La vida és un mar de plans. Des dels estudis que triem fins al pressupost que controlem cada mes, hi ha molts aspectes que poden planificar-se per treure’n el màxim rendiment possible. I els impostos, que acostumem a considerar-los com si fossin una cosa sobretot estàtica i inamovible, no en són una excepció.

La planificació fiscal és un concepte força desconegut, malgrat que pot arribar a oferir un gran rendiment. Normalment associem el terme planificació amb els nostres ingressos, el nostre estalvi o fins i tot el nostre patrimoni, però molt poques vegades amb els tributs. És molt habitual preveure quants diners guanyarem i quants en gastarem per ajustar la nostra economia familiar i anticipar-nos a possibles problemes. Tanmateix, rarament tenim en compte com poden influir els impostos en les decisions que prenem.

D’això justament s’encarrega la planificació fiscal: de conèixer a fons el nostre propi panorama tributari i d’optimitzar el seu impacte en la nostra economia. Com que tothom podem beneficiar-nos-en, paga la pena saber en què consisteix i algunes claus per treure’n el màxim rendiment. Carmen Jover, Màster en especialització tributària, professora de la UPF i formadora del Programa Aula de formació financera per a accionistes de CaixaBank, resumeix els principals aspectes que cal tenir en compte pel que fa a la fiscalitat personal en una nova entrega dels Aula Talks, una iniciativa de formació que, a través de conferències i xerrades breus, té per objectiu oferir continguts sobre economia i finances a càrrec de ponents de prestigi reconegut.

La paraula «fiscal» acostuma a provocar cert recel quan s’aplica a tot allò que té a veure amb els impostos. Per això, a banda d’explicar en què consisteix la planificació fiscal, és interessant apuntar en què no consisteix.

La planificació fiscal no té res a veure amb l’evasió fiscal. Són dos conceptes totalment diferents: el primer sempre actua dins del marc legal, mentre que el segon té com a objectiu evitar el pagament d’impostos i ho fa de manera il·lícita. Per la seva banda, la planificació fiscal consisteix a avaluar la influència que tenen els impostos que ens afecten sobre la nostra economia i com s’ha d’actuar d’acord amb aquest coneixement perquè el seu impacte sigui el mínim possible. Tot això, dins la legalitat vigent. Es tracta, bàsicament, d’analitzar quins ingressos o béns tenim, quines despeses i decidir quines accions poden ajudar-nos a optimitzar la càrrega fiscal que hi està associada, tant a curt termini com a llarg termini.

Per aconseguir reduir l’impacte dels impostos, es fan servir diverses eines que s’engloben al voltant de tres grans objectius: l’ajornament en el pagament dels tributs, l’estalvi fiscal i la gestió del risc.

El primer de tots ens ajuda a fer els pagaments en el moment que més ens convingui. Es tracta de la lògica que existeix al darrere de certs productes com ara els plans de pensions i els fons d’inversió: ens permeten ajornar el pagament de tributs fins a la jubilació o fins a reemborsar-nos-en els guanys, respectivament.

Si, a més a més, el tipus marginal de l’IRPF que ens afecta en el moment de rescatar un pla de pensions és inferior al que hauríem d’haver afrontat durant aquests anys, haurem aconseguit un estalvi fiscal. Un avantatge que també s’obté amb els fons d’inversió, la tributació dels quals pot —entre altres avantatges— reduir la quantitat que cal pagar per l’Impost sobre el Patrimoni.

Quant a la gestió del risc fiscal, es tracta d’un concepte que es refereix sobretot a la possibilitat de fer modificacions en les normes tributàries i fins i tot en les diverses interpretacions de la llei que puguin sorgir per part de les autoritats tributàries i dels tribunals. És important tenir-ho en compte, a més de valorar amb un expert les possibles conseqüències que puguin derivar-se de la nostra planificació fiscal.

Si coneixem a fons els impostos que ens afecten i els planifiquem per endavant, podrem aconseguir un estalvi important. Bàsicament, a les persones físiques residents a Espanya ens afecten tres impostos —el de la Renda o IRPF, l’Impost sobre el Patrimoni i el de Successions i Donacions—, encara que en poden ser molts més, depenent de les circumstàncies de cadascun d’ells.

Gairebé tots els tributs es poden planificar i les accions que decidim dur a terme poden afectar-ne un o diversos. Aquesta és una de les bases d’una bona planificació fiscal: cal tenir en compte tots els impostos que ens afecten i no observar-los com si fossin compartiments estancs. Aquest fet és imprescindible per accedir als beneficis d’aquesta pràctica.

