Estàs pensant a comprar una casa? Creus que és hora de canviar de cotxe? Se t’ha acudit una gran idea que vols materialitzar en un negoci? En aquest cas, el més probable és que hagis de recórrer a una entitat financera per sol·licitar una hipoteca o préstec i el primer que faran allà serà comprovar el risc de l’operació. Aquí és on entra en joc la CIRBE. Molt atent a aquest post, perquè aquí t’explicarem en què consisteix la CIRBE, decisiva perquè aprovin la teva sol·licitud.

La Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (també anomenada CIR) és una base de dades en què figura tota la informació relativa a préstecs, crèdits, avals i garanties que cada entitat declarant manté amb els seus clients. És a dir, la CIRBE mostra la situació dels clients i permet veure el risc que tenen les seves sol·licituds.

Hi som tots, en aquest registre? No. Per figurar a la CIRBE, el client ha d’assolir un límit mínim en crèdits, préstecs personals, garanties o avals contractats amb una entitat financera. Fins al 2020, el límit era de 9.000 €, però actualment aquest límit mínim és de 1.000 €, per la qual cosa les quantitats inferiors no computaran.

Què vol dir això? Doncs que si tens un préstec de 800 € amb una entitat financera, no figuraràs a la CIRBE. Però hi ha una cosa més. Podries tenir crèdits, préstecs, avals i garanties amb diverses entitats i, si cadascun d’elles és inferior a 1.000 €, no constaries en el registre. És a dir, si tens un préstec de 2.000 € amb un banc, figuraràs a la CIRBE, però si tens tres préstecs de 700 € en diverses entitats, encara que sumin 2.100 €, aquesta informació no hi constarà.

Encara que a primera vista podria semblar-ho, la CIRBE no és un registre de morosos. Es tracta d’un informe agregat sobre els titulars amb els quals l’entitat manté alguna mena de risc. Els bancs necessiten conèixer aquesta informació per avaluar el risc de les operacions, per la qual cosa la CIRBE la hi envia mensualment.

Hi ha dos tipus d’informes de risc:

• Agregat mensual per a les entitats: aquí figura el total de l’import per cada préstec, el crèdit disposat, els tipus de garanties i els terminis. A més a més, el Banc d’Espanya pot proporcionar a les entitats, amb sol·licitud prèvia, informació sobre les operacions de risc que el titular hagi sol·licitat algun cop en la seva vida o si hi figura com a obligat a un pagament.
• Informe de riscos detallat per a cada operació: aquest informe s’elabora únicament per al titular i és més detallat que l’anterior. Això serveix, per exemple, per consultar l’estat actual d’un deute.

En primer lloc, hem de tenir en compte que aquesta informació és, alhora, pública i confidencial. Què vol dir això? Doncs que, d’una banda, s’hi pot accedir gratuïtament quan es refereix a un mateix i, de l’altra, que no està permès accedir a la informació d’altres clients. Per tant, només podran sol·licitar-la:

• Qualsevol persona física o jurídica, que podrà conèixer les dades declarades a nom seu accedint a la sol·licitud d’informes de riscos pels titulars i fent una sol·licitud d’informe de riscos.
• Qualsevol entitat declarant o intermediari de crèdit immobiliari (art. 4.5 de la Llei 5/2019), que podrà demanar informació concreta d’un titular si aquest li sol·licita una operació de risc o figura com a obligat al pagament o garant.

El pagament de la hipoteca sol ser una de les despeses fixes més importants a què han de fer front les famílies espanyoles.

A finals de 2021, la quota hipotecària mitjana rondava a Espanya els 600 euros mensuals, segons l’Estadística Registral Immobiliària del Col·legi de Registradors. Abonant periòdicament aquest import durant 25 anys, els hipotecats podrien tenir en propietat un habitatge de 180.000 euros.

Però quina quota haurien de pagar al mes aquelles persones que es volguessin fer amb els edificis més cars del món?

Aquests són els 5 edificis més cars del món, ordenats de menor a major, i el preu que tindrien les seves hipoteques al mes durant 25 anys.

L’antic palau dels Savoia és l’allotjament del president de la República Italiana. Compta amb 110.500 metres quadrats, considerant 4 hectàrees de jardins, i la seva construcció és del segle XVI. L’estudi realitzat per la consultora immobiliària Compare The Market atorga a aquest palau romà un valor de 780 milions d’euros, indica La Vanguardia. El pressupost provisional de manteniment per a aquest edifici el 2022 és de 224 milions d’euros.

