Ja es poden sol·licitar les beques i ajudes a l’estudi del Ministeri d’Educació per al curs 2023-2024 a través de la seva seu electrònica. La data límit per fer la sol·licitud és el 17 de maig.

D’una banda, s’ofereixen beques generals per a estudis universitaris, que inclouen cursos d’accés a la universitat per a majors de 25 anys (impartits per universitats públiques) i ensenyaments universitaris per a títols de grau i de màster.

Dins aquesta darrera categoria s’inclouen estudis de grau i màster en centres universitaris de Defensa i de la Guàrdia Civil, crèdits complementaris o complements de formació per accedir-hi o obtenir el títol de màster o grau.

No s’inclouen en aquesta convocatòria de beques els estudis de tercer cicle o doctorat, estudis d’especialització i títols propis de les universitats.

També es poden sol·licitar beques generals per a estudis no universitaris, entre els quals hi ha cursos d’accés i de preparació per a proves d’accés a la formació professional i cursos de formació específics per a accés a cicles formatius de grau mitjà i superior, impartits en centres públics i privats concertats.

A més, en aquest grup s’inclou la formació professional de grau mitjà i de grau superior, els ensenyaments artístics (professionals i superiors), els ensenyaments d’idiomes en escoles oficials (inclosa la modalitat a distància), els ensenyaments esportius, els estudis religiosos superiors i la formació professional de grau bàsic.

Finalment, la convocatòria recull les ajudes de suport educatiu, adreçades a persones que presenten una necessitat específica de rebre suport educatiu derivat de situacions com discapacitat, trastorn greu de conducta o de la comunicació i del llenguatge, trastorn de l’espectre autista o altes capacitats.

Aquells estudiants que compleixin les condicions de renda o patrimoni familiar i aprofitament acadèmic que cursin ensenyaments postobligatoris i superiors no universitaris i ensenyaments universitaris del sistema educatiu espanyol i amb validesa a tot el territori nacional.

Les sol·licituds s’han de presentar abans del 17 de maig. Des del Govern s’avança que, l’agost o el setembre, els beneficiaris coneixeran si se’ls ha concedit la beca, la qual rebran durant l’últim trimestre del 2023.

Respecte a les ajudes per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, encara no s’ha fet pública la convocatòria.

A través de la seu electrònica:

• Amb el teu usuari corresponent al teu NIF/NIE i la contrasenya
• Mitjançant certificat electrònic, per mitjà de la plataforma Cl@ve

Una vegada fet el registre, cal emplenar el formulari amb informació personal i acadèmica. A continuació, és necessari signar el document per algun dels sistemes de signatura electrònica acceptats per la seu, bé l’interessat o bé la seu representant legal (pare, mare o tutor/a) si és menor d’edat. Perquè la sol·licitud sigui vàlida, el procés s’ha de completar correctament. I per tenir la certesa que s’ha fet bé, s’aconsella conservar el resguard de presentació de sol·licitud.

La seu electrònica disposa d’un apartat denominat “Els meus expedients”, on es pot conèixer l’estat de tramitació de les beques. Així mateix, els sol·licitants poden fer la mateixa consulta a l’administració educativa o universitat corresponent, a través dl seu número de NIF/NIE.

Aquesta nova convocatòria augmenta l’ajuda a aquells estudiants que s’han de desplaçar per continuar amb els estudis, és a dir, les beques de residència per a estudis postobligatoris. Abans tenien una quantia de 1.600 euros, que puja a 2.500 euros per al curs 2023-2024. El Govern estima que 125.000 estudiants es veuran afavorits per aquest augment.

La segona novetat és l’ajuda complementària de 400 euros per als estudiants de nivells educatius no universitaris amb discapacitat, per sufragar les despeses addicionals que les seves famílies han d’afrontar. Aquesta condició ha de ser, com a mínim, d’un 33%, trastorn greu de conducta, de la comunicació/llenguatge o de l’espectre autista (TEA) o altes capacitats.  L’ajuda arribarà a 240.000 estudiants.

Les beques s’articulen econòmicament d’aquesta manera:

• Quanties fixes: reflecteixen la beca de matrícula. Consisteixen en una quantia fixa lligada a la renda de l’estudiant, una quantia fixa lligada a la residència de l’estudiant durant el curs escolar, una quantia fixa lligada a l’excel·lència en el rendiment acadèmic o una beca bàsica.
• Quantia variable: la beca pot comportar una quantia variable i diferent segons el perfil del sol·licitant (depèn de la ponderació de la nota mitjana de l’expedient de l’estudiant i de la seva renda familiar).

Des del 19 de maig està oberta la convocatòria per accedir a les ajudes que ofereix el Govern per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, que es podran sol·licitar fins al 30 de setembre de 2022.

Aquestes ajudes estan dirigides a persones que tenen una necessitat específica de suport educatiu derivat de discapacitat, trastorn greu de conducta o de la comunicació i del llenguatge, trastorn de l’espectre autista i altes capacitats.

Els segments als quals es destinaran les ajudes són educació infantil (excepte en el cas d’altes capacitats), educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i de grau superior i ensenyaments artístics professionals.

També es podran sol·licitar per a formació professional de grau bàsic, programes de formació per a la transició a la vida adulta i altres programes formatius de formació professional. Els alumnes amb altes capacitats no podran optar a ajudes en aquests tres tipus d’estudis.

