El 2011, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va fundar SAVE FOOD, una iniciativa que té com a objectiu reduir els milions de tones d’aliments que es perden o desaprofiten cada any al món. Aquest malbaratament representa un terç dels aliments que es produeixen al món per al consum humà, i equival a una pèrdua de prop d’un bilió de dòlars a l’any.

Davant de les dades del malbaratament, podem contraposar els números de la fam: cada any moren 2,8 milions de nens per causes que tenen a veure amb la desnutrició, segons les dades d’UNICEF de 2020.

Espanya ocupa el setè lloc dins de la Unió Europea pel que fa al malbaratament d’aliments: llencem 7,7 milions de tones d’aliments cada any. En el marc del primer debat multisectorial sobre el malbaratament d’aliments a Espanya, que va organitzar l’OCU al 2016, es va comprovar que entre un 30 % i un 50 % dels aliments comestibles acaben llençats. La majoria es llencen sense ni tan sols haver-los cuinat (fruites, verdures, pa). A la cadena alimentària, les pèrdues es desglossen en un malbaratament del 42 % del total a les llars; a la fase de fabricació, el 39 %; a la restauració, el 14 %, i a la distribució, el 5 %.

Quan es desaprofita el menjar no només es malbaraten els aliments, també s’està causant un impacte negatiu, ja que es fa una despesa innecessària de recursos (matèries primeres, aigua, energia) i un augment de la contaminació derivada del procés de producció i de distribució.

Sabem que el compliment dels ODS és un compromís i una missió global als quals tots hem de contribuir, però, a més, s’està veient com poden suposar oportunitats de negoci i la creació de nous nínxols de mercat.

Així, últimament han sorgit diversos projectes empresarials que pretenen disminuir la pèrdua d’aliments que donen al comerç o a la cadena de distribució que llençarà un aliment aprofitable (per la seva data de caducitat o per no poder conservar-lo) l’oportunitat d’obtenir cert benefici econòmic revenent-lo a un preu assequible que en disminueixi la pèrdua.

Així sorgeixen noves formes de consum:

– Restaurants de menjar reciclat, com The Real Junk Food Project. Es proveeixen d’aliments que rebutgen diàriament supermercats, llars, restaurants. Els cuiners i cambrers són voluntaris, i el visitant no està obligat a pagar, per la qual cosa deixa la propina que considera convenient.

– Too Good to Go. App que ofereix packs de menjar d’establiments pròxims al domicili del consumidor. Els packs són una sorpresa, ja que els han de compondre aliments que han sobrat aquell dia a l’establiment (a un preu rebaixat). Amb aquesta proposta, els locals de restauració donen sortida als excedents diaris i en recuperen part dels costos, alhora que els consumidors tenen accés a provar plats nous i aliments de qualitat a un preu assequible.

– Encantado de Comerte. És una app espanyola que es diferencia de l’anterior perquè es poden filtrar les ofertes per tipus de local i plat. Actualment, la seva implantació es redueix a Madrid, Saragossa, Logronyo i Santiago de Compostel·la.

– Food and Save. Similar a les anteriors, va néixer a les Illes Balears i s’ha anat estenent. Com a peculiaritat, cal ressaltar que cada vegada que es col·labora amb aquesta app, Food and Save fa una donació a associacions locals.

– Tapper. En aquesta app, els establiments donen sortida als aliments que no podran vendre l’endemà amb ofertes d’última hora.

– Nooddle. Es tracta d’una app diferent de les anteriors que ofereix receptes de menjar sa, ajuda a utilitzar els aliments que ja es tenen a casa, ensenya a elaborar el menú setmanal o la llista de la compra i dona trucs per reduir el malbaratament de menjar.

La guerra al malbaratament arriba de la mà de la filosofia Zero Waste, un moviment que també es coneix com escombraries zero. A la cuina podem practicar un consum conscient, basat en la reutilització i el reciclatge, que contribueixi a la descontaminació de l’ambient, seguint unes pautes ben senzilles:

– Comprar només el que necessitem i de conformitat amb una planificació prèvia.

– Congelar els productes, frescos o cuinats, abans que es facin malbé.

– Introduir a la nostra dieta més proteïnes vegetals que supleixin les que aporten la carn, ja que es tracta d’un producte la producció del qual és molt contaminant.

– Practicar la compra setmanal, que permet adquirir els productes que es mantindran frescos en aquesta finestra temporal.

– Practicar cuina d’aprofitament i reservar un dinar o un sopar setmanal per donar sortida a les restes.

– Procurar utilitzar envasos sostenibles i reutilitzables.

– Optar per productes frescos i de temporada davant dels plats preparats o precuinats.

– Separar bé les escombraries.

Què tenen en comú una copa de plàstic negre i un òrgan humà? A primera vista, podria costar veure la relació, llevat de si pensem en el fet que ambdós es poden fabricar. És llavors quan trobem la resposta: la impressió 3D.

Encara que sembli innovadora, aquesta tècnica va aparèixer als anys 80 del segle passat de la mà de Charles Hull, un enginyer que va patentar la primera màquina capaç d’imprimir un objecte a partir d’un model digital. A poc a poc, el seu ús es va anar estenent al sector industrial per l’estalvi que suposava per a la creació de prototips i testatge de productes, i aviat va arribar al sector de la medicina per millorar la vida de les persones.

Des de peces dentals fins a extremitats completes, la impressió 3D ha revolucionat el mercat de les pròtesis atès que el preu és sensiblement inferior, el temps de producció és reduït i el disseny s’adapta a l’usuari final.

La irrupció de la COVID-19 i la seva extensió en l’àmbit mundial va donar un nou impuls a aquesta tecnologia, especialment quan va sorgir el moviment “coronavirus makers”, en què experts i aficionats a la impressió 3D es van unir per dissenyar viseres protectores i fins i tot respiradors.

Un dels últims usos que s’ha donat a aquesta tecnologia en el camp de la medicina ha estat el disseny de prototips per imprimir òrgans humans per a trasplantaments, que se sumaria a la creació d’artèries artificials, material biològic i medicaments.

Deixant de banda les qüestions bioètiques, la realitat és que el nivell de compressió del funcionament del cos humà que es pot obtenir gràcies a la seva recreació suposarà un salt abismal en aquesta ciència, i hi ha persones que ja afirmen que el futur de la medicina serà imprès.

La impressió 3D també ofereix moltes oportunitats al món de la construcció. El 2013, l’empresa xinesa WinSun va aconseguir imprimir 10 habitatges en només 24 hores i, des de llavors, cada vegada més companyies han vist les possibilitats d’aquesta aplicació i s’hi han sumat: produir cases més sostenibles, generant menys residus, de manera més ràpida, eficient i a un cost inferior.

Aquesta tecnologia, a més, permet produir refugis segurs de manera ràpida en zones afectades per catàstrofes naturals les vies d’accés de les quals queden obstruïdes. També permet tenir més llibertat creativa, com la del pont de vianants que va construir Acciona a Madrid el 2016, pioner al món, que va gaudir d’una llibertat total de forma.

Els avantatges són nombrosos i les possibilitats, inaudites. Tant és així, que Dubayy s’ha proposat, per al 2025, aconseguir que una quarta part dels seus edificis nous siguin impresos, i convertir-se així en líder mundial en impressió 3D per a la construcció civil.

