El PERTE agroalimentari començarà a fer els seus primers passos una vegada que el Govern aprovi pròximament la primera gran convocatòria, dotada amb 400 milions d’euros i centrada en la millora dels processos de producció.

Si estàs interessat a accedir al finançament dels fons Next Generation a través d’aquesta convocatòria, t’oferim algunes claus perquè la puguis conèixer en detall.

En total, el PERTE agroalimentari preveu destinar 1.800 milions d’euros a millorar la competitivitat del sector, així com la seva sostenibilitat, traçabilitat i seguretat.

La gran convocatòria tractora en aquest PERTE comptarà amb 400 milions d’euros en préstecs destinats a finançar actuacions individuals o conjuntes destinades a l’enfortiment industrial del sector agroalimentari amb projectes enfocats en els objectius del PERTE, és a dir, en els blocs de competitivitat, sostenibilitat i traçabilitat.

L’impacte d’aquesta convocatòria s’espera en les següents divisions de la CNAE: 10 (indústria de l’alimentació), 11 (indústria de la beguda) i 12 (indústria del tabac).

Per poder optar al finançament dels NGEU a través d’aquesta convocatòria, les actuacions que es proposin hauran d’estar enfocades a la millora dels processos en les àrees de competitivitat, sostenibilitat i traçabilitat i seguretat alimentària, de manera que es doni un impuls a la cadena de valor en tots els seus components de manera generalitzada.

És important tenir en compte les obligacions següents:

1. En quins blocs he de fer actuacions? Les sol·licituds presentades per agrupació d’entitats han d’incloure obligatòriament actuacions en dos dels tres blocs (competitivitat, sostenibilitat i traçabilitat), i és imprescindible estar present en el de traçabilitat i seguretat alimentària. Serà opcional la consideració d’actuacions del bloc restant.

2. Qui ha d’estar present en els projectes tractors? En els projectes tractors, serà obligatori que es presentin tots els agents pertanyents a la indústria manufacturera que siguin necessaris per a la producció i posada en comercialització del producte a què estiguin enfocats. D’aquesta manera, quedarà completament representada la cadena de valor del subsector industrial al qual pertany.

3. Quan he de fer actuacions a nivell individual? Els projectes hauran d’incloure actuacions individuals en dos dels tres blocs indicats. En aquest cas, també serà obligatori que un d’aquests sigui el de traçabilitat i seguretat alimentària.

4. Quan he de fer actuacions en cooperació? En cadascun dels projectes tractors s’hauran d’executar projectes en què existeixi una cooperació efectiva entre els agents participants.

La idea del Govern central és que la participació de les pimes sigui com més àmplia millor. Per això, l’agrupació haurà d’estar integrada per, almenys, una gran empresa i un mínim d’un 40% de petites i mitjanes empreses participants. A més, s’estan cercant fórmules alternatives que permetin més participació. Per a cada projecte tractor, un mínim del 30% de l’ajuda total concedida haurà de beneficiar pimes.

• La modalitat serà de “projecte únic tractor”, igual que el PERTE VEC.
• La forma d’aquesta convocatòria serà a través de la concessió de préstecs amb un tram no reemborsable (per tant, una ajuda en forma mixta de préstec i subvenció).
• L’agrupació haurà d’estar composta per entitats i agents de l’ecosistema d’innovació que representin les cadenes de valor específiques de, almenys, un producte.
• Les actuacions hauran de ser individuals (una entitat dins l’agrupació) o conjuntes (cooperació entre diverses entitats).

En les ajudes establertes en l’eix 1 del PERTE agroalimentari, corresponents a aquesta convocatòria, competència del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, són incompatibles amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos amb la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

Les ajudes recollides en l’eix 2 (Digitalització del sector agroalimentari), que són competència del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, dependran de la regulació de cada convocatòria.

Generalment, són ajudes compatibles amb altres fonts de finançament, sempre que es respecti el que estableix la normativa. Segons el Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, “les reformes i els projectes d’inversió podran rebre ajuda d’altres programes i instruments de la Unió sempre que aquesta ajuda no cobreixi el mateix cost”. En aquest cas serien incompatibles.

Si t’interessa obtenir finançament a través dels fons europeus Next Generation, pots visitar l’espai Next Generation a caixabank.es o consultar el cercador d’ajudes de CaixaBank i Minsait, on podràs localitzar totes les convocatòries obertes i determinar quina s’ajusta més al projecte que vols impulsar.

Encara que vivim en un món globalitzat i digital, en què sembla que qualsevol oportunitat de futur laboral passa per dominar el codi binari o les xarxes socials, el cert és que l’agricultura ha estat el motor de l’economia espanyola durant molts segles i el seu nivell de producció no ha deixat d’augmentar en els últims anys, fruit de la necessitat de satisfer la demanda d’una població creixent.

Espanya és el país de la Unió Europea que té un percentatge més alt del PIB procedent del sector agrícola. A més, cal considerar que el pes econòmic de l’agricultura va més enllà del generat per la seva pròpia activitat, ja que té una influència clau en altres activitats, com ara les indústries de transformació d’aliments i les indústries de producció.

