És una pràctica que se solia limitar a mercats i a algunes botigues especialitzades. Tanmateix, Internet ha ajudat molt a popularitzar-los. El recommerce o la venda de productes de segona mà a Internet es presenta com una tendència puixant dins del comerç online. I això és una gran notícia per a la sostenibilitat.

Aquesta tendència, que ha guanyat protagonisme durant la pandèmia, contribueix a estendre l’economia circular. Les seves perspectives no poden ser més prometedores: s’estima que el recommerce creixi entre el 15 % i el 20 % anuals fins al 2026.

El recommerce segueix la lògica de l’economia circular i se centra especialment en tres de les nou erres (9 R) que la sustenten: reduir, reutilitzar i reciclar. Es tracta d’allargar al màxim la vida útil dels objectes i dels materials abans de reemplaçar-los per altres. L’objectiu últim consisteix a preservar els recursos limitats que ens ofereix el planeta.

La compravenda online de productes usats permet reduir, al mateix temps, l’ús d’aquests recursos i el volum de residus que generem. També reutilitzar productes que, d’altra manera, quedarien oblidats en un calaix o acabarien en un abocador.

En definitiva, és qüestió de tancar el cicle del consum i substituir el model lineal, basat en la màxima d’“utilitzar i llençar”. En aquest sentit, la popularització del recommerce apareix com un important revulsiu per implantar el nou model d’economia circular.

L’ús de plataformes electròniques de compravenda de productes de segona mà com Wallapop, eBay, Vibbo, Chicfy o Milanuncios ha rescatat la compravenda de productes usats d’una certa marginalitat. No només això. A més, han contribuït a popularitzar-la fins a límits insospitats.

Es tracta d’un canvi de paradigma que s’observa fins i tot en sectors tan sorprenents com el del luxe: el 35 % de les vendes d’articles, com ara rellotges d’alta gamma o joies, ja es fa online, fora de les cases de subhastes i de botigues físiques especialitzades. De fet, segons un informe de The Boston Consulting Group, la preocupació per la sostenibilitat dels béns de luxe creix cada vegada més entre els consumidors, sobretot entre els més joves.

Aquesta preferència per un consum més responsable ha animat fins i tot firmes d’alta costura a promoure els seus propis canals de venda de peces de segona mà. Tanmateix, no és exclusiva del sector del luxe. És una tendència que també s’observa a l’hora d’omplir el nostre cistell de la compra, així com a l’hora d’adquirir roba o equipament esportiu, pantalons texans o telèfons mòbils, entre molts altres productes. La sostenibilitat s’ha convertit en una de les nostres principals preocupacions a l’hora de consumir i el recommerce és una pràctica que ens pot ajudar a posar-la al centre.

Hi ha una sèrie de bones pràctiques que seran útils tant als usuaris d’aplicacions de recommerce més avançats com a aquells que es plantegen sumar-se a aquesta tendència.

– Quedar físicament: aquest és un consell aplicable tant a compradors com a venedors. Si no s’utilitzarà algun mètode que asseguri la transacció online, convé quedar físicament amb l’altra part. Així es podrà comprovar l’estat real del producte i assegurar-ne el pagament. La reunió per efectuar la transacció ha de produir-se en un lloc transitat i públic. Si és possible, convé anar-hi acompanyat.

– Evitar transaccions o transferències immediates: el millor és prendre’s el temps necessari per valorar si el producte compleix les condicions adequades, si respon a les nostres necessitats i si realment el necessitem. Algunes plataformes especialitzades retenen l’import fins que el comprador rep el producte i en verifica el bon estat.

– Revisar les valoracions: algunes plataformes disposen d’eines de valoració que permeten comprovar l’experiència d’altres compradors o venedors amb un usuari en concret. Es tracta de comentaris útils per establir el perfil de la persona amb què estem tractant i assegurar-nos que es tracta d’un perfil autèntic. Si no hi ha comentaris, sempre es pot establir una conversa online i aplicar el consell següent.

– Sentit comú: si es perceben senyals sospitosos, com ara missatges feixucs, preus massa baixos, adreces de correu estranyes o reticències a facilitar més imatges o dades sobre el producte, és millor ser prudents i descartar la transacció. És important no deixar que el desig d’adquirir un producte s’imposi al sentit comú que apliquem normalment a qualsevol compra.

