Hi ha idees que valen la pena i només necessiten una mica de suport per fer-se realitat. Ho saben bé els emprenedors, estudiants i famílies que busquen aquest impuls que els ajudarà a posar en marxa el seu negoci, a ampliar els seus estudis o dur a terme els seus projectes.

Els microcrèdits s’han convertit en la porta d’entrada de molts d’aquests projectes, fins i tot quan el finançament no sembla fàcil d’aconseguir.

Es tracta de préstecs de petit import, sense garantia real, que faciliten l’accés al finançament de persones que, per les seves circumstàncies, tenen dificultats per obtenir-lo a través del sistema bancari tradicional.

Els microcrèdits poden finançar activitats i projectes molt diversos. Des de formació fins a l’inici o l’ampliació d’una empresa, o la reparació inesperada en l’habitatge.

Amb el finançament mitjançant microcrèdits, les entitats que els atorguen volen contribuir a generar un impacte social fomentant el desenvolupament del teixit empresarial i l’aparició de nous negocis, així com l’educació de les persones i la qualitat de vida de les famílies, especialment en moments en què l’economia familiar es ressent.

Des que Muhammad Yunus i el seu Banc Grameen van popularitzar els microcrèdits als anys 70 del segle passat, entitats bancàries i altres organismes com ONG han posat en marxa els seus propis programes microfinancers per tot el món.

Les condicions dels microcrèdits varien d’una entitat a una altra, encara que tenen una sèrie d’elements en comú que caracteritzen aquest tipus de finançament i el distingeixen d’altres productes financers:

– Garanties: normalment no s’exigeixen garanties o avals per accedir a un microcrèdit. Això no vol dir que no es necessiti certa paperassa, ja que se sol sol·licitar un pla de negoci viable en el cas dels emprenedors o fins i tot documentació que justifiqui l’objectiu al qual va destinat el préstec.

– Quantia del microcrèdit: es tracta de préstecs que es concedeixen per quantitats de diners reduïdes. Per fer-nos-en una idea, l’import mitjà dels microcrèdits concedits per MicroBank a negocis el 2021 es va situar al voltant dels 12.800 euros. En el cas de les famílies, la mitjana va ser de 6.296 euros.

– Durada del préstec: la durada dels microcrèdits també sol ser limitada en el temps, encara que els terminis varien en funció de l’entitat i també del destí del préstec. Per exemple, en el cas de microcrèdits concedits a negocis a Europa, la seva durada mitjana és de 42,5 mesos, mentre que la dels microcrèdits personals tot just arriba als 33,5 mesos, segons l’última enquesta publicada per la Xarxa Europea de Microfinances.

– Carència: el període en què el prestatari està exempt d’abonar cap quantitat pel pagament d’interessos o capital del microcrèdit sol ser més elevat que en un altre tipus de productes financers. La durada d’aquest període també varia en funció de l’objectiu del préstec. Així, pot oscil·lar entre uns mesos en el cas de negocis i diversos anys en el cas d’estudiants que financen la seva educació.

Totes aquestes característiques converteixen els microcrèdits en productes adequats per a aquelles persones que desitgen o necessiten accedir a finançament, però no compleixen els estàndards requerits per beneficiar-se dels productes convencionals.

Aquests petits préstecs ofereixen liquiditat en moments crítics, com poden ser la creació o ampliació d’una empresa, o durant períodes de disminució d’ingressos i despeses imprevistes en el cas de les famílies. Només el 2019, fins a 1,2 milions de prestataris gaudien dels avantatges d’un microcrèdit a Europa, segons la Xarxa Europea de Microfinances.

Encara que aquest és el principal avantatge dels microcrèdits, cal dir que no és l’únic. L’accés a aquests productes també planteja beneficis indirectes, com ara la construcció d’un historial creditici positiu de cara al futur.

Així mateix, fomenta la inclusió financera de les persones, promou la creació de llocs de treball i impulsa la posada en marxa d’empreses i projectes socials que tenen, al seu torn, un impacte positiu en les comunitats on operen. D’aquesta manera contribueix de manera directa a l’ODS 10 (reducció de les desigualtats) que forma part de l’agenda 2030 marcada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i que té com a objectiu “aconseguir un futur millor i més sostenible per a tothom”.