Es tracta de precaucions que s’han de tenir en compte, com ara en el moment de plantejar-se una donació en vida. Aquesta modalitat, afectada per l’Impost de Successions i Donacions, presenta fortes bonificacions fiscals en algunes comunitats autònomes. Per això, moltes persones opten per aquesta figura per tal d’ajudar els seus descendents quan ho necessiten.

Això sí, amb alguns matisos. Per exemple, si el que es dona és un bé immoble, el donant ha de tributar pel guany patrimonial en el seu IRPF de l’any següent, llevat d’alguna excepció. Això no és res més que la diferència entre el valor de l’adquisició de l’immoble i el valor que té en el moment en què es dona. Sobretot si l’immoble es va adquirir fa temps, aquesta diferència pot suposar un perjudici important en la declaració de la renda de l’exercici següent que convé preveure.

També cal tenir en compte els territoris que afecten cada impost. Mentre que en les herències l’Impost de Successions i Donacions es liquida a la comunitat autònoma on resideix el mort, en les donacions en vida es fa en la del donatari, excepte en el cas dels immobles (que tributen allà on es troben). En aquests casos, convé tenir en compte les bonificacions i deduccions de cada territori per prendre les decisions més adequades.

La constància en la planificació per optimitzar al màxim el pagament d’impostos, maximitzar les deduccions a les quals tinguem dret, i també disposar d’informació exhaustiva i actualitzada sobre l’actualitat fiscal, són unes altres bones pràctiques que ens ajudaran amb la nostra planificació fiscal.

L’anticipació també és una altra clau. En el cas dels impostos anuals, com ara l’IRPF o el de Patrimoni, el millor és estudiar amb antelació cada exercici i decidir les accions oportunes, i no esperar al final de l’exercici per intentar fer correccions de manera precipitada. En definitiva, el més intel·ligent de tot sempre és planificar. També amb els impostos.

Hi ha una important llista de costos generats per l’activitat laboral mateixa que es poden deduir els treballadors per compte propi

Es fan càrrec dels seus desplaçaments per feina, del seu propi lloc de treball i de totes les gestions relacionades amb la seva activitat. Els treballadors per compte propi han de fer front a un gran nombre de pagaments pel fet de ser autònoms. Tanmateix, tenen l’oportunitat de deduir-se’n alguns com a despeses (IRPF) o desgravar el seu IVA. Es tracta d’una manera de reduir el desemborsament que han de fer per poder treballar.

Això no vol dir que un autònom es pugui deduir o desgravar qualsevol despesa que faci. Només podrà fer-ho amb aquelles relacionades amb la seva activitat. Encara que n’hi ha moltes que són comunes a la majoria dels autònoms, n’hi ha d’altres que són més específiques.

Per exemple, un aparellador es podrà desgravar la compra del casc que fa servir en les seves visites a una obra, però no es podrà deduir la seva assegurança de la llar si exerceix normalment la seva activitat en un despatx extern. Per part seva, un programador informàtic que treballi des de casa seva sí que es podrà deduir aquesta assegurança, però no podrà desgravar la roba que compri. Això sí, si els dos tenen un web professional per donar a conèixer els seus serveis, se’n podran deduir algunes despeses, com l’allotjament o el domini.

A continuació, farem un repàs de les despeses més habituals que solen deduir-se o desgravar-se els treballadors autònoms en l’exercici de la seva activitat. Això sí, sempre convé consultar prèviament cada cas particular per saber si les deduccions i desgravacions són aplicables a l’activitat que es desenvolupa.

Avui, pràcticament tots els autònoms necessiten un ordinador per poder treballar. Per això, aquesta és una de les despeses més comunes d’entre les que es dedueixen els treballadors per compte propi. També ho són alguns dispositius perifèrics, com la impressora, el ratolí o els discos durs externs. En aquest sentit, el programari de gestió, programació o consulta que adquireixi l’autònom per fer la seva feina es considera també una despesa d’aquest tipus.

El disseny del web professional, el servidor en què s’allotja i fins i tot les imatges i continguts que s’hagin hagut de comprar són despeses que també es poden deduir, així com la publicitat en línia.

El telèfon mòbil que fa servir l’autònom per parlar amb clients i proveïdors, juntament amb la factura que emeti l’operadora contractada per utilitzar-lo, també entren en aquesta categoria.

