Mètode SCAMPER per cultivar millors idees a la teva empresa

El mètode SCAMPER compleix 50 anys, cinc dècades en què ha ajudat les empreses a ser més creatives en les seves reunions de pluja d’idees. Activar el pensament creatiu no és un repte particularment senzill, sobretot si parlem del conegut com a pensament creatiu “fora de la caixa”, que requereix sortir del camí habitual per resoldre un problema.

Dissenyat per Bob Eberlee el 1971, el mètode SCAMPER té una vinculació directa amb els treballs d’Alex Osborne de 1953 sobre la pluja d’idees. Són, per dir-ho així, una millora del brainstorming, i la seva antiguitat no suposa cap invalidació, sinó al contrari: és la prova que aquest mètode ha resistit bé el pas del temps a l’hora de donar suport a la innovació empresarial.

Encara que amb la mateixa funció que la pluja d’idees, el mètode SCAMPER parteix de la base que no totes les persones són igual de creatives o pensen “fora de la caixa” amb la mateixa facilitat, i sorgeix per ajudar-los en la part creativa.

SCAMPER és un acrònim de set accions a aplicar sobre una pregunta: substituir, combinar, afegir/adaptar, modificar/maximitzar, proposar altres usos, eliminar, reorganitzar —en anglès, substitute, combine, add/adapt, modify/maximize/minimize, put to other uses, eliminate, rearrange/reverse—. Per comprendre a fons aquestes accions, vegem-ne un exemple pràctic.

Una empresa està interessada a reduir el seu impacte ambiental, per la qual cosa el departament en qüestió planteja una pluja d’idees amb tots els treballadors. Les millors idees sorgeixen d’aquest tipus d’interaccions obertes. Per fer-ho, se seguirà el mètode SCAMPER.

Pregunta: Com podem reduir l’impacte ambiental de l’empresa?

Substituir. A un treballador se li ocorre que, encara que el que és virtual té cert impacte, ha d’imprimir menys tots els documents, per la qual cosa proposa substituir tot el paper per versions digitals.

Combinar. “I si centralitzem totes les bases de dades de la companyia en una única gran base de dades?”, suggereix un tècnic. En combinar les bases de dades en una de més compacta, el consum elèctric del conjunt és menor.

Afegir/Adaptar. Una treballadora suggereix adaptar el pàrquing de manera que sigui possible que hi aparquin les bicicletes dels seus companys. D’aquesta manera es genera una demanda induïda —pedalejar— de consum gairebé nul.

Maximitzar. Un company decideix que potser és una bona idea completar la proposta anterior i recomana adaptar el pàrquing a les bicicletes, però mitjançant la instal·lació de portabicicletes verticals, maximitzant l’espai disponible.

Proposar altres usos. Al final dels àpats sempre queda alguna gerra d’aigua amb una mica de líquid, i es proposa instal·lar dos bidons a l’oficina que serveixin com a dipòsits d’aigua per regar les plantes.

Eliminar. Atès que la majoria de les escombraries de l’oficina són envasos d’un sol ús, un treballador recomana deixar-los de banda completament, eliminant-los de l’empresa. Per a això es pot afegir un rentaplats.

Reorganitzar. “És possible reorganitzar l’oficina per minimitzar el consum de climatització?”, pregunta un treballador. Encara que el dubte queda sense resoldre, és anotat per al seu estudi posterior.

El principal objectiu del mètode SCAMPER va ser el de potenciar les pluges d’idees i dotar-les de noves eines, per la qual cosa el principal avantatge és el desenvolupament de la creativitat induïda.

Això, al seu torn, fomenta una cultura d’innovació competitiva dins la companyia i fins i tot permet desenvolupar el pensament “fora de la caixa”.

Superar el bloqueig creatiu, fomentar la participació empresarial i la innovació, establir vincles més sòlids entre treballadors, iniciar projectes d’intraemprenedoria o trobar solucions concretes són altres dels seus avantatges.

Com qualsevol altre brainstorming, els empleats que són escoltats a SCAMPER, i que prenen decisions, se senten més valorats per l’organització.

El mètode SCAMPER és una eina més per potenciar la innovació empresarial. Utilitzat amb coneixement, pot convertir-se en un gran aliat a l’hora de trobar solucions que, al seu torn, desemboquin en nous productes i serveis, nous processos organitzatius o sistemes de gestió més eficients, entre altres possibilitats.