Entre 2020 i 2022 es van crear a Espanya prop de 420.000 noves llars, una xifra a la qual no va acompanyar el nombre d’habitatges iniciats, que amb prou feines va assolir les 300.000. Aquesta situació va generar un desequilibri entre la necessitat d’habitatge i l’oferta real, que es fa patent en grans ciutats i en algunes zones costaneres.

De fet, el 52 % dels municipis d’Espanya té escassetat d’habitatge.

“L’oferta d’habitatge a Espanya és actualment insuficient per cobrir la demanda estructural, tenint en compte les xifres de formació de llars més recent”, assenyala l’economista de CaixaBank Research Judit Montoriol en l’article ‘El que revela el ‘big data’ sobre l’oferta d’habitatge nou i les tendències demogràfiques a Espanya’.

L’escassetat relativa d’habitatge nou d’una localització es mesura a partir de la comparació entre el nombre de visats d’obra nova acumulats entre 2020 i 2022 i la creació neta de llars durant el mateix període.

En concret, la fórmula que han aplicat els economistes de CaixaBank Research per calcular el desequilibri divideix el resultat de restar noves llars i visats entre el resultat de la suma de noves llars i visats: desequilibri = (noves llars-visats) / (noves llars+visats).

Aquesta mètrica pren valors compresos entre +1 i – 1. Per tant, valors més pròxims a 1 indiquen la creació de més llars que habitatges iniciats, és a dir, una oferta d’habitatge insuficient, mentre que valors negatius indiquen que es va començar la construcció de més habitatges que llars creades.

El color vermell indica oferta insuficient per a cobrir la demanda per formació de llars. Blau indica oferta suficient.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, MITMA i estimacions pròpies.

Segons aquest càlcul, Múrcia, amb un desequilibri del 0,53; Terrassa (0,49); Barcelona (0,46); La Corunya (0,42); Madrid (0,42); Vigo (0,41); l’Hospitalet de Llobregat (0,40), Sabadell (0,34) o Saragossa (0,25) són les zones d’Espanya on hi ha més escassetat d’habitatge.

Si es fa la mateixa anàlisi per províncies, Santa Cruz de Tenerife (desequilibri mitjà 0,65), Tarragona (0,55), les Balears (0,48), Girona (0,47), Lleida (0,42), Múrcia (0,41), Barcelona (0,35), Guadalajara (0,33), Osca (0,33), Madrid (0,26), Las Palmas (0,25), Castelló (0,23) Alacant (0,22), Saragossa (0,22), Almeria (0,20), la Corunya (0,17), Navarra (0,13), Segòvia (0,10), Àlaba (0,07) i Toledo (0,07) són les que presenten més escassetat d’oferta.

Al contrari, Màlaga (0,0), Àvila (-0,01), Pontevedra (-0,02), Sòria (-0,08), Terol (-0,17), La Rioja (-0,18), Cantàbria (-0,18), Guipúscoa (-0,20), Huelva (-0,24), Salamanca (-0,28), Biscaia (-0,32), Sevilla (-0,33), Cadis (-0,35), Granada (-0,37), Badajoz (-0,50), Burgos (-0,53), Lugo (-0,54), Conca (-0,58), Ourense (-0,63), Albacete (-0,67), Ciudad Real (-0,68), Càceres (-0,78), Valladolid (-0,86), Còrdova (-0,87), Lleó (-0,89), Jaén (-0,90), Palència (-0,96), Zamora (-0,98) i Astúries (-0,99) tenen una oferta d’habitatge suficient per seguir el ritme de la creació neta de llars.

Notes: Dades municipals agregats per província ponderant pel nombre de llars en 2022.
La projecció de llars (2023-2027) procedeix d’INE.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, MITMA i estimacions pròpies.

En els pròxims cinc anys, es podrien crear unes 217.000 noves llars cada any, segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Montoriol destaca que l’evolució demogràfica “seguirà sent molt desigual en termes geogràfics, ja que es preveu un augment en la creació de llars, precisament, a les províncies que ja presenten una oferta d’habitatge insuficient”.

Aquest fenomen, que no és exclusiu d’Espanya, es produeix a causa de l’escassa disponibilitat de sòl, la lentitud en la tramitació de llicències o la inseguretat jurídica, a més de per l’escassetat de mà d’obra, l’increment dels costos de construcció o alguns problemes de desproveïment de determinats subministraments, entre altres causes.

El certificat energètic d’un habitatge és un document oficial que recull informació sobre les seves característiques energètiques.

L’ha d’elaborar un tècnic habilitat per fer-ho, que recopila, analitza i reflecteix al document les dades sobre el consum energètic de l’habitatge en condicions habituals d’ocupació: consum d’electricitat, il·luminació, calefacció, refrigeració, ventilació, calefacció o aigua calenta.

Un altre dels aspectes que pesen en aquesta valoració són les mesures d’aïllament i estalvi energètic de què disposa l’habitatge: tancaments, fusteries, finestres i sistemes de climatització també són objecte d’anàlisi. El tècnic, a més, elaborarà un esquema de l’habitatge amb la seva superfície.

Amb tota aquesta informació, el tècnic emet una valoració que es reflecteix en una lletra, en què l’A expressa la màxima eficiència energètica i la G, la mínima. S’acompanya aquest informe amb recomanacions per millorar l’eficiència de l’habitatge. Un cop obtingut el certificat, cal registrar-lo a l’organisme autonòmic corresponent.Aquest tràmit pot correspondre al propietari o al mateix tècnic, segons hagin pactat a la contractació dels seus serveis.

Tots els habitatges que s’hagin de vendre o llogar-se han de comptar amb el certificat d’eficiència energètica corresponent. Amb això, el potencial comprador o llogater tindrà tota la informació sobre la despesa energètica de l’habitatge.

Aquesta qualificació energètica també és clau per a certes ajudes. Algunes comunitats autònomes ofereixen subvencions per millorar-lo amb finançament d’obres (per exemple, millora de tancaments o canvi a calderes més eficients). L’Agència Tributària també compta amb deduccions temporals per les quantitats invertides en obres de rehabilitació amb l’objectiu de millores en la qualificació energètica d’habitatges. Ambdues línies d’ajudes són compatibles.

El certificat ha d’estar actualitzat, és a dir, si es fan canvis a l’habitatge que puguin afectar-ne l’eficiència energètica, cal fer un nou certificat. Els certificats tenen una validesa de 10 anys, llevat dels que tenen una qualificació G, que s’han de renovar cada 5 anys, segons recull el Reial decret 390/2021.

El Reial decret 390/2021 cita les excepcions següents: edificis històrics o monuments, edificis religiosos i de culte, edificis de superfície útil menor de 50 metres quadrats, habitatges prefabricats i efímers, edificis amb un ús de menys de 4 mesos anuals.

Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el 84 % dels habitatges a Espanya compta amb les qualificacions més baixes de l’escala (E, F o G). El motiu és l’antiguitat del parc immobiliari espanyol, ja que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 80 % dels habitatges que hi ha al nostre país es va edificar abans de l’any 1980, quan el model constructiu no tenia tant en compte l’eficiència. Per això els nostres habitatges compten amb un ampli marge de millora.

L’IDAE ofereix unes quantes recomanacions per millorar el nivell d’eficiència energètica:

• Sistemes d’aprofitament d’energia solar
• Disseny bioclimàtic de l’habitatge
• Calderes de biomassa
• Geotèrmia

En definitiva, el consum d’energia d’un habitatge genera un impacte directe a la nostra butxaca i la nostra qualitat de vida. Per això, és fonamental tenir tota la informació si volem comprar o llogar i tenir presents les millores necessàries per elevar l’eficiència energètica dels seus sistemes de climatització i producció d’aigua calenta, així com la qualitat de les instal·lacions. Gràcies al certificat d’eficiència energètica podem saber aquesta informació.

Si vols vendre una propietat immobiliària, hauràs de presentar tota una sèrie de documents davant el notari. T’enumerem els que necessitaràs, perquè els puguis preparar amb antelació.

És el document legal que acredita la propietat de l’immoble. Conté les dades del propietari, com es va obtenir la propietat i quan, a més d’informació sobre l’immoble i les limitacions a la titularitat o als drets de disposició d’aquesta com a titular de l’immoble. Es pot sol·licitar una còpia a la notària atorgant.

És indispensable que l’escriptura estigui inscrita en el Registre de la Propietat del lloc on s’ubica l’immoble. Si no està inscrita a nom de la persona que té intenció de vendre’l, s’ha de formalitzar aquest tràmit. Per fer-ho, cal presentar l’imprès d’autoliquidació, la còpia autoritzada davant notari de l’escriptura pública de venda, herència o donació i l’acreditació de la presentació del document necessari per abonar la plusvàlua municipal a través d’un justificant.

Es tracta d’un document amb tota la informació sobre la propietat i els drets de l’immoble. També n’indica les càrregues, com ara hipoteques o afeccions. El comprador l’ha de sol·licitar al Registre de la Propietat, de manera presencial i també online, previ pagament.

Encara que les notes simples no tenen una data límit de validesa, és recomanable que tingui com a màxim 3 mesos d’antiguitat, sobretot de cara a la petició de la taxació per part del comprador. A més a més, la nota simple ha d’estar actualitzada; és a dir, ha de ser com més recent millor perquè reflecteixi tots els canvis en la propietat, fins als més recents.

El Document Nacional d’Identitat (DNI) ha d’estar en vigor. Si hi ha diversos propietaris, tots han d’aportar-lo per verificar-ne la identitat.

L’objectiu és demostrar que s’està al corrent en l’abonament d’aquest impost directe i obligatori.

Encara que l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) es calcula de manera anual, hi ha municipis que en fraccionen el pagament: depenent del mes de l’any en què se signa la compravenda, correspondrà als nous propietaris actualitzar la informació i formalitzar els pagaments següents.

En cas que l’impost es cobri en un únic pagament, el venedor i el comprador hauran de pactar si s’abona i com la part corresponent als mesos pendents.

Si el teu immoble pertany a una comunitat de propietaris, cal aportar un certificat que garanteixi que estàs al dia amb els pagaments de les quotes i derrames. Generalment, en el document han de constar les quotes i les derrames immediates, perquè el comprador n’estigui assabentat.

En cas que el propietari no estigui al corrent dels pagaments de la seva comunitat de veïns, el document ha d’indicar la quantitat deguda.

El document ha d’estar signat per l’administrador de finques corresponent.

Si l’immoble està hipotecat, has de sol·licitar l’emissió d’aquest document a la teva entitat bancària. La seva funció és certificar quina és la quantitat pendent d’amortitzar del crèdit.

A més a més, pot incloure interessos deutors o interessos de demora per quotes impagades, si n’hi ha. El certificat de deute pendent també pot recollir altres informacions sobre les característiques del préstec hipotecari, com ara comissions o penalitzacions.

El titular del crèdit és l’encarregat de sol·licitar-lo al banc, amb la data més pròxima a la signatura de la compravenda, perquè reflecteixi la informació més recent.

Des del 2013, tots els habitatges han de tenir un certificat d’eficiència energètica. Consisteix en un document oficial que recull la informació sobre el consum energètic d’un immoble. L’elaboració va a càrrec d’un tècnic certificador acreditat. El certificat atribueix una etiqueta energètica a l’immoble, que també s’ha de presentar amb l’informe.

L’ITE és un document que certifica que el propietari d’un immoble compleix ambel seu deure conservació i rehabilitació. Així mateix, confirma el nivell de seguretat de l’immoble.

Ha d’estar subscrit per personal autoritzat (arquitectes, enginyers, aparelladors). És obligatori per a tots aquells immobles que superin els 50 anys d’antiguitat i s’ha de repetir cada 10 anys.

No totes les comunitats autònomes sol·liciten aquest document; n’hi ha algunes que tenen controls propis i són aquests informes els que es demanen per a la compravenda d’immobles.

La cèdula d’habitabilitat és el document que acredita que l’immoble és apte per ser un habitatge habitable i que compleix els requisits de seguretat per a subministraments i serveis.

Algunes comunitats autònomes exigeixen aquest document, que s’ocupa de certificar que un immoble disposa de les condicions tècniques, higièniques o sanitàries per poder vendre’s, entre altres opcions. Acostuma a incloure les dimensions de l’immoble, característiques o equipaments, entre altres informacions.

En algunes comunitats, aquest document ha de ser elaborat per un arquitecte i ha de tenir el segell del Col·legi d’Arquitectes corresponent. En altres, és vàlida una declaració responsable.

En la compra d’habitatges de segona mà, el notari la sol·licita per a l’atorgament de l’escriptura de compravenda.

Hi ha alguns documents que no són legalment necessaris, però que s’acostumen a demanar en una compravenda i que s’aporten per cortesia.

Es tracta del pla de l’habitatge, documentació com ara garanties o instruccions d’elements de l’habitatge, actes i estatuts de la comunitat de veïns i factures recents de subministraments (llum, aigua, calefacció, Internet, telèfon) per gestionar el canvi de titularitat.

Els preus de l’habitatge estan creixent de manera generalitzada a tot Espanya, però a diferents velocitats, fet que provoca que la distància entre el municipi més car i el més barat s’ampliï.

Durant el primer trimestre de l’any, Sant Sebastià (Guipúscoa) era el municipi de més de 25.000 habitants amb el preu per metre quadrat més car d’Espanya: 4.207,8 euros/m2, prenent com a referència el valor taxat de l’habitatge lliure dels municipis de més de 25.000 habitants publicat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Aquesta quantitat és 7,5 vegades superior als 560,7 euros/m2 de Puertollano (Ciudad Real), el municipi de més de 25.000 habitants amb el preu per metre quadrat més barat del país.

