Paul Donovan, economista de la Unió Bancària Suïssa (UBS), ha encunyat fa ben poc un nou terme econòmic: la «inflació Instagram» o l’efecte Instagram, que consisteix en la pressió a l’alça en els preus que exerceixen els hàbits de consum que van aparellats al període de reobertura de l’activitat als països que avancen en la vacunació COVID-19.
Aquesta pressió es concentra en sectors com ara el turisme, la restauració o la venda al detall. La raó és que els consumidors, cansats de les restriccions viscudes durant la pandèmia, s’han decidit a gastar en allò que més oportunitats de lluïment té en aquesta xarxa social. És a dir, en vacances, restaurants i roba.
Són articles i experiències que poden, d’una manera o altra, rendibilitzar-se socialment.
Quan els usuaris publiquen a Instagram imatges d’algun d’ells, demostren al món que tornen a viure com s’espera d’ells. I ho aprofiten per oblidar aquests mesos en què els béns de consum es limitaven als aparells, productes o noves tecnologies que es podien gaudir a casa.
Aquest efecte està provocant, segons l’expert en economia, un augment de la inflació en determinats sectors, paral·lel a un descens en uns altres. La lectura que en fa és positiva. Creu que beneficiarà els mercats i també els inversors, ja que es reduiran els preus en els sectors no afectats per la «inflació Instagram». Aquesta circumstància provocaria una baixada de preus general i un augment de la demanda.
