Una enquesta recent de Forrester ha revelat que 8 de cada 10 empreses han fet els primers passos per treballar en l’accessibilitat tecnològica. Tanmateix, només el 36% està realment compromès amb aquesta disciplina.

L’IdC (Internet of Things, internet de les coses) està en auge des de fa diversos anys, ja que permet connectar dispositius de qualsevol tipus entre si per crear una xarxa en què l’usuari hi pugui interactuar.

Les aplicacions són pràcticament il·limitades: des de les etiquetes RFID (identificació per radiofreqüència) per a peces de roba, que atorga identitats úniques i permet traçabilitat des del magatzem del proveïdor fins que surt de la botiga, fins a neveres intel·ligents que ens permeten fer fotografies per saber si hem de passar pel supermercat.

Però l’IdC també és a les càmeres de vigilància remota, dispositius antirobatori o aplicacions per regular els llums o localitzar les claus perdudes.

No obstant això, en un món cada vegada més hiperconnectat i en constant evolució, les empreses que estan realment compromeses amb l’accessibilitat per a tot el món segueixen sent una minoria. La prova és l’enquesta de Forrester.

L’accessibilitat és la disciplina que s’ocupa de desenvolupar solucions accessibles perquè qualsevol dispositiu, aplicació, pàgina web, producte, bé o servei l’adopti de cara a la seva usabilitat per part de la totalitat de la població, independentment de l’edat, el gènere, la cultura o el grau de discapacitat. D’aquesta manera, el contingut digital a què accedim, sigui quin sigui l’àmbit, ha de ser comprensible i accessible, així com oferir alternatives per a les persones que puguin veure’n l’accés limitat per algun tipus de discapacitat.

Per unificar l’estàndard d’accessibilitat s’utilitzen les WCAG,“pautes d’accessibilitat al contingut web”, que el W3C (Word Wide Web Consortium) va crear l’any 1999 amb les WCAG 1.0. Avui dia, les últimes recomanacions oficials són les WCAG 2.1, que daten del 5 de juny de 2018.

Per bé que van néixer com a pautes per a les pàgines web utilitzades des d’ordinadors de sobretaula o portàtils, són recomanacions canviants, que intenten adaptar-se a les noves tecnologies sense discriminació, i actualment també abracen aspectes d’accessibilitat en web mòbil i altres suports i aplicacions.

En qualsevol cas, hi ha quatre principis fonamentals pels quals es regeix l’accessibilitat. El primer és que el contingut digital accessible ha de ser perceptible a tots els sentits i ha de garantir que tots els usuaris poden percebre els continguts. En altres paraules, si el web conté un vídeo o imatges, s’han d’incloure audiodescripcions i atributs alt per a les persones cegues; o si s’utilitza àudio, s’ha de subtitular-ho per a les persones sordes; a més, han d’oferir contrastos de color, opcions de mida, una clara distinció en la jerarquia del text, entre d’altres.

Un altre principi és l’operabilitat, que fa referència a l’accessibilitat independentment del dispositiu utilitzat. Ja sigui un mòbil, una tauleta tàctil, un ordinador amb o sense ratolí o un smart tv, el contingut ha d’oferir opcions per utilitzar-los.

Un contingut accessible ha de ser comprensible en llenguatge, que ha de ser clar i concís, i en forma, escollint una font llegible per a tots els usuaris.

Finalment, ha de ser robust. En aquest context, la robustesa es refereix a una programació capaç de fer front a errors, mentre s’executa, i ser compatible amb tots els navegadors web (Chrome, Mozilla, Microsoft Edge, Safari, entre altres), en tots els sistemes operatius (Windows, Mac, Android, iOs, etcètera), i en tots els dispositius (ordinadors, smartphones, tauletes digitals, i fins i tot smart tv), però també amb eines digitals per a persones amb discapacitat.

L’accessibilitat digital i la construcció d’una cultura d’accessibilitat tenen un valor inestimable a escala social, però, a més, el té per al progrés tecnològic, mentre que impulsa la innovació de manera constant. Així mateix, per a les empreses pot tenir beneficis directament relacionats amb els seus negocis, com la millora de la imatge de marca, la fidelització de clients, un abast més ampli en el mercat, la millora de la indexació i l’optimització del posicionament SEO o la minimització de riscos legals.