Estem parlant de la residència londinenca d’Isabel II d’Anglaterra, que porta allotjant a la família reial des del segle XX. El seu valor ascendeix a 1.500 milions d’euros i disposa de 77.000 metres quadrats. El 2021, el Regne Unit va gastar 13,3 milions d’euros en el seu manteniment.

Ens quedem a Europa. Aquest espectacular edifici vienès és ara la residència del president, per bé que anteriorment va ser el centre de la cort dels Habsburg. Va ser aixecat al segle XIII. Els seus 240.000 metres quadrats el situen en 1.800 milions d’euros, segons l’estudi Compare The Market.

Ens n’anem a Pequín, on es troba la Ciutat Prohibida, en el recinte de la Ciutat Imperial. Aquest palau, amb 1.500 metres quadrats d’extensió, va ser durant centenars d’anys la seu de la cort. El seu preu assoliria els 1.970 milions.

Segons els càlculs de Compare The Market, l’edifici més car del món està a París. Data de 1190 i compta amb una superfície de més de 200.000 metres quadrats. Per bé que en el passat va ser el palau on vivia la família reial francesa, ara és un famós museu que acull obres d’art tan icòniques com La Gioconda de Leonardo da Vinci. L’estudi li atribueix un preu de 2.700 milions d’euros. Segons el web del museu, el pressupost per a 2022 és de 61.600 euros.

Segur que alguna vegada t’has plantejat invertir en un determinat actiu, però t’has fet enrere per por a no saber interpretar els senyals que et dona el mercat.

Si ets principiant en la borsa, l’anàlisi tècnica et pot ajudar a detectar tendències i a anar una mica més segur a l’hora de concretar les teves inversions.

L’anàlisi tècnica estudia com evoluciona la cotització d’un determinat actiu a través de gràfics i indicadors centrats en el seu preu. Es basa en els principis de l’acció del mercat ho descompta tot, els preus es mouen per tendències i la història es repeteix, afirmacions que permetran detectar patrons.

S’hi poden distingir tres tipus d’anàlisi:

• Anàlisi xartista: reconeixement i anàlisi de les figures que descriuen els preus i que permeten determinar tendències.
• Anàlisi quantitativa: anàlisi d’una sèrie numèrica de dades mitjançant indicadors matemàtics i estadístics.
• Sistemes experts: disseny i optimització de sistemes de trading automàtics. Prenen decisions d’inversió en funció de les anàlisis xartistes o els patrons que es veuen en l’anàlisi tècnica.

A l’hora d’enfrontar-se a l’anàlisi tècnica, és important conèixer tres conceptes clau i tenir sempre present que, com més volum de negociació, més possibilitats hi ha que la tendència es consolidi:

• Tendència: és la direcció que segueixen els preus. És un concepte essencial per a l’anàlisi gràfica. Hi ha tendències alcistes, en què els màxims i mínims són ascendents, i tendències baixistes, en què els màxims i els mínims són descendents. Dins una tendència, dos mínims o dos màxims es consideren tendència temptativa. Quan apareix un tercer màxim o mínim, es confirmarà la línia de tendència.
• Suport: punts en què el preu freqüentment rebota.
• Resistència: sostre que el preu no aconsegueix superar.

Amb aquestes nocions bàsiques, segur que ja pots entendre algunes notícies que apareixen a la premsa, especialment centrades en l’anàlisi xartista, que t’ajudaran a saber quin rumb prenen les accions d’aquella companyia per la qual t’agradaria apostar. Vegem-ne alguns exemples.

• “Las acciones de Telefónica amenazan con una figura de hombro-cabeza-hombro” Font: Invertia

La figura espatlla-cap-espatlla descriu la trajectòria d’una acció el preu de la qual ha marcat tres màxims: un central elevat (cap) i dos més a banda i banda una mica inferiors (espatlles). Sol ser una figura de canvi de tendència en què es parteix d’una alcista que canvia a baixista. És la figura més important per fiabilitat.

