Què és la «inflació Instagram» i com afecta la zona de l’euro

Temps de Lectura: 5 minutos

CaixaBank

05 Octubre, 2021

Paul Donovan, economista de la Unió Bancària Suïssa (UBS), ha encunyat fa ben poc un nou terme econòmic: la «inflació Instagram» o l’efecte Instagram, que consisteix en la pressió a l’alça en els preus que exerceixen els hàbits de consum que van aparellats al període de reobertura de l’activitat als països que avancen en la vacunació COVID-19.

Aquesta pressió es concentra en sectors com ara el turisme, la restauració o la venda al detall. La raó és que els consumidors, cansats de les restriccions viscudes durant la pandèmia, s’han decidit a gastar en allò que més oportunitats de lluïment té en aquesta xarxa social. És a dir, en vacances, restaurants i roba.

Són articles i experiències que poden, d’una manera o altra, rendibilitzar-se socialment.

Quan els usuaris publiquen a Instagram imatges d’algun d’ells, demostren al món que tornen a viure com s’espera d’ells. I ho aprofiten per oblidar aquests mesos en què els béns de consum es limitaven als aparells, productes o noves tecnologies que es podien gaudir a casa.

Aquest efecte està provocant, segons l’expert en economia, un augment de la inflació en determinats sectors, paral·lel a un descens en uns altres. La lectura que en fa és positiva. Creu que beneficiarà els mercats i també els inversors, ja que es reduiran els preus en els sectors no afectats per la «inflació Instagram». Aquesta circumstància provocaria una baixada de preus general i un augment de la demanda.

La inflació a la zona de l'euro

La inflació interanual a la zona de l’euro ha experimentat una pujada sense precedents en deu anys. És la taxa més alta des del mes d’octubre de 2011. S’ha col·locat en el 3,0 % segons les dades d’agost, arrossegada per la pujada dels preus de l’energia. Això no és un fenomen aïllat al món. Ha passat el mateix als Estats Units, on s’ha assolit la taxa d’inflació més alta dels darrers tretze anys.

El preu de les primeres matèries també s’ha disparat i passa el mateix amb els xips semiconductors, que escassegen a tot el planeta.

Els mercats han demostrat la seva preocupació per les fortes pujades de la inflació durant els últims mesos. Això ha afectat molts inversors i els guanys de les accions i dels bons, que s’han vist retallats. Això no obstant, Donovan creu que la «inflació Instagram» serà transitòria.

Segons ell, les empreses de serveis i els restaurants estan ben posicionats per adaptar-se a la forta demanda. Això actuarà com a amortidor de possibles tensions inflacionistes futures. A més a més, quan la despesa es redirigeixi cap a sectors amb més capacitat disponible, la inflació hauria de disminuir.

Davant d’això, hi ha qui són cauts a l’hora de fer previsions, perquè pensen que la pujada de salaris, a mesura que els negocis reobrin i busquin treballadors, podria impulsar els preus a l’alça.

Una nova etapa en l'economia mundial?

Les altes pujades de les taxes d’inflació als Estats Units i a la zona de l’euro també auguren canvis en l’economia mundial. Indicadors econòmics, com ara la inflació, són claus per a la presa de decisions sobre polítiques monetàries. La Reserva Federal ja ha anunciat que, si la tendència continua tal com fins ara, retirarà els estímuls a l’economia el 2021. Això no obstant, també ha tranquil·litzat els ciutadans en assegurar que mantindrà els tipus d’interès baixos, la qual cosa influeix, per exemple, en el preu de les hipoteques de tipus variable.

Segons les previsions de la Comissió Europea (CE), la zona de l’euro passarà un hivern del 2021 relativament complicat, ja que encara està immersa en la pandèmia per COVID-19. Tanmateix, però, recuperarà els seus nivells de producció anteriors a la crisi d’una manera més ràpida del que es va preveure l’any 2020, gràcies a l’impuls del creixement durant el segon semestre del 2021 i al que està previst per al primer del 2022.

Quant a la inflació, hom preveu que en els pròxims anys es moderi. Segons els economistes de CaixaBank Research, la inflació es podria situar en el 2,2 % el 2021 i en l’1,7 % el 2022.