Aquest mateix mes de gener, l’arxiconegut director executiu de Tesla i SpaceX, Elon Musk, llançava una recompensa al més pur estil del salvatge oest. La diferència és que, en aquesta ocasió, no es tracta de capturar un criminal comú. El que proposa Musk és donar 100 milions de dòlars a la millor idea per capturar carboni.

Encara que pugui semblar exagerat, el cert és que el CO₂ s’ha convertit en un dels principals enemics de la humanitat perquè és una de les grans amenaces per a la salut del nostre planeta. Aquesta és una premissa de la qual més o menys tots hem sentit a parlar alguna vegada. El que no acostumem a tenir tan clar és exactament per què el diòxid de carboni perjudica l’entorn. Quins fenòmens provoca i quines conseqüències té.

Derrotar un adversari requereix conèixer-lo bé. Per això, convé saber com actua el CO₂ sobre el planeta i quines estratègies poden ajudar-nos a vèncer-lo.

Resulta que el CO₂ és un dels actors més rellevants en el canvi climàtic perquè influeix decisivament en un dels seus precursors: la intensificació de l’efecte d’hivernacle, un problema que escalfa a poc a poc el planeta.

I per què s’escalfa la Terra? Per respondre aquesta qüestió, convé conèixer abans com funciona l’anomenat efecte d’hivernacle. El planeta rep radiació solar i, al seu torn, desprèn calor. Perquè la seva temperatura no descendeixi massa, una sèrie de gasos, entre els quals hi ha el diòxid de carboni, atrapa una part d’aquesta calor en l’atmosfera.

Quan aquest sistema funciona de manera equilibrada, el clima també ho fa. El problema és que cada vegada es concentra més CO₂ en l’atmosfera i, com a conseqüència, també hi queda més calor atrapada.

Això passa perquè, a les fonts naturals de CO₂ (descomposició orgànica, respiració d’éssers vius, erupcions volcàniques…), que mantenien un cert equilibri, s’hi ha sumat la crema de combustibles fòssils per part dels humans. Com a resultat, cada vegada es concentra més aquest gas en l’atmosfera i la temperatura del planeta no para de pujar.

Aquest cicle d’emissions contaminants, concentració de gasos i escalfament del planeta es veu agreujat pels diferents cercles viciosos que s’estableixen a causa d’un efecte d’hivernacle exagerat.

Potser un dels més evidents consisteix en l’augment de l’ús de l’aire condicionat. A mesura que aquest augmenti per l’increment de la temperatura ambient, també ho farà la producció de l’energia necessària per al seu funcionament. Això suposarà una quantitat més gran d’emissions contaminants que, al seu torn, contribuiran a escalfar encara més el planeta i al fet que instal·lem encara més aparells de climatització.

En aquest context també s’estableixen altres dinàmiques menys òbvies, però igualment perjudicials per al planeta. De fet, la pujada de les temperatures provoca que el permafrost —la capa de sòl congelada que hi ha a les regions més fredes del planeta— es descongeli i alliberi, al seu torn, les grans quantitats de carboni que emmagatzema. Aquestes emissions acceleren l’escalfament global, que cada vegada fon més permafrost.

Sembla clar que, per pal·liar aquest cicle que escalfa a poc a poc el nostre planeta, necessitem reequilibrar-lo. És a dir, els humans hem de reduir al mínim les nostres emissions de CO₂ i altres gasos amb efecte d’hivernacle. I no només això; hem de compensar aquelles emissions que no puguem evitar. Això suposa, a la pràctica, neutralitzar la nostra petjada de carboni, un concepte que ens ajuda a estimar les emissions de CO₂ que produeixen les nostres accions quotidianes.

Portar la petjada de carboni a zero no és només qüestió de països o grans corporacions, també els ciutadans podem calcular-la i dur a terme les accions necessàries per neutralitzar-la. Hi ha fins i tot aplicacions com Carbon Footprint, que tenen en compte els diferents factors que formen part de la nostra petjada de carboni, ens ajuden a estimar-la i proposen accions que ens ajudaran a millorar-la.

