Bons socials: invertir per ajudar els altres

Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l’ONU mateixa s’ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l’any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d’aquest planeta i de tot el que té per oferir-los.

La sostenibilitat és tan prioritària que l’any 2016 l’ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d’ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l’agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris.

És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D’aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.

Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d’estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles).

Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles).

Tant els SBP com el GBP els publica l’associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n’espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament.

Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s’ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s’ha d’explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s’espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l’emissor a separar els recursos obtinguts amb l’emissió de bons socials d’altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l’impacte social esperat, entre altres punts.

I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l’emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n’hi ha moltes.

L’ICMA n’esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d’infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l’accés a serveis essencials com l’educació o la sanitat, el desenvolupament d’habitatge social o la seguretat en l’alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d’exclusió social, entre d’altres.

És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l’ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible), l’ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l’ODS 6 (garantir la disponibilitat d’aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots).

Per aquest motiu, l’emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l’Agenda 2030 de l’ONU. En el cas de CaixaBank, l’entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D’aquesta manera, s’ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.

Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d’Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s’inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d’atur.

Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d’aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s’estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.