Encara és aviat per veure una impressora 3D a cada llar, però ja s’estan investigant les possibilitats d’aquestes tècniques que en un futur pròxim arribaran a tots els públics.

Accessoris per al vestit o el calçat, bijuteria o joguines són alguns dels objectes que ja s’han fabricat a través d’impressores 3D sense residus, sense estoc i adaptats completament a les necessitats del consumidor final.

Aquests avantatges es materialitzen també a la cuina, on la impressió d’aliments pot pal·liar el malbaratament de productes i ajudar a conformar una dieta adequada a les necessitats nutricionals de cadascú. Controlar el percentatge de proteïnes, excloure un aliment que produeixi intolerància, adequar la textura en cas de dificultats en la mossegada o, simplement, aconseguir una forma més atractiva per als petits de la casa són algunes de les possibilitats que ja ofereix la impressió 3D d’aliments.

Prémer un botó i que surti una galeta amb forma de dinosaure que, en realitat, té el valor nutricional del bròquil sembla ciència-ficció. Com ho sembla el fet de poder veure els moais de l’Illa de Pasqua a la serra de Gredos o disposar, demà mateix, d’un braç de titani. Però, com va passar amb l’obra de Jules Verne, imaginar l’impossible només és el primer pas per fer-ho realitat. Un dia no molt llunyà ens semblarà que la impressió 3D sempre va ser aquí, com els cotxes, com els ordinadors, com el pal de fregar. Algú recorda com eren les sabates quan no sortien d’una impressora?

Alimentar una població planetària creixent és una tasca complexa, per bé que és cert que cada dècada disposem de noves eines tecnològiques. Innovacions com ara la tecnologia CRISPR/Cas9 d’edició genètica o la robotització dels cultius en són algunes, juntament amb el cultiu vertical per aeroponia, un tipus d’agricultura amb un consum de sòl pràcticament nul.

El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) perseguia “erradicar la pobresa extrema i la fam”. Per bé que és cert que es va aconseguir la meta primera d’aquest objectiu —reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia— cinc anys abans del que es preveia, erradicar la fam continua sent un propòsit complex.

Segons els informes de l’ONU respecte al que ara s’ha convertit en segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible (“fam zero”), de 2015 a 2019 s’han aconseguit metes gens menyspreables, com ara una reducció mundial de la malnutrició infantil, que ha passat del 23,1 % al 21,3 %. Això suposa un rècord en velocitat: en cinc anys s’ha avançat en països en desenvolupament el que als desenvolupats els va costar moltes dècades.

Tanmateix, segons la FAO, l’augment del nombre de terres de cultiu impacta negativament en la qualitat dels sòls, i el fet que el canvi climàtic fa dècades que converteix els cultius en menys productius implica que es necessiten noves eines per garantir la fam zero. L’ús de l’aeroponia al costat dels llocs de consum sorgeix com una eina molt interessant en aquest sentit.

Des de fa segles, cultures de diverses regions del món, com els romans del segle I a. de C. o els asteques (chinampas) del XVI, es van adonar que podien cultivar diluint nutrients en el terreny. Tècniques més modernes d’aquest mètode de cultiu, avui denominat hidroponia, consisteixen a fer créixer les plantes en solucions aquoses d’alta concentració de nutrients sense utilitzar sòl.
L’aeroponia recull aquests principis de cultiu sense sòl però va un pas més enllà: en comptes de diluir nutrients en l’aigua, i submergir-hi les arrels, en l’aeroponia les arrels de les plantes es troben al descobert i a sobre s’hi vaporitzen els nutrients, de manera que es redueixen les entrades de manera considerable.

Els nutrients, nebulitzats, penetren molt millor en les arrels que si aquestes estiguessin dins la terra o el mitjà aquós, en tenir més oxigen. Significa que la planta necessita menys recursos per créixer en reduir el seu cost metabòlic. S’estima que aquests cultius utilitzen una desena part de l’aigua respecte als cultius tradicionals sobre sòl, especialment en interior.

Tant els cultius tradicionals com els intensius, els ecològics o els basats en organismes modificats genèticament cultivats al camp fan ús de sòl. Això significa que necessiten una quantitat d’espai important que, si no es gestiona adequadament, pot desplaçar o destruir ecosistemes complets. És molt conegut l’avenç dels camps de cultiu de soja que devasten la selva amazònica.

L’aeroponia d’interior, també denominada cultiu sota sostre o cultiu vertical, presenta certs avantatges que poden ajudar a mitigar aquest problema:

– No utilitza pesticides, ni naturals ni artificials, atès que els patògens o animals no poden entrar en aquestes condicions de laboratori.
– L’energia usada és mínima comparada amb la d’altres cultius. Destaca el cultiu d’enciams i altres herbàcies.
– No queden afectats pel clima, ni són susceptibles a gelades, tornados, riuades ni cap altra adversitat.
– L’estalvi d’aigua i nutrients és considerable respecte a d’altres tècniques.
– Evita el desplaçament d’espècies de molts entorns, en aprofitar la construcció en altura.
– Facilita el cultiu a prop dels llocs de consum, fet que implica menys emissions de carboni en el trasllat.

Juntament amb l’estabilitat de ser independents del clima o de les plagues, permetre el cultiu al costat dels llocs de consum com les ciutats és un dels màxims avantatges de l’aeroponia. El 2019, amb prou feines el 16,2 % de la població espanyola vivia al camp, i d’aquesta, gairebé tota ho feia en entorns urbanitzats. Alguns pronòstics de l’ONU estimen que, el 2035, un terç dels espanyols viurà en grans ciutats. Una tendència que pot influir sobre l’extensió de les tècniques de cultiu vertical.

Això és resultat del fet que alimentar les ciutats exclusivament amb els sistemes agrícoles actuals amb prou feines és sostenible. Els aliments arriben a recórrer milers de quilòmetres del cultiu al plat —els cereals, prop de 3.000 km, i els llegums i les fruites, 6.500 km. Tanmateix, l’agricultura vertical aeropònica afavoreix el necessari cultiu de proximitat.

El “menjar de quilòmetre 0”, cultivat en un radi pròxim de pocs centenars de quilòmetres del lloc de consum, s’està popularitzant cada vegada més. Gràcies a l’aeroponia, les ciutats del futur podrien tenir el suport d’una font més de subministrament sostenible d’aliments de qualitat.

Carn que té gust de carn, però amb un origen 100% vegetal. Així són els productes que ofereix Heura Foods, la start-up guanyadora de la fase sectorial en la categoria Agro Food dels Premis EmprenedorXXI. La seva carn vegetal, sostenible i nutritiva, aporta proteïnes amb un impacte positiu per reduir l’impacte que té la ramaderia sobre el medi ambient i la societat. Marc Coloma, CEO i cofundador de l’empresa, ens n’explica els avantatges.

Què voleu aconseguir amb Heura Foods?

Estem impulsant el futur de la carn. Una carn que sigui sostenible i permeti alimentar tot el món. Avui, la ramaderia és la indústria que més contribueix al canvi climàtic. El que nosaltres fem és alinear la gastronomia i les nostres tradicions, aportant la carn que tant ens agrada, però amb un origen 100% vegetal.

Com va sorgir la idea de posar en marxa l’empresa?