• Ferrovial, ante un doble techo. ¿Cuáles son sus próximos objetivos?
Font: Estrategias de inversión

La figura del doble sostre apareix quan a la tendència s’observen dos màxims consecutius en el mateix nivell de preus separats per un o dos mínims de preus considerables. És una figura de canvi de tendència, d’alcista a baixista.

 • “Por encima de los máximos de octubre, ACS confirmará un prometedor doble suelo”
El doble sòl es distingeix quan sorgeixen dos o tres mínims consecutius en el mateix nivell de preus separats per un o dos màxims de preus considerables. Es dona quan la tendència és baixista i canvia a una alcista.

En aquest post t’hem donat les nocions més bàsiques de l’anàlisi tècnica, però si vols aprofundir-hi una mica més, pots veure aquest vídeo d‘Aula d’Accionistes en què el director de l’Institut BME, Enrique Castellanos, t’ajudarà a ampliar els coneixements.

La temperatura de la Terra no ha deixat d’augmentar en l’última dècada fins a arribar a nivells preindustrials i ha provocat que els anys des del 2015 hagin estat els més calorosos des que existeixen registres. Cada cop hi ha més ciutadans, institucions i agents econòmics conscienciats amb la gravetat d’aquest tema i compromesos amb la lluita per pal·liar-ne els efectes.

Les noves generacions, molt més informades i compromeses que les seves predecessores, es preocupen per mitigar els efectes que l’escalfament global té en la biodiversitat i la salut dels ecosistemes. És per això que, mentre els usuaris reciclen, reutilitzen i trien alternatives més sostenibles, les empreses intenten connectar amb ells compartint aquests valors i arribant, de vegades, a transformar tot el seu sistema productiu per aconseguir una major eficiència i sostenibilitat.

Això no obstant, en el que molts encara no s’han aturat a pensar és en l’impacte que el canvi climàtic té en l’economia. Més enllà de la preservació dels ecosistemes i de mantenir un planeta habitable per a totes les espècies que viuen a la Terra, la batalla contra l’escalfament global ha de tenir en compte un vessant financer que, en una economia globalitzada com la que tenim, ens afectarà a tots.

El 2006, el govern britànic va ser el primer a encarregar un informe sobre el clima a un economista. Nicholas Stern, l’encarregat d’elaborar aquest informe, va concloure que es necessitaria destinar un 2 % del PIB mundial a mitigar els efectes del canvi climàtic i va considerar els gasos amb efecte d’hivernacle com «la major errada de mercat que el món hagi vist mai». Tanmateix, caldria esperar encara més d’una dècada perquè el canvi climàtic s’integrés en l’anàlisi macroeconòmica a llarg termini, fita per la qual William D. Nordhaus va obtenir el Premi Nobel d’Economia.

L’impacte financer del canvi climàtic ja està despertant l’interès d’economistes i inversors, que veuen la necessitat de reduir les emissions per preservar l’estabilitat econòmica i assumeixen aquest repte com un dels majors desafiaments de l’actualitat. Entre les conseqüències més greus per a la població mundial, hi podem destacar:

– Descens de la productivitat de les collites.
– Pujada de preu dels aliments bàsics.
– Els fenòmens meteorològics extrems castiguen amb duresa les regions ja de per si més vulnerables.
– Augment de la pressió migratòria que obligarà poblacions senceres a desplaçar-se a assentaments més segurs.
– Increment de les malalties i plagues.
– Falta d’aigua.
– Conflictes interns i internacionals derivats de l’escassetat de recursos.
– Pujada del nivell de mars i oceans.

En un món globalitzat com en el que vivim, les economies dels països no són independents. Els entorns es veuen afectats, no tan sols per les conseqüències que el canvi climàtic té directament en els seus territoris, sinó també per les que pateixen la resta de països que s’integren en el mercat global.

D’altra banda, el canvi climàtic produeix efectes econòmics en cascada que afecten la capacitat de treball i la productivitat, pertorben les infraestructures d’energia, transport i aigua, augmenten la demanda energètica i eleven el risc d’incendis. A aquests efectes, caldria sumar-hi la dificultat que vaticinen els inversors perquè certs sectors productius —com ara el turisme o la construcció— puguin continuar operant amb normalitat.

Més enllà de connectar amb els seus públics i de compartir tota una sèrie de valors que afavoreixin el posicionament de les seves marques en la ment del consumidor, les empreses s’han adonat que la seva pròpia activitat corre perill si no s’involucren amb la causa. Per tant, la responsabilitat social corporativa resulta una peça clau per aconseguir els objectius de sostenibilitat fixats en el Pacte Verd Europeu.

