El darrer any ha estat dominat per una paraula: pandèmia. La crisi sanitària i econòmica causada per la irrupció de la COVID-19 ha acaparat l’atenció de tot el planeta i ha esdevingut el gran enemic a combatre. Persones de tot el món continuen preocupades cada dia per l’evolució d’aquest problema, que sembla no deixar espai per a res més.

Sens dubte, la pandèmia ha esdevingut el problema més urgent que ha d’afrontar la humanitat. Aquesta és la raó per la qual governs, empreses i organismes de tota mena dediquen els seus esforços a plantar-li cara. Tanmateix, no és l’únic desafiament que hem de superar. N’hi ha d’altres que no només suposen una greu amenaça per a l’economia de tot el planeta, sinó també per a la vida de milers de persones.

És el cas del canvi climàtic, una amenaça silenciosa que no podem permetre’ns perdre de vista. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula en 250.000 les morts addicionals que provocarà cada any aquest problema a tot el món, entre 2030 i 2050.

Que el canvi climàtic és una de les grans dificultats a què hem de fer front és una cosa que no admet dubte. Tanmateix, enmig d’una crisi global que acapara l’atenció i preocupació dels ciutadans, queda espai per pensar en el futur del planeta? Què passa amb la nostra conscienciació mediambiental en plena pandèmia? Les dades indiquen que no només no s’ha debilitat, sinó que n’ha sortit reforçada. I l’educació ambiental pot ajudar-nos a aprofitar aquest impuls per avançar cap a un futur sostenible.

Segons el dossier “La gran oportunitat verda després de la COVID-19”, recollida per CaixaBank Research en el seu últim informe mensual, la preocupació pel canvi climàtic ha augmentat en els darrers anys, una tendència que no s’ha paralitzat per la irrupció de la pandèmia. En concret, el dossier esmenta una enquesta global d’Ipsos, efectuada la passada primavera, en què el 70% dels participants considerava el canvi climàtic com una crisi de similar envergadura a la causada pel coronavirus.

L’anàlisi també al·ludeix a una enquesta de Pew Research, que indica que el canvi climàtic és la preocupació més gran en el conjunt de països enquestats per segon any consecutiu, fins i tot per davant de l’evolució de la pandèmia o de la situació de l’economia mundial.

Tal com s’explica en el dossier, els efectes de la COVID-19 sobre la conscienciació mediambiental han consistit en un augment d’aquesta, així com en un augment de la percepció dels beneficis que suposa viure en un món menys contaminant. La clau ha estat la reducció de la pol·lució durant les primeres setmanes de confinament estricte, que ha permès a molts ciutadans observar per si mateixos com els beneficiava viure en un entorn més net.

L’augment de la consciència ecològica que ha dut la pandèmia es pot traduir en canvis reals en el dia a dia dels ciutadans cap a un consum més responsable, capaç d’impactar en el canvi climàtic. El dossier de CaixaBank Research apunta, de fet, cap a una finestra d’oportunitat que es produeix ara per consolidar hàbits com l’aposta pels productes locals, que pot ajudar a reduir les emissions contaminants.

També les empreses han girat la vista cap a qüestions mediambientals, tant per la pressió dels seus clients com per la mateixa conscienciació de gestors, accionistes o treballadors. Fins i tot el pla de recuperació europeu Next Generation UE (NGEU) destaca per l’elevat pes que tindran els projectes que contribuiran a la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, a reconstruir l’economia de la zona en clau sostenible.

Amb la consciència mediambiental en un grau i un abast mai vistos fins ara, el moment no pot ser més propici per afrontar definitivament l’amenaça del canvi climàtic. En aquest context, l’educació ambiental és la millor eina que tenim a l’abast per apuntalar-la.

Es tracta, bàsicament, d’ajudar els ciutadans a augmentar la seva comprensió sobre els desafiaments ambientals que afrontem i, amb aquesta, facilitar la presa de decisions informades i responsables sobre això.

Tal com enumera el Consell Europeu, l’educació mediambiental persegueix cinc objectius principals: conscienciar les persones sobre els problemes que pateix el medi ambient; aportar els coneixements necessaris en temes mediambientals; generar més interès cap a la conservació del planeta; compartir aptituds útils per resoldre els problemes mediambientals; crear sentit de responsabilitat en les accions que fem tots cada dia i reflexionar-hi.

Es tracta d’un procés continu que ens permet saber quins gestos poden ajudar a afrontar problemes com el canvi climàtic, així com les conseqüències i impactes que tenen les nostres pròpies accions.

En aquest sentit, hi ha molts recursos que podem aprofitar, com ara els tests per posar a prova els nostres coneixements sobre el canvi climàtic o llistes d’accions en la nostra vida quotidiana que ens permetran ajudar a construir ciutats més ecològiques.

Els beneficis que una adequada consciència mediambiental suposen per al planeta són il·limitats, especialment si la inculquem en els més joves, que són els qui recolliran el nostre testimoni en la cura del planeta. No hi haurà un millor moment que el present per començar a cultivar-la.

L’ efecte papallona, vinculat a la teoria del caos, assegura que l’aleteig d’un insecte a Hong Kong pot provocar una tempesta als Estats Units. Ambdós conceptes s’empren per explicar una cosa tan complexa com l’univers, que és un sistema caòtic, flexible i impredictible. Potser sigui l’única manera d’aclarir perquè una sèrie de fets aparentment inconnexos entre ells, sobre els quals els historiadors encara no han arribat a posar-se d’acord, va desembocar en la I Guerra Mundial. I perquè alguns dels seus efectes econòmics encara es deixen notar avui dia.

