Després d’un any de pandèmia, sembla que la vida torna de mica en mica a la normalitat. La tornada de la música en viu, amb l’organització de festivals a l’aire lliure que es converteixen en una autèntica experiència sensorial, n’és una bona mostra.

La celebració d’aquests concerts és una fita emocionant en l’etapa actual, però també esdevé tot un repte. Al cap i a la fi, són un punt de trobada de milers de persones i, per descomptat, s’han de celebrar amb totes les mesures de seguretat sanitàries que la COVID-19 comporta.

Per als organitzadors, 2020 ha estat un any complicat amb unes conseqüències econòmiques catastròfiques, ja que es van deixar de celebrar uns 25.000 concerts, segons la Federació de la Música a Espanya, amb pèrdues d’uns 1.000 milions d’euros en facturació directa i uns altres 7.000 en vendes indirectes. En tornar a l’activitat, s’han trobat amb un escenari totalment diferent del que estaven acostumats. El coronavirus ha entrat com un cicló en el món dels festivals.

Encara que organitzar-los s’ha convertit en un desafiament, aquesta mena d’esdeveniments musicals ha de tornar. La cultura sempre és necessària, però encara ho és més després d’haver-se passat un any a mig gas.

L’impacte econòmic que suposen aquests esdeveniments a les zones on se celebren també resulta imprescindible després d’un any complicat, així com la seva capacitat de mobilització solidària, més rellevant que mai.

Com sentir la carícia tan necessària del violí d’Ara Malikian i, alhora, prevenir l’expansió de la COVID-19? Com tornar a vibrar amb Raphael amb total seguretat? Només hi ha un camí: unir esforços. Precisament així és com esdeveniments capaços de reunir desenes de milers de persones es poden tornar a celebrar.

Aquest és el cas de Cap Roig, un festival que fa dos anys va congregar al Baix Empordà (Girona) més de 43.000 persones al voltant de 25 concerts i que aquest any ha decidit tornar amb més il·lusió que mai.

Ho farà en una edició molt especial, la vint-i-unena, amb 23 concerts entre els dies 23 de juliol i 21 d’agost, amb estrelles de primera fila com ara Raphael, Ara Malikian, Passenger, Antonio Orozco, Estopa, Hombres G, David Bisbal, Morat, Love of Lesbian, Aitana, Manel, Els Amics dels Arts o Blaumut. Fins i tot hi actuarà Sara Baras, en un esdeveniment solidari els beneficis del qual es destinaran a projectes de Càritas que ofereixen suport socioeducatiu a infants en risc d’exclusió social.

Si organitzar un festival d’aquestes dimensions en condicions normals és tot un desafiament, fer-ho en plena pandèmia es pot convertir en una odissea.

En el cas del Festival de Cap Roig, el format és un gran avantatge. A diferència d’altres grans festivals que concentren un gran nombre de persones en pocs dies, Cap Roig s’estén durant més de 20 nits, fet que permet repartir l’afluència de persones.

De fet, experts del sector aposten que aquesta mena d’esdeveniments, sense tantes aglomeracions, serà el que triomfi aquest any. Amb tot, se celebraran en circumstàncies extraordinàries que obligaran l’organització a posar una atenció especial per tal de protegir la salut del públic i dels artistes.

«L’experiència d’organització del festival ha estat molt diferent aquest any, ja que l’hem hagut d’adaptar a la nova situació, tot garantint un entorn segur per a tots i tenint en compte les mesures sanitàries i les restriccions anunciades amb relació a la COVID-19». Així resumeix Juli Guiu, president del Grup Clipper’s i director del Festival de Cap Roig, el que suposa organitzar una cita d’aquesta magnitud en circumstàncies de pandèmia.

Les mesures de seguretat necessàries són molt variades, però potser la més bàsica, més enllà de l’ús de la mascareta, és el distanciament social. Encara que a primera vista podria semblar complicat mantenir la distància en un esdeveniment multitudinari com un festival a l’aire lliure, l’organització del Festival de Cap Roig ha trobat la fórmula per aconseguir-ho.

«Hem ampliat l’espai de la grada del públic i hem reduït l’aforament. Pel que fa a la restauració, també hem creat una nova zona Market a l’exterior, amb una extensió fins a sis vegades superior a l’habitual», explica Juli Guiu.