El recommerce és una alternativa de consum responsable que ens ajudarà a assegurar un futur sostenible per a tots. Una meta que s’ha condensat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promulgats per l’ONU i a què els ciutadans hem de contribuir. Apostar per allargar la vida útil dels objectes és una de les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

Pocs anys hem viscut tan disruptius com el 2020. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va paralitzar vides i empreses durant setmanes. Molts negocis s’han vist al límit en un escenari canviant que ha posat contra les cordes l’economia mundial. Tanmateix, no tot ha estat paràlisi durant aquests mesos tan difícils, ja que hi ha aspectes, com ara la digitalització, que han experimentat una autèntica accelerada.

Justament, aquest aspecte és una de les taules que permetrà que moltes pimes puguin subsistir i fins i tot progressar si saben com agafar-s’hi. Almenys així ho considera Fuencisla Clemares, una de les persones que més saben sobre digitalització i empreses a Espanya. Fuencisla Clemares, directora general de Google Espanya i Portugal, ha participat fa poc en el programa CaixaBank Talks Live a través d’una xerrada al voltant de «La revolució digital i tecnològica», recollida en el vídeo següent.

«El que veurem és una acceleració de la digitalització. Si volem sortir d’aquesta crisi més ràpid, el que hem de fer —sobretot el teixit empresarial i, en concret, les pimes— és abraçar aquest canvi com més aviat millor i estar llestos per poder aprofitar aquesta tendència», vaticina l’experta.

De fet, confessa que la seva companyia ha vist com alguns aspectes que preveia que passessin en dos o tres anys, han tingut lloc en sis o set mesos: «El consum de videoconferències de Google Meets va créixer un 300% pel teletreball. El consum de YouTube, entre març i agost, va créixer un 40% respecte de l’any anterior i, segons Deloitte, l’e-commerce a Espanya durant aquests mesos ha crescut un 70%».

Durant la seva intervenció, Fuencisla Clemares ha ofert algunes claus que poden servir a les pimes per no perdre el tren de la digitalització. Una transformació digital que caca cop agafa més velocitat i que pot marcar la diferència en el futur de qualsevol empresa.

Un dels aspectes que hauran de tenir en compte les empreses que vulguin aprofitar l’onada digital és la contractació de talent. L’època de la titulitis sembla haver quedat definitivament enrere, tal com explica Fuencisla Clemares.

Capacitat intel·lectual, preparació per al lloc, lideratge i adaptació a la filosofia de la companyia són les quatre claus que es busquen en el talent de l’era digital.

«Avui contractem una persona per fer una feina, però sabem que d’aquí a cinc anys no continuarà fent el mateix. Així que volem que aquesta persona sigui curiosa, que sigui capaç de desenvolupar-se, que sàpiga créixer, que sàpiga adaptar-se… Sabem que aquesta capacitat de fer front a reptes molt diferents en cada moment és la que li permetrà tenir èxit a Google», explica la directora general de Google Espanya i Portugal.

Introduir la nova cultura de la digitalització en una pime també suposa haver d’acompanyar els empleats en el seu procés d’adaptació. Un desenvolupament que és possible fins i tot quan l’edat mitjana del talent és una mica més gran.

«Molts cops he vist que, quan confiem en els empleats i els formem, ens sorprèn la seva capacitat per reciclar-se. També la meva experiència em diu que no sempre és qüestió d’edat. Que és més una qüestió de cap, de comportament i d’actitud de les persones, fins i tot amb gent gran. Has d’explicar bé per què i donar-los els mitjans per aprendre», destaca l’experta.

En aquest sentit, recomana identificar els empleats que facilitaran el procés d’adaptació i els que intentaran dificultar-lo. «És molt important identificar qui seran els promotors del canvi, ja que són els que t’ajudaran a moure la resta de l’organització, i també qui són els que posen pals a les rodes, per apartar-los d’aquest camí com més aviat millor».

