Intel·ligent i connectada: això és el que farà per tu la teva pròxima casa

Els habitatges connectats a internet existeixen des de fa dècades, però va ser gràcies a l’arribada de l’smartphone el 2006, i dels dispositius connectats de la IoT (internet de les coses) poc després, que les llars són cada cop més intel·ligents. Alguns habitatges ja optimitzen la climatització segons l’històric del clima, posen el robot aspirador en marxa quan no hi ha ningú a casa o simulen activitat durant les vacances.

N’hi ha que fins i tot carreguen les seves bateries solars quan hi ha menys demanda i venen l’energia a l’exterior a bon preu. Altres tenen panys intel·ligents i connectats que els permeten avisar les emergències en cas d’intrusió. Les possibilitats de les smart homes són infinites, i augmenten a mesura que anem afegint dispositius connectats a la llar.

La definició de smart home ha anat canviant amb el temps. A principis de segle, “intel·ligent” era aquella casa connectada a la xarxa elèctrica amb el seu propi comptador. Amb l’arribada de les TIC, “intel·ligents” ho eren totes les que tenien router domèstic. Ara, en l’era de les dades, un habitatge intel·ligent és el que té dispositius connectats que simplifiquen les tasques de la llar, allò que en els anys vuitanta en dèiem “la casa electrònica” i que sortia en tantes pel·lícules.

És a dir, una smart home és aquella que disposa d’un sistema d’automatització avançat que permet controlar diferents funcions de seguretat, multimèdia, temperatura, energia, neteja, etc. L’última iteració de la llar intel·ligent consisteix a connectar objectes i convertir-los en IoT accessible. Rentadora connectada, televisor connectat, robot aspirador connectat. Tot a l’espera d’una ordre dels usuaris per fer la seva feina.

El fet que tinguem desenes d’objectes al nostre habitatge capaços de connectar-se a internet ens permet parlar-hi o donar-los instruccions des del món digital. Moltes rentadores connectades, robots aspiradors o termòstats ja inclouen opcions de programació des del telèfon mòbil, sovint amb aplicacions específiques.

Tanmateix, aquests últims anys hem vist que els estàndards de molts fabricants s’han orientat per treballar amb eines auxiliars, com els assistents Siri, Google Assistant, Cortana, Alexa, etc., que ens escolten des dels altaveus connectats. Fins i tot molts objectes de la IoT domèstica es poden integrar amb plataformes de ‘disparadors’, anomenats ‘triggers’ en anglès.

Zapier, IFTTT, Microsoft Flow o Automate.io són algunes de les solucions que permeten programar aquests objectes sense necessitat d’aprendre programació. Ho fan a través d’un format condicional del tipus “si passa alguna cosa” llavors “fer això altre”. No és gaire diferent de com funciona un interruptor (quan es prem, s’encén el llum), però en format digital.

Els següents són exemples de disparadors:

– Si m’allunyo 300 metres de casa, engega el robot per netejar.

– Quan siguin les 23.00, apaga la climatització.

– Si entro al gimnàs, encén el termos.

Avui dia, ningú no se sorprèn que es pugui programar una bombeta, que la rentadora comenci el seu cicle en les hores vall o que el rentaplats no es posi en marxa fins que la rentadora no hagi acabat el seu programa. Els fabricants han fet fàcils aquestes opcions, a les quals es pot accedir mitjançant aplicacions modulars. Però els habitatges intel·ligents i connectats encara poden aportar moltes novetats que actualment es consideren exòtiques o extravagants.

Per exemple, quan es porta l’automatització de funcions a extrems com el de mobles robotitzats, aquests són capaços de desplaçar-se per crear determinades habitacions quan aquestes fan falta, aprofitant que moltes estances només es fan servir a certes hores.

Per exemple, és estrany que a l’hora de dormir estiguem treballant en un despatx, per la qual cosa aquest despatx es pot transformar en dormitori a certes hores de manera automàtica simplement desplaçant els mobles.

Una funcionalitat de la IoT que encara no està gaire estesa (però que ho estarà), perquè es tracta de tecnologia en desenvolupament, és la que s’anomena Vehicle to Home o V2H, que fa ús del vehicle elèctric aparcat al garatge per optimitzar l’energia de la llar, convertint-lo en una smart grid o xarxa intel·ligent. En essència, la bateria del cotxe passa a formar part de la llar connectada.

Així, el cotxe carrega la seva bateria quan l’energia és més barata, que sol ser durant les hores vall, a la nit. Posteriorment, allibera la seva energia a l’habitatge quan l’energia és més cara, com ara a la tarda quan es torna de la feina o a primera hora. Els càlculs més modestos indiquen que aquest ús de l’energia genera estalvis importants.

Si aquesta tecnologia es combina amb plaques solars també connectades i sistemes de previsió de la demanda o alguna eina d’intel·ligència artificial, que s’estan desenvolupant per treballar amb termòstats domòtics, com poden ser Nest de Google, Honeywell o Shelly EM, l’estalvi pot ser encara més gran.

El futur de la domòtica passa per crear llars cada vegada més intel·ligents, que ens ajudaran a aconseguir un dia a dia molt més còmode i sostenible.