Arriben les vacances, època en què es fan realitat tots aquells viatges que fa mesos que planegem. Les maletes, els mapes, les reserves d’allotjament… i els diners!

Per no haver de moure’ns amb efectiu i fer-ho tot molt més fàcil i segur, el més recomanable és utilitzar les targetes de dèbit i crèdit. Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

1. Assegura’t que les teves targetes estiguin activades per poder-les fer servir sense problemes.
2. Comprova el límit i la disponibilitat del teu saldo. Pots modificar-lo a la teva oficina si preveus que necessitaràs més diners per a les teves vacances.
3. Viatja amb una targeta de crèdit i una altra de dèbit. Recorda que a qualsevol oficina de CaixaBank pots portar-te una targeta MyCard al moment (lliurament immediat) sense haver d’esperar als 3-5 dies. És preferible viatjar amb una targeta de crèdit per assegurar-te que puguis operar en tots els sectors inclosos els lloguers de cotxe (rentings) i aerolínies…
4. Confirma que les teves targetes funcionin correctament. Ves a qualsevol caixer de CaixaBank i fes una operació bancària, com per exemple treure diners.
5. No portis mai apuntat enlloc el PIN de les teves targetes; simplement, recorda’l. Si ho prefereixes, pots triar un nou codi que et sigui més senzill de recordar a qualsevol dels nostres caixers. Per a la teva seguretat, et recomanem que no facis servir dades fàcilment deduïbles, com ara la teva data de naixement.
6. Sigues caut. Quan marquis el PIN en caixers i establiments, procura que no el vegin altres persones.

A més, si ets client de CaixaBank, tingues present que amb CaixaBank Now podràs satisfer moltes necessitats encara que estiguis lluny de casa teva, com per exemple consultar el límit de crèdit de les teves targetes i el saldo dels teus comptes, o bé bloquejar les teves targetes de forma temporal o definitiva.

És normal que durant vacances apareguin dubtes. Si tens alguna consulta, pots trucar als nostres telèfons d’assistència les 24 hores del dia: 900 40 40 90 o +34 938 87 25 25 (des de l’estranger).

Els smartphones ens permeten accedir a una infinitat de serveis nous, com pagar amb el mòbil. Si prefereixes disposar de les teves targetes en el mòbil per pagar en comerços contactless, pots fer-ho a través de CaixaBank Now.

En cas de pèrdua o robatori, si ets client de CaixaBank, disposes del servei gratuït CaixaBankProtect, que et protegeix davant qualsevol operació que no hagis fet tu. No oblidis que tens diversos mecanismes per garantir la seguretat de la teva targeta, com ara el sistema d’alertes SMS gratuïts, que t’avisen de les operacions més rellevants efectuades amb la teva targeta. Així, sempre estaràs informat del que passa amb les teves targetes.

En cas que et quedis sense targetes mentre ets a l’estranger per pèrdua, robatori o fins i tot deteriorament, recorda que CaixaBank posa a la teva disposició el servei de CaixaBankProtect Emergency, que ofereix diners en efectiu a qualsevol part del món en menys de tres hores.

Segons dades de l’INE, les persones de més de 65 anys suposen gairebé un 20 % de la població espanyola, una xifra que ja va assolir un màxim històric el 2019 i que continua pujant.

A més de tenir una població cada cop més envellida, el nombre de persones d’aquesta franja d’edat que viuen soles també s’està incrementant, cosa que converteix el col·lectiu en un dels més vulnerables, sobretot arran de la pandèmia.

Per sort, a mesura que aquest nombre augmenta, també ho fan les solucions que la tecnologia pot oferir per facilitar-los la vida, donar-los protecció i seguretat i mantenir-les connectades amb els seus éssers estimats.

És una qüestió molt important que ens preocupa a tots, encara que als nostres avis ni se’ls hagués passat pel cap perdre ni un sol minut pensant-hi. La veritat és que el concepte de seguretat ha canviat molt amb la introducció d’internet a les nostres vides. El que abans es limitava a evitar que algun enemic d’allò aliè entrés a la llar o mantenir els animals domèstics lluny de depredadors, avui també s’estén a una de les nostres possessions més preuades: les nostres dades.

La societat de la informació demanda, lògicament, mesures de seguretat a l’altura de les noves amenaces que han sorgit al voltant d’aquesta. Webs maliciosos, atacs per correu electrònic o fins i tot connexions wifi compromeses estan constantment a l’aguait per obtenir les nostres dades o fins i tot demanar-nos un rescat.

El Dia Internacional de la Seguretat de la Informació és un bon moment per dedicar uns minuts a aprendre bones pràctiques que ens ajudaran a mantenir les nostres dades fora de perill dels nous depredadors. Especialment aquest any, quan una pandèmia mundial ens ha portat a intensificar la nostra activitat on-line en tota mena d’àmbits.

Així ho indiquen les dades: el comerç electrònic s’ha disparat aquest any, fins al punt que tres de cada cinc espanyols ja compren per internet, segons l’Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars de l’INE. L’estudi també indica que, de mitjana, gastem uns nou euros més que l’any passat, entre altres raons perquè comprem molt més sovint. A més, el 81 % dels espanyols d’entre 16 i 74 anys utilitzen internet diverses vegades al dia, fet que suposa 6,1 punts més que l’any passat.

L’estudi també revela que la seguretat on-line ens preocupa: en els últims tres mesos, tres de cada quatre usuaris d’internet van mostrar la seva inquietud respecte que les seves activitats on-line s’estiguessin monitorant, mentre que dos de cada cinc declaren confiar poc o res en internet.

Què podem fer perquè la nostra experiència on-line sigui més segura i eliminar temors? És tan senzill com seguir alguns consells que ens ajudaran a mantenir la seguretat de les nostres operacions:

– Mantén actualitzats el sistema operatiu i les aplicacions: aquesta és una de les principals garanties per evitar que els ciberdelinqüents puguin aprofitar-se d’alguna porta oberta en el teu equip. Actualitzar no és la tasca més gratificant del món, ja que requereix temps i possiblement reiniciar l’equip. Tanmateix, és fonamental per evitar vulnerabilitats del software.

