sans. És vital que comprovin que la composició de la junta d’accionistes reflecteixi la diversitat, la inclusió i la sostenibilitat de l’empresa, que siguin transparents en la rendició de comptes i en el pagament d’impostos i que tinguin un comportament ètic

Les empreses que vulguin incorporar criteris ESG a la seva estratègia han de ser coherents amb aquesta decisió perquè els seus grups d’interès també ho percebin.

Això és degut al fet que la integració de la sostenibilitat no és tan sols una qüestió d’imatge. De fet, requereix una anàlisi profunda que vagi més enllà de la mera reacció a allò que demana la societat.

Per a Joan Fontrodona, autor juntament amb Philip Muller del quadern «Horizonte ESG», hi ha dos nivells en aquest sentit: «les empreses que poleixen alguns aspectes per adaptar-s’hi i les que van a un nivell més profund, que els permet entendre quin és el seu paper en la societat. No tan sols es tracta de canviar coses perquè la societat ho demana, sinó també de reflexionar i, fins i tot, de repensar el propòsit de la meva empresa».

Sandra Pina, directora general de Quiero i directora de Sustainable Brands Madrid, coincideix amb Joan Fontrodona en la importància d’aquest aspecte i va un pas més enllà: «ha d’haver-hi un equilibri entre allò que fa una empresa i allò que diu». Segons el seu parer, resulta important «ser humils i no pretendre ser perfectes, i també cuidar la coherència, sobretot en grans organitzacions amb milers de persones, en què aquest aspecte pot resultar complicat».

 

Per a Sandra Pina, tot aquest treball ha de respondre a un propòsit clar i realista: «No es pot pretendre salvar el món des dels negocis, sinó trobar la contribució de cada empresa i fer-ho de manera autèntica. Per exemple, una companyia que vulgui contribuir a solucionar el problema de la desigualtat, ha de parlar abans amb organitzacions socials que tinguin aquest objectiu en el seu propòsit i descobrir com pot aportar-hi valor. Això li permetrà ser ambiciosa en el seu propòsit, però sempre des d’un punt de vista realista», apunta Pina.

Des de fa uns quants anys, assistim a un procés d’empoderament femení i reducció de les desigualtats per qüestió de gènere. Aquesta meta, a la qual ja s’han sumat moltes empreses, és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que ha marcat l’ONU, en la seva agenda per al 2030, per assolir una societat més justa per a tothom.

Els grans canvis no es produeixen d’un dia a l’altre; necessiten un cert temps i, de vegades, un catalitzador que els propiciï. Conscients d’això, l’Associació Espanyola de Directius (AED) i CaixaBank han posat en marxa un programa de lead mentoring per impulsar la presència de dones directives en grans empreses.

Aquesta iniciativa, impulsada per CaixaBank, ha congregat també socis corporatius de l’AED, com Enagás, Repsol, Telefónica o Seat, i ha aconseguit aparellar 31 directius i directives, que actuen com a mentors, amb 31 dones mentorades amb un elevat potencial de lideratge.

L’objectiu d’aquest programa és oferir, durant els sis mesos que dura, les eines necessàries per potenciar el creixement personal i professional dels seus participants. I és que el mentoring es basa en un intercanvi d’experiències que no només és enriquidor per a la mentee, sinó també per al mentor o la mentora que l’acompanya.

Eva Núñez (40 anys), directora del Centre d’Empreses a Sant Cugat (Barcelona) a CaixaBank i mentora, assegura que per a ella ha estat tan instructiu com per a la seva mentee. El fet de coincidir amb la seva mentorada i de sentir-se identificada amb les situacions que relatava l’ha duta a revisar les seves pròpies actuacions passades i plantejar-se com extrapolar-les al present i al futur: «Si em torna a passar una altra vegada, en una altra escala, he de ser conscient del que em va passar per no repetir-ho». «T’ajuda a créixer com a responsable de persones», afirma l’Eva, qui, escoltant i assessorant, ha pogut reflexionar sobre la manera en què les seves paraules poden afectar aquells del seu equip que, potser, estan vivint les mateixes situacions que li plantejava la seva mentee.

Gema Gonzalo (46 anys), directora de l’Oficina Store de Paseo de la Castellana a Madrid i mentee, considera que aquest programa li va arribar com baixat del cel en un moment de canvi professional. Per a ella, el fet de poder expressar en veu alta les seves preocupacions, de forma totalment confidencial, i rebre la visió d’una persona externa, acostumada a dirigir grans equips i que només escolta per poder-la ajudar, va ser un impuls per relativitzar problemes i guanyar serenitat.

