15 Octubre, 2019

Quant falta perquè arribi el cotxe autònom?

Si volem veure circular un vehicle sense conductor, no és cal treure la pols del VHS per veure un episodi de El Coche Fantástico. Només cal trobar un vol barat a Göteborg (Suècia) i fer una volta pel port. Allà, una espècie de cotxe esportiu estira un remolc per moure contenidors. No hi ha ningú darrere el volant: es tracta d’un nou concepte de camió autònom que ja assaja Volvo en entorn real. En realitat, són moltes les proves que es fan amb automòbils autònoms de nivell 5 —és a dir, els que no necessiten la intervenció d’un humà per circular— a tot el món. Fins i tot Google ja ha anunciat la construcció de la primera fàbrica que es dedicarà a produir cotxes totalment automatitzats de manera massiva. La tecnologia en els vehicles ja està a punt per al nivell 5 de la conducció autònoma, el màxim dels sis que marca la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE). Un exèrcit de sensors, centraletes, programari i sistemes d’intercanvi de dades a bord ho fan possible. Si els automòbils ja estan preparats per deixar desplaçar-nos-hi llegint el diari en lloc de conduint-los, per què encara continuem aferrats al volant? Cal buscar-ne la resposta a fora: ni les infraestructures ni la legislació encara no estan adaptades perquè aquests cotxes tan intel·ligents puguin circular sense supervisió. Això sí, tot apunta que no trigaran a estar-ho.Un dels obstacles principals que es troba el cotxe autònom per convertir-se en un habitual de les carreteres està relacionat amb la transmissió de dades. Perquè un vehicle pugui circular sol de manera segura, s’ha de comunicar amb l’entorn. Percebre si hi ha algun obstacle per poder-lo esquivar. Saber si les condicions meteorològiques són complicades per calcular una altra ruta. Fins i tot si pot anar al taller més proper en cas de detectar alguna avaria. Tot això només és possible si el vehicle emet i rep informació d’aquest entorn que l’envolta. Els cotxes autònoms s’han de comunicar amb altres vehicles, usuaris de la via i, fins i tot, amb infraestructures com el mateix asfalt o els semàfors. Gestionar tota aquesta quantitat de dades i fer-ho a la velocitat necessària perquè el vehicle reaccioni a temps és molt complicat amb la tecnologia actual. Tanmateix, l’arribada de les xarxes 5G pot solucionar aquest problema. De fet, la tecnologia 5G és la que permetrà desenvolupar un projecte pilot a Barcelona liderat per Telefónica i Seat que actuarà com a primer pas per a una conducció cooperativa i autònoma a la ciutat. Això serà possible gràcies a dues característiques de la tecnologia 5G: la seva baixa latència, que permet als vehicles rebre i enviar informació instantàniament, i la possibilitat d’aplicar l’edge computing, una tecnologia relacionada amb l’internet de les coses (IoT) que permet analitzar dades locals en temps real. Tot això, unit a la gran capacitat de transmissió de dades que ofereix el 5G gràcies a la seva amplada de banda, significa que aquesta tecnologia pot ser la peça que faltava per fer que cotxes, infraestructures i altres usuaris de la via es comuniquin i que ho facin de manera eficaç. D’aquesta manera, una càmera d’un semàfor pot avisar els vehicles que hi ha un embús i perquè el puguin evitar. Les ambulàncies també podran avisar de la seva presència diversos carrers abans de trobar-se amb un automòbil, perquè el cotxe pugui prendre la decisió més adequada sobre la seva ruta. Fins i tot sensors instal·lats a les autovies podran alertar els automòbils que l’asfalt s’està gelant quilòmetres abans d’arribar-hi. A més, l’smartphone o els dispositius wearable de vianants i ciclistes alertaran de la seva presència en el futur per evitar atropellaments.Pot ser que l’arribada del 5G precipiti l’arribada dels cotxes totalment autònoms als carrers. Tanmateix, no sembla que sigui possible abans del 2030. Almenys així ho calcula el grup GEAR 2030, que integren experts de la indústria, la investigació i institucions públiques. Serà en aquesta dècada, afirmen, quan hi haurà el ple desenvolupament del cotxe totalment autònom. De fet, ha elaborat una sèrie de recomanacions per assegurar-se que l’entorn necessari perquè aquests vehicles puguin circular, tant a nivell públic com legislatiu, estigui a punt per llavors. Una de les raons està relacionada amb l’adaptació de la legislació a la nova realitat del cotxe connectat. I no és tan senzill com fer un parell de canvis a la Llei de seguretat viària. En aquest sentit, els juristes ja es plantegen qüestions com la categoria jurídica dels robots, els nivells d’autonomia que coexisteixen, el concepte de responsabilitat civil en aquests casos, qui ha d’indemnitzar per danys en cas d’accident o com enfrontar-se a un producte defectuós. Mentrestant, els cotxes autònoms de diversos nivells coexistiran a les carreteres. Així, s’espera que el 99% dels cotxes que es venguin el 2035 tingui característiques de conducció autònoma de nivell 3 (automatització parcial) o 4 (alta automatització). Això plantejarà més complexitat a l’hora de dir adeu al volant de manera definitiva. La raó és que vehicles amb humans a dins prenent decisions i d’altres que circulen pràcticament per si sols coincidiran en un mateix carrer. Si hi ha algun problema, qui assumirà la culpa?, com processarà la situació l’automòbil totalment automatitzat? Són qüestions molt complexes a les quals tecnologia i legislació hauran de donar una resposta.