Els fundadors d’Heura Foods venim de l’activisme social i mediambiental. D’intentar conscienciar i educar sobre un canvi de paradigma més sostenible i just. Va arribar un moment en les nostres vides en què vam creure que la millor forma de canviar el sistema era proposar-ne un de nou en què tothom hi guanyés.

Canviem de cotxe cada set anys, votem cada quatre, però mengem de tres a cinc vegades al dia. Faltaven opcions als supermercats que alineessin el que ens agrada amb els nostres valors. D’aquí va sortir Heura Foods, de generar carn alineada amb els valors del segle XXI.

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat gairebé tots els sectors econòmics. Com ha afectat una empresa com la vostra?

La pandèmia ha estat un punt d’inflexió per a tots, especialment per als nostres clients de restauració. Això ens ha afectat molt. Tanmateix, creiem que d’aquesta situació també n’han sorgit oportunitats. Hem vist que aquesta crisi ha fet que molta gent es qüestioni la seva manera de menjar. I també que moltes persones hagin començat a afegir als seus cistells de la compra les proteïnes vegetals.

La carn vegetal és tendència a tot el món, tot i que se sol associar exclusivament amb determinats sectors de la població. Què pot trobar el consumidor mitjà en la vostra proposta?

Fins ara, la proteïna vegetal es percebia com una opció en què es renunciava a gust i experiència. Nosaltres vam néixer per dinamitar aquest concepte i portar opcions que permetin no renunciar a res i, alhora, obtenir tots els beneficis.

En l’aspecte mediambiental, com pot ajudar la producció i el consum de carn vegetal a la preservació del planeta?

La magnitud de l’impacte de la ramaderia en el medi ambient és impressionant. El 30% de la superfície terrestre lliure de gel es dedica a aquesta activitat, així com el 77% de la producció agrícola. Tanmateix, la seva eficiència és molt baixa. Amb la mateixa quantitat de llegums, podem optar entre alimentar tot Europa amb carn de vaca o quatre vegades la població total de la Terra amb els productes d’Heura Foods.

A més, l’estalvi d’aigua i de terra és molt més elevat en el cas de la carn vegetal. Si comparem un paquet d’hamburgueses d’Heura Foods amb un d’hamburgueses de vedella, l’estalvi és de 53 dutxes.

Pel que fa a l’aspecte nutritiu, quin impacte pot arribar a tenir la carn vegetal sobre la societat?

Actualment, a la Terra mor més gent per obesitat que per fam. I Heura és una solució als dos problemes. D’una banda, per la seva eficiència. I, per l’altra, parlem de proteïnes amb percentatges de greixos i calories molt baixos, però amb una gran quantitat de fibra. Són proteïnes molt més saludables que les d’origen animal i que pots menjar cada dia. Els nostres productes estan considerats com a excel·lents a l’app Yuca, mentre que a MyRealFood estan catalogats com un bon processat.

Dins la categoria de carns vegetals, quins són els avantatges diferencials que aporten els productes d’Heura Foods? En quin sentit heu innovat dins del sector?

Una cosa que ens diferencia en el nostre sector és el nostre origen. Naixem al Mediterrani. A Espanya ens encanta menjar i l’enfocament culinari que donem als nostres productes és totalment distintiu. Fins i tot hi ha carnissers que, quan els tasten, creuen que mengen carn.

A més, estem avançant nutricionalment i aconseguim innovar en el camp dels lípids per aconseguir productes molt sucosos amb molt poca quantitat de greix, creat a partir d’oli d’oliva verge extra.

Pel que fa a la nova normalitat que es planteja per la crisi del coronavirus, quin paper creus que pot tenir el consum dels vostres productes en aquesta nova realitat?

Al final, la carn vegetal és com una navalla suïssa, perquè resol molts problemes i preocupacions dels ciutadans. Hi ha gent de més edat que està començant a menjar carn vegetal perquè és molt millor per a la seva salut, mentre que gent molt jove, conscienciada sobre el medi ambient i els animals, sent que aquesta és l’opció correcta que ha de triar. La crisi de la COVID-19 està accelerant tota aquesta tendència, que ja és imparable.

Quins plans teniu de cara al futur?

A Heura volem evolucionar el lineal de la carnisseria per revolucionar el futur del planeta. Així, doncs, ens estem centrant a generar un rang de productes que incloguin aquells que més estimen els consumidors i fer-ho en un format de carn animal, però amb un origen 100% vegetal.

La nostra intenció és que aquests productes arribin al màxim nombre de països possible, mentre conscienciem sobre l’impacte de la ramaderia i la solució que suposa la carn vegetal.

Què ha suposat per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial dels Premis EmprenedorXXI?

Els Premis EmprenedorXXI ens han ajudat a aconseguir que el nostre projecte guanyés visibilitat i que molta gent que no coneixia el que Heura Foods aporta a la societat ara ho sàpiga. És genial tot el suport que rebem de CaixaBank i n’estem molt agraïts. Rebre un premi així és una sensació brutal, pel reconeixement que ha suposat a tota la feina que hem desenvolupat com a equip. És una cosa impressionant.

Cada cop que ens preocupem per la sequera, els humans tendim a mirar al cel. És ben natural, ja que la solució acostuma a arribar de dalt en forma de núvols negres. Tanmateix, quan l’aigua escasseja, poques vegades dirigim la nostra mirada al sòl. I ho hauríem de fer, perquè és allí on aquesta mancança provoca les conseqüències més desastroses. De fet, l’ONU celebra cada any el Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, dos fenòmens que hi tenen molt a veure i que provoquen més morts i desplaçaments humans que qualsevol altre desastre natural.

També sol passar que quan ens amoïnem per la desertificació acostumen a fer-ho de manera parcial. El més habitual de tot és que ens imaginem el desert del Sàhara avançant fins a inundar països sencers. I no es tracta exactament d’això.

Segons la definició de la Convenció de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CLD), aquest fenomen consisteix en la degradació de les terres de zones àrides, semiàrides i subhumides seques resultant de diversos factors, com ara les variacions climàtiques i les activitats humanes.

Això vol dir, bàsicament, que no és que els deserts avancin, sinó més aviat que els sòls d’aquestes zones es degraden per efecte del canvi climàtic i d’un sistema d’explotació insostenible que esgota els nutrients del sòl i els aqüífers subterranis.

A Espanya, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, dos terços del territori pertanyen a les categories d’àrees àrides, semiàrides i subhumides seques, raó per la qual es troben potencialment afectades per aquest fenomen.

La desertificació és una amenaça que no té una solució senzilla. N’hi ha prou a fer una ullada a l’entorn en què acostuma a produir-se per adonar-nos de la seva complexitat.

El cas és que hi ha uns 2.000 milions de persones al món l’alimentació de les quals depèn justament dels ecosistemes de les zones seques. Encara que les terres d’aquestes àrees són terrenys de poca productivitat, cal treballar-les per mantenir tota aquesta població, però la seva explotació intensiva en degrada ràpidament els sòls. Quan ja no poden donar més aliment a la població, aquestes terres s’abandonen i contribueixen a les migracions de les zones rurals cap a les ciutats.

Més en concret, les causes principals per les quals es produeix el fenomen de la desertificació són sobretot tres: la desaparició de la coberta vegetal que manté la capa fèrtil del sòl a causa de la tala d’arbres i d’arbustos; el sobrepasturatge o pasturatge excessiu, que impedeix la regeneració de les plantes al ritme que són consumides pels animals, que al seu torn destrueixen les capes superiors del sòl amb les seves petjades; i l’agricultura intensiva, que esgota els nutrients del sòl. També hi ha altres activitats, com ara la mineria, que poden influir en la desertificació.