En aquest sentit, les empreses tecnològiques emergents parteixen amb un gran avantatge: no arrosseguen anys de programació no accessible. Les startups poden comprometre’s totalment i realment amb l’accessibilitat digital des del començament, amb una única inversió intel·ligent, en comptes d’haver d’invertir més vegades en l’adaptació del contingut digital. A més, per la seva pròpia naturalesa altament tecnològica i tendència a la innovació constant, aquestes empreses poden ser clau per canviar la tendència recollida per Forrester.

La tecnologia 5G és la cinquena generació de xarxes mòbils. El seu desplegament ja està en marxa a Espanya i d’aquí a uns anys podrem accedir a tots els seus beneficis empresarials i personals. A hores d’ara, gairebé tothom hem sentit a dir que ben aviat es podran fer cirurgies a distància o que hi haurà cotxes autònoms. Però, com canviarà la nostra vida diària quan el 5G estigui madur? Quines aplicacions 5G aconseguiran fer-se un lloc en el nostre dia a dia?

Segons l’INE, quatre de cada cinc llars tenen almenys un ordinador portàtil o de sobretaula, i n’hi ha molts que tenen gairebé sis dispositius connectats, tots amb el seu ‘processador de propòsit general’ (d’aquests que serveixen per a tot). Però, i si als habitatges no hi haguessin ordinadors, sinó tan sols pantalles connectades?

La velocitat del 5G i la seva baixa latència permeten connexions tan ràpides que en molts casos serà més ràpid executar programes en núvol. Igual que ja no es reprodueixen DVD a casa i s’usen les plataformes de streaming, s’espera que ben aviat farem servir escriptoris virtuals remots. En altres paraules, el 5G impulsarà el teletreball de manera notable.

Si el 4G ja permetia connexions d’alta velocitat i baixar vídeos al mòbil, el 5G permetrà veure vídeos en temps real, participar en directes o jugar a videojocs des de qualsevol lloc. Serà possible participar en un debat digital tot passejant per la ciutat o aprendre amb cursos MOOC mentre esperem l’autobús.

També serà possible jugar a videojocs estil Ingress o Pokemon Go pel carrer gràcies a la realitat augmentada. El canvi de paradigma de la hiperconnexió és tal que s’ha suggerit la creació de les ‘zones lliures de 5G’. No perquè sigui dolent per a la salut, sinó perquè de tant en tant avorrir-se és aconsellable.

Un altre dels avantatges del 5G respecte de generacions prèvies de telefonia és que aquestes admeten molts més dispositius d’alta demanda connectats a la mateixa xarxa. Això afavorirà de manera notable la implantació de l’internet de les coses (IOT). Si ja tenim l’ordinador, els telèfons mòbils, les tauletes tàctils, però també el televisor, els llums o el robot aspirador connectats a l’encaminador, ben aviat arribarà la resta d’electrodomèstics.

El pany de l’habitatge serà electrònic i el videointèrfon farà arribar el senyal de vídeo al mòbil. La climatització s’encendrà o s’apagarà depenent de si anem a casa o en venim i el tendal es desplegarà només en funció del sol.

Sovint es diu que no hi haurà cotxes autònoms sense 5G. La complexitat dels trajectes urbans fa necessari que el vehicle es coordini amb un entorn altament complex. I això requereix dades i potència de càlcul. Això sí, un cop desplegada la xarxa de cinquena generació serà possible introduir vehicles sense conductor en entorns urbans, almenys en algunes àrees.

Cada vehicle ‘sabrà’ en temps real la posició de cadascun dels vehicles pròxims, totes les dades dels semàfors de la ciutat i fins i tot dades anonimitzades dels GPS dels telèfons mòbils dels ciutadans que hi hagi més a la vora. Els grans beneficiats? Col·lectius ara relegats a la dependència: persones amb mobilitat o capacitat visual reduïda, gent gran que no supera el psicotècnic, menors d’edat… Suposarà un canvi de paradigma en la mobilitat.

La monitorització de la salut va arribar amb força amb les polseres intel·ligents disponibles des de la tercera generació de telefonia (3G). Tanmateix, el pulsòmetre, el tensiòmetre i el mesurador d’oxigen (SpO2) no són eines particularment funcionals sobretot si la mostra de dades és massa baixa o cal descartar-ne una part a l’hora de transmetre-la.

