A partir de l’octubre, les treballadores domèstiques comptaran amb una millora dels seus drets laborals i socials, amb la possibilitat de rebre el subsidi de desocupació si es queden a l’atur, entre altres mesures. Així ho recull el Reial decret llei 16/2022 i s’aplica a tots els contractes en vigor i als que se subscriguin a partir d’ara. En aquest post et detallem els canvis principals.

Fins ara, les treballadores adscrites al règim especial de treball domèstic no tenien dret a la prestació per desocupació si es quedaven sense feina. A partir d’ara, podran sol·licitar aquesta ajuda, com qualsevol treballador, a més d’altres ajudes assistencials quan no tinguin dret a la contributiva.

El Reial decret llei 16/2022 suprimeix el desistiment, una figura que permetia un acomiadament sense motius. D’ara endavant, els ocupadors hauran d’aportar causes acreditades per a l’acomiadament, seguint el que estableix l’article 49.1 de l’Estatut dels treballadors, excepte en el que resulti incompatible amb les peculiaritats derivades del caràcter especial d’aquesta relació.

Així, doncs, la relació laboral de caràcter especial es podrà extingir per alguna de les causes següents, sempre que estiguin justificades:

• El descens d’ingressos o l’increment de despeses a la llar del contractant
• El canvi substancial de les necessitats
• La pèrdua de confiança justificada

En qualsevol cas, la indemnització per acomiadament es manté en dotze dies per any treballat (límit de sis mensualitats) i avís de vint dies quan la relació laboral superi l’any. Si la relació laboral és inferior a un any, l’avís ha de ser de set dies.

Els ocupadors de treballadores domèstiques hauran d’abonar el 20 % de la cotització per desocupació, de moment, fins a finals d’any. L’Estat aportarà el 80 % restant.

Això implica que es redueix l’import que els ocupadors han de pagar a la Seguretat Social per les seves dones de fer feines.

El Reial decret llei 16/2022 disposa, a més, un tipus de cotització per desocupació del 6,05 %, que s’aplicarà de l’1 d’octubre fins a finals del 2022. El 5 % de la quota correspon a l’ocupador, mentre que la treballadora n’assumirà l’1,05 %.

Per accedir a les prestacions, les treballadores hauran d’haver cotitzat almenys un any.

Els ocupadors obtindran una bonificació del 80 %, contribuint amb una quota del 0,2 % al Fons de Garantia Salarial (FOGASA), que s’encarregarà d’indemnitzar les treballadores en cas que no puguin abonar la indemnització o es declarin insolvents.

Alhora, es mantindran les ajudes fiscals, com la reducció mínima del 20 % en l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes. Aquesta bonificació, a més, s’ampliava fins ara al límit del 45 % per a les famílies nombroses.

A partir de l’1 d’octubre, altres ocupadors, en funció de la seva renda i patrimoni, poden elevar la bonificació al mateix límit.

Segons dades del Govern d’Espanya, més d’un terç de les treballadores domèstiques superen els 55 anys, un 44 % són estrangeres i més de la meitat desenvolupen aquesta feina a temps parcial. El 95 % dels treballadors donats d’alta en el règim especial d’empleats de la llar de la Seguretat Social són dones.

Es calcula que 173.000 treballadores domèstiques no estan donades d’alta a la Seguretat Social, per la qual cosa no es podran beneficiar d’aquestes millores. La Seguretat Social té 394.171 afiliades al règim especial de dones de fer feines, encara que l’última enquesta de població activa (EPA) assenyalava que més de mig milió de persones declaraven estar treballant com a empleades domèstiques, apunta La Vanguardia.

Durant aquesta dècada, es crearan a Espanya gairebé deu milions d’oportunitats laborals, moltes d’elles de nova creació, però moltes altres seran de reemplaçament d’aquells treballadors que es jubilen.

Segons l’informe Canvis en els perfils professionals i necessitats de Formació Professional a Espanya. Perspectiva 2030, elaborat pel Centre del Coneixement d’Innovació de CaixaBank Dualiza, juntament amb l’investigador Oriol Homs i la col·laboració de la Fundació CEOE, tant per a aquestes noves professions com per als treballadors que reemplaçaran a aquells que passen a la jubilació, aniran apareixent noves demandes per al desenvolupament del treball.

No es tractarà d’una revolució en què apareixeran nous oficis que fins ara no cabien en la nostra ment, sinó d’una evolució dels actuals per adaptar-se a les noves necessitats que va demandant el mercat.

Avançarem cap a una hibridació de les professions, professions híbrides o, dit d’altra manera, una polivalència especialitzada en què els professionals comptaran amb una àmplia base teòrica per poder donar resposta a múltiples problemes del dia a dia, però comptaran amb una especialització concreta per a ocasions especials.

En aquest canvi, cobraran una especial importància les competències toves o soft skills, aquelles que s’adquireixen amb el temps, com el treball en equip, lideratge, iniciativa… Tant és així, que l’estudi subratlla que les empreses contractaran capacitat d’aprenentatge.

La investigació s’ha realitzat després d’entrevistar a nombrosos directors de recursos humans, les respostes dels quals han permès desagregar aquestes necessitats per sectors.

Segons l’estudi, per a treballar en el sector quimicofarmacèutic, els candidats hauran de reunir les següents competències:

• Gestió d’informació digitalitzada i interpretació de dades.
• Competències soft, com la resolució de problemes, implicació, capacitat analítica i facilitat per elaborar informes.
• Adaptació als canvis i polivalència.
• Coneixement de normes i protocols relacionats amb la seguretat i el medi ambient.
• Capacitat de treball en equip i per projectes.
• Major domini de l’anglès.

