Si hi ha una lletra de moda, aquesta és la R. Tant és així, que és la clau sobre la qual la Unió Europea ha decidit construir el seu futur sistema econòmic. Aquest nou paradigma es diu economia circular i se sustenta sobre pilars com la reutilització, la reparació o la renovació de productes i primeres matèries. També sobre el reciclatge, una de les pedres angulars sobre les quals es va començar a teixir el concepte d’economia circular fa dècades i que té fins i tot el seu propi Dia Internacional del Reciclatge.

Precisament el reciclatge és un concepte que adquirirà una importància especial després de la pandèmia del coronavirus. Davant d’unes perspectives econòmiques complicades, els beneficis d’aquesta pràctica poden contribuir de manera decisiva a construir la recuperació. Es tracta de passar d’una economia lineal, basada a utilitzar i llençar, a una altra en què cada material compta.

Tot i que quan pensem en el reciclatge ho fem en una ampolla de plàstic dins el contenidor groc o en caixes de cartró que es transformen en un paquet de folis, el fet cert és que els seus avantatges van molt més enllà. Per això, convé tenir-los molt presents la pròxima vegada que ens plantegem la possibilitat d’estalviar-nos la molèstia de separar els residus de casa nostra.

Segurament és el primer benefici que ens ve al cap quan pensem en el reciclatge: el medi ambient se’n beneficia. Per dir-ho d’una altra manera, el reciclatge està directament connectat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, formulats per aquest organisme per crear una societat més pròspera sense posar en perill el planeta. En aquest cas, amb l’objectiu número 13 (Acció pel clima), que anima a prendre mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Segons explica la Unió Europea, reciclar una llauna d’alumini pot estalviar fins al 90% de l’energia que suposa fabricar-ne una de nova. Fer-ho amb un quilo de paper en comptes de portar-lo a un abocador evita l’emissió d’aproximadament un quilo de diòxid de carboni (CO₂) i metà, tots dos gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquest és un altre benefici en què normalment no pensem quan col·laborem amb el reciclatge amb els nostres gestos quotidians, i que té més importància que mai en l’escenari econòmic en què ens trobem. Resulta que estem contribuint a la creació i el manteniment de llocs de treball , un altre dels ODS marcats per l’ONU en la seva Agenda 2030.

En general, invertir en una economia baixa en emissions podria arribar a crear fins a 1,5 milions de llocs de treball, segons càlculs de la Comissió Europea. Si s’implementa totalment la legislació sobre residus de la Unió Europea, es podrien estalviar fins a 72.000 milions d’euros a l’any a tot el territori i crear al voltant de 400.000 llocs de treball.

Això es deu, en part, al fet que el reciclatge té la capacitat de generar deu vegades més llocs de treball que altres tractaments de residus, com la incineració o l’ús d’abocadors. De fet, la incineració requereix una important inversió econòmica, però amb prou feines crea ocupació, tal com subratlla la Fundació Zero Waste Europe.

A més, l’ús més eficient dels recursos a què contribueix el reciclatge suposa la suma de 150.000 llocs de treball per cada punt percentual que augmenti la productivitat d’aquests recursos, tal com estima la Unió Europea.

Reciclar materials i tornar-los a utilitzar suposa extreure menys recursos del planeta, que són limitats. Aquesta és una de les principals metes que persegueix, precisament, l’economia circular. Juntament amb alguns dels esmentats més amunt, aquest avantatge té a veure amb l’ODS número 12 (Producció i consum responsables), així com amb el 15 (Vida d’ecosistemes terrestres) i el 6 (Aigua neta i sanejament).

Conservar recursos naturals com la fusta, l’aigua o els minerals ajuda a frenar la degradació dels ecosistemes i els hàbitats naturals de les espècies salvatges. Això és així perquè s’eviten pertorbacions al sòl, així com les emissions contaminants lligades a la mineria i l’extracció de nous materials. Per exemple, el reciclatge de paper incideix de manera directa en la preservació i la biodiversitat dels boscos perquè redueix la demanda de fusta.