En el cas de l’alumnat amb discapacitat, trastorn greu de conducta o de la comunicació i del llenguatge o TEA, s’ofereixen les ajudes directes següents:

• Ensenyament: fins a 862 euros si l’alumne estudia en centres privats no concertats. Aquesta ajuda és compatible amb d’altres.
• Transport interurbà: fins a 617 euros si el centre en què cursa els estudis el sol·licitant de l’ajuda es troba en una localitat diferent de la del seu domicili.
• Menjador escolar: fins a 574 euros si l’alumne acredita que dina al centre.
• Residència escolar: fins a 1.795 euros. És necessari acreditar l’ús d’aquest servei per poder rebre els fons. Aquesta ajuda és incompatible amb les de menjador i transport interurbà i urbà, però compatible amb la de transport per a cap de setmana.
• Transport de cap de setmana: fins a 442 euros per al trasllat els caps de setmana d’alumnes interns en centres d’educació especial.
• Transport urbà: fins a 308 euros. És necessari acreditar la necessitat d’aquesta ajuda en funció del tipus de la discapacitat i la distància entre el domicili i el centre. La recepció d’aquests fons és incompatible amb l’ajuda al transport interurbà i amb la del trasllat de cap de setmana.
• Llibres i material didàctic: entre 105 i 204 euros segons els estudis que cursi el sol·licitant.
• Reeducació pedagògica: fins a 913 euros si es justifica que el sol·licitant la necessita i no la rep al seu centre educatiu.
• Reeducació de llenguatge: fins a 913 euros si es justifica que el sol·licitant la necessita i no la rep al seu centre educatiu

Els alumnes amb discapacitat, trastorn greu de conducta o de la comunicació i del llenguatge o TEA també podran rebre tres tipus de subsidis en el cas de no poder accedir a les ajudes directes:

• Menjador escolar: fins a 574 euros si el sol·licitant acredita que dina al centre
• Transport interurbà: fins a 617 euros si el centre en què estudia l’alumne es troba en una localitat diferent del seu domicili
• Transport urbà: fins a 308 euros si es justifica el tipus de discapacitat i la distància entre el domicili i el centre. Aquest subsidi és incompatible amb el de transport interurbà.

El Govern especifica que no es concediran ajudes o subsidis quan els centres educatius ja rebin fons per oferir aquests serveis o quan els fons els aboni qualsevol administració pública.

Per a la concessió d’aquestes ajudes i subsidis es tindran en compte una sèrie de requisits relacionats amb l’edat i tipus de centre al qual assisteixi l’alumne, la necessitat de suport educatiu i la situació econòmica de la unitat familiar del sol·licitant.

D’altra banda, l’ajuda de suport educatiu als alumnes amb altes capacitats “és única i va dirigida a l’assistència a programes específics”, sempre que siguin un complement als estudis, apunta el Govern.

Amb aquestes condicions, ofereix ajudes de fins a 913 euros per a aquests programes. L’Administració també recorda que no concedirà aquestes ajudes si l’alumne ja assisteix a programes similars que s’imparteixin de manera gratuïta.

Abans d’atorgar l’ajuda, es valorarà la situació econòmica de la unitat familiar de l’alumne durant l’exercici 2021. Es tindrà en compte la renda obtinguda i els elements relacionats amb el patrimoni, així com els rendiments del capital, els guanys patrimonials o els immobles que tingui la família.

El Govern també especifica els casos en què aquests alumnes no tindran dret a percebre els fons.

Durant aquesta dècada, es crearan a Espanya gairebé deu milions d’oportunitats laborals, moltes d’elles de nova creació, però moltes altres seran de reemplaçament d’aquells treballadors que es jubilen.

Segons l’informe Canvis en els perfils professionals i necessitats de Formació Professional a Espanya. Perspectiva 2030, elaborat pel Centre del Coneixement d’Innovació de CaixaBank Dualiza, juntament amb l’investigador Oriol Homs i la col·laboració de la Fundació CEOE, tant per a aquestes noves professions com per als treballadors que reemplaçaran a aquells que passen a la jubilació, aniran apareixent noves demandes per al desenvolupament del treball.

No es tractarà d’una revolució en què apareixeran nous oficis que fins ara no cabien en la nostra ment, sinó d’una evolució dels actuals per adaptar-se a les noves necessitats que va demandant el mercat.

Avançarem cap a una hibridació de les professions, professions híbrides o, dit d’altra manera, una polivalència especialitzada en què els professionals comptaran amb una àmplia base teòrica per poder donar resposta a múltiples problemes del dia a dia, però comptaran amb una especialització concreta per a ocasions especials.

En aquest canvi, cobraran una especial importància les competències toves o soft skills, aquelles que s’adquireixen amb el temps, com el treball en equip, lideratge, iniciativa… Tant és així, que l’estudi subratlla que les empreses contractaran capacitat d’aprenentatge.

La investigació s’ha realitzat després d’entrevistar a nombrosos directors de recursos humans, les respostes dels quals han permès desagregar aquestes necessitats per sectors.

Segons l’estudi, per a treballar en el sector quimicofarmacèutic, els candidats hauran de reunir les següents competències:

• Gestió d’informació digitalitzada i interpretació de dades.
• Competències soft, com la resolució de problemes, implicació, capacitat analítica i facilitat per elaborar informes.
• Adaptació als canvis i polivalència.
• Coneixement de normes i protocols relacionats amb la seguretat i el medi ambient.
• Capacitat de treball en equip i per projectes.
• Major domini de l’anglès.

En la indústria 4.0, sector automoció, es difuminaran les fronteres entre titulats universitaris i d’FP. En aquest àmbit, serà necessari que els professionals:

• Tinguin coneixement en nous materials, models de gestió, planificació, manteniment digital, robòtica i ciberseguretat.
• Tinguin major capacitat de gestió d’informació digitalitzada i interpretació de dades.
• Desenvolupin competències soft relacionades amb la resolució de problemes i el treball en equip.
• Sàpiguen adaptar-se als canvis.
• Tinguin coneixements de normes i protocols relacionats amb la seguretat i el medi ambient.
• Dominin l’anglès.