L’excepcionalitat del moment farà que l’ús de la mascareta sigui obligatori a tot el recinte. Totes les zones tindran diversos punts de distribució de gel hidroalcohòlic. Com cada any, el festival se celebrarà a l’aire lliure. Tot i que es tracta d’una circumstància que dificulta la concentració del patogen, l’organització anirà una mica més enllà i assignarà els seients prèviament. També reduirà un terç de l’aforament habitual, per la qual cosa la màxima ocupació serà de dos terços respecte d’edicions anteriors.

A l’hora de controlar l’accés del públic, es faran servir dispositius telemàtics que evitaran el contacte entre les persones. També en el moment d’accedir es farà un control de temperatura a tots els assistents.

La implantació de totes aquestes mesures suposa un esforç important pel que fa a logística, personal i suport econòmic. En aquest sentit, el suport d’entitats com ara CaixaBank, alineada amb els valors que aporta el festival, resulta necessari.

La implicació de CaixaBank en l’organització respon a l’objectiu d’aconseguir que el Festival de Cap Roig mantingui la seva triple vessant: la cultural, consolidant-se com una de les cites musicals més importants d’Europa; la social, amb l’actuació solidària de Sara Baras; i l’econòmica, gràcies a l’important impacte directe i indirecte de retorn econòmic per a la zona on se celebra.

«Una gran part del públic del Festival de Cap Roig no viu ni visita habitualment la Costa Brava», puntualitza Juli Guiu. «Molts d’ells es desplacen únicament per assistir al concert i aprofiten per quedar-se dos o tres dies per la zona. Això té una repercussió directa, per exemple, en l’hostaleria i en la restauració. A més, en l’àmbit intern, el festival representa la generació de 240 llocs de treball fixos». Segons un estudi fet per PwC, l’impacte econòmic de l’edició del 2019 va ser superior als 18 milions d’euros.

L’esforç extraordinari en mesures de seguretat que suposarà l’organització de la vint-i-unena edició ja ha començat a donar els seus fruits fins i tot abans que els primers acords comencin a sonar al recinte de Cap Roig.

«Després d’aquests temps tan difícils, el públic té moltes ganes de tornar a veure concerts i música en directe. Hem estat molt responsables i molt exigents amb la seguretat del Festival de Cap Roig, tot respectant i complint amb totes les mesures sanitàries i de prevenció contra la COVID-19. I el públic està responent molt bé. Només una setmana després de presentar el cartell d’aquesta edició, aconseguim penjar el cartell de sold out en quatre concerts: Manel, Aitana, Estopa i Morat», destaca Juli Guiu.

Més enllà de les múltiples mesures de seguretat i de l’ampliació de l’espai destinat a la celebració de l’esdeveniment, el Festival de Cap Roig pretén, un cop més, superar-se a si mateix. Un afany que afronta, si cal, amb moltes més ganes que mai després del parèntesi que els seus organitzadors es van veure obligats a fer l’any passat.

«Estem molt satisfets i il·lusionats pel cartell que hem presentat enguany. Tenim moltes granes de començar aquesta nova edició, després de la pausa inesperada de l’any passat», reflexiona Guiu. «Tornem amb més força que mai en un any molt difícil i complicat, reunint un cop més grandíssimes estrelles en un cartell amb 23 nits extraordinàries».

Les receptes que aplicarà l’organització en aquest sentit continuaran sent les de sempre: les que, edició rere edició, han fet que aquesta cita hagi reeixit. Bàsicament, continuar fidel al seu estil eclèctic per arribar a un públic com més ampli millor i comptar amb alguns dels artistes més rellevants de l’escena internacional, nacional i local. «A més a més, continuem apostant pel ja consolidat Cap Roig Mini i continuarem potenciant la nit solidària, enguany amb Sara Baras», recorda Guiu.

En una situació d’emergència sanitària, econòmica i cultural, és més necessari que mai unir esforços perquè iniciatives com el Festival de Cap Roig es puguin celebrar amb total seguretat. En el cas de CaixaBank, l’entitat està compromesa amb el desenvolupament d’oportunitats per als territoris en què està present.