INNOVACIÓ
10 Octubre, 2019

Repte 9: Els medallistes parlen de la seva experiència al Mundial de Natació Paralímpica de Londres

Del 9 al 15 del mes de setembre passat va tenir lloc a Londres el Mundial de Natació Paralímpica, del qual la selecció espanyola va tornar a casa amb un total de 14 medalles.Entrevista a Toni Ponce, plata (en els 200 lliures, categoria S5) i dos bronzes (un aconseguit en la final dels 100 metres braça i un altre, en els 100 lliures), i Óscar Salguero, plata 100 metres braça, classe S8 (es va quedar a tan sols 13 centèsimes del ceptre mundialista).-Toni Ponce: Des del 2017 sempre estem concentrats junts durant la setmana de competició. Malgrat la diferència d'edat, ens compenetrem molt bé i ens donem molt de suport l'un a l'altre. Per això, sempre donem al seleccionador la mateixa premissa: que, si us plau, ens posi junts a l'hotel. L'Óscar és un noi jove però molt madur, que sap el que vol en cada moment. Tots dos som molt tossuts (riu). -Óscar Salguero: Jo crec que tenim les idees molt clares i una mentalitat molt semblant. No anem als entrenaments a passar l'estona, sinó a aprofitar-los al màxim i a donar el cent per cent. -Ara que ha acabat la competició i heu tingut temps de digerir els resultats, quina valoració feu del vostre rendiment en el recent Mundial? -T. P.: Personalment, la valoració ja la vaig fer fa una setmana, en tornar de Londres. Ara, sincerament, ja estic pensant en la temporada següent. Però, en qualsevol cas, és molt positiva, perquè m'havia marcat l'objectiu de guanyar tres medalles. I ho vaig aconseguir. L'espineta que se'm va quedar clavada va ser aconseguir el bronze dels 100 metres braça, categoria en què m'hauria agradat estar una mica més amunt en el podi. Ara toca mirar vídeos, meus i dels rivals, perquè tenim un any per treballar de valent i ser més competitius de cara als jocs de Tòquio. -Óscar Salguero: Per part meva, crec que ha estat un dels millors campionats que he fet. Però no va ser fàcil, perquè a mi em tocava nedar l'últim dia, i anava veient com, a mesura que transcorria la competició, a alguns dels meus companys no els sortien les coses com desitjaven. Això em generava certs dubtes, encara que en el fons sabia que estava en el meu millor moment. Finalment, vaig aconseguir l'objectiu que m'havia fixat amb el meu entrenador, que era millorar la meva marca personal. En el meu cas també, l'únic disgust va ser no aconseguir guanyar el meu rival i quedar-me a 13 centèsimes de l'or. -Fora de l'aspecte esportiu, amb què us quedaríeu d'aquesta experiència? -T. P.: Jo, personalment, amb la convivència amb els meus companys i amb Jaume Marcé, el nostre entrenador. Es responsabilitza d'un grup gran de nois i noies i no tots obtenen els mateixos bons resultats. Per això crec que, per a ell, no sempre ha de ser fàcil gestionar-ho; per això intentem ajudar-lo. -I vosaltres, com porteu la pressió? -O. S.: Abans m'influïa més i em posava més nerviós. Però aquest any el meu entrenador i jo hem abordat la prova d'una forma diferent. I estic molt content amb el resultat. Bàsicament, he intentat aprofitar una mica els dies abans de la competició, quan no havia d'entrenar, per relaxar-me, desconnectar de la piscina i, per exemple, anar a passejar per Londres amb la meva família. Per bé que és cert que noto molt l'evolució física i tècnica que he fet últimament, no és menys important tot el que estic aprenent en gestió emocional. Quan vaig començar en això era un nen i no portava gens bé la manera com els teus oponents intenten intimidar-te