9 R: la fórmula de l’economia circular

Reutilitzar, reparar, reciclar. Són les conegudes com les “tres erres” (3 R), que resumeixen l’economia circular. Fa temps que estem familiaritzats amb aquestes paraules, sobretot des que la Unió Europea (UE) va decidir que aquest paradigma serà el pilar sobre el qual construirem el nostre futur. El 2015, la UE va establir un pla d’acció amb més de cinquanta mesures que ens permetran “tancar el cercle”, és a dir, passar d’un model de consum d’articles d’un sol ús a un altre que preservi al màxim el cicle de vida dels productes.

El principi de l’economia circular és senzill: si alguna cosa és valuosa, aquest valor s’ha de preservar tot el temps que sigui possible per evitar que el sistema d’un sol ús ens empobreixi a tots. Aquest principi suposa, entre altres qüestions, redescobrir i valoritzar novament el potencial d’un producte usat que, d’entrada, en un altre sistema, es rebutjaria. Aquí és precisament on entren en joc totes aquestes paraules que comencen per erra i que cada cop integrem més tant en els nostres actes de consum com en la producció de nous béns.

Fer aquest canvi d’un model de consum i rebuig a un altre de circular no és una tasca senzilla. Requereix esforços importants en innovació i inversió que permetin que un producte continuï oferint valor fins i tot quan hagi arribat al final del seu primer cicle de vida. Per tal que aquests esforços no siguin en va, és molt important establir uns fonaments sobre els quals puguin prosperar. És a dir, cal desxifrar la fórmula que hi ha al darrere de l’economia circular.

La Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE va publicar fa poc un informe que tracta, precisament, sobre la revolució que suposa l’economia circular en el nostre sistema econòmic. Hi apareix la fórmula d’aquest nou model de producció i consum, que se sustenta sobre “nou erres” (9 R), una sèrie d’estratègies formulades pel Grup d’Experts en Finançament de l’Economia Circular de la Comissió Europea.

Aquestes 9 R constitueixen l’autèntica fórmula de l’economia circular i, per tant, una guia clara sobre la qual Administració, empreses i fins i tot ciutadans poden orientar els seus esforços.

1.- Rebutjar: aquesta erra consisteix, bàsicament, a renunciar a certs productes o a parts d’aquests que ja no siguin necessaris, o bé redefinir-los de manera que ja no calgui produir-los. Un exemple senzill és la factura electrònica, que fa innecessari utilitzar paper per consultar-la o arxivar-la.

2.- Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte. Es tracta d’una actitud fonamental en l’economia col·laborativa o sharing economy.

L’informe de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE cita un exemple molt il·lustratiu del Fòrum Econòmic Mundial: les rentadores de gamma alta. Resulta que, si durant vint anys deixem de comprar cinc rentadores de 2.000 cicles i en lloguem una de 10.000, ens estalviaríem 180 kg d’acer i 2,5 tones de diòxid de carboni.

3.- Reduir: en aquest cas, es tracta de disminuir tant com sigui possible el consum de recursos tant en la fabricació com en l’ús d’un producte. Això només s’aconsegueix a través de l’eficiència, que ha d’estar present des del moment del disseny i fins a la seva utilització.

En el cas de l’eficiència energètica, no només és responsabilitat del fabricant del producte, que ha d’apostar-hi tant en el seu procés de fabricació com a l’hora de definir-ne l’ús. També els consumidors l’han de tenir en compte tant a l’hora de triar productes energèticament eficients com a l’hora de fer-los servir. Per exemple, no n’hi ha prou de triar el bullidor d’aigua més eficient de la botiga i que millor s’adequa a la nostra cuina, sinó que, a més, cada cop que el fem servir hem de bullir només l’aigua que realment necessitem.

4.- Reutilitzar: si un producte es troba en bones condicions i compleix la seva funció original, s’ha de continuar fent servir.