Respecte al sector agroalimentari, l’ampliació de les competències podrà veure’s en uns altres perfils vinculats:

• Es demandaran mecatrònics amb majors coneixements informàtics per poder treballar en equip amb perfils informàtics.
• Els informàtics hauran de tenir coneixements dels processos industrials. Als operaris se’ls exigirà major capacitat per interactuar amb dispositius digitals, major capacitat d’anàlisi de dades, coneixements bàsics d’informàtica i programació, capacitat de seguiment i control de qualitat i seguretat.
• Els administratius hauran de tenir major capacitat d’anàlisi de dades.
• Els professionals que es dediquin al control de qualitat hauran de tenir capacitat per fer informes i aplicar protocols de qualitat.
• Els comercials que treballin en aquest sector han de tenir coneixements i capacitat de venda en línia.

En el sector de les TIC és probable que es consolidin alguns perfils altament especialitzats, com ara:

• Tècnic en realitat augmentada.
• Programador d’interfícies d’aplicacions i programes informàtics.
• Gestor de big data.
• Consultor TIC.
• Comercial TIC.
• Especialista en ciberseguretat.
• Tècnics informàtics especialitzats.

Dins el sector de l’economia verda, es veuran canvis en tots els perfils professionals amb la incorporació d’elements de sensibilitat cap a la sostenibilitat i s’incorporaran en molts d’ells coneixements i habilitats per operar amb nous materials, productes, serveis, eines de treball i mètodes organitzatius.

Els perfils clàssics del sector hauran d’actualitzar-se (p. ex., operadors de turbines eòliques) i serà desitjable que es doni una major polivalència per adaptar-se als canvis.

Els perfils del sector turístic també evolucionaran, especialment en:

• Transversalitat: domini dels idiomes, sensibilitat mediambiental, atenció personalitzada del client, maneig de sistemes d’informació…
• Manteniment: estalvi energètic, manteniment bàsic d’instal·lacions i xarxes d’informàtica i comunicació.
• Cuina i restauració: diversitat de menús i cartes per sensibilitats i al·lèrgies, opcions veganes, ecològiques i macrobiòtiques, cultures culinàries globalitzades.
• Animació i comunicació: capacitat per organitzar esdeveniments especials i únics.
• Departaments d’informàtica: anàlisi de dades i aplicacions de gestió.

En el sector sociosanitari també s’ampliarà la llista de competències amb què hauran de comptar els professionals, centrades especialment en l’atenció integral a les persones, en la polivalència entre la figura de l’auxiliar d’infermeria i el d’atenció a les persones dependents i en el maneig d’instruments digitalitzats de gestió.

Per perfils específics, als auxiliars se’ls reclamaran habilitats en comunicació i empatia, resolució de conflictes i major integració cultural per a treballadors d’origen immigrant, mentre que als tècnics se’ls exigirà tenir una major capacitat de gestió emocional davant el desgast del personal, el disseny d’activitats de teràpies de caràcter preventiu i/o compensador, major polivalència en ciutats petites i mitjanes i saber comunicar-se a distància amb les famílies.

Per part seva, els zeladors hauran de ser capaços d’integrar-se en equips d’atenció sanitària i/o sociosanitària i els professionals dedicats a la cuina hauran de comptar amb coneixements en dietètica i adaptació dels menús a les necessitats dels usuaris.

Activitats financeres i assegurances (+21 % vs. 2020), construcció (+20 %), informàtica i comunicacions (+14 %) i comerç (+13 %) seran els sectors que més creixeran en aquests deu anys. Davant ells, el sector primari (−21 %) o el manufacturer (−9 %) presentaran una clara contracció respecte al que representaven el 2020 .

Si l’anàlisi es fa pel que fa a ocupació, el major increment es veurà en tècnics i professionals de suport, en administratius i en treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer, segons les previsions del CEDEFOP en el seu programa de skills forecast per a Espanya amb horitzó 2030.

Espanya té una taxa d’atur del 16 % i, tanmateix, hi ha ofertes de feina que no aconsegueixen cobrir-se, especialment en els sectors de l’hostaleria i de la construcció. A què es deu aquest fenomen?

Segons expliquen Nuria Bustamante i Sergio Díaz Valverde, de CaixaBank Research, a l’article “El desajust entre l’oferta i la demanda de mà d’obra”, és habitual que en una economia hi hagi certs nivells de vacants i d’atur, “ja que és necessari un període d’adaptació o cerca per aconseguir un treball i cobrir una vacant”.

Però, en les circumstàncies actuals, la demanda insatisfeta de mà d’obra està augmentant i això es deu a diversos factors:

• La frenada de la immigració lligada a la limitació dels moviments transfronterers a causa de la pandèmia, que podria estar afectant especialment sectors com l’agricultura, l’hostaleria, l’oci, la neteja o les cures personals.
• El creixent desacoblament entre la formació i la qualificació dels demandants d’ocupació i els perfils que cerquen les empreses.

Aquestes dues circumstàncies es poden observar, precisament, en els sectors de l’hostaleria i la construcció. Analitzem cada cas.

El problema en el sector de la construcció es remunta al 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària i molts professionals van perdre la feina i es van veure obligats a reciclar-se. Tretze anys després, les noves generacions no se senten atretes per aquest tipus de treball i, en aquest àmbit, l’experiència és un grau.

Atès que els més joves no estan interessats a treballar en la construcció i un bon nombre de professionals veterans va canviar de sector, hi ha carències evidents. Falten encofradors, maquinistes d’obra pública, gruistes, ferrallistes, fusters, instal·ladors, enrajoladors, lampistes i electricistes, entre altres especialistes.

Posem com a exemple Aragó. Amb un total d’1.331.280 habitants, necessita actualment entre 8.000 i 10.000 professionals de la construcció, segons l‘Heraldo de Aragón. Només així es podrà atendre tota la demanda en obra nova.