Tant l’Eva com la Gema, les dues cares d’aquesta moneda, asseguren que el principal problema en l’ascens laboral no el troben a la seva entitat. Molt al contrari, sempre s’han sentit emparades i en igualtat d’oportunitats. No obstant això, totes dues coincideixen que, tant elles com altres companyes, poques vegades s’han vist a si mateixes completament preparades per assumir nous reptes. L’autoexigència és una arma de doble tall que els dificulta avançar en les seves carreres.

«No és que ens posin un fre, sinó que som nosaltres mateixes. Jo soc molt perfeccionista; ho soc aquí i també m’agrada ser-ho a casa». Compaginar la vida laboral i familiar és un repte, però el fet de ser conscient que, efectivament, no es pot ser als dos llocs alhora i escoltar qui ja ho ha fet i veure com ho ha afrontat pot il·luminar el camí per a aquells que, com la Gema, pensen que podrien fer-ho encara millor. Ella considera que és una cosa que porta impresa a l’ADN, però reconeix que la seva mentora l’ha ajudat a veure tot el que ha aconseguit durant el temps que fa que és a Madrid i els fruits que està recollint amb la seva feina. En aquest sentit, l’Eva considera que, com a mentora, ha de transmetre el valor de la paciència i la perspectiva, que les coses no s’aconsegueixen d’un dia a l’altre i que els problemes no són tan greus. Així mateix, creu que per al mentor és fonamental saber donar les eines necessàries perquè la mentee neutralitzi les seves pors i s’atreveixi a saltar a un abisme que, en realitat, no és tan insalvable com sembla. «La generositat i compartir les experiències que un viu normalitzen les pors que altres estan vivint».

Sempre s’ha dit que el professor aprèn tant (o més) dels seus alumnes com els seus alumnes d’ell. No és casualitat, doncs, que els testimonis de mentora i mentee descriguin una experiència transformadora i edificant per a totes dues. Aquesta relació simbiòtica i bidireccional en què s’ha basat el programa està arrelada en les bases mateixes del lideratge: la comunicació i l’empatia.

La comunicació ha estat fluida entre mentores i mentees, cosa que les participants atribueixen al gran encert que ha suposat l’aparellament. El fet de tractar conflictes i inquietuds del teu dia a dia amb una persona que, per bé que exerceix un altre rol en una empresa diferent, comparteix la teva visió i els teus valors fa que es puguin observar amb perspectiva. Aquesta fluïdesa en la comunicació ha servit perquè cadascuna d’elles pugui intentar portar-la a la seva feina, ja sigui cap amunt, per a les mentees, o cap avall, per a les mentores. Atrevir-se a ser visible dins una entitat o ser conscient de la manera en què el clima laboral que generes en el teu equip afecta no només la seva productivitat, sinó també els entorns personals i familiars de les persones que l’integren, repercuteix en un benefici per al professional, per a la persona i per a la societat.

L’aparellament ha estat determinant per a l’èxit del programa. Tal com explica l’Eva, la seva mentee treballa en un altre sector diferent i, per tant, no pot saber quines són exactament les seves dinàmiques o activitats, però sí que pot reconèixer les coses que la preocupen i empatitzar amb les seves pors. Pot ajudar-la a entendre que això que ella identifica com una debilitat pot ser una gran arma. La Gema, precisament, considerava que la seva empatia era una debilitat, però gràcies a la seva mentora ha pogut veure que es tracta d’una eina útil, amb la qual està assolint els seus objectius i sobre la qual es fonamenta la nova fórmula de lideratge cap a la qual tendeixen les grans empreses. «El fet que, dins el món directiu, hi hagi molts colors fa que tots aprenguem de tots i que s’encomani», ens explica l’Eva, que es va proposar com a meta personal trobar altres formes de fer les coses.

La Gema i l’Eva ja havien participat abans en altres programes de mentoring impulsats per CaixaBank internament. Participar en aquest, però, ha suposat el repte d’estendre el coneixement a altres empreses per superar uns obstacles que, al cap i a la fi, no són tan diferents.

La Gema creu que el canvi no es produeix en un dia, en una conversa, però la relació amb la seva mentora l’ha ajudat a guanyar autoconfiança i motivació per continuar creixent: «Em proposo no aturar-me aquí i pensar que puc arribar més lluny d’on em pensava que podia arribar abans d’estar mentorada». Conscient de les eines que li ha aportat el programa, la Gema assegura que tornaria a participar-hi, en qualsevol dels rols, i anima altres a fer el mateix per adonar-se que aquests frens que es posen elles mateixes es poden superar.