Per acabar de complicar encara més les coses, el vent i l’aigua torrencial també contribueixen a la desertificació perquè arrosseguen la capa superficial de sòl fèrtil. Tots aquests factors combinats i repetits en el temps acaben per convertir el que abans era terra seca en un desert.

En el cas espanyol, problemes com ara la repetició d’incendis, la variabilitat extrema de les pluges, un relleu desigual amb vessants escarpats i paisatges molt diversificats, o la sobreexplotació d’aqüífers, agreugen aquest procés.

La resposta que cerquen des de fa anys els diversos organismes internacionals per combatre la desertificació té molt a veure amb la sostenibilitat. De fet, el Dia Mundial de la Desertificació i la Sequera d’enguany se centra a promoure un canvi en la manera que tenim de produir i consumir cap a patrons que siguin més sostenibles.

En aquest context, la lluita contra aquest problema contribueix directament a alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU en la seva Agenda 2030 per preservar la prosperitat de la societat i la salut del planeta. Entre ells, el número 2 (Fam zero), el número 13 (Acció climàtica) i el número 15 (Vida terrestre).

La Convenció per Combatre la Desertificació de l’ONU es mostra així de rotunda: si volem tenir prou terra productiva per alimentar 10.000 milions de persones el 2050, el nostre estil de vida ha de canviar. De fet, l’organisme considera que, amb canvis en el comportament de consumidors i d’empreses, juntament amb l’adopció d’una planificació més eficient i pràctiques més sostenibles, podria haver-hi prou terra per cobrir aquesta demanda.

En aquest sentit, proposa que cada consumidor es preocupi de comprar productes que no degradin els sòls i d’aquesta manera enviar un senyal clar als proveïdors, als productors i a les administracions. Es tracta, en definitiva, d’exercir un consum responsable per canviar l’actual model que malmet els ecosistemes. De fet, l’organisme calcula que només amb els canvis en la dieta es poden alliberar entre 80 i 240 milions d’hectàrees de terreny per a altres usos.

Tanmateix, frenar la desertificació no és tan sols responsabilitat dels ciutadans. Autoritats i empreses també poden donar suport a aquesta tasca i fins i tot ajudar a restaurar de moltes maneres els sòls dels ecosistemes que ja estan malmesos. Algunes d’aquestes maneres són la reforestació i la regeneració d’espècies arbòries, les millores en la gestió de l’aigua, la promoció de barreres de boscos que protegeixin les terres de l’erosió per vent, la regeneració de la coberta vegetal per fertilitzar el sòl o l’ús de residus de poda selectiva per adobar els camps.

En aquest sentit, CaixaBank participa en diversos projectes de reforestació per compensar la seva petjada de carboni. En un d’aquests projectes, més de 30 voluntaris de l’entitat van col·laborar amb la plantada de noves espècies locals a 4,9 hectàrees de bosc cremat a Ejulve (Terol) per evitar-ne l’erosió i promoure-hi la biodiversitat. En aquesta mateixa línia, CaixaBank ha promogut també la plantada de 4.500 arbres d’espècie autòctona a 11 hectàrees cremades pels encontorns de Montserrat (Barcelona) per part d’una empresa que treballa amb persones en risc d’exclusió social.

L’entitat també ha donat suport a un projecte per protegir 500.000 hectàrees de plantacions de nous en una zona situada a la frontera entre el Perú i Brasil, una acció que permet reduir uns dos milions de tones de CO₂ l’any.

El finançament resulta clau per poder dur a terme totes aquestes iniciatives. En aquest sentit, el 2019 CaixaBank va concedir un total de 1.546 milions de dòlars en préstecs verds i disposa de línies específiques per finançar projectes agraris de desenvolupament sostenible a través d’AgroBank. En concret, les iniciatives recolzades estan relacionades amb l’eficiència en l’ús de l’aigua, l’agricultura ecològica, la gestió de residus o el desenvolupament de l’entorn rural. Totes elles estan relacionades amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU per aconseguir la prosperitat sense malmetre el planeta, com ara el número 2 (Fam zero), el 6 (Aigua neta i sanejament), el 12 (Consum i producció responsables), el 14 (Vida submarina) o el 15 (Vida terrestre).

Potser a partir d’ara ens fixarem en el sòl amb uns altres ulls. Protegir-lo és un dels desafiaments més importants que afronta la humanitat de cara al futur, així que paga la pena de tenir-ho ben present en els nostres actes quotidians.

Acabar amb la pobresa extrema al món. Qui no hi ha pensat, més d’un cop, en aquesta qüestió? Tots ens hem aturat en algun moment de les nostres vides a pensar com podríem dur la prosperitat a les persones que pateixen aquest flagell.

La pobresa ens amoïna, sobretot en moments com l’actual, quan ens enfrontem a una pandèmia mundial amb la capacitat d’agreujar considerablement aquest problema. De fet, l’ONG Save The Children afirma que el 60% de les famílies en situació de pobresa que ja atenia ha vist com la seva situació laboral empitjorava només durant la primera setmana de confinament. Per altra banda, un estudi promogut per Oxfam calcula que uns 500 milions de persones més s’hi poden veure abocades a causa de la crisi del coronavirus.

Els seus efectes són tan greus que solucionar la pobresa extrema i la fam són els dos primers dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Es tracta d’un seguit de fites que haurem de complir dins l’Agenda 2030. Això vol dir que Governs, sector privat, societat civil i ciutadania hem de treballar plegats per assolir-les en un termini de deu anys.

Dir adeu d’una vegada per totes a la pobresa extrema pot semblar un objectiu inabastable. Un d’aquests somnis que es formulen en veu alta, però que resulta pràcticament impossible d’acomplir. Tanmateix, hi ha motius per a l’esperança: des de l’any 2000, la taxa de pobresa mundial s’ha reduït a la meitat i s’han aconseguit avenços significatius a molts països de l’Àsia oriental i sud-oriental.

Això sí, la pandèmia de la COVID-19 pot suposar un retrocés d’una dècada en la lluita contra la pobresa, segons Oxfam. A més a més, una de cada deu persones que viuen en regions en desenvolupament i les seves famílies subsisteix amb només 1,75 euros diaris i hi ha milions que guanyen poca cosa més, segons l’ONU.

Per complicar encara més la situació, la pobresa és un problema que té mil cares. Per això, la seva solució requereix actuacions en àmbits molt diversos. Tot això, amb l’exigència afegida de la sostenibilitat: no es poden implantar fórmules màgiques que suposin un llast per al planeta i per a les properes generacions.

Aleshores, com s’ha d’afrontar un problema tan complex com aquest? L’ONU aposta pel creixement econòmic inclusiu, que permeti crear llocs de feina sostenibles i promoure la igualtat, i també per enfortir els sistemes de protecció social. Sota aquests principis, ja s’estan duent a terme actuacions arreu del món, sobretot a les àrees rurals de països en desenvolupament. Es tracta de zones que acusen especialment el problema de la pobresa i, alhora, són claus per alimentar el món.

La majoria de les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa habiten a dues regions: Àsia meridional i Àfrica subsahariana. Per les seves característiques, és imprescindible aturar-hi la pobresa rural i aconseguir el més difícil de tot: fer-ho de manera sostenible.