Posar en marxa una empresa representa un gran repte. Tota una cursa d’obstacles que corren cada dia milers d’emprenedors a base d’il·lusió, molta perseverança i cap fred. Es tracta d’un desafiament que cada vegada més dones accepten. Elles estan canviant el panorama empresarial del país gràcies a la seva presència creixent en l’ecosistema emprenedor.

En el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, val la pena conèixer una mica més com és l’entorn en què milers d’aquestes professionals es desenvolupen cada dia. L’observació de les dades ofereix en aquest aspecte algunes realitats cridaneres. Diferents bretxes que es van tancant a poc a poc i d’altres que perseveren.

L’emprenedoria femenina és precisament una de les claus que ens ajudarà a complir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU número 5, referent a la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona. Un factor que, tal com apunta l’organització, ens ajudarà al seu torn a construir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Tot i que aquests últims la taxa d’emprenedoria en dones ha augmentat, el fet cert és que elles emprenen més per necessitat que per oportunitat en comparació amb els homes, segons posa de manifest l’Informe GEM Spain 2019-2020. Això vol dir que, entre les raons que porten una emprenedora a posar en marxa el seu propi negoci, hi ha moltes vegades la falta de feina o d’una millor alternativa professional. És a dir, que els mals endèmics que afligeixen les dones en el mercat laboral són els que motiven en bona mesura el seu impuls emprenedor.

El problema d’aquesta tendència és que l’emprenedoria per necessitat sol ser més propensa al fracàs que la motivada per una oportunitat, tal com destaca l’informe. I no només això: a més, tendeix a crear feines més precàries.

Quina és la raó d’aquest comportament? Per què les dones tendeixen menys a emprendre simplement perquè han detectat una oportunitat, en comptes de fer-ho per necessitat? Un dels factors que expliquen en part aquesta tendència té a veure amb el nombre més baix de noies en estudis relacionats amb matèries STEM, tal com explica l’informe. Aquesta circumstància també explicaria per què la presència d’empresàries en sectors intensius en l’ús de la tecnologia és més reduïda.

Una altra de les diferències cridaneres que s’observen entre l’emprenedoria femenina i la masculina té a veure amb la bretxa de gènere existent en les start-ups. Encara que elles ja ocupen el 43% de l’emprenedoria general, només el 20% de les persones que impulsen start-ups són dones, segons el Mapa d’Emprenedoria 2020 de South Summit. Un percentatge que pràcticament no canvia des de fa uns quants anys. Es tracta d’una realitat que també es pot atribuir, en part, al nombre més baix de dones en disciplines STEM i a la forta vinculació de l’emprenedoria amb els estudis tècnics o científics.

Tanmateix, les diferències de gènere entre l’activitat emprenedora de les dones i la dels homes es van reduint a poc a poc. Alguna cosa està canviant en la mena d’empreses que elles posen en marxa: avui aposten més per sectors com el fintech, que uneix tecnologia i finances, que no per altres considerats tradicionalment més femenins, com la moda o l’impacte social, tal com aprecia el treball de South Summit.

Una tendència que corrobora l’Informe GEM Spain quan analitza l’ús que fan de les tecnologies les empreses creades recentment per dones respecte a les que ja fa temps que funcionen. En concret, aquest treball apunta que el percentatge d’empreses noves fundades per dones que usen les tecnologies més recents (9,4%) gairebé duplica el de les consolidades (5,5%).

L’informe conclou que les noves empreses que estan posant en marxa les dones espanyoles no només presenten un millor acompliment que les que ja estan consolidades en l’ús de noves tecnologies, sinó que també ho fan en altres qüestions, com la innovació o la internacionalització del negoci. Pel que fa a la innovació de producte, se situen fins i tot per sobre de la mitjana nacional i de la xifra corresponent a les noves empreses creades per homes.

Promocionar el talent femení és una de les claus principals per al desenvolupament sostenible que persegueixen països de tot el món. Les entitats bancàries tenen molt a dir-hi, ja que factors com l’accés al finançament, la visibilitat i l’accés al coneixement de les noves emprenedores són molt importants per al seu èxit.

