L’eficiència energètica és un d’aquests termes que ha esdevingut del tot quotidià. Tots n’hem sentit parlar. Bàsicament, sabem que té a veure amb l’estalvi d’energia i també que és positiva per a la nostra butxaca i per al planeta. I, potser, que té a veure amb canviar les bombetes de casa per opcions més eficients o no passar-nos amb la calefacció.

Fins i tot així, molt poques vegades ens aturem a pensar en la influència que realment té l’eficiència energètica en les nostres vides. No es tracta només d’estalviar uns euros en la factura de la llum, perquè d’ella depèn, per exemple, el futur del lloc que habitem. Tant és així que la International Energy Agency (IEA), de la qual Espanya forma part, calcula que un ús eficient de l’energia pot aconseguir per si mateix el 40% de la reducció d’emissions necessària perquè el 2050 es limiti a dos graus el creixement de la temperatura global.

Les possibles conseqüències que el planeta s’escalfi més del compte el 2050 les coneixem d’allò més bé: onades de calor prolongades, sequeres que s’alternen amb gotes fredes, inundacions, migracions massives i extinció d’espècies en són algunes. Aquesta és la raó per la qual apostar per l’eficiència energètica té molta més importància del que sembla.

L’eficiència energètica consisteix, bàsicament, en la utilització dels recursos energètics que tenim al nostre abast de manera eficient. És a dir, es tracta d’utilitzar menys energia per fer una mateixa tasca, eliminant-ne el malbaratament. Per a això és crucial complir amb molts dels objectius de sostenibilitat que ens hem marcat. Tanmateix, en realitat està passant que tendim a pensar que això de l’eficiència energètica és una cosa de la qual s’han d’ocupar uns altres, perquè dubtem de l’impacte que pot tenir el fet que una persona tanqui una aixeta o que es desplaci a peu, entre altres accions possibles.

El tema és que aquest impacte no és qüestió d’uns quants actes aïllats, sinó que serà la suma de les accions de moltes persones allò que pot arribar a marcar realment la diferència. I la goma d’enganxar que uneix aquestes accions és coneguda com la consciència energètica, que consisteix a aplicar els principis de l’eficiència energètica als diversos àmbits de la nostra vida i a crear hàbits que permetin multiplicar els efectes beneficiosos d’aquesta acció col·lectiva.

L’Institut de Diversificació Energètica (IDAE) atribueix a les famílies espanyoles al voltant del 36% del consum total d’energia final al país. En aquest percentatge, hi tenen molt a veure els usos energètics de l’habitatge (18,5%), però també l’ús del vehicle privat (17%).

Està clar que, a escala particular, tenim la possibilitat d’influir en l’eficiència energètica del país, la que ens ajudarà a evitar l’escalfament global i les seves conseqüències. En aquest apartat, hi entren les millores energètiques que podem dur a terme a les nostres llars i també en els nostres desplaçaments quotidians. I què passa amb els altres àmbits? Què passa amb el transport, la indústria, els serveis o l’agricultura, que concentren la resta del consum d’energia? Que també tenim un impacte sobre ells com a individus: a l’hora d’anar a la feina, quan triem quins productes i serveis adquirim o, fins i tot, en el moment en què decidim a què destinem les nostres inversions.

Prendre consciència del gran poder que tenim els ciutadans per multiplicar l’eficiència energètica és essencial per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha fixat l’ONU en la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots. A partir d’aquí, es tracta d’identificar en quines àrees de la nostra vida podem incorporar els seus principis. I, per descomptat, fer-ho.

Des de la nostra llar al nostre oci o el nostre entorn laboral, hi ha un munt d’àmbits sobre els quals podem crear hàbits d’eficiència energètica. Tot seguit en veurem alguns que ens poden ajudar a incorporar la consciència energètica en el nostre dia a dia gairebé sense adonar-nos-en.

