L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Aquesta frase que ens sona a tots és el principi de la llei de la conservació de l’energia. Un exemple d’això el trobem en qualsevol radiador elèctric: l’energia elèctrica es transforma en calor perquè estiguem a gust a casa. El problema ve després, en forma de factura de la llum, especialment quan aquesta calor s’escapoleix perquè l’eficiència energètica de la nostra llar brilla per la seva absència. Fet que no succeeix amb els habitatges passius.

Efectivament, l’objectiu consisteix en haver de transformar el mínim d’energia possible per trobar-nos a gust a casa nostra. No només per estalviar-nos uns euros cada mes, sinó també per evitar danys al planeta. Els habitatges passius es presenten com una solució interessant que ens pot ajudar a aconseguir-ho. En aquests, l’eficiència energètica és tan essencial com els fonaments sobre els quals s’aixequen.

En parlar d’habitatges passius, ens referim a aquells que han estat dissenyats a partir de certs patrons que garanteixen l’eficiència energètica, un concepte d’edificació sostenible que intenta aprofitar al màxim l’energia. En aquest tipus d’habitatges, la llum natural evita tant com sigui possible la necessitat d’encendre llums. La seva pròpia orientació, ventilació i aïllament també mantenen les nostres mans lluny del termòstat de la calefacció.

Com a resultat, els seus habitants gaudeixen d’una gran qualitat de vida i d’un estalvi energètic considerable. Tot això, amb el mínim impacte mediambiental.

Encara que es calcula que el seu cost pot superar el d’una edificació convencional entre un 10 i un 15%, aquesta diferència es pot amortitzar en uns 10 anys gràcies a l’estalvi energètic. De fet, un habitatge passiu unifamiliar a Espanya pot consumir al voltant d’un euro mensual en il·luminació i 1,5 euros diaris a l’hivern per escalfar-se.

Més enllà de l’estalvi, els habitatges passius es consideren construccions ultraeficients que ens poden ajudar a redefinir la manera com vivim i fins i tot, com lluitem contra el canvi climàtic.

Per poder dir que un habitatge és passiu no n’hi ha prou amb orientar-lo, aïllar-lo bé i aconseguir que no desentoni amb el seu entorn. De fet, existeix un estàndard denominat Passivhaus que és el que s’utilitza per distingir-los.

Es tracta d’un concepte que van desenvolupar a principis dels anys 90 els professors Wolfgang Feist, de l’Institut de l’Habitatge i el Medi Ambient de Darmstadt (Alemanya) i Bo Adamson, de la Universitat de Lund (Suècia). Van ser ells qui van establir els requisits que havia de complir un habitatge per ser certificat com a passiu. A partir d’aquest estàndard, Feist va fundar el Passivhaus Institut, que és l’organisme que atorga el certificat Passivhaus o «casa passiva» als habitatges.

Bàsicament, es tracta de minimitzar l’ús dels sistemes de climatització tradicionals gràcies a l’aprofitament de les condicions climàtiques del lloc on es construeix l’habitatge, a la seva pròpia orientació i a l’ús de mètodes d’eficiència energètica. En relació amb això últim, els cinc principis bàsics per a la construcció d’un habitatge passiu són els següents:

– Aïllament tèrmic eficaç dels elements exteriors: es tracta d’una característica que pot elevar l’estalvi d’energia fins al 30% respecte a una casa mal aïllada. Segons la Plataforma d’Edificació Passivhaus, tant les parets exteriors com la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica. Per la seva part, el gruix de l’aïllament dependrà del clima: dels 25 cm a Girona als 5 cm a Múrcia.

– Finestres d’altes prestacions: es tracta de cobrir al màxim els buits a través dels quals es poden escapar la calor o el fred interiors. Per fer-ho, és necessari recórrer a finestres amb marcs ben aïllats, amb fusteries de qualitat i doble o triple envidrament farcits de gasos inerts com l’argó o el criptó. A més, han de reflectir la calor a l’interior de l’habitatge a l’hivern i mantenir-lo fora a l’estiu.

– Recuperació de calor per ventilació: es tracta d’un factor clau que permet mantenir una bona qualitat de l’aire a l’interior i estalviar energia. A les cases passives, almenys el 75% de la calor procedent de l’aire viciat que es rebutja s’utilitza per preescalfar l’aire net que entra. A més, el sistema de filtrat de l’aire exterior evita l’entrada d’al·lergògens com la pols o el pol·len.

– Absència de ponts tèrmics: les cantonades, eixos o juntes de les cases també produeixen pèrdues o guanys de temperatura, per això s’han de planificar i executar amb molt de compte. Això es deu al fet que poden provocar variacions en la resistència tèrmica de l’envolupant de l’edifici, coneguts com a ponts tèrmics.

– Estanquitat de l’edifici: les esquerdes i buits provoquen corrents d’aire ineficients, per això s’han d’evitar al màxim. Novament, l’envolupant de l’edifici és fonamental en aquest cas.

Al costat d’aquests cinc principis constructius, és molt important el disseny bioclimàtic de les cases passives, essencial per a la seva eficiència energètica. Per fer-ho, és necessari estudiar a fons el clima del lloc on s’aixecarà l’habitatge, així com uns altres factors com la forma, el volum, la captació i la protecció de la radiació solar o com l’afecten les ombres. També s’ha de procurar que el seu impacte sobre el paisatge sigui mínim o nul i triar materials sostenibles.

Seran les cases passives el futur de la construcció? Encara és aviat per afirmar-ho. Això sí, els seus principis concorden en gran mesura amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 amb la finalitat d’assolir la prosperitat del planeta sense comprometre el seu futur. Naturalment, aplicar-los al lloc on vivim sembla una gran idea per avançar en la direcció correcta.

La pandèmia de covid-19 ho acapara tot. És natural, ja que té més d’un terç de la població mundial reclosa a casa. Aquest problema amb prou feines deixa espai per a altres qüestions, però el fet cert és que, més enllà de les portes de les nostres llars, la vida segueix. La Terra continua girant al voltant del Sol i la natura gaudeix d’una nova primavera a l’hemisferi nord. De fet, aquest Dia Internacional de la Mare Terra que avui celebrem és molt especial, i ho és precisament perquè l’estem vivint de portes endins.

