El mes de gener de 2020, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a explorar la possibilitat de crear una moneda digital davant l’avenç de criptomonedes com ara bitcoin o Ethereum i l’aparició de Libra, la criptodivisa que acabava de llançar Facebook i que va posar en peu de guerra els bancs centrals per la manca de regulació d’aquest mercat.

Precisament va ser aquesta explosió de criptoactius, la possibilitat que les BigTech introduïssin stablecoins mundials que es poguessin expandir ràpidament i que els pagaments fossin dominats per empreses no europees, així com el fet que altres grans economies emetessin les seves pròpies monedes digitals i afectessin el paper internacional de l’euro a escala mundial, el que va portar la institució dirigida per Christine Lagarde a crear un equip especial que es dediqués a estudiar els riscos i beneficis que tindria per a la zona de l’euro tenir una moneda digital.

Dos anys i mig més tard, el BCE continua en fase d’investigació i anàlisi, però ja té definits certs aspectes de l’euro digital, un actiu que pretén garantir que els ciutadans de la zona euro puguin continuar tenint accés, sense cap cost, a un mitjà de pagament senzill, universalment acceptat, fiable i, sobretot, sense risc.

Aquest projecte sorgeix per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors de pagar digitalment, però no està previst que es converteixi en un substitut dels diners en efectiu. L’euro digital i el tradicional conviuran. L’euro digital seria un complement de l’euro en efectiu i no pas un substitut. Els diners en efectiu continuaran estant disponibles.

L’única diferència que hi haurà entre l’euro digital i el tradicional és que el digital estarà emès de manera electrònica pel Banc Central Europeu (BCE), però tots els ciutadans i les empreses podran utilitzar-lo com es fan servir ara mateix els bitllets. Simplement estarà en format digital.

En principi, està ideat per a pagaments retail amb límit (s’especula amb 3.000 euros), però inicialment no inclou pagaments majoristes.

L’euro digital no és una criptomoneda: té el suport del BCE, fet que permet que tingui una menor volatilitat i més seguretat (les criptomonedes no tenen aquest suport perquè no les emet cap autoritat).

A més a més, s’emetrà de manera centralitzada pel Banc Central Europeu, no tindria riscos i respectaria la privacitat i la protecció de dades. Al contrari, el bitcoin i altres criptomonedes tenen una emissió descentralitzada i no hi ha cap entitat reconeguda responsable dels criptoactius, raó per la qual els consumidors no poden reclamar els seus drets.

A més a més, no és un mitjà de pagament generalment acceptat (no pots anar a comprar un pa o un cafè a qualsevol lloc amb les teves criptomonedes).

Avui dia, el projecte de l’euro digital està en una fase d’investigació i d’anàlisi iniciada el mes de juliol de 2021 i es preveu que finalitzi l’octubre de 2023.

Fins ara, s’han anat treballant els potencials casos d’ús d’aquesta moneda digital, com ara el pagament de persona a persona. Per als comerços i petites empreses seria un mitjà addicional per rebre pagaments dels seus clients. També s’han tractat altres aspectes més tecnològics, com ara els pagaments machine to machine.

Una de les últimes fites d’aquesta etapa ha estat la selecció de cinc empreses per explorar solucions per fer pagaments amb l’euro digital. En concret, es faran prototips per a pagaments P2P offline, pagaments al punt de venda, amb processos específics segons els iniciï el comerç o el client, o pagaments per a e-commerce.

CaixaBank ha estat l’únic banc europeu escollit pel BCE per col·laborar en el prototip de l’euro digital. L’entitat treballarà fins a final d’any en el desenvolupament d’una aplicació mòbil que simuli allò que haurà de fer un ciutadà quan vulgui carregar el seu compte d’euros digitals i pagar o transferir fons a altres persones.

El principal repte d’aquesta moneda digital és que sigui emprada pels ciutadans, per a la qual cosa serà necessari que continuï existint una capa de privacitat similar a la que existeix amb els diners en efectiu, de manera que si el consumidor paga, ningú sàpiga en què s’ha gastat els diners.

Amb l’euro digital, és probable que el client decideixi quines dades del pagament vol revelar, tenint en compte que les entitats bancàries continuaran exercint la seva tasca de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, i també del frau.

Això no obstant, el Banc Central Europeu adverteix que l’Eurosistema no té interès a recollir les dades de pagaments d’usuaris individuals. Tampoc a rastrejar els seus hàbits de pagament o compartir aquesta informació amb organismes o institucions.

En aquest sentit, aclareix que els usuaris s’haurien d’identificar la primera vegada que accedissin als serveis d’aquesta moneda digital, però podrien mantenir diversos graus de privacitat per fer els seus pagaments.

A més del BCE, hi ha altres bancs centrals que ja estan analitzant la manera de llançar les seves pròpies monedes digitals. De fet, el passat 9 de març, el president dels EUA, Joe Biden, va signar una ordre executiva per avaluar quins riscos i beneficis es derivarien de la creació d’un dòlar digital.