La FAO ja s’ha posat mans a l’obra amb tota una sèrie de programes per augmentar la productivitat de les petites explotacions agropecuàries, promovent l’ús i la gestió sostenible dels recursos naturals. Un exemple d’això és la mecanització agrícola sostenible que s’està promovent a l’Àfrica subsahariana, una zona on dos terços de l’energia que s’empra per preparar la terra per a l’agricultura prové de la força humana. Aquest concepte comprèn des de l’ús d’eines manuals bàsiques i senzilles a equips motoritzats més sofisticats; és a dir, des d’animals de tir a tractors.

Segons la FAO, la mecanització ajuda els petits productors a intensificar i ampliar la producció agrícola, alhora que permet que alguns membres de la família aconsegueixin una feina i ingressos fora de l’agricultura. Com que cada cop hi ha més joves africans rurals que emigren cap a les ciutats, la manca de mà d’obra, unida a una demanda creixent d’aliments per part de les ciutats, pot esdevenir un problema greu a la regió. En aquest sentit, la mecanització pot ajudar els pagesos —que generalment són dones o gent gran— a seguir el ritme de les necessitats de producció, contribuint a augmentar la seguretat alimentària i, fins i tot, a mitigar el canvi climàtic.

Hi ha una àmplia varietat d’equips agrícoles que faciliten, per exemple, la sembra de precisió amb una pertorbació mínima del sòl o la recol·lecció i el transport. Així, doncs, aquestes eines permeten la intensificació sostenible de l’agricultura, que inclou la protecció del sòl, cultius de cobertura amplis i un conreu mínim.

Posar aquests equips a disposició de la població rural permet, a més, que es creïn nous i fins i tot millors llocs de treball en aquestes zones. Per exemple, gestors qualificats en maquinària, mecànics o distribuïdors de recanvis. De fet, existeixen cooperatives a Benín i a Nigèria que ja ofereixen serveis de mecanització als seus membres amb resultats econòmics i socials positius. També s’han creat empreses en altres llocs dedicades a la compra i el lloguer d’equips a petits productors.

Una de les conseqüències de la pobresa és l’exclusió de qui la pateixen a l’hora de prendre decisions. També és un dels factors que fa que sigui un problema crònic. Aquesta és la raó principal per la qual empoderar les poblacions rurals de les àrees empobrides és fonamental.

Com se’ls pot tornar l’autonomia a unes persones que fa dècades que pateixen pobresa extrema? Molt senzill: donant-los veu. Els clubs d’oients permeten a comunitats aïllades de la República Democràtica del Congo i de Níger compartir les seves deliberacions i fins i tot resoldre de manera pacífica els seus conflictes.

Per fer-ho, els clubs d’oients se serveixen d’emissores de ràdio locals que han esdevingut agents del canvi no tan sols en l’àmbit agrícola, sinó també en altres qüestions tan delicades com ara el VIH, el matrimoni en edat primerenca i el dret de la dona a heretar terres. Aquest enfocament no tan sols genera confiança en les persones, sinó que també inclou les dones en la presa de decisions i crea consciència sobre les necessitats de les zones rurals.

La manca d’accés al finançament és una altra de les complicacions a les quals s’han d’enfrontar les poblacions que pateixen la pobresa a les àrees rurals. En aquest sentit, els microcrèdits ja fa anys que ajuden a pal·liar-ne les conseqüències.

Es tracta de petits préstecs que faciliten finançament a persones que tenen dificultats per obtenir-ne de manera convencional. Uns instruments que ja han ajudat a reduir considerablement la pobresa moderada a les zones rurals de Bangldesh, entre altres molts exemples.

Els microcrèdits són ideals per finançar projectes empresarials al principi. CaixaBank disposa del seu propi banc social, MicroBank, que ofereix finançament a emprenedors, famílies, estudiants i projectes sostenibles, entre d’altres.

Productivitat, empoderament i finançament són tres de les armes que s’usen per aconseguir reduir la pobresa extrema a la mínima expressió. Un somni que la humanitat pot veure fet realitat si suma esforços.

Mercedes Vila, fundadora de Biotech Foods, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI al País Basc.

“Amb aquest nou sistema de producció que nosaltres proposem, els animals canviaran de funció.  Aportaran les seves cèl·lules sanes per a la proliferació de teixits musculars i el seu sacrifici deixarà de ser necessari.”

Els humans consumim una mitjana de 76 grams de proteïna animal al dia. Aquest consum és més alt als països desenvolupats, on se n’arriba a consumir gairebé el doble, 102 grams al dia. I encara que la demanda de les economies emergents és més baixa, el consum de carn a escala mundial augmenta. Avui dia, es produeixen 202.000 milions de tones de carn a l’any, que serveixen per satisfer una demanda que aviat serà impossible de proveir amb els mètodes actuals de producció. Biotech Foods ofereix una solució a aquest problema: el cultiu de carn. Aquesta empresa basca aplica la tecnologia biomèdica de regeneració de teixits al món de la producció de carn per al consum, cosa que podria suposar una veritable revolució per a la salut de les persones, el medi ambient i el benestar animal.

Per què vau decidir presentar el vostre projecte als Premis EmprenedorXXI i què ha suposat per a la vostra empresa el fet de ser la guanyadora?

Ser reconeguts en els Premis EmprenedorXXI ha avalat la feina que hem desenvolupat fins al moment. Per a nosaltres, representa un segell de qualitat i excel·lència a través d’una entitat de referència. Biotech Foods està marcant el camí d’un futur sostenible en el sector carni, que patirà un gran punt d’inflexió a mitjà termini. La proposta tecnològica de Biotech Foods canviarà el sector radicalment, ja que proposa un nou concepte d’aliment, una nova categoria.

Quines són les causes de l’augment de la demanda de carn al món? I les conseqüències?

Aquests últims quaranta anys, la producció global de carn ha crescut d’una forma molt important gràcies al desenvolupament econòmic dels països. Durant aquest període, la producció de carn de pollastre s’ha multiplicat per set, la de vedella per dos i la de porcí per tres. L’Organització Mundial per a l’Alimentació (FAO) estima que la demanda de proteïna animal continuarà creixent durant els pròxims quaranta anys. Els desafiaments per poder satisfer aquest creixement seran més grans perquè, a més a més, s’espera un fort augment de la població. Es creu que l’any 2100 hi haurà al món 11.200 milions de persones.

El creixement esmentat ha posat al límit al sistema productiu i ha generat efectes negatius en el medi ambient, en la salut de les persones i en el benestar animal. Fa més d’una dècada que la FAO alerta sobre la necessitat d’aplicar mesures urgents per fer front als greus problemes mediambientals provocats pel sector ramader. Aquest sector genera més gasos amb efecte d’hivernacle que el sector del transport, avions i vaixells inclosos: el 15%, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO₂). I també és una de les causes principals de la degradació del sòl per contaminació de purins, de contaminació dels recursos hídrics i de desforestació, ja que per produir 1 kg de carn se solen necessitar 6 kg de pinso.

Quina solució proposa Biotech Foods per superar aquest problema?

La innovació principal de Biotech Foods com a empresa és la seva proposta de model alternatiu per a la producció de carn per al consum humà. Això ajudarà que la ramaderia intensiva pugui satisfer l’alta demanda de proteïna animal. L’estratègia de Biotech Foods es basa en l’aplicació d’una tecnologia amb finalitats biomèdiques, com és la regeneració de teixits, per adaptar-la al món de la producció de carn.

