Arriben les vacances, època en què es fan realitat tots aquells viatges que fa mesos que planegem. Les maletes, els mapes, les reserves d’allotjament… i els diners!

Per no haver de moure’ns amb efectiu i fer-ho tot molt més fàcil i segur, el més recomanable és utilitzar les targetes de dèbit i crèdit. Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

1. Assegura’t que les teves targetes estiguin activades per poder-les fer servir sense problemes.
2. Comprova el límit i la disponibilitat del teu saldo. Pots modificar-lo a la teva oficina si preveus que necessitaràs més diners per a les teves vacances.
3. Viatja amb una targeta de crèdit i una altra de dèbit. Recorda que a qualsevol oficina de CaixaBank pots portar-te una targeta MyCard al moment (lliurament immediat) sense haver d’esperar als 3-5 dies. És preferible viatjar amb una targeta de crèdit per assegurar-te que puguis operar en tots els sectors inclosos els lloguers de cotxe (rentings) i aerolínies…
4. Confirma que les teves targetes funcionin correctament. Ves a qualsevol caixer de CaixaBank i fes una operació bancària, com per exemple treure diners.
5. No portis mai apuntat enlloc el PIN de les teves targetes; simplement, recorda’l. Si ho prefereixes, pots triar un nou codi que et sigui més senzill de recordar a qualsevol dels nostres caixers. Per a la teva seguretat, et recomanem que no facis servir dades fàcilment deduïbles, com ara la teva data de naixement.
6. Sigues caut. Quan marquis el PIN en caixers i establiments, procura que no el vegin altres persones.

A més, si ets client de CaixaBank, tingues present que amb CaixaBank Now podràs satisfer moltes necessitats encara que estiguis lluny de casa teva, com per exemple consultar el límit de crèdit de les teves targetes i el saldo dels teus comptes, o bé bloquejar les teves targetes de forma temporal o definitiva.

És normal que durant vacances apareguin dubtes. Si tens alguna consulta, pots trucar als nostres telèfons d’assistència les 24 hores del dia: 900 40 40 90 o +34 938 87 25 25 (des de l’estranger).

Els smartphones ens permeten accedir a una infinitat de serveis nous, com pagar amb el mòbil. Si prefereixes disposar de les teves targetes en el mòbil per pagar en comerços contactless, pots fer-ho a través de CaixaBank Now.

En cas de pèrdua o robatori, si ets client de CaixaBank, disposes del servei gratuït CaixaBankProtect, que et protegeix davant qualsevol operació que no hagis fet tu. No oblidis que tens diversos mecanismes per garantir la seguretat de la teva targeta, com ara el sistema d’alertes SMS gratuïts, que t’avisen de les operacions més rellevants efectuades amb la teva targeta. Així, sempre estaràs informat del que passa amb les teves targetes.

En cas que et quedis sense targetes mentre ets a l’estranger per pèrdua, robatori o fins i tot deteriorament, recorda que CaixaBank posa a la teva disposició el servei de CaixaBankProtect Emergency, que ofereix diners en efectiu a qualsevol part del món en menys de tres hores.

La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d’ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions.

La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d’entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants.

El també membre del consell d’Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s’està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l’última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones.

Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l’entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l’entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat.

Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l’eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya.

Altres característiques comunes d’aquesta nova filantropia serien que:

– Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres.

– El retorn de l’acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes.

– Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport.

– El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries.

– Hi ha un interès per mesurar tant l’acompliment de les organitzacions beneficiàries com l’impacte últim de l’acció filantròpica sobre la societat.

La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l’entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d’impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l’organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l’objectiu de destacar l’activitat filantròpica dels seus clients de banca privada.

D’altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d’adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients.

I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.

Aquests dispositius s’han introduït en el nostre dia a dia per a fer-nos la vida més fàcil fins i tot en les finances, revolucionant el concepte de banc.                    

Ja ho van predir Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick a la novel·la i a la pel·lícula 2001. Una odissea de l’espai fa més de 50 anys: el futur de les màquines passa per parlar i relacionar-nos-hi de manera més o menys similar a com ho fem amb les persones. Però el que indiquen els darrers esdeveniments és que el futur potser ja és aquí.

En efecte, la conjunció de diverses tecnologies com la intel·ligència artificial, l’emmagatzematge en núvol, el maneig de grans volums d’informació (big data), el processament de veu natural (PNL) i l’aprenentatge automàtic (machine learning), permet que les màquines no només ens entenguin quan parlem, sinó que ho facin més bé com més les utilitzem.