Una vegada el 5G sigui una realitat comercial, el límit de transmissió de dades s’elevarà de manera notable. S’espera que apareguin nous sensors que aportin una visió més àmplia de la salut humana. N’és un bon exemple el recent sensor d’activitat electrodèrmica (EDA), que monitora l’estrès a través de la pell. Amb dades suficients, es podria predir un infart.

Per motius que hem vist prèviament, el 5G permetrà la hiperconnexió de centenars o milers de sensors i de dispositius per quilòmetre quadrat. Això implicarà una monitorització molt més precisa de la realitat que ha de permetre crear bessons digitals d’alta fidelitat (rèpliques virtuals) amb els quals prendre millors decisions als municipis.

Aquestes polítiques faran la vida més fàcil amb una gestió optimitzada de xarxes de transport, estalvi en manteniment o menors costos de gestió.

La incorporació de tecnologia 5G al sector bancari permetrà estrènyer la relació de les entitats amb els usuaris. Portar el banc a l’smartphone serà una realitat cada cop més patent. I no només això: també més veloç, més de confiança i segura. Des de demanar una hipoteca a comprovar el crèdit, la velocitat de processament que ofereix el 5G instal·larà pràcticament una petita sucursal bancària al telèfon mòbil de cada usuari.

A més a més, la seguretat de les transaccions, tant financeres com de dades, augmentarà. Això és degut al fet que la implantació de la tecnologia 5G facilitarà l’ús de sistemes com ara la biometria per autenticar l’usuari gràcies a l’enorme capacitat de computació que facilita. També serà més senzill evitar fraus, ja que facilitarà i agilitzarà el marcatge de qualsevol operació que resulti estranya.

El 5G suposarà un canvi de paradigma important en la societat, com també ho va ser el 4G. Tanmateix, els canvis són tan graduals, i ens hi adaptem tan de pressa, que aviat constituiran la normalitat. El 2005 no hi havia telèfons intel·ligents, mentre que avui dia són una força mundial indubtable. En uns anys la tecnologia derivada del 5G serà ‘el normal’ i esperarem amb il·lusió el 6G que, de fet, ja s’està desenvolupant.

Els habitatges connectats a internet existeixen des de fa dècades, però va ser gràcies a l’arribada de l’smartphone el 2006, i dels dispositius connectats de la IoT (internet de les coses) poc després, que les llars són cada cop més intel·ligents. Alguns habitatges ja optimitzen la climatització segons l’històric del clima, posen el robot aspirador en marxa quan no hi ha ningú a casa o simulen activitat durant les vacances.

N’hi ha que fins i tot carreguen les seves bateries solars quan hi ha menys demanda i venen l’energia a l’exterior a bon preu. Altres tenen panys intel·ligents i connectats que els permeten avisar les emergències en cas d’intrusió. Les possibilitats de les smart homes són infinites, i augmenten a mesura que anem afegint dispositius connectats a la llar.

La definició de smart home ha anat canviant amb el temps. A principis de segle, “intel·ligent” era aquella casa connectada a la xarxa elèctrica amb el seu propi comptador. Amb l’arribada de les TIC, “intel·ligents” ho eren totes les que tenien router domèstic. Ara, en l’era de les dades, un habitatge intel·ligent és el que té dispositius connectats que simplifiquen les tasques de la llar, allò que en els anys vuitanta en dèiem “la casa electrònica” i que sortia en tantes pel·lícules.

És a dir, una smart home és aquella que disposa d’un sistema d’automatització avançat que permet controlar diferents funcions de seguretat, multimèdia, temperatura, energia, neteja, etc. L’última iteració de la llar intel·ligent consisteix a connectar objectes i convertir-los en IoT accessible. Rentadora connectada, televisor connectat, robot aspirador connectat. Tot a l’espera d’una ordre dels usuaris per fer la seva feina.

El fet que tinguem desenes d’objectes al nostre habitatge capaços de connectar-se a internet ens permet parlar-hi o donar-los instruccions des del món digital. Moltes rentadores connectades, robots aspiradors o termòstats ja inclouen opcions de programació des del telèfon mòbil, sovint amb aplicacions específiques.

Tanmateix, aquests últims anys hem vist que els estàndards de molts fabricants s’han orientat per treballar amb eines auxiliars, com els assistents Siri, Google Assistant, Cortana, Alexa, etc., que ens escolten des dels altaveus connectats. Fins i tot molts objectes de la IoT domèstica es poden integrar amb plataformes de ‘disparadors’, anomenats ‘triggers’ en anglès.