Tanmateix, tant als Estats Units com a Europa prima la cautela a l’hora de desenvolupar la moneda digital perquè encara resten molts aspectes per polir. Un dels punts de debat actual és si cal assolir un estàndard comú que permeti la interoperativitat entre les diferents Central Banks Digital Currencies (CBDC).

A la zona de l’euro encara no hi ha un calendari tancat per llançar la moneda. Abans de prendre una decisió, el Banc Central Europeu n’ha de decidir el disseny i comprovar si realment satisfà les necessitats dels usuaris.

Està previst que, un cop acabada la fase d’anàlisi, abans del final d’octubre de 2023, el Consell de Govern del BCE decideixi si passa a la fase següent, centrada en el desenvolupament de serveis integrats i experiments reals d’un euro digital, amb una durada estimada de tres anys (2026).

El Govern central ha fet pública l’agenda de convocatòries del segon semestre de l’any per optar als fons europeus Next Generation. En total, s’obriran 283 convocatòries entre juliol i desembre, que comptaran amb un pressupost d’uns 11.000 milions d’euros .

La digitalització i la transició verda seran les grans protagonistes de la segona meitat de l’any, atès que rebran gairebé un 80% dels fons.

Si fem una anàlisi del pressupost per sector, les convocatòries centrades en la transició verda rebran un 48% dels 11.000 milions totals, mentre que la digitalització optarà al 29% del total.

Els seguiran la indústria i les pime, amb un 6%;  educació i R+D+I, totes dues amb un 4% dels fons;  treball (3%);  comerç, turisme, cultura i esport (2%), i salut (1% del pressupost global).

Pimes i grans empreses seran les principals beneficiàries d’aquestes convocatòries:

• Els autònoms podran rebre uns 1.700 milions d’euros dels fons en aquesta fase.
• Les pimes, fins a uns 7.100 milions.
• Les grans empreses podran optar a aproximadament 7.000 milions d’euros.
• El sector públic podria percebre una quantitat propera a 1.700 milions d’euros.

Perquè no perdis cap detall i estiguis al dia de les principals novetats, t’oferim els punts forts de les cinc convocatòries principals del segon semestre.

Compta amb 1.000 milions d’euros de pressupost i se centra en els segments II i III per a empreses de menys de 10 treballadors. El seu objectiu és subvencionar l’adopció de solucions de digitalització disponibles en el mercat, proveïdes per agents digitalitzadors.

El programa permetrà a petites empreses, microempreses i persones en situació d’autoocupació digitalitzar-se mitjançant la subvenció de solucions de digitalització, que ofereixen els agents digitalitzadors adherits al programa.

Disposarà de 400 milions d’euros  de pressupost. Són ajudes per a la millora de la competitivitat, la sostenibilitat i la traçabilitat de la indústria agroalimentària i de la seguretat alimentària i estan destinades a empreses, incloses les pimes.

Si vols saber més detalls, t’oferim les set claus per participar en aquesta primera convocatòria oberta en el PERTE agroalimentari.

Amb un pressupost de 200 milions d’euros , aquesta convocatòria està dissenyada per reduir les pèrdues de proveïment, depuració, reutilització, digitalització del cicle urbà de l’aigua, establiment de sistemes urbans de drenatge sostenible i millores en la gestió del cicle hidrològic.

Entre els destinataris finals  es troben comunitats autònomes i organismes que hi depenen, entitats locals territorials, corporacions de dret públic, consorcis, mancomunitats, empreses públiques o concessionàries, heretaments i comunitats d’aigües, comunitats d’usuaris o altres organismes semblants.

Amb 195 milions d’euros de pressupost, aquesta convocatòria se centrarà en ajudes per a projectes d’hidrogen renovable en el marc de les waves habilitades per la Comissió Europea en l’IPCEI de l’H₂.

Els destinataris finals  seran empreses (incloses pimes), agrupacions empresarials i autònomes.

Dotada de 192 milions d’euros  de pressupost, pretén fomentar l’economia circular en l’àmbit de l’empresa. Seran ajudes en règim de concurrència competitiva destinades a empreses, entitats d’economia social i agrupacions de les anteriors.

Si tens un projecte que creus que pot rebre finançament a través dels fons europeus Next Generation, pots visitar l’espai Next Generation dins  caixabank.es o consultar el cercador d’ajudes de CaixaBank i Minsait, on podràs trobar totes les convocatòries obertes i determinar quina s’ajusta més a les teves necessitats.

El 15 de març s’obre el termini de presentació de les sol·licituds al programa Kit digital, una iniciativa del Govern per ajudar els negocis a digitalitzar-se, amb finançament procedent dels fons Next Generation UE. Aquestes són les principals característiques del programa.

El Kit Digital és una iniciativa del Govern espanyol, que té com a objectiu subvencionar la implantació de solucions digitals disponibles en el mercat per aconseguir un avenç significatiu en el nivell de maduresa digital.