Aquest és un dels principis més potents de l’economia circular, inherent als tradicionals mercats de segona mà, que ara tenen fins i tot versions que caben al nostre smartphone. També en iniciatives com Loop, un projecte pilot a França, el Regne Unit i els Estats Units que fabrica envasos reutilitzables per a empreses de gran consum, els recull a casa de l’usuari un cop consumit el seu contingut, els renta i els torna a emplenar, tal com explica l’informe de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE.

5.- Reparar: arreglar un producte defectuós perquè continuï tenint el seu ús original és una altra de les grans claus de l’economia circular.

En aquest sentit, l’informe destaca que una estandardització més gran de les peces i components en sectors com l’electrònica, bateries i automoció ajudaria a fer realitat el dret a reparar dels ciutadans europeus. Si hi ha més disponibilitat de peces, no caldrà, per exemple, descartar tot un electrodomèstic simplement perquè s’ha avariat un component i no hi ha recanvis disponibles.

6.- Restaurar: la diferència entre aquesta estratègia i l’anterior és que la reparació es destina a productes que es troben dins el seu primer cicle de vida. En canvi, la restauració consisteix a posar al dia un producte que ja ha superat aquest llindar.

En aquest context, l’informe cita el cas d’una empresa francesa que recull materials sanitaris fets malbé, com ara llits d’hospitals o cadires de rodes, els avalua i decideix si són aptes per restaurar-los o si convé desmantellar-los per reciclar els seus components en altres productes. Un cop restaurats o reciclats, es posen de nou a la venda al 30% o al 50% del preu del producte original, amb una garantia d’un any.

7.- Refabricar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar i canviar components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

8.- Redefinir: aquesta és una de les estratègies que donen una nova vida als productes quan estan desgastats o que compleixen una funció que ja ha quedat obsoleta. Hi ha un exemple molt clar i intuïtiu de redefinició, que es va donar al principi de la pandèmia de la COVID-19: l’enginy que va dur molts ciutadans a fer servir roba vella o draps de cuina com a mascaretes davant l’escassetat d’aquests productes durant la primera onada.

9.- Reciclar: bàsicament, consisteix a recuperar material de residus que es puguin processar novament en la fabricació de productes, materials o substàncies nous. Aquesta és una de les erres més conegudes, però no és tan sostenible ni rendible com les anteriors, tal com subratlla l’informe, o sigui que cal considerar-la, en termes generals, com l’última opció.

Cada cop hi ha més empreses que apliquen idees de l’economia circular per transformar-se i aprofitar els avantatges que aporta aquest nou model. Tanmateix, arribar a aquest punt requereix identificar els productes, serveis i processos als quals es poden aplicar alguna de les 9 R, així com els actors que intervindran en les accions que es vulguin implementar.

En un seminari web organitzat per la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE, dues empreses comparteixen la seva experiència en la implantació de polítiques d’economia circular. Una —Mercadona— ho fa com a exemple d’una gran companyia consolidada que s’adapta a aquest nou model. L’altra —Twin&Chic—, com a petita empresa tèxtil que neix amb el paradigma circular a l’ADN.

Tal com explica en la seva intervenció Alina Puig, responsable de Relacions Externes i RSE a Mercadona, la cadena identifica cinc actors en el seu Model responsable: client, treballador, proveïdor, societat i capital. També fixa un objectiu: aconseguir una cadena agroalimentària sostenible.

En el cas de Mercadona, la companyia ha implantat estratègies d’economia circular en diversos fronts. Un és la logística sostenible: “Disposem d’un pool d’envasos reutilitzables, apilables i fàcils de transportar per dur els productes a la botiga”, destaca Alina Puig. A més, els productes no aptes per a la venda es destinen al seu ús per a animals i tots els embalatges de la cadena reben una segona vida. “Els transformem en envasos o bosses de plàstic”, indica l’experta.