En la indústria 4.0, sector automoció, es difuminaran les fronteres entre titulats universitaris i d’FP. En aquest àmbit, serà necessari que els professionals:

• Tinguin coneixement en nous materials, models de gestió, planificació, manteniment digital, robòtica i ciberseguretat.
• Tinguin major capacitat de gestió d’informació digitalitzada i interpretació de dades.
• Desenvolupin competències soft relacionades amb la resolució de problemes i el treball en equip.
• Sàpiguen adaptar-se als canvis.
• Tinguin coneixements de normes i protocols relacionats amb la seguretat i el medi ambient.
• Dominin l’anglès.

Respecte al sector agroalimentari, l’ampliació de les competències podrà veure’s en uns altres perfils vinculats:

• Es demandaran mecatrònics amb majors coneixements informàtics per poder treballar en equip amb perfils informàtics.
• Els informàtics hauran de tenir coneixements dels processos industrials. Als operaris se’ls exigirà major capacitat per interactuar amb dispositius digitals, major capacitat d’anàlisi de dades, coneixements bàsics d’informàtica i programació, capacitat de seguiment i control de qualitat i seguretat.
• Els administratius hauran de tenir major capacitat d’anàlisi de dades.
• Els professionals que es dediquin al control de qualitat hauran de tenir capacitat per fer informes i aplicar protocols de qualitat.
• Els comercials que treballin en aquest sector han de tenir coneixements i capacitat de venda en línia.

En el sector de les TIC és probable que es consolidin alguns perfils altament especialitzats, com ara:

• Tècnic en realitat augmentada.
• Programador d’interfícies d’aplicacions i programes informàtics.
• Gestor de big data.
• Consultor TIC.
• Comercial TIC.
• Especialista en ciberseguretat.
• Tècnics informàtics especialitzats.

Dins el sector de l’economia verda, es veuran canvis en tots els perfils professionals amb la incorporació d’elements de sensibilitat cap a la sostenibilitat i s’incorporaran en molts d’ells coneixements i habilitats per operar amb nous materials, productes, serveis, eines de treball i mètodes organitzatius.

Els perfils clàssics del sector hauran d’actualitzar-se (p. ex., operadors de turbines eòliques) i serà desitjable que es doni una major polivalència per adaptar-se als canvis.

Els perfils del sector turístic també evolucionaran, especialment en:

• Transversalitat: domini dels idiomes, sensibilitat mediambiental, atenció personalitzada del client, maneig de sistemes d’informació…
• Manteniment: estalvi energètic, manteniment bàsic d’instal·lacions i xarxes d’informàtica i comunicació.
• Cuina i restauració: diversitat de menús i cartes per sensibilitats i al·lèrgies, opcions veganes, ecològiques i macrobiòtiques, cultures culinàries globalitzades.
• Animació i comunicació: capacitat per organitzar esdeveniments especials i únics.
• Departaments d’informàtica: anàlisi de dades i aplicacions de gestió.

En el sector sociosanitari també s’ampliarà la llista de competències amb què hauran de comptar els professionals, centrades especialment en l’atenció integral a les persones, en la polivalència entre la figura de l’auxiliar d’infermeria i el d’atenció a les persones dependents i en el maneig d’instruments digitalitzats de gestió.

Per perfils específics, als auxiliars se’ls reclamaran habilitats en comunicació i empatia, resolució de conflictes i major integració cultural per a treballadors d’origen immigrant, mentre que als tècnics se’ls exigirà tenir una major capacitat de gestió emocional davant el desgast del personal, el disseny d’activitats de teràpies de caràcter preventiu i/o compensador, major polivalència en ciutats petites i mitjanes i saber comunicar-se a distància amb les famílies.

Per part seva, els zeladors hauran de ser capaços d’integrar-se en equips d’atenció sanitària i/o sociosanitària i els professionals dedicats a la cuina hauran de comptar amb coneixements en dietètica i adaptació dels menús a les necessitats dels usuaris.

Activitats financeres i assegurances (+21 % vs. 2020), construcció (+20 %), informàtica i comunicacions (+14 %) i comerç (+13 %) seran els sectors que més creixeran en aquests deu anys. Davant ells, el sector primari (−21 %) o el manufacturer (−9 %) presentaran una clara contracció respecte al que representaven el 2020 .

Si l’anàlisi es fa pel que fa a ocupació, el major increment es veurà en tècnics i professionals de suport, en administratius i en treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer, segons les previsions del CEDEFOP en el seu programa de skills forecast per a Espanya amb horitzó 2030.

La Terra és un planeta que ens ho dona tot. No és casualitat que la vida s’hi hagi obert pas: de la temperatura a la disponibilitat d’oxigen, les seves condicions són ideals per habitar-lo. Són característiques que depenen d’un fràgil equilibri que està en perill. El canvi climàtic és l’amenaça més gran que té en contra. Per això tota la humanitat s’ha conjurat per frenar-lo.

Des de la incorporació d’hàbits més ecològics fins a la introducció de l’economia circular, són molts els àmbits des dels quals es pot abordar aquest problema. Fins i tot per a aquells que vulguin consagrar el seu temps al propòsit de frenar el canvi climàtic hi ha alternatives. Al cap i a la fi, quina millor manera de comprometre’s amb aquest objectiu que dedicar-hi la feina diària.

Si vols saber com fer-ho, tot seguit trobaràs algunes professions que permeten treballar cada dia per aconseguir que el canvi climàtic deixi d’amoïnar-nos.