Zapier, IFTTT, Microsoft Flow o Automate.io són algunes de les solucions que permeten programar aquests objectes sense necessitat d’aprendre programació. Ho fan a través d’un format condicional del tipus “si passa alguna cosa” llavors “fer això altre”. No és gaire diferent de com funciona un interruptor (quan es prem, s’encén el llum), però en format digital.

Els següents són exemples de disparadors:

– Si m’allunyo 300 metres de casa, engega el robot per netejar.

– Quan siguin les 23.00, apaga la climatització.

– Si entro al gimnàs, encén el termos.

Avui dia, ningú no se sorprèn que es pugui programar una bombeta, que la rentadora comenci el seu cicle en les hores vall o que el rentaplats no es posi en marxa fins que la rentadora no hagi acabat el seu programa. Els fabricants han fet fàcils aquestes opcions, a les quals es pot accedir mitjançant aplicacions modulars. Però els habitatges intel·ligents i connectats encara poden aportar moltes novetats que actualment es consideren exòtiques o extravagants.

Per exemple, quan es porta l’automatització de funcions a extrems com el de mobles robotitzats, aquests són capaços de desplaçar-se per crear determinades habitacions quan aquestes fan falta, aprofitant que moltes estances només es fan servir a certes hores.

Per exemple, és estrany que a l’hora de dormir estiguem treballant en un despatx, per la qual cosa aquest despatx es pot transformar en dormitori a certes hores de manera automàtica simplement desplaçant els mobles.

Una funcionalitat de la IoT que encara no està gaire estesa (però que ho estarà), perquè es tracta de tecnologia en desenvolupament, és la que s’anomena Vehicle to Home o V2H, que fa ús del vehicle elèctric aparcat al garatge per optimitzar l’energia de la llar, convertint-lo en una smart grid o xarxa intel·ligent. En essència, la bateria del cotxe passa a formar part de la llar connectada.

Així, el cotxe carrega la seva bateria quan l’energia és més barata, que sol ser durant les hores vall, a la nit. Posteriorment, allibera la seva energia a l’habitatge quan l’energia és més cara, com ara a la tarda quan es torna de la feina o a primera hora. Els càlculs més modestos indiquen que aquest ús de l’energia genera estalvis importants.

Si aquesta tecnologia es combina amb plaques solars també connectades i sistemes de previsió de la demanda o alguna eina d’intel·ligència artificial, que s’estan desenvolupant per treballar amb termòstats domòtics, com poden ser Nest de Google, Honeywell o Shelly EM, l’estalvi pot ser encara més gran.

El futur de la domòtica passa per crear llars cada vegada més intel·ligents, que ens ajudaran a aconseguir un dia a dia molt més còmode i sostenible.

Amb els robots mantenim una relació a mig camí entre l’entusiasme i la desconfiança. Es tracta d’artefactes el propòsit principal dels quals consisteix a fer-nos la vida més fàcil. Tanmateix, no podem evitar d’observar-los amb recel. La culpa és de pel·lícules com ara Terminator o Blade Runner, però no tan sols això. Cada cop hi ha més persones que tenen por que aquests enginys els acabin deixant sense feina. És aquí on entren en joc els cobots o robots col·laboratius, dissenyats per treballar mà a mà amb els humans i facilitar-los la feina.

Els cobots són una de les tecnologies més revolucionàries de l’anomenada indústria 4.0. Es tracta de robots que col·laboren i que fins i tot interactuen amb els seus companys humans, els alliberen de les tasques més feixugues, repetitives, perilloses o d’aquelles que requereixen més precisió per executar-les. Tot això, amb total seguretat per als seus col·legues de carn i ossos.

La gran diferència entre els clàssics robots industrials —aquells artefactes estàtics que s’observen en moltes cadenes de producció— i els cobots és que aquests últims han sumat connectivitat a les seves capacitats. Els robots tradicionals són, simplement, dispositius automatitzats, mentre que els avenços en connectivitat, sensorització i processament han convertit els cobots en artefactes col·laboratius.

