Les arres del casament dels avis, la col·lecció que va començar un familiar o una peça convertida en un penjoll: no és gens estrany que hi hagi alguna moneda d’or en una casa. I qualsevol que en tingui una, de ben segur que s’ha preguntat alguna vegada quin preu pot tenir al mercat.
A l’hora de plantejar-se la compra o la venda d’una moneda d’or cal tenir en compte el seu valor i, sobretot, la seva tributació.
Podem distingir dos tipus de valor per a les monedes d’or: el del mateix metall preciós i el numismàtic de la peça.
Qualsevol moneda d’or té un valor intrínsec: el de l’or que hi conté. Es tracta d’un valor que fluctua en el mercat i que cal tenir en compte. Això sí, la variable del preu de l’or influeix molt més en unes monedes que no pas en unes altres.
Per exemple, en el cas de les conegudes com a monedes bullion, el preu de mercat depèn sobretot d’aquesta cotització. Acostumen a ser peces que s’han encunyat fa poc per al seu ús com a inversió i no com a monedes de curs legal que circulen.
En el cas de peces antigues i molt estranyes, és molt probable que la cotització de l’or amb prou feines influeixi en el valor que puguin assolir en el mercat. En aquests casos, es veuria més influïda pel seu valor numismàtic, del qual parlarem tot seguit.
Vinculats a aquest factor també hi trobem el pes de la moneda i el quiratatge, ja que són les característiques que permeten determinar la quantitat d’or que té la peça.
El valor numismàtic d’una moneda d’or té a veure amb factors com ara l’antiguitat, la raresa i l’estat de conservació. No té el mateix valor una moneda d’or de 25 pessetes d’Alfons XII que un centè segovià del 1609, del qual només es van encunyar quatre exemplars.
El preu que pot assolir una moneda d’or també varia depenent de l’estat en què es trobi. Per exemple, una moneda que hagi estat muntada o que hagi estat sotmesa a processos de neteja poc curosos pot arribar a perdre gran part del seu valor numismàtic.
Existeix un règim especial de l’IVA per a l’or que també afecta les monedes d’inversió. Això significa que la seva compravenda estarà exempta del pagament d’aquest impost si les peces compleixen unes característiques determinades:
- Que siguin de llei igual a 900 mil·lèsimes o superior.
- Que hagin estat encunyades amb posterioritat a l’any 1800.
- Que siguin o que hagin estat moneda de curs legal al seu país d’origen.
- Que siguin comercialitzades habitualment per un preu no superior en un 80% al valor de mercat de l’or que contenen.
No és imprescindible fer càlculs o anàlisis complexes per saber si una moneda s’inclou en aquesta exempció o no. És més senzill: només cal comprovar abans si és a la relació de monedes exemptes que publica la Unió Europea abans de l’1 de desembre de cada any. Aquesta relació és vàlida per a l’any següent i també per als successius si no s’actualitza.
Quant a les monedes d’or que no compleixin amb aquestes característiques, la seva compravenda s’ha de gravar amb el 21% d’IVA, igual que passa amb la d’altres metalls com ara la plata.
La compravenda de monedes d’or es veu afectada per l’IRPF; per això, cal reflectir-la en la declaració de la renda.
En aquest cas, cal incloure-la en la base imposable de l’estalvi, igual que passa amb la compravenda d’accions, de fons d’inversió o d’immobles, per posar tres exemples habituals.
En aquest sentit, en la base imposable de l’estalvi, cal tenir en compte que és el guany o la pèrdua patrimonial que s’hagi produït en la compravenda. En aquest punt, convé recordar que els trams que s’apliquen en aquest apartat de la declaració són els següents:
En cas d’heretar monedes d’or, s’ha de tenir en compte a l’hora de declarar i liquidar el corresponent impost de successions i donacions. Passa el mateix, per exemple, quan s’hereten accions o els diners d’un compte bancari.
Què passa si heretem monedes d’or i posteriorment les venem? Que el guany o la pèrdua patrimonial obtinguda per la venda s’ha d’incloure en la base imposable de l’estalvi de la declaració de la renda; el preu d’adquisició és el valor declarat i liquidat en l’impost de successions com a conseqüència de l’acceptació de l’herència, més les despeses i els tributs que hagi satisfet l’hereu per l’adquisició de les monedes d’or en l’herència.