Una transformació industrial o un redisseny del sistema productiu que aconsegueixi instaurar un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient pot ser vist com una enorme inversió inicial, inassumible per a algunes empreses. Tanmateix, també obre la porta a noves oportunitats que poden generar importants guanys i animar els inversors a construir un món més sostenible i econòmicament estable.

– L’economia circular: model de producció i consum basat en tècniques sostenibles que allarga la vida dels productes, elimina residus, estalvia costos i primeres matèries i pot millorar l’activitat econòmica mundial.
– Energies renovables: aquests sistemes d’energia neta —com ara la geotèrmica, l’eòlica, la hidràulica, l’hidrogen o l’energia solar— són molt més avantatjosos per al medi ambient, ajuden a l’autoconsum a través de recursos gratuïts i ofereixen una major independència energètica per als països que no tenen altres recursos, com ara els combustibles fòssils.
– Gestió de l’aigua: l’ús de la tecnologia aplicada a sistemes hidràulics farà que la gestió de l’aigua sigui més eficient i eficaç, fet que suposarà un important focus d’innovació i abastirà regions amb dificultats d’accés a aquest recurs.
– R+D+i: replantejar el model productiu requereix professionals especialitzats i, sobretot, investigació. La recerca de nous materials, el disseny de sistemes més eficients i la ideació de solucions innovadores per resoldre els problemes actuals d’una manera més respectuosa i sostenible obre un món de possibilitats laborals i incita a la creació de titulacions i especialitats que avui dia encara no existeixen.

Quan parlem d’estratègies ESG (mediambientals, socials i de govern corporatiu, per les seves sigles en anglès) fem referència a tres variables que ens ofereixen la informació que avalua la sostenibilitat d’una empresa.

Amb l’Agenda 2030 a l’horitzó, les empreses espanyoles estan començant a integrar estratègies ESG. L’informe “Les empreses espanyoles davant el Pacte 2030. Anàlisi, propostes, aliances i bones pràctiques”, publicat per la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, afirma que el 69 % de les entitats participants en l’enquesta coneixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mentre que un 61 % assegura haver incorporat ja alguna mesura per contribuir-hi. La mateixa enquesta apunta que el 87 % de les grans empreses segueixen mesures per contribuir als ODS, respecte del 54 % de les pimes.

L’informe destaca com a repte principal per a les empreses espanyoles traslladar el que es recull a l’Agenda 2030 a la seva estratègia de negoci, transformar-ho en indicadors empresarials i materialitzar-ho en oportunitats de negoci.

Així, es posa de manifest que només un 36 % de les empreses comunica la seva contribució als ODS per mitjà d’un informe o memòria de sostenibilitat. És més, només un 22 % de les empreses han marcat compromisos públics, específics i mesurables amb relació a algun dels objectius o de les metes de l’Agenda 2030.

Aquests percentatges posen de manifest la necessitat de saber crear, implementar, valorar i comunicar una estratègia ESG al si de les empreses.

Perquè la teva empresa es converteixi en un dels agents que es consideren ESG íntegres, el primer que has de fer és una reflexió a nivell intern per determinar si els teus objectius actuals s’ajusten al que exigeix una estratègia social, mediambiental i de govern corporatiu o no. Passarà el mateix amb la teva missió i valors. Es mantindran o necessitaran una redefinició?

En aquesta primera fase, has de parar atenció a tres aspectes:

Missió: has d’entendre com a missió la raó de ser de la teva empresa. Comprova si s’ajusta als criteris ESG. Així elaboraràs les teves pròpies polítiques de sostenibilitat, que contenen fins, valors i compromisos. No oblidis tenir en compte els teus grups d’interès.

Materialitat: trobar una definició per a aquest concepte no és una tasca senzilla. L’important és determinar quins temes relacionats amb l’estratègia ESG són els que més preocupen els teus grups d’interès i com la teva empresa pot treballar per cobrir-ne les necessitats.

Incentius: estableix quins seran els que tinguis en compte de cara a la posada en marxa de l’estratègia ideada per a la teva firma. Pren com a punt de partida uns determinats beneficis o una remuneració variable que respongui als rendiments que obtingui la teva companyia.