Les perspectives per al sector són positives. Segons la Confederació Nacional de la Construcció, la previsió és que el sector recuperi els nivells anteriors a la COVID-19 el 2023 i es vegi dinamitzat per l’arribada dels fons europeus Next Generation.

En l’hostaleria passa una cosa similar. Amb la irrupció de la COVID-19 i la clausura de bars i restaurants, els professionals d’aquest sector van haver de cercar sortida laboral en un altre àmbit. Molts d’aquests treballadors es van reciclar i van trobar el seu aliment en altres sectors, com el logístic.

Avui dia, és difícil trobar professionals disponibles, especialment tenint en compte la vigència de molts ERTO, encara, en aquest àmbit. El rebuig generacional a un estil de vida tan exigent augmenta la dificultat.
El resultat és evident: els hostalers tenen dificultats per contractar les persones que precisen. Com a dada, l’agost de 2021 el portal de treball Infojobs tenia més d’11.000 vacants en la categoria de turisme i restauració, un 40 % més que el maig.

Per reduir la intensitat i la durada d’aquests desajustos, Bustamante i Díaz Valverde advoquen per “millorar l’ocupabilitat dels treballadors, adequant l’oferta acadèmica a les necessitats del mercat, potenciant la Formació Professional i reorientant les polítiques actives d’ocupació”. “També ens hem d’assegurar que els incentius a la cerca de treball són sempre els adequats”, indiquen.

Segons l’Observatori de CaixaBank Dualiza, la Formació Professional es perfila com la clau per capacitar i formar la majoria de persones que hauran de cobrir els prop de 10 milions de treballs que sorgiran fins al 2030, la major part dels quals en el sector serveis.

La violència online és un problema cada vegada més preocupant, especialment quan els qui la pateixen no tenen recursos per defensar-se. Aquest és el cas dels nens i adolescents, sobretot en el cas del ciberassetjament escolar, que ja representa un de cada quatre casos d’assetjament escolar.

Sabem que la tornada a l’escola és costeruda per a moltes famílies, però les beques i ajudes públiques són un alleugeriment per a les economies domèstiques a l’hora d’afrontar les múltiples despeses. Comencem aquest recorregut per beques i ajudes per les que ofereix el Ministeri d’Educació i Formació Professional. Tenen abast nacional i es divideixen en diverses àrees:

– Beques, ajudes i subvencions per estudiar: engloben àmbits com ara l’educació obligatòria fins a infantil o universitat, passant per ensenyaments esportius o artístics i idiomes.
– Activitats extraescolars: també s’ofereix la possibilitat de rebre beques i ajudes per a la realització d’activitats extraescolars.
– Pràctiques formatives en empreses i organismes: es tracta de beques i ajudes per a pràctiques.
– Mobilitat d’estudiants: tant per a universitaris com per a estudiants no universitaris.

A més, hi ha deduccions fiscals en la renda per les despeses escolars (material escolar, uniformes, activitats extraescolars…).

A aquestes ajudes, cal afegir-hi les que les comunitats autònomes ofereixen als seus territoris.

La Junta d’Andalusia articula les seves ajudes en aquestes tres línies:

– Beques 6000 per a batxillerat o FP, depenent de la renda.

– Beca Andalusia Segona Oportunitat: per a estudiants d’entre 18 i 24 anys que hagin abandonat el sistema educatiu.

– Beca Adriano: per evitar l’exclusió i l’abandonament educatiu lligat als recursos econòmics de la unitat familiar.

A més, la Junta disposa de diverses ajudes al menjador, per a l’escolarització de menors de 3 anys o per al transport escolar.

El Govern aragonès disposa d’ajudes de menjador escolar i ajudes de material curricular.

El Principat compta amb un programa de préstec i reutilització de llibres de text, ajudes de necessitat específica per a suport educatiu, ajudes a llibres i material didàctic i programes d’inclusió i d’immersió lingüística per al curs 2021-2022.

El Consell de Govern ofereix beques de menjador, de transport per a alumnes amb necessitats especials i per a escolarització d’alumnes de la xarxa complementària, entre altres ajudes.

El Govern canari disposa d’ajudes per a esmorzars escolars, llibres i materials didàctics, formació professional dual, residències i estudis superiors.

L’Administració càntabra ofereix beques de menjador, de transport, de materials curriculars i d’ajudes a l’estudi segons la renda familiar.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de Castella – la Manxa ofereix les ajudes següents: ajudes al menjador, préstec de llibres de text, subvenció de materials curriculars i ajudes al transport.

A Castella i Lleó, els estudiants poden accedir a ajudes per comprar dispositius digitals, ajudes al transport escolar i programa de préstec de llibres de text.

La Generalitat catalana posa a disposició dels estudiants les ajudes següents:

– Ajudes per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu
– Beques per a ensenyament postobligatori no universitari
– Beques de col·laboració en el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
– Beques de col·laboració en el Consell Català de Formació Professional
– Ajudes per a menjador escolar

A Extremadura es poden sol·licitar les beques i ajudes següents:

– Ajudes a l’alumnat amb necessitats educatives específiques de suport educatiu
– Ajudes al menjador
– Ajudes al transport

La Xunta ofereix ajudes per a llibres de text, ajudes per a menjadors i ajudes per a la FP dual, entre d’altres.

Les ajudes disponibles a La Rioja estan destinades al menjador i transport escolar, llibres de text, suport educatiu per a situacions específiques i bo-llar d’infants.

La Comunitat de Madrid disposa de les ajudes següents:

– Ajudes a l’adquisició de màscares
– Transport escolar
– Sistema de préstec de llibres de text
– Ajudes al menjador
– Beques d’educació infantil
– Beques per al Programa de Segona Oportunitat
– Beques de FP i batxillerat

Múrcia disposa d’ajudes per a transport escolar i menjador, a més de beques i ajudes a l’estudi.