En què consisteix

L’enginyeria ambiental és la que permet avaluar els danys que els processos d’una companyia poden causar al medi ambient i posar-hi remei fins i tot abans que es produeixin.

Què cal estudiar

Per accedir a aquesta professió, hi ha graus dedicats en diferents universitats. Si ja ets enginyer o bé titulat en alguna ciència experimental, també hi ha màsters universitaris que et permetran completar la teva formació per dedicar-te a aquesta activitat.

Com ajuda al medi ambient

Si treballes en aquesta professió, t’encarregaràs de dissenyar processos, productes i serveis tecnològics que permetin prevenir, controlar i solucionar problemes mediambientals a qualsevol empresa o institució. Per exemple, t’asseguraràs que les operacions d’una fàbrica no causin impactes ambientals negatius a l’entorn on està situada o de mitigar-los si ja es produeixen. També podràs participar en l’elaboració de polítiques mediambientals per a empreses o sistemes de monitoratge del seu consum de recursos.

En què consisteix

La millor manera d’evitar que un producte causi danys al medi ambient és introduir l’ecologia en el seu ADN des del primer moment. A això es dediquen els especialistes en ecodisseny: a assegurar-se que el disseny i el desenvolupament d’un producte incorporin criteris mediambientals que disminueixin el seu impacte sobre l’entorn durant tot el seu cicle de vida.

Què cal estudiar

Molts professionals que es dediquen a l’ecodisseny accedeixen a la professió des de graus en Enginyeria Industrial, Disseny o Belles Arts, per després especialitzar-se amb algun màster o postgrau.

Com ajuda al medi ambient

Si treballes com a ecodissenyador, aconseguiràs, entre altres coses, que per a la fabricació d’un producte s’utilitzin els mínims recursos possibles, que aquest aprofiti al màxim l’energia que necessiti durant la seva vida útil o que la seva eliminació suposi un impacte mínim. Aquest mena de feines poden estalviar milers de litres d’aigua, tones d’emissions contaminants a l’atmosfera o evitar la desforestació de grans àrees verdes, així com contribuir decisivament a la implantació d’una economia circular i més sostenible.

En què consisteix

Aquesta és una professió molt versàtil, que permet exercir-la en qualsevol organització, tant pública com privada, l’objectiu de la qual consisteix en controlar el medi ambient i els seus recursos. També habilita per fer programes d’educació ambiental, treballar com a guia en activitats relacionades amb aquest àmbit o la gestió ambiental de diferents projectes en espais naturals.

Què cal estudiar

Hi ha un cicle superior de formació professional que s’imparteix en diverses autonomies i es dedica a preparar aquesta mena de professionals. També hi ha màsters especialitzats que poden cursar els graduats en els camps de Ciències Socials i de l’Educació, així com en els de les Ciències Naturals.

Com ajuda al medi ambient

Els tècnics en educació i control ambiental tenen una funció clau: divulgar i educar la població en la necessitat de protegir el medi que els envolta. Ja sigui com a monitors d’activitats informatives, com a educadors, guies o organitzadors d’activitats mediambientals, tenen a les seves mans la capacitat de despertar la consciència de diferents persones i provocar una reacció en cadena que ajudi a frenar el canvi climàtic.

En què consisteix

Les persones que es dediquen a l’agricultura ecològica produeixen aliments per a la població, com qualsevol agricultor, però ho fan des d’un enfocament que promou un impacte mediambiental reduït. Ho fan mitjançant l’ús responsable de l’energia i els recursos naturals com l’aigua, el manteniment de la biodiversitat o la conservació dels equilibris ecològics regionals, entre altres aspectes.

Què cal estudiar

En aquest cas, si ja treballes en agricultura, has d‘accedir a una certificació emesa per algun dels organismes de control habilitats per les comunitats autònomes. Aquests s’encarregaran de supervisar el procés que garanteix que a la teva explotació es fa una producció ecològica.

Com ajuda al medi ambient

Només les emissions del sistema alimentari mundial poden elevar la temperatura mitjana del planeta per sobre del límit desitjat d’1,5 ºC. L’agricultura ecològica, que té en compte el seu impacte sobre l’entorn, és una manera d’aplacar aquest efecte i contribuir que l’alimentació dels ciutadans sigui més sostenible. De fet, un estudi assenyala que, a llarg termini, l’agricultura ecològica emet el 40 % menys d’òxid nitrós (NO²) (un gas amb efecte d’hivernacle), que la convencional.

En què consisteix

Tornar la salut a la natura té molt a veure amb la restauració dels ecosistemes que la componen. Les persones que es dediquen a aquesta activitat són les que s’encarreguen d’invertir la degradació dels ecosistemes per recuperar-ne la funcionalitat ecològica.

Què cal estudiar

Hi ha diversos màsters universitaris relacionats amb aquesta disciplina, als quals es pot accedir des de graus com la Biologia, l’Enginyeria Agrícola o Forestal, les Ciències Ambientals, les Ciències del Mar i carreres similars.

Com ajuda al medi ambient

Des del diagnòstic de l’ecosistema a la posada en marxa de les accions que el restauraran, aquesta professió pot convertir-se en clau per revertir el canvi climàtic. Regenerar les funcions d’espais com zones humides, boscos o selves pot tenir un efecte definitiu sobre el canvi climàtic, perquè tots són excel·lents capturadors de diòxid de carboni (CO²), un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle.

