smartphone

19 Novembre, 2019

Biometria, o com dir adeu a les claus i contrasenyes

Segur que ho has vist a moltes pel·lícules. Un científic treballa en un projecte súper secret i, per accedir al seu laboratori, utilitza un escàner de retina. O potser tu mateix uses ja l’empremta dactilar per passar pels torns del gimnàs. Fins i tot pot ser que desbloquegis el mòbil amb la teva pròpia cara. Tots aquests són exemples de biometria, una disciplina que promet aconseguir que les claus i les contrasenyes passin a la història. La biometria consisteix en l’estudi dels paràmetres físics o conductuals que permeten identificar una persona. És, ni més ni menys, el que fem tots quan ens trobem algú i el reconeixem: l’estatura, la veu, els trets facials i, fins i tot, el comportament ens serveixen per saber qui saludem, perquè tots aquests són ingredients que fan que aquesta persona sigui única. En condicions normals, els humans fem tot aquest procés ràpidament i sense adonar-nos-en. Les màquines, tanmateix, no ho poden fer per si soles. Per això els estem ensenyant a aconseguir-ho.Que cada persona tingui uns indicadors que la fan única converteix la biometria en una autèntica oportunitat dins de l’àmbit de la seguretat. Això vol dir que es pot fer que una màquina confirmi la identitat d’una persona simplement amb que hi sigui. Per operar amb l’entitat bancària o fins i tot obrir la porta de casa, no haurà de fer res més que situar-se davant d’un caixer automàtic o posar el dit índex sobre el pany intel·ligent de la seva llar.Pel que fa als paràmetres més coneguts que es poden utilitzar per identificar aquesta persona hi ha els seus trets facials, l’iris dels ulls o les empremtes dactilars. De fet, aquest últim s’utilitza des de fa milers d’anys: els babilonis estampaven les seves mans fa 4.000 anys per signar contractes, i el sistema modern de reconeixement d’empremtes ja es va començar a utilitzar al segle xix. A mesura que les nostres necessitats de seguretat avancen, també ho fan els instruments que utilitzem per salvaguardar-la. Ja deus haver notat que les contrasenyes d’accés a diverses aplicacions es tornen cada dia més sofisticades i, fins i tot, que se sol·liciten cada vegada més mesures complementàries per confirmar la identitat, com és el cas de les claus que algunes aplicacions envien a l’smartphone per SMS. La biometria ha vingut per respondre a aquesta complexitat que no para d’augmentar a l’hora d’identificar-nos. El seu gran avantatge és que algunes característiques físiques es mantenen de manera consistent en el temps i són diferenciables fins i tot en el cas dels germans bessons. Per això són una eina ideal per substituir o ampliar els sistemes de contrasenyes que utilitzem habitualment per accedir a edificis, ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius.Això sí, els trets que ens fan únics són tan nombrosos que la biometria no es limita únicament al reconeixement d’una empremta dactilar o el patró de l’iris. També se’ns pot reconèixer fàcilment per la forma de les orelles, l’olor corporal, la forma i