En la taxació dels immobles influeixen factors com la ubicació geogràfica de l’habitatge, l’orientació (nord o sud); si està ben comunicat i té accés a serveis, la superfície útil, construïda i de zones comunes; l’antiguitat i l’estat, si té zones comunes, ascensor o calefacció central o si disposa de sistemes que millorin la seva eficiència energètica, entre altres elements.

Segons Tinsa, la plataforma de valoració i gestió digital de dades immobiliàries, l’habitatge tipus de Puertollano és un pis de quatre dormitoris amb una superfície d’entre 90 i 110 metres quadrats. L’antiguitat de l’immoble sol superar els 30 anys i el valor mitjà arriba als 68.776 euros.

Puertollano és un dels focus industrials més importants de Castella-la Manxa i un dels principals nuclis econòmics de la meitat sud del país. També destaca per la promoció del sòl industrial.

En aquesta localitat està ubicat el complex petroquímic Repsol, única refineria interior d’Espanya, l’activitat de la qual ha suposat la creació d’empreses auxiliars i ha impulsat el sector serveis.

A tancament de 2021, aquest municipi comptava amb 46.036 habitants, segons les dades de l’INE. El 2019, última dada disponible, la seva renda mitjana bruta per persona era de 13.900 euros, segons l’Atles de distribució de renda de les llars. El juny de 2022, el municipi tenia una taxa d’atur del 22,5 %.

D’altra banda, l’habitatge tipus a Sant Sebastià sol ser un pis de quatre dormitoris i una superfície d’entre 70 i 90 metres quadrats. Igual que a Puertollano, l’antiguitat de l’immoble supera els 30 anys, però el valor mitjà és 6,5 vegades més elevat, ja que assoleix els 444.167 euros, segons Tinsa.

Sant Sebastià és una de les ciutats més turístiques del País Basc, amb més de 15.000 llocs de treball vinculats al sector. Aquesta activitat aporta el 14 % del PIB al municipi.

A tancament de 2021, un total de 188.102 persones residien a la ciutat, segons les dades de l’INE. La renda mitjana bruta per persona el 2019 va ser de 23.247 euros, segons l’Atles de distribució de renda de les llars. El juny, la taxa d’atur del municipi era del 7,59 %.

Amb dades de març, CaixaBank Research estima que la llar típica va destinar 15,9 anys de renda per adquirir un habitatge a Sant Sebastià, respecte dels 7,3 anys de renda que es van dedicar a Espanya.

Els economistes de CaixaBank Research preveuen que el repunt dels preus de l’habitatge pugui tenir certa continuïtat a causa de la pujada dels costos de construcció, agreujats per la guerra a Ucraïna i els colls d’ampolla en les cadenes de valor.

A l’article “El camí alcista de l’habitatge tendirà a moderar-se”, l’economista Judit Montoriol explica que, davant l’enduriment de les condicions financeres i la moderació dels factors temporals que estaven impulsant la demanda, “és previsible un cert refredament del mercat immobiliari de cara a 2023”.

Les previsions apunten que el nombre de compravendes baixi poc més d’un 10 % el 2023 i que el preu de l’habitatge s’alenteixi de manera notable, però que mantingui una taxa de creixement positiva.

No obstant això, els economistes consideren que el risc que es produeixi una bombolla immobiliària a Espanya està, de moment, contingut.

Comprar un habitatge és una de les decisions més importants en la vida d’una persona. Entre les opcions més habituals per finançar-la, es troba la signatura d’una hipoteca.

Conèixer les preguntes que has de fer a l’agent immobiliari abans de l’adquisició o saber quants anys hauràs de pagar i la documentació que hauràs d’aportar és important abans de procedir a la firma.

Has vist la casa dels teus somnis i és de segona mà. Recorda fer aquestes preguntes a l’agent:

• Per què es ven l’habitatge?
• Disposa de tots els documents necessaris, com la cèdula d’habitabilitat o la certificació energètica?
• Té serveis d’aigua i llum donats d’alta?
• Existeixen càrregues econòmiques pendents com les despeses de comunitat?
• Està realitzada la Inspecció Tècnica d’Edificis?

Demana la nota simple registral. És el document en què es troba tota la informació relacionada amb l’immoble. Pots trobar tota la informació i saber quin cost té a www.registradors.org. En aquest document també s’indica si l’immoble té càrregues o deutes.

Contracte d’arres. És un contracte privat que serveix per reservar l’habitatge que compraràs. En la signatura es lliura una paga i senyal que després es descomptarà del preu final de compravenda. És recomanable que el signis davant notari.

Cerca finançament. Una bona opció pot ser sol·licitar una hipoteca.

Contracte de compravenda. És un acord entre dues parts, en què la part venedora es compromet a lliurar l’habitatge a la part compradora a canvi d’una quantitat de diners. Aquest contracte comporta una sèrie d’obligacions i drets per a cadascuna de les parts i, si alguna els incompleix, pot haver-hi conseqüències. La part compradora és qui normalment escull la notaria amb què vol signar el seu contracte de compravenda.

Consulta la nota simple de l’immoble. El document revelarà l’estat de l’habitatge pel que fa a hipoteques, embargaments, càrregues o afeccions fiscals. Assegura’t que la propietat està al corrent dels pagaments de la comunitat: despeses mensuals, derrames, etc. Sol·licita un certificat en què consti que tot està al dia.

Consulta que els tributs municipals hagin estat pagats, com l’Impost de Béns Immobles (IBI), la taxa d’escombraries, la taxa de reciclatge… Per fer-ho, demana els rebuts o els justificants de pagament.

Recorda que si l’habitatge té deutes, aquestes se’t traspassarien en adquirir-lo.

El certificat energètic és obligatori a Espanya des de l’1 de juny de 2013 per poder llogar o vendre un immoble o local. L’obligació de mostrar el certificat energètic està regulada a Espanya pel Reial decret 235/2013. La responsabilitat d’obtenir aquest certificat energètic és del propietari de l’habitatge.

Hauràs d’aportar inicialment el 20 % del valor de l’habitatge i entre un 12 % i un 15 % del valor de l’habitatge per fer front a l’IVA o a l’Impost de Transmissions Patrimonials i a la resta de despeses associades a la compravenda. En total, entre un 32 % i un 35 % del valor de l’habitatge.

Per respondre aquesta pregunta, has de saber el preu de l’habitatge i el que necessitaràs d’hipoteca. També el termini en què vols pagar-ho. Per no posar en risc la teva salut financera, et recomanem que facis una estimació dels teus ingressos menys les despeses mensuals dels titulars que comprareu la nova llar. D’aquesta manera veuràs quin marge mensual tens.

També pots utilitzar el simulador hipotecari de CaixaBank per fer el càlcul fàcilment. Només necessites indicar els teus ingressos i despeses i et calcularà quants diners pots destinar al nou habitatge.