El confinament per la pandèmia ha posat de manifest alguns dels efectes que les nostres accions tenen sobre el planeta. Que milions d’éssers humans ens hàgim vist obligats a paralitzar o modificar les nostres rutines ha tingut conseqüències palpables sobre la vida a la Terra. La qualitat de l’aire millora, els animals recuperen part del terreny perdut i en alguns llocs el mar tornar a ser transparent. Resulta que el planeta torna a respirar mentre nosaltres ens aguantem l’alè.

Entre les conseqüències de la crisi sanitària que estem passant destaca la reducció del trànsit. Que milions de persones no es puguin desplaçar de la manera habitual a causa de les restriccions de mobilitat ciutadana ha tingut una conseqüència lògica: la qualitat de l’aire ha millorat, sobretot a les ciutats.

L’informe Efectos de la crisis de la COVID-19 sobre la calidad del aire urbano en España, elaborat per Ecologistes en Acció a partir de les dades recollides a 125 estacions de mesurament de 24 ciutats espanyoles, registra com ha millorat la qualitat de l’aire en aquests entorns. En concret, apunta una reducció mitjana del 55% en les concentracions de diòxid de nitrogen, un contaminant típic dels tubs d’escapament dels automòbils, durant la segona meitat de març.

L’informe atribueix aquesta millora en la qualitat de l’aire a la reducció del trànsit des de la declaració de l’estat d’alarma —que situa al voltant del 90% en desplaçaments interurbans i accessos a les ciutats—, així com a una climatologia favorable.

Aquesta és una tendència que s’observa en altres llocs del món, com la Xina. Allà s’hi ha observat un increment del 21,5% en la mitjana de dies sense contaminació en províncies com Hubei, que va passar tot el mes de febrer en confinament. També resulten impactants les imatges per satèl·lit preses per la NASA, que mostren una reducció dràstica en els nivells d’òxids de nitrogen a les principals ciutats del gegant asiàtic, així com altres de similars de l’Agència Espacial Europea d’algunes grans ciutats del vell continent.

Durant el confinament s’han fet molt populars les imatges d’animals salvatges que es passegen pels carrers i les carreteres davant l’absència dels humans. Els senglars, la proliferació i la proximitat dels quals ja preocupaven les autoritats madrilenyes a principis d’any, es passegen ara tranquil·lament per alguns punts de la capital. La imatge d’exemplars corrent per una rotonda al costat de la seu de la Reial Federació Espanyola de Caça és ben reveladora. Pumes a Santiago de Xile, ossos a les carreteres asturianes o cabres salvatges a la plaça de Chinchilla (Albacete) en són alguns altres exemples.

També ha cridat l’atenció aquests dies el cas de dos ossos panda d’un zoològic de Hong Kong que es van aparellar amb èxit per primer cop en deu anys, just ara que les instal·lacions estaven tancades al públic.

Fins i tot els peixos aprofiten l’absència de persones per deixar-se veure en llocs com Venècia, que acusa habitualment els efectes del turisme massiu. L’absència de visitants, taxis aquàtics i grans creuers durant alguns dies ha fet que els fons es deixin de remoure i les aigües dels canals recuperin part de la seva transparència perduda. Al seu lloc, milers de peixos de la llacuna de Venècia neden disposats a convertir-se en els nous amos de la ciutat.

Sembla clar que la reducció de l’activitat humana té conseqüències directes sobre el planeta, moltes de les quals són positives. Tanmateix, no hem d’oblidar que la sostenibilitat de la Terra no és només una qüestió de portes enfora. Cuidar-la des de casa també és possible si tenim en compte alguns consells:

– Racionalitzar l’ús d’energia: l’alentiment de l’activitat econòmica en els sectors industrial i de serveis ha suposat  un descens en el consum d’energia. En canvi, ha augmentat el consum a les llars, un factor que podem ajudar a controlar amb alguns hàbits com utilitzar bases múltiples per desconnectar diversos aparells alhora, apagar els llums quan no siguin necessaris, aprofitar la llum natural al màxim o racionalitzar l’ús de la climatització.

– Reduir el consum d’aigua: els aqüífers són essencials per a la vida al planeta i també per frenar el canvi climàtic. Per això és tan important que tots col·laborem a l’hora de preservar-los. Fer un consum d’aigua eficient a casa és una manera excel·lent de contribuir a aquesta meta.

Segons l’INE, el consum mitjà d’aigua a les llars és d’uns 136 litres per habitant i dia. Per optimitzar-lo, la Fundació Aquae ofereix alguns consells útils, com tancar les aixetes quan no es facin servir, recollir l’aigua mentre esperem que s’escalfi i reutilitzar-la per regar o fregar el terra, o fer la rentadora i el rentaplats quan estiguin completament plens.

– Reciclar, més important que mai: el reciclatge és una de les pedres angulars de l’economia circular, un canvi de paradigma sobre el qual la Unió Europea vol encarar el desafiament de la sostenibilitat. En aquest sentit, tots hem de contribuir separant els nostres residus i dipositant-los al lloc adequat perquè es puguin reciclar.

En plena pandèmia de coronavirus, a més, aquest costum s’ha convertit en una necessitat. L’augment en l’ús de màscares i guants pot provocar efectes adversos sobre el planeta i la salut si no es gestionen correctament després d’utilitzar-los.

A les llars on hi hagi casos positius de covid-19, s’ha de seguir un procés especial per llençar els residus generats pel malalt, que s’hauran de dipositar tots en una bossa tancada dins el contenidor de rebuig. Si no hi ha casos positius, el reciclatge s’ha de fer normalment. Això sí, s’han de separar les màscares i els guants utilitzats en una bossa de plàstic, que anirà al seu torn dins una segona bossa d’escombraries en un cubell a part dins el domicili. Després, es dipositarà al contenidor de rebuig. Per part seva, els envasos de gel hidroalcohòlic han d’anar al contenidor groc, perquè són de plàstic.

