És difícil seguir el pols de la naturalesa des d’una ciutat i, a Espanya, aproximadament quatre de cada cinc persones (81,6 %) viu en una zona urbana, segons l’ONU.
Mentre que aquelles persones que viuen a prop de llocs de cultiu o en zones costaneres tenen més senzill saber quins són els aliments de cada temporada, els que en viuen allunyats només tenen com a referència el que troben a les botigues i supermercats.
En aquests establiments és habitual trobar una mica de tot: taronges de Sud-àfrica al costat de tomàquets de proximitat o gambes de Huelva al costat de llamàntols canadencs. És a dir, productes frescos que estan en plena temporada a Espanya al costat d’altres que no. La qüestió és que triar-ne uns o uns altres és més important del que pugui semblar.
Un aliment de temporada és aquell que es troba en el seu millor moment per al consum en una època determinada de l’any. Tanmateix, aquí cal introduir un matís important: és difícil parlar d’aliments de temporada sense vincular-los a una altra característica, la proximitat.
Això és així perquè, en realitat, un aliment pot estar en temporada pràcticament tot l’any. Per exemple, a Espanya les taronges estan en el seu millor moment entre novembre i abril, mentre que en altres zones com Llatinoamèrica o Sud-àfrica solen estar-ho entre el nostre estiu i començaments de la tardor.
No obstant això, no és el mateix consumir un producte de proximitat que fer-ho amb un altre que ha arribat de l’altra punta del globus. Tampoc no és igual consumir un producte de proximitat quan està en temporada que quan no ho està.
Hi ha molts recursos per saber quan és la millor temporada per a cada producte. Un dels més intuïtius és el portal Soy de Temporada, dedicat als vegetals. Per part seva, Greenpeace ha dedicat un web als millors moments per consumir peixos i mariscos.
La caiguda de les fulles sol venir acompanyada d’unes vistoses cucurbitàcies als horts, les carbasses, que entren en la seva època de més esplendor. Mentrestant, els boscos s’omplen de bolets. Magranes i figues són visitants fugaços el setembre i l’octubre és un mes molt bo pel rave, la remolatxa, les cols i el bròquil. Al novembre, ja comencen a fer acte de presència els cítrics.
La tardor és un bon moment per consumir espècies com el bonítol del Mediterrani, el pop, el calamar o el congre.
Les plantes resistents a les gelades són les que més s’avenen amb l’hivern. És el cas les cols, l’api, l’escarola o el porro. Fruites com el kiwi o l’alvocat i els cítrics com la taronja o la llimona són els que millor estan en aquesta època de l’any.
L’hivern és una temporada en què brillen diferents espècies de peixos i mariscos, com la rajada, el besuc, el llenguado, l’orada o la cranca.
La primavera és una autèntica temporada d’oportunitats per gaudir d’una gran varietat de productes frescos. A principis d’aquesta estació, podem començar a gaudir dels deliciosos espàrrecs, en els quals Espanya és una gran potència.
A l’abril fan acte de presència pèsols, endívies o pastanagues i, cap a final de temporada, arriben les maduixes i algunes fruites d’os, com les cireres.
Al març comença també la temporada de pesca artesanal de la tonyina vermella del Mediterrani, es comencen a veure espècies com l’escórpora i d’altres com l’anxova, el lluç litoral o el llobarro entren en la seva etapa més deliciosa. Finalitzem la temporada amb la gamba de Huelva i la sardina en tota la seva esplendor.
L’estiu és el regne de les plantes solanàcies com els pebrots, els tomàquets o les albergínies, com també de moltes cucurbitàcies com el carbassó, la síndria, el meló o el cogombre. A les fruites d’os com el préssec, la nectarina o la pruna també els agrada aquesta estació, com també a les peres.
També a l’estiu es desenvolupa el període de pesca del bonítol. Peixos com la melva o el verat estan deliciosos en aquesta època de l’any, com també mariscos com la nècora.
Hi ha moltes raons per les quals és beneficiós saber quins són els aliments de cada temporada i consumir-los llavors, especialment en el cas de productes frescos com vegetals, peixos i mariscos.
En general, aquests beneficis es poden englobar en tres grans categories: nutrició, economia i cura del medi ambient.
Que un aliment estigui en temporada significa que està en el seu millor moment. No només és en la seva temporada quan ofereix les millors prestacions organolèptiques, és a dir, quan millor aspecte, gust, textura i aroma té. A més, el seu valor nutricional augmenta: les seves vitamines, minerals i altres aportacions nutritives solen ser òptims.
El que passa amb alguns aliments que procedeixen d’altres països quan no estan en temporada a Espanya és que es recol·lecten abans d’hora. Tornant a l’exemple dels cítrics, els estrangers se solen recol·lectar uns 40 dies abans d’arribar a les nostres botigues, és a dir, amb un índex de maduració prematur, tal com recull El Comidista. Tanmateix, els productes de proximitat i de temporada a Espanya es recol·lecten normalment en el seu millor moment.
Un altre argument a favor de comprar i consumir aliments de temporada produïts en proximitat té a veure amb l’economia, tant la domèstica com la de la mateixa zona on es produeixen.
Quan els productes abunden, com és el cas dels aliments de temporada, el seu preu sol resultar més econòmic que quan escassegen, és a dir, quan estan fora de temporada. A més, consumir-los estimula l’economia del país: productors i distribuïdors locals, entre d’altres, es veuen beneficiats pel comerç d’aquests productes.
També el planeta agraeix el consum d’aliments de temporada i de proximitat. D’una banda, aquesta manera de consumir respecta els cicles naturals de plantes i animals, contribueix a cuidar el sòl dedicat a cultius i optimitza l’ús de recursos destinats a la seva producció.
Un exemple clar en aquest sentit és el de les vedes d’algunes espècies marines, que permeten als animals reproduir-se i desenvolupar-se en les millors condicions possibles per fer-ho.
Una altra qüestió especialment important és la reducció en la petjada de carboni en el nostre cistell de la compra. Segons l’ONU, el 29 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedeix de la cadena de subministrament que porta els aliments de la granja a la taula.
Promoure sistemes d’alimentació més sostenibles, basats en productes de temporada i proximitat, pot ajudar a reduir considerablement aquest factor de l’escalfament global.
És tan fàcil com observar els quilòmetres que recorre un producte des del seu lloc d’origen fins a la nostra bossa de la compra: com menys distància, per norma general, menys emissions. La producció en hivernacles, clau per tenir disponibles productes fora de temporada, té també una important contribució a les emissions de carboni dels cultius.