Aquest festival és una manera d’impactar positivament a través de la cultura, la dinamització econòmica i la generació d’oportunitats a la zona. També de reunir, un altre cop, milers de persones amb les seves estrelles favorites durant 23 nits. Tot i que de vegades feia la sensació que mai més no tornaria a passar, el fet cert és que aquest trosset de normalitat ja el tenim a tocar.

El darrer any ha estat dominat per una paraula: pandèmia. La crisi sanitària i econòmica causada per la irrupció de la COVID-19 ha acaparat l’atenció de tot el planeta i ha esdevingut el gran enemic a combatre. Persones de tot el món continuen preocupades cada dia per l’evolució d’aquest problema, que sembla no deixar espai per a res més.

Sens dubte, la pandèmia ha esdevingut el problema més urgent que ha d’afrontar la humanitat. Aquesta és la raó per la qual governs, empreses i organismes de tota mena dediquen els seus esforços a plantar-li cara. Tanmateix, no és l’únic desafiament que hem de superar. N’hi ha d’altres que no només suposen una greu amenaça per a l’economia de tot el planeta, sinó també per a la vida de milers de persones.

És el cas del canvi climàtic, una amenaça silenciosa que no podem permetre’ns perdre de vista. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula en 250.000 les morts addicionals que provocarà cada any aquest problema a tot el món, entre 2030 i 2050.

Que el canvi climàtic és una de les grans dificultats a què hem de fer front és una cosa que no admet dubte. Tanmateix, enmig d’una crisi global que acapara l’atenció i preocupació dels ciutadans, queda espai per pensar en el futur del planeta? Què passa amb la nostra conscienciació mediambiental en plena pandèmia? Les dades indiquen que no només no s’ha debilitat, sinó que n’ha sortit reforçada. I l’educació ambiental pot ajudar-nos a aprofitar aquest impuls per avançar cap a un futur sostenible.

Segons el dossier “La gran oportunitat verda després de la COVID-19”, recollida per CaixaBank Research en el seu últim informe mensual, la preocupació pel canvi climàtic ha augmentat en els darrers anys, una tendència que no s’ha paralitzat per la irrupció de la pandèmia. En concret, el dossier esmenta una enquesta global d’Ipsos, efectuada la passada primavera, en què el 70% dels participants considerava el canvi climàtic com una crisi de similar envergadura a la causada pel coronavirus.

L’anàlisi també al·ludeix a una enquesta de Pew Research, que indica que el canvi climàtic és la preocupació més gran en el conjunt de països enquestats per segon any consecutiu, fins i tot per davant de l’evolució de la pandèmia o de la situació de l’economia mundial.

Tal com s’explica en el dossier, els efectes de la COVID-19 sobre la conscienciació mediambiental han consistit en un augment d’aquesta, així com en un augment de la percepció dels beneficis que suposa viure en un món menys contaminant. La clau ha estat la reducció de la pol·lució durant les primeres setmanes de confinament estricte, que ha permès a molts ciutadans observar per si mateixos com els beneficiava viure en un entorn més net.

L’augment de la consciència ecològica que ha dut la pandèmia es pot traduir en canvis reals en el dia a dia dels ciutadans cap a un consum més responsable, capaç d’impactar en el canvi climàtic. El dossier de CaixaBank Research apunta, de fet, cap a una finestra d’oportunitat que es produeix ara per consolidar hàbits com l’aposta pels productes locals, que pot ajudar a reduir les emissions contaminants.

També les empreses han girat la vista cap a qüestions mediambientals, tant per la pressió dels seus clients com per la mateixa conscienciació de gestors, accionistes o treballadors. Fins i tot el pla de recuperació europeu Next Generation UE (NGEU) destaca per l’elevat pes que tindran els projectes que contribuiran a la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, a reconstruir l’economia de la zona en clau sostenible.

Amb la consciència mediambiental en un grau i un abast mai vistos fins ara, el moment no pot ser més propici per afrontar definitivament l’amenaça del canvi climàtic. En aquest context, l’educació ambiental és la millor eina que tenim a l’abast per apuntalar-la.

Es tracta, bàsicament, d’ajudar els ciutadans a augmentar la seva comprensió sobre els desafiaments ambientals que afrontem i, amb aquesta, facilitar la presa de decisions informades i responsables sobre això.