Així, veiem que és una activitat integrada dins el sistema agroalimentari, que suposa un 10,6 % del PIB nacional i que genera un 14,2 % del treball del país. Aquestes dades, reflectides en un estudi publicat per Pwc, porten a considerar l’agricultura com un sector estratègic per a Espanya, que aporta gran valor econòmic, social, territorial i mediambiental.

El sector agroalimentari és la primera indústria d’Espanya, amb unes exportacions de 53.848 milions d’euros el 2020 i un superàvit de 18.693 milions, segons l’últim informe de comerç exterior del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).

Per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització de processos i la innovació, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme estan treballant conjuntament en el desenvolupament del projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) de la cadena agroalimentària.

Aquest projecte, que previsiblement aprovarà el Consell de Ministres abans de final d’any, estarà dotat de 1.000 milions d’euros i es troba dins del component 12 del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) del Govern espanyol, a través del qual es canalitzaran els fons europeus Next Generation a l’economia.

Amb aquest es pretén facilitar l’accés a aliments sans i segurs per poder cobrir les necessitats d’una població amb més demanda d’aliments saludables i sostenibles mediambientalment.

El sector agroalimentari sempre ha estat considerat estratègic per a l’economia espanyola, però durant l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 va adquirir una nova dimensió en permetre el proveïment de la població i afrontar de manera relativament positiva l’envit de la pandèmia.

Amb unes exportacions que superen els 53.700 milions d’euros i un saldo positiu de 14.600 milions d’euros, el sector s’enfronta al gran desafiament que suposa el canvi climàtic, però també a les oportunitats derivades de la sostenibilitat i de la necessitat d’assumir un estil de vida cada vegada més saludable.

Per atendre aquests reptes, el sector s’ha de transformar des del punt de vista ambiental i digital, i la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) és un suport per dur a terme aquesta comesa.

En el seu component 3, el PRTR preveu destinar 1.051 milions d’euros dels fons europeus Next Generation a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer espanyol, amb la vista posada en quatre focus:

• Ús sostenible de recursos i del sòl agrícola
• Estalvi energètic i autoconsum
• Economia circular i gestió de residus
• Introducció de tecnologies

Amb aquestes prioritats, s’impactarà en els sistemes de reg per fer-los més eficients, es potenciarà l’ús de fonts d’energia renovables per al bombament d’aigua o per a sistemes de proveïment i s’invertirà en projectes de pesca extractiva i aqüicultura relacionats amb el disseny ecològic, la transformació de residus i el reciclatge de materials, entre altres coses.

Les quatre línies d’inversió previstes en el pla vinculades al sector agro es focalitzen en l’eficiència, l’increment de la sostenibilitat i la digitalització i innovació.

• Pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadius
Línia dotada de 563 milions d’euros per a la modernització integral dels hivernacles, aplicació d’agricultura de pressió i tecnologia 4.0 per aprofitar gasos i energies renovables i substitució d’equipament ineficient. L’ajuda es canalitzarà a través d’inversions individuals o col·lectives en explotacions agràries i gestionades per les comunitats autònomes.

• Pla d’impuls a la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia
Es destinaran 355 milions d’euros a modernitzar els laboratoris de sanitat animal i vegetal, reforçar els sistemes de capacitació i bioseguretat en viver i invertir en agricultura de precisió, eficiència energètica i economia circular i en l’aprofitament d’energies i gasos renovables en el sector agrícola i ramader. Igual que en el pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadius, l’articulació de l’ajuda es farà mitjançant inversions individuals o col·lectives en explotacions agràries i seran gestionades per les autonomies.

• Pla d’impuls a la sostenibilitat, investigació, innovació i digitalització del sector pesquer
Amb una inversió de 95 milions d’euros, se centrarà en la modernització de la Xarxa de Reserves Marines d’Interès Pesquer, en l’impuls de la investigació pesquera i aqüícola, en la digitalització i ús de les TIC en el sector i en la lluita contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentària. Les ajudes arribaran a través de licitacions públiques dutes a terme pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i l’SGE per a inversions públiques i mitjançant subvencions a concurrència competitiva desenvolupades per SGE.

• Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural
Aquesta línia comptarà amb 38 milions d’euros per a la creació d’una línia específica de suport a l’emprenedoria de base tecnològica en el sector agroalimentari, un hub d’innovació digital per a empreses del sector i un observatori de la digitalització del sector. Els fons procediran de préstecs participatius per retornar en un màxim de 9 anys per a la línia de suport i de licitacions públiques executades pel MAPA en la resta.

Els principals actors a l’hora de canalitzar les inversions al sector agroalimentari i pesquer seran:

– Secretaria General d’Agricultura i Alimentació (SGAA)
– Secretaria General de Pesca (SGP)
– Societat Mercantil Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA)
– Empresa Nacional d’Innovació (ENISA)
– Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI)
– Comunitats de regants i entitats que gestionen el recurs hídric a les illes Canàries

De moment, s’ha iniciat el llançament i anunci de convocatòries de menor volum; entre elles destaquen els préstecs Agroinnovació Pimes d’ENISA, missions d’R+D agroalimentació sostenible (CDTI), conveni de SEIASA per a regadius sostenibles i Programa Digital Toolkit (Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital).