Totes aquestes tecnologies han permès el desenvolupament tant dels chatbots com dels assistents virtuals. Per chatbots entenem plataformes de “conversa”, normalment per text, a través de serveis de missatgeria instantània o de sistemes de xat en un web. Pel que fa als assistents virtuals, consisteixen en un servei d’intel·ligència artificial que permet que puguem “conversar”, habitualment per veu, amb diversos interlocutors. Els assistents virtuals més coneguts són Siri a l’iPhone i Ok Google en els sistemes Android, però n’hi ha molts més: Cortana a Microsoft, Bixby a Samsung, Alexa a Amazon o Aura a Telefónica, per citar-ne només alguns.

Al món de la banca en línia, les aplicacions per oferir un més bon servei als clients són innombrables. I en el cas concret de CaixaBank, si ja va ser pionera a aplicar la intel·ligència artificial en l’atenció al client quan, el 2017, va llançar seu primer chatbot a través d’imaginBank, el 2018 es va convertir en la primera entitat financera a disposar del seu assistent virtual a Amazon Alexa i Google Home: parlem de Neo, l’assistent virtual de CaixaBank.

També disponible en les aplicacions CaixaBankNow i BrokerNow i al web CaixaBankNow, Neo és capaç de respondre a més de 400 preguntes freqüents sobre les operacions habituals a CaixaBank en una conversa de veu fluida i natural. Per exemple, se li pot demanar ajuda per consultar el saldo, la cotització de les accions, els últims rebuts, contractar un producte financer o fer consultes diverses sobre productes o serveis del banc.

Però el més important és que, en poder fer totes aquestes tasques de forma semiautomàtica, aquests assistents ens permeten guanyar temps per a nosaltres mateixos, per destinar-lo a altres tasques que ens importen més, o que requereixen més implicació per part nostra.

A més, l’actual proliferació d’altaveus intel·ligents de nombroses marques més enllà d’Amazon i Google (per exemple, Apple Homepod o Movistar Home ja són, també, entre nosaltres) sembla indicar que la forma natural de relacionar-nos amb les màquines serà definitivament, si no ho és ja, la veu. Només que, en comptes del 2001, la seva explosió es produirà probablement l’any vinent, el 2020.

El Dia Internacional dels Voluntaris és una celebració que pretén recordar la important tasca que desenvolupen totes les persones que decideixen col·laborar, de manera desinteressada, per fer del nostre món un lloc millor. Se celebra des de 1986, encara que, de fet, el va decretar l’any anterior, el desembre de 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides a la seva Resolució 40/212. Des de llavors, l’ONU, governs i altres organitzacions (com CaixaBank) celebren aquesta efemèride cada dia 5 de desembre.

Un voluntari és una persona que ofereix les seves capacitats per ajudar els menys afavorits i que col·labora per complir objectius mundials, com el número 16 de l’Agenda 2030, que advoca per promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Però el que caracteritza el voluntariat davant d’altres activitats és que: 1. és una activitat desinteressada, 2. té un objectiu positiu i legítim i 3. respon a una necessitat real.

Actualment hi ha moltes maneres d’exercir el voluntariat, depenent de l’objectiu al qual es vulgui contribuir. Els tipus de voluntariat més comuns són:

• Acció social: és el que col·labora per millorar les condicions de vida de persones desafavorides en camps com la pobresa, l’exclusió social, la discapacitat, la migració, etc.
• Voluntariat mediambiental: enfocat a la cura, recuperació i denúncia de les accions que estan danyant el medi ambient, així com a l’ús intel·ligent dels residus (principalment, els plàstics).
• Voluntariat cultural: és el que cerca sumar-se als moviments cívics que volen resguardar la cultura d’un lloc, millorar l’educació i difondre els costums locals.
• Voluntariat de cooperació per al desenvolupament: és el relacionat amb projectes que es desenvolupen en una comunitat pertanyent a un país diferent del qual es resideix. Cerca fomentar el desenvolupament econòmic i cultural en totes les regions i aconseguir, així, més igualtat.
• Voluntariat de protecció civil: el que s’ocupa de reconstruir zones afectades per catàstrofes naturals com ara terratrèmols, tornados, inundacions, sequeres, etc.

Gràcies a la seva capil·laritat territorial, la xarxa d’oficines de CaixaBank dona suport a la Fundació Bancària ”la Caixa” en la seva tasca social, cosa que fa possible que milers de fundacions i associacions amb finalitats socials puguin accedir cada any a les ajudes econòmiques de la Fundació Bancària ”la Caixa” i obtenir la col·laboració de voluntaris treballadors d’aquestes entitats.