Cuidar el planeta és una tasca que hem de fer cada dia. Aprofitar el confinament per cultivar bons hàbits en aquest sentit no només ens ajudarà a reduir costos per a la nostra butxaca, sinó que també ens permetrà invertir en el futur de casa nostra, la Terra.

És un d’aquests elements que no solem valorar com es mereixen fins que els perdem. L’aigua és aquesta companya que és a tot arreu i que és imprescindible perquè la nostra vida sigui com és. No només ens hidrata: manté ecosistemes, ens ajuda a aconseguir aliments o a preservar la nostra salut. A més, l’ús que fem de l’aigua ens pot ajudar a frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquest any, el Dia Internacional de l’Aigua promogut per l’ONU es dedica precisament a la relació que hi ha entre ambdós conceptes.

De com ens relacionem amb l’aigua dependrà, en gran mesura, la manera com viurem en el futur. Si ho farem en un entorn amigable o, al contrari, patint les pitjors conseqüències de les inundacions, les sequeres, l’escassetat i la contaminació. Això és perquè la correcta gestió de l’aigua és una de les armes més efectives que tenim al nostre abast per lluitar contra el canvi climàtic. Tot seguit veurem alguns exemples sobre com una gestió intel·ligent i sostenible de l’aigua ens pot ajudar a frenar aquest fenomen, a estar preparats per conviure amb els seus efectes i fins i tot a reduir el consum d’altres recursos.

Protegir les zones humides és una estratègia que aporta grans avantatges. Una de les primeres que se’ns solen acudir és la conservació de la biodiversitat, a causa de l’elevat nombre d’espècies que les habiten.

Les zones humides fins i tot ajuden a conservar l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Això és així perquè l’aigua es mou pel planeta a través d’interaccions complexes entre la pluja, l’evaporació, la infiltració, els fluxos superficials i la recàrrega d’aqüífers. Les zones humides tenen un paper fonamental en aquest delicat equilibri.

Resulta que, a més, les zones humides són especialment bones en altres tasques. Una és la retenció de carboni. Tal com explica l’ONU, absorbeixen perfectament gasos amb efecte d’hivernacle de l’aire.

Per exemple, les torberes cobreixen amb prou feines el 3% de la superfície terrestre, però emmagatzemen almenys dues vegades més carboni que tots els boscos del planeta junts. Els manglars, d’altra banda, retenen uns 60.000 milions de tones de diòxid de carboni, fins a tres o quatre vegades més que els seus equivalents terrestres.

Aquesta és la raó per la qual aquests entorns es consideren un dels recursos no explotats més importants –i barats– per mitigar el canvi climàtic. Per això és especialment convenient fer una gestió de l’aigua adequada que posi al centre les zones humides i ajudi a preservar-les. A més, es tracta de recursos especialment efectius com a barreres contra les inundacions i, per tant, contra l’erosió del sòl i els esdeveniments climàtics extrems.

El canvi climàtic ja ha començat a afectar les nostres vides; per això, és important que sapiguem com adaptar-nos a la seva presència. Els seus efectes són especialment dramàtics en certes zones del món, on les sequeres i l’escassetat d’aigua són ja una realitat quotidiana. L’ONU cita, en concret, els petits estats insulars en desenvolupament entre les comunitats més vulnerables al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. En aquests, gestionar l’aigua de manera correcta és ja una qüestió d’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic.

En llocs on s’alternen pluges extremes amb períodes secs, és important tenir recursos per emmagatzemar l’aigua quan fa acte de presència i tenir-la disponible quan escassegi. En aquest sentit, hi ha solucions sostenibles, rendibles i escalables que es poden aplicar. Una és la denominada gestió conjunta de l’aigua, que inclou la recàrrega controlada dels aqüífers mitjançant la recollida de l’aigua de pluja i el control de crescudes per al reg.

Aquesta gestió conjunta permet fer front a les sequeres i l’escassetat d’aigua, a més d’ampliar la capacitat d’emmagatzematge d’aquest recurs en una regió determinada. Una troballa que pot ser molt valuosa també per a altres indrets del món de cara al futur.

L’aigua reciclada és un altre gran exemple de com podem aprofitar aquest recurs en tot el seu cicle de vida. Degudament tractades, les aigües residuals es poden utilitzar per al reg, així com per a usos industrials o urbans.

Al costat d’aquests usos, les aigües residuals presenten altres oportunitats menys evidents. De fet, poden servir com a font d’energia, de nutrients o de matèria orgànica, entre altres recursos. Fet especialment important quan molts d’aquests comencen a escassejar o estan sobreexplotats.

En aquest sentit, la UNESCO cita la recuperació de fòsfor en instal·lacions de tractament d’aigües residuals com una oportunitat, ja que es considera que els recursos extraïbles d’aquest element seran molt escassos o s’hauran esgotat en els propers 50 a 100 anys.

A més, l’energia química, tèrmica i hidràulica present en les aigües residuals pot recuperar-se com a biogàs, per generar electricitat o com a font d’energia per a calefacció i refrigeració. Fins i tot la NASA ha estudiat la possibilitat de produir combustibles per a aviació a partir del cultiu de microalgues en càpsules que floten en zones costaneres i s’alimenten de les aigües residuals de les ciutats.

L’aigua és vida. En tots els sentits. Cuidar aquest recurs tan essencial i gestionar-lo de manera intel·ligent és una de les millors inversions que podem fer perquè la Terra segueixi sent un lloc magnífic on viure durant molts anys més.

L’eficiència energètica és un d’aquests termes que ha esdevingut del tot quotidià. Tots n’hem sentit parlar. Bàsicament, sabem que té a veure amb l’estalvi d’energia i també que és positiva per a la nostra butxaca i per al planeta. I, potser, que té a veure amb canviar les bombetes de casa per opcions més eficients o no passar-nos amb la calefacció.