Podràs pagar la hipoteca en el termini que més et convingui. Com més anys, menys pagaràs al mes, però pagaràs interessos durant més temps. El termini màxim pot ser de fins a 30 anys, segons l’oferta i sempre que el titular més jove no assoleixi els 75 anys d’edat al venciment de la hipoteca.

Dependrà de l’entitat bancària. En el cas de CaixaBank, el límit el marca la suma de l’edat del titular més jove més el termini de durada de la hipoteca. La suma d’ambdós no pot superar els 75 anys.

En una hipoteca a tipus fix, sempre pagaràs el mateix interès. D’aquesta manera, passi el que passi, la quota que cal pagar no canviarà. En canvi, en una hipoteca a tipus variable, el tipus d’interès varia depenent de l’evolució de l’índex de referència. Per això, si tens una hipoteca a tipus variable, l’interès s’actualitza periòdicament segons el que succeeixi en el mercat interbancari europeu i la teva quota baixarà o pujarà en funció d’aquest.

Les despeses totals inclouen els costos relacionats amb la compravenda i amb la hipoteca.

El cost total de la hipoteca, en cas de contractar-la sense bonificacions, és el capital, més l’interès durant la vida de la hipoteca més el cost de l’assegurança de danys, el cost de manteniment del compte i la taxació que et corresponen pagar. És probable que algunes despeses, com la nota simple, la inscripció registral, la gestoria o l’impost d’Actes Jurídics Documentats els assumeixi l’entitat, com és el cas de CaixaBank.

El cost de compravenda inclou la notaria, la Inscripció Registral, la gestoria, l’IVA i l’impost de transmissions patrimonials.

Si ets assalariat, hauràs d’aportar el NIF, una justificació d’ingressos (tres últimes nòmines, lloguers, rendes…) i contracte de treball, a més de l’última declaració anual d’IRPF i la declaració de béns signada o impost de patrimoni.

Si ets autònom, hauràs de lliurar el NIF, la declaració de béns signat o impost de patrimoni, el resum anual de l’IVA (model 390), el resum anual de retencions a compte de l’IRPF, declaracions de l’any actual i el pagament impost d’activitats econòmiques (IAE).

També hauràs d’aportar les tres últimes liquidacions a la Seguretat Social i pagament del rebut d’autònoms, la declaració anual d’operacions amb tercers (model 347), Certificat conforme estàs al corrent de pagament amb la Seguretat Social i el Certificat d’estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries.

Tant si ets assalariat com si ets autònom, addicionalment hauràs de portar l’escriptura acreditativa de la propietat que desitges comprar inscrita en el Registre de Propietat, l’últim rebut de l’IBI de l’immoble a hipotecar, el contracte d’arres i, si escau, el certificat d’estar al corrent de pagament de les quotes de la comunitat de propietaris.

Dependrà de l’agenda de la notaria que escullis. Hauràs de triar la notaria per planificar el dia de firma i que t’assessorin. Tingues en compte que, per llei, una vegada signada la FEIN, (document vinculant que conté les condicions de la hipoteca) i els seus annexos, disposaràs de 10 dies naturals o 14 dies naturals a Catalunya, per poder reflexionar i revisar les condicions de la hipoteca, abans de la firma davant notari.

En el moment de l’assessorament, el notari emet una acta de conformitat per a la signatura i mitjançant aquesta informa de la data a partir de la qual ja es pot signar el contracte. Com a mínim, hauràs de complir el període de reflexió que et correspongui.

Sí, pots canviar la hipoteca a una altra entitat. Si reps una oferta vinculant/FEIN efectuada per una altra entitat financera sobre un préstec hipotecari, d’acord amb la Llei 2/94 de 30 de març, podràs subrogar el teu préstec hipotecari.

Pots amortitzar, tornar part de l’import del préstec hipotecari, totalment o parcialment.

En amortitzar només una part, l’import es redueix del total del préstec i dels interessos corresponents. Quan amortitzes, pots escollir entre reduir el termini o reduir la quota.

En cas d’amortització total, es produeix la devolució de tot l’import del préstec hipotecari. Es finalitza el contracte de l’assegurança de vida associat al préstec, llevat que es comuniqui el contrari.

Les persones hereves hauran d’aportar un document que acrediti tal condició (testament, certificat d’últimes voluntats, declaració d’hereus ab intestato…) i se’ls facilitarà un certificat on s’indicarà l’estat de la hipoteca.

Posteriorment, hauran d’aportar el document notarial d’acceptació i partició d’herència, on figuren tots els hereus que hagin acceptat i s’hagin repartit l’herència de comú acord, indicant el percentatge, l’import o la fracció que li correspon a cadascun. També hauran d’aportar el justificant de la liquidació de l’Impost de Successions i Donacions.

Una vegada s’hagin lliurat els documents, l’entitat bancària emet una resposta on identificarà la responsabilitat i abast de la subrogació dels hereus en la posició del deutor difunt. En cas de tenir contractada una assegurança de vida que cobreixi la totalitat o part del deute del préstec hipotecari, per al cas de defunció del titular, el pagament s’haurà de gestionar amb l’asseguradora.

A l’hora de sol·licitar una hipoteca, haurem de familiaritzar-nos amb alguns termes a què potser no ens havíem enfrontat fins aquest moment. T’expliquem breument el significat d’aquells que s’utilitzen habitualment en contractar un préstec hipotecari.

És el pagament del deute pendent que es fa en cada quota. En els préstecs amb sistema d’amortització francès (el que s’utilitza el 90 % de les hipoteques), al principi es paguen més interessos i menys capital i al final del préstec, al contrari. Per disminuir el deute es pot fer una amortització.

També es pot donar l’amortització parcial: es produeix quan, en paral·lel a les quotes mensuals, l’hipotecat torna una part del que queda per pagar.

Si es paga tot el deute de cop, es tracta d’una amortització total anticipada.

Forma de garantia que consisteix en el compromís d’una persona (avalador) de respondre a l’obligació contreta per una altra (avalat) en cas d’incompliment en el pagament.

Són els deutes d’una propietat, inscrits en el Registre de la Propietat mitjançant document públic. Una càrrega pot ser una hipoteca, una servitud de pas, un dret d’usdefruit o una condició resolutòria. S’entén que un immoble està lliure de càrregues si no té sobre ell cap limitació inscrita en el Registre de la Propietat.

És l’import que el client es compromet a pagar, generalment de forma mensual, a l’entitat financera que li ha concedit el préstec, en concepte d’interessos i devolució dels diners prestats.

Índex de referència del mercat interbancari d’Europa. És l’indicador de càlcul de revisió dels tipus d’interès de les hipoteques.