Són empreses que ofereixen solucions digitals als beneficiaris del programa i que han de formar part del Catàleg d’Agents Digitalitzadors. Per adherir-s’hi, han de complir les condicions següents:

– Una facturació mínima en projectes similars d’almenys 100.000 euros durant els dos anys anteriors o 50.000 euros l’any anterior per a pimes.

– Una facturació mínima en projectes similars d’almenys 70.000 euros durant els dos anys anteriors o 35.000 euros l’any anterior per a autònoms.

– Estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social

– Tenir el domicili fiscal i prestar activitat a la Unió Europea

– No tenir consideració d’empresa en crisi

Kit Digital està destinat a petites empreses (d’entre 10 i 49 treballadors), microempreses i persones en situació d’autoocupació de tots els sectors productius, amb impacte en tot el territori nacional. El sol·licitant ha de tenir una antiguitat mínima de sis mesos.

Els beneficiaris rebran un bo digital, que té consideració de subvenció directa. S’atorgarà mitjançant el procediment de concurrència no competitiva.

Els fons hauran d’anar destinats a empreses d’entre 10 i 49 empleats per al desenvolupament de les següents categories, amb una prestació de servei de 12 mesos:

– Presència a Internet i lloc web (fins a 2.000 euros)

– Comerç electrònic (fins a 2.000 euros)

– Gestió de xarxes socials (fins a 2.500 euros)

– Gestió de clients i proveïdors (fins a 4.000 euros)

– Business intelligence i analítica (fins a 4.000 euros)

– Serveis i eines d’oficina virtual (fins a 12.000 euros)

– Gestió de processos (fins a 6.000 euros)

– Factura electrònica (fins a 1.000 euros)

– Comunicacions segures (fins a 6.000 euros)

– Ciberseguretat (fins a 6.000 euros)

12.000 euros. Aquestes ajudes no són incompatibles amb la percepció d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos que cobreixin el mateix cost i procedeixin de qualsevol administració o ens públic o privat nacional, de la UE o d’organismes internacionals.

De manera directa i sota l’únic criteri d’ordre de presentació de sol·licituds, sempre que hi hagi fons disponibles.

– Han d’estar inscrits en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors de l’Agència Estatal d’Administració Tributària o en el cens equivalent de l’Administració Tributària Foral, que ha de reflectir l’activitat econòmica desenvolupada en la data de sol·licitud de l’ajuda i tenir una antiguitat mínima de sis mesos.

– No poden tenir la consideració d’empresa en crisi.

– Cal estar al corrent de les obligacions tributàries i davant la Seguretat Social.

– No poden estar subjectes a una ordre de recuperació pendent després d’una decisió prèvia de la Comissió Europea que hagi declarat una ajuda il·legal i incompatible amb el mercat comú.

– No haver incorregut en cap altra de les prohibicions previstes a l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

– No superar el límit d’ajudes de minimis.

– Disposar de l’avaluació del Nivell de Maduresa Digital, d’acord amb el test de diagnòstic disponible a la plataforma Acelera pime (https://www.acelerapyme.gob.es/).

Des del 15 de març de 2022 a les 11.00 hores fins al 15 de setembre de 2022 a les 11.00 hores. Aquest termini conclourà abans si s’esgota el pressupost destinat a aquesta convocatòria.

A través d’un formulari automatitzat habilitat a la seu electrònica de Red.es. També s’hi podrà accedir des de https://www.acelerapyme.gob.es/. Cal disposar de certificat electrònic. Els formularis no es podran emplenar a mà. Si necessites ajuda amb la tramitació, pots consultar l’espai d’ajudes públiques de CaixaBank i Minsait.

A través de la seva publicació a la seu electrònica de Red.es, accessible des de https://www.acelerapyme.gob.es/. També es notificaran als beneficiaris de manera individualitzada per compareixença a Red.es.

Si t’interessa obtenir finançament a través dels fons europeus Next Generation, pots visitar l’espai Next Generation dins de caixabank.cat o consultar el Cercador d’ajudes de CaixaBank i Minsait, on podràs localitzar totes les convocatòries obertes i determinar quina s’ajusta més al projecte que vols impulsar.

En els últims temps, els bessons digitals (digital twins) s’han convertit en una eina de gestió molt útil. Es tracta de representacions virtuals fidedignes de diferents sistemes físics, de manera que és possible interactuar sobre el món virtual per analitzar què passaria en la realitat si es produís un canvi determinat.

Una fàbrica, una ciutat, una cadena logística… qualsevol activitat o objecte és susceptible de ser simulat amb aquests complexos models ideats el 2002 per Michael Grieves. Permeten avançar-se a possibles reptes o comprovar què passaria davant de determinats esdeveniments. Vegem exemples reals de bessons digitals.

El sector agroalimentari és la primera indústria d’Espanya, amb unes exportacions de 53.848 milions d’euros el 2020 i un superàvit de 18.693 milions, segons l’últim informe de comerç exterior del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).

Per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització de processos i la innovació, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme estan treballant conjuntament en el desenvolupament del projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) de la cadena agroalimentària.