Més enllà de les ajudes que puguin arribar a través del MAPA, el sector també podrà rebre fons d’altres programes:

• Foment de l’economia circular en l’àmbit de l’empresa i línia de suport a projectes estratègics per a la transició industrial (PERTE) del component 12 Política Industrial Espanya 2030.
• Programa Digital Toolkit del component 13 Impuls a la pime.
• Programa de reforç a la connectivitat en centres de referència, motors socioeconòmics i projectes tractors de digitalització sectorial del component 15 Connectivitat Digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G.

Les empreses interessades a accedir als fons poden anar preparant els seus projectes i cercar el seu encaix en les diferents convocatòries publicades o anunciades.

Alimentar una població planetària creixent és una tasca complexa, per bé que és cert que cada dècada disposem de noves eines tecnològiques. Innovacions com ara la tecnologia CRISPR/Cas9 d’edició genètica o la robotització dels cultius en són algunes, juntament amb el cultiu vertical per aeroponia, un tipus d’agricultura amb un consum de sòl pràcticament nul.

El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) perseguia “erradicar la pobresa extrema i la fam”. Per bé que és cert que es va aconseguir la meta primera d’aquest objectiu —reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia— cinc anys abans del que es preveia, erradicar la fam continua sent un propòsit complex.

Segons els informes de l’ONU respecte al que ara s’ha convertit en segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible (“fam zero”), de 2015 a 2019 s’han aconseguit metes gens menyspreables, com ara una reducció mundial de la malnutrició infantil, que ha passat del 23,1 % al 21,3 %. Això suposa un rècord en velocitat: en cinc anys s’ha avançat en països en desenvolupament el que als desenvolupats els va costar moltes dècades.

Tanmateix, segons la FAO, l’augment del nombre de terres de cultiu impacta negativament en la qualitat dels sòls, i el fet que el canvi climàtic fa dècades que converteix els cultius en menys productius implica que es necessiten noves eines per garantir la fam zero. L’ús de l’aeroponia al costat dels llocs de consum sorgeix com una eina molt interessant en aquest sentit.

Des de fa segles, cultures de diverses regions del món, com els romans del segle I a. de C. o els asteques (chinampas) del XVI, es van adonar que podien cultivar diluint nutrients en el terreny. Tècniques més modernes d’aquest mètode de cultiu, avui denominat hidroponia, consisteixen a fer créixer les plantes en solucions aquoses d’alta concentració de nutrients sense utilitzar sòl.
L’aeroponia recull aquests principis de cultiu sense sòl però va un pas més enllà: en comptes de diluir nutrients en l’aigua, i submergir-hi les arrels, en l’aeroponia les arrels de les plantes es troben al descobert i a sobre s’hi vaporitzen els nutrients, de manera que es redueixen les entrades de manera considerable.

Els nutrients, nebulitzats, penetren molt millor en les arrels que si aquestes estiguessin dins la terra o el mitjà aquós, en tenir més oxigen. Significa que la planta necessita menys recursos per créixer en reduir el seu cost metabòlic. S’estima que aquests cultius utilitzen una desena part de l’aigua respecte als cultius tradicionals sobre sòl, especialment en interior.

Tant els cultius tradicionals com els intensius, els ecològics o els basats en organismes modificats genèticament cultivats al camp fan ús de sòl. Això significa que necessiten una quantitat d’espai important que, si no es gestiona adequadament, pot desplaçar o destruir ecosistemes complets. És molt conegut l’avenç dels camps de cultiu de soja que devasten la selva amazònica.

L’aeroponia d’interior, també denominada cultiu sota sostre o cultiu vertical, presenta certs avantatges que poden ajudar a mitigar aquest problema:

– No utilitza pesticides, ni naturals ni artificials, atès que els patògens o animals no poden entrar en aquestes condicions de laboratori.
– L’energia usada és mínima comparada amb la d’altres cultius. Destaca el cultiu d’enciams i altres herbàcies.
– No queden afectats pel clima, ni són susceptibles a gelades, tornados, riuades ni cap altra adversitat.
– L’estalvi d’aigua i nutrients és considerable respecte a d’altres tècniques.
– Evita el desplaçament d’espècies de molts entorns, en aprofitar la construcció en altura.
– Facilita el cultiu a prop dels llocs de consum, fet que implica menys emissions de carboni en el trasllat.

Juntament amb l’estabilitat de ser independents del clima o de les plagues, permetre el cultiu al costat dels llocs de consum com les ciutats és un dels màxims avantatges de l’aeroponia. El 2019, amb prou feines el 16,2 % de la població espanyola vivia al camp, i d’aquesta, gairebé tota ho feia en entorns urbanitzats. Alguns pronòstics de l’ONU estimen que, el 2035, un terç dels espanyols viurà en grans ciutats. Una tendència que pot influir sobre l’extensió de les tècniques de cultiu vertical.

Això és resultat del fet que alimentar les ciutats exclusivament amb els sistemes agrícoles actuals amb prou feines és sostenible. Els aliments arriben a recórrer milers de quilòmetres del cultiu al plat —els cereals, prop de 3.000 km, i els llegums i les fruites, 6.500 km. Tanmateix, l’agricultura vertical aeropònica afavoreix el necessari cultiu de proximitat.

El “menjar de quilòmetre 0”, cultivat en un radi pròxim de pocs centenars de quilòmetres del lloc de consum, s’està popularitzant cada vegada més. Gràcies a l’aeroponia, les ciutats del futur podrien tenir el suport d’una font més de subministrament sostenible d’aliments de qualitat.