Fins i tot així, molt poques vegades ens aturem a pensar en la influència que realment té l’eficiència energètica en les nostres vides. No es tracta només d’estalviar uns euros en la factura de la llum, perquè d’ella depèn, per exemple, el futur del lloc que habitem. Tant és així que la International Energy Agency (IEA), de la qual Espanya forma part, calcula que un ús eficient de l’energia pot aconseguir per si mateix el 40% de la reducció d’emissions necessària perquè el 2050 es limiti a dos graus el creixement de la temperatura global.

Les possibles conseqüències que el planeta s’escalfi més del compte el 2050 les coneixem d’allò més bé: onades de calor prolongades, sequeres que s’alternen amb gotes fredes, inundacions, migracions massives i extinció d’espècies en són algunes. Aquesta és la raó per la qual apostar per l’eficiència energètica té molta més importància del que sembla.

L’eficiència energètica consisteix, bàsicament, en la utilització dels recursos energètics que tenim al nostre abast de manera eficient. És a dir, es tracta d’utilitzar menys energia per fer una mateixa tasca, eliminant-ne el malbaratament. Per a això és crucial complir amb molts dels objectius de sostenibilitat que ens hem marcat. Tanmateix, en realitat està passant que tendim a pensar que això de l’eficiència energètica és una cosa de la qual s’han d’ocupar uns altres, perquè dubtem de l’impacte que pot tenir el fet que una persona tanqui una aixeta o que es desplaci a peu, entre altres accions possibles.

El tema és que aquest impacte no és qüestió d’uns quants actes aïllats, sinó que serà la suma de les accions de moltes persones allò que pot arribar a marcar realment la diferència. I la goma d’enganxar que uneix aquestes accions és coneguda com la consciència energètica, que consisteix a aplicar els principis de l’eficiència energètica als diversos àmbits de la nostra vida i a crear hàbits que permetin multiplicar els efectes beneficiosos d’aquesta acció col·lectiva.

L’Institut de Diversificació Energètica (IDAE) atribueix a les famílies espanyoles al voltant del 36% del consum total d’energia final al país. En aquest percentatge, hi tenen molt a veure els usos energètics de l’habitatge (18,5%), però també l’ús del vehicle privat (17%).

Està clar que, a escala particular, tenim la possibilitat d’influir en l’eficiència energètica del país, la que ens ajudarà a evitar l’escalfament global i les seves conseqüències. En aquest apartat, hi entren les millores energètiques que podem dur a terme a les nostres llars i també en els nostres desplaçaments quotidians. I què passa amb els altres àmbits? Què passa amb el transport, la indústria, els serveis o l’agricultura, que concentren la resta del consum d’energia? Que també tenim un impacte sobre ells com a individus: a l’hora d’anar a la feina, quan triem quins productes i serveis adquirim o, fins i tot, en el moment en què decidim a què destinem les nostres inversions.

Prendre consciència del gran poder que tenim els ciutadans per multiplicar l’eficiència energètica és essencial per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha fixat l’ONU en la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots. A partir d’aquí, es tracta d’identificar en quines àrees de la nostra vida podem incorporar els seus principis. I, per descomptat, fer-ho.

Des de la nostra llar al nostre oci o el nostre entorn laboral, hi ha un munt d’àmbits sobre els quals podem crear hàbits d’eficiència energètica. Tot seguit en veurem alguns que ens poden ajudar a incorporar la consciència energètica en el nostre dia a dia gairebé sense adonar-nos-en.

– Fer servir regletes és molt més útil del que creus: tots sabem que apagar els electrodomèstics en comptes de deixar-los en mode espera estalvia electricitat. En concret, al voltant del 10% anual, segons l’OCU. Per fer-ho, les regletes resulten especialment útils. A més a més, com que ens faciliten la feina perquè desconnecten diversos aparells a la vegada, en comptes d’anar un a un, ens ajudaran a crear un hàbit eficient sense gairebé adonar-nos-en. Aquest principi també es pot aplicar a les solucions de domòtica, que ens permeten controlar el consum energètic de la nostra llar en qualsevol moment i amb un gest ben senzill.

– Cuinar i estalviar energia: també a la cuina podem trobar una oportunitat per practicar un altre principi de l’eficiència energètica i incorporar-lo a altres àmbits de la nostra vida. Gestos tan senzills com no obrir el forn cada dos per tres per revisar el menjar o apagar-lo abans d’acabar la cocció per aprofitar-ne la calor residual poden desencadenar altres hàbits semblants. Si prenem consciència dels beneficis de l’eficiència energètica, ens costarà molt menys començar a fer gestos similars, com ara aixecar el peu de l’accelerador del cotxe per aprofitar la força del motor o programar la calefacció de manera adequada.

– Fer servir electrodomèstics pot resultar beneficiós: per augmentar l’eficiència energètica no cal renunciar als aparells de la llar. Per exemple, afaitar-se amb maquineta elèctrica pot estalviar més energia que si ho fem amb una fulla d’afaitar. La clau és el temps que l’aixeta estigui oberta.

– Desplaçaments sostenibles: són tot un clàssic entre els consells per augmentar l’eficiència energètica. Si volem incorporar-la al nostre entorn, convé reflexionar sobre com són els nostres trajectes quotidians i si els fem de la manera més sostenible possible. De fet, l’Organització Mundial de la Salut subratlla que les ciutats compactes que faciliten els desplaçaments a peu o amb bicicleta són més eficients i segures.

– Conducció eficient: al volant també es poden desenvolupar hàbits d’estalvi d’energia. Conduir amb marxes llargues i sense revolucionar el motor, moderar la velocitat o fer servir el canvi de marxes per frenar quan sigui possible són alguns gestos que disminueixen el consum de combustible.

– Turisme sostenible i eficiència energètica: l’eficiència energètica no és tan sols una qüestió dels nostres actes més quotidians, sinó que també pot incorporar-se a la manera que tenim de viatjar. Aquest és el cas del turisme sostenible, un concepte que engloba principis com ara considerar els mitjans de transport que farem servir a l’hora de triar una destinació o optar per proveïdors que demostrin la seva aposta per l’eficiència energètica.

