Reciclatge, la peça clau de l’economia circular

Si hi ha una lletra de moda, aquesta és la R. Tant és així, que és la clau sobre la qual la Unió Europea ha decidit construir el seu futur sistema econòmic. Aquest nou paradigma es diu economia circular i se sustenta sobre pilars com la reutilització, la reparació o la renovació de productes i primeres matèries. També sobre el reciclatge, una de les pedres angulars sobre les quals es va començar a teixir el concepte d’economia circular fa dècades i que té fins i tot el seu propi Dia Internacional del Reciclatge.

Precisament el reciclatge és un concepte que adquirirà una importància especial després de la pandèmia del coronavirus. Davant d’unes perspectives econòmiques complicades, els beneficis d’aquesta pràctica poden contribuir de manera decisiva a construir la recuperació. Es tracta de passar d’una economia lineal, basada a utilitzar i llençar, a una altra en què cada material compta.

Tot i que quan pensem en el reciclatge ho fem en una ampolla de plàstic dins el contenidor groc o en caixes de cartró que es transformen en un paquet de folis, el fet cert és que els seus avantatges van molt més enllà. Per això, convé tenir-los molt presents la pròxima vegada que ens plantegem la possibilitat d’estalviar-nos la molèstia de separar els residus de casa nostra.

Segurament és el primer benefici que ens ve al cap quan pensem en el reciclatge: el medi ambient se’n beneficia. Per dir-ho d’una altra manera, el reciclatge està directament connectat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, formulats per aquest organisme per crear una societat més pròspera sense posar en perill el planeta. En aquest cas, amb l’objectiu número 13 (Acció pel clima), que anima a prendre mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Segons explica la Unió Europea, reciclar una llauna d’alumini pot estalviar fins al 90% de l’energia que suposa fabricar-ne una de nova. Fer-ho amb un quilo de paper en comptes de portar-lo a un abocador evita l’emissió d’aproximadament un quilo de diòxid de carboni (CO₂) i metà, tots dos gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquest és un altre benefici en què normalment no pensem quan col·laborem amb el reciclatge amb els nostres gestos quotidians, i que té més importància que mai en l’escenari econòmic en què ens trobem. Resulta que estem contribuint a la creació i el manteniment de llocs de treball , un altre dels ODS marcats per l’ONU en la seva Agenda 2030.

En general, invertir en una economia baixa en emissions podria arribar a crear fins a 1,5 milions de llocs de treball, segons càlculs de la Comissió Europea. Si s’implementa totalment la legislació sobre residus de la Unió Europea, es podrien estalviar fins a 72.000 milions d’euros a l’any a tot el territori i crear al voltant de 400.000 llocs de treball.

Això es deu, en part, al fet que el reciclatge té la capacitat de generar deu vegades més llocs de treball que altres tractaments de residus, com la incineració o l’ús d’abocadors. De fet, la incineració requereix una important inversió econòmica, però amb prou feines crea ocupació, tal com subratlla la Fundació Zero Waste Europe.

A més, l’ús més eficient dels recursos a què contribueix el reciclatge suposa la suma de 150.000 llocs de treball per cada punt percentual que augmenti la productivitat d’aquests recursos, tal com estima la Unió Europea.

Reciclar materials i tornar-los a utilitzar suposa extreure menys recursos del planeta, que són limitats. Aquesta és una de les principals metes que persegueix, precisament, l’economia circular. Juntament amb alguns dels esmentats més amunt, aquest avantatge té a veure amb l’ODS número 12 (Producció i consum responsables), així com amb el 15 (Vida d’ecosistemes terrestres) i el 6 (Aigua neta i sanejament).

Conservar recursos naturals com la fusta, l’aigua o els minerals ajuda a frenar la degradació dels ecosistemes i els hàbitats naturals de les espècies salvatges. Això és així perquè s’eviten pertorbacions al sòl, així com les emissions contaminants lligades a la mineria i l’extracció de nous materials. Per exemple, el reciclatge de paper incideix de manera directa en la preservació i la biodiversitat dels boscos perquè redueix la demanda de fusta.

En aquest sentit, CaixaBank aposta per l’ús de paper reciclat a les seves instal·lacions, que el 2019 va assolir el 97,2% del total de paper consumit. Alhora, l’entitat va reduir el seu consum de paper un 14,58% respecte a l’any anterior, en consonància amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat.

Per aconseguir-ho, CaixaBank impulsa la digitalització i la racionalització d’enviaments als seus clients, entre altres mesures. També incentiva la recollida selectiva de residus i la seva gestió i minimització en origen, tal com recull el seu Pla de gestió ambiental 2019-2021.

Reciclar suposa molt més que una suma de petits gestos quotidians. Si tots apostem pel reciclatge, reduirem la contaminació, preservarem els recursos, estalviarem energia, impulsarem l’economia i crearem llocs de treball. Aquesta és la raó per la qual el nou paradigma d’economia circular, inclusiva i sostenible no té sentit sense aquesta R tan important.