Molts habitants de les grans ciutats passen l’any esperant. Compten els dies que els falten per fugir de l’estrès quotidià i anar a passar una temporada al poble. A gaudir d’aquest temps que allà sembla que va més a poc a poc, de la calma, de l’aire lliure, de l’oci i de les seves arrels. Què passaria si, un dia, es trobessin que no hi ha un poble al qual tornar?

Aquesta és una realitat que no queda tan lluny com sembla. El despoblament rural és un fet a Espanya. Hi ha un degoteig constant d’habitants dels pobles cap a les ciutats més grans. Així ho mostren les estadístiques: en les últimes dues dècades, la població dels municipis de mil habitants o menys ha perdut 142.000 habitants. És l’equivalent a més de 140 pobles que han quedat deserts. Aquesta mena de localitats ha passat de concentrar el 4% de la població l’any 2000 al 3,1% el 2018. Mentrestant, la població de ciutats com Madrid o Barcelona ha crescut vertiginosament, ja que ha incorporat immigrants de zones rurals d’Espanya.

El que passa és que no només són els pobles més petits els que han perdut habitants. En realitat, tot això suposa un efecte dominó també per a les ciutats mitjanes i petites que fan de caps de comarca. Sense habitants als pobles veïns, la seva oferta de serveis de comerç, oci o sanitat perd sentit i, per tant, els llocs de treball desapareixen. Així, doncs, també els seus habitants cerquen refugi a les grans ciutats.

Aquest és un cercle viciós que té conseqüències per a tots. Per als habitants que queden als pobles, per als de les ciutats mitjanes, però també per als de les grans urbs. Els efectes del despoblament rural van molt més enllà d’un poble sense nens per omplir la seva escola o una província interior amb una densitat de població similar a la de Lapònia. Són tan intensos, que revertir aquesta tendència pot ser clau fins i tot en la lluita contra el canvi climàtic.

La història de l’home en el medi agrícola es remunta a més de vint mil anys enrere. Durant aquest temps, l’agricultura i la ramaderia han passat a ser la nostra manera d’omplir el rebost. Amb el seu exercici, hem establert la nostra relació amb la terra: a canvi de treballar-la, ella ens ofereix recursos suficients per alimentar-nos.

Què passa quan abandonem el medi rural? Que l’equilibri que hem establert durant milers d’anys amb el seu ecosistema es trenca.

Un exemple de la reacció en cadena que suposa aquesta ruptura el trobem en els incendis. Sense bestiar als pobles que ajudi a netejar els boscos, el matoll prolifera i es converteix en combustible per als incendis. Com a conseqüència d’aquests, disminueix la coberta forestal i l’ecosistema se’n ressent. A més, augmenta la desertificació, la qual, al seu torn, disminueix la diversitat biològica, que té un paper decisiu en la conservació del sòl, la regulació de l’aigua i la mitigació del canvi climàtic.

Que visquin i treballin persones en el medi rural significa patir menys incendis, contenir la desertificació de la península, protegir els recursos hídrics i lluitar contra l’augment de les temperatures, entre molts altres beneficis de gran valor. A més del paper del bestiar per netejar els boscos, l’agricultura tradicional també contribueix a conservar la biodiversitat. Els cultius ajuden a evitar l’erosió del sòl, una de les causes de la desertificació. A més, els sistemes agraris tradicionals retenen més carboni i contribueixen a purificar l’aigua, així com a mantenir espècies animals i vegetals autòctones, adaptades a les condicions de la zona.

La vida a les zones rurals també té una gran influència en l’economia. Segons l’Organització Internacional del Treball, l’economia rural té un gran potencial per crear treballs decents i productius, així com per contribuir al desenvolupament sostenible i al creixement econòmic.

De fet, l’organisme considera que promoure el treball decent en l’economia rural és fonamental per erradicar la pobresa i garantir recursos nutricionals per a una població mundial que no para de créixer. Aquest és un principi que es reconeix en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, que propugna més atenció al desenvolupament rural, en particular a l’agricultura i la seguretat alimentària. Una economia rural pròspera ajuda a diversificar les fonts de riquesa dels països i redueix la seva dependència de l’exterior a l’hora d’adquirir recursos agroalimentaris.

Un altre recurs valuós que només es podrà mantenir mentre hi hagi persones que visquin als pobles és el patrimoni rural, en el sentit més ampli de l’expressió. Això inclou la gastronomia, els edificis i construccions històriques, els valors, les tradicions, la cultura i fins i tot els paisatges. Tota aquesta riquesa està en perill si ningú s’hi queda per conservar-la i cuidar-la.

Els efectes del despoblament rural també es deixen notar a les ciutats. No només per la nostàlgia que puguin sentir alguns d’aquests habitants que desitgen tornar a un poble que ja no existeix. Com que cada vegada es concentren més persones a les àrees urbanes, aquestes es tornen més insostenibles.

Que el 90% de la població visqui en el 30% del territori, tal com passa a Espanya, és un problema d’organització per a les administracions públiques. Entre les conseqüències de l’èxode rural a les ciutats hi ha la saturació dels serveis públics, la pressió sobre els preus de l’habitatge i una tendència més gran a l’urbanisme descontrolat.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies adverteix en aquest sentit que les grans concentracions urbanes no són viables ni podran ser sostenibles si continuen creixent. Per això aposta per un pacte entre el món rural i l’urbà que ajudi a garantir el futur del planeta.