En aquest sentit, CaixaBank ofereix, a través de la seva entitat MicroBank, microcrèdits a dones emprenedores que poden tenir dificultats per accedir al finançament per motius econòmics o socials.

Una altra mostra de la implicació de CaixaBank amb el suport a les dones emprenedores és la nova plataforma de mentoring virtual posada en marxa en col·laboració amb Vital Voices. Es tracta d’un sistema que posa en contacte persones emprenedores amb professionals que tenen una experiència directiva consolidada. A través de vitalvoicesmentoring.com, poden connectar per desenvolupar sessions virtuals d’assessorament.

Per part seva, els Premis Emprenedor XXI, atorgats cada any per CaixaBank a diferents start-ups, ajuden les persones emprenedores a guanyar una gran visibilitat, així com a obtenir ajudes econòmiques per al seu desenvolupament. Mentrestant, els Premis WONNOW premien les millors estudiants STEM d’Espanya per potenciar la presència de dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia. Una presència que, tal com hem vist, pot transformar el futur del panorama emprenedor femení de les pròximes dècades.

Tot i que ja s’estan identificant i tancant algunes bretxes de gènere en l’ecosistema emprenedor, encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit. Donar suport a les emprenedores és fonamental per promoure la igualtat de gènere i desenvolupar una economia més justa i inclusiva.

Acabar amb la pobresa extrema al món. Qui no hi ha pensat, més d’un cop, en aquesta qüestió? Tots ens hem aturat en algun moment de les nostres vides a pensar com podríem dur la prosperitat a les persones que pateixen aquest flagell.

La pobresa ens amoïna, sobretot en moments com l’actual, quan ens enfrontem a una pandèmia mundial amb la capacitat d’agreujar considerablement aquest problema. De fet, l’ONG Save The Children afirma que el 60% de les famílies en situació de pobresa que ja atenia ha vist com la seva situació laboral empitjorava només durant la primera setmana de confinament. Per altra banda, un estudi promogut per Oxfam calcula que uns 500 milions de persones més s’hi poden veure abocades a causa de la crisi del coronavirus.

Els seus efectes són tan greus que solucionar la pobresa extrema i la fam són els dos primers dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Es tracta d’un seguit de fites que haurem de complir dins l’Agenda 2030. Això vol dir que Governs, sector privat, societat civil i ciutadania hem de treballar plegats per assolir-les en un termini de deu anys.

Dir adeu d’una vegada per totes a la pobresa extrema pot semblar un objectiu inabastable. Un d’aquests somnis que es formulen en veu alta, però que resulta pràcticament impossible d’acomplir. Tanmateix, hi ha motius per a l’esperança: des de l’any 2000, la taxa de pobresa mundial s’ha reduït a la meitat i s’han aconseguit avenços significatius a molts països de l’Àsia oriental i sud-oriental.

Això sí, la pandèmia de la COVID-19 pot suposar un retrocés d’una dècada en la lluita contra la pobresa, segons Oxfam. A més a més, una de cada deu persones que viuen en regions en desenvolupament i les seves famílies subsisteix amb només 1,75 euros diaris i hi ha milions que guanyen poca cosa més, segons l’ONU.

Per complicar encara més la situació, la pobresa és un problema que té mil cares. Per això, la seva solució requereix actuacions en àmbits molt diversos. Tot això, amb l’exigència afegida de la sostenibilitat: no es poden implantar fórmules màgiques que suposin un llast per al planeta i per a les properes generacions.

Aleshores, com s’ha d’afrontar un problema tan complex com aquest? L’ONU aposta pel creixement econòmic inclusiu, que permeti crear llocs de feina sostenibles i promoure la igualtat, i també per enfortir els sistemes de protecció social. Sota aquests principis, ja s’estan duent a terme actuacions arreu del món, sobretot a les àrees rurals de països en desenvolupament. Es tracta de zones que acusen especialment el problema de la pobresa i, alhora, són claus per alimentar el món.