Amb la missió de contribuir al progrés de tota la societat, una de les seves prioritats estratègiques, CaixaBank va organitzar, entre el 19 i el 27 d’octubre passats, una nova edició de la Setmana Social, en què van participar a prop de 9.000 treballadors i clients de l’entitat i les seves filials. En total, es van programar 1.674 activitats amb ONG i entitats socials amb què l’entitat financera col·labora habitualment, i es va donar l’oportunitat als seus treballadors i clients de conèixer la intensa tasca social que desenvolupen, així com algunes de les principals necessitats del seu entorn més pròxim.

Més recentment, CaixaBank ha donat l’oportunitat als membres del seu Comitè Consultiu d’accionistes de participar, a través de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa”, en una jornada de voluntariat a la Fundació A La Par de Madrid, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. D’aquesta manera, els integrants d’aquest òrgan consultiu van conèixer la tasca que desenvolupa la Fundació A La Par, creada ara fa 70 anys, que treballa per garantir els drets i la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat.

“Per a nosaltres és especialment rellevant que el Comitè Consultiu d’accionistes conegui a què es destina una part dels beneficis de CaixaBank”, va declarar Rafael Herrador, director territorial de CaixaBank a Madrid.

Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Usabilitat. Aquesta efemèride, que sempre se celebra el segon dijous de novembre, neix el 2005 de l’Associació de Professionals de la Usabilitat per conscienciar sobre la importància de dissenyar productes centrats en l’usuari i que siguin fàcils d’utilitzar.

Encara que el terme «usabilitat», que procedeix de l’anglès usability, no està inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, s’utilitza amb molta freqüència en el camp de la informàtica i la tecnologia. No obstant això, també té la seva aplicació en altres disciplines com l’educació, la salut o la comunicació. Aquest neologisme fa referència a l’experiència que té un usuari en interactuar amb un producte o sistema i mesura si l’ús d’aquest producte ha resultat fàcil, còmode, ràpid, fiable i intuïtiu.

Per dissenyar un servei «usable» és fonamental posar-se al lloc del client i situar la seva experiència d’ús al centre de les decisions. Per això és molt important tenir en compte aspectes com els temps d’espera, el grau d’atenció que requereixi el producte o servei i, sobretot, l’experiència del primer ús per garantir una bona «usabilitat». Cal no oblidar que la «usabilitat» pretén fer la vida més fàcil i humanitzar la tecnologia. Si el resultat de l’experiència de l’usuari és positiu, és molt freqüent que la persona torni a gaudir dels avantatges del producte i fins i tot en recomani l’ús.

Avui, en el marc d’aquest Dia Mundial, se celebren multitud d’esdeveniments a tot el món on es reuneixen professionals, educadors, ciutadans i grups governamentals per assegurar que els serveis i productes que es desenvolupin estiguin centrats en les persones i siguin fàcils d’utilitzar.

Aquest any, el tema del Dia Mundial de la Usabilitat és «Dissenyar per al futur que volem» i està inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Els professionals de la «usabilitat» han de dissenyar de manera responsable per garantir que l’accés al món digital sigui còmode i intuïtiu per a tots i tenint en compte el medi ambient.

Per part seva, CaixaBank ha demostrat la seva aposta per l’accessibilitat en complir el nivell d’accessibilitat A en el seu servei de banca en línia, i el nivell AA per al seu portal d’Internet. A més, gràcies al projecte APSIS4all, l’entitat ha desenvolupat una solució perquè totes les persones, independentment de les seves necessitats i preferències, puguin operar de manera autònoma en qualsevol caixer.

Un altre exemple de l’aposta de CaixaBank per la «usabilitat» són els caixers amb reconeixement facial, una iniciativa per la qual ha rebut el premi de la revista The Banker al millor projecte tecnològic de l’any.

Coincidint amb Halloween, avui, 31 d’octubre, també celebrem el Dia Mundial de l’Estalvi. Un dia que no és tan antic com la nit de bruixes, però poc li falta. Aquesta efemèride compleix 95 anys i es commemora des de 1924.

Aquest va ser l’any en què va tenir lloc, a la ciutat de Milà, el Primer Congrés de l’Estalvi, en què més de 300 representants de 27 països es van reunir per analitzar diverses qüestions sobre l’organització i legislació de les caixes d’estalvis. Durant l’esdeveniment es van prendre dues importants decisions: d’una banda, es va crear l’Institut Mundial de Caixes d’Estalvis, que va escollir Milà com la seva seu durant els seus primers anys; i d’altra banda, el professor Filippo Ravizza va instituir el 31 d’octubre com el Dia Mundial de l’Estalvi coincidint amb la clausura del congrés.