L’abandonament del medi rural és un problema que ens afecta a tots. Les seves conseqüències acabaran per afectar qualsevol ciutadà, visqui on visqui. Cuidar-lo significa cuidar tot el país. Per això val la pena protegir-lo i promoure que els ciutadans tornin a trobar-hi una llar.

De fet, ja hi ha algunes persones que han decidit passar a l’acció i apostar pel medi rural com un lloc on poder viure, treballar i desenvolupar-se. I ho fan a còpia de creativitat. Destaquen, per exemple, iniciatives de logística social que persegueixen que cap habitant d’aquestes àrees es vegi obligat a abandonar-les per no poder accedir a serveis bàsics. Fins i tot hi ha pobles com Pescueza (Càceres) que s’habiliten perquè la gent gran no hagi de marxar de casa seva quan es torna més dependent. La localitat s’ha convertit en una residència per a la gent gran a l’aire lliure mitjançant la millora de l’accessibilitat i la incorporació de noves tecnologies i solucions assistencials. Com a resultat, la localitat no només no es buida, sinó que fins i tot s’hi han creat nous llocs de treball que atreuen famílies joves.

També hi ha plataformes d’impuls a l’autoocupació de dones rurals, que ja han donat suport a projectes com ara forges artesanals, apicultura que cuida el medi ambient o explotacions ramaderes de diverses menes. Per aconseguir-ho, ofereixen als emprenedors assessorament, formació i acompanyament durant el desenvolupament del seu negoci.

Si s’aposta per ell, el camp té molt de futur. El seu potencial de desenvolupament sostenible és enorme. I això és una bona notícia per a tots.

Luis Lombana, CEO de Ficosterra, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Castella i Lleó.

“Les algues s’han utilitzat històricament com a fertilitzant en l’agricultura en zones properes a les costes”

El mar i la terra s’uneixen per tornar la vida a les parcel·les que han perdut els seus nutrients a causa de la saturació que genera el sobreús de fertilitzants químics al subsol. Ficosterra (ficos significa alga en llatí) aposta per una agricultura de futur que té la seva base en el passat: la utilització de les algues i els microorganismes marins com a adobs i biofertilitzants, 100% vegetals i ecològics. Luis Lombana és el CEO d’aquesta empresa, que basa la seva filosofia en el que es coneix com a economia circular per donar una nova vida a un subproducte o residu. L’empresa ha estat guardonada recentment per CaixaBank amb els Premis EmprenedorXXI en reconeixement a la seva tasca en el sector agrícola.

Quines portes us ha obert ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI?

Potser és una mica prematur contestar aquesta pregunta, però confiem que ens farà créixer en notorietat i posicionament en el sector empresarial. Vam decidir presentar-nos-hi precisament per això, per donar a conèixer un projecte innovador com ho és Ficosterra de la mà d’una entitat tan prestigiosa com CaixaBank. Volem agrair formalment la decisió del jurat del premi.

Com va sorgir la idea de crear un fertilitzant fabricat a partir d’algues i altres nutrients marins?

Les algues s’han utilitzat històricament com a fertilitzant en l’agricultura en zones properes a les costes. Ficosterra neix com a empresa derivada d’Hispanagar, fet que li ha permès beneficiar-se de la seva llarga trajectòria com a empresa líder en la producció d’hidrocol·loides. Els seus estudis i nombroses investigacions sobre les propietats de les algues ens han servit com a punt d’arrencada per posar en marxa el nostre projecte empresarial. A més, l’accés a subproductes de la producció d’agar-agar (gelatines derivades de les algues) i el desenvolupament d’una tecnologia que potencia els seus efectes, basada en l’ús de microorganismes (Biological Croop Booster), ens ha permès desenvolupar una línia de productes absolutament innovadors en l’agricultura, els resultats dels quals, ja fora de laboratori, estem començant a veure.

Quines són les qualitats essencials de les algues que feu servir i de quins nutrients disposen per dotar la terra de vida?

Els extractes de les algues que utilitzem (Gelidium i Macrocystis) permeten crear entrades amb densitats molt altes de microorganismes regeneradors. Mitjançant una relació de coexistència, els microorganismes tanquen el cicle de la matèria orgànica, ja que la digereixen i alliberen els nutrients necessaris per a la recuperació de la fertilitat dels sòls. Aquests processos metabòlics milloren la sanitat dels cultius i donen unes collites més sanes i abundants.

Què és i en què consisteix la tecnologia BCB (Biological Crop Booster)?

L’ús continuat de fertilitzants minerals i productes químics ha provocat un deteriorament significatiu de la vida al sòl agrícola. El que permet la tecnologia Biological Crop Booster és tornar al sòl l’estat natural de vida microbiana, i ho fa augmentant la població de microorganismes beneficiosos per al sòl. D’aquesta manera, les arrels de les plantes absorbeixen millor els nutrients i permeten un creixement d’una planta més forta i sana.

En quin percentatge els vostres fertilitzants milloren la productivitat del sòl? Com actuen?