– Fer servir regletes és molt més útil del que creus: tots sabem que apagar els electrodomèstics en comptes de deixar-los en mode espera estalvia electricitat. En concret, al voltant del 10% anual, segons l’OCU. Per fer-ho, les regletes resulten especialment útils. A més a més, com que ens faciliten la feina perquè desconnecten diversos aparells a la vegada, en comptes d’anar un a un, ens ajudaran a crear un hàbit eficient sense gairebé adonar-nos-en. Aquest principi també es pot aplicar a les solucions de domòtica, que ens permeten controlar el consum energètic de la nostra llar en qualsevol moment i amb un gest ben senzill.

– Cuinar i estalviar energia: també a la cuina podem trobar una oportunitat per practicar un altre principi de l’eficiència energètica i incorporar-lo a altres àmbits de la nostra vida. Gestos tan senzills com no obrir el forn cada dos per tres per revisar el menjar o apagar-lo abans d’acabar la cocció per aprofitar-ne la calor residual poden desencadenar altres hàbits semblants. Si prenem consciència dels beneficis de l’eficiència energètica, ens costarà molt menys començar a fer gestos similars, com ara aixecar el peu de l’accelerador del cotxe per aprofitar la força del motor o programar la calefacció de manera adequada.

– Fer servir electrodomèstics pot resultar beneficiós: per augmentar l’eficiència energètica no cal renunciar als aparells de la llar. Per exemple, afaitar-se amb maquineta elèctrica pot estalviar més energia que si ho fem amb una fulla d’afaitar. La clau és el temps que l’aixeta estigui oberta.

– Desplaçaments sostenibles: són tot un clàssic entre els consells per augmentar l’eficiència energètica. Si volem incorporar-la al nostre entorn, convé reflexionar sobre com són els nostres trajectes quotidians i si els fem de la manera més sostenible possible. De fet, l’Organització Mundial de la Salut subratlla que les ciutats compactes que faciliten els desplaçaments a peu o amb bicicleta són més eficients i segures.

– Conducció eficient: al volant també es poden desenvolupar hàbits d’estalvi d’energia. Conduir amb marxes llargues i sense revolucionar el motor, moderar la velocitat o fer servir el canvi de marxes per frenar quan sigui possible són alguns gestos que disminueixen el consum de combustible.

– Turisme sostenible i eficiència energètica: l’eficiència energètica no és tan sols una qüestió dels nostres actes més quotidians, sinó que també pot incorporar-se a la manera que tenim de viatjar. Aquest és el cas del turisme sostenible, un concepte que engloba principis com ara considerar els mitjans de transport que farem servir a l’hora de triar una destinació o optar per proveïdors que demostrin la seva aposta per l’eficiència energètica.

– A l’oficina: moltes empreses ja adopten mesures d’eficiència energètica. Aquest és el cas de CaixaBank, una de les companyies líders contra el canvi climàtic. El 2019, CaixaBank va aconseguir reduir el 4,7% del seu consum d’energia respecte del 2018, amb una disminució del consum de paper, per exemple, del 14,5%. Per assolir aquests objectius, la implicació del personal resulta fonamental: reduir els desplaçaments corporatius i apostar per les videoconferències o utilitzar eines tecnològiques en comptes del paper són algunes mesures que ajuden a estalviar energia, juntament amb unes altres de més evidents com ara un ús racional de la climatització.

– Inversions sostenibles: els nostres recursos econòmics també poden treballar per nosaltres per impulsar l’eficiència energètica. Per fer-ho, hi ha diversos instruments financers, com ara els fons d’inversió, que permeten donar suport a empreses i projectes que compleixin amb criteris estrictes en matèria mediambiental. Les entitats com CaixaBank també fan servir préstecs i bons verds per finançar projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental.

Aquests són alguns exemples de mesures individuals que, aplicades a gran escala, poden acostar-nos de manera definitiva a la reducció d’emissions necessària per frenar l’escalfament global. D’aquesta manera, l’eficiència energètica pot marcar la diferència tant per a moltes espècies animals i vegetals com per a comunitats senceres de persones, gràcies a la repercussió favorable que té sobre el seu hàbitat.

Convertir l’eficiència energètica en un hàbit és a les nostres mans. Fer-ho costa molt menys del que sembla i els resultats poden ser espectaculars. Només és qüestió de decidir-se.

Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l’ONU mateixa s’ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l’any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d’aquest planeta i de tot el que té per oferir-los.

La sostenibilitat és tan prioritària que l’any 2016 l’ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d’ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l’agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris.

És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D’aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.

Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d’estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles).

Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles).

Tant els SBP com el GBP els publica l’associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n’espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament.

Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s’ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s’ha d’explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s’espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l’emissor a separar els recursos obtinguts amb l’emissió de bons socials d’altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l’impacte social esperat, entre altres punts.

I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l’emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n’hi ha moltes.

L’ICMA n’esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d’infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l’accés a serveis essencials com l’educació o la sanitat, el desenvolupament d’habitatge social o la seguretat en l’alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d’exclusió social, entre d’altres.

És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l’ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible), l’ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l’ODS 6 (garantir la disponibilitat d’aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots).

Per aquest motiu, l’emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l’Agenda 2030 de l’ONU. En el cas de CaixaBank, l’entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D’aquesta manera, s’ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.

Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d’Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s’inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d’atur.

Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d’aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s’estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.

Sostenibilitat és molt més que la paraula de moda. És la meta cap a la qual es dirigeix el món. Fins i tot l’ONU li ha posat data: el 2030, el planeta ha de ser una llar segura i habitable. És a dir, el 2030 hem d’haver assolit la sostenibilitat.

L’ONU ens involucra a tots en la consecució d’aquesta Agenda 2030. Això comprèn governs, companyies i societat civil. Tots hem de donar un cop de mà per fer realitat un objectiu tan ambiciós en tan poc temps. Incloent-hi les entitats bancàries i els organismes capaços d’aportar el finançament necessari per emprendre aquesta transformació. Proveir fons és imprescindible per assolir aquesta meta.

Tanmateix, abans de destinar recursos al compliment de qualsevol objectiu, és necessari delimitar-lo. Fer-lo comprensible i abastable. Com s’assoleix una cosa tan etèria com la sostenibilitat? Què es pot fer perquè societat i planeta siguin sostenibles? Per respondre a aquestes qüestions, l’ONU va identificar disset objectius crucials per al compliment de la seva Agenda 2030. Són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s’han convertit en el far que il·lumina el finançament sostenible

El finançament sostenible es pot definir com el finançament els recursos del qual es destinen a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables, és a dir, els que tenen clars beneficis per al medi ambient o la societat. Va lligat als ODS fixats per l’ONU.

És una de les eines de les denominades finances sostenibles, que són aquelles que inclouen un fort component ecològic i, alhora, s’orienten a donar suport al creixement econòmic. Entre les seves metes hi ha reduir l’impacte mediambiental, ocupar-se de l’efecte d’hivernacle i la contaminació, minimitzar els residus i optimitzar l’ús de recursos naturals. Tot això, respectant els principis de transparència i conscienciació.

Què diferencia el finançament sostenible del tradicional? Bàsicament, que exigeix a les institucions que aspiren a beneficiar-se’n que compleixin certs estàndards lligats a la sostenibilitat. Això significa que es concedeix als organismes públics o privats que demostrin polítiques i acompliment sòlids en matèries ambientals i socials. També als que destinen part o tots els fons rebuts a aquest tipus de projectes.

Les empreses que reben finançament sostenible obtenen diversos beneficis. En primer lloc, accés a condicions favorables, com ara interessos reduïts o terminis més amplis per aconseguir els seus objectius. D’altra banda, visibilitzen el seu compromís amb la sostenibilitat, un impacte que pot resultar molt positiu per a la seva imatge dins el mercat.

Perquè un instrument financer pugui considerar-se sostenible cal complir una sèrie de paràmetres que permetin establir aquesta qualitat. Per aquest motiu, el 2014 es van donar a conèixer els Green Bond Principles (GBP), actualitzats per última vegada el juny de 2018, i els Social Bond Principles (SBP), el 2017. Publicats per l’ICMA (International Capital Market Association), són d’aplicació voluntària i estableixen els quatre punts que han de complir les emissions dels bons per tenir la consideració de verds o socials. També els préstecs sostenibles disposen del seu propi document, Green Loan Principles (GLP), que es basa en els mateixos components clau.

