Aquest mateix mes de gener, l’arxiconegut director executiu de Tesla i SpaceX, Elon Musk, llançava una recompensa al més pur estil del salvatge oest. La diferència és que, en aquesta ocasió, no es tracta de capturar un criminal comú. El que proposa Musk és donar 100 milions de dòlars a la millor idea per capturar carboni.

Encara que pugui semblar exagerat, el cert és que el CO₂ s’ha convertit en un dels principals enemics de la humanitat perquè és una de les grans amenaces per a la salut del nostre planeta. Aquesta és una premissa de la qual més o menys tots hem sentit a parlar alguna vegada. El que no acostumem a tenir tan clar és exactament per què el diòxid de carboni perjudica l’entorn. Quins fenòmens provoca i quines conseqüències té.

Derrotar un adversari requereix conèixer-lo bé. Per això, convé saber com actua el CO₂ sobre el planeta i quines estratègies poden ajudar-nos a vèncer-lo.

Resulta que el CO₂ és un dels actors més rellevants en el canvi climàtic perquè influeix decisivament en un dels seus precursors: la intensificació de l’efecte d’hivernacle, un problema que escalfa a poc a poc el planeta.

I per què s’escalfa la Terra? Per respondre aquesta qüestió, convé conèixer abans com funciona l’anomenat efecte d’hivernacle. El planeta rep radiació solar i, al seu torn, desprèn calor. Perquè la seva temperatura no descendeixi massa, una sèrie de gasos, entre els quals hi ha el diòxid de carboni, atrapa una part d’aquesta calor en l’atmosfera.

Quan aquest sistema funciona de manera equilibrada, el clima també ho fa. El problema és que cada vegada es concentra més CO₂ en l’atmosfera i, com a conseqüència, també hi queda més calor atrapada.

Això passa perquè, a les fonts naturals de CO₂ (descomposició orgànica, respiració d’éssers vius, erupcions volcàniques…), que mantenien un cert equilibri, s’hi ha sumat la crema de combustibles fòssils per part dels humans. Com a resultat, cada vegada es concentra més aquest gas en l’atmosfera i la temperatura del planeta no para de pujar.

Aquest cicle d’emissions contaminants, concentració de gasos i escalfament del planeta es veu agreujat pels diferents cercles viciosos que s’estableixen a causa d’un efecte d’hivernacle exagerat.

Potser un dels més evidents consisteix en l’augment de l’ús de l’aire condicionat. A mesura que aquest augmenti per l’increment de la temperatura ambient, també ho farà la producció de l’energia necessària per al seu funcionament. Això suposarà una quantitat més gran d’emissions contaminants que, al seu torn, contribuiran a escalfar encara més el planeta i al fet que instal·lem encara més aparells de climatització.

En aquest context també s’estableixen altres dinàmiques menys òbvies, però igualment perjudicials per al planeta. De fet, la pujada de les temperatures provoca que el permafrost —la capa de sòl congelada que hi ha a les regions més fredes del planeta— es descongeli i alliberi, al seu torn, les grans quantitats de carboni que emmagatzema. Aquestes emissions acceleren l’escalfament global, que cada vegada fon més permafrost.

Sembla clar que, per pal·liar aquest cicle que escalfa a poc a poc el nostre planeta, necessitem reequilibrar-lo. És a dir, els humans hem de reduir al mínim les nostres emissions de CO₂ i altres gasos amb efecte d’hivernacle. I no només això; hem de compensar aquelles emissions que no puguem evitar. Això suposa, a la pràctica, neutralitzar la nostra petjada de carboni, un concepte que ens ajuda a estimar les emissions de CO₂ que produeixen les nostres accions quotidianes.

Portar la petjada de carboni a zero no és només qüestió de països o grans corporacions, també els ciutadans podem calcular-la i dur a terme les accions necessàries per neutralitzar-la. Hi ha fins i tot aplicacions com Carbon Footprint, que tenen en compte els diferents factors que formen part de la nostra petjada de carboni, ens ajuden a estimar-la i proposen accions que ens ajudaran a millorar-la.