En aquest sentit, CaixaBank aposta per l’ús de paper reciclat a les seves instal·lacions, que el 2019 va assolir el 97,2% del total de paper consumit. Alhora, l’entitat va reduir el seu consum de paper un 14,58% respecte a l’any anterior, en consonància amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat.

Per aconseguir-ho, CaixaBank impulsa la digitalització i la racionalització d’enviaments als seus clients, entre altres mesures. També incentiva la recollida selectiva de residus i la seva gestió i minimització en origen, tal com recull el seu Pla de gestió ambiental 2019-2021.

Reciclar suposa molt més que una suma de petits gestos quotidians. Si tots apostem pel reciclatge, reduirem la contaminació, preservarem els recursos, estalviarem energia, impulsarem l’economia i crearem llocs de treball. Aquesta és la raó per la qual el nou paradigma d’economia circular, inclusiva i sostenible no té sentit sense aquesta R tan important.

Al nostre país la gent està cada vegada més conscienciada amb el medi ambient, tal com ho reflecteixen les dades d’Ecoembes, l’organització mediambiental sense ànim de lucre que promou l’economia circular a Espanya a través del reciclatge. D’acord amb el darrer informe d’aquesta entitat, el 2016 vam arribar a reciclar el 76% dels envasos de plàstic, llaunes, brics, paper i cartrons a Espanya, cosa que representa un 4% més que el 2015 i l’estalvi d’1 milió de tones de CO₂ a l’atmosfera. Tanmateix, encara queda molt per fer. Les xifres d’Eurostat relatives al mateix any revelen que només reciclem el 29,7% de tots els nostres residus municipals.

El que planteja la nova normativa és que Espanya passi d’un nivell nacional de reciclatge que se situa en el 30% a un del 55% el 2025 i del 65% el 2035. Un repte molt ambiciós, però assolible. Podem mostrar-nos optimistes després de conèixer les dades que presenta el reciclatge de residus d’envasos de vidre, que l’any passat va assolir un repte històric a Espanya. Els ciutadans van dipositar-ne 789.235 tones als iglús verds, cosa que equival a una mitjana de 16,9 quilos i 64 envasos per persona i suposa les xifres més altes des que el 1998 va entrar en vigor la Llei d’envasos i residus d’envasos.

D’altra banda, també hi ha sobre la taula els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, una oportunitat perquè els països i les seves societats emprenguin un nou camí amb el qual millorar la vida de tots en matèria social i mediambiental. Cal destacar especialment l’Objectiu 12: Consum responsable i producció: “Per aconseguir creixement econòmic i desenvolupament sostenible, és urgent reduir la petjada ecològica mitjançant un canvi en els mètodes de producció i el consum de béns i recursos”. L’ONU insta la societat a reciclar, a reduir les deixalles i a donar suport als països en desenvolupament en l’avenç cap a patrons sostenibles de consum de cara al 2030.

A partir de dades d’Ecoembes, hem elaborat aquesta llista amb 10 curiositats i dades clau sobre el reciclatge:

ul.pialist,ol.pialist{color:#777;}ul.pialist li, ol.pialist li{font-size:14px; line-height: 22px}ul.pialist li{list-style: disc;}