Aquest projecte, que previsiblement aprovarà el Consell de Ministres abans de final d’any, estarà dotat de 1.000 milions d’euros i es troba dins del component 12 del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) del Govern espanyol, a través del qual es canalitzaran els fons europeus Next Generation a l’economia.

Amb aquest es pretén facilitar l’accés a aliments sans i segurs per poder cobrir les necessitats d’una població amb més demanda d’aliments saludables i sostenibles mediambientalment.

Fa anys que ja s’intuïa el potencial de la tecnologia en el sector turístic. El 2017, un estudi de la consultora McKinsey Institute deixava entreveure que la intel·ligència artificial (IA) oferia al sector del turisme un 128 % de valor afegit respecte d’altres sectors.

Des d’aquesta data, la IA, així com altres solucions tecnològiques, s’han anat implantant al turisme, que té a tocar una oportunitat d’or per digitalitzar-se gràcies al desemborsament dels fons europeus Next Generation.

Aquest sector pot trobar en la intel·ligència artificial i en el big data uns grans aliats. En funció dels resultats que llanci l’aplicació d’aquestes dues tècniques, les empreses turístiques poden prendre decisions basades en tendències amb absoluta immediatesa, tot ajudant a corregir estratègies sobre la marxa. Per exemple, es poden detectar modificacions en tendències d’elecció de destins, fet que permet ajustar a la demanda transport o recursos hotelers.

D’altra banda, tant la IA com el big data permeten acompanyar el viatger durant tota l’experiència del viatge. Des d’una fase germinal, en què el viatger comença a plantejar-se quin tipus de viatge vol i estudia diversos escenaris, fins al moment de reserva, de viatge, d’estada i també a la tornada, quan fa la seva valoració. D’aquesta manera, es pot anar facilitant la informació necessària en el moment idoni, perquè la informació sigui oportuna, accessible i útil.

En aquest àmbit, els chatbots i assistents virtuals de veu tenen molt a dir. Aquests últims s’encarreguen de recollir informació sobre hàbits i preferències dels consumidors per millorar futures experiències a través del Machine Learning.

Per exemple, l’app de viatges tripAbrood, especialitzada en turisme familiar, utilitza IA, machine learning i motors de recomanació per oferir a les famílies les opcions que millor encaixen amb les seves necessitats particulars. El seu valor rau en el fet que ofereixen menys opcions, però de més rellevància per a la família en concret.

Segons els creadors de l’app, moltes famílies estan acostumades a reservar les seves vacances online, però es frustren per l’aclaparadora quantitat d’opcions que se’ls ofereixen. L’app soluciona aquest problema assumint les preferències de la família i presentant resultats en funció d’aquests criteris.

El Ministeri d’Indústria, Comerç i Indústria ha creat la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents (DTI), que compten amb una infraestructura tecnològica d’avantguarda que garanteix el desenvolupament sostenible i l’accessibilitat. D’altra banda, els DTI faciliten la interacció i integració del turista amb l’entorn i n’optimitzen l’experiència. A la llarga, l’ús de la tecnologia aconsegueix augmentar la competitivitat i l’eficiència.

Les seves aplicacions són il·limitades: informació ràpida i en temps real sobre la ciutat, el seu patrimoni i serveis. A això cal afegir-hi la possibilitat d’efectuar gestions online i immediates. La realitat augmentada és una altra opció que valora el patrimoni urbà. Gràcies a aquestes innovacions, s’ajuda el viatger a millorar la planificació i l’experiència.

Finalment, a aquest escenari cal afegir-hi la irrupció dels nòmades digitals, aquells treballadors que, en poder dur a terme la seva tasca en remot, trien viure en aquells llocs que millor s’adaptin a la seva manera de viure. El bon clima d’Espanya fa que destinacions com les Illes Canàries siguin potencials receptors d’aquest tipus de viatgers, així com Barcelona, València o Màlaga. Una Smart City amb alt nivell de digitalització facilita l’arribada de nòmades digitals. Així mateix, pols tecnològics com el de Màlaga també atreuen treballadors del mateix àmbit, a la recerca de sinergies i networking.

Els sensors, la Internet de les Coses, la biometria o la tecnologia sense contacte estan modificant l’escenari tradicional de l’hostaleria. D’una banda, s’ha millorat el servei que es presta i s’ha guanyat en competitivitat, i de l’altra, s’ha millorat també l’experiència dels viatgers.

Amb la COVID-19 present en el nostre dia a dia, els mètodes contactless ajuden a evitar contacte físic i, per això, el contagi del virus. Per exemple, la patronal hotelera de Benidorm, Hosbec, ha llançat un projecte pilot per a l’aplicació de sistemes de reconeixement facial en hotels de la Comunitat Valenciana. Aquest projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, disposa d’un pressupost que puja a 50.000 euros.

Per la seva part, l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas Aena ja ha activat el seu projecte pilot de reconeixement facial gràcies a Iberia, amb el suport del CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial). El sistema permet la detecció biomètrica dels viatgers, amb l’objectiu de millorar la seva experiència, agilitzar tràmits i minimitzar el contacte físic.