– Atenció amb els correus electrònics: en temps de pandèmia, has de parar una atenció especial als correus que rebis relacionats amb el coronavirus, sobretot els que poden despertar la teva curiositat, com els que prometen una cura, ja que poden ser atacs de phishing que cerquen quedar-se amb les teves dades. Per descomptat, evita baixar-te arxius l’origen dels quals desconeguis i que puguin infectar el teu equip.

Analitza també amb atenció el remitent dels missatges que reps. Encara que et sembli que és algú conegut, has de posar sempre atenció a l’adreça de correu i no refiar-te només del nom que es mostra. Aquesta precaució és resultat del fet que qualsevol servei legítim o entitat bancària o fins i tot una persona coneguda pot ser suplantada per enganyar-te. Si tens el més mínim dubte, contacta amb el remitent per un altre canal per verificar la legitimitat del seu missatge.

– Utilitza la signatura digital per confirmar les teves operacions bancàries: l’entrada en vigor de la normativa PSD2 (Directiva europea de serveis de pagament) obliga els proveïdors de serveis de pagament a aplicar determinats procediments per tal de millorar els drets i la seguretat del consumidor. Entre els procediments que la compleixen hi ha la signatura digital, que substitueix la tradicional targeta de coordenades per autoritzar operacions de manera més segura.

L’app CaixaBank Sign n’és un exemple. Permet als usuaris signar les seves operacions amb un sol clic des del mòbil, de manera totalment segura.

– Mantén la seguretat en totes les teves operacions amb el banc: a més d’utilitzar la signatura digital, pots prendre algunes precaucions extres per assegurar les teves operacions bancàries. Per exemple, llegir detingudament la descripció de l’operació abans de signar-la i verificar que les dades són correctes. També convé que protegeixis el teu mòbil amb una contrasenya per desbloquejar-lo i analitzis qualsevol notificació que t’arribi, abans de fer clic sobre cap enllaç.

– Atenció amb les wifi públiques: si n’has d’utilitzar alguna, cal que extremis les precaucions. El millor és que utilitzis una xarxa privada virtual o VPN que tingui un antivirus actualitzat. Davant d’una wifi pública, evita navegar per pàgines web que necessitin entrada de dades personals, com ara contrasenyes o usuaris.

– Cuida la informació que puges a internet: totes les imatges i informació sobre nosaltres que compartim a internet deixen un rastre que conforma la nostra identitat digital. Per això, només hem de compartir aquella informació personal que considerem cent per cent pública.

Mantenir la nostra informació fora de perill és qüestió de no baixar la guàrdia i incorporar una sèrie d’hàbits de seguretat. Així mantindrem les nostres dades lluny de l’abast de qui vulguin utilitzar-les sense permís.

El Black Friday ja torna a ser aquí i ja són milers els consumidors que esperen a comprar els seus productes preferits amb un bon descompte. Aquesta data que en el seu dia vam importar dels Estats Units ja s’ha instal·lat definitivament en el nostre calendari gràcies a les rebaixes tan importants que les botigues apliquen a molts dels seus articles.

El que passa, però, és que enguany el Black Friday —com tantes altres dates assenyalades—serà diferent del d’anys anteriors. La pandèmia de la COVID-19 ha transformat per complet experiències tan quotidianes com ara entrar a una botiga i comprar-hi alguna cosa.

També ha afectat moltes economies familiars, que més que mai hauran d’aplicar els principis del consum responsable. Això és degut al fet que, com pot passar durant qualsevol altre període de rebaixes, resulta més senzill perdre el control sobre les compres que fem perquè els descomptes aplicats les fan més atractives.

Convertir aquest Black Friday en una veritable oportunitat per comprar allò que realment necessitem a bon preu passa per desenvolupar alguns bons hàbits de compra, que també ens seran útils durant la resta de l’any. Aquest cop és especialment important comprar de manera intel·ligent i reduir al mínim el risc de contagi.

Aquest any, evitar aglomeracions és essencial per frenar l’expansió de la pandèmia. Per aquesta raó, moltes firmes mantenen durant setmanes algunes ofertes, que convé seguir.

Així mateix, cada vegada més comerços aposten per les vendes en línia perquè els seus clients no necessitin desplaçar-se. No només les grans empreses: també els negocis de proximitat s’apunten a aquestes tendències, una cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar les compres.

Si tens més de 65 anys i vols acudir a un establiment físic, és important que consultis si existeix algun horari que doni prioritat als majors o a grups de risc per la pandèmia.

Comprar només els productes que realment necessitem és un dels principis del consum responsable al qual s’apunta cada cop més gent. Es tracta d’evitar la compra per impuls que tant perjudica les nostres butxaques. I no només això: el consum irracional fins i tot pot arribar a posar en perill la sostenibilitat del planeta, ja que es generen més residus i es consumeixen recursos innecessaris. Per no caure en la temptació, és imprescindible que siguem conscients del que volem comprar.

Per descomptat, és important tenir en compte les coses que necessitem i que millor s’ajusten al nostre pressupost, però no per això hem de deixar de banda altres qualitats com ara la sostenibilitat dels productes. El Black Friday no pot ser una excusa perquè deixem de banda una manera més responsable de consumir.

Conèixer quins materials s’han emprat en l’elaboració d’un producte, l’impacte mediambiental dels processos de producció o les condicions dels treballadors que participen en la producció i venda és part de la informació que hauríem de saber per assegurar-nos que apostem per productes sostenibles.

També és una bona idea recórrer al comerç de proximitat, en un moment en què milers de pimes necessiten reactivar les vendes per poder tirar endavant. La presència del petit comerç als carrers és un dinamitzador important del teixit social de molts barris i pobles. Aquest és un bon moment per apostar-hi.

