Microcrèdits: què són i quins avantatges tenen

Hi ha idees que valen la pena i només necessiten una mica de suport per fer-se realitat. Ho saben bé els emprenedors, estudiants i famílies que busquen aquest impuls que els ajudarà a posar en marxa el seu negoci, a ampliar els seus estudis o dur a terme els seus projectes.

Els microcrèdits s’han convertit en la porta d’entrada de molts d’aquests projectes, fins i tot quan el finançament no sembla fàcil d’aconseguir.

Es tracta de préstecs de petit import, sense garantia real, que faciliten l’accés al finançament de persones que, per les seves circumstàncies, tenen dificultats per obtenir-lo a través del sistema bancari tradicional.

Els microcrèdits poden finançar activitats i projectes molt diversos. Des de formació fins a l’inici o l’ampliació d’una empresa, o la reparació inesperada en l’habitatge.

Amb el finançament mitjançant microcrèdits, les entitats que els atorguen volen contribuir a generar un impacte social fomentant el desenvolupament del teixit empresarial i l’aparició de nous negocis, així com l’educació de les persones i la qualitat de vida de les famílies, especialment en moments en què l’economia familiar es ressent.

Des que Muhammad Yunus i el seu Banc Grameen van popularitzar els microcrèdits als anys 70 del segle passat, entitats bancàries i altres organismes com ONG han posat en marxa els seus propis programes microfinancers per tot el món.

Les condicions dels microcrèdits varien d’una entitat a una altra, encara que tenen una sèrie d’elements en comú que caracteritzen aquest tipus de finançament i el distingeixen d’altres productes financers:

– Garanties: normalment no s’exigeixen garanties o avals per accedir a un microcrèdit. Això no vol dir que no es necessiti certa paperassa, ja que se sol sol·licitar un pla de negoci viable en el cas dels emprenedors o fins i tot documentació que justifiqui l’objectiu al qual va destinat el préstec.

– Quantia del microcrèdit: es tracta de préstecs que es concedeixen per quantitats de diners reduïdes. Per fer-nos-en una idea, l’import mitjà dels microcrèdits concedits per MicroBank a negocis el 2021 es va situar al voltant dels 12.800 euros. En el cas de les famílies, la mitjana va ser de 6.296 euros.

– Durada del préstec: la durada dels microcrèdits també sol ser limitada en el temps, encara que els terminis varien en funció de l’entitat i també del destí del préstec. Per exemple, en el cas de microcrèdits concedits a negocis a Europa, la seva durada mitjana és de 42,5 mesos, mentre que la dels microcrèdits personals tot just arriba als 33,5 mesos, segons l’última enquesta publicada per la Xarxa Europea de Microfinances.

– Carència: el període en què el prestatari està exempt d’abonar cap quantitat pel pagament d’interessos o capital del microcrèdit sol ser més elevat que en un altre tipus de productes financers. La durada d’aquest període també varia en funció de l’objectiu del préstec. Així, pot oscil·lar entre uns mesos en el cas de negocis i diversos anys en el cas d’estudiants que financen la seva educació.

Totes aquestes característiques converteixen els microcrèdits en productes adequats per a aquelles persones que desitgen o necessiten accedir a finançament, però no compleixen els estàndards requerits per beneficiar-se dels productes convencionals.

Aquests petits préstecs ofereixen liquiditat en moments crítics, com poden ser la creació o ampliació d’una empresa, o durant períodes de disminució d’ingressos i despeses imprevistes en el cas de les famílies. Només el 2019, fins a 1,2 milions de prestataris gaudien dels avantatges d’un microcrèdit a Europa, segons la Xarxa Europea de Microfinances.

Encara que aquest és el principal avantatge dels microcrèdits, cal dir que no és l’únic. L’accés a aquests productes també planteja beneficis indirectes, com ara la construcció d’un historial creditici positiu de cara al futur.

Així mateix, fomenta la inclusió financera de les persones, promou la creació de llocs de treball i impulsa la posada en marxa d’empreses i projectes socials que tenen, al seu torn, un impacte positiu en les comunitats on operen. D’aquesta manera contribueix de manera directa a l’ODS 10 (reducció de les desigualtats) que forma part de l’agenda 2030 marcada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i que té com a objectiu “aconseguir un futur millor i més sostenible per a tothom”.