La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 i tot el que ha comportat ha empès els negocis a digitalitzar-se per poder sobreviure i a afrontar amb urgència aquest procés complex que comprèn des de l’adaptació del pla de negoci, fins al desenvolupament de noves capacitats del capital humà per cobrir les necessitats del futur.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, a través del qual es canalitzaran els fons europeus Next Generation a l’economia espanyola, inclou iniciatives centrades en la digitalització dels negocis que acumulen el 30 % de les inversions totals.

Entre elles es troba el Programa Digital Toolkit, que estarà operatiu des de la tardor de 2021 fins a l’any 2023. Amb una dotació de 3.000 milions d’euros, s’estima que impacti en 145.000 petites empreses, 1,1 milions de microempreses i 1,6 milions d’autònoms.

Aquest programa “té com a objectiu gestionar la concessió de subvencions a les empreses en concurrència no competitiva, fins a exhaurir els fons, per a la implantació de determinats paquets bàsics de digitalització, denominats paquets DTK, que els permeti un avenç significatiu en el seu nivell de maduresa digital”, segons detalla el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.

De moment, s’han identificat tres paquets DTK:

• Màrqueting digital: desenvolupament web i app; presència digital; servei d’allotjament, posicionament i canals de màrqueting digital, desenvolupament de catàlegs de productes, solucions de gestió i anàlisi de clients (CRM), entre d’altres.

• Comerç electrònic: terminals de punt de venda, capacitats de comerç electrònic, etc.

• Administració de l’empresa digital: aplicacions per a la digitalització i automatització de processos de negocis, sistemes de planificació de recursos empresarials (ERP), factura electrònica, integració amb l’administració electrònica i signatura digital, lloc de treball digital, emmagatzematge i back-up, ciberseguretat, etc.

• Altres: qualsevol altre paquet de solucions de digitalització desenvolupades pels distribuïdors de solucions.

En aquest procés adquirirà un especial protagonisme el portal AceleraPyme, que es convertirà en el punt d’accés als serveis d’acompanyament i programes de digitalització. Actualment, aquest portal ofereix solucions de digitalització i permet la inscripció de proveïdors com a col·laboradors.

Per inscriure’s, és necessari completar tres frases:

1. Diagnòstic:
Per poder accedir a l’ajuda, hauràs d’emplenar un formulari d’autodiagnòstic per determinar el nivell de maduresa digital de la teva empresa. Pots fer-ho a través dels serveis de diagnòstic del portal AceleraPyme. Un cop completat, se suggeriran les solucions que més s’adapten a l’empresa i que li permetran elevar el seu grau de digitalització.

2. Sol·licitud:
Selecció de les solucions que siguin de l’interès de l’empresa, suggerides i no suggerides. També caldrà confirmar l’elegibilitat i la concessió de l’ajuda.

3. Recepció:
A través del portal AceleraPyme, l’empresa comprarà la solució de digitalització. La subvenció serà transferida al proveïdor i quedarà reflectida en un descompte en la factura al sol·licitant.

*Informació subjecta a canvis en funció de com s’articuli el programa del Govern.

El sector agroalimentari sempre ha estat considerat estratègic per a l’economia espanyola, però durant l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 va adquirir una nova dimensió en permetre el proveïment de la població i afrontar de manera relativament positiva l’envit de la pandèmia.

Amb unes exportacions que superen els 53.700 milions d’euros i un saldo positiu de 14.600 milions d’euros, el sector s’enfronta al gran desafiament que suposa el canvi climàtic, però també a les oportunitats derivades de la sostenibilitat i de la necessitat d’assumir un estil de vida cada vegada més saludable.

Per atendre aquests reptes, el sector s’ha de transformar des del punt de vista ambiental i digital, i la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) és un suport per dur a terme aquesta comesa.

En el seu component 3, el PRTR preveu destinar 1.051 milions d’euros dels fons europeus Next Generation a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer espanyol, amb la vista posada en quatre focus:

• Ús sostenible de recursos i del sòl agrícola
• Estalvi energètic i autoconsum
• Economia circular i gestió de residus
• Introducció de tecnologies

Amb aquestes prioritats, s’impactarà en els sistemes de reg per fer-los més eficients, es potenciarà l’ús de fonts d’energia renovables per al bombament d’aigua o per a sistemes de proveïment i s’invertirà en projectes de pesca extractiva i aqüicultura relacionats amb el disseny ecològic, la transformació de residus i el reciclatge de materials, entre altres coses.

Les quatre línies d’inversió previstes en el pla vinculades al sector agro es focalitzen en l’eficiència, l’increment de la sostenibilitat i la digitalització i innovació.

• Pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadius
Línia dotada de 563 milions d’euros per a la modernització integral dels hivernacles, aplicació d’agricultura de pressió i tecnologia 4.0 per aprofitar gasos i energies renovables i substitució d’equipament ineficient. L’ajuda es canalitzarà a través d’inversions individuals o col·lectives en explotacions agràries i gestionades per les comunitats autònomes.