estructura de les venes de la mà i fins i tot pel patró dels batecs del cor. La nostra pròpia veu també diu molt més de nosaltres del que pensem: les seves característiques úniques reuneixen més de 100 trets físics i de comportament inequívocs, com és el cas de la longitud del tracte vocal, el passatge nasal, el to o l’accent. De fet, l’estudi de la manera com caminem, movem els ulls o gesticulem és una altra font d’informació que es pot aprofitar per saber si som qui diem que som.Les aplicacions de la biometria en el nostre dia a dia són molt àmplies. Per exemple, ja podem anar al caixer automàtic i fer servir la cara per treure’n diners: el mateix dispositiu és capaç de validar més de 16.000 punts de la cara per assegurar la nostra identificació. A més de tractar-se d’un mètode totalment segur perquè requereix que la persona hi sigui, evita que hàgim de memoritzar diverses contrasenyes i agilitza les operacions. Els passaports electrònics espanyols que s’expedeixen actualment també recullen alguns paràmetres biomètrics. De fet, tenen un xip RFID a la part posterior que permet identificar-ne el titular sense necessitat de passar-lo per un lector. S’hi emmagatzemen la nostra imatge digitalitzada, les empremtes dactilars dels dos dits índexs i les nostres dades biogràfiques. I, parlant de passaports, aviat no caldrà ensenyar-los per viatjar amb avió. Aquest serà el cas dels passatgers que viatgin des de l’Aeroport Internacional de Dubai, que implantarà un sistema de reconeixement facial i escaneig d’iris per identificar-los. Els viatgers només hauran de caminar per la terminal per accedir a l’avió a través d’una “ruta biomètrica” que cobreix les sortides, les arribades, el trànsit, les connexions de conducció amb xofer i l’accés a sales VIP. Oblidar-se la targeta d’embarcament tampoc no serà un problema, perquè ja no caldrà. Entre les tendències més excèntriques en biometria hi ha fer servir el cor per a usos tan comuns com obrir portes o arrancar el cotxe. Ja hi ha dispositius portàtils que monitoren els batecs de l’usuari i els fan servir com un marcador biomètric únic per identificar-lo. Fins i tot s’han desenvolupat sensors que s’instal·len als seients del cotxe i n’avaluen paràmetres com els canvis en la freqüència cardíaca del conductor o el ritme respiratori. Si s’assemblen als d’una persona adormida, el cotxe farà advertències per evitar que el pilot tingui un accident per somnolència i, si cal, es farà càrrec de la conducció. La biometria ja forma part de les nostres vides i s’espera que en els pròxims anys experimenti un desenvolupament espectacular. A més de guanyar en seguretat, el seu ús ens permetrà millorar considerablement les nostres experiències en operar amb el banc, comprar, viatjar i una infinitat de situacions quotidianes més. Aviat ens oblidarem de buscar les claus a totes les butxaques o de recordar aquella contrasenya amb números, lletres i caràcters especials. N’hi haurà prou que mirem a una càmera o, simplement, que deixem que sigui el nostre cor, l’encarregat d’obrir la porta de la casa de la platja.