En el cas de les empreses, cada vegada més companyies desenvolupen estratègies que tenen en compte les seves diferents activitats i les emissions contaminants que produeixen per conèixer la seva petjada de carboni i compensar-la.

Aquest és el camí que ha seguit CaixaBank. La seva estratègia Carbon Neutral ha suposat que l’entitat esdevingués, el 2018, el primer banc de l’IBEX 35 a compensar per complet la seva petjada de carboni.

Per aconseguir-ho, CaixaBank ha implantat millores tecnològiques que ajuden a reduir les emissions de CO₂. També aposta per l’ús d’energia totalment renovable i compensa les emissions que es desprenen de la seva activitat, tant en els edificis corporatius com en la seva xarxa d’oficines.

Entre les múltiples activitats que l’entitat duu a terme per reduir les seves emissions, hi ha la implantació de projectes d’eficiència energètica —il·luminació led, ús de sensors de presència, solucions de domòtica o adquisició d’aparells de climatització més eficients— i la reducció de consum de paper mitjançant la digitalització de processos o la racionalització d’enviaments a clients. També fa campanyes de sensibilització ambiental, promou criteris de disseny i compra verda, a més d’actuar sobre la seva pròpia producció de residus.

Pel que fa a la compensació d’emissions, CaixaBank promou projectes de reforestació, tant a Espanya —com per exemple els duts a terme a Montserrat (Barcelona) i Ejulve (Terol)— com en països com el Perú o el Brasil. També duu a terme accions de suport a la generació d’energia renovable.

Restablir l’equilibri natural entre la Terra i l’atmosfera és a les nostres mans. Per fer-ho, hem de tenir en compte les nostres accions des d’una nova perspectiva: la de la nostra petjada de carboni. Com puc reduir el consum de combustible en els meus desplaçaments diaris? Com puc optimitzar la quantitat d’energia que utilitzo a casa? Són algunes de les preguntes que ens hem de plantejar per començar des d’ara mateix a reduir les nostres emissions. Qui sap, potser aquest canvi de mentalitat ens condueixi a una idea genial que aconsegueixi impressionar el mateix Elon Musk.

El canvi climàtic és un problema molt complex. Tant és així, que fa dècades que n’analitzem l’existència, les causes i les possibles solucions. De fet, el primer informe exhaustiu sobre el canvi climàtic mundial resultat del diòxid de carboni supera ja els 40 anys. Des de la seva publicació, seguim investigant com frenar aquesta xacra que amenaça la supervivència mateixa del planeta.

És un problema que ens preocupa a tots. Pares que pateixen pel futur dels seus fills, ciutadans conscienciats que temen per la biodiversitat del planeta, llars que practiquen l’eficiència energètica… ja hi ha moltíssimes persones que intenten involucrar-se i aportar el seu granet de sorra per frenar l’amenaça del canvi climàtic amb l’esforç de tots.

Les dades validen la idea que cada acció compta: simplement canviant el frigorífic vell per un model modern d’alta qualitat podrem reduir 100 kg les emissions anuals de CO₂. I estendre la roba en comptes d’utilitzar l’assecadora ens estalviarà uns 300 kg de CO₂.

Tan important és el canvi climàtic, que l’ONU l’ha inclòs com un dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una sèrie de prioritats marcades per assegurar la prosperitat de les generacions presents i futures. Concretament, l’ODS núm. 13 (acció pel clima) anima a adoptar mesures urgents per combatre aquest fenomen i els seus efectes. Una tasca en què la tecnologia punta, com la intel·ligència artificial, ens pot ajudar.

Resulta que, encara que fa dècades que som conscients de l’existència del canvi climàtic, encara no hem aconseguit aturar-lo. Segons l’ONU, ni tan sols ens ajudarà de manera consistent a aconseguir-ho l’aturada econòmica que va experimentar el món enguany a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Malgrat que s’estima que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle cauran el 6 % el 2020, aquesta millora només serà temporal. De fet, s’espera que recuperin fins i tot a nivells superiors quan l’economia torni a recuperar-se de la pandèmia.