Fitxa Europea d’Informació Normalitzada. És el document que conté tota la informació de la hipoteca. La FEIN ha de ser el més completa i clara possible perquè el client no tingui dubtes sobre les condicions de la hipoteca que signarà amb el banc. Les dades que ha d’incloure són:

• Identificació del prestador i la comissió que percep.
• Import i moneda del préstec que es concedeix, amb informació sobre les fluctuacions que pot tenir si es signa en una divisa diferent de l’euro.
• Durada del préstec.
• Tipus d’interès, aportant el quadre d’amortització del préstec.
• Import total per reemborsar.
• Valor de l’immoble.
• Percentatge del valor concedit en préstec.
• Periodicitat i nombre de pagaments: si es paga mensualment o trimestralment i el nombre total de quotes.
• Import de cada quota: quant es paga en cada quota i quan i com pot canviar aquest import. Si és una hipoteca a tipus variable, ha d’especificar quant temps és fixa i amb quina periodicitat canviaran les quotes.
• Reemborsament anticipat: les condicions i comissions si s’escau la devolució del préstec abans que finalitzi.
• Incompliment dels compromisos vinculats al préstec explicant les conseqüències que té per al prestatari.
• Drets del prestatari: entre els quals figuren el dret de desistiment i el dret de portabilitat, on s’inclou la subrogació.

En signar la FEIN, s’inicia un període de 10 dies naturals per reflexionar (14 a Catalunya), per consultar i resoldre qualsevol dubte sobre les condicions de la hipoteca. Després d’aquest període, es podrà signar la hipoteca.

És la Fitxa d’Advertències Estandarditzades. Adverteix de:

• Els índexs oficials de referència utilitzats per fixar el tipus d’interès aplicable en les hipoteques amb tipus d’interès variable.
• La conseqüència de la no existència de límits a l’alça en el tipus d’interès (sense sostre).
• Detall de les despeses associades a la concessió del préstec que haurà/n d’assumir el/els titular/s.
• La possibilitat que es produeixi el venciment anticipat del préstec.
• La possibilitat de contractar instruments de cobertura del risc del tipus d’interès.

Impost sobre actes jurídics documentats que grava les compravendes formalitzades en document públic. S’aplica sobre l’import escripturat. El seu import varia segons la comunitat autònoma i el valor de l’habitatge, podent oscil·lar entre el 0,1 % i l’1,5 % en l’àmbit general.

Impost sobre actes jurídics documentats que grava les hipoteques formalitzades en document públic. S’aplica sobre la responsabilitat hipotecària i varia segons la comunitat autònoma, podent oscil·lar entre el 0,50 % i el 2 % en l’àmbit general.

És el procés jurídic per canviar una hipoteca a una altra entitat financera. També existeix la subrogació entre particulars, que permet quedar-te amb el finançament que pugui existir sobre l’habitatge que compres sempre que et convingui.

Valoració econòmica d’un immoble realitzada per una empresa independent i homologada pel Banc d’Espanya.

És el percentatge que s’haurà de pagar per disposar d’una quantitat de diners durant un temps determinat.

El tipus d’interès nominal (TIN) i la taxa anual equivalent (TAE) són conceptes establerts pel Banc d’Espanya i, per tant, oficials:

• El TIN és el percentatge pactat amb l’entitat sense descomptar la taxa d’inflació, que es cobra per prestar els diners, però no té en compte uns altres costos addicionals com podrien ser costos per serveis o comissions.
• La TAE és el percentatge que mostra el cost real anual que té un préstec. Té en compte les comissions, les despeses que caldrà pagar, les despeses vinculades per assegurances i altres productes vinculats i la freqüència dels pagaments. S’utilitza com a dada comparativa per triar la millor opció entre diversos préstecs.

Durant els últims mesos, l’EURIBOR ha sortit del terreny negatiu i va arribar a superar l’1% la segona quinzena de juny. Es tracta d’un dels índexs de què més sentim a parlar, i que més afecta a la nostra economia familiar, ja que el 90% de les hipoteques a tipus variable que es constitueixen a Espanya el tenen com a tipus de referència.

En aquest post t’expliquem què és l’EURIBOR, com es fixa, cada quan s’actualitza i per què ha repuntat.

El seu nom complet és Euro Interbank Offered Rate, que vol dir “tipus europeu d’oferta interbancària”. És, per tant, un càlcul dels interessos que estableix un panell de bancs en les seves operacions de préstec en euros entre unes i altres entitats.

Els bancs que formen el panell comuniquen el tipus d’interès a què una entitat amb alta qualitat creditícia està oferint a una altra un préstec a la zona euro.

Per al seu càlcul, s’eliminen les cotitzacions més desviades (el 15% amb interessos més alts i el 15% més baixos) i es fa una mitjana de la resta. El panell de bancs amb préstecs interbancaris que serveixen per calcular l’EURÍBOR està compost per 18 entitats.

Sí. De fet, hi ha cinc tipus d’interès EURIBOR. Això té una explicació: quan els bancs es presten diners, en l’operació es fixa (a més de l’interès) un determinat termini per a la devolució: des d’una setmana fins a 12 mesos. Hi ha cinc terminis diferents, que deriven en cinc taxes EURIBOR diferents. El que se sol utilitzar en les hipoteques és l’EURIBOR a un any.

Cada dia feiner. Cada matí, no més tard de les 10.45, es recull la informació i a les 11.00 es publica la dada del dia anterior. Pel que fa al seu ús com a referència en préstecs, amb les dades de cada dia es calcula el valor mitjà mensual.

Així, per exemple, l’EURIBOR (a un any) del mes de febrer passat es va situar en el -0,34%, mentre que el juny es va situar en el +0,85%. Qüestió a part és quan s’actualitza la hipoteca de cadascun: normalment, les revisions es fan cada 6 o 12 mesos (normalment, amb la dada de l’EURIBOR del mes anterior a la revisió).

El càlcul de l’EURIBOR el fa The European Money Market Insitute.

Sí. D’una naturalesa similar hi ha el London InterBank Offered Rate (LIBOR), que és un tipus d’interès d’oferta dels dipòsits interbancaris del mercat londinenc. A més, hi ha altres índexs de referència.

El BCE no fixa l’EURIBOR, però les seves decisions el determinen. Podríem dir que l’EURIBOR 12M d’avui reflecteix en certa manera la mitjana a què s’espera que estiguin els tipus a més curt termini, per exemple, el €STR, que és el tipus interbancari a un dia, durant els pròxims 12 mesos, més una prima.

Aquesta prima reflecteix diversos elements, com el risc de contrapartida esperat, el grau de liquiditat del sistema financer o la incertesa sobre la política monetària, entre altres factors.

El €STR, al seu torn, està estretament lligat al tipus d’interès sobre la facilitat de dipòsit (depo), fixat pel BCE, de tal manera que quan el depo augmenta (o disminueix), també ho fa el € STR, més o menys en la mateixa magnitud. Així, doncs, l’EURIBOR 12M depèn del que els mercats financers esperen que passi amb els tipus d’interès oficials del BCE.