Pel que fa a les empreses amb un enfocament B2B, Fuencisla Clemares els aconsella, primer de tot, que reflexionin sobre com la digitalització pot ajudar el seu model comercial. Com puc ajudar els meus clients a gestionar millor, com puc aconseguir una força de vendes realment eficient i com puc alliberar-la de tasques de poc valor perquè se centri en la venda de productes prèmium són algunes de les qüestions que ajudaran una pime B2B a enfocar la seva digitalització.

Quant al pròxim gran canvi que es veurà en aquest segment, l’experta indica l’adopció del big data, el machine learning i la intel·ligència artificial per part de les empreses. «Totes les empreses, incloses les pimes, tenen moltes dades. Si treballen bé amb tecnologia que ja existeix i l’apliquen als seus models de negoci podran optimitzar logística, estocs, fer millors previsions de venda i calcular molt millor l’eficiència de les seves activitats», subratlla Clemares.

«Realment, avui ja fem servir programes informàtics i algoritmes per fer aquestes coses», afegeix. «Si incorporen big data i intel·ligència artificial, l’eficiència d’aquests algoritmes es dispararà».

Entre els aspectes que han de tenir en compte les pimes a l’hora d’incorporar la digitalització, no poden deixar de banda un dels punts de contacte amb els clients que cada vegada guanya més pes: la pantalla dels seus telèfons mòbils. En aquest sentit, la directora general de Google Espanya i Portugal els aconsella que no es limitin a copiar l’experiència d’usuari de l’ordinador i passar-la a l’smartphone.

«Pel que fa a la revolució mòbil, hem avançat i continuem progressant. Però crec que encara ens queda molt per fer. El mòbil és ja la primera pantalla: la majoria de les empreses ja tenen més trànsit de clients en dispositius mòbils que no pas en dispositius clàssics», indica l’experta.

En aquest context, Fuencisla Clemares recomana a les pimes que incorporin la innovació tecnològica a la millora de l’experiència d’usuari a través del telèfon mòbil. «El mòbil és un dispositiu molt més potent que no pas l’ordinador, que és personal, que em pot geolocalitzar, que em pot escoltar, que em pot parlar… S’ha de saber com fer servir tota aquesta potència tecnològica perquè l’experiència d’usuari sigui infinitament millor. Crec que en això és en el que hem de pensar en el mòbil com a empresa», conclou.

Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l’estat d’alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n’hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d’obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert.

Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d’aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d’establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant.

El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.

La importància d’aquest canvi d’hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l’e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l’activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d’evitar el malbaratament d’articles peribles i possibles pèrdues.

Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N’hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l’alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles.

En mantenir l’activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada.

La venda on-line ja forma part de l’estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.

Per establir una relació comercial a través d’Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d’aplicacions com WhatsApp.

Es tracta d’una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l’Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l’Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil.

Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l’obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura.

La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D’aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d’ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes

Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d’aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d’un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l’enviament.

El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert.

L’e-commerce pot ser un important facilitador d’alguns dels  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, tot un seguit de fites que l’organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l’objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d’ells continuïn endavant.

Anar al supermercat, renovar l’armari o reservar les vacances mai no ha estat tan fàcil. El comerç electrònic ha revolucionat la nostra manera de comprar. Des del saló de casa o l’autobús, qualsevol lloc és bo per visitar una botiga en línia, i per això cada vegada més persones s’apunten a aquest tipus de compres.

El Black Friday és un dels moments de l’any en què més comprem en línia. De fet, Google estima un creixement en les vendes del 220 % durant aquesta setmana respecte a la resta de l’any.  Per aquesta raó, no sobra recordar algunes mesures de seguretat que t’ajudaran a fer que les teves compres en línia no només siguin còmodes i pràctiques, sinó tan segures com es pugui.

La setmana del Black Friday és molt propícia per rebre un bon nombre d’ofertes comercials en el correu electrònic. Probablement veuràs que algunes anuncien preus molt per sota dels habituals. Si alguna oferta sembla ser massa bona per ser certa, hauries de sospitar. Els preus anormalment baixos són l’esquer perfecte per atreure compradors incauts. Per aquest motiu, et recomanem que investiguis altres llocs web i distribuïdors per confirmar el valor real de mercat de l’article.