Tal com enumera el Consell Europeu, l’educació mediambiental persegueix cinc objectius principals: conscienciar les persones sobre els problemes que pateix el medi ambient; aportar els coneixements necessaris en temes mediambientals; generar més interès cap a la conservació del planeta; compartir aptituds útils per resoldre els problemes mediambientals; crear sentit de responsabilitat en les accions que fem tots cada dia i reflexionar-hi.

Es tracta d’un procés continu que ens permet saber quins gestos poden ajudar a afrontar problemes com el canvi climàtic, així com les conseqüències i impactes que tenen les nostres pròpies accions.

En aquest sentit, hi ha molts recursos que podem aprofitar, com ara els tests per posar a prova els nostres coneixements sobre el canvi climàtic o llistes d’accions en la nostra vida quotidiana que ens permetran ajudar a construir ciutats més ecològiques.

Els beneficis que una adequada consciència mediambiental suposen per al planeta són il·limitats, especialment si la inculquem en els més joves, que són els qui recolliran el nostre testimoni en la cura del planeta. No hi haurà un millor moment que el present per començar a cultivar-la.

En molts casos van començar com a solucions d’urgència, però moltes d’elles ja han passat a formar part del nostre dia a dia. Són aquestes eines col·laboratives que ens permeten parlar a distància amb els nostres companys de feina, organitzar els projectes comuns a distància o, fins i tot, a fer videotrucades amb els nostres familiars durant el confinament. Les vam instal·lar als nostres smartphones quan érem a casa tancats, però la majoria s’han quedat aquí perquè hem descobert com en són, d’útils.

Tot i que hi havia força empreses que ja feien servir aquestes eines abans, no hi ha dubte que la pandèmia de la COVID-19 ha acabat per estendre’n l’ús. De fet, una enquesta feta pel Banc d’Espanya a una mostra d’empreses revela que quatre de cada cinc havien augmentat el teletreball per evitar que la seva activitat es ressentís per aquesta crisi.

Com a conseqüència d’aquesta aposta pel teletreball, el nombre d’usuaris d’eines que ho fan possible s’ha disparat. És el cas d’una d’elles, Microsoft Teams, que pràcticament ha duplicat els usuaris diaris que tenia abans de la pandèmia fins a assolir els 75 milions d’usuaris arreu del món.

Les comunicacions a distància, l’organització del treball en remot o, fins i tot, l’emmagatzematge d’arxius ja no tornaran a ser el mateix per a molts treballadors a Espanya. Tot això, gràcies a unes eines col·laboratives que han passat de ser un pedaç durant una situació complicada a unes grans aliades en el seu dia a dia.

El confinament va resultar ser un dinamitzador sense precedents del teletreball. Moltes empreses es van trobar que cada treballador era en una localització diferent, però les seves plantilles continuaven necessitant comunicar-se. El correu electrònic es quedava curt per a les tasques que requerien intervenció en temps real entre persones, com ara moltes de les relacionades amb la creativitat o la resolució de problemes.

És en aquest context en què es va multiplicar l’ús d’eines per fer reunions a distància, videotrucades o xats, capaços de reunir diverses persones en una única sala virtual.

Així, doncs, l’ús d’aplicacions com ara Zoom, Google Hangouts o Skype ha permès que treballadors d’arreu del món puguin mantenir el contacte amb els seus companys. La possibilitat de fer videoconferències de desenes de persones i compartir arxius, des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, ha revolucionat el concepte de reunió gràcies a aquestes eines.

Quant a les aplicacions basades en xats, Slack ha estat una de les que s’han fet més populars. Aquesta eina permet organitzar les converses en diversos canals, per la qual cosa cada projecte, temàtica o equip de treball poden disposar del seu propi espai. A més a més, aquest sistema permet la comunicació asíncrona, perquè els missatges s’emmagatzemen. Això vol dir que no cal estar connectat en temps real per assabentar-se del que ha passat en una conversa.

El desenvolupament de projectes en què intervenen diversos treballadors és un altre dels aspectes que ha experimentat canvis per a moltes empreses durant aquest any. Justament, el treball a distància ha impulsat l’ús d’algunes eines virtuals que ja es feien servir habitualment en empreses que tenien part de la plantilla en remot per gestionar i supervisar projectes.