La Comunitat Foral disposa de diverses modalitats de beques per a estudis, amb beques per a l’adquisició de llibres de text, convocatòries generals de beques en tots els nivells educatius per a matrícules, transport, menjador, residència i ajudes extraordinàries i beques per a educació especial.

El Govern basc ofereix les ajudes per a estudiants següents:

– Beques i ajudes d’estudi per a l’escolarització d’estudiants de nivells no universitaris
– Assignacions individualitzades de transport escolar
– Places per a l’aprenentatge de llengües a l’estranger per a alumnat d’ESPO i 3r i 4t d’ESO
– Alumnat amb necessitats educatives especials
– Programa de suport de materials didàctics i recursos de desenvolupament curricular
– Premis extraordinaris de batxillerat
– Activitats pràctiques en centres universitaris dirigides a l’alumnat de 1r curs de batxillerat, cicles formatius de grau superior de formació professional, ensenyaments artístics i ensenyaments esportius

La Comunitat Valenciana posa a disposició dels estudiants ajudes al menjador escolar, transport i xec llar d’infants.

Arriba juny i amb ell apareixen les terrasses, els pantalons curts i el malson dels estudiants: els exàmens. Però, d’entre tots ells, el més determinant per al futur i el que suscita més inquietud és l’EVAU o prova d’accés a la universitat.

Als nervis que suscita aquest moment s’uneix la situació històrica que travessa el nostre país arran de la pandèmia. Amb un mercat laboral sacsejat per la crisi sanitària i una estructura empresarial que ha hagut de canviar a marxes forçades, conèixer les previsions per a les professions del futur resulta fonamental a l’hora de sospesar opcions.

Dan Schawbel, especialista en RH i selecció de personal, apunta que la crisi sanitària ha desencadenat el canvi més disruptiu que s’havia vist al món laboral. I és que la pandèmia no només ha fet estralls en alguns sectors, com el turisme o la restauració, sinó que també ha obligat a molts altres a reinventar-se. Aquest canvi s’ha traduït en:

– Una transformació digital accelerada en l’àmbit empresarial.

–  Flexibilitat d’horari i de la ubicació laboral derivades del teletreball.Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació on-line.

–  Formació i actualització professional: les empreses s’han adonat que tenir una plantilla capaç d’adaptar-se a les circumstàncies externes és fonamental en el món tan canviant en què vivim. A més de les habilitats personals, per les quals cada vegada es preocupen més en els processos de selecció, l’actualització i la formació permanent resulten determinants per sobreviure en l’era de la fugacitat i el curterminisme. A aquesta necessitat se suma una oportunitat detectada des de l’any passat: l’educació online.

–  El benestar dels treballadors: el salari emocional i la salut mental fa anys que és un focus d’interès per a les empreses, ja que s’ha comprovat que incideixen directament en la productivitat. Arran del confinament, s’ha vist imprescindible assegurar unes condicions de motivació i realització que permetin mantenir un espai de treball saludable (encara que aquest espai sigui la mateixa llar) i fer que la plantilla estigui satisfeta amb les seves condicions de treball.

L’anàlisi del Fòrum Econòmic Mundial The Future of Jobs Report 2020 posa en relleu la importància de la digitalització, l’automatització de processos i, la inversió en sostenibilitat i capital humà en el nou mercat laboral postpandèmia. Tenint en compte que aquests són els factors clau per definir l’escenari laboral que s’acosta, assenyalem una llista dels perfils que seran més sol·licitats per les empreses:

– Especialista en intel·ligència artificial: les seves funcions són molt àmplies, i pot desenvolupar productes i serveis basats en intel·ligència artificial, desenvolupar solucions electròniques o construir algoritmes. Aquest perfil s’encarrega de dissenyar i crear objectes artificials amb l’objectiu de solucionar problemes concrets. Encara no hi ha un grau específic per a aquest perfil, però ja hi ha diverses universitats espanyoles que ofereixen un màster que et permetria dedicar-t’hi.

– Especialista en Customer Success: aquest és un exemple de sector tradicional que es transforma. Les activitats comercials són tan antigues com l’exercici del dret o la medicina i seguiran dinamitzant el mercat laboral, encara que es busquin perfils més específics. Segons LinkedIn, els especialistes en Customer Success (èxit del client) han augmentat un 70 % de 2018 a 2019, i el Fòrum Econòmic Mundial preveu que sigui un dels perfils més sol·licitats per les empreses. La seva missió és la de mantenir el contacte amb els clients d’una empresa i assegurar que l’experiència del client amb el producte o servei sigui la millor possible. El cert és que tampoc no existeix encara un grau específic, ja que les universitats necessiten temps per respondre a les demandes que va fent la societat, però sí que hi ha cursos específics, i es tracta d’un perfil que requereix més habilitats personals que no pas una titulació concreta. No obstant això, es pot accedir a aquest lloc a través de carreres com ADE, Màrqueting o Comerç Internacional.

– Data Scientist: és l’especialista en Big Data, i té per funció analitzar, gestionar i explotar les dades. És un lloc de treball molt sol·licitat per les empreses, ja que permet optimitzar recursos i assolir objectius. Hi ha diverses carreres que poden donar accés a aquesta especialitat, com ara les Matemàtiques, la Física o alguna enginyeria.

– Desenvolupador d’aplicacions: és un dels perfils més valorats del mercat, ja que avui dia és estranya l’empresa o administració que no disposi d’alguna aplicació, ja sigui per relacionar-se amb els seus clients o per executar processos interns. Per dedicar-t’hi, pots estudiar Enginyeria Informàtica o Enginyeria en Telecomunicacions, però una opció cada vegada més estesa és el Doble Grau en Informàtica i Matemàtiques.