– A l’oficina: moltes empreses ja adopten mesures d’eficiència energètica. Aquest és el cas de CaixaBank, una de les companyies líders contra el canvi climàtic. El 2019, CaixaBank va aconseguir reduir el 4,7% del seu consum d’energia respecte del 2018, amb una disminució del consum de paper, per exemple, del 14,5%. Per assolir aquests objectius, la implicació del personal resulta fonamental: reduir els desplaçaments corporatius i apostar per les videoconferències o utilitzar eines tecnològiques en comptes del paper són algunes mesures que ajuden a estalviar energia, juntament amb unes altres de més evidents com ara un ús racional de la climatització.

– Inversions sostenibles: els nostres recursos econòmics també poden treballar per nosaltres per impulsar l’eficiència energètica. Per fer-ho, hi ha diversos instruments financers, com ara els fons d’inversió, que permeten donar suport a empreses i projectes que compleixin amb criteris estrictes en matèria mediambiental. Les entitats com CaixaBank també fan servir préstecs i bons verds per finançar projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental.

Aquests són alguns exemples de mesures individuals que, aplicades a gran escala, poden acostar-nos de manera definitiva a la reducció d’emissions necessària per frenar l’escalfament global. D’aquesta manera, l’eficiència energètica pot marcar la diferència tant per a moltes espècies animals i vegetals com per a comunitats senceres de persones, gràcies a la repercussió favorable que té sobre el seu hàbitat.

Convertir l’eficiència energètica en un hàbit és a les nostres mans. Fer-ho costa molt menys del que sembla i els resultats poden ser espectaculars. Només és qüestió de decidir-se.

Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.

Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions.

L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O₃). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai.

Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària.

Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys.

Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.

El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats.

Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint.

Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta.

Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.

L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle.

L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NO_x) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó.

Tots podem ajudar a evitar la producció de NO_x i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho:

– Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NO_x, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NO_x a Espanya.

– Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NO_x necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta.

– Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment.

– Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable.

Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa  la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.

El despoblament de les zones rurals és un autèntic problema. De fet, pràcticament es podria qualificar d’epidèmia mundial. L’ONU calcula que el 2050 el 68 % de la població global viurà en zones urbanes. A Espanya, el Banc Mundial calcula que actualment aquest percentatge ja és del 80 %. Això significa que al 90 % del territori només viu el 20 % de la població del país.

El medi rural guarda molts tresors que es perdran si aquesta situació no canvia. Per exemple, un immens patrimoni històric, cultural i gastronòmic. A més, és en aquestes zones on es desenvolupa una important activitat econòmica, la relacionada amb el sector agropecuari, que es veu amenaçada per l’èxode a les ciutats.

Aquesta tendència suposa la pèrdua de llocs de treball, la destrucció de teixit social i també l’agreujament dels desequilibris territorials. Comporta un cercle viciós en què es deterioren l’economia, les infraestructures i les condicions de vida, de manera que al seu torn es produeix un major despoblament, segons adverteix el Consell Econòmic i Social en el seu informe El Medio Rural y su Vertebración Social y Territorial.

Convertir l’Espanya buidada en una Espanya pròspera és essencial i prioritari. Fer-ho de manera sostenible és, a més, imprescindible. No s’ha d’oblidar que un dels reptes principals que afronta el planeta és combatre el canvi climàtic, una meta que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) enunciats per l’ONU.

Per conjugar desenvolupament rural i sostenibilitat, el suport als seus habitants és fonamental. Cal estar al seu costat a l’hora de posar en marxa els seus projectes i ajudar-los a convertir-los en activitats rendibles i sostenibles. En aquesta tasca, en què CaixaBank està implicada a través d’AgroBank, ha sorgit un aliat inesperat: l’autoconsum energètic és una de les claus que ajudaran a desenvolupar una economia agrària pròspera i sostenible.

Els empresaris del medi rural, especialment els relacionats amb explotacions agropecuàries, afronten una interessant oportunitat en l’autoconsum energètic. Es tracta d’invertir en la instal·lació de sistemes d’energies renovables, que els permetran fer evolucionar els seus negocis cap a models més responsables, sostenibles i eficients. Els exemples més coneguts són les granges de panells solars, els parcs eòlics o el desenvolupament de sistemes de generació d’energia a partir de biomassa.

Entre els avantatges que representa l’autoconsum per al sector agrari destaca la reducció dels costos energètics. Aquest tipus de solucions pot suposar estalvis del 30 % en aquests costos o fins i tot a l’autosuficiència energètica de les explotacions. A més, eviten la dependència d’aquests negocis de la volatilitat dels preus de la llum i la incertesa associada.

D’altra banda, l’aposta per energies renovables en el sector agrari redueix la dependència de les importacions de combustibles com el petroli o el gas. Els seus avantatges mediambientals són indubtables, així com la seva contribució a la construcció de sistemes de producció sostenibles. Fins i tot el desenvolupament mateix d’aquest sector pot dinamitzar el mercat de treball en les zones rurals, vinculat a la producció, instal·lació i manteniment dels sistemes d’autoconsum.

Si aquest model de producció energètica té tants avantatges, per què arrenca ara? La resposta es troba en una llei aprovada el mes de novembre passat. El Reial decret llei 15/2018, relatiu a l’autoconsum, va arribar per eliminar, entre altres traves, el conegut com a «impost al sol».

Aquesta disposició obligava als usuaris de solucions d’autoconsum a pagar peatges fins i tot si no consumien electricitat de la xarxa general. A més, l’anterior legislació impedia l’ús col·lectiu d’instal·lacions d’autoconsum. Aquestes circumstàncies desincentivaven la seva implantació.