Entre les més populars, n’hi ha algunes com ara Asana, Trello o Microsoft Teams. En el cas d’Asana, permet crear diversos espais de treball depenent del projecte, assignar tasques, enviar comentaris i establir dates límit de lliurament, a més de compartir arxius. Trello, al seu torn, organitza el treball al voltant de taulers i targetes, unes característiques molt útils a l’hora d’establir prioritats i de deixar clar qui s’encarrega de quina tasca.

Per part seva, Microsoft Teams també permet la creació d’equips i canals per a les diverses fases del projecte, establir rols i permisos, i també afegir i gestionar tasques, entre altres possibilitats. Tot això, juntament amb la possibilitat de fer videoconferències amb diversos usuaris alhora.

Treballar a distància també ha suposat un repte a l’hora de fer tasques, com ara compartir arxius i informació.

En aquest sentit, l’emmagatzematge al núvol ha esdevingut en un gran aliat per a empreses i treballadors, que gràcies a eines com ara Google Drive, WeTransfer o Dropbox han pogut compartir còmodament els seus arxius i fins i tot treballar-hi de manera simultània.

En el cas de Google Drive, permet no tan sols emmagatzemar arxius al núvol perquè uns altres usuaris els puguin baixar, sinó també que diverses persones treballin sobre documents, fulls de càlcul o presentacions sense necessitat de descarregar-se’ls als seus dispositius.

Per part seva, WeTransfer permet enviar arxius fins a sumar un total de 2 Gb. Per fer-ho, només cal pujar els arxius o les carpetes desitjades al núvol a través de l’eina online, que s’encarregarà d’enviar un correu electrònic al destinatari per avisar-lo que ja els pot baixar. Dropbox també permet transferir arxius al núvol per compartir-los amb altres companys i fins i tot crear còpies de seguretat.

Totes aquestes aplicacions són només una mostra de les múltiples eines col·laboratives que han permès que milers de treballadors puguin continuar amb la seva activitat malgrat les restriccions de moviment per la pandèmia. Una mostra més de com la tecnologia ens pot ajudar a pal·liar els efectes de les crisis.

El Black Friday ja torna a ser aquí i ja són milers els consumidors que esperen a comprar els seus productes preferits amb un bon descompte. Aquesta data que en el seu dia vam importar dels Estats Units ja s’ha instal·lat definitivament en el nostre calendari gràcies a les rebaixes tan importants que les botigues apliquen a molts dels seus articles.

El que passa, però, és que enguany el Black Friday —com tantes altres dates assenyalades—serà diferent del d’anys anteriors. La pandèmia de la COVID-19 ha transformat per complet experiències tan quotidianes com ara entrar a una botiga i comprar-hi alguna cosa.

També ha afectat moltes economies familiars, que més que mai hauran d’aplicar els principis del consum responsable. Això és degut al fet que, com pot passar durant qualsevol altre període de rebaixes, resulta més senzill perdre el control sobre les compres que fem perquè els descomptes aplicats les fan més atractives.

Convertir aquest Black Friday en una veritable oportunitat per comprar allò que realment necessitem a bon preu passa per desenvolupar alguns bons hàbits de compra, que també ens seran útils durant la resta de l’any. Aquest cop és especialment important comprar de manera intel·ligent i reduir al mínim el risc de contagi.

Aquest any, evitar aglomeracions és essencial per frenar l’expansió de la pandèmia. Per aquesta raó, moltes firmes mantenen durant setmanes algunes ofertes, que convé seguir.

Així mateix, cada vegada més comerços aposten per les vendes en línia perquè els seus clients no necessitin desplaçar-se. No només les grans empreses: també els negocis de proximitat s’apunten a aquestes tendències, una cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar les compres.

Si tens més de 65 anys i vols acudir a un establiment físic, és important que consultis si existeix algun horari que doni prioritat als majors o a grups de risc per la pandèmia.

Comprar només els productes que realment necessitem és un dels principis del consum responsable al qual s’apunta cada cop més gent. Es tracta d’evitar la compra per impuls que tant perjudica les nostres butxaques. I no només això: el consum irracional fins i tot pot arribar a posar en perill la sostenibilitat del planeta, ja que es generen més residus i es consumeixen recursos innecessaris. Per no caure en la temptació, és imprescindible que siguem conscients del que volem comprar.