Precisament, l’ús de sensors és fet que permet als cobots detectar els seus companys humans i treballar amb ells en un espai compartit, una altra de les característiques que els diferencien dels seus antecessors automatitzats. També són més versàtils: mentre que un braç robòtic fix en una cadena de producció només pot desenvolupar una tasca, com pot ser collar un objecte, els cobots es poden utilitzar per fer diverses funcions. Per exemple, ajudar a preparar comandes en un magatzem i també a reposar material quan les existències baixen de cert punt.

Per desenvolupar aquestes tasques de cooperació, els cobots disposen de sensors, tecnologies intel·ligents, i també sistemes connectats a l’Internet de les coses (IoT) i/o sistemes específics, com ara pot ser un programa de gestió de magatzem. Això és degut al fet que els cobots han de ser capaços de col·laborar amb un humà de manera segura; per això necessiten aquesta mena de sensors i de tecnologies smart, que els permeten detectar i reaccionar davant la presència d’un operari.

Encara que totes aquestes tecnologies puguin semblar un desafiament, el fet cert és que els cobots també es caracteritzen per la seva facilitat d’ús. La mida i el pes acostuma a ser molt més reduït que el dels robots industrials automatitzats, la qual cosa permet traslladar-los fàcilment d’ubicació, segons li convingui al treballador. També són fàcils de programar i d’operar, ja que la seva missió no consisteix a substituir el treball humà, sinó a reforçar-lo.

La primera patent relacionada amb cobots es va registrar als Estats Units el 1996. D’aleshores ençà, aquest mercat no ha parat de créixer. De fet, un informe publicat el 2019 prediu un augment del 55,7% fins al 2024. La inversió creixent en automatització de les diverses indústries, juntament amb l’eclosió del comerç electrònic (que cada cop requerirà una capacitat logística més gran a les fàbriques i als magatzems), són dues de les raons que apunten que cada vegada serà més habitual veure cobots treballant braç a braç amb humans.

Les tasques que pot fer un cobot són tan variades com el mateix mercat demani. Avui dia, hi ha algunes aplicacions que ja són habituals en diferents indústries i que ajuden milers de treballadors d’arreu del món en la seva tasca diària:

– Soldadura: aquesta mena de treballs en una fàbrica a través de robots acostumen a requerir una barreja d’experiència en programació de robots i de tècniques de soldadura. L’avantatge de fer servir cobots és que programar-los és molt senzill, la qual cosa facilita enormement que qualsevol treballador amb coneixements en aquest tipus de tècniques pugui operar-hi. D’aquesta manera, l’operari indica al cobot quines tasques ha de fer i com ha d’executar-les, de tal manera que la màquina s’encarrega de fer-les d’una manera precisa i segura.

– Tasques d’acabat: polir, desbarbar o esmicolar peces de metall són algunes tasques d’acabat que acostumen a requerir molta força per a la seva execució amb eines manuals. A més, les vibracions de les màquines poden causar lesions als operaris. Tanmateix, els cobots poden aportar la força, la repetició i la precisió necessàries per fer aquesta mena de feines. Els mateixos treballadors poden indicar-li a la màquina com fer-les de manera manual o a través de mètodes de programació, depenent del tipus o de la mida de peça que es tracti.

– Control de qualitat: les inspeccions per comprovar la qualitat dels productes són habituals en les cadenes de producció d’arreu del món. L’ús de cobots en aquestes cadenes actua com un multiplicador dels sentits del mateix inspector: l’ús de càmeres d’alta resolució permet comprovar fins a l’últim detall en peces de precisió produïdes a la mida de les especificacions d’un client. També permet comparar amb exactitud la peça que s’està inspeccionant amb un model generat per ordinador.

– Logística: ja hi ha magatzems en què els operaris preparen les comandes i les lliuren als seus companys cobots, que trien la ruta òptima per recórrer el magatzem i lliurar-les a l’àrea adequada. En aquest cas, la màquina evita passejos innecessaris als seus companys humans, ja que cobreix diferents trajectes per diversos departaments. Són els operaris els que lliuren al cobot els objectes que ha de transportar i li indiquen on ha de portar-los. I què passa si aquests artefactes es troben amb una persona en el seu camí? Que s’aparten respectuosament per deixar-li pas.

L’ús de cobots en la indústria 4.0 és un factor que pot ajudar persones d’arreu del món a elevar la qualificació dels seus llocs de treball. La clau està a deixar enrere les tasques repetitives i perilloses perquè se n’ocupin els companys robòtics. Per fer-ho, és imprescindible apostar per un enfocament laboral en què la intel·ligència artificial garanteixi que les decisions finals a la feina les preguin els éssers humans. Un enfocament en el qual els cobots tenen molt a aportar.