Aquesta superació és la que vol transmetre l’Eva, que assegura haver estat mentee fins i tot sense participar en cap programa. Recorda un dels seus referents en concret, una mentora que és el mirall en què es reflecteix la persona que ella voldria arribar a ser. I part d’aquesta meta consisteix a tenir la generositat d’acompanyar altres persones, com la seva mentora la va acompanyar a ella fa deu anys. «Si fem aquesta cadena, acaba arribant, retorna a totes les empreses; és una cosa que va circulant». Una cadena que s’ha d’estendre a totes les empreses perquè guanyem en diversitat, perquè puguem escoltar els que tenen el potencial per millorar la societat i donar-los l’impuls que necessiten per anar creixent.

Després d’un any de pandèmia, sembla que la vida torna de mica en mica a la normalitat. La tornada de la música en viu, amb l’organització de festivals a l’aire lliure que es converteixen en una autèntica experiència sensorial, n’és una bona mostra.

La celebració d’aquests concerts és una fita emocionant en l’etapa actual, però també esdevé tot un repte. Al cap i a la fi, són un punt de trobada de milers de persones i, per descomptat, s’han de celebrar amb totes les mesures de seguretat sanitàries que la COVID-19 comporta.

Per als organitzadors, 2020 ha estat un any complicat amb unes conseqüències econòmiques catastròfiques, ja que es van deixar de celebrar uns 25.000 concerts, segons la Federació de la Música a Espanya, amb pèrdues d’uns 1.000 milions d’euros en facturació directa i uns altres 7.000 en vendes indirectes. En tornar a l’activitat, s’han trobat amb un escenari totalment diferent del que estaven acostumats. El coronavirus ha entrat com un cicló en el món dels festivals.

Encara que organitzar-los s’ha convertit en un desafiament, aquesta mena d’esdeveniments musicals ha de tornar. La cultura sempre és necessària, però encara ho és més després d’haver-se passat un any a mig gas.

L’impacte econòmic que suposen aquests esdeveniments a les zones on se celebren també resulta imprescindible després d’un any complicat, així com la seva capacitat de mobilització solidària, més rellevant que mai.

Com sentir la carícia tan necessària del violí d’Ara Malikian i, alhora, prevenir l’expansió de la COVID-19? Com tornar a vibrar amb Raphael amb total seguretat? Només hi ha un camí: unir esforços. Precisament així és com esdeveniments capaços de reunir desenes de milers de persones es poden tornar a celebrar.

Aquest és el cas de Cap Roig, un festival que fa dos anys va congregar al Baix Empordà (Girona) més de 43.000 persones al voltant de 25 concerts i que aquest any ha decidit tornar amb més il·lusió que mai.

Ho farà en una edició molt especial, la vint-i-unena, amb 23 concerts entre els dies 23 de juliol i 21 d’agost, amb estrelles de primera fila com ara Raphael, Ara Malikian, Passenger, Antonio Orozco, Estopa, Hombres G, David Bisbal, Morat, Love of Lesbian, Aitana, Manel, Els Amics dels Arts o Blaumut. Fins i tot hi actuarà Sara Baras, en un esdeveniment solidari els beneficis del qual es destinaran a projectes de Càritas que ofereixen suport socioeducatiu a infants en risc d’exclusió social.

Si organitzar un festival d’aquestes dimensions en condicions normals és tot un desafiament, fer-ho en plena pandèmia es pot convertir en una odissea.

En el cas del Festival de Cap Roig, el format és un gran avantatge. A diferència d’altres grans festivals que concentren un gran nombre de persones en pocs dies, Cap Roig s’estén durant més de 20 nits, fet que permet repartir l’afluència de persones.

De fet, experts del sector aposten que aquesta mena d’esdeveniments, sense tantes aglomeracions, serà el que triomfi aquest any. Amb tot, se celebraran en circumstàncies extraordinàries que obligaran l’organització a posar una atenció especial per tal de protegir la salut del públic i dels artistes.

«L’experiència d’organització del festival ha estat molt diferent aquest any, ja que l’hem hagut d’adaptar a la nova situació, tot garantint un entorn segur per a tots i tenint en compte les mesures sanitàries i les restriccions anunciades amb relació a la COVID-19». Així resumeix Juli Guiu, president del Grup Clipper’s i director del Festival de Cap Roig, el que suposa organitzar una cita d’aquesta magnitud en circumstàncies de pandèmia.

Les mesures de seguretat necessàries són molt variades, però potser la més bàsica, més enllà de l’ús de la mascareta, és el distanciament social. Encara que a primera vista podria semblar complicat mantenir la distància en un esdeveniment multitudinari com un festival a l’aire lliure, l’organització del Festival de Cap Roig ha trobat la fórmula per aconseguir-ho.