El quadern “Horitzó ESG – Compromís i consistència”, elaborat per Joan Fontrodona i Philip Muller, dins la col·lecció Càtedra CaixaBank de Sostenibilitat i Impacte Social de l’IESE, ofereix més detalls sobre com es pot iniciar la carrera ESG.

Aquest pas es basa a dissenyar i traçar l’estratègia ESG. Per superar-lo amb èxit, calen coneixements, capacitat i inversió en mitjans. T’enfrontaràs a un procés complex, però pots simplificar-lo seguint aquests cinc passos:

1. Analitza quin és el punt de partida de la teva empresa des de la perspectiva sostenible. És el que es coneix com l’avaluació de l’estat ESG. Ja has desenvolupat activitats vinculades amb la sostenibilitat? Quin impacte han tingut? Com s’han abordat els riscos? Et cal implementar més mesures o ja n’hi ha prou?
2. Centra’t a definir el concepte de materialitat dins de la cadena de valor de la teva entitat. D’aquesta manera, identificaràs quines són les operacions o els focus de materialitat que comporten riscos i quines donen lloc a oportunitats ESG.
3. Estableix els objectius de la teva pròpia estratègia ESG. Ara que ja saps quin és el punt de partida de la teva entitat, és el moment de posar metes ben definides. A més, el resultat de les dades que recullis serà sempre mesurable.
4. Tria un sistema que et permeti recopilar les dades ESG per mesurar-les i analitzar-les. Comporta certa dificultat, ja que a la manca d’hàbits referits a aquest tema, s’hi suma com de complicat és mesurar alguns punts d’interès.
5. Selecciona un responsable en sostenibilitat perquè faci un seguiment de l’estratègia posada en marxa. Aquest professional serà l’encarregat de vetllar perquè es compleixi. Entre les seves principals funcions hi ha impulsar la transversalitat i mediar perquè els grups d’interès s’incorporin a la presa de decisions, entre d’altres.

Malgrat que la sostenibilitat no s’entén únicament com un resultat, és inevitable donar a conèixer els èxits aconseguits. A l’hora de fer-ho, no caiguis en l’error que sembli que vols convèncer qui llegeixi l’informe final. Al contrari. Per fer-ho, el millor és redactar-lo pensant en el teu públic objectiu.

T’ajudarà a conèixer els estàndards de publicació dels resultats ESG que hi ha actualment. Entre aquests, s’hi inclouen els que proposen el World Economic Forum (WEF) i les Nacions Unides, amb els ODS.

Triïs el que triïs, no oblidis la importància de proporcionar tant les dades quantitatives com les qualitatives. La suma d’ambdós dibuixarà millor la situació de la teva companyia en tots els sentits. A més, facilitarà fer una comparativa amb altres entitats pertanyents al mateix sector econòmic.

La transparència és un altre punt de valor a l’hora de fer públics els resultats. El mateix passa amb l’elecció del canal per difondre’ls, que s’adaptarà a les preferències del destinatari final.

En resum, aquests tres passos representen el millor mode d’establir una estratègia social, ambiental i de govern corporatiu. La gestió de la teva empresa experimentarà un canvi en què la sostenibilitat es convertirà en la prioritat.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat el Nobel d’Economia al canadenc David Card, a l’estatunidenc Joshua D. Angrist i al neerlandès Guido W. Imbens per les seves «contribucions empíriques a l’economia del treball», en el cas de Card, i «les contribucions metodològiques a l’anàlisi de les relacions causals», en el cas d’Angrist i Imbens.

L’abast de les investigacions i dels estudis dels guardonats suposen un èxit pel que fa a «nous coneixements sobre el mercat laboral i han demostrat quines conclusions sobre causa i efecte es poden extreure dels experiments naturals», explica l’Acadèmia.

A més a més, es destaca que l’enfocament d’aquests tres investigadors s’ha aplicat a altres camps, la qual cosa ha suposat una revolució en la investigació empírica. En ciències socials, multitud de qüestions responen a dinàmiques de causa-efecte, però no és fàcil demostrar-ho de manera empírica, ja que no hi ha referents per poder comparar.

Tanmateix, gràcies a les aportacions de Card, Angrist i Imbens s’han pogut fer demostracions a través d’experiments naturals, situacions que apareixen en la vida real que tenen els mateixos trets que experiments aleatoris.