L’Institut va patir diversos canvis fins a la seva refundació el 1994 com a Institut Mundial de Caixes d’Estalvis i Bancs Detallistes i Grup de Caixes d’Estalvis i Bancs Detallistes Europeus (en les sigles en anglès, WSBI-ESBG), amb nova seu a Brussel·les. Tanmateix, la celebració del 31 d’octubre s’ha mantingut invariable des de llavors.

La intenció inicial del Dia Mundial de l’Estalvi era conscienciar la població de tot el món sobre els avantatges que tenia dipositar els seus estalvis en una entitat bancària, en una època, la dècada dels 20, en què molta gent els seguia guardant sota del matalàs. Ja des de les seves primeres celebracions, diverses caixes d’estalvis i altres entitats van començar a participar durant aquest dia, amb activitats com la distribució de llibretes d’estalvi infantil, la publicació d’articles en premsa, la confecció de cartells, l’organització de conferències i concursos, o la difusió de petites pel·lícules publicitàries.

Però, sens dubte, el moment de més auge de la celebració van ser els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan el Dia Mundial de l’Estalvi es va convertir en tota una tradició en alguns països com Àustria, on la mascota de l’estalvi, anomenada Sparefroh («l’estalviador feliç»), compta fins i tot amb un carrer dedicat al seu nom.

Avui dia, en canvi, la celebració s’ha reorientat cap als països emergents, en què bona part de la població encara està sense bancaritzar. Als països desenvolupats, els missatges de les entitats insisteixen a conscienciar els ciutadans sobre la importància de l’estalvi diari i no malgastar el que es té, eliminant despeses supèrflues.

És el cas de CaixaBank, que s’adhereix al Dia Mundial de l’Estalvi, i el web de cultura financera de la qual proposa 10 consells per estalviar diàriament que es poden seguir molt fàcilment. Dividits en dos apartats, la planificació de l’estalvi i la reducció de les despeses, els 10 consells són els següents:

1. Fixa’t un objectiu.

2. Defineix quant i quan.

3. Porta un pressupost.

4. Preestalvia: separa els diners de la teva nòmina quan te la ingressin, sense esperar a final de mes.

5. Porta els diners justos per evitar compres impulsives.

6. Elimina despeses prescindibles: algunes activitats de pagament es poden substituir per altres de similars, però gratuïtes.

7. Redueix el consum energètic: racionalitza el consum i evita desaprofitar energia.

8. Menja a casa o porta un tàper.

9. Utilitza el transport públic o la bicicleta.

10. Cerca formes d’oci gratuïtes.

El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic.

Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia?

 

Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur.

Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”.

En concret, els objectius principals de l’economia verda són:

– Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient.

– Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social.

– Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds.

– Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat.

Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació.

Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.

Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles.

Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern.

En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l’índex d’empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l’àmbit global. És el primer banc de l’Ibex 35 i un dels pocs d’Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l’entitat.

Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social  en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.

Hi ha una manera millor de posar-se en la pell d’un esportista en cadira de rodes que practicar esport amb ell? Existeixen valors i sentiments difícils d’expressar amb paraules. Es necessita alguna cosa més. Per això, uns 300 joves s’han pujat a una cadira de rodes al costat de jugadors del CD Binissalem per jugar el campionat més gran de bàsquet 3×3, celebrat a Mallorca.

Aquest era el repte 7 dels 20 que ha inclòs CaixaBank en el seu programa de 20 reptes que intenta visibilitzar i donar suport a l’esport adaptat en el marc de la campanya Inconformistes de l’esport, arran del seu patrocini del pla ADOP. El seu objectiu consistia en practicar l’empatia, així com fomentar la tolerància i la integració gràcies a una mirada diferent de l’esport adaptat.

En el Moll Vell de Palma de Mallorca, on es va celebrar el torneig, els participants van aconseguir veure la realitat del bàsquet des del punt de vista d’aquells que, per diferents circumstàncies, es veuen obligats a practicar-lo des d’una cadira de rodes.

Van ser els jugadors del CD Binissalem els que van convidar a alguns dels 3.000 assistents a fer unes cistelles amb ells en cadira de rodes. «Dur», «difícil» o «cansa molt» van ser algunes de les descripcions dels participants que per primera vegada van jugar al costat d’aquests esportistes d’elit.

L’Adrián, de 16 anys, va reconèixer que «estava equivocat» en creure que jugar asseguts «era més fàcil» del que la pràctica li va demostrar. En Tomeu, un altre dels participants, explicava que jugar en la cadira «cansa molt». Per damunt de tot, va reconèixer que ja pot empatitzar millor amb les persones que no poden jugar al bàsquet tal com ell fa cada dia. En Joan, per part seva, va descriure la seva experiència com a «molt bonica», en un esport que obliga a treballar especialment els braços per mantenir el ritme de joc.