Això significa que el canvi climàtic no s’aturarà i que seguirà amb les seves devastadores conseqüències, que també afecten l’economia. Només cal pensar en el cost que suposen els huracans, les pèrdues de collites per la sequera, els incendis forestals o les grans migracions que impedeixen la fixació de la riquesa en diferents àrees del globus.

Tanmateix, no tot està perdut. El desenvolupament tecnològic, especialment en intel·ligència artificial, pot suposar un important salt endavant en la comprensió d’aquest fenomen que encara seguim estudiant. Fins i tot pot ajudar a prendre decisions més encertades per combatre’l de manera molt més eficient.

Normalment, associem l’aplicació de la intel·ligència artificial a qüestions relacionades amb els negocis. Tanmateix, també és una peça clau que revoluciona recerques de tota mena. La clau la trobem en el fet que un sol programa té la capacitat d’estalviar als investigadors centenars d’hores de treball manual.

Aquest principi ja s’aplica a la lluita contra el canvi climàtic, i grans companyies tecnològiques com Google, IBM o Microsoft impulsen l’ús de la intel·ligència artificial per combatre el canvi climàtic.

N’és un exemple el projecte SilviaTerra que promou Microsoft. Aquest programa és capaç de predir la salut dels boscos a partir d’imatges per satèl·lit i avisar sobre les actuacions que s’han de fer per revertir qualsevol problema. D’aquesta manera, agilitza considerablement el treball sobre el terreny en grans àrees i ajuda a prendre les millors decisions per conservar un recurs, els arbres, clau per absorbir gasos amb efecte d’hivernacle com el diòxid de carboni.

Tanmateix, la tecnologia pot tenir dues cares pel que fa al canvi climàtic. Ens ajuda a combatre’l, però també el pot empitjorar. Pensem en els recursos energètics necessaris per refredar els enormes centres de dades que utilitzen companyies com Google. En aquest sentit, el projecte DeepMind ha estat capaç de crear un algoritme que s’ensenya a si mateix com utilitzar la mínima quantitat possible d’energia en aquesta tasca. Com a resultat, s’ha aconseguit una disminució del 40 % i una eina que es pot utilitzar en molts altres projectes.

D’altra banda, la iniciativa Green Horizon d’IBM, també basada en intel·ligència artificial, és capaç de crear prediccions de contaminació i meteorològiques que ajuden les autoritats a prendre millors decisions a l’hora de reduir les seves emissions contaminants.

La intel·ligència artificial pot ajudar-nos a combatre el canvi climàtic, però l’acció humana és imprescindible per poder superar aquest problema. No podem delegar tot el treball en les màquines: la conscienciació i l’acció de ciutadans, Administració i empreses és imprescindible per a l’èxit.

Un bon exemple en són les diferents iniciatives que es van desenvolupar en el marc de la Setmana Social Digital de Voluntaris ”la Caixa”, que aquest any té lloc entre els dies 17 i 25 d’octubre. Així, la delegació de voluntaris d’Almeria ha organitzat una plantació d’espècies autòctones a la muntanya de Pinar del Rey, a Vélez Rubio, que tindrà lloc el 7 de novembre vinent. D’altra banda, la delegació d’Andalusia oriental ha organitzat un taller de reciclatge de roba usada per convertir-la en bosses per guardar les màscares.

També destaca en aquest sentit la iniciativa dels voluntaris de la Comunitat Valenciana, que animava a dur a terme accions pel medi ambient com ara plantar un arbre o recollir deixalles a l’entorn natural. Per cadascuna d’aquestes accions, es farà una donació a Save The Children. Per part seva, els voluntaris de Burgos i Sòria explicaven com reduir les escombraries digitals que acumulem als nostres dispositius i que suposen un augment en el consum d’energia dels centres de processament de dades en el núvol.