La Gran Guerra va acabar fa un segle amb l’armistici de Compiègne, després de provocar la mort de més de 17 milions de vides humanes. El conflicte va canviar l’economia global i ho va fer per sempre més. Ningú esperava una guerra tan llarga i els països van haver d’intervenir per sostenir l’esforç bèl·lic. Un exemple: cada tret amb el morter alemany «Dicke Bertha» —que va sembrar el pànic entre les tropes franceses— costava 1.500 marcs de l’època. Aquestes circumstàncies van suposar que les economies liberals donessin pas a un proteccionisme els quals efectes del qual durarien encara molts anys.

Tal com explica Steve Forbes, el mercat mundial, com a proporció de l’economia global, no recuperaria els nivells assolits el 1913 fins a 80 anys més tard. Per la seva banda, els fluxos internacionals de capital no tornarien a ser els mateixos fins al 1996. Les causes cal cercar-les en la Gran Guerra i en la transició que va provocar des d’una economia liberal a una altra de proteccionista. El 1914, l’any en què va començar el conflicte, les restriccions als moviments de capital eren pràcticament inexistents, cosa que va canviar radicalment després de la guerra i durant la Gran Depressió.

Tot això s’explica, en part, per la ruptura dels grans imperis (alemany, austrohongarès i otomà) que va provocar la I Guerra Mundial. Els països sorgits a partir d’aquest fenomen de fragmentació van començar a protegir les seves economies aplicant restriccions al comerç que no existien durant l’anterior període imperial. Encara que després de la II Guerra Mundial moltes d’aquestes barreres van desaparèixer, avui dia encara es fan servir algunes d’aquestes mesures. N’és un bon exemple la devaluació de les monedes per equilibrar el mercat exterior.

La guerra també va revelar el potencial dels impostos sobre la renda a l’hora de generar ingressos per a l’Estat. Quan el 1913 aquest impost es va promulgar als Estats Units, el tipus màxim era del 7%; abans d’acabar el conflicte, havia arribat al 77%. Per la seva part, França el va imposar per primera vegada el 1914 per la necessitat recaptatòria que va provocar la guerra, mentre que a la Gran Bretanya el nombre de contribuents va passar de poc més d’un milió a l’inici de la guerra als tres milions del 1920.. Avui, la majoria dels països desenvolupats fan servir aquesta mesura per finançar la seva despesa pública.

El Tractat de Versalles va suposar un canvi en l’equilibri dels diversos països a escala mundial. No tan sols les potències vençudes van veure afectada la seva economia a causa de les reparacions de guerra —Alemanya va acabar de pagar-ne els interessos el 2010—, sinó que els guanyadors també van haver d’enfrontar-se a la reconstrucció de les seves economies i a un nou estatus a escala global.

Els problemes monetaris i financers dels països industrials que van participar en la guerra van endarrerir la recuperació de la seva producció. Com a conseqüència, les monedes europees es van depreciar i van abandonar el seu valor fix respecte del patró or. Mentrestant, el dòlar va passar a ser l’única divisa segura.

Per tal de rellançar la seva economia, els països europeus necessitaven recursos financers.. Així va ser com els Estats Units van esdevenir el principal inversor mundial, una condició que va ajudar a apuntalar la seva posició com a gran potència econòmica.

D’aquesta manera, Gran Bretanya i França van contreure deute respecte dels Estats Units. Ambdós països pretenien pagar la seva amortització i els seus interessos amb els recursos obtinguts de les reparacions de guerra que havia de pagar Alemanya, estipulades en el Tractat de Versalles. El problema era que la zona més productiva d’Alemanya estava ocupada per tropes franceses i només podia fer front a les indemnitzacions si obtenia crèdits dels Estats Units.

Aquesta situació va provocar un cercle viciós inflacionista que va acabar per endeutar pràcticament tot Europa i l’economia europea es va fer dependent del capital nord-americà.

Un altre efecte de la Gran Guerra va ser l’acceleració del desenvolupament tecnològic en la indústria, clau per sostenir l’esforç bèl·lic. Això es va traduir, per exemple, en la mecanització del treball al camp, que va provocar un abaratiment dels aliments durant els anys 20. Gràcies a tot això, grans masses de població van accedir a nivells elevats de consum, mentre les fortunes d’inversors i d’empresaris estatunidencs es van multiplicar fins que va arribar el crac del 1929.

Potser la conseqüència més dramàtica de la I Guerra Mundial va ser la II Guerra Mundial. Darrere de la seva gestació també hi van haver motius econòmics. Les indemnitzacions imposades pels vencedors a Alemanya van tenir molt a veure amb la declaració del segon gran conflicte bèl·lic del segle xx.

El Tractat de Versalles imposava a Alemanya unes reparacions de guerra que incloïen el lliurament de tots els grans vaixells mercants alemanys, el pagament anual de 44 milions de tones de carbó o la meitat de la producció química i farmacèutica del país, entre altres obligacions. A més a més, exigia el pagament de 132.000 milions de marcs, que Alemanya havia de pagar a terminis.

L’endeutament derivat d’aquestes obligacions, que els alemanys consideraven humiliants, va desembocar en serioses dificultats per a la seva economia, agreujades pel crac del 1929 dels Estats Units i la hiperinflació: una barra de pa va arribar a superar el bilió d’euros actuals al mercat de Berlín. El caos econòmic i la desocupació van formar el brou de cultiu perfecte per a l’ascens del nazisme i la posterior declaració d’una guerra que va causar 40 milions de víctimes mortals.

L’efecte papallona que va provocar la gestació de la Gran Guerra va transformar per sempre el món tal com es coneixia. Els afers econòmics van ser determinants en aquesta cadena de conseqüències, l’eco de les quals encara perdura.