Per exemple, gràcies als experiments naturals de Card sabem moltes més coses del mercat laboral. Els seus estudis han demostrat que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) no té per què generar desocupació. Aquesta recerca, desenvolupada als anys 90 del segle passat, va generar sorpresa entre els economistes, ja que sempre s’havia donat per fet el contrari.

Card també va estudiar si els recursos educatius repercuteixen en els ingressos futurs d’un treballador. Per fer-ho, va fer la comparació del nivell educatiu de treballadors de la mateixa ciutat, però que eren originaris d’altres estats dels Estats Units d’Amèrica. Van descobrir que el rendiment escolar augmentava si hi havia més professors per estudiant. L’Acadèmia subratlla que, gràcies a la seva aportació, «existeix un suport empíric relativament sòlid per demostrar que les inversions en educació influeixen en l’èxit posterior dels estudiants, sobretot per als d’entorns desafavorits».

La relació entre immigració i ocupació és un altre dels temes que han despertat l’interès de Card. També als anys 90, va analitzar l’impacte de la immigració cubana a l’estat de Florida (EUA ) durant la dècada anterior. El resultat dels seus estudis va demostrar que els sous dels immigrants no han de minvar respecte dels sous dels seus països d’origen, tot i que els salaris dels primers a arribar-hi sí que poden disminuir.

Per part seva, Angrist i Imbens tenen el mèrit d’haver resolt el problema metodològic de l’extracció de conclusions concretes d’experiments naturals; és a dir, vincular de manera consistent científicament causa i efecte. La seva proposta ha resultat ser tot un èxit, perquè ja s’aplica a la resta de ciències socials.

Els tres premiats tenen passaport estatunidenc i han desenvolupat la seva tasca en universitats del mateix país.

El coneixem com a Nobel d’Economia, però en realitat es tracta del Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel. Quan el 1895 el científic Alfred Nobel va crear els premis que porten el seu nom, va seleccionar cinc disciplines: Física, Química, Literatura, Medicina i Pau. El 1969, el Banc de Suècia, per celebrar el seu tercer centenari, va voler crear un premi semblant que reconegués les aportacions d’investigadors en l’àmbit de l’economia.

En paraules de l’Acadèmia Sueca de les Ciències, les investigacions de Card, Angrist i Imbens «han millorat substancialment la nostra capacitat per respondre a qüestions causals clau, la qual cosa ha suposat un gran benefici per a la societat».

Aquest any 2021, prop de 900 empreses han sortit a borsa a la recerca de finançament per part d’inversors de tot el món. És una activitat comuna i que es fa de manera constant. Tanmateix, el que ha passat durant els últims mesos ha superat les expectatives i, en casos com el d’Espanya, s’espera que aquest any arribi al rècord històric d’OPV, especialment en els sectors de les energies renovables.

A escala global, durant el primer trimestre de l’any es van registrar 430 operacions, amb una recaptació de 105.600 milions de dòlars (89.230 milions d’euros), segons indica l’empresa de consultoria EY en el seu informe sobre els tres primers mesos de l’exercici. L’augment de noves incorporacions d’empreses cotitzades oscil·laria entre el 85 % i el 271 %, unes xifres significatives si es té en compte que els primers mesos de l’any solen ser tranquils pel que fa a OPV.

L’informe d’EY, a més, assenyala que les xifres d’operacions d’OPV globals i els guanys han registrat el seu millor comportament de les últimes dues dècades, sense incloure-hi les sortides a borsa de les SPAC, que només durant el primer trimestre del 2021 van formalitzar més acords i van recaptar més guanys que en tot el 2020, que ja va ser un any de rècord. Davant d’una situació tan anòmala com aquesta, és raonable preguntar-se a què es deu.

Si creus que els llibres d’economia i finances són avorrits i poc útils, aquí en tens cinc amb els quals passar l’estiu. Són exemplars que pots utilitzar per aprendre, divertir-te i omplir-te d’il·lusió de cara a la tardor. A més, t’ajudaran a millorar la teva formació financera i poden donar-te consells per mantenir una situació econòmica personal sana.