La factura d’internet s’ha convertit també en una de les despeses que els autònoms se solen desgravar de manera habitual.

Si l’autònom necessita contractar algun professional, com un advocat o un notari, com a part de la seva activitat, la despesa serà deduïble. Els cursos de formació que faci per millorar les seves aptituds professionals es consideren també una activitat relacionada amb el negoci, per la qual cosa se’n podrà desgravar l’IVA.

Un altre servei que es pot considerar despesa deduïble és el de gestoria. Fins i tot la quota d’autònoms que es paga cada mes ho és, així com les cotitzacions que es paguin pels empleats, les mútues sanitàries privades o les subscripcions i compres de publicacions professionals, com ara llibres o revistes.

Els interessos de préstecs o les despeses de personal, com ara formació, dietes, despeses de viatges o pagues extraordinàries, també compten, així com les comissions que cobren per la seva utilització mitjans de pagament com Paypal. Els donatius a certes entitats també es poden deduir.

Aquest és un dels punts que solen generar més polèmica. Molts treballadors autònoms consideren que, pel simple fet de ser-ho, es poden deduir per complet les despeses de gasolina i cotxe. Però això no és així, ja que depèn en gran mesura de l’activitat que desenvolupin.

D’aquesta manera, el més recomanable és deduir-se únicament el 50% de les despeses de gasolina, ja que per fer-ho al 100% s’haurà de demostrar que el vehicle es fa servir exclusivament per a ús professional.

En el cas del cotxe, se’n podrà desgravar l’IVA sempre que es pugui demostrar que forma part de l’activitat de l’autònom, com per exemple en el cas del transport de viatgers i mercaderies o en certes activitats comercials. La quantitat que es pot desgravar també depèn de l’activitat.

Altres despeses relacionades amb el desplaçament que es poden considerar deduïbles són el pàrquing o les relacionades amb els viatges de negocis que s’hagin de fer, per exemple, per visitar clients o inversors o per acudir a congressos. En aquest cas, a més, es podran deduir les entrades per assistir-hi, així com les de fires i altres esdeveniments del sector.

En el cas de les dietes, la Llei de reformes urgents del treball autònom, que va entrar en vigor el 2018, té en compte que aquests treballadors es puguin descomptar fins a 26,67 euros diaris de despesa directa en manutenció. Això sí, el pagament s’ha de fer en format electrònic o amb vals de menjar en establiments de restauració i només serà efectiu en dies feiners.

Molts autònoms desenvolupen la seva activitat des de casa seva. En aquests casos, hi ha algunes despeses relacionades que es poden deduir en la part proporcional d’ús que se’n faci. Entre aquestes despeses hi ha l’assegurança de la llar, l’IBI, la part proporcional del pagament del lloguer o l’hipoteca i les despeses de comunitat. La llum, l’aigua i l’electricitat es poden desgravar, encara que només es podrà fer en part.

Pel que fa a materials d’oficina com ara quaderns, carpetes, bolígrafs o clips, també es podrà desgravar la seva compra, igual que la de les targetes de visita. Les activitats que requereixin vestuari professional, com ara cascos, botes o armilles, també podran desgravar la seva adquisició.

Al costat d’aquestes, hi ha moltes altres despeses que es poden deduir o desgravar. En aquest punt, convé tenir en compte que, en cas d’inspecció, caldrà convèncer Hisenda que les despeses deduïdes tenen relació directa amb l’activitat de l’autònom. Per fer-ho, caldrà acreditar-ho degudament, per la qual cosa convé no caure en la temptació de declarar despeses que no es puguin justificar. La informació i el sentit comú, com sempre, són els que han de prevaler.

El calendari del treballador per compte propi té moments clau durant l’any, als quals cal estar molt atent

Tots els treballadors autònoms esperen amb il·lusió el dia de cobrament de cada factura que emeten. És l’equivalent al moment en què els treballadors d’una empresa comproven que han cobrat les seves nòmines: solen estar de millor humor aquest dia. Tanmateix, en el cas dels autònoms hi ha moltes altres dates determinants per a la seva economia. Tot un món de tributs, models, presentacions i càrrecs que la majoria dels empleats per compte d’altri ni tan sols sospita que existeixen.

Efectivament, els autònoms han d’estar pendents de molts més esdeveniments que la presentació de la Declaració de la Renda. El més recomanable és deixar-los a les mans d’una gestoria, que estarà al corrent de tot aquest embolic de dates, documents i presentacions per donar-ne curs i evitar que es passin els terminis, amb la sanció consegüent. Actualment hi ha fins i tot serveis en línia, com Quipu, que s’encarreguen de presentar tots els models a Hisenda, entre altres serveis.

