Temps de Lectura: 5 minuts
CaixaBank
04 Juny, 2024
El preu de l’habitatge va tornar a créixer a Espanya el 2023. L’augment va ser del 3,7 % respecte a l’any anterior, encara que això no vol dir que els preus es comportessin igual a tot arreu. Ben bé al contrari: allà on augmenta la població, també creixen en major mesura els preus dels habitatges.
Aquesta és una relació que guanya cada vegada més pes i que es reflecteix en l’informe immobiliari del primer semestre de 2024 elaborat per CaixaBank Research.
Que un habitatge estigui situat en una província a la qual es muden més o menys persones o que sigui més o menys turística són factors que influeixen i molt en l’evolució del preu.
Es tracta d’un fet lògic, sobretot si tenim en compte que la demanda és el factor que més influeix actualment en aquesta evolució, en vista d’una oferta força estancada.
Aquesta relació entre captació de població i evolució del preu de l’habitatge cobra una gran importància en un moment en què Espanya atreu un important nombre de persones estrangeres.
Es tracta de persones que, a més, tenen un perfil d’edat, una formació i un origen que facilita la seva ràpida incorporació al mercat laboral. El boom turístic posterior a la pandèmia i la creació de llocs de treball que hi està associada també han fet que moltes d’aquestes persones es decantin per zones turístiques.
El que passa amb l’increment de la població a Espanya és que ha estat molt desigual i això també es nota en el preu dels habitatges.
Les dades del període 2022-2023 corroboren que les províncies amb grans àrees metropolitanes i les més turístiques són les que concentren el major increment de població.
En primer lloc es va situar la Comunitat de Madrid (+226.000 persones), seguida per Barcelona (+163.000), València (+94.000), Alacant (+86.000), Màlaga (+52.000) i les Illes Balears (+40.000).
La gran majoria de províncies presenten variacions positives del preu de l’habitatge durant el període que comprèn el tercer trimestre de 2021 i el tercer trimestre de 2023, llevat de quatre que van presentar descensos: Osca, Sòria, Salamanca i Càceres.
Aquest creixement desigual afecta el mercat immobiliari de les diferents zones: el preu de l’habitatge a Espanya ha crescut amb més vigor a les províncies on més ha augmentat la població. Això es nota sobretot en les més turístiques, que són les que han experimentat uns ritmes de creixement més grans: les Illes Balears (17,0 %) i Màlaga (15,9 %).
L’informe també reflecteix que els municipis que més població han guanyat en termes relatius són els que han registrat un major augment proporcional del preu de venda dels habitatges.
Es tracta de municipis que han guanyat entre 5.000 i 10.000 veïns. Són capitals de província, com ara Màlaga, Múrcia i Palma, nuclis urbans de l’àrea d’influència de Madrid i altres ciutats costaneres amb una població al voltant de les 200.000 persones.
En aquests municipis, la població va augmentar de manera molt significativa en termes percentuals (una mitjana del 5,8 %). També va ser en aquest grup on més va créixer el preu de l’habitatge: un 7,3 % anual de mitjana entre els anys 2022-2023.
En termes absoluts també s’aprecia la relació entre l’augment de la població i l’evolució dels preus en el mercat immobiliari.
Madrid, Barcelona, València, Alacant i l’Hospitalet de Llobregat són els cinc municipis que més van créixer en nombre d’habitants entre el tercer trimestre de 2021 i el mateix període de 2023. En aquestes ciutats, el preu de l’habitatge va créixer un 6,4 % anual de mitjana durant aquest interval de temps.
A l’altra banda de la balança se situen els municipis que van perdre veïns, que són els que han experimentat un menor augment dels preus de l’habitatge (3,4 %).
Aquestes dades corroboren una tendència important en el mercat immobiliari espanyol dels últims temps: els preus de l’habitatge creixen més als municipis més cars i poblats, que continuen atraient població. Així, doncs, la bretxa de preus continua en augment.
I així ho reflecteix l’informe de CaixaBank Research: el boom migratori ha intensificat la gran dispersió que ja existia en els preus de les cases dels municipis espanyols. Aquells en què tant l‘activitat econòmica com l’evolució de la població són més dinàmiques són els que han vist com s’encareix més el preu dels habitatges, mentre que les zones més deprimides continuen perdent habitants.
Tanmateix, això no significa que les zones que menys població atreuen o fins i tot en perden hagin viscut un descens en el preu de l’habitatge, ja que, tal com hem avançat, només ha caigut a Osca, Sòria, Salamanca i Càceres.
D’aquestes ciutats, només Càceres havia experimentat una davallada de població durant el període estudiat. En altres que també van perdre habitants, com ara Melilla o Lugo, els preus van augmentar per sobre de la mitjana nacional.