Entitats com CaixaBank també treballen cada dia per frenar el canvi climàtic a través de la reducció de l’impacte ambiental de les seves operacions, així com del finançament i la inversió en projectes sostenibles, entre altres qüestions. Un objectiu que requereix un compromís global per convertir-se en realitat i procurar, així, una vida millor per al planeta i els seus habitants.

Espanya té una taxa d’atur del 16 % i, tanmateix, hi ha ofertes de feina que no aconsegueixen cobrir-se, especialment en els sectors de l’hostaleria i de la construcció. A què es deu aquest fenomen?

Segons expliquen Nuria Bustamante i Sergio Díaz Valverde, de CaixaBank Research, a l’article “El desajust entre l’oferta i la demanda de mà d’obra”, és habitual que en una economia hi hagi certs nivells de vacants i d’atur, “ja que és necessari un període d’adaptació o cerca per aconseguir un treball i cobrir una vacant”.

Però, en les circumstàncies actuals, la demanda insatisfeta de mà d’obra està augmentant i això es deu a diversos factors:

• La frenada de la immigració lligada a la limitació dels moviments transfronterers a causa de la pandèmia, que podria estar afectant especialment sectors com l’agricultura, l’hostaleria, l’oci, la neteja o les cures personals.
• El creixent desacoblament entre la formació i la qualificació dels demandants d’ocupació i els perfils que cerquen les empreses.

Aquestes dues circumstàncies es poden observar, precisament, en els sectors de l’hostaleria i la construcció. Analitzem cada cas.

El problema en el sector de la construcció es remunta al 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària i molts professionals van perdre la feina i es van veure obligats a reciclar-se. Tretze anys després, les noves generacions no se senten atretes per aquest tipus de treball i, en aquest àmbit, l’experiència és un grau.

Atès que els més joves no estan interessats a treballar en la construcció i un bon nombre de professionals veterans va canviar de sector, hi ha carències evidents. Falten encofradors, maquinistes d’obra pública, gruistes, ferrallistes, fusters, instal·ladors, enrajoladors, lampistes i electricistes, entre altres especialistes.

Posem com a exemple Aragó. Amb un total d’1.331.280 habitants, necessita actualment entre 8.000 i 10.000 professionals de la construcció, segons l‘Heraldo de Aragón. Només així es podrà atendre tota la demanda en obra nova.

Les perspectives per al sector són positives. Segons la Confederació Nacional de la Construcció, la previsió és que el sector recuperi els nivells anteriors a la COVID-19 el 2023 i es vegi dinamitzat per l’arribada dels fons europeus Next Generation.

En l’hostaleria passa una cosa similar. Amb la irrupció de la COVID-19 i la clausura de bars i restaurants, els professionals d’aquest sector van haver de cercar sortida laboral en un altre àmbit. Molts d’aquests treballadors es van reciclar i van trobar el seu aliment en altres sectors, com el logístic.

Avui dia, és difícil trobar professionals disponibles, especialment tenint en compte la vigència de molts ERTO, encara, en aquest àmbit. El rebuig generacional a un estil de vida tan exigent augmenta la dificultat.
El resultat és evident: els hostalers tenen dificultats per contractar les persones que precisen. Com a dada, l’agost de 2021 el portal de treball Infojobs tenia més d’11.000 vacants en la categoria de turisme i restauració, un 40 % més que el maig.

Per reduir la intensitat i la durada d’aquests desajustos, Bustamante i Díaz Valverde advoquen per “millorar l’ocupabilitat dels treballadors, adequant l’oferta acadèmica a les necessitats del mercat, potenciant la Formació Professional i reorientant les polítiques actives d’ocupació”. “També ens hem d’assegurar que els incentius a la cerca de treball són sempre els adequats”, indiquen.

Segons l’Observatori de CaixaBank Dualiza, la Formació Professional es perfila com la clau per capacitar i formar la majoria de persones que hauran de cobrir els prop de 10 milions de treballs que sorgiran fins al 2030, la major part dels quals en el sector serveis.

Només cal donar un cop d’ull a les xarxes socials per veure’ls. Aquestes imatges d’ordinadors portàtils amb algun paisatge exòtic de fons són senyal que, darrere del teclat, hi ha nòmades digitals asseguts. La possibilitat de treballar i conèixer el món sedueix cada vegada més persones. Sobretot ara, que la pandèmia ha permès a milions d’elles provar el teletreball.

En realitat, no és el mateix un teletreballador que un nòmada digital. Concretament, els nòmades digitals trien un estil de vida determinat i decideixen fer-se independents d’una localització. La tecnologia és la seva gran aliada perquè els permet viatjar pel món i treballar en remot des de qualsevol lloc amb connexió a internet.

Això sí, la definició de nòmada digital s’ha anat expandint des de l’aparició de la pandèmia. L’aparició d’empreses que permeten als seus empleats treballar en remot de manera indefinida és una de les principals raons d’aquest canvi.

Així, els nòmades digitals ja no són exclusivament els freelancers o treballadors autònoms rodamón d’abans de la pandèmia. Avui també hi ha treballadors per compte d’altri que es muden a localitzacions temporals amb el permís de la seva empresa.

Amb tot, hi ha certes professions que es presten més al nomadisme digital que altres. Algunes de les més habituals són les relacionades amb la creació de continguts, el disseny, la programació, la traducció, la formació o el màrqueting digital. En general, les més adequades seran les que no requereixen presència física en un lloc determinat. Segons la destinació escollida, també aquelles en què el desfasament horari no suposi un problema.