En el cas de les empreses, cada vegada més companyies desenvolupen estratègies que tenen en compte les seves diferents activitats i les emissions contaminants que produeixen per conèixer la seva petjada de carboni i compensar-la.

Aquest és el camí que ha seguit CaixaBank. La seva estratègia Carbon Neutral ha suposat que l’entitat esdevingués, el 2018, el primer banc de l’IBEX 35 a compensar per complet la seva petjada de carboni.

Per aconseguir-ho, CaixaBank ha implantat millores tecnològiques que ajuden a reduir les emissions de CO₂. També aposta per l’ús d’energia totalment renovable i compensa les emissions que es desprenen de la seva activitat, tant en els edificis corporatius com en la seva xarxa d’oficines.

Entre les múltiples activitats que l’entitat duu a terme per reduir les seves emissions, hi ha la implantació de projectes d’eficiència energètica —il·luminació led, ús de sensors de presència, solucions de domòtica o adquisició d’aparells de climatització més eficients— i la reducció de consum de paper mitjançant la digitalització de processos o la racionalització d’enviaments a clients. També fa campanyes de sensibilització ambiental, promou criteris de disseny i compra verda, a més d’actuar sobre la seva pròpia producció de residus.

Pel que fa a la compensació d’emissions, CaixaBank promou projectes de reforestació, tant a Espanya —com per exemple els duts a terme a Montserrat (Barcelona) i Ejulve (Terol)— com en països com el Perú o el Brasil. També duu a terme accions de suport a la generació d’energia renovable.

Restablir l’equilibri natural entre la Terra i l’atmosfera és a les nostres mans. Per fer-ho, hem de tenir en compte les nostres accions des d’una nova perspectiva: la de la nostra petjada de carboni. Com puc reduir el consum de combustible en els meus desplaçaments diaris? Com puc optimitzar la quantitat d’energia que utilitzo a casa? Són algunes de les preguntes que ens hem de plantejar per començar des d’ara mateix a reduir les nostres emissions. Qui sap, potser aquest canvi de mentalitat ens condueixi a una idea genial que aconsegueixi impressionar el mateix Elon Musk.

Cada estiu assistim impotents a la mateixa escena. Masses d’arbres que cremen, animals ferits i veïns que miren desesperadament d’evitar que el foc acabi amb les seves llars. Bombers que arrisquen les seves vides, lluitant contra unes flames que semblen devorar-ho tot. Els incendis forestals són una xacra que sempre torna. I les seves conseqüències són molt més serioses del que sembla.

Per comprendre millor la magnitud d’aquest problema, podem donar una ullada a algunes xifres. Segons l’organització WWF, els incendis forestals afecten unes 500.000 hectàrees de mitjana cada any a Europa, de les quals aproximadament 375.000 corresponen a països de l’arc nord del Mediterrani, on es troba Espanya. De fet, el nostre país és el segon de la regió que registra més incendis forestals cada any –uns 12.000. De mitjana, cremen unes 100.000 hectàrees només en territori espanyol. A més, entre els anys 2017 i 2018 van morir per aquesta causa 225 persones a Portugal, Grècia i Espanya.

La qüestió és que aquest problema va a més. Cada cinc anys, la superfície cremada a l’arc nord del Mediterrani augmenta unes 700.000 hectàrees. Això és, en part, perquè els focs són cada vegada més virulents a causa del canvi climàtic. Tant és així, que ja es parla d’incendis de sisena generació, capaços de fer cremar zones fins ara impensables, com el cercle polar àrtic, una àrea que s’escalfa al doble de velocitat que la resta del planeta.

Entre les conseqüències dels incendis que esmenta WWF hi ha la crema d’àrees protegides, la destrucció d’hàbitats d’interès, espècies d’interès afectades, impactes en els balanços hidrològics i en la qualitat de l’aigua o la pèrdua irreparable de terra fèrtil.

Una altra de les derivades més importants dels incendis és l’augment en les emissions de CO₂ a l’atmosfera, que converteix els focs i el canvi climàtic en un cercle viciós: a mesura que augmenten els incendis, també ho fan aquestes emissions d’efecte d’hivernacle, la temperatura global del planeta i la successió d’esdeveniments climàtics extrems.