Amb aquest tipus de producció, es podria reduir el nombre de granges i, en conseqüència, els gasos que emeten i que contribueixen a l’efecte d’hivernacle?

La producció de la nostra carn requereix menys inversions en temps, diners i recursos naturals que els que es destinen a fer créixer i mantenir els animals en granges d’explotació. Els bioreactors on es produiran aquests teixits, similars als que es fan servir en la producció d’altres aliments, com per exemple els iogurts, no necessiten cap espai específic, cosa que sí que passa amb els animals, per la qual cosa es podrien substituir les grans explotacions animals per instal·lacions industrials. Això suposaria alliberar terreny i millorar la política mediambiental de les zones d’explotació. A més, ofereix facilitat d’instal·lació a qualsevol regió geogràfica.

Què és la carn cultivada i quin és el seu procés de creació?

Per poder entendre la tecnologia i el producte que desenvolupa Biotech Foods, és molt important tenir en compte la definició tradicional de carn i com es genera. Dins un cos animal, les cèl·lules constitueixen teixits, els teixits constitueixen òrgans i els òrgans constitueixen sistemes d’òrgans. Un d’aquests òrgans són els músculs, i aquests músculs de diferents animals són els que componen la majoria de la carn que mengem: porc, vaca, aus, peixos, etc. La paraula carn es refereix a tots aquells teixits animals declarats aptes per al consum humà.

La base del projecte d’R+D parteix del model tecnològic de construcció de teixits a partir de cèl·lules animals, que desenvolupa per a la seva evolució entorns biològics controlats, sense cap intervenció ni modificació genètica. Amb l’ambient apropiat, les cèl·lules extretes d’un animal viu poden viure, multiplicar-se i formar teixits en una placa de cultiu o un bioreactor, cosa que anomenem cultiu in vitro.

Quins avantatges té la carn cultivada respecte de la carn produïda en granges?

La carn produïda d’aquesta manera té un origen natural i la seva producció no és més que la creació d’aquests teixits musculars fora de l’animal, amb la qual cosa es redueix l’ús de recursos i temps de la ramaderia tradicional. S’estima que la producció de carn cultivada consumirà un 99% menys de terra i un 75% menys d’aigua, i que reduirà en un 90% les emissions contaminants de la indústria ramadera. Per tant, la carn cultivada permetrà atendre l’alta demanda de proteïnes d’origen animal i reduir l’impacte ambiental actual del procés de producció de la carn. La diferència amb la producció de carn actual consistirà no en el seu origen de valor biològic o el seu processament posterior, sinó en la forma en què s’ha desenvolupat aquest producte alimentari i en els efectes que genera o evita.

Quins avantatges econòmics i d’estalvi de temps suposa aquest procés per als processadors de carn?

La carn produïda per Biotech Foods és un producte nou ─una primera matèria nova─ processable a les cadenes de producció actuals sense necessitat d’inversió addicional. Substitueix el procés d’especejament i trituració de la carn en canal per un producte ja a punt per processar-lo. A més, ofereix la possibilitat de crear productes nous per oferir-los al consumidor que exigeix seguretat i ètica i, alhora, té cura de la salut de les persones, el benestar animal i la sostenibilitat mediambiental. Des del punt de vista de varietat de productes, la tècnica ofereix la capacitat de produir carn cultivada de diferents orígens animals; inicialment porcí i aviari, però extensible en un futur a boví, oví i peix, cosa que genera una gran diversitat d’oferta per als consumidors finals.

La carn cultivada és millor per a la salut dels consumidors que la carn que comprem habitualment?

Millorar la qualitat de vida de les persones i allargar la vida del nostre planeta han estat les raons que han motivat aquest projecte. Amb l’ajuda de la nostra carn cultivada, el consumidor tindrà al seu abast un producte saludable, ric en proteïnes, 100% natural, amb un 0% de contingut en greix, sense aportació de colesterol i nutritiu. D’altra banda, aquest producte no està associat a riscos de salut pública, com les pandèmies que afecten els animals (grip aviària, febre porcina…) i la resistència als antibiòtics (un dels grans reptes identificats per l’OMS), que també estan associats al sector ramader. El 80% dels antibiòtics consumits al món s’usen en la ramaderia intensiva, tant per a la prevenció de malalties com per fomentar el creixement. La carn cultivada de Biotech Foods no conté cap modificació genètica.

És aquest tipus de carn una alternativa per als consumidors vegans i animalistes?

Els consumidors mostren una sensibilitat especial pels problemes de benestar animal. Segons l’informe “The Green Revolution”, elaborat per la consultora Lantern el 2017, a Espanya gairebé el 60% dels vegetarians ho són per motius ètics o animalistes, el 17% per motius de salut i el 21% pel seu compromís amb la sostenibilitat. Amb aquest nou sistema de producció que nosaltres proposem, els animals canviaran de funció. Aportaran les seves cèl·lules sanes per a la proliferació de teixits musculars i el seu sacrifici deixarà de ser necessari. D’aquesta manera, es crearà un ambient molt més favorable per al desenvolupament d’aquests éssers vius i es produirà una reducció considerable del seu patiment. Aquests dos factors tindran un efecte positiu en el desenvolupament de les societats futures.

Com se us va ocórrer la idea de traslladar les opcions de la medicina regenerativa al camp de la indústria càrnia?

Per afrontar el problema de sobreexplotació ramadera i poder continuar produint proteïna animal, només es pot recórrer a tècniques de cultiu de teixits àmpliament conegudes en biomedicina. No hi ha cap altra manera de produir carn. El desafiament és escalar aquestes tècniques de producció i poder-ho fer amb uns costos de producció competitius. A Biotech Foods vam identificar que teníem els ingredients necessaris i el coneixement per poder fer front a aquest desafiament i assolir aquest objectiu de gran impacte social, així que ens hi vam llançar.

Amb quines dificultats us heu trobat per emprendre un projecte de base científica com el vostre?

La dificultat principal ha estat que, a Europa, i sobretot a Espanya, no es destinen els mateixos recursos econòmics per finançar aquest tipus de projectes que en altres regions, com Àsia o els Estats Units. També és veritat que, per activitats, tot el que té a veure amb tecnologies de la informació gaudeix de més ventall de possibilitats. De tota manera, crec que aquests factors no són determinants i, al final, un projecte que demostri solidesa, amb base tecnològica diferenciadora i alt potencial troba el finançament necessari.

A quin públic s’adreça el vostre producte: a la indústria càrnia o directament al consumidor?

Biotech Foods comercialitzarà el seu producte subministrant primera matèria als processadors de carn. En general, es tracta de grans empreses nacionals i internacionals que ofereixen diferents tipus de productes que tenen com a base la carn processada, com ara hamburgueses, salsitxes, nuggets, etc. Aquests es desenvoluparan conjuntament partint dels requisits definits pels clients pel que fa a característiques nutricionals i de gust. Seran els processadors de carn, a través del seu canal de comercialització, que faran arribar els productes al consumidor final.

En aquests moments ja es poden trobar els productes de Biotech Foods a les botigues?