INNOVACIÓ
12 Abril, 2019

Com s’ha d’utilitzar WhatsApp de manera segura

És l'eina de comunicació personal més important de tot el mónEn fan ús pares, fills, nets i fins i tot els avis. Grups d'amics, de pares de l'escola i de companys de classe. Parelles, equips de treball i persones amb una afició en comú. WhatsApp forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Tantes, que la darrera xifra coneguda d'usuaris d'aquesta aplicació supera els 1.500 milions arreu del món. A WhatsApp, hi compartim de tot: informació de la feina, mems, vídeos divertits, fotografies dels nostres fills, autofotos, avisos i fins i tot notícies falses sense que ens n'adonem. Un intercanvi d'informació com aquest demana que prenguem consciència sobre la manera com utilitzem aquesta eina. Tot i que es tracta d'una aplicació segura, que fa servir un sistema d'encriptació dels missatges d'extrem a extrem, el fet cert és que sempre està en el punt de mira d'algunes persones malintencionades. Distribuïdors de programes maliciosos (malware) i creadors d'informacions falses veuen WhatsApp com un mitjà ideal per estendre'ls entre un públic massiu. Per això no és gens sobrer saber com podem incrementar la nostra seguretat a l'hora de fer servir aquesta aplicació, que ja és part essencial de les nostres relacions socials.El sistema d'encriptació de missatges d'extrem a extrem que utilitza WhatsApp suposa que ningú més que no sigui l'emissor i el receptor del missatge pot llegir la informació que s'envien. Ni tan sols WhatsApp. Aquesta és una funció que apareix habilitada per defecte; tanmateix, convé verificar-la quan es vol compartir informació sensible, com ara dades bancàries o financeres. Fer-ho és molt senzill. Només cal tocar a sobre del nom del contacte en una finestra de xat i anar a l'opció Encriptació. En fer-ho, hi apareixerà un patró de 60 dígits i un codi QR que són únics per a cada xat. El contacte tan sols ha d'escanejar aquest codi per confirmar que l'encriptació està activada. Si no hi és present, físicament, se li pot enviar per SMS o correu electrònic el codi de 60 dígits perquè el compari amb el que apareix al seu telèfon. Si coincideixen, el xat és segur. En aquest sentit, també convé activar les notificacions de seguretat de WhatsApp, perquè ens avisaran si un nou dispositiu accedeix a un xat existent. En aquests casos sempre es genera un nou codi de seguretat. Així es podrà verificar l'encriptació en aquestes circumstàncies.Una altra bona pràctica a l'hora d'evitar que un tercer accedeixi al nostre compte de WhatsApp sense permís consisteix a activar la verificació en dos passos. Aquesta opció permet crear un codi de sis dígits per assegurar-nos que qualsevol intent de verificació del nostre número de telèfon a WhatsApp demana un PIN que haurem creat nosaltres mateixos. És a dir, si algú ens roba el telèfon, haurà d'introduir una contrasenya més si vol accedir als nostres xats. WhatsApp la hi demanarà cada set dies per confirmar que és l'usuari original qui fa servir l'aplicació. Aquesta no és una eina de protecció infal·lible, però limita en el temps el dany que pugui causar un tercer que hagi robat el telèfon i que vulgui extreure informació de les converses de WhatsApp.Hi ha un gran nombre d'informació que podem compartir per WhatsApp amb qualsevol usuari sense adonar-nos-en. Limitar-la és una bona manera d'augmentar la nostra privacitat i seguretat. En aquest sentit, dins l'opció Privacitat del menú es pot gestionar qui pot veure el nostre estat, la nostra imatge de perfil o la informació del compte. També es pot desactivar l'opció de mostrar la ubicació en temps real, una informació que convé no compartir sense control.Fer còpies de seguretat dels xats de WhatsApp és una bona pràctica si volem conservar certa informació. Fer-ho a través del núvol és molt còmode, però resta privacitat. La raó és que la informació que s'emmagatzema a Google Drive o iCloud no està encriptada i podrien llegir-la altres persones o entitats. L'alternativa són les còpies de seguretat locals als telèfons que ho permetin i verificar que no estan actives les que es desen al núvol. En un iPhone, que sempre emmagatzemarà aquestes còpies a iCloud, cal deshabilitar la còpia de seguretat automàtica, mentre que en el cas d'un Android s'ha d'indicar que mai no es desi a Google Drive.L'immens intercanvi d'informació que es produeix avui dia demana que tots siguem responsables dels continguts que compartim. WhatsApp és una eina que pot arribar a viralitzar contingut maliciós, com ara un virus o informació falsa, simplement perquè no hem anat amb cura a l'hora d'obrir o de compartir un missatge. Si rebem algun missatge sospitós, el millor de tot és no interactuar-hi ni compartir-lo. En concret, WhatsApp recomana estar alerta quan rebem missatges amb faltes d'ortografia o errors gramaticals, els que ens demanin que obrim un enllaç, els que ens sol·licitin informació personal o financera, els que incitin al seu reenviament o els que indiquin que haurem de pagar per l'ús de WhatsApp. També convé anar amb cura amb les imatges i els vídeos. A través d'aquesta aplicació es poden rebre atacs de phishing, desinformació, estafes i fins i tot segrestos del mateix compte que arriben de coneguts als quals han suplantat prèviament. Malauradament, l'assetjament i l'extorsió també són habituals, raó per la qual convé emprar aquesta aplicació amb sentit comú. També educar els nens i els adolescents sobre el fet que un ús saludable de la tecnologia és fonamental. Per aconseguir-ho, són els adults qui han d'aprendre primer com usar-les de manera segura.

INNOVACIÓ
20 Març, 2019

El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.