De totes maneres, no sobra tenir una idea general de quines són les dates més importants per a l’economia dels autònoms, especialment les fiscals. D’aquesta manera, podran preveure la disposició de fons per fer front al pagament de cada impost i no trobar-se amb una sorpresa desagradable en forma de càrrec inesperat.

Els impostos més comuns que han de declarar els autònoms són dos: l’IRPF i l’IVA. El primer és molt conegut perquè afecta les persones físiques, encara que no totes estiguin obligades a declarar-lo. El segon també és famós perquè grava el consum de la majoria dels productes o serveis. La peculiaritat per als autònoms, llevat d’algunes excepcions, és que són intermediaris en la recaptació d’aquest impost.

Així, la majoria de les declaracions i les liquidacions que duen a terme els autònoms durant l’any estan relacionades amb l’IRPF i l’IVA. Dins d’aquest marc, hi ha moltes excepcions. Per exemple, hi ha algunes activitats que estan exemptes d’IVA. A més, algunes comunitats autònomes tenen règims fiscals especials.

No obstant això, a continuació detallarem les dates més habituals que han de tenir en compte els autònoms per complir les seves obligacions fiscals el 2019, llevat de modificació per part de l’Agència Tributària:

Com durant aquest mes es tanquen el quart trimestre de 2018 i l’exercici, cal presentar una quantitat destacable de models a Hisenda.

Entre els anuals es troben, segons correspongui, el 180 (retencions d’IRPF efectuades a lloguers), el 190 (retencions de l’IRPF a tercers) i el 390 (liquidació de l’IVA). Es poden presentar fins al dia 31.

A més, el gener es presenten les declaracions trimestrals sobre retencions d’IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115), abans del dia 21. També cal validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l’IRPF (model 130 per a estimació normal o 131 per a estimació objectiva o per mòduls) i de l’IVA (model 303), ambdues fins al dia 30.

Una altra data que cal tenir en compte aquest mes és el dia 15: és l’últim en què es pot domiciliar el pagament dels models 111, 115, 130 i 303.

El mes de febrer és important perquè és quan es presenta el model 347, que es correspon amb la declaració anual d’operacions amb terceres persones. Es pot fer entre els dies 1 i 28, inclosos.

El dia 2 d’abril començarà la campanya de Declaració de la Renda 2018 i Patrimoni 2018. Com a més a l’abril es tanca el primer trimestre de l’any, toca presentar els models 111, 115, 130 (o 131) i 303 fins al dia 22. La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 d’aquest mes.

El dia 1 de juliol serà l’últim en què es podrà presentar la Declaració de la Renda. Això sí, si el resultat és per ingressar amb domiciliació en compte, el termini de finalització és anterior: el 26 de juny.

El juliol toca novament tancar el trimestre anterior, en aquest cas el segon de 2019, per la qual cosa caldrà presentar i liquidar IRPF i IVA fins al dia 22 i domiciliar els seus pagaments fins al dia 15.

El mes d’octubre serà l’últim de l’any en què caldrà presentar declaracions i liquidacions d’IRPF i IVA. Igual que el gener, abril i juliol, el seu pagament es podrà domiciliar fins al dia 15. Les presentacions, en aquest cas, es podran fer fins al dia 21.

Una vegada que ha quedat clar quan és necessari presentar les diferents declaracions i les seves liquidacions corresponents, és important que el treballador autònom estigui atent al dia en què es fan els càrrecs. En aquest sentit, ha d’assegurar-se de tenir suficients diners en el compte a través del qual s’abonaran les liquidacions positives, és a dir, aquelles que han sortit que cal pagar.

En el cas de les liquidacions de l’Agència Tributària, aquest dia sol correspondre amb l’últim dia hàbil en què es poden presentar les declaracions.

Un altre càrrec important que els autònoms no han d’oblidar és el de la quota que paguen a la Seguretat Social. En estar domiciliada, aquest organisme sol cobrar l’últim dia del mes.

Siguis treballador per compte d’altri o per compte propi, les obligacions fiscals són un requisit inevitable per al qual convé estar preparat.

