Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus

Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert.

Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE ha publicat el quadern «L’endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l’RSC com a guia, explica com s’han d’adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.

En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d’aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat.

Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l’empresa diu que és. Dit d’una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d’interès o stakeholders. Partint d’aquesta reflexió, es pot reformar des d’allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l’empresa pel camí.

Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l’hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l’empresa totes les lliçons apreses durant l’etapa d’emergència, tant les sanitàries com les econòmiques.

Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D’aquesta manera, s’involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d’interès a l’hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l’escenari que arribarà després de la crisi.

No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s’hi i reeixir a l’hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment.

El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere.

– Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d’excepció és que les situacions d’emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments.

– Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d’idees a l’hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d’aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d’interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies.

– Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l’estat d’alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l’aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d’emergència. Si s’aposta per l’acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d’aquesta manera, evitar que s’interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d’emergència.

– Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l’operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d’evolució i d’aprenentatge també s’ha d’estendre a la cadena de subministraments i d’aprovisionament per fomentar-ne l’agilitat i l’adaptació davant possibles situacions d’emergència.

– Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l’efecte que la propagació del virus s’ha frenat i que s’ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots.

– Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d’enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.

En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L’informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d’atendre aquestes companyies:

– Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l’oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d’una segona onada de contagis.

– Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d’atendre i d’involucrar tots els grups d’interès.

– Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S’ha de dissenyar i de mantenir sense perdre’n cap de vista.

– Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions.

– Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s’han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal.

– Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s’ha de considerar si la manera d’entendre o de millorar l’activitat ha canviat després d’aquesta experiència.

– Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors.

La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L’escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.