La transformació del model de botiga de Mercadona també aporta un estalvi energètic del 40%, segons Puig. També s’ha implantat la coneguda com a estratègia 6.25 per reduir l’ús de plàstic, que inclou accions com ara eliminar l’ús de bosses de plàstic d’un sol ús a totes les seccions, reduir el plàstic utilitzat en els seus envasos i fins i tot informar els clients sobre com afavorir el reciclatge des de casa, entre altres accions. “Es tracta de reduir l’ús de plàstic, no d’eliminar-lo”, assenyala Puig. “És un material molt valuós precisament perquè ajuda a allargar la vida útil de molts productes alimentaris”.

Les petites i mitjanes empreses són fonamentals en la transformació de l’economia cap a un model circular. Així ho entén Erika Gómez, fundadora de la marca de roba infantil Twin&Chic, que basa aquest raonament en dues característiques de les pimes: “La seva capil·laritat i la seva contribució a la generació de llocs de treball”.

Tanmateix, Gómez considera que aquesta mena de negocis ho tenen més complicat per dur a terme els seus processos de transformació propis. “En el nostre cas, ha resultat més senzill perquè vam néixer amb l’economia circular a l’ADN”, destaca.

En aquest sentit, Twin&Chic implanta estratègies d’economia circular des del disseny mateix del producte, una fase en què, segons Gómez, “es pot eliminar fins al 80% de l’impacte negatiu d’una peça. Nosaltres la creem ja pensant en el final de la seva vida útil i perquè sigui versàtil per tal que es pugui fer servir més”. Fabricació de proximitat, utilització de packaging reutilitzable, restauració de peces antigues o afavoriment del reciclatge evitant l’ús de fibres barrejades són algunes de les accions d’economia circular que Twin&Chic ha implantat des dels seus inicis fa ara tres anys.

Aquesta empresa no només adopta processos interns d’economia circular, sinó que també implica la societat per afavorir la transició. “Donem retalls a centres educatius perquè els escolars puguin donar-los una segona vida. També impliquem els nostres clients: nosaltres no fem un Black Friday, sinó un Repair Friday, una campanya durant la qual ens envien peces perquè les reparem”, explica Erika Gómez.

Involucrar les persones és indispensable perquè tots aquests esforços siguin realment efectius a l’hora de dur a terme la transició cap a una economia circular. “És necessari cercar la complicitat entre els actors i unir esforços amb els que contribueixen a la cadena de subministrament”, destacava durant el seminari web Joan Fontrodona, professor titular de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE.

En aquest sentit, resulta especialment valuós crear una cultura de l’economia circular. Tanmateix, com fer-ho en una empresa amb milers d’empleats com Mercadona? “Amb tants treballadors, és difícil implicar-los de la mateixa manera”, reconeix Alina Puig. “Cal oferir-los formació des del principi. No obstant això, moltes vegades la implantació d’estratègies d’economia circular era una cosa que ja cercaven molts dels nostres empleats. Per exemple, quan proposaven donacions d’excedents”.

Si aquesta cultura s’expandeix al consumidor, els efectes de la implantació de l’economia circular a l’empresa es multiplicaran. “Nosaltres fem una tasca evangelitzadora entre els nostres clients. Intentem conscienciar-los del poder que tenen els seus actes de compra sobre el tipus de planeta que volen deixar als seus fills”, destaca Erika Gómez. Una aposta per la implicació del consumidor que comparteix Mercadona: “Des de la informació, intentem que ho tingui fàcil per poder fer la seva part en aquesta transició”, indica Alina Puig.

L’economia circular és una tasca de tots. Del disseny de productes i processos a la transformació dels consumidors en usuaris responsables, governs, empreses i ciutadans han de conèixer les seves estratègies i posar-les en pràctica. Es tracta de plantejar-nos què podem fer cadascun de nosaltres per contribuir al procés i passar a l’acció. Per exemple, si tens una empresa, pots anticipar-te al canvi optant per eliminar l’ús de paper tant com sigui possible o plantejar-te fer servir materials sostenibles en les seves diferents activitats. I si ets un consumidor, pots parar-te a pensar si realment necessites adquirir un producte nou per substituir-ne un altre que encara fa la seva funció. Així és com aconseguirem entre tots desenvolupar un sistema econòmic realment sostenible.