L’augment de l’EURIBOR 12 mesos des de principis d’any s’ha produït per un notable canvi en les expectatives dels mercats sobre quins moviments farà el BCE amb els tipus d’interès oficials per lluitar davant les elevades i persistents taxes d’inflació a la zona euro (en el 8,6% el juny).

Davant l’augment de la inflació, el Banc Central Europeu ha respost amb un pla de retirada progressiva dels estímuls monetaris: en primer lloc, a través del cessament de les compres netes d’actius a principis de juliol i, en segon lloc, mitjançant pujades graduals dels tipus d’interès oficials, amb l’objectiu de finalitzar el període de tipus negatius durant el tercer trimestre del 2022.

L’EURIBOR s’utilitza com a referència en els préstecs hipotecaris, els préstecs sindicats i les emissions de deute a tipus variable, entre altres instruments financers.

En el cas dels préstecs hipotecaris, l’Associació Hipotecària Espanyola calcula que aproximadament 3,7 milions d’hipoteques a Espanya (d’una cartera viva total de 5,5 milions, és a dir, al voltant de tres quartes parts) tenen l’EURIBOR 12 mesos com a índex de referència.

El Govern ha posat en marxa el Pla Nacional de resposta a les conseqüències de la guerra a Ucraïna amb l’objectiu d’esmorteir els efectes econòmics d’aquest conflicte a les llars i les empreses. Aquesta iniciativa compta amb 16.000 milions d’euros de pressupost, dels quals 6.000 milions d’euros corresponen a ajudes i rebaixes fiscals, mentre que els altres 10.000 milions restants es concediran a través de crèdits ICO, tal com recull el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març.

D’una banda, s’ha establert una rebaixa de 0,20 euros per litre de combustible, com ara el gasoil, la gasolina, el gas i l’AdBlue. Aquesta mesura suposarà una inversió de 1.423 milions d’euros. Per gestionar aquesta rebaixa, les empreses de subministrament de carburants i combustibles hauran de sol·licitar cada mes la devolució del descompte corresponent a la bonificació. Així mateix, podran requerir una bestreta a l’Agència Tributària per fer front a les despeses.

Les empreses que rebin les ajudes d’aquest Pla de resposta a la guerra a Ucraïna no podran acomiadar els seus treballadors al·legant l’augment dels costos energètics fins al 30 de juny de 2022. En cas d’incompliment, seran sancionades amb la devolució íntegra de l’ajuda rebuda. Tampoc no podran acomiadar treballadors les empreses que recorrin a la reducció de jornada o la suspensió de contractes (Estatut dels Treballadors, art. 47) per causes justificades a través de la guerra a Ucraïna i que es beneficiïn d’ajudes públiques.

Una altra de les mesures que recull el Reial decret llei és la limitació extraordinària de l’actualització anual del lloguer, sempre que es tracti de la residència habitual. Es prohibeixen les pujades de més del 2 % fins al 20 de juny. L’objectiu és evitar que la inflació provocada pel conflicte bèl·lic s’encomani al preu de l’habitatge.

L’arrendatari podrà negociar amb el propietari la pujada que s’aplicarà en el lloguer. Si no hi ha acord entre les dues parts, l’augment no podrà superar la variació registrada per l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), que en l’actualitat és del 2 %.

Si l’arrendador és un gran tenidor (propietari de més d’una desena d’immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda superior a 1.500 metres quadrats d’ús residencial), l’acord entre totes dues parts no podrà implicar una pujada superior respecte de la variació anual de l’IGC.

El Decret llei també recull modificacions en l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Els beneficiaris de l’IMV experimentaran un augment del 15 % en les mensualitats dels mesos d’abril, maig i juny d’aquest any.

Es reforça el Bo Social Elèctric, que incorpora nous segments de població que poden ser candidats a ser beneficiaris i que arriba a unes 600.000 llars. Els descomptes (60 % per a llars vulnerables i 70 % per a llars vulnerables greus) s’allargaran fins al 30 de juny.

A més a més, es facilita la renovació del Bo Social Elèctric, que es farà automàticament mentre es reuneixin els requisits, llevat del cas de les famílies nombroses, que hauran de renovar-lo cada vegada que els caduqui el títol.

Paral·lelament, es manté fins al 30 de juny la resta de mesures que reduïen la factura elèctrica: la baixada de l’IVA al 10 %, la reducció de l’impost de l’electricitat al 0,5 % i l’eliminació temporal de l’impost del 7 % a la generació elèctrica.

Amb el propòsit de facilitar les gestions a les persones desplaçades a causa del conflicte, es permet que les persones d’origen ucraïnès demanin la nacionalitat espanyola sense haver de presentar els certificats de naixement i d’antecedents penals del seu país d’origen.

Per acollir aquestes persones, s’articula un crèdit extraordinari de 1.200 milions, que consisteix en un finançament pont, a l’empara dels fons europeus (Reglament CARE Cohesion’s Action for Refugees in Europe i fons REACT-UE). Així mateix, s’activa un pla de contingència en l’àmbit educatiu per assimilar estudiants refugiats.

Com ja hem avançat, es tracta d’una nova línia d’avals de crèdits ICO per valor de 10.000 milions d’euros perquè les empreses puguin fer front als requisits de liquiditat motivats per la pujada temporal del preu de l’electricitat i dels combustibles. S’estableix un termini de sol·licitud fins al 31 de desembre i també un període de carència de 12 mesos.

El sector agrari i pesquer és un altre receptor potencial d’ajudes, gràcies a un paquet de mesures pressupostat en 430 milions d’euros, dels quals 193,47 milions d’euros es destinaran al sector agrari i ramader, mentre que el sector productor de llet rebrà 69 milions d’euros. La pesca extractiva i aqüícola percebrà ajudes de 68,18 milions d’euros.

Així mateix, per pal·liar la pujada del preu de l’energia en aquests sectors, s’estableix una reducció de 20 cèntims durant 3 mesos en el preu del gasoil que, segons dades del Govern, podria implicar un estalvi de 78 milions per als agricultors i ramaders, i de 16 milions per als pescadors.

Com a mesura addicional, s’inclou l’exempció de la taxa portuària per a la pesca fresca i del cànon d’ús de béns de domini públic hidràulic per a les instal·lacions d’aqüicultura continental fins al setembre de 2022. El Govern calcula que es produirà un estalvi de 3 milions d’euros.

Per als ramaders damnificats per la pujada del preu de pinsos i energia, s’articulen ajudes per valor de 169 milions d’euros.

La indústria pesquera també tindrà a la seva disposició ajudes per compensar la pujada del preu del combustible, que arriben als 18,18 milions d’euros.

S’ha dissenyat una altra tanda de mesures per donar suport a la indústria gran consumidora d’energia (per exemple, el paper i el cartró, el vidre i la ceràmica), amb ajudes per valor de 488 milions d’euros.