La majoria de les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa habiten a dues regions: Àsia meridional i Àfrica subsahariana. Per les seves característiques, és imprescindible aturar-hi la pobresa rural i aconseguir el més difícil de tot: fer-ho de manera sostenible.

La FAO ja s’ha posat mans a l’obra amb tota una sèrie de programes per augmentar la productivitat de les petites explotacions agropecuàries, promovent l’ús i la gestió sostenible dels recursos naturals. Un exemple d’això és la mecanització agrícola sostenible que s’està promovent a l’Àfrica subsahariana, una zona on dos terços de l’energia que s’empra per preparar la terra per a l’agricultura prové de la força humana. Aquest concepte comprèn des de l’ús d’eines manuals bàsiques i senzilles a equips motoritzats més sofisticats; és a dir, des d’animals de tir a tractors.

Segons la FAO, la mecanització ajuda els petits productors a intensificar i ampliar la producció agrícola, alhora que permet que alguns membres de la família aconsegueixin una feina i ingressos fora de l’agricultura. Com que cada cop hi ha més joves africans rurals que emigren cap a les ciutats, la manca de mà d’obra, unida a una demanda creixent d’aliments per part de les ciutats, pot esdevenir un problema greu a la regió. En aquest sentit, la mecanització pot ajudar els pagesos —que generalment són dones o gent gran— a seguir el ritme de les necessitats de producció, contribuint a augmentar la seguretat alimentària i, fins i tot, a mitigar el canvi climàtic.

Hi ha una àmplia varietat d’equips agrícoles que faciliten, per exemple, la sembra de precisió amb una pertorbació mínima del sòl o la recol·lecció i el transport. Així, doncs, aquestes eines permeten la intensificació sostenible de l’agricultura, que inclou la protecció del sòl, cultius de cobertura amplis i un conreu mínim.

Posar aquests equips a disposició de la població rural permet, a més, que es creïn nous i fins i tot millors llocs de treball en aquestes zones. Per exemple, gestors qualificats en maquinària, mecànics o distribuïdors de recanvis. De fet, existeixen cooperatives a Benín i a Nigèria que ja ofereixen serveis de mecanització als seus membres amb resultats econòmics i socials positius. També s’han creat empreses en altres llocs dedicades a la compra i el lloguer d’equips a petits productors.

Una de les conseqüències de la pobresa és l’exclusió de qui la pateixen a l’hora de prendre decisions. També és un dels factors que fa que sigui un problema crònic. Aquesta és la raó principal per la qual empoderar les poblacions rurals de les àrees empobrides és fonamental.

Com se’ls pot tornar l’autonomia a unes persones que fa dècades que pateixen pobresa extrema? Molt senzill: donant-los veu. Els clubs d’oients permeten a comunitats aïllades de la República Democràtica del Congo i de Níger compartir les seves deliberacions i fins i tot resoldre de manera pacífica els seus conflictes.

Per fer-ho, els clubs d’oients se serveixen d’emissores de ràdio locals que han esdevingut agents del canvi no tan sols en l’àmbit agrícola, sinó també en altres qüestions tan delicades com ara el VIH, el matrimoni en edat primerenca i el dret de la dona a heretar terres. Aquest enfocament no tan sols genera confiança en les persones, sinó que també inclou les dones en la presa de decisions i crea consciència sobre les necessitats de les zones rurals.

La manca d’accés al finançament és una altra de les complicacions a les quals s’han d’enfrontar les poblacions que pateixen la pobresa a les àrees rurals. En aquest sentit, els microcrèdits ja fa anys que ajuden a pal·liar-ne les conseqüències.

Es tracta de petits préstecs que faciliten finançament a persones que tenen dificultats per obtenir-ne de manera convencional. Uns instruments que ja han ajudat a reduir considerablement la pobresa moderada a les zones rurals de Bangldesh, entre altres molts exemples.

Els microcrèdits són ideals per finançar projectes empresarials al principi. CaixaBank disposa del seu propi banc social, MicroBank, que ofereix finançament a emprenedors, famílies, estudiants i projectes sostenibles, entre d’altres.