Però les estafes no només es troben en el correu electrònic. Cal que paris atenció també a les ofertes que t’arribin per altres canals, com ara missatges de WhatsApp o finestres emergents. Encara que puguin despertar el teu interès, pren-te uns instants per analitzar la legitimitat del venedor abans de comprar. També has de fer-ho abans d’obrir enllaços o fitxers adjunts que puguin contenir.

Fixa’t bé en l’enllaç i revisa que sigui correcte. Hi ha vegades en què el canvi d’una sola lletra per una altra de similar pot ser suficient per confondre’t. A més, per saber si les teves compres es desenvoluparan en un entorn segur, has de comprovar si l’adreça web de la botiga compta amb un cadenat i comença per https://. Això t’indicarà que el lloc web compta amb el certificat que garanteix la codificació de la teva informació personal.

Això sí, has de tenir en compte que alguns «ciberdelinqüents» són capaços de falsificar-lo. Per això, convé que facis clic en el cadenat per comprovar que el certificat digital està en vigor i que es correspon realment amb el del web al qual vols accedir.

Recorda que utilitzar connexions públiques per fer les teves compres en línia pot posar en perill la seguretat d’aquestes operacions. Per això, sempre que hagis d’introduir dades bancàries per fer transaccions has d’assegurar-te que ho fas a través d’una xarxa wifi coneguda i segura.

L’aspecte general del lloc web pot donar-te moltes pistes sobre la seva legitimitat.

Alguns webs fraudulents cometen certs errors de disseny que els delaten: utilitzen diversos tipus de lletra diferents en la mateixa pàgina, inclouen imatges de baixa qualitat i reprodueixen textos mal traduïts, entre altres detalls a què has de prestar atenció.

Convé que prioritzis les teves compres en botigues que comptin amb servei de Comerç Electrònic Segur (CES), com ara Verified by Visa o Mastercard Secure Code.

En utilitzar aquest servei, hauràs de confirmar cada compra en línia que facis mitjançant un codi que rebràs per SMS o una clau fixa. Això afegirà seguretat als pagaments que facis a través d’internet.

És possible que sospitis de la veracitat de la botiga o que hagis d’escollir entre diferents opcions. No importa el motiu: és molt recomanable que facis sempre una cerca prèvia per trobar referències d’altres usuaris. És possible que altres compradors hagin compartit la seva experiència a internet i puguin ajudar-te a triar l’opció més segura o la que millor s’adapti a tu.

Aquest és un hàbit que t’ajudarà a guanyar en seguretat. Si revises periòdicament l’estat de les teves targetes i comptes, podràs detectar ràpidament si ha passat alguna cosa estranya. Comprova que tots els moviments els has fet tu, especialment després d’efectuar algun pagament en un comerç electrònic. Si tens algun dubte o sospita, contacta amb la teva oficina bancària com més aviat millor.

Augmentar la seguretat de les teves compres en línia és molt recomanable perquè gaudeixis del millor Black Friday. Mantenir fora de perill les teves dades i els teus diners et resultarà més fàcil si prens aquestes precaucions senzilles que milloraran la teva experiència.

Encara que és un concepte relativament nou, el big data ja porta amb nosaltres alguns anys, exactament els que li ha permès la revolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Perquè les dades sempre han estat aquí, generant-se de manera espontània amb l’activitat humana quotidiana i en la naturalesa que ens envolta, però només ara som capaços de registrar-les, analitzar-les, interpretar-les i actuar en conseqüència. Això és el big data.

De fet, el concepte ja porta gairebé tres dècades rondant en el cap d’enginyers, matemàtics i analistes, però no ha estat fins fa poc menys de deu anys quan hem creat maneres de processar quantitats ingents de dades a una velocitat molt alta, procedents d’una enorme varietat de fonts i completament fiables. Aquests quatre elements són els que donen sentit al big data i els que ja han canviat les nostres vides de maneres que ni tan sols sospitem.

Si en les properes vacances agafes un vol i arribes sense retard al punt de destí, fàcilment pots donar les gràcies al big data, convertit avui en una eina inestimable per als professionals del transport aeri, que han d’organitzar més de 100.000 vols diaris en uns cels cada vegada més congestionats.