Un altre dels possibles efectes secundaris d’un període de descomptes és acabar gastant més del que és necessari. Un camí especialment perillós en un moment econòmic tan delicat com el que viu el món avui dia.

En aquest sentit, és molt important fixar un pressupost i ser estrictes en el seu compliment. Aquest pressupost ha de ser realista i mai no ha de resultar perjudicial per a l’economia familiar.

Però tampoc no es tracta de decantar-se únicament per les opcions més barates per tenir més capacitat de compra i d’aquesta complir amb el pressupost. Recorda que hi ha altres aspectes, com ara la sostenibilitat del producte o si realment resulta imprescindible compra el producte, que també hauries de tenir en compte.

De vegades, la simple aplicació d’un descompte pot fer que adquirim un producte sense saber si, realment, ens compensa. Per això convé fer una petita investigació sobre l’evolució del preu del producte i mirar de comparar-lo amb el PVP que sol tenir en temporada per saber fins a quin punt l’han abaixat realment. També s’ha de fer una comparació entre establiments i no quedar-nos mai amb la primera oferta que trobem.

Tingues en compte que enguany també s’espera que les rebaixes del Black Friday siguin inferiors a les ofertes d’anys anteriors en alguns establiments. De fet, el 2019 ja es van veure descomptes inferiors als d’altres edicions.

Aquest any, en què el comerç electrònic regnarà sobretot durant el Black Friday, cal tenir en compte alguns consells que ens ajudaran perquè les compres en línia siguin més segures i satisfactòries. En aquest sentit, recórrer a establiments legítims i fer servir connexions segures són dos bàsics de la seguretat en les compres a través d’Internet.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és la seguretat dels mitjans que fem servir per pagar als establiments. Avui dia, la majoria de les compres de comerç electrònic que es fan amb mitjans de pagament de CaixaBank exigeixen que l’usuari validi la seva identitat a través de l’app CaixaBankNow des d’un dispositiu mòbil de confiança per augmentar la seguretat de les transaccions i, d’aquesta manera, evitar suplantacions.

Un altre aspecte que no s’ha d’oblidar a l’hora de comprar durant aquest Black Friday són les condicions de la venda. S’han de tenir en compte diversos aspectes, com ara les polítiques i els terminis de devolució —que poden experimentar algun canvi— o les despeses d’enviament.

Encara que enguany sigui diferent, és possible gaudir d’un Black Friday segur, responsable i satisfactori. Només és qüestió de ser conscients del que comprem i de com ho fem.

 

Gestionar un negoci és una tasca apassionant i, alhora, àrdua. Són molts els factors que influeixen a l’hora d’assolir, o no, l’èxit i, si s’aconsegueix, mantenir-s’hi. És per això que és tan important protegir-lo contra amenaces com els fraus a empreses, un problema que pateixen tota mena de companyies, des de les més petites fins a les més grosses.

Efectivament, els fraus a empreses són un maldecap per a cada vegada més negocis. Així ho indica l’Enquesta Global sobre Frau i Delictes Econòmics 2020, elaborada per la consultora PWC: gairebé la meitat de les empreses -el 47%- havien estat víctimes d’aquesta mena d’enganys durant els dos últims anys. D’aquestes, el 13% havia perdut més de 50 milions de dòlars per aquesta causa.

La bona notícia és que els atacs dels estafadors es poden prevenir. Per fer-ho, convé conèixer les tècniques de frau més habituals i prendre algunes precaucions per evitar que arribin a afectar l’empresa.

En aquest sentit, els experts Jordi Sánchez i Javier Jiménez, del Departament de Seguretat de CaixaBank, van oferir algunes claus durant la jornada “Frau al client bancari en el context de l’empresa”, organitzada per l’entitat per als seus clients empresa. Durant la seva exposició, van explicar les greus pèrdues que provoquen els fraus i van oferir alguns consells útils per a qualsevol negoci, des dels més tradicionals fins als més tecnològics, que se’n vulgui protegir.

Tal com van explicar els experts, els delinqüents intenten provocar presses en les seves víctimes perquè actuïn com ells volen sense temps per pensar bé el que estan fent. Es tracta d’un dels trets més habituals en els fraus, que moltes vegades proposen terminis curts per fer una acció determinada.

De fet, les presses són una de les claus del conegut com a frau del CEO. En aquest frau, els ciberdelinqüents ataquen el correu electrònic de l’empresa o d’algun directiu per suplantar-li la identitat o fan servir una adreça molt similar a la seva. Llavors, envien un correu per sol·licitar a algun subordinat que faci una certa acció, com per exemple un enviament de diners. Aquests missatges solen incloure una crida a la rapidesa perquè el receptor del correu electrònic no tingui temps de comprovar si l’ordre rebuda és legítima.

Tal com van destacar els experts, la pressa és un factor que també és molt comú en altres menes de fraus. Un exemple n’és el phishing, amb el qual els delinqüents intenten obtenir informació personal i bancària dels usuaris suplantant una entitat legítima, com un banc, una xarxa social o una empresa. Un altre seria el frau del tècnic d’empresa informàtica, que alerta sobre un incident greu en un ordinador i demana fer comprovacions en remot, per acabar accedint a un compte bancari.

Els delinqüents solen manar la pressa a la seva víctima perquè faci una acció, com pot ser una operació financera, i també solen demanar confidencialitat per evitar que comprovi la validesa de l’ordre rebuda. Per aquest motiu, és aconsellable comprovar sempre l’autenticitat de la petició abans de fer accions d’aquesta mena.

Precisament per detectar a temps si estem sent víctimes d’un frau, convé prestar molta atenció a les comunicacions que rebem. D’aquesta manera, podrem apreciar algunes d’aquestes característiques que ens poden posar en alerta, com les comentades anteriorment de les presses o la petició de confidencialitat. També és habitual que els delinqüents demanin contactar amb tercers i fer pagaments mitjançant diverses transferències de diners en comptes d’una de sola, amb l’objectiu d’evitar que l’entitat destinatària els retingui.