Per descomptat, és important tenir en compte les coses que necessitem i que millor s’ajusten al nostre pressupost, però no per això hem de deixar de banda altres qualitats com ara la sostenibilitat dels productes. El Black Friday no pot ser una excusa perquè deixem de banda una manera més responsable de consumir.

Conèixer quins materials s’han emprat en l’elaboració d’un producte, l’impacte mediambiental dels processos de producció o les condicions dels treballadors que participen en la producció i venda és part de la informació que hauríem de saber per assegurar-nos que apostem per productes sostenibles.

També és una bona idea recórrer al comerç de proximitat, en un moment en què milers de pimes necessiten reactivar les vendes per poder tirar endavant. La presència del petit comerç als carrers és un dinamitzador important del teixit social de molts barris i pobles. Aquest és un bon moment per apostar-hi.

Un altre dels possibles efectes secundaris d’un període de descomptes és acabar gastant més del que és necessari. Un camí especialment perillós en un moment econòmic tan delicat com el que viu el món avui dia.

En aquest sentit, és molt important fixar un pressupost i ser estrictes en el seu compliment. Aquest pressupost ha de ser realista i mai no ha de resultar perjudicial per a l’economia familiar.

Però tampoc no es tracta de decantar-se únicament per les opcions més barates per tenir més capacitat de compra i d’aquesta complir amb el pressupost. Recorda que hi ha altres aspectes, com ara la sostenibilitat del producte o si realment resulta imprescindible compra el producte, que també hauries de tenir en compte.

De vegades, la simple aplicació d’un descompte pot fer que adquirim un producte sense saber si, realment, ens compensa. Per això convé fer una petita investigació sobre l’evolució del preu del producte i mirar de comparar-lo amb el PVP que sol tenir en temporada per saber fins a quin punt l’han abaixat realment. També s’ha de fer una comparació entre establiments i no quedar-nos mai amb la primera oferta que trobem.

Tingues en compte que enguany també s’espera que les rebaixes del Black Friday siguin inferiors a les ofertes d’anys anteriors en alguns establiments. De fet, el 2019 ja es van veure descomptes inferiors als d’altres edicions.

Aquest any, en què el comerç electrònic regnarà sobretot durant el Black Friday, cal tenir en compte alguns consells que ens ajudaran perquè les compres en línia siguin més segures i satisfactòries. En aquest sentit, recórrer a establiments legítims i fer servir connexions segures són dos bàsics de la seguretat en les compres a través d’Internet.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és la seguretat dels mitjans que fem servir per pagar als establiments. Avui dia, la majoria de les compres de comerç electrònic que es fan amb mitjans de pagament de CaixaBank exigeixen que l’usuari validi la seva identitat a través de l’app CaixaBankNow des d’un dispositiu mòbil de confiança per augmentar la seguretat de les transaccions i, d’aquesta manera, evitar suplantacions.

Un altre aspecte que no s’ha d’oblidar a l’hora de comprar durant aquest Black Friday són les condicions de la venda. S’han de tenir en compte diversos aspectes, com ara les polítiques i els terminis de devolució —que poden experimentar algun canvi— o les despeses d’enviament.

Encara que enguany sigui diferent, és possible gaudir d’un Black Friday segur, responsable i satisfactori. Només és qüestió de ser conscients del que comprem i de com ho fem.

 

Des que la usabilitat es va incorporar a les nostres vides, tot resulta més senzill. De fet, es tracta d’un terme que hem adoptat de l’anglès usability i que es refereix al grau en què un objecte pot ser usat. Això vol dir que serveix per mesurar la facilitat amb què les persones poden fer servir una eina determinada. Es tracta d’un principi que posa els usuaris al centre del disseny de diversos productes i solucions que fem servir en el nostre dia a dia, des d’una pàgina web a una plataforma de pagaments sense contacte.

El concepte d’usabilitat ha assolit una rellevància tan gran que fins i tot té el seu propi dia mundial, que celebrem cada 10 de novembre. És el que hi ha al darrere d’aquestes aplicacions que ens faciliten el que cerquem simplement amb un parell de tocs amb el dit. Això és possible gràcies a la incorporació del factor humà al disseny d’aquestes eines. Gràcies a això, les noves tecnologies són cada cop més intuïtives i més fàcils de fer servir.