“L’internet de les coses és el punt d’inflexió que ens està influint en aspectes tan diferents com la gestió de dades, la creació de nous models de negoci i l’accés a la connexió en llocs remots”, diu la periodista M. Victoria S. Nadal en un article a Retina. En efecte, els experts recorden que “la connectivitat ja no només té a veure amb ordinadors i impressores, sinó amb un ecosistema complex capaç de convertir objectes en serveis intel·ligents”. Ho podem veure en vehicles autònoms, robots i drons, però també, i potser encara resulta més important, a les nostres pròpies llars, on, a pas ferm, la tecnologia s’està convertint en una realitat i en una autèntica aliada de la nostra vida diària.

El concepte internet de les coses (en anglès, Internet of Things, o IoT) va ser encunyat pel britànic Kevin Ashton el 1999 mentre treballava al MIT investigant l’àrea de la identificació per radiofreqüència (RFID). En efecte, només cal integrar un xip de RFID en qualsevol objecte de casa perquè sigui capaç de processar i transmetre informació.

Regular la temperatura o la humitat de casa, que la nevera et recordi què cal comprar, semàfors que funcionen segons el trànsit real o un cotxe que es posa en contacte amb el taller i informa del seu estat abans d’una visita són coses que tenim a la cantonada. Segons la consultora Gartner, el 2021, més de 20.000 milions de dispositius domèstics estaran connectats a internet amb l’objectiu d’oferir serveis i aplicacions intel·ligents, i la inversió mundial en l’IoT superarà els 3.000 milions de dòlars.

En efecte, el potencial de l’internet de les coses per transformar l’economia és ingent. Resumint, i seguint l’esmentat article de Victoria S. Nadal a Retina, es podria dir que pot modificar-la en set aspectes:

– L’IoT connecta les màquines, que es comuniquen entre si, fet que permet una gestió més eficient i una reducció de costos per a les empreses.
– Amb l’IoT tindrem més i millors dades.
– Permet una millora de la productivitat, per exemple, en el manteniment preventiu de les màquines.
– Facilita les connexions en llocs de difícil accés. Un cas interessant és el de Vodafone, que fa poc ha llançat NarrowBand-IoT, una banda estreta d’internet de les coses especialment indicada per a la distribució d’aigua, gas o electricitat. Segons la companyia, “el primer pas cap al 5G de veritat”.
– És una tecnologia barata i ecològica.
– Millora la seguretat dels treballadors, per exemple, identificant àrees de pas habituals o amb plataformes d’il·luminació intel·ligents.
– Finalment, permet crear nous models de negoci i treure el màxim partit del big data i el cloud computing. Un exemple seria el de les màquines de cafè Quality Espresso, que, connectades al núvol, obtenen i emmagatzemen dades del consum de cafè o de les avaries, fet que permet maximitzar ingressos i controlar les despeses de manteniment.

A més, la propera generació de xarxes mòbils 5G i les noves connectivitats multiplicaran la capacitat actual de baixada i pujada de dades al núvol, cosa que permetrà un aprofitament total de l’internet de les coses.

I la cosa no acaba aquí. Investigadors i entitats de tot el món continuen estudiant com l’internet de les coses ens pot ajudar en el nostre dia a dia. Un exemple és la creació del Payment Innovation Concentrador. Impulsat per CaixaBank, Global Payments, Samsung, Visa i Arval, és el primer concentrador d’innovació en comerç i mitjans de pagament d’Espanya i un dels primers del món.

El present és intel·ligent, però, el futur, ho serà encara més.

Actualment, vivim envoltats de tecnologia a totes hores: ordinadors, mòbils, sensors… que intercanvien i emmagatzemen informació entre si constantment. Això ens ha portat a un nou paradigma: un món totalment interconnectat. Sens dubte, l’internet de les coses (IoT, per les seves sigles en anglès) és un element que ha impulsat aquest nou model de relacions globals. Tanmateix, la seva complexitat i dimensió fan que sigui un desenvolupament molt vulnerable als ciberatacs, que poden anar, per exemple, des del robatori de dades privades fins a l’accés a milions d’arxius de qualsevol empresa.