També si observem amb deteniment les comunicacions rebudes, serà més fàcil detectar si procedeixen d’alguna adreça web falsificada. En l’exemple del frau del CEO, els delinqüents moltes vegades canvien només una lletra de l’adreça electrònica del remitent que intenten suplantar. Com a resultat, el destinatari no arriba a percebre la suplantació.

Per tot això, és important sospitar davant de qualsevol petició poc habitual, fins i tot si procedeix d’alguna persona coneguda. Tot seguit, cal verificar si, efectivament, ha estat aquesta persona qui l’ha formulat. Una verificació que s’ha de fer a través d’un canal diferent del que s’ha utilitzat per rebre la petició. També convé conscienciar el personal de l’empresa perquè estigui alerta davant d’aquesta mena d’atacs.

Així mateix, no convé facilitar dades a la lleugera que els delinqüents puguin utilitzar. En aquest sentit, és important restringir al màxim la informació pública de l’empresa, com ara l’organigrama que sol aparèixer al web o la informació accessible a través dels perfils de les xarxes socials.

Tampoc no s’ha de facilitar la identitat dels clients de l’empresa, que se sol utilitzar en el conegut com a frau de les factures. En aquest engany, els delinqüents es fan passar per la nostra empresa per reclamar en nom nostre el pagament d’alguna factura amb un número de compte modificat.

Tant si detectem que algú intenta defraudar la nostra empresa com si hem estat víctimes d’un d’aquests enganys, hem de posar-nos en contacte amb la nostra entitat bancària com més aviat millor. En aquest sentit, el temps de reacció és molt important per intentar minimitzar els danys. A més, contribuirem a evitar que altres empreses també s’hi trobin.

També és important presentar una denúncia policial, que permetrà que l’entitat bancària reclami, per exemple, una transferència en destí per intentar retrocedir-la. Finalment, és vital guardar tota la documentació que es tingui relacionada amb el frau, ja que pot ajudar les forces de seguretat a fer les seves pròpies investigacions.

Potser aquest any no hem ballat la cançó de l’estiu, però sí que hi ha hagut una frase que s’ha repetit pertot arreu: “Quin estiu més estrany!”. I és cert que aquests mesos han estat molt diferents. La pandèmia de la COVID-19, que ho ha inundat tot, hi té molt a veure.

Una de les seves conseqüències més quotidianes té relació amb la falta de contacte físic: la manera de comprar un gelat o demanar la carta en un restaurant ha canviat, i tampoc no anem a concerts o espectacles com abans. Fins i tot hem vist platges amb semàfor per regular l’aforament amb un objectiu clar: reduir el contacte entre persones per evitar contagis.

En realitat, la pandèmia només ha accelerat una transformació que ja tenia molta influència en la nostra manera de relacionar-nos i que també afectava diversos sectors econòmics. La Low Touch Economy o economia de baix contacte ja era una realitat que es materialitzava en gestos tan quotidians com la compra a distància, el pagament a través del mòbil o, fins i tot, l’oferta de formació en línia.

Llavors es tractava d’eliminar barreres físiques i facilitar l’experiència dels consumidors. Ara, a més, cal reduir a la mínima expressió el contacte de superfícies comunes per evitar contagis. Per aconseguir-ho, ha sorgit una sèrie de productes i serveis que conformen aquesta Low Touch Economy, un concepte que sembla haver arribat per quedar-se.

El cert és que la falta de contacte en certes circumstàncies és un avantatge enorme. Hi ha una infinitat de processos que es poden beneficiar de les tecnologies i serveis sense contacte. Potser el més evident és el pagament de productes i serveis: hem passat de comptar monedes a la caixa del súper a fer un simple gest per abonar la compra. Tanmateix, no és l’únic.

De fet, el concepte Low Touch Economy al·ludeix un context en què l’economia s’ha intentat adaptar a un context que exigeix menys contacte físic. Això comprèn des de les targetes i smartphones que eviten utilitzar diners en efectiu a les solucions de signatura digital. També els autocines, les visites virtuals a museus o les plataformes de reunions en línia. Molts eviten l’aglomeració de persones i haver de tocar superfícies comunes, però també eliminen barreres físiques alhora que generen negoci.

Es tracta de productes i serveis que ens ajuden a evitar riscos en temps de pandèmia, però, sobretot, a fer la nostra vida diària molt més senzilla. Aquesta serà, precisament, la clau per la qual es quedaran amb nosaltres fins i tot quan el virus només sigui un mal record. Benvinguts a l’era de la Low Touch Economy.

Contestar o no contestar. Vet aquí la qüestió que ens plantegem cada cop que veiem un número desconegut a la pantalla del nostre telèfon. Tant de bo resoldre-la fos tan senzill com despenjar i preguntar qui ens truca, tal com fèiem fa dècades. Però llavors encara no s’havia inventat la identificació de trucades. Tampoc l’spam ni els fraus telefònics eren un problema generalitzat.

Avui, els números ocults i els desconeguts són per a nosaltres senyals d’alerta, perquè solen ser sinònim de trucades comercials que no volem atendre, o fins i tot d’intent d’estafa. Tanmateix, també poden ser-ho d’oportunitats laborals, avisos importants o fins i tot d’un familiar que ha canviat de número de telèfon. En qualsevol cas, saber qui hi ha al darrere del número que truca és important per saber si hem de respondre una trucada o bé tornar-la després.

Les raons per les quals rebem trucades des de números que no coneixem poden ser molt variades. Simplement pot tractar-se d’algú conegut que no tenim a la nostra llista de contactes. A l’altre extrem, pot haver-hi empreses que ens truquen repetidament per oferir-nos algun producte o servei sense que els l’hàgim sol·licitat, així com intents d’obtenir les nostres dades personals mitjançant enganys, entre altres fraus.