Tant la pandèmia com el confinament han provocat que moltes persones s’adonessin que, si els ho proposaven, podien treballar des de qualsevol lloc. Per aquesta raó, quan un nòmada digital explica el seu estil de vida, ja no rep tantes mirades d’incredulitat com abans.

Tanmateix, abraçar el nomadisme digital no és tan senzill com fer una maleta, assenyalar un punt a l’atzar en el mapa i viatjar. A l’hora de fer del món una oficina, cal començar per una bona destinació que cobreixi les teves necessitats. Convé no oblidar que el nòmada digital viatja mentre treballa, no se’n va de vacances.

Una connexió a internet de qualitat és un dels elements imprescindibles que ha de tenir la destinació d’un nòmada digital. Es tracta d’un factor essencial per comunicar-se amb clients o companys de feina, lliurar treballs o fins i tot dirigir projectes.

Encara que la possibilitat de retirar-se a treballar en una cabanya a la muntanya sigui molt romàntica, no sempre és pràctica. Això és perquè encara hi ha molts llocs al món en què la connexió d’alta velocitat és una quimera.

Un altre dels factors que un nòmada digital ha de tenir en compte de la seva pròxima destinació és el cost de la vida. Pagar l’habitatge, la compra, l’oci i fins i tot la connexió a internet o el telèfon pot arribar a suposar un problema. Especialment, si els ingressos no es corresponen amb el nivell de despesa que exigeix la destinació. També el canvi de moneda pot restar poder adquisitiu i és una altra qüestió que no s’ha de descuidar.

Existeixen eines molt útils, com Nomadlist, en què els nòmades digitals puntuen diferents destinacions segons diversos paràmetres. Un d’ells és el cost de la vida, encara que també hi ha d’altres com la diversió, la connexió a internet o la seguretat.

No tots els països posen fàcil l’accés al seu territori per als estrangers. Els ciutadans de la Unió Europea poden accedir lliurement a qualsevol dels països que la componen. Tanmateix, si desitgen anar més enllà, el visat és un aspecte que no han d’oblidar.

Un avantatge que molts nòmades digitals aprofiten és que molts països permeten residir-hi durant uns mesos sense necessitat de sol·licitar un visat. A més, cada vegada hi ha més llocs que faciliten el visat per atreure aquests treballadors viatgers. Aquest és el cas de Geòrgia, Barbados, Dubai o les Bermudes. Altres països com Tailàndia o Indonèsia ja estudien implantar un permís especial per a nòmades digitals.

A més, en temps de pandèmia, convé conèixer la política d’admissió de viatgers en relació amb la COVID-19. Per exemple, si exigeixen quarantena, proves PCR o certificats de vacunació, també d’altres malalties.

L’atenció sanitària en la destinació és més important que mai. Per això és convenient informar-se sobre si cal subscriure algun tipus d’assegurança addicional i si el país de destinació té algun conveni amb la Seguretat Social.

En el cas de la Targeta Sanitària Europea, és important saber quines despeses estan cobertes en el país de destinació. Això perquè no tots els països de la Unió Europea ofereixen sanitat gratuïta i és possible que existeixin copagaments.

Assegurar-se que la destinació compta amb un accés sòlid a serveis financers també resulta molt convenient. En aquest sentit, convé comprovar si el país que triem es troba a la llista de tercers països d’alt risc de blanqueig de capitals elaborada per la Unió Europea.

En aquest cas, les entitats bancàries han de prendre precaucions addicionals amb les operacions que procedeixin d’aquest país, fet que pot causar certs problemes.

Encara que treballar des de casa sempre és una opció, comptar amb un lloc on poder trobar-se amb altres persones i fer networking sempre és un plus. De fet, molts nòmades digitals busquen que les seves destinacions tinguin instal·lacions de coworking. Conèixer gent de manera senzilla, formar part d’una comunitat i assegurar-se una infraestructura de treball són tres avantatges que aporten aquests espais.

Hi ha una sèrie de llocs on els nòmades digitals tendeixen a confluir. Normalment coincideixen amb països o ciutats que s’esforcen per atreure aquest tipus de perfils oferint-los el que necessiten.

Algunes de les localitzacions més desitjades es troben tan a prop com Portugal. Lisboa i Porto s’han convertit en destinacions cobejades pel seu cost de vida assequible o la seva seguretat ciutadana. Aquest país pot ser un bon punt de partida per començar a acostumar-se a la nova vida del nòmada digital.

Els allotjaments econòmics són un dels principals atractius d’algunes destinacions del Sud d’Àsia com ara Colombo (Sri Lanka), Cambodja, Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) o Chiang Mai (Tailàndia). A Amèrica, destaquen destinacions tan populars com Cancún (Mèxic) o Rio de Janeiro (Brasil). I a Europa, Tallinn (Estònia) s’ha convertit en un paradís per a nòmades digitals i és una de les tres ciutats d’Europa amb més start-ups per habitant.

Per al nòmada digital, el món no té límits. Sempre que trobi el lloc que encaixi amb el que necessita, serà capaç de treballar on viu i oblidar-se de viure on treballa.

Amb els robots mantenim una relació a mig camí entre l’entusiasme i la desconfiança. Es tracta d’artefactes el propòsit principal dels quals consisteix a fer-nos la vida més fàcil. Tanmateix, no podem evitar d’observar-los amb recel. La culpa és de pel·lícules com ara Terminator o Blade Runner, però no tan sols això. Cada cop hi ha més persones que tenen por que aquests enginys els acabin deixant sense feina. És aquí on entren en joc els cobots o robots col·laboratius, dissenyats per treballar mà a mà amb els humans i facilitar-los la feina.