Es tracta d’un mecanisme de suport a la indústria electrointensiva que redueix la factura elèctrica en un 80 % del cost corresponent als peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat aplicables durant tot l’any 2022, per un valor de 225 milions d’euros. A més a més, es dedicaran 125 milions d’euros a ajudes directes a empreses gasintensivas. El Govern estima que són unes 1.600 companyies, la majoria pimes, les que es beneficiaran d’aquesta ajuda.

Finalment, també s’han dedicat mesures a la indústria cultural i audiovisual: s’han habilitat ajornaments especials de les quotes a la Seguretat Social a un interès molt reduït, del 0,5 %, set vegades inferior a l’habitual.

El Reial decret llei recull l’acord assolit entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Comitè Nacional de Transport per Carretera (CNTC) i ajudes de 1.000 milions d’euros, com la bonificació al preu del combustible, que el Govern calcula que suposarà una ajuda de 600 milions. També s’habiliten ajudes directes de 450 milions.

D’altra banda, es recull l‘actualització extraordinària de la retribució a les renovables, la cogeneració i els residus. L’Executiu espera que aquesta mesura redueixi la factura elèctrica en 1.800 milions aquest any.

S’estableix el Pla Nacional de Ciberseguretat, amb un pressupost de més de 1.000 milions d’euros, per augmentar la supervisió i reforçar les capacitats de planificació, preparació, detecció i resposta en el ciberespai.

Reduir la petjada de carboni és una intenció de la qual es parla cada cop més. Es tracta, bàsicament, de disminuir les emissions de diòxid de carboni (CO2) o CO2 equivalent (CO2eq) derivades de diferents activitats. Encara que pugui semblar una tasca exclusiva d’empreses i governs, no ho és. De fet, el simple fet de viure en un habitatge suposa una quantitat ingent d’emissions que es poden reduir.

Una dada: a Espanya, el sector residencial és el causant del 4,8 % de les emissions de carboni. I no estem parlant del procés de construcció d’edificis, sinó de quan ja hi vivim. Així, de cada deu tones de CO2eq emeses pels habitatges, nou sorgeixen a partir del moment en què hi anem a viure. Per això és tan important desenvolupar hàbits que ens ajudin a reduir la nostra petjada de carboni diària i augmentar l’eficiència del nostre habitatge.

Abans de començar a descriure totes les coses que podem fer per emetre menys CO2 en el nostre dia a dia, cal saber quins són els habitatges que, a priori, més contaminen. En això hi té molt a veure el combustible que es fa servir per a qüestions com la calefacció, cuinar o escalfar aigua.

Per quilowatt hora generat per a aquestes tres tasques, els habitatges més contaminants o amb més petjada de carboni són els que depenen de combustibles fòssils. Un d’aquests és el carbó, que, tot i que s’ha prohibit per climatitzar, a Espanya encara es pot fer servir per cuinar. En algunes regions també es fa servir llenya, tant per climatitzar com per cuinar.

A aquests habitatges els segueixen els que utilitzen combustibles líquids per fer funcions bàsiques. Les calderes de gas —fins i tot les molt noves i considerades eficients en comparació amb les antigues— emeten a l’atmosfera grans quantitats de carboni. A més, l’emeten allà on viuen les persones.

Abandonar tota mena de combustió domèstica a favor d’alternatives elèctriques és imprescindible per reduir la petjada de carboni a les llars. De fet, aquest és el camí emprès per Espanya per aconseguir la descarbonització del sistema energètic del país, seguint les línies mestres marcades per la Unió Europea.

Endarrerir la posada en marxa de la climatització

La climatització forçada (caldera o aire condicionat) és el que més energia consumeix a l’any i el que més emet, tant directament com indirectament. Tanmateix, la temperatura de confort no només s’assoleix amb màquines. També és possible aproximar-s’hi amb altres mètodes.

Quan s’acosti l’hivern, abans de posar la calefacció convé adaptar la nostra vestimenta al clima. Mitjons de llana, pijama gruixut i diverses capes al tronc superior solen ajudar a guanyar confort i eviten haver d’engegar la calefacció. Tancar la porta de l’habitació on siguem també ajuda a reduir la petjada de carboni de la nostra llar.

Pel que fa a l’estiu, les peces lleugeres són una opció interessant per no tenir tanta calor. Caldria obrir el tendal abans de posar en marxa el ventilador de sostre, i engegar aquest abans que l’aire condicionat. D’aquesta manera, s’estalvia moltíssima energia.

Rentadora i rentaplats, al límit de la seva capacitat màxima

La rentadora i el rentaplats són dos electrodomèstics que, encara que consumeixen força recursos, encara n’estalvien més. Rentar a mà té més petjada de carboni perquè els mateixos recursos s’aprofiten molt pitjor. Per exemple, es gasta força més aigua per peça o estri. Una aigua que, moltes vegades, també consumeix energia per escalfar-se.

Hi ha alguna forma d’optimitzar l’ús de la rentadora i el rentaplats per reduir la seva pròpia petjada de carboni? Sí, aquestes són algunes maneres d’aconseguir-ho:

– Sempre que sigui possible, podem rentar amb aigua freda. Escalfar l’aigua a la rentadora té un cost energètic notable.
– Si és possible, evitem els cicles curts. Encara que són interessants amb pocs estris o peces, són menys eficients que els llargs.
– Per dir-ho d’una altra manera, hem d’intentar omplir la rentadora i el rentaplats fins al límit de la seva capacitat màxima. Estalviarem diners i reduirem la seva petjada de carboni.

Evitar el forn i les olles obertes per cuinar

Hi ha una infinitat de maneres de cuinar un conjunt determinat d’aliments, i cadascuna d’aquestes maneres consumirà una quantitat d’energia diferent. La de menys impacte en CO2 sol ser el menjar fred, des d’amanides fins a peces de fruita, ideals per a l’estiu i climes càlids.

Si ens ve de gust alguna cosa calenta, hi ha formes de preparar el menjar emetent poc CO2. Es pot començar per treure la cuina de gas i instal·lar-ne una d’inducció, molt més eficient. Evitar les olles obertes i fer servir les olles de pressió és molt recomanable per evitar gastar diners o emetre CO2. A més, estalvien temps.

El forn és probablement l’electrodomèstic que més CO2 emet. Indirectament, és clar. La seva elevada potència de funcionament fa que sigui força costós a llarg termini. Si és possible, convé traslladar les seves receptes a alternatives sobre placa d’inducció o al microones. I evitar la rebosteria.

Estalviar a l’hora d’escalfar aigua

Escalfar aigua és una de les activitats domèstiques que més energia gasta, tant si és per a climatització com per dutxar-nos. Per això les bombes de calor són tan eficients en comparació amb les calderes de gas. També per això convé instal·lar un termos elèctric, encara que tingui menys flexibilitat i impliqui modificar certs hàbits de consum.

El termos elèctric és força més eficient que la caldera de gas per escalfar l’aigua. Això sí, a canvi, caldrà engegar-lo unes quantes hores abans de dutxar-nos. Tenir un programador sol ser d’ajuda.