abans d'una prova, mirant-te fixament, rient-se de tu, intentant posar-te nerviós. Ara he canviat. Vaig a la meva i no em fixo en res ni en ningú. En aquest sentit, he evolucionat molt. -T. P.: Jo també crec que he estat força concentrat. De totes maneres, intento sentir només la pressió justa, ni més ni menys. En aquest sentit, treballem molt amb l'Edu, el psicòleg del CAR, visualitzant situacions d'estrès per saber com afrontar-les quan t'hi trobis al davant. Aquest any potser necessitem una mica més d'ajuda per gestionar els nervis de cara a Tòquio. Perquè de vegades el cap no t'ajuda massa. -Com són les últimes setmanes abans d'una competició d'aquest nivell? Us prepareu d'alguna forma específica? -T. P.: En realitat, a mi m'agrada veure el resultat com la suma d'un tot, de l'esforç de tot l'any, des que comencem la pretemporada. -O. S.: Però sí que és cert que durant les últimes setmanes fas menys hores de gimnàs, per descansar la musculatura, fas simulacres de competició amb el banyador oficial, cuides més l'alimentació –no necessites menjar tants carbohidrats perquè tampoc no consumeixes tanta energia– i treballes al costat del biomecànic del CAR (Andreu Roig) per analitzar vídeos dels nostres propis entrenaments i, d'aquesta forma, poder rascar algunes dècimes de segon polint certs detalls. Busquem la perfecció. -Són aquestes ànsies de superació les que posa en valor la campanya Inconformistes de l'esport de CaixaBank. -T. P.: Jo vaig tenir l'oportunitat de participar activament en la definició d'aquesta campanya. L'entitat va convocar uns quants atletes perquè poguéssim aportar la nostra visió de l'esport paralímpic en primera persona. I els vam dir que preferíem que no es posés l'accent en la discapacitat. La tenim, és clar; no ho neguem. Però això no ens fa diferents dels atletes convencionals. Ens esforcem igual, ho intentem sense defallir, ens enfrontem als nostres handicaps. Per això, el que fem no val ni més ni menys. I no necessitem la compassió de ningú. -Què representa per a vosaltres que una entitat tan potent com CaixaBank aposti per l'esport paralímpic? -O. S.: A mi m'omple de satisfacció, perquè el meu objectiu és que un dia ens donin les mateixes beques que als atletes olímpics, i siguem igual de coneguts. El suport de CaixaBank contribueix a aquesta visibilitat i reconeixement. -T. P.: El fàcil és apostar per l'esport olímpic, per això estem molt agraïts per tota la difusió que estan fent mediàticament. Gràcies a ells –i a altres empreses com Ambre o Luamvi–, l'esport paralímpic és cada vegada més reconegut, hi ha més diners, arribem a més gent. Però no per fer llàstima, sinó per plasmar la rivalitat ben entesa, l'esperit competitiu, l'autoexigència i la superació diària. -Però encara queda molt camí per fer… -T. P.: A Espanya es percep una millora. Però, per descomptat, hi ha altres països que ho fan molt millor que nosaltres, com per exemple Anglaterra. Sense anar més lluny, el recent Mundial no havia de fer-se allà, sinó a Malàisia. Però per motius polítics no va poder ser. I a Anglaterra no li va faltar temps per aixecar la mà i organitzar la competició. I ni més ni menys que a la seva piscina olímpica. -O. S.: A mi m'ha sorprès molt la consideració i el seguiment que té l'esport paralímpic a Londres. Es valora moltíssim, es difon a les xarxes socials, es veuen anuncis al metro i per la ciutat… Només calia veure com estaven de plenes les graderies durant la competició. Font: SPORT, Alberto González.Si vols escoltar més sobre ells fes clic als seus podcast:

CORPORATIU
09 Octubre, 2019

HUUB i Seacliq, empreses portugueses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI

HUBB i Seacliq són dues de les empreses portugueses que es van presentar a la 21a edició dels Premis EmprendedorXXI. Totes dues van resultar vencedores en la categoria sectorial. HUUB, amb plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda, va guanyar en el sector Commerce Tech. Seacliq, reconeguda en l'àmbit Agro Tech, ha creat una plataforma electrònica basada en blockchain per a la primera venda de peix.   Una plataforma integrada per gestionar la cadena de subministrament en la indústria de la moda Com i quan va sorgir la idea de crear HUUB? Tots els integrants de HUUB hem tingut contacte, d'una forma o d'una altra, amb els dos eixos elementals que han governat el projecte des de la seva concepció: el comerç detallista i la logística. I tots érem conscients de les ineficiències existents, especialment en els processos d'internacionalització del negoci, fins i tot en els grans grups nacionals. Sabíem que la tecnologia seria el tercer gran eix que resoldria aquest problema: així va sorgir la idea de crear un negoci basat en una plataforma amb capacitat per gestionar la totalitat de la cadena de subministrament de marques de moda amb l'objectiu d'assolir la màxima eficiència. En què consisteix exactament? HUUB és un accelerador de marques de moda. En l'era global, HUUB es posiciona al centre d'un ecosistema dinàmic, la cadena de subministrament de tots els seus clients i socis, amb un objectiu clar: fer créixer el negoci de tots. Per això hem desenvolupat una plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda denominada Spoke. Spoke fa la gestió de la cadena d'extrem a extrem, des dels proveïdors fins al client final ─ja sigui B2B o B2C─ en més de 120 mercats, sempre amb total visibilitat dels processos i les interaccions. L'avantatge competitiu rau en l'agregació de múltiples serveis en un únic punt i en una simplificació de la tarifació inspirada en el model SaaS (Software as a Service), la qual cosa garanteix una previsibilitat i gestió total que, al seu torn, permet als clients centrar-se en el que considerem l'essencial: el disseny i les vendes. Com pot ajudar la plataforma Spoke a la indústria de la moda a Portugal? Tenim un vincle molt estret amb la indústria de la moda a Portugal, especialment amb el teixit productiu nacional que alimenta aquest sector, que és dels més lucratius a tot el món. Ja ens beneficiem directament amb clients pel fet que produeixen al nostre país, però també hem aconseguit que alguns clients comencin a produir aquí, malgrat que no és el nostre core. Aquest és un vessant de benefici directe, però si ens fixem en tota la digitalització que la plataforma aporta a la indústria, creiem que el sector de la moda pot beneficiar-se molt d'un projecte com el nostre. Com vau aconseguir arribar a les marques internacionals i atreure-les a la vostra cartera de clients? Va ser un procés absolutament natural perquè, en realitat, HUUB va començar precisament amb una marca alemanya. La necessitat i l'avantatge competitiu d'aquestes marques rau en el fet que produeixen al nostre país. Avui tenim marques de 18 països, per la qual cosa a la nostra empresa, pel que fa a les marques, els centres de producció o els mercats de distribució, som veritablement agnòstics respecte de la geografia. Heu pensat a aplicar la vostra plataforma a altres sectors de la indústria? Creiem que el sector de la moda té una massa crítica, un potencial de negoci i una complexitat que ens ocupa en tots els paràmetres. Tanmateix, sabem una cosa: si estem preparats per treballar en la logística d'aquesta indústria, estem preparats per a moltes altres, perquè les exigències i la complexitat de l'univers de la moda són molt elevades. Quins consells donaríeu a altres emprenedors que vulguin iniciar la seva pròpia aventura empresarial? Sigui quina sigui la idea, el producte o el servei, es tracta sempre d'un negoci. I no hi ha negoci actiu que no sobrevisqui al que denominem el test del mercat. Veiem moltes startups completament obcecades amb inversors i no tenim dubtes que són molt importants, com ho han estat per a nosaltres. Però, per damunt de tot, la idea ha de tenir l'acceptació del mercat que es pretengui assolir. No