No, encara no. L’entrada dels primers productes basats en la carn cultivada de Biotech Foods es preveu per a l’any 2021, un cop hagi acabat l’escalament de producció i el seu registre com a Novell Food a l’autoritat europea competent.

Quins són els vostres projectes de futur?

El nostre objectiu és introduir un canvi disruptiu, d’abast global, en el sector de l’alimentació. Per fer-ho, volem posar a disposició del consumidor aquests nous productes de proteïna animal dins el termini més curt possible. Volem proporcionar als consumidors una opció alimentària que sigui sostenible en tots els aspectes, tant el mediambiental com el referent a benestar animal.

Carlos Camarero, cofundador de BRAVO Food Design, empresa guanyadora del Premi EmprenedorXXI a La Rioja

“La carn és una font de proteïna de gran qualitat, altament digerible, que conté els vuit aminoàcids essencials”

BRAVO Food Design ha creat Cherky, una marca de barretes energètiques i snacks elaborats a partir de productes carnis totalment innovadors. L’empresa, fortament compromesa amb la sostenibilitat i les bones pràctiques de benestar animal, rescata la carn com a aliment “paleo” (aquells que ja estaven disponibles en el paleolític) i com a producte essencial per al nostre organisme. La seva proposta es presenta com una alternativa més sana que la barreta energètica tradicional. L’empresa ha estat guardonada amb el Premi EmprenedorXXI a La Rioja, un guardó que pretén donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Carlos Camarero és cofundador de la companyia.

Què significa per a BRAVO Food Design ser un dels guanyadors del Premi EmprenedorXXI?

Per a nosaltres és un reconeixement a l’esforç que suposa per a una empresa tan jove invertir en innovació. També confirma, d’alguna forma, que estem fent les coses bé i que el nostre projecte té potencial. A més, el Premi EmprenedorXXI és un gran aparador, i ser-ne un dels guanyadors ens proporciona visibilitat en un moment en què volem donar a conèixer Cherky i els productes que hem creat.

Quin és el concepte que hi ha darrere de BRAVO Food Design?

El nostre objectiu principal és crear productes que siguin honestos amb els nostres clients i amb el medi ambient. És evident que existeix un problema en l’alimentació actual; nosaltres entenem que la indústria alimentària i els productes ultraprocessats hi tenen una responsabilitat molt important. Per això ens hem centrat a desenvolupar un catàleg de productes carnis sense additius artificials, conservants ni sucres afegits. Els nostres productes estan fabricats amb vedella criada en llibertat i porc ibèric d’enceball. A més, els snacks Cherky estan dissenyats per ser consumits en qualsevol moment i lloc.

Per què vau triar la carn com a primera matèria per als vostres productes?

Ens encanta la carn i som una empresa càrnia, per la qual cosa innovar en aquest sector era el més fàcil per a nosaltres. El sector carni és un sector molt gran i molt madur, i entenem que hi ha una bona oportunitat per a productes diferents que aportin valor afegit. A més, des del punt de vista nutricional, és difícil trobar ingredients més densos que la carn. A Cherky ens esforcem per aconseguir carn de qualitat provinent d’animals criats de forma responsable; per això gran part dels nostres proveïdors tenen el segell BIO.

Quins són els avantatges del seu consum per al nostre organisme?

La carn és una font de proteïna de gran qualitat, altament digerible, que conté els vuit aminoàcids essencials (no generats per l’ésser humà) que el cos ha d’aconseguir a través de l’alimentació. La carn vermella, en concret, és una gran font de vitamina B12, vital per al funcionament correcte de pràcticament tots els sistemes del nostre cos. La carn vermella també conté nivells elevats d’altres vitamines del grup B. També és una font natural molt rica en creatina, que, a més de contribuir a la recuperació muscular, és una font d’energia vital per al cervell. I per acabar, destacaria que, entre moltes altres qualitats, la carn vermella té una alta concentració de CLA (àcid linoleic conjugat), un àcid gras molt beneficiós per a l’organisme.

Què és el CLA i quin efecte té sobre el nostre organisme?

La vedella proporciona un àcid gras anomenat àcid linoleic conjugat (en anglès, CLA). Curiosament, durant l’última dècada s’ha observat que el CLA pot ser efectiu en la reducció de la incidència del càncer, però encara cal acabar de demostrar el seu efecte en humans. El CLA també ha estat investigat per la seva capacitat de modificar la composició corporal, per la qual cosa podria jugar un paper clau en dietes de reducció de pes. De fet, el CLA es pot comprar com a suplement alimentari en qualsevol botiga de nutrició.

El consum de carn, en especial de carn vermella, ha adquirit certa mala fama, ja que s’ha relacionat amb l’aparició de diverses malalties. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a partir de diversos estudis, recomana un consum limitat d’aquest tipus de producte. Què hi ha de veritat en això?

Som molt conscients de la preocupació social que hi ha al voltant del consum de carn, però creiem que darrere de molts d’aquests estudis s’amaga un interès comercial. Es fan sobre grups de control molt heterogenis, que no són prou amplis, per la qual cosa és pràcticament impossible controlar durant el període necessari la dieta duta a terme per tots els seus individus. També cal tenir en compte qui finança cada estudi. Normalment, són empreses que no volen que aquest estudi els perjudiqui. Això ja ho vam veure en el passat, per exemple, amb el consum de greix. Durant els anys seixanta se’l va demonitzar, i ara resulta que no només és tan dolent, sinó que, a més, aporta beneficis.

Fins i tot així, hi ha diversos punts en què coincidim amb aquests estudis. El primer és la desaprovació total dels productes carnis ultraprocessats. Aquests aliments estan plens d’ingredients no recomanables per al consum humà. També hi compartim la preocupació social per les pràctiques agrícoles irresponsables, sobretot amb la ramaderia de concentració.

Una barreta energètica Cherky proporciona la mateixa energia a un esportista que una barreta energètica tradicional? És una opció més sana?

No tot el que té forma de barreta és saludable; hi ha barretes amb més sucre que un dònut. Estem fent els primers estudis nutricionals i el fet cert és que superen les nostres expectatives.

Una barreta de 35 grams en proporciona 9 de proteïna, 1,4 de greix i 8,8 d’hidrats, i 97 kcal. Oferim una barreta amb unes propietats nutricionals millors que les de la majoria de productes presents en el mercat, amb la gran diferència que està feta a base de carn, fruita i verdura, per la qual cosa s’assimila molt millor que una barreta tradicional.

El vostre producte s’adreça únicament al món de l’esport?

Ni molt menys! Som una empresa que elabora productes carnis i que es pren molt seriosament l’alimentació dels seus clients. Això dona com a resultat uns productes gustosos i molt nutritius alhora. A més de les barretes, tenim una línia d’embotit en format snack, amb un catàleg de gustos més divertit i molt superior nutricionalment a un embotit tradicional. Com a anècdota, podria comentar que moltes mares ens demanen els nostres embotits perquè els seus fills els portin a l’escola.

Com elaboreu els gustos dels vostres productes?

La idea és treballar amb ingredients que combinin i potenciïn el gust natural de la carn sense saturar el paladar, i d’aquesta manera aconseguir un gust elegant. Ens agrada pensar que fem receptes de restaurant en miniatura. Porc ibèric amb poma i mostassa, o amb cítrics i albercoc; vedella amb all negre i cafè, o amb remolatxa i nabius són alguns dels nostres gustos. No podia ser de cap altra forma: si els productes no son bons, no es venen, per molt sans que siguin.