Com a alternativa, l’aerotèrmia aire-aire pot ser fins a tres vegades més eficient que el termos. Es tracta d’un sistema capaç d’extreure energia de l’aire present a l’exterior de l’habitatge i aprofitar-la per escalfar o refrigerar l’interior gràcies a una bomba de calor aerotèrmica. Fins i tot en dies freds, aquests sistemes són capaços d’aprofitar les calories presents a l’aire exterior per reduir el consum elèctric de la calefacció, el sistema d’aigua calenta i fins i tot l’aire condicionat.

Dur una vida més eficient i menys contaminant és qüestió d’hàbits senzills. Una transformació que el planeta i les generacions futures agrairan si l’assumim entre tots.

Com els hem trobat a faltar durant el confinament! Les muntanyes, l’herba, les flors, els passejos pel bosc o l’olor de la gespa. El fet que Espanya sigui el país amb el percentatge més gran de població (66%) que viu en pisos ha provocat que bona part dels seus habitants perdessin el contacte amb la natura durant algunes setmanes. I, per això, molts d’ells han sortit disparats a retrobar-s’hi tan aviat com han pogut.

La nostra tendència a habitar habitatges d’alta intensitat provoca precisament aquest efecte: trobem a faltar la naturalesa perquè no està integrada en el nostre dia a dia. Els carrers asfaltats i els edificis de formigó tenen els seus avantatges, però limiten el nostre contacte amb el medi natural.

Aquest és el motiu pel qual arquitectes i urbanistes de tot arreu intenten acostar la natura als edificis. En aquest sentit, la biofília és una font d’inspiració per als professionals que cerquen connectar-nos novament amb el medi natural. Es tracta que les nostres llars ens proporcionin aquest benestar que ens aporta el contacte amb la vegetació i que tant hem trobat a faltar durant el confinament.

El concepte de la biofília va ser plantejat per primera vegada pel psicoanalista Erich Fromm el 1973 per referir-se a l’amor per la vida i tot allò que és viu. Aquest terme el va recollir més endavant el biòleg estatunidenc Edward O. Wilson per formular la seva hipòtesi de la biofília, que planteja la necessitat innata que tenim els éssers humans de cercar connexions amb la natura i amb altres formes de vida.

Aquesta hipòtesi també planteja que la nostra cerca d’allò que és natural té, en part, una base genètica, heretada d’aquells primers anys en què l’Homo sapiens hi estava permanentment en contacte.

El fet cert és que aquests gens als quals fa referència la hipòtesi encara no han estat descrits, però sí que hi ha algunes evidències que apunten a la nostra atracció innata per la naturalesa i al benestar que ens proporciona ser-hi a tocar. En aquest sentit, un estudi recent publicat per la revista Nature assenyala que les persones que passen almenys dues hores a la setmana en el medi natural se senten més saludables i felices.

El mateix Wilson, autor de la hipòtesi i pare de la sociobiologia, apuntava que la introducció dels desenvolupaments tecnològics, més intensa des del segle xix, ha canviat la nostra relació amb la natura. Una separació que es veu reflectida en el tipus d’espais que habitem diàriament i que ens protegeixen, precisament, dels elements naturals. Cotxes, habitatges o oficines eviten que la pluja, els depredadors o el vent ens afectin, però també ens allunyen de la naturalesa.

El concepte de biofília ha estat recollit per professionals de l’arquitectura, de l’urbanisme i del condicionament d’interiors per integrar la natura en els seus dissenys. D’aquesta manera, incorporen els elements del medi natural als espais construïts. Alguns d’ells són l’aigua, la llum natural o la vegetació. També ho són la pedra o la fusta vistes, a més de l’ús de formes botàniques en lloc de línies rectes.

Hi ha múltiples exemples d’integració d’elements naturals en l’arquitectura. Des dels dissenys d’Antoni Gaudí als segles xix i xx, plens de formes vegetals, als jardins verticals a les façanes dels edificis o els terrats verds, són milers els edificis que han acostat la naturalesa a llars urbanes d’arreu del món.

En la seva concepció més integral, es tracta de canviar les prioritats a l’hora de dissenyar edificis. Aplicar la biofília als dissenys suposa fer prevaler certs conceptes en el moment de prendre decisions, com ara afavorir la millor vista d’un jardí a través de les finestres, millorar la circulació de l’aire o emprar materials naturals. En la seva forma més bàsica, n’hi ha prou a introduir plantes en un espai o fins i tot imatges d’espais naturals.

Els beneficis associats a l’aplicació d’aquest principi a l’arquitectura van des de l’augment del benestar de les persones fins a un augment del rendiment a la feina. De fet, una investigació apunta que simplement introduir plantes en un espai de treball pot augmentar la productivitat dels empleats fins al 15%.

De fet, ja hi ha companyies que aposten per l’aplicació de la biofília en les seves seus. Un dels exemples més cridaners és el de l’empresa Amazon, la seu de la qual a Seattle (Estats Units) consta de tres esferes transparents amb milers d’espècies de plantes i arbres procedents de 30 països diferents.

Més enllà de la influència que pugui tenir sobre les persones, l’aplicació del principi de la biofília en els edificis també pot contribuir a preservar l’entorn natural. Per exemple, l’extensió de les cobertes verdes a les ciutats ajuda a la gestió de l’aigua de pluja i també a pal·liar l’efecte «illa de calor», que provoca que la temperatura sigui més elevada als espais urbans que no pas als voltants. Com a conseqüència, hi ha altres factors que se’n podeu veure afavorits, com ara una menor demanda d’energia per a sistemes d’aire condicionat.

Introduir els principis de la biofília en un habitatge és més senzill del que sembla. Encara que la llar no hagi estat dissenyada des del principi pensant en aquesta màxima, sempre s’hi poden afegir elements i fer-hi modificacions per acostar-nos a la natura.

Potser un dels mètodes més senzills consisteixi a optimitzar, si es pot, l’entrada de llum natural a través de les finestres. Canviar les cortines per unes altres que deixin passar la llum o fins i tot traslladar l’espai on passem més temps a una habitació amb millors vistes o amb il·luminació natural pot oferir-nos un benestar més gran.

Introduir-hi espècies vegetals, tant a l’interior de la llar com als balcons o a les terrasses, també és una bona idea. En aquest sentit, el millor de tot és decantar-se per aquelles espècies que millor s’adeqüin a cada entorn i època. També als habitants de l’habitatge: cal evitar plantes que puguin ser perjudicials per a les mascotes.

Conrear un petit hort quan sigui possible, fins i tot en testos disposats en una paret, és una altra manera d’acostar la naturalesa a casa nostra. També ho és introduir-hi una font d’aigua o, simplement, imatges de paisatges i elements naturals.

Retrobar-nos amb la natura pot fer molt pel nostre benestar. Val la pena convidar-la a entrar a casa nostra i deixar-nos que ens cuidi.