Els cobots són una de les tecnologies més revolucionàries de l’anomenada indústria 4.0. Es tracta de robots que col·laboren i que fins i tot interactuen amb els seus companys humans, els alliberen de les tasques més feixugues, repetitives, perilloses o d’aquelles que requereixen més precisió per executar-les. Tot això, amb total seguretat per als seus col·legues de carn i ossos.

La gran diferència entre els clàssics robots industrials —aquells artefactes estàtics que s’observen en moltes cadenes de producció— i els cobots és que aquests últims han sumat connectivitat a les seves capacitats. Els robots tradicionals són, simplement, dispositius automatitzats, mentre que els avenços en connectivitat, sensorització i processament han convertit els cobots en artefactes col·laboratius.

Precisament, l’ús de sensors és fet que permet als cobots detectar els seus companys humans i treballar amb ells en un espai compartit, una altra de les característiques que els diferencien dels seus antecessors automatitzats. També són més versàtils: mentre que un braç robòtic fix en una cadena de producció només pot desenvolupar una tasca, com pot ser collar un objecte, els cobots es poden utilitzar per fer diverses funcions. Per exemple, ajudar a preparar comandes en un magatzem i també a reposar material quan les existències baixen de cert punt.

Per desenvolupar aquestes tasques de cooperació, els cobots disposen de sensors, tecnologies intel·ligents, i també sistemes connectats a l’Internet de les coses (IoT) i/o sistemes específics, com ara pot ser un programa de gestió de magatzem. Això és degut al fet que els cobots han de ser capaços de col·laborar amb un humà de manera segura; per això necessiten aquesta mena de sensors i de tecnologies smart, que els permeten detectar i reaccionar davant la presència d’un operari.

Encara que totes aquestes tecnologies puguin semblar un desafiament, el fet cert és que els cobots també es caracteritzen per la seva facilitat d’ús. La mida i el pes acostuma a ser molt més reduït que el dels robots industrials automatitzats, la qual cosa permet traslladar-los fàcilment d’ubicació, segons li convingui al treballador. També són fàcils de programar i d’operar, ja que la seva missió no consisteix a substituir el treball humà, sinó a reforçar-lo.

La primera patent relacionada amb cobots es va registrar als Estats Units el 1996. D’aleshores ençà, aquest mercat no ha parat de créixer. De fet, un informe publicat el 2019 prediu un augment del 55,7% fins al 2024. La inversió creixent en automatització de les diverses indústries, juntament amb l’eclosió del comerç electrònic (que cada cop requerirà una capacitat logística més gran a les fàbriques i als magatzems), són dues de les raons que apunten que cada vegada serà més habitual veure cobots treballant braç a braç amb humans.

Les tasques que pot fer un cobot són tan variades com el mateix mercat demani. Avui dia, hi ha algunes aplicacions que ja són habituals en diferents indústries i que ajuden milers de treballadors d’arreu del món en la seva tasca diària:

– Soldadura: aquesta mena de treballs en una fàbrica a través de robots acostumen a requerir una barreja d’experiència en programació de robots i de tècniques de soldadura. L’avantatge de fer servir cobots és que programar-los és molt senzill, la qual cosa facilita enormement que qualsevol treballador amb coneixements en aquest tipus de tècniques pugui operar-hi. D’aquesta manera, l’operari indica al cobot quines tasques ha de fer i com ha d’executar-les, de tal manera que la màquina s’encarrega de fer-les d’una manera precisa i segura.

– Tasques d’acabat: polir, desbarbar o esmicolar peces de metall són algunes tasques d’acabat que acostumen a requerir molta força per a la seva execució amb eines manuals. A més, les vibracions de les màquines poden causar lesions als operaris. Tanmateix, els cobots poden aportar la força, la repetició i la precisió necessàries per fer aquesta mena de feines. Els mateixos treballadors poden indicar-li a la màquina com fer-les de manera manual o a través de mètodes de programació, depenent del tipus o de la mida de peça que es tracti.

– Control de qualitat: les inspeccions per comprovar la qualitat dels productes són habituals en les cadenes de producció d’arreu del món. L’ús de cobots en aquestes cadenes actua com un multiplicador dels sentits del mateix inspector: l’ús de càmeres d’alta resolució permet comprovar fins a l’últim detall en peces de precisió produïdes a la mida de les especificacions d’un client. També permet comparar amb exactitud la peça que s’està inspeccionant amb un model generat per ordinador.

– Logística: ja hi ha magatzems en què els operaris preparen les comandes i les lliuren als seus companys cobots, que trien la ruta òptima per recórrer el magatzem i lliurar-les a l’àrea adequada. En aquest cas, la màquina evita passejos innecessaris als seus companys humans, ja que cobreix diferents trajectes per diversos departaments. Són els operaris els que lliuren al cobot els objectes que ha de transportar i li indiquen on ha de portar-los. I què passa si aquests artefactes es troben amb una persona en el seu camí? Que s’aparten respectuosament per deixar-li pas.

L’ús de cobots en la indústria 4.0 és un factor que pot ajudar persones d’arreu del món a elevar la qualificació dels seus llocs de treball. La clau està a deixar enrere les tasques repetitives i perilloses perquè se n’ocupin els companys robòtics. Per fer-ho, és imprescindible apostar per un enfocament laboral en què la intel·ligència artificial garanteixi que les decisions finals a la feina les preguin els éssers humans. Un enfocament en el qual els cobots tenen molt a aportar.