Productivitat, empoderament i finançament són tres de les armes que s’usen per aconseguir reduir la pobresa extrema a la mínima expressió. Un somni que la humanitat pot veure fet realitat si suma esforços.

Amb aquestes xifres, es pot afirmar que els autònoms són un dels principals motors de l’economia espanyola, ja que contribueixen a la generació de treball i al producte interior brut (PIB) del nostre país. “Cal ajudar a seguir creixent [els autònoms]”, va afirmar el president d’ATA, Lorenzo Amor.

Per contribuir a la formació i consolidació de nous autònoms, hem elaborat aquesta guia de supervivència amb consells i punts que cal tenir en compte.

1. Com em faig autònom?

Per donar-se d’alta com a autònom cal dur a terme una sèrie de tràmits burocràtics amb diverses institucions. La primera gestió que cal executar és donar-se d’alta en Hisenda, on s’ha de presentar la declaració censal comunicant l’activitat econòmica. Posteriorment, és necessari donar-se d’alta en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) de la Seguretat Social . Si es vol obrir un local en el qual s’exercirà l’activitat econòmica, també s’ha de demanar la llicència d’obertura a l’ajuntament   de la ciutat on es resideix.

Infoautónomos, d’El Economista, explica en detall el procés, que pot esdevenir una gran càrrega de treball si no es coneix prou bé.

2. Quines despeses tindré mensualment com a autònom?

Hi ha diverses despeses que l’autònom ha d’afrontar mensualment per continuar amb la seva activitat:

• Quota de la Seguretat Social : la quantitat que cal ingressar a la Seguretat Social es calcula aplicant el tipus a la base de cotització.
• Impost sobre el valor afegit (IVA): Els autònoms han d’abonar la diferència entre l’IVA de les factures emeses i les factures rebudes, trimestralment o mensualment.
• Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): No tots els autònoms han d’aplicar retencions d’IRPF en les seves factures, només si es tracta d’un profesional. El 2017, els professionals han d’aplicar una retenció del 15%. Pel que fa als no professionals, hauran de fer pagaments fraccionats cada trimestre amb el model 130 d’Hisenda, efectuant el pagament a compte del 20% dels beneficis que hagin obtingut trimestralment i de manera acumulada.
• Altres càrrecs: Depenent de la seva situació, l’autònom pot tenir més despeses mensuals: salari dels empleats, lloguer, factures del local, etc.

3. Requisits per accedir a l’atur

• Per tenir dret a la prestació per cessament d’activitat o desocupació, és necessari que els autònoms compleixin diferents requisits,
• Tenir cobert el període mínim de cotització per cessament d’activitat, que s’efectuarà en els 48 mesos anteriors i de manera continuada.
• Acreditar que es té una disposició activa per reincorporar-se al mercat laboral, i trobar-se en una situació legal de cessament d’activitat.
• Estar al corrent de les quotes a la Seguretat Social.
• No haver comès cap infracció penal que hagi provocat la pèrdua de la llicència.

4. Com es pot finançar, un autònom?

CaixaBank té l’oferta més completa per ajudar els autònoms a trobar la millor manera d’avançar en el seu negoci. 1 de cada 3 autònoms a Espanya ja és client de CaixaBank.

Per finançar les compres o anticipar els cobraments, disposen del Compte de Crèdit Negocis, i per finançar els projectes per al negoci disposen del Préstec Negocis o la Hipoteca Negocis. Són solucions de finançament bonificades que milloren les condicions econòmiques en la mesura que l’autònom contracta més productes.

CaixaBank també té MicroBank, un banc social encarregat de concedir microcrèdits per donar resposta a diferents segments de la població que no té les necessitats financeres suficientment cobertes. El Microcrèdit Emprenedors i Negoci està dirigit especialment a autònoms.

Només el 2015, els microcrèdits de MicroBank han ajudat a crear més de 20.000 llocs de treball. Descobreix-ne alguns dels casos reals més representatius que han rebut ajudes.

Tot això sense oblidar altres solucions especialitzades com els préstecs ICO i BEI, els lísings, els serveis de comerç exterior, el servei de rènting d’autos o de béns d’equipament, etc.