Fins fa alguns anys, també era freqüent rebre trucades des de números ocults o privats. Tanmateix, aquesta modalitat ha caigut en desús per dues raons principals. Una és que moltes persones han deixat de respondre aquestes trucades perquè les identifiquen amb spam comercial. L’altra té a veure amb un canvi en la legislació, que obliga que les ofertes comercials no desitjades es facin des d’un número de telèfon identificable.

Aquest és el motiu pel qual bona part de les trucades que no identifiquem solen aparèixer a la pantalla del nostre telèfon associades a un número concret.

Davant l’evolució de les trucades no desitjades, la llei s’ha anat endurint per protegir el consumidor. Les normes que afecten aquesta pràctica són molt diverses. Entre aquestes, hi ha la Llei de competència deslleial, la Llei orgànica de protecció de dades, l’RGPD, la Llei general de telecomunicacions i la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris.

Entre altres mesures, aquestes normes estableixen, a més de l’obligatorietat d’utilitzar números identificables per fer trucades comercials o promocionals, que aquesta mena de trucades no es podran fer entre les nou de la nit i les nou del matí, ni tampoc en caps de setmana i festius. També s’obliga les empreses i professionals a facilitar al consumidor que deixi constància, si ho vol, de la seva oposició a continuar rebent propostes per part seva.

I què passa amb les empreses amb què l’usuari manté alguna mena de relació contractual? Doncs que podran contactar-hi, però només per fer ofertes vinculades estrictament amb el producte o servei que tingui contractat.

La legislació vigent també regula la recopilació i el tractament de dades personals, així com els drets que sobre les seves dades tenen els consumidors. Per exemple, la possibilitat de restringir la publicitat no desitjada mitjançant la inscripció d’aquestes dades en una llista d’exclusió publicitària o Llista Robinson.

Malgrat que la legislació protegeix àmpliament els consumidors davant l’spam telefònic o els intents de frau, sempre hi ha algú disposat a saltar-se les normes. Aquesta és la raó per la qual s’ha d’extremar la precaució davant les trucades que es reben d’un número desconegut. Esbrinar qui és l’emissor abans de respondre-les o tornar-les és una de les mesures bàsiques que s’han de prendre per evitar molèsties i problemes.

Com que normalment les trucades d’spam telefònic no solen ser individuals, sinó que es fan a un gran nombre de persones, és molt probable que algú ja n’hagi informat abans que ens hi hàgim d’enfrontar. Aquest caràcter massiu de l’spam és precisament la clau que ens ajudarà a protegir-nos.

Hi ha diverses apps gratuïtes que poden ajudar a identificar un número desconegut si s’instal·len a l’smartphone. Una de les més populars és Truecaller, una aplicació que alimenta la seva base de dades de números de telèfon amb les aportacions que fan usuaris de tot el món. No és infal·lible, perquè no té registrats tots els números de telèfon existents, però en molts casos pot ajudar a saber qui truca per decidir si contestar o fins i tot bloquejar qui intenta contactar amb nosaltres.

També hi ha la possibilitat de consultar bases de dades en línia, com Listaspam, en què milers d’usuaris expliquen les seves experiències amb diferents números de telèfon des dels quals han rebut trucades molestes o sospitoses. Aquest servei permet fer cerques inverses per número per saber qui truca i quines intencions té.

Juntament amb la identificació prèvia del número de telèfon, hi ha una altra sèrie de mesures que ens ajudaran a reduir considerablement l’spam telefònic que rebem. En aquest sentit, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ens anima, simplement, a exercir els nostres drets. Per exemple, mitjançant la inscripció en una Llista Robinson o utilitzant els sistemes que les empreses posen al nostre abast per rebutjar l’ús de les nostres dades amb finalitats publicitàries.

Si l’empresa que ens truca no compleix les normes, es pot denunciar davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i l’autoritat de Consum corresponent perquè prenguin les mesures pertinents.

En el cas dels fraus telefònics, mai no s’han de facilitar dades confidencials, com ara codis o contrasenyes, que s’hagin sol·licitat amb el pretext de fer comprovacions, per exemple, en comptes bancaris o dispositius electrònics. Si se sospita que es tracta d’un frau o s’han facilitat aquestes dades, cal informar-ne ràpidament el banc i interposar una denúncia, aportant tota la informació que s’hagi pogut recopilar. Tampoc no s’han de tornar trucades perdudes a números amb prefixos sospitosos, ja que poden suposar càrrecs addicionals en la factura telefònica.

Totes aquestes mesures ens poden evitar moltes molèsties i fins i tot ensurts en el nostre compte bancari. Per això és convenient tenir-les en compte.

Signem contractes per a gairebé tot i fa molts segles que ho estem fent: per contractar una hipoteca, per comprar mobles, per mantenir les nostres dades fora de perill… Les possibilitats són infinites. Es tracta de documents que, en essència, estableixen un acord entre dues parts que es comprometen a complir tota una sèrie de condicions. És una manera d’establir la confiança necessària perquè allò que s’ha acordat arribi a bon port.

Pensem, per exemple, en una botiga de roba que compra la seva mercaderia a un fabricant o dues persones que es posen d’acord per a la compravenda d’un cotxe. En tots dos casos, el més aconsellable és signar un contracte pel qual cada part es comprometi a complir les condicions acordades. Fins i tot així, sempre pot quedar cert marge per al dubte. Si paguem abans de rebre el bé o, al contrari, si enviem el bé abans de rebre el pagament sencer, què passa si l’altra part no compleix el que s’ha acordat? Per molt que aquesta possibilitat estigui establerta i puguem recórrer a algun mediador en cas d’incompliment, sempre hi ha cert risc.

Per acabar amb aquest dilema ha arribat una de les tecnologies més capdavanteres de l’actualitat, la blockchain o cadena de blocs, i ho ha fet amb una nova generació de contractes sota el braç. Són els anomenats smart contracts, que prometen acabar amb aquest vertigen que sentim en el moment de desprendre’ns dels nostres diners per adquirir un bé o un servei. Serà per alguna cosa que se’n diuen intel·ligents.