Avui dia, la seguretat de dades s’ha convertit en tot un repte per a les empreses. Així analitza l’entorn de seguretat en un món interconnectat Carles Solé, director de seguretat informàtica de CaixaBank, a la tercera entrega de la masterclass “Data security in an interconnected world” en col·laboració amb The Banker. “El problema és que molts proveïdors no van tenir en compte la seguretat quan van dissenyar l’internet de les coses”, diu Solé, i afegeix que “en un món summament interconnectat, això suposa una amenaça per a la seguretat humana”.

El món dels pagaments és un altre sector que també està vivint una autèntica revolució de canvis. Els nous sistemes de pagament tampoc no estan exempts d’amenaces externes. Fins i tot així, Carles Solé creu que “no s’ha de veure com un risc i una amenaça en termes de seguretat de dades, sinó com una oportunitat”. A més, explica que a CaixaBank “oferim aplicacions als nostres clients que protegeixen les nostres dades, i aquestes aplicacions són la nostra responsabilitat, de manera que sabem el que fem, en tots els aspectes”.

La tecnologia que s’utilitza a CaixaBank per a la protecció de dades se centra a utilitzar grans quantitats de dades. “Per exemple, en cas que algú intenti extreure informació dels nostres clients o de la mateixa empresa, apliquem aquest tipus de tecnologies centrades especialment en les dades massives”, explica Solé. I és que, per als professionals de CaixaBank, el més important és la protecció, la seguretat i la confiança dels nostres clients.

.

N’és un bon exemple l’àmbit del cotxe connectat, en què han participat actors rellevants com BMW, Ford, Mercedes-Benz, Volkswagen o SEAT. El president de la firma espanyola, Luca de Meo, ha afirmat que Google o Apple són ara mateix competidors directes de les firmes d’automoció i no empreses complementàries en la carrera pel cotxe autònom.

L’Internet de les Coses (IoT) també ha estat un dels protagonistes més rellevants de la fira, fins al punt que ha tingut un espai destacat dins el recinte. En aquest espai, empreses de sectors com la banca, la salut o la construcció han mostrat els seus principals avenços tecnològics.

En l’apartat de wearables també s’han fet anuncis destacats, com el llançament de la plataforma Android Wear 2.0 per part de Google i LG o el nou rellotge intel·ligent de ZTE.

Sense perdre l’essència de l’MWC, les grans marques no han volgut perdre la seva oportunitat davant la visibilitat internacional de la fira més important del sector. Així doncs, el protagonisme ha quedat repartit entre el llançament dels nous models d’HTC, LG, Huawei i Sony.

Huawei ha revelat el P10, un terminal amb pantalla corba i càmera dual amb el qual la firma xinesa espera superar definitivament la coreana Samsung en vendes a escala mundial. El P10 és una proposta continuista respecte al seu antecessor, el P9, al contrari que LG, que ha decidit deixar enrere els telèfons modulars amb el seu nou G6, amb carcassa posterior de vidre i una pantalla de 5,7 polzades sense a penes marcs.

Una altra de les novetats destacades, encara que no per les seves innovacions tecnològiques, ha estat el Nokia 3310: un terminal sense 3G ni 4G, ni Wi-Fi, ni pantalla tàctil… però indestructible, amb càmera de 2 megapíxels i amb un preu d’uns 50 €. La ressorgida marca finlandesa ha despertat una gran expectació amb aquest model ressuscitat, a la vegada que ha presentat altres prototips que funcionaran amb sistema operatiu Android. I encara hi hagut més nostàlgia en aquest MWC 2017, ja que Blackberry també ha tornat amb Key One, un smartphone amb Android i, tal com es podia esperar, teclat físic.

D’altra banda, les càmeres són un dels camps de batalla tecnològica més interessants entre els principals fabricants mundials. HTC, Lenovo i Xiaomi permeten fer fotografies amb un desenfocament graduable del segon pla, LG ha incorporat lents de gran angular i Huawei ha introduït millores substancials en la lluminositat.

En conjunt, un any més el congrés més rellevant en noves tecnologies mòbils tanca una nova edició amb bones valoracions tant d’assistents com d’organitzadors, en concret ha tingut 108.000 visitants (+7% vs 2016),… assistents i congressistes que ja comencen a pensar en les novetats i avenços que es revelaran en l’edició del 2018.