La creixent preocupació de les persones i les empreses pel medi ambient ha donat lloc a tot un ventall de conceptes nous lligats a la paraula “eco”. Des de l’ecoansietat per un futur incert a l’ecoorgull de contribuir de manera positiva al canvi. I la pregunta que ens hem fet tots alguna vegada: què significa “eco friendly“?
Molts d’aquests termes han arribat fins i tot a la comunitat científica, que estudia l’ecoculpa o el respecte pel medi ambient (eco friendly). T’expliquem el significat d’alguns d’ells.
El concepte eco friendly és un dels més repetits i que més convé conèixer. Així que, a la pregunta de què significa “eco friendly“, la resposta és ser respectuós amb el medi ambient. També serveix per relacionar una activitat amb el seu baix impacte ambiental. Això sí, cal tenir en compte que molts d’aquests termes no constitueixen una tipologia formal ni una classificació basada en criteris objectius i auditats.
Per això, per evitar el greenwashing o blanqueig mediambiental, és clau que les empreses que utilitzen termes com ara “eco friendly” puguin avalar aquestes afirmacions mitjançant projectes específics i certificats. Per exemple, contractant únicament energia renovable, no fent servir cotxes de combustió, treballant en exclusiva amb recursos locals o consumint menjar ecològic.
L’eco shame o ecovergonya és un concepte que relaciona una empresa amb alguna activitat particularment nociva i allò que es considera un atemptat mediambiental.
És un terme emprat, en principi, per a companyies que danyen ecosistemes amb la seva activitat.
L’àmbit d’aplicació d’aquest terme creix a mesura que ho fa la sensibilització social i s’adreça a hàbits tan estesos com l’ús de bosses de plàstic o d’un sol ús.
L’eco pride o ecoorgull guarda relació amb treure pit per accions en la línia de l’eco friendly. Per exemple, una marca que hagi reduït de forma auditada les seves emissions de CO2 o que hagi aconseguit que els seus empleats utilitzin el transport públic podria estar orgullosa d’aquestes fites, i utilitzar per a si mateixa aquesta etiqueta.
L‘eco guilt o ecoculpa és un concepte que generalment s’atribueix a persones més que a marques, i guarda relació amb la culpabilitat que sent una persona que, sabent que causa dany al medi ambient, no pot evitar-ho o li costa fer-se càrrec del cost de canviar.
Per exemple, és freqüent en gent que consumeix carn, però voldria no fer-ho, o que condueix, però es veu incapaç de canviar de mitjà de transport. A les empreses existeix el mateix sentiment, tot i que està més distribuït i racionalitzat: sovint no és possible fer tot el que es vol. És el contrari a l’eco pride.
L’eco-anxiety o ecoansietat és un tipus d’ansietat deguda a l’incompliment dels objectius de sostenibilitat i la crisi ecològica. És més freqüent entre les persones més joves, més ben informades i més conscienciades sobre la necessitat de canviar de model productiu, que a més són qui hauran de viure amb les conseqüències de no canviar-lo. Se suma en aquest grup la falta de poder polític que faci realitat un canvi de model, una impotència que angoixa.
L‘eco-paralysis o ecoparàlisi es caracteritza per la incapacitat de respondre de manera significativa als desafiaments ecològics. Pot aparèixer quan hi ha massa opcions d’acció, però aquestes resulten conflictives.
Això passa, a vegades, amb els aliments ecològics: tenen millor cura dels sòls, però solen utilitzar més sòl per quilogram produït. Aquesta paràlisi genera, a més, cansament mental. Pot considerar-se un tipus d’infoxicació o intoxicació per sobreinformació.
L’eco-grief o duel ecològic és una postura una mica derrotista, però sense fonament científic, que implica la consideració de “pèrdua” i gairebé l’abandonament de les pràctiques ecològiques perquè no es veu cap solució viable davant el present.
La realitat és que, fins i tot amb pèrdues irremeiables, qualsevol acció ecològica suposa evitar un deteriorament més gran en el futur.
L’eco-coping o afrontament ecològic és un estat de lluita o confrontació de la crisi ambiental. Se’n sol parlar en termes d’adaptació: les persones són conscients del dany ecològic i l’afronten com a tal. És un exercici de sinceritat que pot ser negatiu (eco-grief) o positiu (mobilització social).
A mesura que l’ecologia forma part, cada vegada més, de la consciència de les persones i creix l’interès per un futur sostenible, aquests termes nous es fan més habituals i part d’un ús quotidià, almenys fins que s’assoleixi un model socioeconòmic qualificable com sostenible a llarg termini. Llavors tot serà eco friendly, qualsevol acció serà eco pride i l’eco grief no tindrà sentit.