Cada any arriben certs moments en què un contribuent ha de passar comptes amb l’Administració. Aquestes obligacions depenen en gran mesura de les seves circumstàncies. Això vol dir que l’agenda del contribuent tindrà més o menys cites durant l’any segons es tracti d’un treballador per compte d’altri o propi. Tampoc no són les mateixes per a qui viu de lloguer o per a qui resideix a la seva pròpia casa. Fins i tot tenir un vehicle en propietat o no tenir-lo defineix el calendari fiscal.

A l’hora d’establir l’agenda anual d’un contribuent, és necessari tenir en compte diverses variables. En qualsevol cas, hi ha algunes cites que afecten un gran nombre de persones a Espanya. Convé tenir-les en compte per no deixar passar cap termini i evitar així la possibilitat de rebre sancions econòmiques.

Les últimes dades disponibles de l’Agència Tributària, corresponents a 2016, indiquen que a Espanya es presenten 19,6 milions de declaracions anuals de l’IRPF. A aquesta quantitat se sumen les que es liquiden al País Basc i Navarra, que compten amb règims fiscals forals propis.

La magnitud de la declaració de la renda és tan gran que es tracta de la fita més important en les agendes de la majoria dels contribuents. A diferència d’altres cites amb Hisenda, aquesta concerneix els treballadors per compte d’altri i per compte propi. Per això el seu abast és tan important, fins i tot considerant que no tots els contribuents estan obligats a presentar-la.

El 2019, les campanyes de Declaració de la Renda 2018 (model D-100) i Patrimoni 2018 (model 714) començaran el dia 2 d’abril. A partir d’aquest dia, es podran presentar les liquidacions a través d’internet. També per telèfon, en el cas del model 714.

Per presentar qualsevol dels dos models en persona, caldrà esperar fins al dia 14 de maig. Es podrà fer a través d’entitats col·laboradores, comunitats autònomes i oficines de l’AEAT.

El termini per fer la presentació serà fins al dia 1 de juliol. Tanmateix, si el resultat de la declaració surt per ingressar amb domiciliació bancària, aquest termini es redueix fins al 26 de juny.

A Espanya, més de tres milions de persones treballen com a autònomes. Es tracta d’una condició que sol causar més cites amb Hisenda durant l’any, si la comparem amb l’agenda dels treballadors per compte d’altri.

La major part dels treballadors per compte propi ha de fer una sèrie de declaracions que s’inclouen en els denominats «tancaments de trimestre». Això vol dir que, segons les seves circumstàncies, cada tres mesos hauran de fer declaracions trimestrals com les corresponents a retencions d’IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115). També hauran de validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l’IRPF (model 130 per a l’estimació normal o 131 per a l’estimació objectiva o per mòduls) i de l’IVA (model 303).

Aquestes declaracions i liquidacions s’efectuen durant el mes que segueix al darrer mes del trimestre que es declara. Per exemple, les corresponents al primer trimestre de 2019, en el qual ens trobem, es podran presentar l’abril fins al dia 22 (models 111, 115, 130 o 131 i 303). La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 del mes en què es presentin.

Durant el 2019, hi ha previstos dos altres tancaments, que són els corresponents al segon i al tercer trimestre. Es presentaran durant els mesos de juliol (fins al dia 22) i octubre (fins al dia 21).

Les cites dels autònoms amb Hisenda també inclouen un gran tancament anual d’IRPF i IVA, que es fa durant el mes de gener. Durant aquest mes també s’efectua el tancament del quart trimestre de l’any anterior. D’altra banda, el febrer es presenta la declaració anual d’operacions amb terceres persones.

A més de les declaracions a l’Agència Tributària, hi ha altres cites que els contribuents han de tenir en compte per confeccionar les seves agendes. Es tracta del pagament dels impostos municipals. Assabentar-se de les dates en què els ajuntaments faran els cobraments d’aquests tributs és molt important, sobretot a l’hora d’evitar desemborsaments imprevistos de diners.

Els tributs d’aquest tipus que afecten a més persones a Espanya són l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i algunes taxes com la de recollida de residus. També l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és municipal.

La qüestió és que cada ajuntament estipula les dates en què recapta aquests impostos. Per això és important saber quins són els terminis de pagament que aplica cada municipi. Per exemple, una persona que visqui en una casa de la seva propietat i que posseeixi un segon habitatge en una altra localitat haurà d’assabentar-se de les dates en què haurà de complir amb l’IBI i les taxes que corresponguin en els dos ajuntaments.

També convé tenir en compte si els pagaments es poden fer de manera fraccionada i domiciliada, una possibilitat que ofereixen molts municipis. Si s’opta per aquesta modalitat, convé apuntar les dates en què es faran els càrrecs.