Si l’argument de la puntualitat no et convenç ―al cap i a la fi, segueixen existint els retards o les temudes cancel·lacions―, hi ha un altre aspecte clau de les teves vacances que està directament influït pel big data: el preu dels bitllets d’avió. Així ho explica el proveïdor principal de serveis de navegació aèria al Regne Unit, que assegura que gràcies a l’anàlisi massiva de dades les companyies aèries estalvien en costos operatius ―excés de càrrega de combustible, temps d’espera en aeroports, rutes poc eficients…―, un estalvi que ajuda a què els bitllets d’avió siguin cada vegada més barats.

Existeixen certs camps que s’han beneficiat especialment del big data, i la medicina n’és un. Cada persona és una font increïblement complexa de dades mèdiques: des de l’historial de malalties fins a les particularitats de l’ADN, passant pels hàbits alimentaris. Així, fa unes dècades, un dels principals problemes de la comunitat mèdica era no només registrar aquestes dades, sinó processar-les i creuar-les entre si per veure tendències i patrons.

Però això ha canviat amb el big data, que ens permet reduir significativament el cost dels tractaments mèdics gràcies a un diagnòstic més precís. Com? Gràcies a les enormes bases de dades que tenen els sistemes de salut dels països desenvolupats, per als metges és molt més senzill detectar si una persona pateix una malaltia, en quin estat es troba i quin tractament ha resultat més beneficiós en pacients amb un quadre similar.

Quan es tracta de salut, el big data podria arribar fins i tot a predir de manera fiable brots d’epidèmies com la grip, una cosa que Google va arribar a aconseguir…, almenys durant un temps.

El comerç electrònic és un altre dels sectors que han abraçat amb entusiasme aquest concepte ―o conjunt de tecnologies― per conèixer molt millor els seus clients potencials.

Predicció de vendes, evolució d’ofertes en temps real, anuncis extremament segmentats i completament personalitzats… Sembla que el big data va néixer per ajudar els comerços electrònics a vendre més, senzillament, ajudant-los a entendre millor els consumidors. Perquè, cada vegada que fem una compra ―fins i tot si acabem no comprant, però sí valorant aquesta opció―, deixem un reguitzell de dades que expliquen com som, què ens agrada i també en quin moment de la nostra vida ens trobem. Ho expliquen en aquest revelador article de Forbes, que narra com la cadena de grans magatzems nord-americana Target va endevinar que una dona estava embarassada, fins i tot abans que ho digués al futur pare.

Hi ha aficionats al futbol que semblen autèntiques bases de dades: partits guanyats del seu equip durant les últimes temporades, gols marcats per les estrelles, targetes vermelles, serveis de córner… Naturalment, del món del futbol es poden extreure milers de dades i, de fet, això ja passa: algunes retransmissions ja ofereixen detalls com els quilòmetres recorreguts pels jugadors, les posicions del camp en què s’han concentrat, etc. Què passaria si algun equip de futbol no només es fixés en tàctiques i estratègia per guanyar al seu rival, sinó en el big data per configurar la seva plantilla i treure el màxim profit de cadascun dels seus jugadors? No cal preguntar-s’ho, ja ho sabem.

Molts clubs d’Europa ja utilitzen el big data al seu dia a dia per valorar possibles fitxatges. Però, sens dubte, un dels casos més rellevants és el del Leicester City, un club relativament modest que en un parell d’anys va passar de militar en la segona divisió anglesa a guanyar la Premier League. I part d’aquest triomf neix del programa d’entrenament que va utilitzar el premiat entrenador Claudio Ranieri, qui va personalitzar al màxim els entrenaments dels seus jugadors gràcies a l’ús de dades i al coneixement detallat de l’estat físic de cadascun d’ells.

Aquests són només quatre exemples molt específics que demostren que el big data no és una tecnologia futurista, és la responsable de millorar les nostres vides sense que ens n’adonem.

Les àrees en què més s’utilitza el big data

1. En la xarxa de transport de les grans ciutats i en l’organització del trànsit aeri.
2. En el desenvolupament de vacunes i tractaments mèdics, i en la predicció d’epidèmies.
3. En el comerç electrònic, per conèixer cada vegada millor els consumidors i oferir-los el producte o servei perfecte.
4. Al món del futbol, on perfeccionar els entrenaments s’ha convertit en l’arma secreta de molts equips.