Imagina’t que existís un contracte blindat que es pogués verificar i fer complir de manera automàtica. I que garantís, sense cap escletxa de dubte, que les seves condicions s’executen. Per exemple, que una botiga pagarà per una mercaderia que rebrà. En cas que alguna de les parts no compleixi, no caldrà recórrer a un jutge: si aquesta mercaderia no arriba a la botiga, no hi haurà pagament, i si no hi ha pagament, la mercaderia no passarà a mans de la botiga.

Aquests contractes ja existeixen i s’anomenen smart contracts. Es basen en tecnologia blockchain i no res més que codis informàtics que contenen les condicions d’un contracte i que permeten comprovar-ne el compliment per executar les clàusules en temps real i sense necessitat d’intermediaris. En aquests contractes, les parts hi programen diversos resultats per a una diversitat de possibilitats. La lògica que usen és condicional; és a dir, una cosa com ara: «si passa A, fes B; però si passa C, aleshores executa D».

Els avantatges principals dels smart contracts són la seva seguretat, transparència i autonomia, ja que les parts no depenen de tercers per validar-los. En basar-se en tecnologia blockchain, permeten que totes les parts puguin verificar que les condicions del contracte es compleixen. A més a més, les parts poden saber en tot moment la traçabilitat del contracte, accedint a l’històric de registres amb les transaccions i els documents. Com que fa servir tècniques de xifrat, la mateixa tecnologia blockchain impedeix que un ciberdelinqüent pugui intervenir-hi. I tampoc no permet alterar els registres ni les condicions del contracte si no hi ha un acord entre les parts.

Agafem com a exemple un contracte de compravenda. En aquest contracte, el comprador diposita els diners destinats a pagar la mercaderia en un compte assignat a l’smart contract. El mateix contracte intel·ligent comprovarà a través dels programes de missatgeria que s’ha transferit la mercaderia. Per acabar, executarà el pagament dels fons que hi ha al compte dipòsit al venedor.

Aquesta és només una de les múltiples possibilitats que ofereixen els smart contracts. També poden arribar a ser molt útils en àmbits tan diversos com el de les herències i donacions o el de les assegurances.

En el primer cas, el mateix programa podria comprovar amb el Registre Civil la defunció d’una persona i transferir-ne automàticament el llegat als hereus. També verificar que una persona ha complert la majoria d’edat per abonar-li els fons d’un fideïcomís. Mentre que en el cas de les assegurances, es podrien agilitzar considerablement els tràmits per rebre indemnitzacions davant un sinistre.

Tot això és degut al fet que els smart contracts són especialment útils quan es necessita regular les condicions de pagament d’un contracte. De fet, hi ha certs smart contracts que es dediquen a executar pagaments i que es coneixen com a smart payments.

Fins ara, les transaccions dels smart contracts es fan bàsicament mitjançant criptomonedes. El treball de xarxes blockchain per a smart contracts basats en monedes de curs legal, com ara l’euro, resulta una mica més complicat. Això és així perquè fa falta garantir la seguretat, l’eficiència i la integritat dels pagaments que circulin a través de les xarxes blockchain, i també l’estricte compliment de la normativa vigent en matèria de pagaments.

En qualsevol cas, l’ús de tecnologia blockchain en l’economia ja és imparable. Per aquest motiu, cal facilitar l’execució de pagaments en euros i des de comptes corrents bancaris en aquest tipus de xarxes, sense necessitat de recórrer a les criptodivises.

Amb aquest objectiu, CaixaBank participa, juntament amb altres entitats bancàries, en un projecte pilot promogut per Iberpay, la companyia que gestiona el sistema nacional de pagaments (SNCE). Es tracta d’una prova pionera que utilitza smart contracts i smart payments en una plataforma interbancària per programar pagaments immediats quan es compleixen certes condicions establertes. En participar tant el sistema nacional de pagaments com el sistema financer espanyol, la integritat i la legalitat de les transaccions estan emparades.

Aquesta prova de concepte permetria, per exemple, executar contractes de compravenda sobre els mateixos comptes corrents de les parts. El sistema bloquejaria automàticament fons al compte del comprador a la sortida de la mercaderia i faria el pagament al compte del venedor en arribar a la duana, a més de confirmar que s’ha dut a terme a totes les parts intervinents en el contracte. Tot això, amb la validació de les entitats connectades a la xarxa i l’ús del sistema nacional de pagaments per fer transferències immediates.

Així mateix, fa poc, CaixaBank ha incorporat la plataforma de comerç digital we.trade al seu catàleg de serveis per a empreses. D’aquesta manera, l’entitat esdevé un dels primers bancs europeus a facilitar als seus clients l’accés a la tecnologia blockchain orientada a la internacionalització de negocis.

La tecnologia blockchain està cridada a transformar el sistema financer i també la manera que tenim d’entendre els contractes. Els avantatges són nombrosos, raó per la qual l’economia ja es prepara per treure partit dels smart contracts i de les seves possibilitats infinites.

Nou de cada deu llars espanyoles té accés a Internet, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) relatives a l’any 2019. D’aquestes, la pràctica totalitat (91,2%) gaudeix a més de banda ampla. Aquesta cobertura adquireix una importància especial en una situació de confinament com la que estem vivint a causa de la pandèmia de coronavirus. Per treure’n partit, l’opció més còmoda que tenim és fer servir una xarxa wifi. El problema és que també ho és per als qui decideixin robar-nos la connexió.

Des que va començar l’estat d’alarma, les xarxes wifi de les nostres llars funcionen a ple rendiment. Les utilitzem per treballar, per cercar informació, per comunicar-nos amb els nostres éssers estimats i, fins i tot, per dur a terme activitats de voluntariat en línia. En fem ús independentment del tipus de dispositiu que vulguem utilitzar, perquè eviten el cablejat. Només cal vincular l’smartphone, l’ordinador, el televisor o qualsevol altre perifèric, com ara una impressora, al router i ja podem començar a fer ús d’Internet.