Com plantar cara a un problema que torna una vegada i una altra i la magnitud del qual augmenta any rere any? Per bé que és necessari disposar de millors mitjans per extingir els incendis que no siguem capaços d’evitar, el cert és que la prevenció és la millor arma que tenim a la nostra disposició per eliminar-los. En ambdós aspectes, la tecnologia ens ajuda, a nosaltres i a aquesta biodiversitat que el foc posa en una situació difícil any rere any.

Una de les principals causes que els incendis siguin cada vegada més devastadors és l’absència de manteniment de les muntanyes resultat, en part, del despoblament rural. La malesa es multiplica a les zones forestals i actua com a accelerador del foc. Per aquest motiu, el manteniment dels boscos és una de les armes principals que tenim al nostre abast per evitar que es produeixin els incendis.

En aquesta tasca, els robots desbrossadors poden convertir-se en l’aliat perfecte dels serveis d’emergències. No només ajuden a millorar la seguretat i l’eficàcia dels operatius si han d’intervenir, sinó també a reduir el combustible que accelera els incendis: la biomassa. Així, hi ha equips capaços de recórrer terrenys abruptes i arbrats per control remot per fer el manteniment dels boscos, però també per traçar perímetres d’incendi i línies de defensa si el foc ja s’ha desfermat.

La detecció primerenca d’incendis també és essencial a l’hora d’evitar que un foc es converteixi en un esdeveniment extrem. En aquest sentit, el Centre d’Investigació en Tecnologies Software i Sistemes Multimèdia per a la Sostenibilitat (CITSEM) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un algoritme que permet detectar fum, localitzar un focus i determinar les característiques fonamentals de l’incendi, com l’àrea o la direcció del vent, en temps real.

La tecnologia també busca la manera de predir els incendis i ja s’utilitzen models que ajuden a esbrinar com serà l’evolució d’un foc. Per fer-ho, analitzen entre altres factors com evolucionaran les condicions atmosfèriques fins i tot en terrenys complexos. Així, avui dia es desenvolupen sistemes que combinen l’ús d’imatges per satèl·lit, geoposicionament, càmeres infraroges, predicció i protocols d’actuació per arribar a controlar els incendis en estadis inicials.

Tots aquests avenços en detecció es poden completar amb l’ús de drons, tant per intensificar la vigilància com per sufocar les flames si ja s’han desfermat. Aquest és el cas del projecte Wild Hopper, finançat per la Unió Europea per al desenvolupament d’un dron amb una plataforma multirotor que li permet alliberar fins a 600 litres d’aigua amb una precisió excepcional. D’aquesta manera, les tasques d’extinció primerenca i fins i tot les nocturnes poden augmentar exponencialment la seva efectivitat.

Acabar amb els incendis fins i tot abans que es produeixin és una batalla que pot evitar grans pèrdues cada any, tant personals com econòmiques i mediambientals. Es tracta d’una inversió essencial per al futur del planeta que habitem.

El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic.

Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia?

 

Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur.

Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”.

En concret, els objectius principals de l’economia verda són:

– Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient.

– Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social.

– Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds.

– Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat.

Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació.

Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.

Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles.

Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern.

En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l’índex d’empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l’àmbit global. És el primer banc de l’Ibex 35 i un dels pocs d’Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l’entitat.

Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social  en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.

L’objectiu de l’Acord de París de 2015 està clar: evitar que l’augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l’economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l’editorial de l’Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d’abril. Aquest mes, l’informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l’energia del futur i el repte de la transició energètica.

En aquest àmbit, l’energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d’aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l’Acord de París.

La UE també hauria d’avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l’economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l’eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d’equilibrar l’oferta i la demanda.

Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta.

«Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández.

Seguint amb la temàtica, l’economista Jordi Singla assegura a l’article «El mix energètic del futur» que «l’economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta».

A «La geopolítica de l’energia», l’economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s’han forjat a través de les fonts d’energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol».