«Hem ampliat l’espai de la grada del públic i hem reduït l’aforament. Pel que fa a la restauració, també hem creat una nova zona Market a l’exterior, amb una extensió fins a sis vegades superior a l’habitual», explica Juli Guiu.

L’excepcionalitat del moment farà que l’ús de la mascareta sigui obligatori a tot el recinte. Totes les zones tindran diversos punts de distribució de gel hidroalcohòlic. Com cada any, el festival se celebrarà a l’aire lliure. Tot i que es tracta d’una circumstància que dificulta la concentració del patogen, l’organització anirà una mica més enllà i assignarà els seients prèviament. També reduirà un terç de l’aforament habitual, per la qual cosa la màxima ocupació serà de dos terços respecte d’edicions anteriors.

A l’hora de controlar l’accés del públic, es faran servir dispositius telemàtics que evitaran el contacte entre les persones. També en el moment d’accedir es farà un control de temperatura a tots els assistents.

La implantació de totes aquestes mesures suposa un esforç important pel que fa a logística, personal i suport econòmic. En aquest sentit, el suport d’entitats com ara CaixaBank, alineada amb els valors que aporta el festival, resulta necessari.

La implicació de CaixaBank en l’organització respon a l’objectiu d’aconseguir que el Festival de Cap Roig mantingui la seva triple vessant: la cultural, consolidant-se com una de les cites musicals més importants d’Europa; la social, amb l’actuació solidària de Sara Baras; i l’econòmica, gràcies a l’important impacte directe i indirecte de retorn econòmic per a la zona on se celebra.

«Una gran part del públic del Festival de Cap Roig no viu ni visita habitualment la Costa Brava», puntualitza Juli Guiu. «Molts d’ells es desplacen únicament per assistir al concert i aprofiten per quedar-se dos o tres dies per la zona. Això té una repercussió directa, per exemple, en l’hostaleria i en la restauració. A més, en l’àmbit intern, el festival representa la generació de 240 llocs de treball fixos». Segons un estudi fet per PwC, l’impacte econòmic de l’edició del 2019 va ser superior als 18 milions d’euros.

L’esforç extraordinari en mesures de seguretat que suposarà l’organització de la vint-i-unena edició ja ha començat a donar els seus fruits fins i tot abans que els primers acords comencin a sonar al recinte de Cap Roig.

«Després d’aquests temps tan difícils, el públic té moltes ganes de tornar a veure concerts i música en directe. Hem estat molt responsables i molt exigents amb la seguretat del Festival de Cap Roig, tot respectant i complint amb totes les mesures sanitàries i de prevenció contra la COVID-19. I el públic està responent molt bé. Només una setmana després de presentar el cartell d’aquesta edició, aconseguim penjar el cartell de sold out en quatre concerts: Manel, Aitana, Estopa i Morat», destaca Juli Guiu.

Més enllà de les múltiples mesures de seguretat i de l’ampliació de l’espai destinat a la celebració de l’esdeveniment, el Festival de Cap Roig pretén, un cop més, superar-se a si mateix. Un afany que afronta, si cal, amb moltes més ganes que mai després del parèntesi que els seus organitzadors es van veure obligats a fer l’any passat.

«Estem molt satisfets i il·lusionats pel cartell que hem presentat enguany. Tenim moltes granes de començar aquesta nova edició, després de la pausa inesperada de l’any passat», reflexiona Guiu. «Tornem amb més força que mai en un any molt difícil i complicat, reunint un cop més grandíssimes estrelles en un cartell amb 23 nits extraordinàries».

Les receptes que aplicarà l’organització en aquest sentit continuaran sent les de sempre: les que, edició rere edició, han fet que aquesta cita hagi reeixit. Bàsicament, continuar fidel al seu estil eclèctic per arribar a un públic com més ampli millor i comptar amb alguns dels artistes més rellevants de l’escena internacional, nacional i local. «A més a més, continuem apostant pel ja consolidat Cap Roig Mini i continuarem potenciant la nit solidària, enguany amb Sara Baras», recorda Guiu.

En una situació d’emergència sanitària, econòmica i cultural, és més necessari que mai unir esforços perquè iniciatives com el Festival de Cap Roig es puguin celebrar amb total seguretat. En el cas de CaixaBank, l’entitat està compromesa amb el desenvolupament d’oportunitats per als territoris en què està present.

Aquest festival és una manera d’impactar positivament a través de la cultura, la dinamització econòmica i la generació d’oportunitats a la zona. També de reunir, un altre cop, milers de persones amb les seves estrelles favorites durant 23 nits. Tot i que de vegades feia la sensació que mai més no tornaria a passar, el fet cert és que aquest trosset de normalitat ja el tenim a tocar.