Guia pràctica per entendre els Pressupostos Generals de l’Estat

Sentim a parlar-ne cada any, però no sempre els comprenem com caldria. Saber què són els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), per a què serveixen i com és el seu procés d’aprovació és important, ja que la seva influència en el dia a dia dels ciutadans és enorme.

Es tracta d’un document en què es preveuen els ingressos i les despeses que tindrà el sector públic estatal. És una mica similar a un pressupost familiar, però de dimensions gegantines: els Pressupostos Generals de l’Estat comprenen totes les despeses i els ingressos de les entitats que integren el sector públic estatal.

Aquest document és un dels instruments més importants per a la política econòmica del Govern, ja que estableix els objectius estratègics de les diverses polítiques públiques que es volen dur a terme i també els recursos que s’assignen per complir-les.

Entre altres qüestions, els PGE indiquen quant es gastarà en qüestions com ara les pensions, l’educació, la sanitat o les infraestructures. També d’on sortiran els diners necessaris per fer-ho.

Per cert, els PGE no són els únics pressupostos públics que afecten els ciutadans: també elaboren els seus pressupostos la Unió Europea, les comunitats autònomes i les entitats locals.

Una cosa que no és gaire coneguda sobre els PGE és que tenen en compte dos tipus de pressupostos: uns de limitadors i uns altres d’estimatius. És a dir, els uns indiquen la despesa màxima en què poden incórrer certs agents —com ara l’Estat, els organismes autònoms o les entitats de la Seguretat Social— i els altres es limiten a estimar allò que gastaran les entitats a les quals apliquen —com ara les empreses i fundacions públiques o les universitats no transferides.

En el cas dels pressupostos estimatius, es presenten de manera específica i adaptada a les peculiaritats de les entitats.

En el cas dels limitadors, les despeses es classifiquen en tres categories: per programes (indiquen en què es gasta), econòmica (com es gasta) i orgànica (qui efectua la despesa).

Per part seva, els ingressos s’estructuren segons una classificació orgànica —que ajuda a distingir si l’ingrés prové de l’Estat o de la Seguretat Social, per exemple— i una altra d’econòmica —si els ingressos provenen d’operacions financeres o no financeres, com ara impostos i taxes.

Els Pressupostos Generals de l’Estat són molt exhaustius i extensos, i perdre-s’hi pot resultar molt senzill. Per això, quan s’elabora un projecte de PGE per portar-lo a les Corts, el contingut s’explica en diversos llibres identificats per colors:

– Llibre vermell: és el document bàsic que inclou la documentació que integra la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat un cop aprovada per les Corts. Conté l’articulat de la Llei i els estats numèrics d’ingressos i de despeses.

– Llibre verd: en els toms d’aquest llibre trobarem informació auxiliar i de desenvolupament comptable. Comprèn el desenvolupament dels ingressos i les despeses, els projectes d’inversió pública en diversos anys classificats per territoris i alguns annexos.

– Llibre groc: el llibre groc dels PGE serveix per explicar les grans xifres que contenen els Pressupostos Generals de l’Estat. Entre altres qüestions, recull les principals característiques dels Pressupostos Generals de l’Estat, les polítiques de despesa, el finançament de les administracions territorials i la inversió pública.

– Llibre gris: la documentació identificada amb aquest color recull informació addicional a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, com ara la liquidació dels pressupostos de l’any anterior i l’avançament de la liquidació de l’exercici actual o les despeses de funcionament i inversions del Banc d’Espanya.

– Llibre blau: en aquesta sèrie es recullen informes transversals als Pressupostos Generals de l’Estat, com ara d’impacte de gènere, impacte sobre la infància o en la família.

Quant a l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat, aquesta és una tasca que ha de fer el Govern. Són les Corts les que examinen el projecte presentat pel Govern, l’esmenen i, si escau, l’aproven.

El cicle pressupostari passa per diverses fases:

– Actualització del Programa d’Estabilitat: primer de tot, cal presentar cada any davant la Unió Europea un diagnòstic de l’economia espanyola i com s’orienta la seva política econòmica. A partir d’aquesta anàlisi, es fan projeccions pressupostàries a tres anys.

– Informe de situació de l’economia espanyola: en aquest document s’estimen les magnituds econòmiques més rellevants, un exercici que serveix per fixar els objectius d’estabilitat pressupostària. L’elabora el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. Per fer-ho, té en compte les previsions de la Unió Europea. També consulta l’INE i el Banc d’Espanya.

– Ordre d’elaboració dels PGE: l’elabora el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i serveix de tret de sortida per al procés d’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat. Bàsicament, dicta les normes per fer-ho (terminis, estructures, documentació…).

– Acord sobre els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic i el límit de despesa no financera de l’Estat: durant el primer semestre de cada any, el Govern fixa l’objectiu d’estabilitat i el de deute públic per al sector públic durant els tres exercicis següents. Aquest document s’envia a la Corts per a la seva aprovació. També inclou el límit de despesa no financera del Pressupost de l’Estat per a l’exercici següent.

– Aprovació del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat: el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública eleva l’avantprojecte de PGE perquè el Govern procedeixi a la seva aprovació. Cal enviar-lo a les Corts almenys tres mesos abans que expirin els PGE de l’any anterior.

– Pla Pressupostari del Regne d’Espanya: aquest document cal presentar-lo davant la Unió Europea no més tard del dia 15 d’octubre. Entre altres qüestions, en aquest document s’informa sobre el projecte de pressupost per a l’exercici pròxim.

– Aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat: un cop debatuts els PGE i finalitzat el procés d’esmenes al Congrés i al Senat, s’aprova, si escau, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, que entrarà en vigor el dia 1 de gener de l’exercici corresponent.