Com portar la teva empresa al zero net, pas a pas

El zero net és un concepte ambiental marcat com a objectiu d’emissions. Una persona, empresa o ciutat que arriba al zero net ho fa perquè ha reduït tant les seves emissions de GEI que aquestes s’equilibren amb les eliminacions i es poden processar sense produir un perjudici al planeta.

Què vol dir això? En realitat, qualsevol activitat humana, fins i tot la més curosa, té un cert impacte, encara que sigui mínim. Per aquesta raó, es considerarà “impacte global zero” quan totes les emissions generades per les persones puguin ser processades per la biosfera.

Aquestes “emissions netes iguals a zero” han tingut diverses aproximacions des de l’Acord de París. Una de les més recents és l’estàndard Net Zero Standard d’SBTi —sigles d’“objectius de reducció basats en la ciència”—. Aquest estàndard conté quatre estratègies:

1. A curt termini, les empreses estableixen objectius a 5 i 10 anys per reduir les emissions de la cadena de valor, amb l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C (Acord de París).
2. A llarg termini, s’estableixen objectius més ambiciosos per assolir el zero net, encara que és possible que s’assoleixi amb la primera aproximació.
3. Mentrestant, les empreses poden compensar les emissions que no siguin capaces de reduir a través de diferents iniciatives ambientals.
4. El 2050 com a màxim, les emissions netes han de ser nul·les.

Com s’aconsegueix tot això? Hi ha una sèrie de passos que les empreses poden seguir per alinear-se amb aquests objectius de zero net. Concretament, l’estàndard SBTi exigeix que les empreses aconsegueixin una descarbonització profunda, del 90-95 %, abans del 2050.

L’any base és el primer any en què es mesura una cosa. Per exemple, el 2021 o el 2022. L’ideal és triar el primer any del qual es pugui calcular la petjada de carboni de l’empresa d’acord amb el GHG Protocol. És a dir, triar aquell any del qual es tinguin dades de l’inventari d’emissions de l’empresa.

Segons el GHG Protocol, hi ha tres tipus d’emissions:

● Abast 1. Emissions directes procedents de les activitats que controla l’organització.
● Abast 2. Emissions indirectes generades per l’electricitat consumida i comprada.
● Abast 3. Emissions indirectes generades per activitats no controlables directament, com les dels proveïdors.

Les emissions de l’Abast 1 (Scope 1, en anglès) són les més fàcils de calcular, i avui dia és fàcil estimar l’Abast 2. De vegades, fins i tot la companyia d’electricitat mateixa aporta dades sobre CO2 equivalent. L’Abast 3 és amb diferència el més complex, encara que cada vegada més empreses sol·liciten un informe als seus proveïdors.

Moltes pimes no disposen d’eines per mesurar aquests impactes. Una manera d’inventariar-los és de forma aproximada. Per exemple, mesurar:

● Quilometratge total d’empleats, i potser comparar-lo amb el quilometratge en transport públic.
● Litres de gas natural i kWh a la factura elèctrica.
● Desplaçaments aeris.
● Quilograms d’envasos (o nombre de bosses d’escombraries).
● Distància a la procedència dels materials dels proveïdors, etc.

Ara que ja es té un inventari d’emissions, o almenys un inventari d’impactes relacionats, és possible començar a treballar i programar uns objectius de reducció basats en la ciència (SBT). Un objectiu coherent podria ser reduir progressivament un cert percentatge d’emissions anuals.

Al gràfic de dalt es mostren dues aproximacions: una reducció del 14 % anual en relació amb l’any anterior o una reducció lineal en què cada any s’elimina el 3,4 % de les emissions. En tots dos casos, el 2050 s’assoleix l’1 % de les emissions de l’any base.

És important destacar que no tots els objectius seran tan senzills d’assolir. Reduir emissions canviant de companyia elèctrica és molt senzill, electrificar és una mica més costós, però assolible a mitjà termini, mentre que canviar de proveïdors pot ser un repte de gran calat.

És precisament en aquests reptes, sovint inabastables durant els primers anys, que es pot aplicar la compensació o neutralització d’emissions. Aquesta estratègia també es coneix com a remoció d’emissions. Consisteix, bàsicament, a compensar les emissions a través de diferents projectes ecològics de l’ONU.

El més freqüent consisteix en la plantació i conservació de zones boscoses, encara que n’hi ha de molts més tipus: impulsar la tecnologia eòlica i solar o contribuir a la descarbonització del transport o en projectes de recollida d’escombraries oceàniques —que alliberen metà—.

Descarbonitzar les empreses pot suposar un repte enorme, gairebé tan complex com reduir altres impactes (cuidar l’aigua, reduir l’ús d’energia, evitar pèrdues de biodiversitat, no impactar negativament en la societat…). Tanmateix, l’objectiu zero net és una meta necessària si el que volem és preservar el planeta.