– Pilot de drons: aquest pot ser un dels perfils que experimenti un major auge, ja que els drons s’utilitzen cada vegada en més àmbits, des de la producció audiovisual al control de fronteres. Per exercir aquesta professió, l’ideal és estudiar Enginyeria Aeronàutica o Enginyeria Aeroespacial, però si no, es pot accedir a través d’un màster en RPAS (aeronaus pilotades de forma remota).

– Enginyer ambiental i en energies renovables: en una societat cada dia més conscienciada amb el medi ambient i el canvi climàtic, aquests perfils són i seran molt sol·licitats. La seva missió és trobar solucions tècniques que siguin viables per a l’empresa i li permetin millorar un producte o servei, a la vegada que es produeixen els menors danys possibles a l’aigua, l’aire, el sòl i l’atmosfera. És un camp emergent en què, de moment, és fàcil introduir-te des d’altres enginyeries, però si ho tens clar, pots optar pel Grau en Enginyeria Ambiental o el Grau en Energies Renovables.

A Espanya, un de cada tres infants viu en risc de pobresa i exclusió social, segons l’ONG Save the Children. És més, un estudi d’Unicef assegura que les taxes de pobresa infantil a Espanya són de les més altes dels països industrialitzats. Només superen el nostre país Letònia, els Estats Units i Romania.

Les dades són més que evidents, però la pobresa infantil a Espanya és una realitat incòmoda que se sol ignorar. És el gran elefant que s’ha colat a l’habitació, que no es vol veure, però que igualment hi és. Abordar-ho és un assumpte de màxima urgència, perquè es tracta d’un problema que posa en escac el futur de les properes generacions. I l’educació sembla ser una de les armes més poderoses que tenim per solucionar-ho.

Tal com explica Unicef, la pobresa infantil és un problema que s’ha de tallar des del principi. Això es deu al fet que els infants amb pitjors nivells de benestar n’arrosseguen les conseqüències durant tota la seva vida. Intentar mitigar aquest impacte quan són adults no només redueix les probabilitats d’èxit, sinó que resulta més costós i complicat. En aquest context, l’educació apareix com un antídot contra les desigualtats que es generen en la infància i que poden marcar tota la vida d’un infant.

Aquest és un dels principals motius pels quals l’ONU va fixar un dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) al voltant d’aquesta qüestió. En concret, l’ODS 4 (Educació de qualitat) proposa garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, així com promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida com una via per garantir la prosperitat dels adults del futur.

Tanmateix, aquesta meta s’ha vist amenaçada enguany a causa de la pandèmia del coronavirus. Segons un informe de Forética, el tancament dels centres educatius va afectar 9,5 milions d’estudiants a Espanya i va impossibilitar, en molts casos, els resultats d’aprenentatge pertinents.

A més, les desigualtats en l’accés a internet i a dispositius electrònics que permeten seguir les classes en cas d’aïllament provoquen, al seu torn, una bretxa cada vegada més profunda entre els estudiants que formen part de famílies amb un bon nivell adquisitiu i els que no. Segons Forética, aquesta desigualtat entre famílies i centres educatius amb més o menys recursos genera cada vegada més conflicte social.

El paper de l’educació per trencar el cercle viciós que porta a un infant en risc de pobresa a viure en precarietat tota la seva vida és avui més important que mai. Tant és així, que l’OCDE ha demanat recentment als governs que l’educació esdevingui una inversió prioritària perquè l’actual crisi no accentuï les desigualtats socials.

Les dades avalen aquesta petició. Per exemple, l’organisme assenyala que, de mitjana, el 78% dels joves que tenen entre 25 i 34 anys i un diploma d’educació secundària superior tenen feina, davant del 62% que no. Un tipus d’estudis que també semblen donar accés a salaris més bons: als països de l’OCDE, els treballadors a jornada completa amb educació secundària superior guanyen un 23% més que els que han abandonat els estudis. Aquesta diferència s’accentua si pugem un esglaó més, ja que els que arriben a l’educació terciària tenen salaris un 54% més alts que els que s’han quedat en la secundària superior.

Aquesta realitat ha portat a l’OCDE a qualificar l’educació secundària com una bona protecció davant la desocupació. Es tracta d’una afirmació que s’alinea amb la concepció de l’educació no només com una qüestió de justícia social, sinó també com una inversió. Segons el Banc Mundial, un any addicional d’escolarització pot arribar a augmentar els ingressos un 10% anual. També invertir en treballadors més capaços a qualsevol edat genera més beneficis que les inversions fetes sobre treballadors amb menys capacitat. Un concepte que es comença a desenvolupar a edats primerenques.

Cultivar l’educació com una manera d’abordar i reduir la pobresa infantil requereix accions concretes. A una inversió més forta en la formació d’infants i adolescents per part de les diferents administracions s’hi sumen les iniciatives d’empreses i organismes de qualsevol tipus amb un únic objectiu: facilitar una educació de qualitat que els ajudi a construir un futur millor.

N’és un exemple el programa CaixaProinfancia de Fundació “la Caixa”. En col·laboració amb CaixaBank, han lliurat durant aquest inici de curs un total de 119.895 equips escolars a menors que viuen en llars vulnerables, amb l’objectiu de facilitar-los més possibilitats per aprendre, créixer i crear el seu camí cap a un futur millor.

En aquest projecte hi han participat més de 400 entitats socials, que han permès detectar les necessitats més importants d’aquestes famílies. Els voluntaris de “la Caixa” han ajudat en les tasques de lliurament dels jocs de material escolar, adaptats a cada cicle educatiu. Aquestes i altres experiències de voluntariat són les que protagonitzaran la Setmana Social Digital de Voluntaris “laCaixa”, que enguany es farà en línia entre els dies 17 i 25 d’octubre.