Davant els beneficis i els avantatges de l’ús de tecnologies sense fil, correm el perill que uns altres usuaris en facin ús sense el nostre consentiment. Un risc al qual estem especialment exposats durant el confinament, quan molts usuaris es veuen obligats a quedar-se a casa seva. I no tots ells estan disposats a pagar per accedir a Internet. De fet, la consulta «robar wifi» va experimentar un augment força clar en les cerques de Google el dia 14 de març, tot just quan es va decretar l’estat d’alarma.

El senyal més clar que algun membre del veïnat ha decidit aprofitar-se de la nostra connexió wifi és que es produeixen problemes en la connexió i que acostuma a anar més lenta. Hi ha força casos en què un intrús es cola a la xarxa domèstica del seu veí, amb les conseqüències per a la seguretat i la privacitat de les nostres dades que això comporta.

Hi ha algunes pistes que ens ajuden a detectar si això està passant. Com ja hem avançat, un senyal possible que hi ha alguna cosa que no funciona com cal és que la connexió a Internet va a una velocitat més lenta del que és habitual. Quan això passa, pot ser que les pàgines web triguin a carregar-se. També és probable que els podcasts i la música que s’escolta en línia experimentin interrupcions constants. Els que gaudeixin de plataformes de continguts audiovisuals, com ara Netflix o HBO, i no aconsegueixin veure un capítol sencer d’una sèrie sense complicacions, s’haurien de plantejar si hi ha algú més enganxat a la seva xarxa.

Una de les maneres de saber si ens han piratejat el wifi és comprovar quins dispositius hi estan accedint. El router o encaminador pot exercir de delator. Només cal desconnectar tots els nostres equips de la xarxa i comprovar si continua havent-hi activitat. Per detectar-ho, cal fixar-se en l’indicador lluminós que apareix al costat de «WLAN». Si malgrat tenir tots els aparells desconnectats continua parpellejant, és senyal que hi ha algú aliè connectat a la nostra xarxa.

Per ser més precisos, el millor de tot és accedir al router des del navegador introduint-hi l’adreça IP que, en general, és 192.168.1.1. Cal anar amb cura a l’hora de teclejar-la perquè els ciberdelinqüents s’aprofiten dels errors més habituals —com ara substituir els dos últims uns (1) per una lletra i majúscula (I) — per redirigir els usuaris a webs fraudulents. Un cop introduïda la IP, s’obre una pantalla on cal indicar la clau d’accés wifi.

A la nova pantalla apareixen les dades del router i les seves possibilitats de configuració. Depenent del model, podrem veure una pestanya anomenada «Dispositius enllaçats», «Llista de dispositius» o «LAN usuaris». Quan la seleccionem, podem comprovar totes les adreces MAC dels aparells connectats a la nostra xarxa wifi. Si n’hi ha algun de desconegut, és probable que sigui d’un veí que està utilitzant la connexió sense permís.

Abans de continuar, és important recordar que l’adreça MAC és una combinació de números i de lletres amb la qual s’identifica un dispositiu i no n’hi poden haver dues d’iguals. Una cosa semblant a un DNI que acostuma a tenir l’estructura següent: XX:XX:XX:XX:XX:XX. Saber quina és la de cadascun dels nostres aparells facilita molt la feina de purgat, en cas que ens hagin piratejat la xarxa wifi. La manera d’esbrinar l’adreça MAC varia d’un dispositiu a un altre. Un cop hàgim recopilat totes les adreces, només ens queda identificar les que no figuren a la llista i bloquejar-les.

Malgrat haver expulsat els dispositius aliens, és recomanable canviar la contrasenya del nostre router per prevenir futures intromissions o, almenys, posar-li més difícil als qui ja han aconseguit connectar-se a la nostra xarxa sense el nostre permís. Abans de fer aquesta modificació, el millor de tot és desconnectar-se del wifi i fer la connexió al router a través de cable per assegurar-nos que en aquest moment només hi tenim accés nosaltres.

El pas següent consisteix a entrar novament en la configuració del router de la mateixa manera que s’ha indicat en l’apartat anterior. A més de fer el canvi de contrasenya, podem plantejar-nos afegir-hi mesures de seguretat extra, com ara ocultar o xifrar les unitats de disc o arxius més sensibles. Això últim és especialment útil si qui entra a la nostra xarxa no tan sols vol beneficiar-se de la connexió sense pagar ni un euro, sinó que a més pretén robar la nostra informació personal.

És molt recomanable fer periòdicament una revisió dels dispositius que es connecten al nostre wifi i canviar la contrasenya del router. Aquesta és la millor manera d’assegurar-nos que no hi ha cap intrús que està fent servir la nostra xarxa domèstica, preservarem la nostra privacitat i mantindrem les nostres dades fora de perill.

Els ciberatacs són el pa de cada dia i a hores d’ara ja hi ha molts ciutadans que n’han patit les conseqüències. Entre aquestes s’hi troben les relacionades amb la suplantació d’identitat, una malifeta que sol tenir sempre el mateix origen: el robatori d’informació personal. És a dir, un atac a la privacitat on-line en tota regla.

La qüestió és que, amb la crisi del coronavirus, aquesta privacitat on-line està especialment exposada. La raó principal és l’important flux d’informació digital que circula aquests dies, sobretot la relativa a la pandèmia.

Vídeos, enllaços, mems… tota mena d’arxius salten de correu en correu i de missatge en missatge. També tota mena d’informació sobre la nostra situació actual en què ens trobem i que publiquem en xarxes socials. Els nostres telèfons mòbils i els nostres ordinadors treuen fum amb la gran quantitat de dades que compartim. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la situació actual d’“infodèmia”, referint-se a la sobreabundància d’informació que circula.

