L’empresa social necessita cert capital per a la seva obertura, creixement o manteniment. D’on treuen els diners les empreses l’objectiu primari de les quals no és el benefici econòmic, sinó que prioritzen l’impacte social? La realitat és que es financen de manera molt similar a qualsevol altre negoci.
Vegem totes les fórmules de finançament d’empreses socials.
En no perseguir el benefici econòmic com a finalitat última, les empreses socials poden tenir un repte superior a l’hora de capitalitzar la seva tasca mitjançant fons propis, especialment en les fases inicials. Això és així perquè les opcions de monetització solen ser molt més limitades que en la venda de productes o serveis convencionals.
També poden veure’s més limitades en les vies de finançament tradicionals, en què sovint l’impacte social no es valora com a benefici del projecte, com recorden alguns informes recents. No obstant això, disposen d’un bon nombre d’instruments de finançament que els permetran obtenir els fons que necessiten, alguns dels quals fins i tot dissenyats a la seva mida.
Els socis fundadors acostumen a ser els primers a posar capital i temps propi per posar en marxa l’empresa.
Aquest tipus d’emprenedoria és molt vocacional i tendeix a relacionar-se amb alguna situació personal del passat dels socis, per la qual cosa resulta normal involucrar familiars en el finançament del projecte, sobretot al principi.
Sovint, les empreses tendeixen a finançar-se mitjançant préstecs o donacions molt pròximes, com els pares i la resta dels familiars, els amics pròxims i fins i tot persones una mica més perifèriques que confien en la idea original, com ara coneguts o amics d’amics que han sentit a parlar sobre el projecte.
El mecanisme de crowdfunding o micromecenatge és una forma molt aconsellable per a les empreses socials, precisament pel seu vessant de suport a la societat que forma la «multitud» (crowd en anglès). El finançament participatiu s’adapta perfectament a aquest tipus d’empreses, que cerquen alguna cosa més que els diners.
Cada vegada hi ha més models de crowdfunding, encara que destaquen la donació, la recompensa i la inversió. En la primera, els enviaments de diners es fan sense retribució, sense esperar res a canvi i de manera solidària i altruista. En el segon, l’enviament de diners rep a canvi algun tipus d’objecte o servei, com un llibre o una tassa. El tercer és més clàssic: l’inversor cerca recuperar el capital, sovint amb interessos.
El finançament participatiu social pot utilitzar qualsevol dels tres, i fins i tot una combinació de tots juntament amb altres vies.
Segons l’informe La financiación de la Pyme en España de Cesgar, instruments financers com el leasing —contracte de lloguer amb opció a compra—, el confirming —ajornament del pagament de les factures en tenir el suport d’una entitat financera — i el factoring —avenç del pagament per part dels clients— ajuden moltes pimes a finançar-se, encara que no siguin formes massivament acceptades. Poc més del 12 % de les empreses fa ús del leasing, només un 2,8% utilitza el confirming i el factoring l’usa l’1,7 %.
Els business angels —el 63 % encara són homes, tot i que la tendència podria canviar— són un suport important de qualsevol empresa que cerqui capital, i no tots cerquen una inversió amb alts retorns de capital o amb algun retorn.
La filantropia té múltiples vessants i perfils, segons l’informe de CaixaBank i IE University sobre el perfil dels filantrops espanyols. Però sigui quin sigui el per què, el què o el com del filantrop, finançar les empreses socials entra en el seu àmbit d’acció.
També hi ha instruments de finançament d’empreses socials dissenyats a la mida de les necessitats d’aquests negocis. Els préstecs socials, com el Préstec Empresa Social de MicroBank, són un exemple dirigit a projectes que persegueixen metes més àmplies que el benefici econòmic, respectuosos amb el medi ambient, responsables i sostenibles. Aquest préstec és viable gràcies al Fons Europeu d’Inversions (FEI) i InvestEU.