A l’hora de plantejar un pressupost per controlar les finances personals és important tenir en compte tots aquests tributs. El motiu és que molts d’aquests impostos suposen desemborsaments, en moments determinats de l’any, que poden arribar a ser abundants. Estar preparats per afrontar-los ajudarà a evitar problemes de falta de liquiditat i tensions innecessàries. Per això és tan important que els contribuents elaborin cada any la seva pròpia agenda tributària de manera personalitzada.

Amb aquestes xifres, es pot afirmar que els autònoms són un dels principals motors de l’economia espanyola, ja que contribueixen a la generació de treball i al producte interior brut (PIB) del nostre país. “Cal ajudar a seguir creixent [els autònoms]”, va afirmar el president d’ATA, Lorenzo Amor.

Per contribuir a la formació i consolidació de nous autònoms, hem elaborat aquesta guia de supervivència amb consells i punts que cal tenir en compte.

1. Com em faig autònom?

Per donar-se d’alta com a autònom cal dur a terme una sèrie de tràmits burocràtics amb diverses institucions. La primera gestió que cal executar és donar-se d’alta en Hisenda, on s’ha de presentar la declaració censal comunicant l’activitat econòmica. Posteriorment, és necessari donar-se d’alta en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) de la Seguretat Social . Si es vol obrir un local en el qual s’exercirà l’activitat econòmica, també s’ha de demanar la llicència d’obertura a l’ajuntament   de la ciutat on es resideix.

Infoautónomos, d’El Economista, explica en detall el procés, que pot esdevenir una gran càrrega de treball si no es coneix prou bé.

2. Quines despeses tindré mensualment com a autònom?

Hi ha diverses despeses que l’autònom ha d’afrontar mensualment per continuar amb la seva activitat:

• Quota de la Seguretat Social : la quantitat que cal ingressar a la Seguretat Social es calcula aplicant el tipus a la base de cotització.
• Impost sobre el valor afegit (IVA): Els autònoms han d’abonar la diferència entre l’IVA de les factures emeses i les factures rebudes, trimestralment o mensualment.
• Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): No tots els autònoms han d’aplicar retencions d’IRPF en les seves factures, només si es tracta d’un profesional. El 2017, els professionals han d’aplicar una retenció del 15%. Pel que fa als no professionals, hauran de fer pagaments fraccionats cada trimestre amb el model 130 d’Hisenda, efectuant el pagament a compte del 20% dels beneficis que hagin obtingut trimestralment i de manera acumulada.
• Altres càrrecs: Depenent de la seva situació, l’autònom pot tenir més despeses mensuals: salari dels empleats, lloguer, factures del local, etc.

3. Requisits per accedir a l’atur

• Per tenir dret a la prestació per cessament d’activitat o desocupació, és necessari que els autònoms compleixin diferents requisits,
• Tenir cobert el període mínim de cotització per cessament d’activitat, que s’efectuarà en els 48 mesos anteriors i de manera continuada.
• Acreditar que es té una disposició activa per reincorporar-se al mercat laboral, i trobar-se en una situació legal de cessament d’activitat.
• Estar al corrent de les quotes a la Seguretat Social.
• No haver comès cap infracció penal que hagi provocat la pèrdua de la llicència.

4. Com es pot finançar, un autònom?

CaixaBank té l’oferta més completa per ajudar els autònoms a trobar la millor manera d’avançar en el seu negoci. 1 de cada 3 autònoms a Espanya ja és client de CaixaBank.

Per finançar les compres o anticipar els cobraments, disposen del Compte de Crèdit Negocis, i per finançar els projectes per al negoci disposen del Préstec Negocis o la Hipoteca Negocis. Són solucions de finançament bonificades que milloren les condicions econòmiques en la mesura que l’autònom contracta més productes.

CaixaBank també té MicroBank, un banc social encarregat de concedir microcrèdits per donar resposta a diferents segments de la població que no té les necessitats financeres suficientment cobertes. El Microcrèdit Emprenedors i Negoci està dirigit especialment a autònoms.

Només el 2015, els microcrèdits de MicroBank han ajudat a crear més de 20.000 llocs de treball. Descobreix-ne alguns dels casos reals més representatius que han rebut ajudes.

Tot això sense oblidar altres solucions especialitzades com els préstecs ICO i BEI, els lísings, els serveis de comerç exterior, el servei de rènting d’autos o de béns d’equipament, etc.