A més, l’entitat desenvolupa diferents iniciatives dins la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa relacionades amb l’ODS 4 (Educació de qualitat). En concret, destaquen les destinades a millorar l’educació financera, una qüestió fonamental perquè les famílies puguin desenvolupar la seva economia de manera saludable. Des de tallers de finances bàsiques per a nois de 4t d’ESO a activitats amb adults, aquest tipus d’actuacions són una contribució a la millora de les condicions econòmiques de l’entorn en què viuen infants de tot Espanya.

Apostar per l’educació de la infància és una inversió en el futur de tots. Tenir ciutadans correctament formats és la base sobre la qual una societat pot construir la seva prosperitat present i futura.

Vivim en una societat interconnectada en què els avenços tecnològics han canviat la nostra forma d’interactuar, així com la manera en què treballem i aprenem. Les videoconferències, les classes telemàtiques o les compres on-line s’han convertit en recursos necessaris per mantenir una normalitat relativa, especialment durant els dies de confinament. A més, han posat de manifest les diferències que ja hi havia en l’accés i ús de la tecnologia en determinats col·lectius, com els estudiants amb pocs recursos o la gent gran, i que ara s’han vist accentuades. Són lliçons que hem hagut d’aprendre a marxes forçades durant la pandèmia de la COVID-19, però que són molt valuoses per poder corregir-les de cara al futur.

En els casos d’aquests dos col·lectius, els efectes negatius de la bretxa digital s’han fet especialment evidents. “Les desigualtats en la preparació digital són un obstacle perquè una gran part de la població mundial pugui aprofitar els avantatges que ofereixen les tecnologies per fer front a la pandèmia de coronavirus en quedar-nos a casa”, adverteix la directora de Tecnologia i Logística de la Conferència de les Nacions Unides de Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), Shamika Sirimanne.

La bretxa digital no és una qüestió menor. De fet, està relacionada amb almenys tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 per promoure la prosperitat de tots i preservar el planeta. Es tracta dels objectius número 1 (Fi de la pobresa), 4 (Educació de qualitat) i 10 (Reducció de les desigualtats). Acabar amb aquesta bretxa és essencial perquè tots els ciutadans puguin prosperar i exercir els seus drets, independentment del seu origen o de les circumstàncies de la seva vida.

En el sector de l’ensenyament, l’adopció de la pretesa innovació educativa a través de les TIC encara es troba en etapes primerenques a molts centres del país. La majoria s’han vist obligats a impartir classes de manera telemàtica sense disposar ni d’eines ni d’una metodologia definida. Una dificultat augmentada pel fet que part de l’alumnat no té el necessari per poder seguir el ritme de les classes on-line, com un dispositiu adequat o connexió a Internet.

Per facilitar l’accés a aquests recursos, institucions públiques i empreses han unit esforços a través de diversos projectes. Així, 15 dies després de decretar-se l’estat d’alarma, el Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP) va posar en marxa una iniciativa adreçada als alumnes més vulnerables. A través de Telefónica, va facilitar 20.000 línies mòbils amb connexions de 40 GB de dades per a estudiants de Batxillerat i FP. Cisco aporta en aquest projecte una eina de col·laboració que inclou funcionalitats per crear una aula virtual, com videoconferència i compartició d’escriptori. D’altra banda, IBM aporta suport per a l’adopció i ús de la plataforma tecnològica. Prop de 600 professionals s’han inscrit com a voluntaris per assessorar els docents perquè puguin aprofitar al màxim la interacció amb els alumnes.

També la Fundació ”la Caixa”, a través del programa ProFutur, ha donat milers de tauletes tàctils a diferents col·lectius. Aquest va ser el cas de famílies en situació vulnerable i amb fills en edat escolar de diferents llocs d’Espanya, a qui es van lliurar dispositius per tal que poguessin continuar amb la seva educació des dels seus domicilis.

Així mateix, els membres de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” han fet un esforç important de formació i digitalització per poder seguir col·laborant amb diferents projectes a distància. Un exemple és la iniciativa Cartes contra la soledat, que facilita l’enviament de correus electrònics a gent gran que viu a residències i pateix aïllament per la pandèmia.

L’objectiu d’aquesta acció consisteix a evitar que la bretxa digital augmenti el risc d’exclusió en què ja es troben els menors. Es tracta que cap infant es quedi sense el seu dret a l’educació pel fet de no tenir un equip informàtic al seu domicili. La donació de tauletes també comprèn hospitals i residències de gent gran, on s’han prohibit les visites, perquè els ingressats puguin rebre el suport dels seus familiars.

Cal recordar que la gent gran  és un altre dels grups de població que s’han vist sacsejats per la bretxa digital en aquesta pandèmia. Igual que alguns estudiants, la falta de dispositius i connexió a Internet, o les seves inseguretats a l’hora d’utilitzar les tecnologies, han dificultat que les facin servir de manera generalitzada. També ha provocat que hagin necessitat ajuda durant el confinament per fer les seves activitats més bàsiques, com l’accés als seus serveis financers.

Per salvar aquest obstacle, CaixaBank ha implantat un pla per evitar desplaçaments a les seves oficines als seus 2,7 milions de clients de més de 65 anys i, per tant, l’exposició al coronavirus d’aquest col·lectiu vulnerable. Entre les mesures adoptades hi ha el cobrament avançat de la pensió. Com a conseqüència, prop del 85 % dels jubilats clients de CaixaBank no van fer reintegraments en efectiu ni en caixers ni a les oficines durant els dies posteriors al cobrament de la pensió el mes de març. El mes anterior, al voltant de la meitat dels pensionistes sí que s’havien desplaçat presencialment a la seva oficina per retirar diners.