Hem fet molts assajos amb diferents cultius: hortícoles, cereals, lleguminoses, cítrics, maduixes, baies, etc. i tenim importants casos d’èxit en tots. El que hem pogut contrastar fins ara és que hi ha hagut un increment de productivitat notable, entre un 8% i un 15%, segons el tipus de cultiu, però aconseguit d’una forma absolutament sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Quina és la importància de la restauració de la biologia del sòl per millorar la qualitat dels cultius?

Ens trobem davant un esgotament dels sòls; la nostra tecnologia BCB seria la baula necessària per proporcionar a les arrels de les plantes els nutrients bloquejats per un excés de fertilització química.

Què són les fitohormones?

Les fitohormones, o hormones vegetals, són unes substàncies produïdes internament per una planta. Regulen el seu creixement i s’utilitzen com a bioestimulants. Actualment estem investigant en laboratori l’extracció de fitohormones a partir d’un altre tipus d’alga. Es tracta d’una nova línia de producte que, fins ara, està donant molt bons resultats i amb la qual tenim unes expectatives d’èxit molt altes.

El vostre producte és més eficaç que els fertilitzants químics?

Tots els nostres productes són compatibles amb altres fertilitzants, tant d’origen orgànic com químic. La seva funció és la de potenciar l’efecte que ja tinguin. El problema es troba en l’ús continuat i desmesurat de fertilitzants químics, que han portat a contaminar aqüífers i a minvar significativament la microbiologia del sòl.

Per què és tan important per a la vostra empresa l’economia circular?

Podem dir, sense por a equivocar-nos, que l’economia circular és el futur de la nostra economia: donar nova vida i un nou ús a un subproducte o residu és una cosa que, fins ara, era impensable. Afortunadament, aquesta pràctica comença a expandir-se cada vegada més en la nostra cultura i Ficosterra neix amb la voluntat de donar una nova vida i usabilitat a un subproducte d’Hispanagar.

Fa poc heu rebut a Pequín el premi QIA, Quality Innovation Award, en la categoria de microempreses i start-ups. Aquest factor suposa un pas més per a la internacionalització de l’empresa?

Sense cap mena de dubte! Els Quality Innovation Awards són uns premis que van sorgir el 2007 en l’àmbit governamental finlandès (de fet, els ratifica el president de la República de Finlàndia). El seu objectiu és reconèixer projectes innovadors. Des de llavors, han estat nombrosos els països que s’han sumat a aquesta iniciativa i, quan vam saber que existien, vam decidir presentar-nos-hi en la nostra categoria (start-ups). Sabíem que competíem contra països molt potents, com la Xina o Israel, però confiàvem plenament en el nostre projecte i en les possibilitats que, de cara al futur, pot portar el seu desenvolupament. Per a nosaltres és un veritable orgull que el president d’un país com Finlàndia, on l’economia circular és gairebé una qüestió d’estat, hagi ratificat aquest premi, que ens arriba en un moment clau per convertir-lo en una palanca de creixement del nostre projecte.

Quines són les vostres expectatives de creixement a llarg termini?

Ara mateix, estem implantant una xarxa de distribuïdors a Espanya per poder accedir a agricultors de tots els punts de la geografia del país, alhora que explorem el mercat marroquí i el centreeuropeu. La nostra idea és tenir una xarxa de comercialització operativa el 2020 i ser un referent en la fabricació de bioestimulants realitzats a partir de recursos marins.

Quin balanç feu de la vostra primera etapa empresarial?

Estem realment satisfets amb els resultats obtinguts en aquesta primera etapa. Però no s’ha de ser conformista. La nostra voluntat de creixement és gran, i per això hem de continuar treballant molt, moltíssim, diria jo. Però sabem que anem en la bona direcció.

José María Martí Sauras, director de GLOBAL CEN, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a les Balears

Els geòlegs de GLOBAL CEN han desenvolupat una tecnologia que permet visualitzar el camp elèctric natural de la Terra. Aquesta innovació té múltiples aplicacions pràctiques, sobretot en el camp agrícola, en l’àmbit mediambiental (pot ser una eina fonamental en la lluita contra la contaminació) o en el sector de la construcció. Amb els Premis EmprenedorXXI, aquesta empresa balear es consolida com una de les companyies del sector geològic més punteres de l’estat. José María Martí Sauras n’és el director.

Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI?

Ser guardonat amb el primer premi suposa una gran injecció d’energia i positivisme per a l’equip, que veu reconegut el seu esforç i potencial entre els molts candidats.

A més, aquest reconeixement ens ha aportat visibilitat. Les entrevistes i els reportatges en premsa són un gran aval davant de tercers: de cara a captar finançament, aquest aspecte és clau.

Per què vau triar el nom de GLOBAL CEN, què significa?

CEN és l’acrònim de Camp Elèctric Natural. I Global té a veure, per una banda, amb el fet que les aplicacions que desenvolupem aborden molts àmbits diferents ─l’agricultura, el medi ambient, la salut…─ i, per l’altra, que es tracta d’aplicacions d’abast mundial.

Què és el camp elèctric natural de la Terra?

El camp elèctric natural és un camp físic associat a la dinàmica de la Terra, com ho poden ser el camp magnètic o el gravimètric. És molt conegut per geòlegs i físics des de fa segles.