• Pla d’impuls a la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia
Es destinaran 355 milions d’euros a modernitzar els laboratoris de sanitat animal i vegetal, reforçar els sistemes de capacitació i bioseguretat en viver i invertir en agricultura de precisió, eficiència energètica i economia circular i en l’aprofitament d’energies i gasos renovables en el sector agrícola i ramader. Igual que en el pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadius, l’articulació de l’ajuda es farà mitjançant inversions individuals o col·lectives en explotacions agràries i seran gestionades per les autonomies.

• Pla d’impuls a la sostenibilitat, investigació, innovació i digitalització del sector pesquer
Amb una inversió de 95 milions d’euros, se centrarà en la modernització de la Xarxa de Reserves Marines d’Interès Pesquer, en l’impuls de la investigació pesquera i aqüícola, en la digitalització i ús de les TIC en el sector i en la lluita contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentària. Les ajudes arribaran a través de licitacions públiques dutes a terme pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i l’SGE per a inversions públiques i mitjançant subvencions a concurrència competitiva desenvolupades per SGE.

• Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural
Aquesta línia comptarà amb 38 milions d’euros per a la creació d’una línia específica de suport a l’emprenedoria de base tecnològica en el sector agroalimentari, un hub d’innovació digital per a empreses del sector i un observatori de la digitalització del sector. Els fons procediran de préstecs participatius per retornar en un màxim de 9 anys per a la línia de suport i de licitacions públiques executades pel MAPA en la resta.

Els principals actors a l’hora de canalitzar les inversions al sector agroalimentari i pesquer seran:

– Secretaria General d’Agricultura i Alimentació (SGAA)
– Secretaria General de Pesca (SGP)
– Societat Mercantil Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA)
– Empresa Nacional d’Innovació (ENISA)
– Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI)
– Comunitats de regants i entitats que gestionen el recurs hídric a les illes Canàries

De moment, s’ha iniciat el llançament i anunci de convocatòries de menor volum; entre elles destaquen els préstecs Agroinnovació Pimes d’ENISA, missions d’R+D agroalimentació sostenible (CDTI), conveni de SEIASA per a regadius sostenibles i Programa Digital Toolkit (Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital).

Més enllà de les ajudes que puguin arribar a través del MAPA, el sector també podrà rebre fons d’altres programes:

• Foment de l’economia circular en l’àmbit de l’empresa i línia de suport a projectes estratègics per a la transició industrial (PERTE) del component 12 Política Industrial Espanya 2030.
• Programa Digital Toolkit del component 13 Impuls a la pime.
• Programa de reforç a la connectivitat en centres de referència, motors socioeconòmics i projectes tractors de digitalització sectorial del component 15 Connectivitat Digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G.

Les empreses interessades a accedir als fons poden anar preparant els seus projectes i cercar el seu encaix en les diferents convocatòries publicades o anunciades.

Pocs anys hem viscut tan disruptius com el 2020. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va paralitzar vides i empreses durant setmanes. Molts negocis s’han vist al límit en un escenari canviant que ha posat contra les cordes l’economia mundial. Tanmateix, no tot ha estat paràlisi durant aquests mesos tan difícils, ja que hi ha aspectes, com ara la digitalització, que han experimentat una autèntica accelerada.

Justament, aquest aspecte és una de les taules que permetrà que moltes pimes puguin subsistir i fins i tot progressar si saben com agafar-s’hi. Almenys així ho considera Fuencisla Clemares, una de les persones que més saben sobre digitalització i empreses a Espanya. Fuencisla Clemares, directora general de Google Espanya i Portugal, ha participat fa poc en el programa CaixaBank Talks Live a través d’una xerrada al voltant de «La revolució digital i tecnològica», recollida en el vídeo següent.

«El que veurem és una acceleració de la digitalització. Si volem sortir d’aquesta crisi més ràpid, el que hem de fer —sobretot el teixit empresarial i, en concret, les pimes— és abraçar aquest canvi com més aviat millor i estar llestos per poder aprofitar aquesta tendència», vaticina l’experta.

De fet, confessa que la seva companyia ha vist com alguns aspectes que preveia que passessin en dos o tres anys, han tingut lloc en sis o set mesos: «El consum de videoconferències de Google Meets va créixer un 300% pel teletreball. El consum de YouTube, entre març i agost, va créixer un 40% respecte de l’any anterior i, segons Deloitte, l’e-commerce a Espanya durant aquests mesos ha crescut un 70%».

Durant la seva intervenció, Fuencisla Clemares ha ofert algunes claus que poden servir a les pimes per no perdre el tren de la digitalització. Una transformació digital que caca cop agafa més velocitat i que pot marcar la diferència en el futur de qualsevol empresa.

Un dels aspectes que hauran de tenir en compte les empreses que vulguin aprofitar l’onada digital és la contractació de talent. L’època de la titulitis sembla haver quedat definitivament enrere, tal com explica Fuencisla Clemares.