Per part seva, l’economista Manel Pardo indica a l’article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d’altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu».

Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l’estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes».

Finalment, a l’últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l’escalfament global», l’economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l’economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial».

Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».

L’informe que va presentar el 8 d’octubre passat el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerta que limitar la pujada de temperatures al planeta a 1,5 graus centígrads és una necessitat absoluta per conservar el medi ambient, evitar l’extinció d’espècies o reduir la pujada del nivell del mar. Si l’Acord del Clima de París de 2015 va establir la barrera en 2 graus, l’IPCC va més enllà i redueix mig grau el límit amb l’objectiu de reduir els efectes de l’escalfament global sobre els ecosistemes i la vida al planeta.

 

“Mantenir l’escalfament global en un nivell inferior a 1,5 graus en lloc de 2 serà molt difícil, però no és impossible”, va manifestar el president de l’IPCC Hoesung Lee durant la presentació de l’informe, que va tenir lloc a Incheon (Corea del Sud). L’informe remarca que fer-ho “requerirà canvis ràpids, d’ampli abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat”, que van des del consum d’energia fins a la planificació urbana i terrestre, passant, naturalment, per les retallades d’emissions.

 

En efecte, els compromisos actuals de l’Acord de París no són suficients per arribar a la nova meta d’1,5 ºC. L’IPCC avisa que “no s’aconseguiria un clima estable ni tan sols fent esforços suplementaris d’acció climàtica a partir del 2030”, i que evitar l’excés d’emissions sense recórrer als sistemes de captures de carboni “només es pot aconseguir si les emissions globals comencen a disminuir molt abans del 2030”.

Concretament, l’informe remarca que, per estabilitzar el clima, les emissions de CO₂ haurien de disminuir el 2030 un 45% en relació amb les de 2010, i després mantenir la tendència fins a arribar a un balanç net de zero emissions l’any 2050. Això exigiria posar en marxa grans plans per absorbir i neutralitzar el CO₂ de l’atmosfera, com ara embornals, projectes de segrest i emmagatzematge de carboni i altres solucions de geoenginyeria climàtica.

L’IPCC també explica que caldrà accelerar la transició cap a un model energètic net i més eficient en el qual, el 2050, les fonts renovables suposin entre el 70 i el 85% del proveïment elèctric, el gas (amb tecnologia neta) també pugui participar en la generació elèctrica amb al voltant d’un 8%, i l’ús del carbó quedi totalment descartat.

 

L’objectiu de tot plegat, assenyala l’informe, és reduir els episodis de calor extrema, l’augment de les sequeres, la pujada del nivell del mar, el desglaç dels oceans Àrtic i Antàrtic, la pèrdua d’espècies i l’impacte sobre la biodiversitat. Qualsevol augment de les temperatures és perjudicial per al planeta, però els riscos sempre seran menors amb una pujada d’1,5 graus que amb una de 2 graus, conclou l’informe, que s’utilitzarà com a base per a les discussions de la 24a Cimera del Clima (COP24) del proper mes de desembre a Katowice (Polònia).

D’acord amb els seus valors corporatius, CaixaBank està plenament compromesa amb la preservació del medi ambient, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. El 2007, va signar els Principis de l’Equador, que exigeixen una anàlisi dels riscos i impactes ambientals i socials potencials dels projectes de gran envergadura. Des de 2012, també ocupa la presidència de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, una iniciativa voluntària de responsabilitat social empresarial que treballa per afavorir la sostenibilitat. A més, el juliol d’aquest any, es va unir a la Iniciativa Financera del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP FI), que té tres objectius principals: el compromís amb el desenvolupament sostenible, la gestió de la sostenibilitat i la conscienciació pública.

 

D’altra banda, va elaborar el Pla Ambiental 2016-2018, amb objectius que ja s’han assolit, com que la contractació d’energia sigui 100% d’origen renovable o el de ser carbon neutral, és a dir, reduir les emissions generades (el 2017 CaixaBank les va reduir un 10% respecte a l’any anterior i un 69% respecte al 2009) i compensar totes les emissions calculades a la nostra petjada de carboni.