INNOVACIÓ
05 Octubre, 2018

L’‘story’ d’Instagram

Tret que es visqui en una bombolla, avui dia tothom coneix i sap per a què serveix Instagram. Tanmateix, ningú no havia sentit mai aquesta paraula, una combinació de “telegrama” i “instantani”, fa amb prou feines 10 anys. Aquesta xarxa social de fotografies, i més endavant també vídeos i altres elements visuals, va néixer fa només 8 anys, el 6 d'octubre de 2010. Van ser dos joves graduats de la Universitat d'Stanford aficionats a la fotografia, l'estatunidenc Kevin Systrom i el brasiler Mike Krieger, els qui van idear una aplicació tremendament senzilla, en un principi únicament per a iPhone, que permetia compartir molt ràpidament qualsevol tipus d'imatge. La gran innovació va ser incorporar una sèrie de filtres que milloraven notablement l'aspecte de les fotografies captades amb les càmeres de l'iPhone, que el 2010 encara deixaven força a desitjar. L'èxit va ser fulgurant: en gairebé dos mesos, l'app va superar el milió d'usuaris, i en menys d'un any, els 10 milions. Naturalment, va ser nomenada l'aplicació per a iPhone de l'any 2011. Incorporant nous filtres en cada actualització, dos importants canvis es van produir l'abril de 2012: d'una banda, es va llançar la versió per a telèfons Android, amb la qual cosa s'arribava, per fi, a gairebé la totalitat dels smartphones existents; d'altra banda, va ser adquirida per uns 1.000 milions de dòlars pel gegant Facebook, que va prometre mantenir la seva essència i la seva independència, i no integrar-la en la seva xarxa social.La promesa s'ha complert a mitges: després de superar els 100 milions d'usuaris el febrer de 2013, quan encara no arribava als dos anys i mig de vida, el juny d'aquest any va introduir la possibilitat de compartir vídeos, i a l'octubre, les fotos i vídeos patrocinats, la qual cosa sí que acostava el seu model de negoci al de Facebook. El patrocini i els vídeos publicitaris es van anar estenent al llarg de 2014 i 2015, cosa que no va impedir que el nombre d'usuaris continués creixent de forma exponencial. Instagram també va crear, durant aquests anys, aplicacions per a usos lúdics específics, com Hyperlapse (per crear vídeos accelerats) i Boomerang (vídeos curts que es reprodueixen en bucle endavant i enrere). El 2016 van arribar moltes innovacions: en primer lloc, i davant les protestes dels usuaris puristes, a partir del març les publicacions es veurien seguint un algoritme que seleccionava el que considerava més interessant per a l'usuari, el mateix que feia des de fa temps Facebook. Això va acabar amb l'estricte ordre cronològic invers que havia mantingut fins llavors. Poc després, al maig, van néixer els perfils d'empresa, que incloïen eines analítiques i la possibilitat de convertir posts en anuncis, ampliant més encara les possibilitats d'utilitzar Instagram com a eina de màrqueting. Una altra tendència que ha seguit és la de fixar-se en les funcionalitats de noves i petites app, copiar-ne el funcionament i integrar-les a Instagram. Així, el novembre de 2016 van néixer les retransmissions de vídeo en directe (com ho feia Periscope). Tanmateix, un dels grans èxits d'aquesta xarxa social va venir uns mesos abans, l'agost, quan es van crear les ‘stories’, imatges o vídeos temporals que desapareixen al cap de 24 hores (igual que feia Snapchat).De fet, segons Phil González, fundador de Instagramers, la principal comunitat de fans d'Instagram al món, les Instagram Stories van ser un moment crucial per a Instagram i també per a Facebook. "Les Stories, que inicialment semblaven pertorbar els nostres costums a Instagram, van esdevenir el motor de desenvolupament de l'app i van aconseguir avivar, encara més, la flama de l'interès generat pels usuaris. Avui, més de 400 milions d'usuaris utilitzen cada mes les Instagram Stories. Més d'un 40% dels usuaris estan enganxats ja a aquests continguts efímers, divertits, sorprenents, generats pels usuaris i que desapareixen al cap de 24 hores. Ens permeten explicar, de forma compulsiva, coses que no explicàvem a través de les nostres fotografies o vídeos". Quines noves funcionalitats i nous canvis apareixeran en els pròxims anys? Passarà Instagram a ser definitivament una eina de màrqueting com la que ja pràcticament ha esdevingut el seu propietari Facebook? I sobretot, què fer amb els ja més de 1.000 milions d'usuaris de què disposa? Amb només 8 anys d'existència, a Instagram són més les preguntes que les respostes. Té tota la vida per davant.

