Així controla Hisenda les vendes i els lloguers a les plataformes digitals

Aquest mateix mes de gener ha entrat en vigor una novetat fiscal que afectarà plataformes digitals com ara Wallapop, Vinted o AirBNB i, per extensió, també molts usuaris que en fan ús per vendre-hi o llogar-hi béns i oferir-hi serveis.

Es tracta d’una nova obligació per la qual hauran de compartir amb Hisenda certa informació sobre els seus venedors més actius. Tot seguit, responem els dubtes més habituals.

A partir d’ara, aquestes plataformes han de proporcionar a l’Agència Tributària certa informació sobre aquells venedors, tant particulars com empreses, que hagin fet més de 30 transaccions en un any o que hagin obtingut més de 2.000 euros en vendes.

Ho hauran de fer al mes de gener de l’any següent al període al qual fa referència la informació en compliment de la Directiva (UE) 2021/514 (coneguda com a DAC7).

Això suposa que Hisenda tindrà més informació al seu abast per comprovar que aquests usuaris compleixen les seves obligacions fiscals respecte de les seves activitats en aquesta mena de plataformes digitals.

En concret, les que estan relacionades amb la venda de béns, serveis personals i el lloguer d’immobles o mitjans de transport.

Vegem-ne uns quants exemples: lloguers vacacionals, venda d’articles usats o nous, com ara roba, mobles o eines. També hi entren els serveis com ara cursos online, reparacions d’informàtica o animació de festes. Si llogues el teu cotxe o la teva bicicleta temporalment quan no els estàs utilitzant, també hi compten.

En realitat, aquesta obligació ja existia anteriorment. Per exemple, en el cas de la venda d’objectes, totes les transaccions esporàdiques que suposin un guany patrimonial ja s’havien d’incloure en la declaració de la renda.

Això significa que, si vens una mica per sobre del preu que et va costar, hauràs de declarar el benefici obtingut. En el cas de vendes habituals i que superin cert import anual, fins i tot es pot arribar a entendre que es tracta d’una activitat econòmica com la que fa un autònom o una empresa.

També els lloguers puntuals d’immobles i vehicles s’han d’incloure en la declaració de la renda. I, per descomptat, el cobrament per serveis prestats té les seves pròpies obligacions fiscals.

Pel que fa a la informació dels venedors que compleixin els requisits i que hauran de compartir amb l’Agència Tributària aquestes plataformes, inclou tot un seguit de dades, entre les quals cal destacar:

– Nom, cognoms, data de naixement, NIF i adreça principal (raó social i número de registre en el cas d’empreses).

– Identificador i titular del compte bancari en què es facin els pagaments.

– L’import total dels cobraments rebuts pel venedor cada trimestre i també el nombre de vendes efectuades.

– Les plataformes també han d’informar sobre les taxes, comissions i impostos que hagin retingut o cobrat cada trimestre.

– En el cas de lloguer d’immobles, hauran d’aportar una altra informació, com ara l’adreça dels immobles, quants cops i quants dies s’han llogat, o el tipus (habitatge, garatge, parcel·la, baixos comercials…).

Les plataformes enviaran les dades sobre els usuaris afectats a l’Agència Tributària, en el cas d’Espanya. Tanmateix, això no és tot: els estats membres de la Unió Europea compartiran entre ells, al seu torn, la informació que els remetin les companyies.

Això suposa un major control tant sobre les plataformes que operen en diversos països com sobre els venedors que fan el mateix.

Sí. Aquest mateix mes de gener, les plataformes ja hauran de compartir amb Hisenda informació relativa a usuaris que ja complien els requisits l’any 2023. L’obligació fa referència a les operacions dutes a terme l’any natural anterior. En el cas d’aquesta primera declaració d’informació, es referirà al període entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2023.

Això suposa que, si l’any passat vas obtenir més de 2.000 euros en vendes a través d’aquestes plataformes o vas fer-hi més de 30 transaccions, les plataformes n’informaran Hisenda.

Les plataformes estan obligades a recopilar i comprovar aquesta informació cada any natural. Negar-se a facilitar-los aquestes dades o proporcionar-los informació falsa pot tenir conseqüències: d’una banda, les mateixes plataformes hauran de cancel·lar-los els comptes i impedir-los un nou registre als qui no aportin les dades i que hi estiguin obligats.

I no només això: també podran retenir-los el pagament per les seves vendes fins que no facilitin la informació.

Abans d’arribar a aquest punt, les plataformes hauran d’haver recordat dues vegades a l’usuari la seva obligació després d’haver-la-hi comunicat inicialment. Si en un termini de 60 dies no respon, hauran de prendre aquestes mesures.