Els ciberdelinqüents saben com aprofitar aquest flux, així com el nostre desig de rebre la màxima informació possible. Per això han trobat l’ocasió perfecta per intentar apoderar-se de les nostres dades. És el primer pas cap a una possible suplantació d’identitat, que pot crear més maldecaps del que sembla.

Pot semblar que la suplantació d’identitat és un problema que només afecta els famosos de tant en tant. Això es deu al fet que els seus casos solen ser els més sonats. Cada dos per tres sentim parlar d’alguna personalitat a qui han piratejat el seu perfil en una xarxa social per publicar-hi qualsevol cosa en nom seu. Tanmateix, qualsevol pot ser víctima d’aquesta mena d’activitat fraudulenta.

Tal com recorda l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI), qualsevol persona que tingui a internet informació personal, com ara nom i cognoms, edat, lloc de naixement o fotografies, i no tingui controlat qui pot accedir a aquestes dades pot ser víctima de suplantació d’identitat. Fins i tot si aquesta informació no està publicada a internet, sempre hi ha un cert risc.

Pel que fa als llocs on es desenvolupen les suplantacions d’identitat, solen donar-se en xarxes socials, ja que resulta senzill recopilar-hi informació sobre una persona i fins i tot crear un perfil fals per fer-se passar per ella. De fet, és habitual l’ús de bots que es fan passar per persones reals per promocionar productes i serveis o sembrar la zitzània.

També hi ha atacs de phishing que utilitzen malware per infectar els nostres equips i apoderar-se de la nostra informació personal. En aquests atacs, els ciberdelinqüents solen utilitzar tècniques d’enginyeria social per suplantar la identitat d’entitats o persones conegudes per tal d’enganyar les seves víctimes i obtenir les seves dades. I un cop tinguin aquestes dades, intentaran accedir en nom seu a diferents serveis.

Els atacs de phishing solen seguir aquest esquema: obrim un correu electrònic o missatge que sembla enviar una persona o entitat de confiança; el missatge sol·licita que s’accedeixi a un web per facilitar-hi informació personal; el web sembla legítim, per la qual cosa facilitem totes les dades sol·licitades, inclosos el nom d’usuari, la contrasenya o el número d’identificació fiscal. A partir d’aquí, els ciberdelinqüents tindran a la seva disposició les dades necessàries per intentar suplantar-nos, per exemple, en les nostres interaccions amb el banc. En aquesta mena d’atacs també són habituals els missatges que ens anuncien que hem guanyat un premi i que hem de proporcionar informació personal per poder-hi accedir.

En plena pandèmia de la covid-19, aquesta mena d’atacs s’ha sofisticat i aprofita aquest tema com a ganxo per apoderar-se de dades d’usuaris. Des d’arxius amb suposats consells en vídeo per mantenir-se fora de perill de la malaltia que oculten programa maliciós fins a cibercriminals que es fan passar per l’Organització Mundial de la Salut, tot s’hi val per trencar la privacitat on-line dels internautes.

Les circumstàncies especials que vivim actualment exigeixen que siguem més curosos que mai amb la nostra informació personal. Els atacs de suplantació d’identitat no només afecten la víctima de l’estafa, sinó també les persones o organismes pels quals es fan passar els ciberdelinqüents, que es poden veure envoltats en un problema de manera totalment inadvertida.

Hi ha algunes mesures que podem prendre per mantenir les nostres dades fora de perill i evitar que tercers puguin contactar amb altres en nom nostre o accedir a diferents serveis on-line fent-se passar per nosaltres.

– Fer servir sempre contrasenyes robustes: tant per accedir al perfil de la xarxa social com a les nostres aplicacions bancàries, l’OSI explica que triar una bona contrasenya és fonamental. També ho és gestionar aquestes credencials de manera adequada, sense compartir-les amb ningú, sense fer servir la mateixa per a diversos serveis i fent ús de gestors per recordar-les quan les necessitem.

En aquest sentit, CaixaBank ha estat el primer banc del món a utilitzar la identificació biomètrica en les aplicacions pròpies i el reconeixement facial en caixers, que evita haver d’introduir el PIN per fer reintegraments. A més, l’entitat disposa de sistemes robustos per protegir les dades dels seus clients davant dels atacs dels pirates.

– Evitar el phishing: el millor per no patir les conseqüències d’un atac de phishing que acabi amb el robatori de la nostra informació és evitar-lo. Per fer-ho, convé fixar-se en els missatges i correus que es reben i estar alerta davant de contactes inesperats o respostes que no s’han sol·licitat.

També cal analitzar amb detall els correus, sobretot els que ens demanen que introduïm credencials en un web extern amb qualsevol excusa, i recordar que un banc mai no ens demanarà les nostres dades per correu electrònic, missatge de text o telèfon perquè ja els té.

Convé examinar l’adreça electrònica del remitent, no fiar-se de peticions urgents que imposin terminis per modificar claus d’accés i comprovar que els enllaços inclosos siguin legítims. Simplement passant el ratolí per sobre del text de l’enllaç, podrem veure l’adreça web a què dirigeix i comprovar si coincideix, o no, amb la que apunta el contingut del missatge. Que la seva redacció sigui incorrecta també ens ha d’alertar.

– Incrementar el grau de privacitat dels nostres perfils: a les xarxes socials, convé configurar els perfils de la manera més privada possible, per tal d’evitar que usuaris desconeguts accedeixin a la nostra informació personal. L’OSI també aconsella assegurar-se de la identitat de qualsevol usuari que ens vulgui agregar com a amic, per evitar així que qualsevol tingui accés a la nostra informació personal, fotos o vídeos.

– Revisar la política de privacitat: l’OSI recorda que, si ens fixem en les condicions de servei de les xarxes socials, sabrem l’ús que fan de les nostres dades, el seu tractament i emmagatzematge i si es comparteixen amb tercers.

Seguir aquests consells ens ajudarà a preservar la nostra privacitat a internet. Una precaució que, en aquests moments, és més important que mai.