CaixaBank té la Declaració sobre canvi climàtic, que promou el suport financer a iniciatives d’energies renovables, així com infraestructures i agricultura sostenibles, entre d’altres. També la gestió del risc mediambiental en el finançament de projectes i fins i tot l’establiment d’objectius anuals de reducció de petjada de carboni de l’activitat de la mateixa entitat. La transparència en la informació sobre els seus progressos i les aliances amb altres organismes formen part també d’aquesta declaració.

El canvi climàtic no espera i és imprescindible actuar ja per aconseguir frenar-lo. El futur de la societat i del planeta en depèn.

Cada estiu assistim impotents a la mateixa escena. Masses d’arbres que cremen, animals ferits i veïns que miren desesperadament d’evitar que el foc acabi amb les seves llars. Bombers que arrisquen les seves vides, lluitant contra unes flames que semblen devorar-ho tot. Els incendis forestals són una xacra que sempre torna. I les seves conseqüències són molt més serioses del que sembla.

Per comprendre millor la magnitud d’aquest problema, podem donar una ullada a algunes xifres. Segons l’organització WWF, els incendis forestals afecten unes 500.000 hectàrees de mitjana cada any a Europa, de les quals aproximadament 375.000 corresponen a països de l’arc nord del Mediterrani, on es troba Espanya. De fet, el nostre país és el segon de la regió que registra més incendis forestals cada any –uns 12.000. De mitjana, cremen unes 100.000 hectàrees només en territori espanyol. A més, entre els anys 2017 i 2018 van morir per aquesta causa 225 persones a Portugal, Grècia i Espanya.

La qüestió és que aquest problema va a més. Cada cinc anys, la superfície cremada a l’arc nord del Mediterrani augmenta unes 700.000 hectàrees. Això és, en part, perquè els focs són cada vegada més virulents a causa del canvi climàtic. Tant és així, que ja es parla d’incendis de sisena generació, capaços de fer cremar zones fins ara impensables, com el cercle polar àrtic, una àrea que s’escalfa al doble de velocitat que la resta del planeta.

Entre les conseqüències dels incendis que esmenta WWF hi ha la crema d’àrees protegides, la destrucció d’hàbitats d’interès, espècies d’interès afectades, impactes en els balanços hidrològics i en la qualitat de l’aigua o la pèrdua irreparable de terra fèrtil.

Una altra de les derivades més importants dels incendis és l’augment en les emissions de CO₂ a l’atmosfera, que converteix els focs i el canvi climàtic en un cercle viciós: a mesura que augmenten els incendis, també ho fan aquestes emissions d’efecte d’hivernacle, la temperatura global del planeta i la successió d’esdeveniments climàtics extrems.

Com plantar cara a un problema que torna una vegada i una altra i la magnitud del qual augmenta any rere any? Per bé que és necessari disposar de millors mitjans per extingir els incendis que no siguem capaços d’evitar, el cert és que la prevenció és la millor arma que tenim a la nostra disposició per eliminar-los. En ambdós aspectes, la tecnologia ens ajuda, a nosaltres i a aquesta biodiversitat que el foc posa en una situació difícil any rere any.

Una de les principals causes que els incendis siguin cada vegada més devastadors és l’absència de manteniment de les muntanyes resultat, en part, del despoblament rural. La malesa es multiplica a les zones forestals i actua com a accelerador del foc. Per aquest motiu, el manteniment dels boscos és una de les armes principals que tenim al nostre abast per evitar que es produeixin els incendis.

En aquesta tasca, els robots desbrossadors poden convertir-se en l’aliat perfecte dels serveis d’emergències. No només ajuden a millorar la seguretat i l’eficàcia dels operatius si han d’intervenir, sinó també a reduir el combustible que accelera els incendis: la biomassa. Així, hi ha equips capaços de recórrer terrenys abruptes i arbrats per control remot per fer el manteniment dels boscos, però també per traçar perímetres d’incendi i línies de defensa si el foc ja s’ha desfermat.