Amb l’arribada de la nova norma, el nombre de sol·licituds per instal·lar solucions d’autoconsum al camp es va multiplicar per deu. A la seguretat jurídica que aporta el nou reial decret llei cal sumar una altra circumstància: l’aposta decidida de la Unió Europea per la producció d’energies renovables. De fet, un acord entre el Consell de Ministres i el Parlament Europeu assolit el juny de 2018 fixa que la quota mínima d’energies renovables en el territori ha de ser del 32 % per a 2030.

En paral·lel a la legislació, el preu dels panells solars també ha anat evolucionant en els últims anys, i és cada cop menor. Això suposa que instal·lar avui aquestes solucions pot resultar un 80 % més barat que fa deu anys. Una circumstància que augmenta la rendibilitat d’aquestes inversions.

L’aprofitament per part dels empresaris rurals dels avantatges de l’autoconsum energètic suposa reduir en part els desequilibris territorials que s’observen en diversos àmbits. Mentre que els negocis instal·lats a les ciutats poden accedir en condicions avantatjoses a una oferta àmplia i variada d’energia, no ocorre el mateix al món rural.

En aquestes circumstàncies, és fonamental que els empresaris i emprenedors agraris puguin comptar amb els fons necessaris per posar en marxa les seves solucions d’autoconsum. Amb aquest objectiu, CaixaBank, a través d’AgroBank, la seva àrea de negoci dirigida al sector agrari, ha llançat recentment una línia de finançament de 100 milions d’euros per a inversions en sistemes d’energies renovables per a l’autoconsum.

Aquesta eina ha estat dissenyada per satisfer les necessitats específiques d’aquells que es troben amb dificultats per al proveïment d’energia o que desitgen millorar la seva eficiència energètica.

Aquesta és una més de les accions que duu a terme l’entitat per col·laborar amb el desenvolupament del medi rural. Amb aproximadament 1.000 oficines rurals, CaixaBank ofereix als habitants d’aquestes zones productes a la seva mida, a més de promoure activitats i acords amb diferents organitzacions. Crèdits, assegurances o plans de pensions són alguns dels instruments que l’entitat ofereix a la població rural.

Desenvolupar l’economia en aquestes zones és fonamental per trencar el cercle viciós de l’èxode a les ciutats. També per defensar maneres de viure i valors molt positius per a tota la societat.

Malgrat que es tracta d’una labor que hem d’integrar en tota la nostra activitat quotidiana, els 365 dies de l’any, la protecció del medi ambient té un dia especial determinat per Nacions Unides. Avui, 5 de juny, les activitats de conscienciació i avís sobre el futur que ens espera, es multipliquen. La qualitat de l’aire, desertificació, la proliferació de plàstics que maten els mars… els fronts d’aquesta guerra global per a protegir el planeta són massa.

L’organització ecologista Greenpeace assegura que cada any va a parar una mitjana de 8 milions de tones de plàstic als mars i oceans de tot el món. A Europa, els articles de plàstic d’un sol ús, com ara plats, gots, coberts, palletes o bastonets de cotó, suposen, segons dades de la Unió Europea, prop del 70 per cent de les deixalles plàstiques que contaminen les aigües i platges del seu territori.

És per aquest motiu que el ple del Parlament Europeu va aprovar el març, amb prou feines dos mesos abans de la seva dissolució, la normativa que en prohibirà totalment l’ús a partir de l’any 2021. D’aquesta manera, els eurodiputats van ratificar, per una majoria aclaparadora, l’acord polític que ja s’havia assolit amb els estats membres el mes de desembre passat.

L’objectiu de la nova normativa és erradicar l’ús d’uns articles de plàstic per als quals ja existeixen alternatives fabricades amb materials que no danyen el medi ambient. I en el cas d’aquells elements per als quals, de moment, no hi ha alternatives millors que el plàstic, la Unió Europea aposta per incentivar-ne el reciclatge.

La novetat exigida pel Parlament Europeu va ser afegir a la llista els envasos de poliestirè per a menjar ràpid i els productes de plàstic oxodegradable, especialment perjudicials per al planeta perquè contenen additius que no es poden eliminar completament i que afecten considerablement el procés de reciclatge. Aquests productes també desapareixeran d’aquí a una mica menys de dos anys.

A llarg termini, l’objectiu és reduir a la meitat les deixalles dels articles de plàstic per evitar uns danys mediambientals que podrien suposar uns costos de 230.000 milions d’euros el 2030 i l’emissió de 3,4 milions de tones equivalents de diòxid de carboni durant el mateix any.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ha destacat que la directiva “posa l’economia de plàstics europea en un camí sostenible” i la UE “a l’avantguarda de l’acció global”. En efecte, “les proves científiques són innegables; si no canviem ara mateix les nostres formes, ofegarem els nostres oceans amb plàstics”, va advertir el dirigent neerlandès.

Però nosaltres, des de les nostres llars, també podem aportar-hi el nostre granet de sorra. Cinc interessants consells per reduir el consum de plàstic i convertir-se en part de la solució en comptes del problema poden ser, entre d’altres:

• Evitar comprar aigua embotellada: emplenar un termos reutilitzable no només és més ecològic, sinó també més econòmic.
• Beure en gots de vidre: rentar-los i tornar-los a fer servir és més respectuós amb el medi ambient (i més higiènic) que utilitzar gots rebutjables de plàstic.
• Utilitzar bosses de tela: a partir del 2021, les bosses de plàstic també desapareixeran completament de les botigues, o sigui que ja ens podem començar a acostumar a portar la nostra bossa de tela.
• Utilitzar coberts metàl·lics: sempre podem portar-ne un joc a la bossa i rentar-los, i rebutjar els coberts de plàstic.
• Cuinar més a casa i fer servir recipients de vidre i acer inoxidable o pots de vidre per transportar el menjar. Així s’evita el consum de menjar precuinat i es redueix el consum de plàstic dels recipients de menjar.

Greenpeace afegeix a aquests consells moltes altres recomanacions, i també proporciona una eina molt interessant: una calculadora per saber quina és la teva petjada de plàstic.