Capacitat intel·lectual, preparació per al lloc, lideratge i adaptació a la filosofia de la companyia són les quatre claus que es busquen en el talent de l’era digital.

«Avui contractem una persona per fer una feina, però sabem que d’aquí a cinc anys no continuarà fent el mateix. Així que volem que aquesta persona sigui curiosa, que sigui capaç de desenvolupar-se, que sàpiga créixer, que sàpiga adaptar-se… Sabem que aquesta capacitat de fer front a reptes molt diferents en cada moment és la que li permetrà tenir èxit a Google», explica la directora general de Google Espanya i Portugal.

Introduir la nova cultura de la digitalització en una pime també suposa haver d’acompanyar els empleats en el seu procés d’adaptació. Un desenvolupament que és possible fins i tot quan l’edat mitjana del talent és una mica més gran.

«Molts cops he vist que, quan confiem en els empleats i els formem, ens sorprèn la seva capacitat per reciclar-se. També la meva experiència em diu que no sempre és qüestió d’edat. Que és més una qüestió de cap, de comportament i d’actitud de les persones, fins i tot amb gent gran. Has d’explicar bé per què i donar-los els mitjans per aprendre», destaca l’experta.

En aquest sentit, recomana identificar els empleats que facilitaran el procés d’adaptació i els que intentaran dificultar-lo. «És molt important identificar qui seran els promotors del canvi, ja que són els que t’ajudaran a moure la resta de l’organització, i també qui són els que posen pals a les rodes, per apartar-los d’aquest camí com més aviat millor».

Pel que fa a les empreses amb un enfocament B2B, Fuencisla Clemares els aconsella, primer de tot, que reflexionin sobre com la digitalització pot ajudar el seu model comercial. Com puc ajudar els meus clients a gestionar millor, com puc aconseguir una força de vendes realment eficient i com puc alliberar-la de tasques de poc valor perquè se centri en la venda de productes prèmium són algunes de les qüestions que ajudaran una pime B2B a enfocar la seva digitalització.

Quant al pròxim gran canvi que es veurà en aquest segment, l’experta indica l’adopció del big data, el machine learning i la intel·ligència artificial per part de les empreses. «Totes les empreses, incloses les pimes, tenen moltes dades. Si treballen bé amb tecnologia que ja existeix i l’apliquen als seus models de negoci podran optimitzar logística, estocs, fer millors previsions de venda i calcular molt millor l’eficiència de les seves activitats», subratlla Clemares.

«Realment, avui ja fem servir programes informàtics i algoritmes per fer aquestes coses», afegeix. «Si incorporen big data i intel·ligència artificial, l’eficiència d’aquests algoritmes es dispararà».

Entre els aspectes que han de tenir en compte les pimes a l’hora d’incorporar la digitalització, no poden deixar de banda un dels punts de contacte amb els clients que cada vegada guanya més pes: la pantalla dels seus telèfons mòbils. En aquest sentit, la directora general de Google Espanya i Portugal els aconsella que no es limitin a copiar l’experiència d’usuari de l’ordinador i passar-la a l’smartphone.

«Pel que fa a la revolució mòbil, hem avançat i continuem progressant. Però crec que encara ens queda molt per fer. El mòbil és ja la primera pantalla: la majoria de les empreses ja tenen més trànsit de clients en dispositius mòbils que no pas en dispositius clàssics», indica l’experta.

En aquest context, Fuencisla Clemares recomana a les pimes que incorporin la innovació tecnològica a la millora de l’experiència d’usuari a través del telèfon mòbil. «El mòbil és un dispositiu molt més potent que no pas l’ordinador, que és personal, que em pot geolocalitzar, que em pot escoltar, que em pot parlar… S’ha de saber com fer servir tota aquesta potència tecnològica perquè l’experiència d’usuari sigui infinitament millor. Crec que en això és en el que hem de pensar en el mòbil com a empresa», conclou.

La nostra manera d’informar-nos ha canviat radicalment en els darrers anys. Gràcies a la popularització d’Internet i dels dispositius electrònics com els smartphones, avui podem accedir a més informació de la que mai no hi ha hagut al nostre abast.

Una dada: fins l’any 2003, havíem generat un total de cinc exabytes d’informació durant tota la història. L’any 2003, aquesta mateixa quantitat es generava en només dos dies. Tot plegat, tenint en compte que llavors amb prou feines havia començat l’era digital i les xarxes socials eren encara lluny de popularitzar-se.

La possibilitat de rebre tota mena d’informació de manera instantània i gratuïta té múltiples avantatges. Per exemple, la democratització de l’accés al coneixement o la possibilitat de conèixer immediatament què ocorre en l’altra punta del món. Tanmateix, també ha originat inconvenients, com l’excés d’informació i la desinformació, dos problemes que poden causar que els ciutadans estiguin pitjor informats que mai.