La detecció primerenca d’incendis també és essencial a l’hora d’evitar que un foc es converteixi en un esdeveniment extrem. En aquest sentit, el Centre d’Investigació en Tecnologies Software i Sistemes Multimèdia per a la Sostenibilitat (CITSEM) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un algoritme que permet detectar fum, localitzar un focus i determinar les característiques fonamentals de l’incendi, com l’àrea o la direcció del vent, en temps real.

La tecnologia també busca la manera de predir els incendis i ja s’utilitzen models que ajuden a esbrinar com serà l’evolució d’un foc. Per fer-ho, analitzen entre altres factors com evolucionaran les condicions atmosfèriques fins i tot en terrenys complexos. Així, avui dia es desenvolupen sistemes que combinen l’ús d’imatges per satèl·lit, geoposicionament, càmeres infraroges, predicció i protocols d’actuació per arribar a controlar els incendis en estadis inicials.

Tots aquests avenços en detecció es poden completar amb l’ús de drons, tant per intensificar la vigilància com per sufocar les flames si ja s’han desfermat. Aquest és el cas del projecte Wild Hopper, finançat per la Unió Europea per al desenvolupament d’un dron amb una plataforma multirotor que li permet alliberar fins a 600 litres d’aigua amb una precisió excepcional. D’aquesta manera, les tasques d’extinció primerenca i fins i tot les nocturnes poden augmentar exponencialment la seva efectivitat.

Acabar amb els incendis fins i tot abans que es produeixin és una batalla que pot evitar grans pèrdues cada any, tant personals com econòmiques i mediambientals. Es tracta d’una inversió essencial per al futur del planeta que habitem.

T’imagines que tots els humans ens poséssim a remar en la mateixa direcció? Si fóssim capaços de posar-nos tots d’acord, no hi hauria repte que se’ns resistís. Precisament ara tenim per davant un desafiament que dona l’oportunitat a la humanitat d’oferir una resposta conjunta. Entre altres raons, perquè és l’única manera que hi ha per superar-ho. Es diu canvi climàtic i té una capacitat tal de transformar el planeta, que no ens quedarà més remei que aturar-ho entre tots.

El cert és que el potencial disruptiu del canvi climàtic va molt més enllà de les conseqüències que tots tenim al pensament quan parlem del tema. En fer-ho, normalment ens passen pel cap imatges de deserts, fenòmens meteorològics extrems o casquets polars que es fonen. No solem pensar en uns altres efectes, com els econòmics i els socials, que són igualment importants. Si no ho frenem, el canvi climàtic pot convertir aquests costos en un fet inassumible.

Aquesta és una de les principals conclusions del dossier Frenar el canvi climàtic: ara o mai elaborat per CaixaBank Research i inclòs en el seu Informe Mensual de novembre. Aquest treball analitza les conseqüències d’aquest fenomen i ofereix algunes pautes per afrontar-lo.

El canvi climàtic és de vegades motiu de controvèrsia. Fins a quin punt és causat per les nostres accions i no per condicionants naturals? Al cap i a la fi, fa 100.000 anys que la Terra s’escalfa i es refreda consecutivament. En aquest punt, l’evidència científica indica que l’acció de l’home té molt a veure amb aquest fenomen. S’estima que tres quartes parts del canvi climàtic dels últims 60 anys és degut l’activitat humana que ha incrementat de manera substancial l’emissió i posterior concentració de gasos hivernacle a l’atmosfera.

El treball tècnic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’equip d’experts que assessora l’ONU, ha estat clau perquè el món arribés a compartir aquest diagnòstic sobre el canvi climàtic que posa l’acció humana en el centre. Gràcies a ell, la comunitat internacional s’ha compromès a evitar un augment de la temperatura mitjana global de més de 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Amb aquest objectiu, s’han de reduir les emissions globals de GEI al voltant del 30% el 2030 des dels nivells actuals.