En una època en què la tecnologia ho inunda tot, pot semblar que no és precisament un bon moment per a certes disciplines. Que ja no hi ha lloc per als filòsofs, els poetes o els historiadors. Que les arts, les humanitats i les ciències socials s’han convertit en grans gerros xinesos que no sabem on posar en un apartament cada cop més funcional. Tanmateix, aquestes disciplines són molt importants. I tot indica que en el futur ho continuaran sent.

És cert que, avui dia, mana l’utilitarisme. Hi ha la tendència a valorar exclusivament allò que genera diners de manera directa i deixar de banda el que no és directament productiu. Per això s’anima els joves a triar carreres tecnològiques que ajudin a corregir el dèficit d’aquesta mena de perfils. Segons la Unió Europea, la bretxa entre la demanda i l’oferta d’especialistes en tecnologies de la informació (TIC) continuarà creixent en els pròxims anys. A més, a les empreses cada vegada els costa més cobrir aquestes posicions.

Tot i que l’utilitarisme predomina, la creativitat i el pensament crític són essencials, fins i tot per al desenvolupament de noves tecnologies. Aquesta és la raó fonamental per la qual les humanitats tenen encara molt de recorregut en el mercat laboral. Sectors tan puixants com la intel·ligència artificial necessiten sociòlegs, lingüistes, humanistes o filòsofs, entre altres perfils, per tirar endavant.

Abans que sorgeixi una nova tecnologia, algú l’ha hagut d’idear. Una persona ha hagut d’observar i detectar una necessitat en la societat que l’envolta que pot ser resolta mitjançant la tecnologia. Només quan algú somia un invent pot construir-lo després un enginyer. Aquesta és la raó per la qual moltes de les grans innovacions de la història han sorgit de ments de lletres, com la de l’escriptor Jules Verne.

No només això: perquè la tecnologia tingui sentit i pugui ser útil, necessita un context humà. A l’hora de dissenyar-la i desenvolupar-la, cal fer-se preguntes. Per exemple, com millorarà la vida dels seus usuaris, com aconseguir que aquests s’hi relacionin fàcilment i quins principis ètics o de responsabilitat social regiran la seva activitat. Es tracta de qüestions que els perfils humanistes saben com plantejar-se i, cosa que és més important, a les quals saben donar una resposta adequada.

A més, la tecnologia ha de ser atractiva per als seus usuaris. Això és el que explica l’èxit de l’iPhone. Més enllà de la seva funcionalitat, aquest telèfon intel·ligent aportava una gran experiència d’usuari i un disseny atractiu. Així, gràcies a la intervenció de perfils artístics en el seu desenvolupament, es va convertir en tot un fenomen mundial.

Per tot això, la creativitat i el pensament crític no es poden allunyar del desenvolupament tecnològic, que és un pilar fonamental del mercat laboral en l’era de la Quarta Revolució Industrial. Per això els perfils humanistes i artístics continuaran tenint-hi lloc.

Un dels principals canvis que ja s’estan observant en el mercat laboral té a veure amb la ruptura de les fronteres que separaven tradicionalment les ciències de les lletres. Cada cop es busquen més perfils híbrids amb habilitats transversals.

Els estudiants d’humanitats cerquen cada vegada més el seu futur laboral lluny de la docència, que fins ara era la seva sortida laboral més habitual. Per aquesta raó, ja hi ha titulacions especialitzades en humanitats digitals, que fan convergir els estudis d’humanitats i ciències socials amb les noves tecnologies de la informació.

Això respon, per exemple, a la necessitat que tenen avui els sociòlegs d’adquirir cada vegada més habilitats digitals i, fins i tot, de programació per fer servir eines que els ajudin a desenvolupar millor la seva feina. També els advocats han d’aprendre tecnologia aplicada al dret, un concepte que inclou analítica i visualització de dades o estadística avançada. Fins i tot els filòlegs, una professió que fins ara tenia unes sortides laborals limitades, han trobat un filó en el desenvolupament de llenguatges de programació.

Totes aquestes circumstàncies es deuen al fet que la tecnologia canvia constantment la manera en què es desenvolupen les feines. Les ocupacions són cada vegada més complexes i requereixen una combinació d’habilitats molt rica en els candidats que hi opten.

S’espera que aquestes noves feines híbrides augmentin un 21% durant els pròxims deu anys, més del doble que la taxa esperada per al mercat laboral general, segons un informe de Burning Glass. Tanmateix, no serà només la tecnologia la protagonista d’aquesta tendència. Les soft skills, o habilitats toves —com l’empatia, la creativitat, la persuasió o la capacitat d’anàlisi o de comunicació—, també tindran un paper determinant en les feines del futur. Unes habilitats en què es poden reconèixer fàcilment trets de psicòlegs, humanistes, artistes, advocats, filòsofs o comunicadors. Per això enginyers, científics o professionals de la salut han de cercar també part del seu desenvolupament en les humanitats.

Hi ha disciplines que poden trobar la seva edat daurada entre algoritmes i realitat augmentada. La clau consisteix a saber-se adaptar a l’entorn, apostar per la formació contínua i integrar equips multidisciplinaris que permetin abordar els projectes des de múltiples punts de vista.

Una pregunta que la immensa majoria de pares afronta en un moment donat: Què haurien d’estudiar els meus fills? Respondre-la adequadament és un maldecap habitual perquè d’això dependrà el seu benestar futur. També per això aquesta qüestió es repeteix generació rere generació. La mala notícia és que no hi ha una resposta rotunda. La bona, que la podem encertar fins i tot encara que ens equivoquem en un primer moment.