Quantes vegades haurem sentit —i exercitat— la paraula «responsabilitat» durant els últims mesos? L’hem portada a tots els àmbits: amb els nostres familiars i veïns, amb el nostre propi treball, cada vegada que anàvem a comprar o fins i tot en viatjar. Les circumstàncies excepcionals que ens ha imposat la pandèmia de la COVID-19 així ho han exigit.

Més enllà de mesures com l’ús de la màscara, extremar la higiene o la distància de seguretat, ens hem conscienciat de l’enorme responsabilitat que hi ha darrere de totes les nostres accions. En un moment delicat per a la salut i l’economia del país, cada gest compta. Per això, no hem dubtat en practicar aquest estiu un turisme responsable, viatjant de manera conscient.

Durant el Dia Mundial del Turisme, val la pena revisar precisament aquest concepte. El turisme responsable és el que, en plena pandèmia, ens permet conèixer llocs increïbles a prop de casa i, al mateix temps, impulsar les economies locals. Tot un bàlsam en temps difícils per a un sector, el turisme, que s’ha convertit en el principal motor econòmic del país.

Hi ha moltes maneres de viatjar i conèixer llocs. Solen ser totes molt satisfactòries, però n’hi ha una que aporta una dosi extra de valor tant al turista com a la localitat que l’acull. Això és així perquè practicar un turisme responsable suposa un compromís del viatger amb l’entorn: aconseguir que el seu impacte durant el viatge sigui exclusivament positiu.

Es tracta d’un concepte emparentat amb el del turisme sostenible, que és el que cerca conjugar les necessitats del visitant amb la conservació dels recursos. Consisteix en evitar les amenaces que comporten problemes com la massificació sobre ecosistemes, patrimoni, comunitats i economies locals. Per posar un exemple, es tracta de fer compatibles el sol i la platja amb conceptes com la preservació de la biodiversitat o l’oferta de llocs de treball sostenibles a les zones de costa.

En aquest objectiu, el turista hi té molt a dir perquè és ell qui practica un turisme responsable. Això és així perquè si no ens responsabilitzem del nostre impacte en viatjar, el turisme, simplement, no podrà convertir-se mai en una activitat sostenible.

Practicar el turisme de manera responsable és una actitud que cobra encara més importància avui dia. Ara és més important que mai no relaxar les mesures de seguretat i higiene ni tan sols quan estem de vacances. És l’única manera de protegir tant a qui viatja com a qui habita el lloc que es visita.

Juntament amb aquestes mesures, n’hi ha moltes altres que ens ajudaran a gaudir dels nostres viatges de manera conscient. Des de la mateixa planificació del viatge: triar llocs poc habituals en les rutes turístiques i familiaritzar-se per endavant amb la seva cultura o cercar itineraris alternatius en localitzacions més freqüentades són dues maneres d’apostar pel turisme responsable.

Precisament en un moment en què l’economia en general se’n ressent i, en particular, el sector del turisme, és una bona idea optar per destins pròxims. D’aquesta manera, el nostre propi consum ajudarà a reactivar les economies locals. Cercar rutes per l’Espanya buidada és una excel·lent alternativa per conèixer llocs pròxims i dinamitzar la seva economia.

Triar allotjaments que apostin per la sostenibilitat també és un exercici de responsabilitat. En aquest sentit, convé assabentar-se de la política de recursos humans que segueixen els llocs on pernoctarem, així com tot el que té relació amb la utilització de recursos i altres qüestions mediambientals. Apostar per establiments que fomentin el treball local, exerceixin polítiques sostenibles i ecològiques, i fins i tot comptin amb alguna certificació sostenible aportarà més valor al nostre viatge.

Vigilar la petjada de carboni associada al nostre viatge és també un dels punts fonamentals a l’hora de practicar un turisme responsable. En això també hi té molt a veure la planificació: triar destins que afavoreixin els desplaçaments a peu o amb bicicleta i fer rutes turístiques de zero emissions reduirà l’impacte de la nostra visita.

La crisi del coronavirus ha afectat notablement el sector turístic a tot el món. A Espanya, el nombre de visitants estrangers s’ha reduït dràsticament aquest estiu, mentre que molts turistes nacionals han decidit no viatjar per por del virus. Com a conseqüència, molts establiments del sector lluiten per tirar endavant amb moltes dificultats.