Nosaltres hem aconseguit desenvolupar un sistema de mesurament que permet visualitzar aquest camp elèctric natural en una pantalla, a través d’un mapa CEN, amb un mètode que ens aporta un plus d’informació. Això té múltiples aplicacions pràctiques en diferents sectors.

Com va sorgir la idea de crear una tecnologia que permet visualitzar el camp elèctric natural de la Terra?

Com en tantes ocasions, la idea va ser fruit d’una situació casual sumada a la nostra inquietud personal. En el marc dels estudis geofísics convencionals, hi havia circumstàncies que no es podien explicar, però que tenien una reiteració que no justificava una casualitat. Tirant d’aquest fil, i a partir de certes observacions, es va poder iniciar el camí.

En què pot ajudar que empreses i governs puguin conèixer visualment el camp elèctric de la Terra pel que fa a la contaminació?

La contaminació per hidrocarburs està molt estesa. Es destinen moltíssims recursos a investigar formes d’erradicar-la. El problema és que no hi ha tècniques eficaces que permetin detectar aquesta contaminació des de la superfície, per la qual cosa es recorre a sondejos per trobar-la, que són molt fiables, però molt costosos. A més, només ofereixen informació sobre el punt concret on es fan.

L’eina que nosaltres proporcionem serveix per detectar la contaminació per hidrocarburs de sòls i aigües subterrànies. Els nostres mapes CEN s’alteren amb la presència d’hidrocarburs i permeten definir les zones contaminades des de la superfície. Així, doncs, la nostra tecnologia ofereix una imatge de la zona que es vol investigar en què destaquen les zones contaminades, fet que permet un estalvi de costos.

Els governs són els que marquen les pautes a les empreses que tenen sòls contaminats. Fa poc, hem signat un acord de col·laboració amb CEPSA que inclou el desenvolupament de la tecnologia i del sistema. Confiem que la tècnica es pugui desenvolupar prou perquè els governs hi confiïn com a sistema de certificació d’un sòl no contaminat o, si escau, descontaminat.

La vostra tecnologia també té aplicacions pràctiques per al sector agrari.

Sí. En el sector agrari, fer mapes CEN de parcel·les agrícoles permet a l’agricultor definir la geometria del cultiu i obtenir, d’aquesta manera, un millor rendiment. Hem desenvolupat un sensor d’estat hídric que va connectat a la planta i informa de manera contínua (i sense fil) de la “set” que té.

Aquest sensor permet optimitzar el reg, ja que l’agricultor té controlat l’estat hídric de la planta, perquè estar monitorada contínuament. D’aquesta manera, és possible regar les plantes amb la quantitat justa d’aigua i en el moment exacte. D’altra banda, hi ha molts cultius en què la qualitat del producte final depèn del control que l’agricultor té sobre la “set” de les plantes. Per dir-ho d’una altra manera, és important que les plantes passin set per fer un bon vi o un bon oli, per exemple. Ara bé, si la “set” és excessiva, pot arruïnar tota la collita. Per tant, és molt important disposar d’una eina que, d’alguna forma, permeti comunicar-se amb la planta i controlar tècnicament el seu estat hídric, per ajustar l’estrès i aconseguir la qualitat màxima.

Existeixen també aplicacions pràctiques per al sector de la construcció?

L’ús de la nostra tecnologia en la construcció pot ajudar a determinar el grau de deteriorament d’un formigó en massa. Aquest factor és importantíssim pel que fa a la seguretat, ja que conèixer millor els materials i el seu estat pot ser un element clau per evitar accidents com els del viaducte de l’autopista de Gènova (Itàlia) o l’enfonsament del moll al concert de Vigo l’estiu passat.

Quina creieu que és la innovació principal que aporta aquesta tecnologia al món de la geologia?

En el marc de la geologia acadèmica, encara hem d’avançar molt en l’estudi del senyal. Quan sapiguem quins processos originen el senyal que percebem ─i que ara coneixem─, podrem saber si aquesta tecnologia pot aportar alguna cosa al coneixement geològic. Estic convençut que serà així, però seria presumptuós anticipar la validació de les hipòtesis.

En l’àmbit de la geologia aplicada, i més concretament en el de la geofísica, la nostra tecnologia ja està aportant els primers resultats pràctics. Els elèctrodes que hem desenvolupat permeten mesurar el camp elèctric sobre paviments com el formigó o l’asfalt, una cosa que fins ara no ens consta que hagi estat possible. En conseqüència, podem fer prospeccions en emplaçaments en què anteriorment no es podia, com ara estacions de servei, per detectar la contaminació per hidrocarbur; en vials, per detectar cavitats, o bé en edificis històrics durant la realització de tasques arqueològiques.

Amb quins obstacles us heu trobat a l’hora d’aconseguir dur a terme el vostre projecte?

El primer, la superació del qual ha representat tota una fita, va ser introduir aquest nou concepte en l’àmbit acadèmic. Els nostres companys de les universitats amb què mantenim convenis de col·laboració són els autèntics especialistes en cadascuna de les matèries que toquem. Van ser ells els que van haver de validar els nostres plantejaments. Aproximar a la universitat una determinada hipòtesi pot ser complicat. De totes maneres, hem de dir que, en el nostre cas, tot el que hem trobat a la universitat ha estat col·laboració absoluta, obertura de mires i voluntat d’avançar en el coneixement, amb el màxim rigor i sense prejudicis.