Bàsicament, aquests principis es relacionen amb l’ús dels fons, que s’han de destinar a projectes amb clars beneficis mediambientals i socials avaluats per l’entitat emissora.

Pel que fa al procés de selecció i avaluació dels projectes, tant si es tracta d’un emissor (bons) com d’un prestatari (préstecs), s’han de comunicar de manera clara els objectius sostenibles que es persegueixen i els criteris d’elegibilitat, entre altres aspectes.

La gestió del finançament, els fons del qual s’han de separar de la resta, i la informació puntual sobre l’ús d’aquests fons són també principis aplicables al finançament sostenible.

En el cas de CaixaBank, l’entitat dona suport, mitjançant la seva activitat, a les iniciatives i projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni. Per aconseguir-ho, ha articulat diferents instruments financers.

Entre aquests hi ha els denominats préstecs verds, que es destinen a projectes relacionats amb la sostenibilitat mediambiental. Això inclou finançament a projectes vinculats a la gestió de l’aigua, el tractament de residus, energies renovables, infraestructures i transport net. Tots els concedits per l’entitat han obtingut el Green Certificate sobre la base dels criteris recollits en els GBP.

Un altre tipus d’instrument són els préstecs vinculats a ESG (Environmental, Social and Governance). Aquest finançament s’associa a índexs que mesuren la responsabilitat social, mediambiental i de govern.

Això vol dir que les condicions d’aquests préstecs van lligades al reconeixement del bon impacte de l’estratègia de sostenibilitat dels organismes que els reben. Per fer-ho, s’usen índexs que fan entitats independents, com MSCI (préstecs d’energia) o GRESB (mercat immobiliari).

En aquests casos, l’entitat que rep el préstec pot dedicar els fons a la seva activitat corporativa, no necessàriament a projectes relacionats de manera directa amb la sostenibilitat. Això sí, està obligada a acreditar el seu compromís amb aquesta sostenibilitat, així com una sèrie de beneficis associats a aquesta i resultants de la seva gestió.

Els bons verds són una altra possibilitat. CaixaBank és signant dels seus principis (GBP) des de l’any 2015. Des de llavors, ha participat en la col·locació d’aquest tipus d’instruments financers, l’import dels quals s’ha dedicat a projectes amb un impacte climàtic positiu.

L’any passat, CaixaBank va destinar 1.448 milions de dòlars a préstecs verds, els atorgats a iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Ofereix una oferta específica d’ecoPréstecs i ecoMicrocrèdits personals per finançar els particulars interessats a adquirir vehicles i electrodomèstics eficients, així com a fer reformes a la seva llar per millorar la seva eficiència energètica. També disposa de fórmules d’ecoFinançament per al sector agrari i ha obert una línia de crèdit, mitjançant un acord amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI), destinada a finançar inversions de particulars, pimes i sector públic per lluitar contra el canvi climàtic. L’entitat comercialitza, també, el fons verd MicroBank Fons Ecològic, gestionat segons criteris ESG.

A més, CaixaBank se situa a l’avantguarda en la cerca d’instruments financers amb segell de sostenibilitat. Ha emès la primera carta de crèdit verda del mercat europeu i, també per primera vegada, ha estat nomenada agent de sostenibilitat en una operació corporativa que ha implicat vint entitats financeres més.

CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic a escala global. És el primer banc de l’IBEX 35 a neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloent-hi les emissions indirectes de l’entitat. L’organització CDP l’ha inclòs, per cinquè any consecutiu, en l’índex d’empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic.

El paper de les entitats financeres és fonamental per al compliment de l’Agenda 2030. El finançament sostenible és una de les eines que tenen al seu abast per ajudar ciutadans, empreses i sector públic a assolir aquesta meta.

Fonts: Govern d’Espanya, CaixaBank, Cinco Días, Forética, Unió Europea, ICMAGroup, MSCI, GRESB