CORPORATIU
02 Març, 2017

El que hem vist en el MWC 2017

Un any més, el Mobile World Congress (MWC) celebrat a Barcelona ha estat testimoni de les innovacions més recents en tecnologia mòbil. I si per alguna cosa s'ha caracteritzat especialment aquesta edició és per transcendir l'smartphone i abastar l'àmbit tecnològic digital més enllà del dispositiu mateix. I és que, a més de la presentació de novetats de les marques en la seva carrera pel mercat de l'smartphone, també destaquen tendències com les xarxes 5G i l'Internet of Things, així com la realitat virtual o la intel·ligència artificial. Com ens permetrà la tecnologia mòbil connectar-nos amb el nostre entorn? L'#MWC17 ha donat alguna pista del futur que s'apropa.N'és un bon exemple l'àmbit del cotxe connectat, en què han participat actors rellevants com BMW, Ford, Mercedes-Benz, Volkswagen o SEAT. El president de la firma espanyola, Luca de Meo, ha afirmat que Google o Apple són ara mateix competidors directes de les firmes d'automoció i no empreses complementàries en la carrera pel cotxe autònom. L'Internet de les Coses (IoT) també ha estat un dels protagonistes més rellevants de la fira, fins al punt que ha tingut un espai destacat dins el recinte. En aquest espai, empreses de sectors com la banca, la salut o la construcció han mostrat els seus principals avenços tecnològics.En l'apartat de wearables també s'han fet anuncis destacats, com el llançament de la plataforma Android Wear 2.0 per part de Google i LG o el nou rellotge intel·ligent de ZTE.Sense perdre l'essència de l'MWC, les grans marques no han volgut perdre la seva oportunitat davant la visibilitat internacional de la fira més important del sector. Així doncs, el protagonisme ha quedat repartit entre el llançament dels nous models d'HTC, LG, Huawei i Sony. Huawei ha revelat el P10, un terminal amb pantalla corba i càmera dual amb el qual la firma xinesa espera superar definitivament la coreana Samsung en vendes a escala mundial. El P10 és una proposta continuista respecte al seu antecessor, el P9, al contrari que LG, que ha decidit deixar enrere els telèfons modulars amb el seu nou G6, amb carcassa posterior de vidre i una pantalla de 5,7 polzades sense a penes marcs. Una altra de les novetats destacades, encara que no per les seves innovacions tecnològiques, ha estat el Nokia 3310: un terminal sense 3G ni 4G, ni Wi-Fi, ni pantalla tàctil… però indestructible, amb càmera de 2 megapíxels i amb un preu d'uns 50 €. La ressorgida marca finlandesa ha despertat una gran expectació amb aquest model ressuscitat, a la vegada que ha presentat altres prototips que funcionaran amb sistema operatiu Android. I encara hi hagut més nostàlgia en aquest MWC 2017, ja que Blackberry també ha tornat amb Key One, un smartphone amb Android i, tal com es podia esperar, teclat físic.D'altra banda, les càmeres són un dels camps de batalla tecnològica més interessants entre els principals fabricants mundials. HTC, Lenovo i Xiaomi permeten fer fotografies amb un desenfocament graduable del segon pla, LG ha incorporat lents de gran angular i Huawei ha introduït millores substancials en la lluminositat. En conjunt, un any més el congrés més rellevant en noves tecnologies mòbils tanca una nova edició amb bones valoracions tant d'assistents com d'organitzadors, en concret ha tingut 108.000 visitants (+7% vs 2016),... assistents i congressistes que ja comencen a pensar en les novetats i avenços que es revelaran en l'edició del 2018.

INNOVACIÓ