En aquest punt, les entitats bancàries també exerciten la seva responsabilitat, mitjançant el suport financer a les empreses del sector turístic quan més el necessiten. En el cas de CaixaBank, durant el primer quadrimestre de l’any va concedir 1.100 milions d’euros en crèdits al sector hoteler a través de CaixaBank Hotels&Tourism, la seva línia de negoci per al mercat turístic. Es tracta del 48 % més que el mateix període de l’any anterior.

Aquest finançament s’ha concretat en més de 2.400 operacions per tot el territori nacional. En un moment en què la gran majoria dels establiments va mantenir les seves portes tancades a causa del confinament, es van executar concessions de línies de liquiditat, així com moratòries o carències en crèdits hipotecaris, per tal de preservar al màxim la seva liquiditat.

Apostar per un turisme responsable és fer-ho per l’economia del país i la sostenibilitat d’aquesta activitat, clau en la subsistència de milers de famílies a Espanya. Són bones raons per replantejar-se el proper viatge i pensar des del minut zero com viatjar de manera més conscient.

Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, presenta la nova publicació de CaixaBank Research i desglossa els cinc grans desafiaments a què s’enfronta l’economia el 2020: els baixos tipus d’interès, la polarització política, el canvi climàtic, la revolució tecnològica i la desigualtat.

Nous Paradigmes neix amb la vocació de contribuir al debat sobre les grans tendències de fons que estan afectant l’economia, i sobre les seves conseqüències. Amb aquest objectiu hem seleccionat, i posat al dia quan ha calgut, els millors articles dels dossiers que hem dedicat a aquestes qüestions i publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research durant l’any passat.

Desafortunadament, per restriccions d’espai i perquè hi ha més temes rellevants que mesos en un any, algunes qüestions de rellevància s’han quedat fora d’aquest volum. En tot cas, encara que no hi són totes les que són, estem segurs que són totes les que hi són.

El primer bloc d’articles, que d’alguna manera emmarca la resta, està dedicat a les perspectives econòmiques per al 2020. Després d’un 2019 decebedor per a l’economia global, les expectatives per a l’any que acabem de començar són modestes, encara que estan lluny dels escenaris més infaustos que, fa pocs mesos, invocaven exageradament el risc d’una recessió mundial. El 2019 va acabar amb senyals d’estabilització en moltes parts del món, i fins i tot de certa recuperació en altres, particularment als països emergents, i esperem que aquesta tendència es confirmi durant l’any.

En bona mesura, això dependrà de com evolucionin els grans focus d’incertesa, com ara la pugna entre els EUA i la Xina, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea o l’impacte econòmic del coronavirus, però també de l’encert de les polítiques econòmiques i, en general, de diferents institucions –governs, bancs centrals, empreses, organitzacions socials, etc.– per fer front als grans desafiaments del moment actual.

En aquesta primera edició de Nous Paradigmes ens centrem en alguns d’aquests desafiaments; en concret, cinc:

– la gestió d’un entorn de tipus d’interès molt baixos, que, a l’eurozona, per exemple, semblen haver esgotat el marge d’actuació de la política monetària;

– la polarització política, un fenomen que deteriora la cohesió social i que alimenta un populisme que ofereix receptes senzilles, que importa que siguin errònies, davant de problemes complexos;

– el canvi climàtic, una amenaça que posa a prova el multilateralisme alhora que ofereix a la Unió Europea la possibilitat de liderar, políticament i tecnològicament, un àmbit que marcarà aquest segle;

– el canvi tecnològic, que ens ha portat una revolució de les dades que posa el focus sobre qüestions lligades a la privacitat i al creixent domini de les grans plataformes;

– i, finalment, la desigualtat o el risc que els canvis que vivim deixin enrere una part considerable de la societat.

La idea inicial de Nous Paradigmes sorgeix dels comentaris dels lectors del nostre Informe Mensual. Molts ens havien suggerit recopilar els dossiers dedicats als grans temes del moment en un mateix lloc. Així ho havíem fet al nostre web, www.caixabankresearch.com, i ho fem ara també amb aquesta publicació. Ens agrada que ens llegeixin i també rebre comentaris i suggeriments. Esperem que aquesta publicació serveixi perquè ens llegeixin encara més i perquè ens segueixin dient què pensen del nostre treball. Moltes gràcies per fer-ho.

Enric Fernández

economista en cap de CaixaBank