Un dels efectes de la combinació de la sobreinformació i la desinformació és el que porta a moltes persones fins i tot a estigmatitzar diversos avenços tecnològics i científics. És el resultat de posar de relleu presumptes perills d’aquests avenços i ocultar o relativitzar els seus aspectes positius. Una situació que provoca rebuig davant la innovació i que acaba per tenir conseqüències sobre la societat.

Per trobar l’origen d’aquest problema, hem de remuntar-nos al moment en què va canviar radicalment la manera com es genera la informació: la popularització d’Internet. Abans, els principals creadors i distribuïdors d’informació eren els mitjans de comunicació de masses. Des de llavors, qualsevol ciutadà pot generar-la i compartir-la en qüestió de pocs segons, especialment des de la irrupció dels smartphones.

Això significa que hem passat d’un entorn en què ens informàvem gairebé exclusivament a través dels mitjans de comunicació a un altre en què regna la saturació. En el primer, la informació era processada per professionals que la filtraven, s’encarregaven de contrastar-la i la distribuïen per un número limitat de canals. En el segon, ens bombardeja tota mena d’informació procedent de tota mena de fonts i propagada a través de tota mena de canals. Com a resultat, es produeix la sobreinformació.

En aquest escenari, tendim a bastir filtres que ens ajudin a rebre únicament la informació que ens interessa, ja sigui mitjançant accions directes per part nostra o algoritmes que tenen en compte les nostres preferències per recomanar-nos continguts. Així, correm el risc de tancar-nos en bombolles informatives que acaben per reflectir només part del món i únicament des d’un punt de vista afí al nostre. Una circumstància que, a la llarga, pot empobrir el nostre nivell d’informació.

Aquest entorn de sobreinformació i bombolles d’informació s’ha convertit en terreny adobat per a un altre dels grans problemes de l’era digital: la desinformació, que no és una altra cosa que informació errònia, o fins i tot falta d’informació, que es produeix de manera intencionada, normalment amb l’objectiu de manipular-nos.

Un estudi realitzat pel MIT assegura que, a Twitter, les notícies veritables triguen sis vegades més a arribar a 1500 persones que les falses. Aquesta dada permet fer-se una idea de l’abast del problema de la desinformació en l’actualitat, una eina que s’utilitza fins i tot amb l’objectiu de manipular eleccions democràtiques.

Les característiques del nostre cervell ofereixen una sèrie de vulnerabilitats que es poden explotar per manipular-nos i fer-nos actuar d’una manera determinada. Una d’elles és el biaix de confirmació, que és la nostra tendència natural a acceptar com a veritat tot allò que concorda amb les nostres idees, encara que sigui fals i estiguem cometent un error.

La desinformació treu partit d’aquest i altres biaixos per convertir-los en vulnerabilitats. Som hackejables i aquest és el motiu pel qual la informació falsa recorre a diferents trucs per intentar manipular-nos.

Per això som vulnerables a teories de la conspiració que exploten la nostra tendència a trobar patrons, a titulars impactants que apel·len a les nostres emocions o a informacions creades per encaixar com un guant amb les nostres creences més profundes.

Totes elles són armes habituals d’una desinformació que, a més, ha trobat en els nous mitjans d’informació, com les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria, la manera de propagar-se exponencialment.

Davant la proliferació de la desinformació és necessari passar a l’acció. La Unió Europea ha posat fil a l’agulla i prepara ja una sèrie de mesures per deturar aquesta amenaça mitjançant la Comissió. Els mateixos ciutadans també són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat a l’hora de plantar cara a un problema que pot condicionar el seu futur. Com no podia ser d’una altra manera, molts d’ells han decidit utilitzar el seu cervell per defensar-se.

El pensament crític és potser l’arma més efectiva que tenim per contrarestar les vulnerabilitats que ens deixen exposats a la desinformació. Es tracta d’informar-nos de manera més pausada i reflexiva. Per començar, només hem de plantejar-nos algunes preguntes tan senzilles com qui és la font de certa informació, a través de quin canal hem accedit a ella o si concorda sospitosament amb les nostres creences i qui se’n pot beneficiar.

A partir d’aquí, es poden usar eines com contrastar la informació sospitosa. De vegades és tan fàcil com fer una cerca a Google per comprovar si la recullen fonts reconegudes o si ha estat desmentida, així com les dades emprades per fer-ho. També resulta fonamental aprendre a reconèixer quines són aquestes fonts fiables i adequades, a més de llegir els textos sencers, sense quedar-nos exclusivament en el titular. D’aquesta manera, ens podrem fer una idea sobre si la informació que rebem és sòlida o si es fonamenta en fal·làcies o mitges veritats.

Abans de compartir una informació, és vital que ens ho rumiem dues vegades, sobretot si està relacionada amb la salut. Així, si no estem segurs de la veracitat d’una notícia, evitarem la seva propagació.

Per descomptat, transmetre aquests recursos als més joves perquè aprenguin a tractar correctament la informació és la millor manera d’evitar que els manipulin. Així, mantindrem el nostre futur allunyat de les conseqüències de la sobreinformació i la desinformació.