D’altra banda, CaixaBank ha utilitzat intel·ligència artificial per detectar els serveis més demandats pels seus clients sènior a les seves oficines i oferir-los noves operatives financeres específiques a través d’Internet. A més, l’entitat no torna els rebuts bàsics dels clients de més de 65 anys, com els de la llum, el gas o l’aigua, encara que el compte bancari es trobi en descobert.

La crisi sanitària que vivim aquestes setmanes ha deixat al descobert les carències d’alguns col·lectius. Encara que la tecnologia està disponible, no sempre es troba a l’abast de tota la població, ja sigui per motius socials o econòmics. Acabar amb aquesta bretxa digital és una més de les lliçons que hem d’aprendre quan deixem enrere aquest moment excepcional.

“Dos per un, dos. Dos per dos, quatre…”. Aquesta cantarella ens sona a tots. Qui més, qui menys, l’ha recitat en alguna ocasió amb desenes de companys a classe. Potser és el retrat més fidedigne que tenim del que ha estat l’educació en els últims segles: un munt d’escolars de la mateixa o similar edat fent el mateix, alhora. Un paradigma, el de l’educació col·lectiva, que va camí de canviar per sempre.

Ho avisen experts de tot el món: l’aprenentatge del futur serà cada vegada més individual i personalitzat. Direm adeu a les classes magistrals. El mestre, en lloc d’ensenyar un grup de nens la taula del 2, es convertirà en el guia de cadascun. L’acompanyarà en el seu propi itinerari, probablement confeccionat a base de continguts a mida. Els professors seran menys transmissors de coneixement i més orientadors d’alumnes, que faran cada vegada més feina pel seu compte.

Sona a quimera. Com sabrem el que necessita cada nen? Com sabrem orientar-lo just com necessita? La resposta, com no podia ser d’una altra manera, rau en la tecnologia. I la seva clau mestra serà el big data, aquesta disciplina que s’encarrega d’emmagatzemar, classificar i analitzar les dades que generem de manera massiva.

Per aconseguir una educació personalitzada a les necessitats de l’alumne, el primer que cal tenir a mà és informació. Es tracta d’optimitzar el rendiment dels estudiants, dels professors i, en últim terme, del mateix sistema educatiu. Per fer-ho, cal recol·lectar dades, tractar-les, analitzar-les i interpretar-les.

De la primera part, més centrada en l’accés i emmagatzematge de les dades, se n’encarreguen les eines de big data. De la segona, l’analítica d’aprenentatge o Learning Analytics, una disciplina que fa servir tècniques pedagògiques i algoritmes de mineria de dades per obtenir informació que permeti millorar la pràctica educativa. Aquesta és la base tecnològica que utilitzarem per millorar el rendiment d’alumnes, professors i del sistema.

I què significa tot això? Que, per exemple, un professor podrà saber on s’encallen els alumnes simplement observant-ne els moviments durant el curs. Si, en arribar a certa lliçó, molts es veuen obligats a tornar enrere per refrescar coneixements, significa que el professor haurà de preparar-los millor abans de continuar i reforçar més aquesta dificultat en particular per ajudar-los a avançar. Per descomptat, tot això es pot portar al pla individual.

De fet, ja hi ha alguns experiments en aquest sentit. A la Universitat Estatal d’Arizona, les classes de matemàtiques s’imparteixen a través d’ordinadors. Un programa recull informació de cada estudiant: les notes, les habilitats, les dificultats i, fins i tot, les vacil·lacions a l’hora d’utilitzar el ratolí. Llavors, uns algoritmes comparen les dades que s’han recollit amb estadístiques basades en els de milers d’estudiants per adaptar el material a cada alumne i aplicar l’ensenyament de manera efectiva. El sistema detecta si l’alumne fa progressos i li proporciona més material per seguir endavant o bé li indica quins conceptes li convé repassar per continuar. A més, el software facilita al professor el seguiment de cada alumne: si algun es queda endarrere, l’avisa automàticament i li indica en quines parts té més dificultats perquè el pugui ajudar.

El big data aplicat a l’educació pot ajudar a prendre decisions sobre la marxa, de manera similar a l’exemple que acabem de veure. Tanmateix, també resulta útil per elaborar prediccions.

Amb la mateixa anàlisi de l’acompliment de l’alumne es pot obtenir informació valuosa per poder confeccionar-li propostes a mesura que l’ajudin a obtenir el màxim rendiment de la seva educació. Es tracta d’un model d’aprenentatge adaptatiu, que s’emmotlla al que necessita l’alumne en cada moment per aconseguir un objectiu en el futur.

El principal avantatge d’aquest model personalitzat i adaptatiu és que pot ser la resposta a bona part de l’abandonament escolar que es dona quan exposem tots els estudiants a un mateix mètode. En molts casos, els alumnes no poden arribar a desenvolupar el seu potencial perquè la seva manera d’aprendre i socialitzar no s’adapta correctament al model comú establert. Amb un model adaptat a aquestes característiques, els resultarà molt més senzill aconseguir els seus objectius educatius amb èxit.

L’aplicació del big data per aconseguir una educació personalitzada i realment eficaç encara ha de resoldre algunes qüestions. Una té a veure amb els perills de filtrar els estudiants mitjançant la predicció i empènyer-los cap a una carrera determinada. Si no s’utilitzen bé aquestes tècniques, es corre el risc de topar-se de morros precisament amb el contrari del que volem: la despersonalització i la discriminació dels alumnes.

Per evitar aquest i altres riscos similars, l’ètica serà fonamental. Serà la que haurà de donar resposta a aquests reptes. També hi ajudaran la flexibilitat i una ment oberta. Cal evitar que els estudiants vagin per un camí determinat només perquè ho digui un algoritme que ha processat una sèrie de dades i ha elaborat una predicció que, al cap i a la fi, pot estar equivocada. El lliure albir i el pensament crític que ens fan humans continuaran sent fonamentals.