es pot començar la casa per la teulada.La Llotja Digital: tecnologia al servei del sector pesquer per rendibilitzar el negoci Com va néixer Seacliq i per què es va centrar en el sector de la pesca? Seacliq és una subsidiària de Bitcliq, companyia especialitzada en el desenvolupament de la veta de mercat de la Llotja Digital. Bitcliq és una empresa que va sorgir amb un espectre d'actuació una mica més ampli, el desenvolupament de projectes per a la indústria. Aviat li va sorgir un desafiament per al sector pesquer: ajudar una flota de pesca industrial amb seu a Ghana, a l'Àfrica. Seacliq va néixer a partir del repte de crear una plataforma tecnològica que l'ajudés a gestionar totes les operacions. L'objectiu era conèixer les despeses associades a totes les embarcacions per poder establir un preu just i que fos rendible. Com "va descobrir" Seacliq aquest client? Va ser una coincidència. Un vell contacte em va presentar el repte i el timing va ser perfecte. Aquest era "el projecte" que Seacliq estava buscant, no només per obtenir nom i impuls internacional, sinó també i, principalment, per tenir l'oportunitat de crear solucions diferenciadores. Un any després, la solució s'havia implementat, amb èxit, en els vaixells del que era el màxim processador mundial de tonyina. A partir d'aquesta data, l'empresa va aconseguir fer la gestió en temps real, i va permetre conèixer no només el que s'havia pescat, sinó també el valor de cada tona de peix. En què va consistir la solució? Vam crear un software que els vaixells poguessin utilitzar fàcilment per recollir dades dels sensors i dels mateixos usuaris ─els membres de la tripulació. L'objectiu era presentar la informació de forma organitzada, transmetre-la per satèl·lit de manera optimitzada per no disparar els costos de comunicació, recopilar-la en el núvol i fer les anàlisis necessàries per donar els indicadors en temps real. Després de l'èxit de la gestió operativa, que va ser el primer pas, els nostres clients van començar a veure el potencial d'anar treballant el vessant de la traçabilitat i la qüestió de la sostenibilitat en el sector. De sobte, teníem una eina que, a més de permetre al gestor prendre decisions, possibilitava que el comprador disposés d'informació sobre el peix que estava comprant. Com va sorgir la "Llotja Digital"? El 2017, vam tenir l'oportunitat de participar en una trobada mundial per debatre el futur de les comunicacions per satèl·lit. Però hi havia una condició: havíem de produir un vídeo que mostrés l'aplicació de la tecnologia per presentar-lo en la conferència. La proximitat de l'esdeveniment ens va portar a buscar la possibilitat d'implementar el nostre negoci a Portugal, en detriment de l'Àfrica o Àsia, on teníem els projectes. Això va ser el principi de la Llotja Digital, sense ser-ho encara. Vau detectar llavors una oportunitat de creixement? Sí. Vam començar a preguntar als pescadors si ells veien algun avantatge en el fet de tenir una eina de gestió operativa. Tanmateix, el que ells realment necessitaven eren noves formes de fer la venda del peix, perquè la subhasta tradicional no acabava d'encaixar amb les seves necessitats. I nosaltres vam pensar que aquesta podria ser una oportunitat d'aplicar la tecnologia en un vessant de la comercialització. Ens vam adonar que, a més de la traçabilitat i de la gestió, podíem disposar d'un mercat que relacionés compradors i venedors en aquest context. A Portugal hi ha dues formes de venda de peix: la subhasta o el contracte. El que nosaltres oferíem era el millor d'ambdós mons: un contracte dinàmic. Aquest contracte es fa quan el vaixell encara es troba a alta mar? Gràcies al contracte dinàmic, aconseguim anticipar la venda fins i tot fins a la matinada. En el moment en què el vaixell captura pesca, pot posar-la a la venda immediatament: es notifica als compradors i la venda pot fer-se abans que l'embarcació arribi a terra. Això també és beneficiós per a l'armador, ja que és ell qui defineix el preu. Si el vaixell no ha venut el producte de forma anticipada, té la subhasta tradicional com a segon recurs. El que vam acabar creant va ser un marketplace que uneix oferta i demanda en temps real, avança el període de transacció respecte del que és tradicional i ofereix tota la informació de traçabilitat del producte.

CORPORATIU