El Govern ha posat en marxa el Pla Nacional de resposta a les conseqüències de la guerra a Ucraïna amb l’objectiu d’esmorteir els efectes econòmics d’aquest conflicte a les llars i les empreses. Aquesta iniciativa compta amb 16.000 milions d’euros de pressupost, dels quals 6.000 milions d’euros corresponen a ajudes i rebaixes fiscals, mentre que els altres 10.000 milions restants es concediran a través de crèdits ICO, tal com recull el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març.
D’una banda, s’ha establert una rebaixa de 0,20 euros per litre de combustible, com ara el gasoil, la gasolina, el gas i l’AdBlue. Aquesta mesura suposarà una inversió de 1.423 milions d’euros. Per gestionar aquesta rebaixa, les empreses de subministrament de carburants i combustibles hauran de sol·licitar cada mes la devolució del descompte corresponent a la bonificació. Així mateix, podran requerir una bestreta a l’Agència Tributària per fer front a les despeses.
Les empreses que rebin les ajudes d’aquest Pla de resposta a la guerra a Ucraïna no podran acomiadar els seus treballadors al·legant l’augment dels costos energètics fins al 30 de juny de 2022. En cas d’incompliment, seran sancionades amb la devolució íntegra de l’ajuda rebuda. Tampoc no podran acomiadar treballadors les empreses que recorrin a la reducció de jornada o la suspensió de contractes (Estatut dels Treballadors, art. 47) per causes justificades a través de la guerra a Ucraïna i que es beneficiïn d’ajudes públiques.
Una altra de les mesures que recull el Reial decret llei és la limitació extraordinària de l’actualització anual del lloguer, sempre que es tracti de la residència habitual. Es prohibeixen les pujades de més del 2 % fins al 20 de juny. L’objectiu és evitar que la inflació provocada pel conflicte bèl·lic s’encomani al preu de l’habitatge.
L’arrendatari podrà negociar amb el propietari la pujada que s’aplicarà en el lloguer. Si no hi ha acord entre les dues parts, l’augment no podrà superar la variació registrada per l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), que en l’actualitat és del 2 %.
Si l’arrendador és un gran tenidor (propietari de més d’una desena d’immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda superior a 1.500 metres quadrats d’ús residencial), l’acord entre totes dues parts no podrà implicar una pujada superior respecte de la variació anual de l’IGC.
El Decret llei també recull modificacions en l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Els beneficiaris de l’IMV experimentaran un augment del 15 % en les mensualitats dels mesos d’abril, maig i juny d’aquest any.
Es reforça el Bo Social Elèctric, que incorpora nous segments de població que poden ser candidats a ser beneficiaris i que arriba a unes 600.000 llars. Els descomptes (60 % per a llars vulnerables i 70 % per a llars vulnerables greus) s’allargaran fins al 30 de juny.
A més a més, es facilita la renovació del Bo Social Elèctric, que es farà automàticament mentre es reuneixin els requisits, llevat del cas de les famílies nombroses, que hauran de renovar-lo cada vegada que els caduqui el títol.
Paral·lelament, es manté fins al 30 de juny la resta de mesures que reduïen la factura elèctrica: la baixada de l’IVA al 10 %, la reducció de l’impost de l’electricitat al 0,5 % i l’eliminació temporal de l’impost del 7 % a la generació elèctrica.
Amb el propòsit de facilitar les gestions a les persones desplaçades a causa del conflicte, es permet que les persones d’origen ucraïnès demanin la nacionalitat espanyola sense haver de presentar els certificats de naixement i d’antecedents penals del seu país d’origen.
Per acollir aquestes persones, s’articula un crèdit extraordinari de 1.200 milions, que consisteix en un finançament pont, a l’empara dels fons europeus (Reglament CARE Cohesion’s Action for Refugees in Europe i fons REACT-UE). Així mateix, s’activa un pla de contingència en l’àmbit educatiu per assimilar estudiants refugiats.
Com ja hem avançat, es tracta d’una nova línia d’avals de crèdits ICO per valor de 10.000 milions d’euros perquè les empreses puguin fer front als requisits de liquiditat motivats per la pujada temporal del preu de l’electricitat i dels combustibles. S’estableix un termini de sol·licitud fins al 31 de desembre i també un període de carència de 12 mesos.
El sector agrari i pesquer és un altre receptor potencial d’ajudes, gràcies a un paquet de mesures pressupostat en 430 milions d’euros, dels quals 193,47 milions d’euros es destinaran al sector agrari i ramader, mentre que el sector productor de llet rebrà 69 milions d’euros. La pesca extractiva i aqüícola percebrà ajudes de 68,18 milions d’euros.
Així mateix, per pal·liar la pujada del preu de l’energia en aquests sectors, s’estableix una reducció de 20 cèntims durant 3 mesos en el preu del gasoil que, segons dades del Govern, podria implicar un estalvi de 78 milions per als agricultors i ramaders, i de 16 milions per als pescadors.
Com a mesura addicional, s’inclou l’exempció de la taxa portuària per a la pesca fresca i del cànon d’ús de béns de domini públic hidràulic per a les instal·lacions d’aqüicultura continental fins al setembre de 2022. El Govern calcula que es produirà un estalvi de 3 milions d’euros.
Per als ramaders damnificats per la pujada del preu de pinsos i energia, s’articulen ajudes per valor de 169 milions d’euros.
La indústria pesquera també tindrà a la seva disposició ajudes per compensar la pujada del preu del combustible, que arriben als 18,18 milions d’euros.
S’ha dissenyat una altra tanda de mesures per donar suport a la indústria gran consumidora d’energia (per exemple, el paper i el cartró, el vidre i la ceràmica), amb ajudes per valor de 488 milions d’euros.
Es tracta d’un mecanisme de suport a la indústria electrointensiva que redueix la factura elèctrica en un 80 % del cost corresponent als peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat aplicables durant tot l’any 2022, per un valor de 225 milions d’euros. A més a més, es dedicaran 125 milions d’euros a ajudes directes a empreses gasintensivas. El Govern estima que són unes 1.600 companyies, la majoria pimes, les que es beneficiaran d’aquesta ajuda.
Finalment, també s’han dedicat mesures a la indústria cultural i audiovisual: s’han habilitat ajornaments especials de les quotes a la Seguretat Social a un interès molt reduït, del 0,5 %, set vegades inferior a l’habitual.
El Reial decret llei recull l’acord assolit entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Comitè Nacional de Transport per Carretera (CNTC) i ajudes de 1.000 milions d’euros, com la bonificació al preu del combustible, que el Govern calcula que suposarà una ajuda de 600 milions. També s’habiliten ajudes directes de 450 milions.
D’altra banda, es recull l‘actualització extraordinària de la retribució a les renovables, la cogeneració i els residus. L’Executiu espera que aquesta mesura redueixi la factura elèctrica en 1.800 milions aquest any.
S’estableix el Pla Nacional de Ciberseguretat, amb un pressupost de més de 1.000 milions d’euros, per augmentar la supervisió i reforçar les capacitats de planificació, preparació, detecció i resposta en el ciberespai.