Una de les conseqüències més felices per a tots de l’avenç que ha experimentat la usabilitat en els darrers anys té a veure amb la pandèmia de la COVID-19. Resulta que aquest principi ha esdevingut un gran aliat per suportar millor els canvis profunds que la malaltia ha causat en la nostra vida diària.

Ha estat precisament en aquesta situació de pandèmia quan alguns serveis com ara el pagament sense contacte han tingut una rellevància sense precedents. La possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil o la targeta sense tocar cap superfície no tan sols s’ha convertit en una eina que ens facilita enormement les transaccions, sinó que també ens ha ajudat a evitar contagis.

Per donar suport a aquest efecte, entitats com CaixaBank han augmentat el límit sense PIN dels seus pagaments sense contacte per tal que els usuaris ni tan sols hagin de tocar el teclat del terminal per fer la majoria de les seves compres quotidianes.

De fet, el nostre smartphone ha esdevingut una extensió de nosaltres mateixos, una expressió que ha cobrat un sentit especial durant la pandèmia. Això es posa de manifest en actes tan quotidians com ara la consulta de la carta en un restaurant: gràcies a aquest dispositiu, hem pogut consultar versions digitals dels menús amb només escanejar un codi QR i hem dit adeu als menús de paper per evitar el contacte directe.

La usabilitat de les aplicacions per als telèfons mòbils ha augmentat fins a tal punt que fins i tot col·lectius poc familiaritzats amb les noves tecnologies, com el de la gent gran, han après a fer-ne ús per fer videotrucades i d’aquesta manera mantenir el contacte amb els seus éssers estimats.

Precisament, el de la gent gran és un dels col·lectius que més risc experimenta en aquesta situació de pandèmia. Sobretot durant el confinament, ja que era important que poguessin quedar-se a casa fora del perill de contagiar-se. En aquest escenari, la banca a distància s’ha convertit en un dels seus grans aliats, ja que ha contribuït a reduir la bretxa digital que afecta especialment aquest col·lectiu.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va posar en marxa una iniciativa dissenyada perquè la gent gran pogués continuar fent les seves operacions financeres de manera senzilla i sense haver de desplaçar-se a les oficines. L’entitat té 2,7 milions de clients de més de 65 anys, per la qual cosa aquesta actuació resulta fonamental per evitar l’exposició al virus d’una part important de la tercera edat a Espanya. En concret, CaixaBank va avançar el cobrament de les pensions durant els mesos de confinament i va desenvolupar noves operatives financeres sobretot dissenyades per als seus clients sènior, als quals podien accedir fàcilment via on-line.

Un altre dels aspectes en què el principi d’usabilitat ens ha ajudat a portar millor la pandèmia és el de la telemedicina. El desenvolupament de la recepta electrònica, que en els darrers anys ja havia ajudat a descongestionar el sistema de salut, ha demostrat ser un recurs molt útil durant la pandèmia perquè també ha evitat desplaçaments i l’ús de paper.

L’ús de la recepta electrònica ja no pot ser més senzilla: el metge expedeix la recepta des del seu terminal i l’usuari només ha de recollir les medecines a la farmàcia. Ha estat precisament aquest afany per desenvolupar un servei fàcilment usable per a tota la població el que ha fet que sigui un gran avantatge durant un moment en què resulta fonamental reduir les visites als centres de salut.

En el cas de l’assistència sanitària en línia, l’ús d’aquest recurs es va multiplicar durant la pandèmia. En concret, les asseguradores expliquen que la pandèmia ha multiplicat per quinze l’ús de les aplicacions d’assistència mèdica telemàtica. Un grau d’acceptació que resultaria impossible d’assolir si aquestes aplicacions no tinguessin un grau elevat d’usabilitat.

Es tracta d’eines que faciliten el contacte dels usuaris amb els professionals sanitaris. En el cas de moltes plataformes de salut que ja havien desenvolupat productes d’ús senzill, només van haver de fer algunes adaptacions dels seus serveis de prediagnòstic, telemedicina o monitorització per facilitar la gestió de la pandèmia.

A més de fer-nos la vida més senzilla, la usabilitat està demostrant que és una eina poderosa per superar un moment traumàtic per a ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un principi que hem de continuar desenvolupant perquè, en el futur, es pugui convertir novament en el nostre gran aliat davant qualsevol crisi.