En un entorn tan canviant com el que vivim avui dia, pot semblar que és més difícil que mai no orientar els nostres fills sobre el tipus d’estudis que han de triar. Tanmateix, no és així: sempre ha estat complicat i sempre s’ha encertat tant com s’ha errat.

Retrocedim quinze anys: si algú ens preguntés quins estudis recomanaríem a un jove, sens dubte hauríem pensat en l’arquitectura com una excel·lent opció. Tanmateix, la crisi immobiliària que va aflorar pocs anys més tard va enviar molts d’aquests professionals a l’atur. Així, van passar d’una situació de plena ocupació pràctica a una desocupació del 33 % en pocs anys.

Gràcies a experiències com aquesta, avui sabem que no podem prendre aquest tipus de decisions basant-nos en el present. Hem de mirar més enllà i no només això: també hem d’ajudar els nostres fills a preparar-se davant possibles canvis. Una lliçó molt important que els nostres pares desconeixien i no van poder transmetre’ns.

Encara que orientar els nostres fills sobre quins estudis han de triar pugui semblar una missió impossible, no ho és. Tenim moltes pistes al nostre abast i més informació que mai per trobar una resposta adequada.

El primer que hem de tenir en compte és que vivim immersos en la Quarta Revolució Industrial, tal com assegura el Banc Mundial, i hi mana la tecnologia. És una època en la qual sorgeixen nous perfils professionals a tota velocitat, al mateix temps que se n’extingeixen d’altres. De fet, el Fòrum Econòmic Mundial n’espera que canviï el món del treball per complet i el polaritzi entre professionals més i menys qualificats. La irrupció dels robots en tasques que abans feien humans també contribuirà a aquest canvi.

Un altre factor que no hem d’oblidar és que les vides laborals seran cada vegada més extenses. No només pel progressiu retard en l’edat de jubilació, sinó també per l’augment de l’esperança de vida.

Aquestes dues premisses ens ofereixen dues pistes molt valuoses per al nostre propòsit. D’una banda, que la tecnologia estarà molt present en pràcticament qualsevol ocupació, per això resultarà fonamental entendre-la i saber com manejar-la. De l’altra, que els llocs de treball canviaran constantment durant els anys i exigiran un esforç igualment constant en formació. Els nostres fills s’enfrontaran a una carrera laboral canviant, llarga, multietapa i no lineal, que hauran de saber afrontar i, per què no, gaudir.

Tenint tot l’anterior en compte, sembla senzill imaginar-se per què cada vegada més experts apunten a les disciplines STEM com les de més projecció de futur. STEM és l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. De fet, un informe de Randstad Research preveu que la generació de científics, informàtics, enginyers i matemàtics descendeixi en els propers anys a un ritme anual del 3 %, malgrat que la demanda d’aquests perfils en el mercat laboral creix constantment.

Aquests coneixements cotitzen a l’alça perquè són claus per planificar i desenvolupar tecnologia. La intel·ligència artificial o el big data requereixen professionals formats en aquestes disciplines per al seu progrés. Tanmateix, no semblen ser suficients per si soles davant els reptes que planteja el mercat laboral. Per això, el concepte STEM s’ha vist ampliat en una lletra: la A d’«arts» o, en un sentit més ampli, humanitats. STEAM comprèn també les disciplines que ajuden els alumnes no només a dotar de sentit aquesta tecnologia, sinó, a més, a ser més flexibles en l’àmbit laboral, així com a afrontar el seu treball amb més creativitat i pensament crític.

Això vol dir que els estudis relacionats amb les humanitats, les arts i les ciències socials no estan sentenciats, ni de bon tros. De fet, diferents experts apunten que el desenvolupament d’intel·ligència artificial demanda cada vegada més lingüistes, juristes, filòsofs i fins i tot músics, que s’integraran en equips de treball multidisciplinaris.

En aquest sentit, perfils professionals tan diferents com lingüistes computacionals, estrategs de contingut, enginyers gràfics, consultors de hacking ètic i dissenyadors d’ètica, especialistes en virtualització o arquitectes de big data treballaran junts cada vegada més.

El canvi de paradigma que estem vivint fa que la pregunta amb què iniciàvem aquest article no tingui (ni necessiti) una resposta concreta. De fet, avui és més important reflexionar sobre com han d’estudiar els nostres fills que sobre el tipus de disciplina que han de triar.

Tot apunta al fet que la formació dels nostres fills serà constant i canviant durant tota la seva carrera. En aquest sentit, és molt probable que arribin a desenvolupar diferents especialitats durant la seva vida. Això requerirà compaginar o fins i tot alternar diferents períodes d’aprenentatge amb uns altres d’activitat laboral.

Així, no importa tant quin tipus d’estudis iniciïn els nostres fills en deixar l’escola o l’institut, sinó com utilitzaran aquests coneixements i aquestes habilitats després per adaptar-se al mercat laboral. També que la disciplina que triïn els interessi, els motivi i se’ls doni bé. De poc serveix animar un actor nat a estudiar enginyeria biomèdica només perquè, a priori, podrà tenir una millor projecció laboral. L’avantatge que existeix ara és que sempre es podrà especialitzar per adaptar les seves destreses al mercat de treball.

El temps dels arquitectes ha donat pas al dels experts en disseny arquitectònic digital. El dels enginyers, al dels especialistes en enginyeria i operació de drons. El dels sociòlegs, al dels analistes d’audiències digitals. Es tracta d’una transformació que continuarà en els propers anys i a la qual els nostres fills han de saber respondre amb fonaments sòlids, molta flexibilitat, formació contínua i, sobretot, sense por al canvi.