Què passaria si renunciem a reduir les emissions? I si les reduïm, però no tant? Actualment, es plantegen quatre grans escenaris en l’horitzó de l’any 2100:

– Business as usual: si no prenem mesures i seguim amb el ritme de creixement d’emissions actual, la temperatura pujaria entre 4 ºC i 5 ºC.

– Transició energètica insuficient: si seguim amb les polítiques actuals de mitigació del creixement, l’augment seria d’entre 3 ºC i 4 ºC.

– Transició energètica intermèdia: si implementem íntegrament les mesures de l’Acord de París, l’augment seria del 2 ºC.

– Transició energètica ambiciosa: l’augment arribaria a 1,5 ºC.

Si tenim en compte que una pujada de la temperatura per damunt dels 2 ºC provocaria riscos climàtics greus i freqüents (sequeres, ciclons, huracans, pujada del nivell del mar…), el cert és que petites variacions en la temperatura poden ser essencials per a la vida a la Terra. Fins i tot limitar aquesta pujada a 1,5 ºC en comptes de 2 ºC pot suposar que la quantitat de persones que patirien problemes per accedir a l’aigua potable es reduiria a la meitat.

Les conseqüències del canvi climàtic també tenen un important vessant econòmic. De fet, ja s’estudien els impactes que tindrà sobre el PIB global l’any 2100. Així, un article publicat a la revista Nature apunta que, en un escenari on se segueixin aplicant les polítiques energètiques que tenim avui, es produirà una reducció del PIB global d’entre el 15% i el 25% el 2100, en comparació a un escenari en què les temperatures es mantinguessin en els nivells actuals. I si no fem res (business as usual), la reducció superaria el 25%.

A més, l’informe estima que passar d’un escenari amb un augment de 2 ºC a un d’1,5 ºC beneficiaria el 90% de la població global el 2100, i permetria estalviar més de 18 bilions d’euros, l’equivalent d’una quarta part del PIB global actual.

Fer front a aquest gran desafiament no és una tasca fàcil. Té els seus propis reptes, com la resposta social que poden despertar les diferents mesures, tal com va succeir en el cas de les armilles grogues a França. Per això és important que els plans que posin en marxa els Governs tinguin el major consens polític possible, la implicació de col·lectius que puguin veure’s afectats o el suport als sectors més vulnerables.

També és necessària la transparència a l’hora d’utilitzar els ingressos obtinguts per l’augment d’impostos al carboni, així com la inversió de part d’aquesta recaptació en tecnologies per lluitar contra el canvi climàtic. La inversió pública pot tenir un paper determinant en aquest sentit.

Pel que fa a la inversió que poden fer empreses i famílies contra el canvi climàtic, al costat de la captació de finançament necessari per portar-la a terme, la seva promoció serà molt més senzilla si existeixen unes regles clares i estables. Com moltes d’aquestes inversions tenen períodes d’amortització llargs, la certesa i la garantia d’estabilitat en la norma són imprescindibles.

A més, és important que el sector financer disposi de les eines necessàries per poder valorar i gestionar els riscos financers que van associats al canvi climàtic. Per exemple, actualment no existeixen uns estàndards comuns de divulgació d’informació financera relacionada amb el clima. Si existissin, podríem saber més fàcilment quines companyies poden aprofitar millor les oportunitats de l’economia descarbonitzada o quines empreses estan més preparades per afrontar els riscos climàtics.

Sector públic, empreses i societat civil hem de respondre a l’uníson davant el gran repte del canvi climàtic. Una resposta coordinada pot portar tants beneficis que val la pena fer l’esforç. Deixar un món millor a qui l’habitaran en el futur és una qüestió de justícia.

Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.

Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions.

L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O₃). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai.

Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària.

Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys.

Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.

El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats.

Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint.

Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta.

Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.

L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle.

L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NO_x) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó.

Tots podem ajudar a evitar la producció de NO_x i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho:

– Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NO_x, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NO_x a Espanya.

– Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NO_x necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta.

– Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment.

– Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable.

Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa  la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.