Però no només el medi ambient està amenaçat pel nostre consum desmesurat de plàstic. Coincidint amb aquest dia, CaixaBank ha llançat una campanya, denominada “365 raons”, en què treballadors de l’entitat donen la seva pròpia visió sobre les amenaces que l’ésser humà suposa per al seu entorn. Són 365 raons perquè la responsabilitat de vetllar pel medi ambient és una tasca diària, en què no es pot abaixar la guàrdia si volem garantir un planeta habitable per a les generacions futures.

Els estius són cada vegada més calorosos i es prolonguen més en el calendari a causa del fenomen de l’escalfament global. El 2018, les temperatures altes van batre rècords i el mes d’agost va ser el quart més calorós de la història.

Amb la pujada de les temperatures s’estima que la nostra factura de la llum patirà un increment aproximat del 30 %. Cada llar espanyola gastarà de mitjana 170 euros més en energia elèctrica.

El responsable principal d’aquest pic energètic és l’ús generalitzat d’aparells d’aire condicionat, ventiladors i altres electrodomèstics que utilitzem per combatre la calor. Mantenir un equip d’aire condicionat de 2.000 watts encès durant una hora al dia ens costa aproximadament uns 30 cèntims (el preu per quilowatt/hora és de 0,15 cèntims), de manera que mantenir aquest consum mínim durant un mes ens surt per 9 euros. Si el mantinguéssim encès durant 10 hores diàries, el cost total del nostre consum seria de 90 euros mensuals.

Hi ha moltes maneres d’estalviar energia i de salvaguardar la nostra economia amb l’arribada de la calor. Aquí recollim alguns trucs simples que ajuden a contenir la despesa d’energia quan pugen les temperatures.

1. Mantenir les persianes baixades durant les hores més caloroses del dia i aprofitar les nits i les primeres hores del matí per ventilar la casa. Instal·lar tendals a les terrasses pot reduir fins a 10 graus la temperatura a l’interior d’un habitatge.

2. Dotar la casa amb un bon sistema d’aïllament tèrmic. Instal·lar finestres d’alumini ben aïllades millora l’estalvi energètic perquè es manté la temperatura estable. Serveix tant a l’estiu per conservar la fresca com a l’hivern per mantenir la calor.

3. Vigilar la ubicació de la refrigeració. Col·locar l’aparell d’aire condicionat en una zona on no li doni el sol directament per garantir la seva orientació correcta i evitar situar-lo al costat d’altres electrodomèstics que siguin fonts de calor són alguns aspectes a tenir en compte.

4. Regular amb sentit comú la temperatura a què posem l’aire condicionat és un dels grans aliats de l’estalvi energètic. Cada grau de temperatura que baixem al nostre termòstat suposa consumir un 6 % més d’energia. Igualment, apagar l’aire durant la nit pot contribuir a l’estalvi energètic. La contenció en l’ús d’aquesta tecnologia també ens evitarà tenir problemes respiratoris. Els pneumòlegs recomanen mantenir l’aire condicionat a una temperatura de 24 graus. Baixar el termòstat fins als 18 graus podria resultar perjudicial per a nosaltres si patim alguna malaltia respiratòria.

5. Instal·lar un ventilador de sostre és també una alternativa a l’aire condicionat o fins i tot un complement. Els ventiladors de sostre reactiven els corrents d’aire naturals. A més, en augmentar la temperatura a prop del terra, la transferència de calor amb l’exterior és més baixa. Si optem per combinar tecnologies, podem posar l’aire condicionat amb el termòstat més alt i fer servir el ventilador de sostre per reproduir una sensació de frescor.

6. Aprofitar bé les hores de llum, que a l’estiu són molt més àmplies. Aquesta mesura la podem combinar amb la substitució de les bombetes tradicionals per bombetes LED. Una bombeta LED consumeix un 80 % menys d’energia que una bombeta tradicional.

Actualment existeixen en el mercat diverses aplicacions de gran utilitat per impulsar l’estalvi energètic i controlar les despeses.

Una de les més utilitzades és Luz+Precio, la qual mostra a l’usuari el preu del quilowatt/hora en temps real. L’aplicació inclou una alarma que indica el millor moment del dia per utilitzar els electrodomèstics que més consumeixen.

Mirubee és una empresa emergent espanyola que aporta als seus usuaris consells específics sobre estalvi energètic. Disposa d’una sèrie de mesuradors d’energia que permeten conèixer el consum elèctric de cadascun dels electrodomèstics que s’utilitzen.

Per molt avançat que sigui el nostre telèfon intel·ligent, per moltes funcionalitats que tingui i per molt impressionant que en sigui el disseny, encara hi ha alguna cosa que continua llastant aquests dispositius que han transformat la nostra vida durant l’última dècada: la bateria.

No ens estem referint tan sols al fet que sigui un repte propi de valents intentar que el mòbil ens aguanti amb bateria des que sortim al matí de casa fins que en tornem en fosquejar; és la vida de la bateria la que, ús rere ús, sembla escurçar-se de manera inexorable fins que finalment ‘mor’ i ens veiem obligats a dur a sobre una bateria externa o un carregador. Com es pot allargar el cicle de vida d’aquestes bateries? Hem de resignar-nos a comprar una bateria nova al cap de mesos o d’anys, o directament a canviar de mòbil quan els temps entre recàrrega i recàrrega s’escurcen?

Encara que avui els estiguem agafant una mica de mania perquè ens deixen tirats quan més els necessitem, les bateries d’ió de liti van suposar una petita revolució pels volts del 1991, quan la primera d’aquestes bateries es va comercialitzar i ben aviat el seu ús es va estendre a nombrosos dispositius electrònics, entre els quals hi ha els telèfons mòbils. Aquestes bateries van permetre una mobilitat, un estalvi i un ús de dispositius que fins aleshores era del tot impensable. Però aviat van fer curt.

A mesura que els telèfons intel·ligents es van fer cada vegada més ‘llestos’ i arribaven a les nostres butxaques amb més funcionalitats, les bateries d’ió de liti es van anar ressentint, incapaces de mantenir la seva càrrega durant períodes d’ús prolongats i intensius. I el que encara és pitjor: ben aviat es va constatar que la vida útil de les bateries s’escurçava amb l’ús. El problema estava servit i ens acompanya fins avui dia.