Tots aquests joves van tenir l’oportunitat de compartir pista amb els protagonistes d’autèntiques històries de superació personal. Un dels jugadors més veterans de l’equip, Tolo Prats, va aplaudir les iniciatives com la duta a terme per CaixaBank, en el marc del patrocini de l’esport paralímpic i que ajuden a normalitzar i visibilitzar l’esport adaptat. «Encara hi ha gent que no s’atreveix a practicar esport en una cadira de rodes», assegurava. Es tracta d’animar a sortir de les seves cases els qui necessiten un impuls per tornar a fer esport després de perdre la mobilitat.

Pere Grimalt, cofundador del club, destacava com l’equip ha passat de quatre integrants a tretze en poc temps. «La gent es va animant i amb accions com la que avui s’ha produït a la Plaça 3×3 CaixaBank resulta més fàcil enganxar-los», explicava.

Sens dubte, les vuit hores de bàsquet al carrer de la cinquena parada del circuit Plaça 3×3 CaixaBank 2019 van servir per complir el setè repte d’Inconformistes de l’esport.

«Donar les gràcies als que sempre hi són», aquest és l’objectiu del sisè repte, dels vint que CaixaBank està duent a terme en el marc de la seva campanya de suport a l’esport paralímpic «Inconformistes de l’esport». Arran del patrocini del pla ADOP, l’entitat ha creat un programa de 20 reptes, fins a Tòquio 2020, a través dels quals dona visibilitat a l’esport adaptat i a les històries dels esportistes i d’aquells que permeten que l’esport paralímpic pugui arribar cada vegada més lluny.

Precisament, aquests són els protagonistes del repte que es presenta: entrenadors, guies, familiars o amics. Els pilars que al costat de la passió i la superació acompanyen els atletes en la conquesta dels seus èxits. «Donar les gràcies als que sempre hi són» col·loca en el punt de mira aquelles persones que sumen esforços i resten dificultats en el dia a dia dels esportistes i en el seu camí cap a la lluita per una medalla, un rècord o una plaça als propers jocs paralímpics.

Aquest és el cas de Miguel Galindo, guia paralímpic, des de fa 17 anys, de l’esquiador Jon Santacana. Amb 9 medalles paralímpiques i 17 en mundials d’esquí alpí, Jon és un dels referents en esquí adaptat del país, però com ell reconeix «Miguel va venir per ser els meus ulls en la pista d’esquí, però es va quedar per alguna cosa més important, per ser el meu amic», i és que la confiança i la bona sintonia entre els dos esportistes ha estat clau durant la seva trajectòria: «Tant entrenant com en la convivència ha estat molt bona perquè hem encaixat molt a nivell personal. D’aquesta manera, tot surt més fàcilment i els problemes sembla que siguin menys», diu Miguel, i Jon assenteix amb el cap: aquesta sintonia els ha portat a ser la parella d’esquiadors més premiada de la història.

Així ho explica Jon a la carta que, amb motiu del repte de CaixaBank, ha pogut dedicar a Miguel i on resumeix 17 anys d’història junts en una sola paraula: «gràcies».

Els límits són mentals per als #InconformistasDelDeporte, persones que demostren dia a dia el seu esperit de superació.
Esports com la natació, l’atletisme o el ciclisme han permès a atletes paralímpics aconseguir un punt d’inflexió en l’àmbit esportiu, però sobretot en el personal. Èxits que són el resultat de moltes hores d’entrenament i que els han permès aconseguir marques rècord.
A continuació, tres esportistes que han batut rècords expliquen les seves experiències:

Ciclisme

Rècord del món en 1 km C5 a Londres 2012 i va tornar a batre’l en el Mundial del 2014.

«Va ser un abans i un després en la meva carrera esportiva, no només pel rècord paralímpic, que segueix vigent, sinó que també és rècord d’Espanya absolut, és a dir, de ciclistes sense discapacitat».

Atletisme

Or i rècord d’Europa en 400 metres T11 al costat de Marcos Blanquiño a Rio 2016.

«Entrenem tota la vida per a aquest tipus de carreres. Era la final d’uns Jocs i el nostre objectiu era l’or, no el rècord. Però estàvem en forma i l’Estadi Olímpic estava perfecte. Va ser la carrera perfecta».

Natació

Rècord en 50 i 100 lliure S5 als Jocs de Pequín 2008.

«Va ser la canya, portava somiant-hi molt temps, i més en un escenari tan bonic com el Cubo i en uns Jocs».