Quines són les noves línies de producte que esteu desenvolupant?

A més de les barretes i dels sticks d’embotit de porc ibèric i vedella, el 2019 traurem una gamma amb gall dindi i tenim programat el desenvolupament de dues noves gammes de producte. Desenvoluparem el catàleg de snacks carnis més potent d’Europa.

Com ha estat el vostre procés de desenvolupament empresarial?

Llarg, però també molt emocionant. El 2016 vam començar a comercialitzar aliments del tipus jerky a Espanya. Es tracta d’un dels snacks més consumits al món, i nosaltres vam ser pioners aquí. Aquest mateix any vam començar a plantejar-nos la idea de desenvolupar la barreta, cosa que va desembocar en un acord de col·laboració molt estret i molt més ampli del que esperàvem amb el Centre Tecnològic Alimentari CTIC-CITA (que hem costejat amb fons propis).

La Rioja té una indústria càrnia tradicional molt potent, i això ens ha proporcionat oportunitats com la de tenir unes instal·lacions pròpies en què començar a elaborar els productes que hem desenvolupat.

Per què el benestar animal és tan important per a la vostra empresa?

Per a nosaltres és un aspecte bàsic. Som conscients de la responsabilitat que tenim, com a empresa alimentària, en la salut dels nostres clients, però també de l’impacte que generem en el medi ambient.

Com que el nostre objectiu és oferir el millor producte possible, treballem amb carn de la màxima qualitat. En el cas de la vedella, la cria en extensiu o en granja de concentració suposa una diferència brutal, molt similar a la que hi ha entre un porc ibèric d’enceball criat a la devesa i un porc engreixat a base de pinso.

Quines accions dueu a terme perquè els animals que feu servir per a l’elaboració dels vostres productes tinguin una millor qualitat de vida?

Estem involucrats en un clúster d’empreses de La Rioja format per l’Asociación de Ganaderos de las 7 Villas, l’escorxador de Logronyo i el CTIC-CITA per estudiar com millora la qualitat gustativa i nutricional de la carn. El que intentem fer és estudiar la diferència entre una alimentació amb pinso tradicional, pinso orgànic i pastura. D’altra banda, l’escorxador reduirà l’estrès de l’animal abans de sacrificar-lo mitjançant la millora de les seves instal·lacions i nosaltres desenvoluparem, juntament amb el CTIC-CITA, dos productes innovadors que posin de manifest el valor aquesta carn. També estem certificant els nostres productes amb una línia BIO, que garanteix una cria més responsable.

Quins efectes té el benestar animal sobre el producte final?

Estem parlant de carn infinitament més gustosa, amb una aportació nutricional que es veu reflectida en el perfil gras dels nostres productes amb uns alts percentatges de greixos monoinsaturats i poliinsaturats, més saludables per a l’ésser humà. A més, és molt important el retorn que una pràctica ramadera responsable té en el medi ambient. Els animals, en pasturar i moure’s pel terreny, promouen la salut i la regeneració del sòl.

Quins són els vostres objectius a mitjà termini com a empresa? Penseu en l’expansió internacional?

El nostre objectiu és convertir-nos en una empresa de referència en el sector dels snacks carnis en particular i de l’alimentació saludable en general. A mitjà termini, el nostre objectiu és estar presents en lineals de gran distribució. Com que són lleugers i sense problemes de conservació, els nostres productes els podem vendre a través del web a tot Europa, cosa que fem des del principi. Més endavant, Anglaterra, Itàlia, França i Alemanya són els principals mercats a què accedirem.

Quin consell donaríeu a un jove que vulgui posar en marxa una empresa relacionada amb el món de l’alimentació?

Com en totes les empreses, l’equip és el més important. Segons el meu parer, una persona sola pot tenir i desenvolupar una idea, però per aconseguir dur-la a una escala industrial i construir-hi una empresa al voltant cal estar acompanyat de persones que aportin el necessari per tirar aquest projecte endavant. Especialment en alimentació, sector en el qual portar un producte innovador al mercat és molt costós. En aquest aspecte, podem dir que l’equip de socis fundadors hem tingut sort.

No obstant això, el sector s’enfronta avui dia a una de les seves principals amenaces: el canvi climàtic. Gran part del problema radica en l’elevada dependència de les primeres matèries que pateix el sector. I pocs s’atreveixen ja a discutir que els efectes del canvi climàtic, com ara l’escalfament global, les pujades del nivell del mar o la desforestació, afecten considerablement la volatilitat de primeres matèries, i contribueixen a la seva escassetat. Això provoca, al seu torn, augments de preus en els productes del sector, i a vegades, reducció de la qualitat, o fins i tot l’abandonament de collites a la seva sort.

Què cal fer davant d’aquesta situació? Com en qualsevol canvi, cal reaccionar. És necessari adaptar-se a les noves circumstàncies i cercar solucions, com per exemple “la bona gestió dels sòls perquè siguin embornals de diòxid de carboni”, va apuntar recentment la consellera d’Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, Elena Cebrián, en unes jornades que portaven per lema «Sostenibilitat, realitat o eslògan».

En la mateixa línia es va expressar Javier Santamarta, secretari del Consell Assessor de Medi Ambient de Castella – la Manxa, quan va assegurar que l’últim compromís adoptat per la Conselleria de Medi Ambient de la regió és el d’“explicar i abordar els efectes de l’efecte embornal en els diferents cultius de Castella – la Manxa. L’efecte embornal es refereix a la capacitat d’absorció de CO2 dels cultius, de la indústria agroalimentària i també de les superfícies forestals. Seria una mena de situació oposada a l’efecte hivernacle. I la idea és calcular la suma dels cultius llenyosos, com l’oliverar, el festuc o l’ametller, amb els agrícoles per estimar la capacitat de la regió per absorbir CO2”.

D’altra banda, la Fundación LAFER i l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya (IIE) van organitzar una jornada destinada a analitzar l’efecte del canvi climàtic sobre l’agricultura. En ella, diversos experts van proposar algunes solucions, com ara la necessitat d’apostar per una “agricultura sostenible” i d’incrementar el rendiment de les collites. Per fer-ho, la introducció de nous transgènics i la implantació de noves tecnologies es revelen factors fonamentals.

Un dels experts, David Howell, coordinador de Polítiques Ambientals de SEO-BIRDLIFE, va declarar que “la biodiversitat competeix amb les activitats agràries de l’home, cosa que obliga a una adaptació intel·ligent d’aquestes produccions”. Entre altres qüestions, Howell va explicar que s’hauria de treballar en un repartiment eficient del menjar, evitant el malbaratament, davant la idea oposada de seguir incrementant les produccions. Amb aquest objectiu present, el representant de SEO-BIRDLIFE va advocar per “la necessitat d’una Llei vinculada al canvi climàtic que estigui pensada a llarg termini i independent del govern que existeixi”.

Precisament, el Govern espanyol està treballant en això i tindrà a punt l’avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, en què participen pràcticament tots els ministeris amb l’objectiu de complir amb l’Acord de París, durant el primer trimestre de 2018. L’avantprojecte suposa una excel·lent ocasió per aturar-se un moment, escoltar totes les parts implicades, i oferir una resposta reflexionada i amb vocació de llarg termini a tots els grans reptes que té al davant, entre altres sectors, l’agroalimentari.