Tanmateix, hi ha nombrosos trucs i petites estratègies que podem adoptar per mantenir la bateria del mòbil saludable durant més temps. Com tot en la vida, arribarà un moment en què haurem d’acomiadar-la amb tots els honors i pensar a comprar-ne una de nova, però fins que arribi el moment, el millor és:

La rutina nocturna de moltes persones implica rentar-se les dents, posar-se el pijama i, per descomptat, posar a carregar el mòbil a la tauleta de nit. Perquè no hi ha res més agradable que aixecar-se al matí i veure aquest 100% a la barra de bateria.

Tanmateix, aquest costum és un dels principals culpables que estiguem escurçant la vida de les nostres bateries. Els mateixos fabricants recomanen fugir dels extrems pel que fa al nivell de càrrega de la bateria; és a dir, ni esprémer-la al màxim i deixar-la al 0% cada jornada, ni oblidar-nos del mòbil durant tota la nit perquè la càrrega ja estigui completa cap a les 2 o les 3 de la matinada.

Dit això, el més recomanable és que la bateria del mòbil oscil·li sempre entre el 20% i el 80%. Segons diuen, en l’equilibri està la virtut.

D’acord que en cas de necessitat qualsevol carregador prestat pot ajudar a sortir-nos-en, però els experts reconeixen que la millor opció per carregar el telèfon —per rapidesa i per salut de la bateria— és usar el carregador de la mateixa marca.

No és cap caprici ni cap estratègia perquè l’empresa fabricant vengui més carregadors, sinó que els seus estan específicament dissenyats per respectar els voltatges i altres requisits tècnics de la nostra bateria.

Aquesta funcionalitat, que cada vegada inclouen més dispositius, ens pot venir molt bé de tant en tant, però convertir-ho en norma reduirà notablement la vida de la bateria. Ho diu la Battery University, una iniciativa que vetlla per la salut de les nostres bateries i que té desenes d’estudis i de documents útils per conèixer millor com optimitzar l’ús dels nostres dispositius.

Recordes les vegades que has deixat el mòbil al sol en una terrassa o a la platja? Si sospitaves que tanta calor no podia ser bona, tenies raó, perquè quan el mòbil es posa a més de 45 graus —cosa no tan difícil a l’estiu a Espanya—, la bateria comença a patir de manera seriosa. Per això, el més adequat és mantenir sempre el telèfon en una franja normal de temperatura que va dels 0 graus fins als 45 esmentats. Novament, l’ideal és fugir dels extrems.

Encara que estiguem estrenant bateria al mòbil, sabem que un ús intensiu drenarà completament el nostre dispositiu en qüestió d’hores: veure pel·lícules, escoltar podcast mentre naveguem per Internet, jugar una partida a un videojoc… Per això no podem acabar aquest article sense donar-te unes recomanacions ràpides perquè no tan sols tinguis cura de la salut de la teva bateria, sinó que li puguis treure el màxim partit al final del dia.

• Redueix la brillantor de la pantalla perquè és, de bon tros, el que més energia consumeix.
• Tanca aplicacions en segon pla. És una de les accions més senzilles que podem fer i ho notarem molt en el consum de bateria.
• Tira de wifi sempre que puguis. No tan sols per estalviar dades, sinó perquè accedir a Internet d’aquesta manera és molt més ‘barat’ en termes energètics que fer-ho a través del 4G.
• Utilitza només el que necessitis en cada moment. Si no estàs fent servir la localització GPS, el wifi o Bluetooth, desconnecta’ls.

El motiu és la normativa de la Comissió Europea, que obliga a retirar progressivament les tecnologies poc ecològiques, d’alt consum i escassa eficiència, i que cerca afavorir tecnologies d’il·luminació més sostenibles. La incandescència va començar a eliminar-se l’any 2009, i va desaparèixer per complet l’1 de setembre de 2012. El mateix ha succeït amb els llums halògens, que van iniciar la seva apagada el 2016 i, després d’algunes moratòries, van deixar de fabricar-se definitivament l’1 de setembre de 2018. Després d’esgotar les existències, des de l’1 de gener de 2019 les bombetes halògenes ja no poden comprar-se en cap país de la Unió Europea.

A la pràctica, això suposa substituir els sistemes antics per la il·luminació LED. És cert que les bombetes d’aquest tipus són més cares, però l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) espera que l’augment de la seva oferta comporti una baixada progressiva dels preus.

En efecte, el procés de fabricació d’un LED és ara més senzill i en els últims anys el preu de venda ha anat baixant notablement. A més, les bombetes LED compten amb no pocs avantatges relacionats amb una major eficiència, estalvi energètic i sostenibilitat.

Major eficiència: les bombetes LED consumeixen deu vegades menys que les halògenes i subministren la mateixa quantitat de llum. Per tant, encara que siguin una mica més cares, són fins a 10 vegades més eficients, i la inversió es recupera ràpidament.

Estalvi energètic: quan tots els dispositius halògens s’hagin substituït per LEDs, l’estalvi energètic anual serà de 48 TWh, és a dir, l’equivalent al consum elèctric d’11 milions de llars. O, aproximadament, el que consumeix tot el país de Portugal durant un any.

Sostenibilitat: es preveu que l’estalvi energètic redueixi en 15,2 milions de tones les emissions de CO₂ per a l’any 2025. Això equival a les emissions que generen aproximadament dos milions de persones.

A més, les bombetes LED no s’escalfen, s’encenen instantàniament, no perden qualitat de llum amb el temps i estan fetes íntegrament de materials reciclables, de manera que, al final del seu ús, les bombetes també seran reciclades.

Segons dades d’Anfalum, el 2017 la tecnologia LED ja tenia una quota de mercat del 63 %, sis punts més que el 2016. Amb la desaparició de les bombetes halògenes, ara la quota no pot fer altra cosa que pujar.