Un altre dels obstacles amb què hem topat ha estat el del finançament. I en aquest cas, cal donar les gràcies, per una banda, als socis que han invertit en l’empresa i, per l’altra, a l’Administració, que ens ha concedit finançament i suport a través del programa NEOTEC.

Quin consell donaríeu a un emprenedor que s’estigui endinsant en el sector tecnològic?

Que abordi el seu projecte amb la màxima il·lusió, que no defalleixi i que un cop hagi calculat el temps necessari per desenvolupar-lo, el multipliqui per tres. Això últim és una broma, però sí que és cert el que es diu, llevat d’excepcions: les previsions, per rigorosament estudiades que estiguin, se solen allargar. Encara que, segons el meu parer, el que és verdaderament important és que les coses surtin bé. Si és així, tot es pot replantejar. Ànims a tothom!

Les investigacions de l’enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d’aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l’ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida.

Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida.

Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s’ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l’activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l’enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d’Europa.

Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l’extensió del desert que durant aquest segle s’anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d’Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

«Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d’aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d’augmentar la producció d’aliments al voltant d’un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l’enginyer agrònom i l’equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s’han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L’objectiu és optimitzar l’agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable.

«Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l’estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l’energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l’anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.

Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s’ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d’anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s’estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys».

El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s’estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s’està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més».

A aquestes tecnologies s’hi van sumant cada vegada més, com l’ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d’entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d’aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d’agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l’aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».

Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d’aliments d’Europa. D’aquí es desprèn que l’interès i l’ús d’aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l’important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González.

Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d’excel·lència que s’està desenvolupant en l’àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l’entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l’àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d’aquest guardó per a tesis doctorals.

AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d’AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d’impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.

Si la primera gran revolució en el món de l’agricultura va ser el canvi de la tracció animal per la tracció mecànica, la segona els fertilitzants de síntesi —que van potenciar exponencialment el creixement dels cultius— i la tercera la revolució verda —que bàsicament va transformar l’agricultura com la coneixíem fins ara—, es pot dir que avui dia som al començament de la quarta gran revolució agrícola: l’agricultura digital. Així, doncs, la gran pregunta que caldria fer-se és: com hauria de ser l’agricultura digital, sobretot a Europa?

Segons el reportatge publicat per EFE «La “agricultura digital” intenta abrirse paso en la UE», de Sarantis Michalopoulos i Fernando Heller, en essència, l’agricultura hauria de ser productiva, innovadora i digital.

Hauria de ser productiva perquè la demanda de productes agrícoles és cada cop més gran, la qual cosa, combinada amb la necessitat de protegir el medi ambient per a les futures generacions, està generant en els dirigents de la Unió Europea una pressió creixent per «produir més amb menys». A més a més, atesa l’actual volatilitat dels preus dels aliments i dels productes agrícoles, augmentar la competitivitat dels productes de la UE és una forma que el sector pugui sobreviure a llarg termini.

En aquest sentit, el concepte «digital» o «precisió» està centrant el debat de la nova Política Agrícola Comú (PAC) de la Unió Europea per al període 2021-2027. Aquesta política generarà noves oportunitats per augmentar la productivitat, com passa per exemple amb l’ús de sensors amb què es poden identificar les zones específiques dels camps que necessitin un tractament especial i, d’aquesta manera, focalitzar l’ús de productes químics a les zones que més el necessiten, cosa que també millora l’impacte mediambiental.

L’instrument principal per adaptar-se al nou repte digital sota el pilar del desenvolupament rural de la PAC és l’Aliança Europea d’Innovació per a la Productivitat i la Sostenibilitat (EIP-AGRI), els objectius de la qual són crear sinergies entre el programa Horizon 2020 i el desenvolupament rural, i tancar la bretxa entre recerca i pràctica.

En el marc de l’EIP-AGRI, els agricultors, els investigadors, les empreses i les ONG han constituït els anomenats «grups operatius», la funció dels quals és trobar solucions innovadores per a un problema comú en un determinat país o en una determinada regió de la UE. Un d’aquests grups va detectar diversos reptes als quals s’enfronta l’agricultura digital, entre els quals destaquen la necessitat que tots els actors implicats en el procés coordinin bé les seves accions i la formació d’assessors especials que puguin ajudar a concretar la «revolució digital» a les explotacions agrícoles i ramaderes.

Finalment, segons l’Associació Europea de Maquinària Industrial Agrícola (CEMA, per les seves sigles en anglès), és essencial tenir una infraestructura rural de banda ampla adequada a tota la UE, una condició bàsica per aconseguir una transformació digital incloent i eficaç. «L’accés a la banda ampla està amb prou feines fent els primers passos a moltes zones rurals i menys poblades de la UE», va assegurar el secretari general del CEMA, Jérôme Bandry.

A més a més, segons el CEMA, per aconseguir la transformació digital en el sector agrícola caldran «destreses digitals». Davant l’envelliment del sector agrícola (només un 8% dels agricultors de la UE té menys de 35 anys), la introducció de noves tecnologies podria desembocar en una agricultura europea «a dues velocitats». Per aquest motiu, el CEMA assegura que desenvolupar noves «destreses digitals» farà que el sector agrícola sigui més atractiu per als joves.