1. És un error pensar que la qualitat dels productes reciclats és pitjor. Tant el vidre com l’alumini i molts plàstics es poden reciclar il·limitadament sense que perdin la seva qualitat i estalviant en recursos i energia.
2. Cada vegada que es recicla un envàs, a més d’estalviar recursos naturals imprescindibles per a la seva fabricació, també estalviem aigua. Des del 1998, gràcies al reciclatge, hem estalviat 408 milions de m³ d’aigua.
3. La fabricació de paper reciclat consumeix un 62% menys d’energia i un 86% menys d’aigua que la de paper nou. Per aquest motiu, a CaixaBank el 98% del paper que consumim és reciclat. El 2017 vam aconseguir reduir un 22% l’ús de paper respecte al 2016.
4. Espanya i Alemanya són els únics països d’Europa que reciclen bosses i embolcalls flexibles. Aquests dos països emmagatzemen i donen una nova vida a envasos de tipus flexible.
5. Gràcies al reciclatge a Espanya, des del 1998 s’ha evitat el consum de 26,6 milions de MWh d’energia. Des de CaixaBank també contribuïm a la reducció del consum energètic: a la nostra xarxa territorial, entre el 2008 i el 2017 hem disminuït el 25% del consum mitjà i als edificis de serveis centrals l’any passat vam superar el nostre objectiu de reducció de consum energètic marcat, de l’1,5%, que va arribar a ser del 5,35%.
6. L’ús de l’alumini reciclat per a la fabricació de llaunes de begudes estalvia un 95% d’energia, mentre que en el cas de l’acer l’estalvi energètic assoleix el 75%.
7. Segons el tipus de residu, triga un temps o un altre a degradar-se a la natura. Per exemple, el paper usat pot trigar 1 any; una llauna, 500 anys, i el vidre, fins a 5.000 anys.
8. Es calcula que al voltant de 10 milions de tones de plàstic acaben als oceans cada any, cosa que perjudica milions d’animals.
9. Segons ACNUR, està demostrat que la infraestructura necessària per crear plantes de reciclatge en ciutats, municipis o regions crearia més llocs de treball.
10. A Espanya, el 1998 es reciclava el 4,8% dels envasos domèstics. El 2016, el 76%. Des de CaixaBank contribuïm a una recollida selectiva i a una gestió dels residus perquè aquesta xifra continuï sent positiva any rere any.

Aprofitant que avui se celebra el Dia Mundial del Reciclatge, us animem a reflexionar sobre els residus i la importància d’una bona gestió. És important recordar que cada vegada que reciclem contribuïm a la millora del medi ambient, evitem l’acumulació de residus i allarguem la vida útil dels materials. Així mateix, estem estalviant recursos naturals, primeres matèries i energia i reduïm les emissions de CO₂, que agreugen el canvi climàtic.

En una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides de 2005, es va designar el 22 d’abril com el Dia Internacional de la Mare Terra. Anteriorment, en molts països ja se celebrava aquest dia. De fet, l’organització Earth Day Network certifica que el 22 d’abril de 1970 es va celebrar el primer Dia Mundial de la Terra als Estats Units. Durant aquesta jornada, es van mobilitzar més de 20 milions d’estatunidencs de tots els àmbits i sectors, i es considera aquest dia com el naixement del moviment ambientalista modern.

Aquest any, el lema de la jornada és acabar amb la contaminació que produeix el plàstic. La campanya, la promou Earth Day Network, l’associació que lidera l’organització del Dia Mundial de la Terra.

Des de CaixaBank prioritzem les accions de minimització en la producció de residus a través de l’estalvi en el consum de recursos. El 2016, vam reduir de manera considerable la generació de residus plàstics respecte a l’any anterior. Això s’ha aconseguit gràcies a la sensibilització dels treballadors de CaixaBank en la reutilització dels gots de plàstic i a l’ús de tasses de ceràmica i gots de vidre.

Des de CaixaBank estem compromesos amb el respecte i la protecció de les persones i de l’entorn natural, i som conscients de la importància d’incorporar la responsabilitat mediambiental a l’empresa. El nostre deure no es limita només a complir les obligacions legals, sinó que tenim un sistema de gestió mediambiental integrat a la nostra activitat de negoci que engloba projectes, serveis i productes i es fa extensiu a treballadors, filials i empreses col·laboradores. En definitiva, tal com afirmava el proverbi xinès, des de CaixaBank treballem per deixar un llegat més sostenible i sustentable.