En els moments de crisi cal aprendre a bregar amb la incertesa i la pandèmia de la COVID-19 és un d’ells. Encara no es coneixen del cert quines repercussions tindrà aquest esdeveniment, que va arribar a refredar l’activitat econòmica de milions de ciutadans i empreses d’arreu del món. El que sí que ja s’intueix és que moltes de les inèrcies anteriors canviaran i, probablement, ho faran per a sempre. El consum de les famílies és, potser, un dels canvis més evidents.

En aquest context, conceptes com ara el consum responsable tindran cada cop una importància més gran. Es tracta d’una tendència que ja era aquí abans que el coronavirus entrés en escena i que guanyarà encara més protagonisme en un futur pròxim. Davant d’un panorama econòmic incert, comprar de manera intel·ligent i sostenible sembla la millor de totes les estratègies.

Durant els darrers mesos s’han modificat diversos factors en el consum de les famílies. Un dels exemples més evidents és l’impuls que ha pres el comerç electrònic a causa del confinament. Tot i que ja formava part de la nostra vida quotidiana, moltes persones es van començar a familiaritzar amb la venda a distància per aprovisionar-se mentre romanien tancats a casa seva. Com a resultat de tot plegat, en sectors com ara el dels supermercats, el comerç en línia s’ha arribat a multiplicar per cinc.

Tampoc la nostra percepció de les compres que fem és la mateixa. Els nostres hàbits de consum s’han modificat durant l’estat d’alarma i la confiança dels consumidors trontolla. L’Índex de Confiança del Consumidor (ICC), elaborat pel CSIC, apuntava a un descens del 41,8% entre els mesos de març i abril en aquest indicador.

Tot sembla indicar que la manera que tenim de consumir tindrà més importància que mai després d’aquesta experiència. Així ho apunta una enquesta feta durant el confinament per l’escola universitària ESCODI de la Universitat de Barcelona: el 75% dels participants va expressar el seu desig que es redueixi el consumisme i més del 60% s’estava replantejant les seves necessitats. El director de l’estudi assegura que ens dirigim cap a un model de consum més responsable, no tan sols per qüestions econòmiques, sinó també per una conscienciació mediambiental més gran.

De fet, el consum responsable no només té en compte la realització de compres més racionals i equilibrades amb l’economia de la família. Aquest concepte consisteix en la tria de productes i de serveis d’acord amb diversos criteris. Un preu adequat o la necessitat, per descomptat, en són només dos, però també ho són l’impacte ambiental, l’impacte social, l’ètica de les empreses que els produeixen i les condicions de les persones que intervenen en l’elaboració del producte o en la prestació del servei.

Així, el consum responsable parteix d’un principi fonamental: només hem d’adquirir els productes que realment necessitem. Es tracta, bàsicament, de saber comprar i fer-ho de manera conscient, tenint en compte conceptes com ara l’ètica, l’ecologia o la solidaritat que hi ha darrere dels productes i dels serveis.

Comprar i consumir de manera responsable té diversos avantatges. Entre els més immediats hi trobem l’estalvi econòmic que suposa per a aquells que l’exerceixen. Un benefici sobretot important en moments d’incertesa econòmica. Tanmateix, el consum responsable va molt més enllà.

Bàsicament, els beneficis que pot aportar el desenvolupament d’hàbits responsables en aquest sentit són de dues classes: mediambientals i socioeconòmics. Això resulta molt senzill de comprendre amb un exemple ben concret, com seria el del consum de productes i serveis de proximitat, que s’emmarca dins del concepte de consum sostenible. De fet, apostar-hi suposa una reducció en les emissions d’efecte d’hivernacle, i també un estalvi important d’energia i recursos, simplement perquè no han de recórrer llargues distàncies per arribar al consumidor. I també es redueixen els embalatges, ja que no demanen tanta protecció com els productes importats.

Quant al vessant socioeconòmic, el comerç de proximitat facilita la implantació de tècniques de producció sostenibles i afavoreix la fixació de població en zones que, altrament, acabarien per quedar deshabitades. D’aquesta manera, els hàbits sostenibles de consum contribueixen no tan sols a promoure l’economia d’aquestes zones i a la supervivència dels petits productors, sinó també a preservar el seu patrimoni natural i cultural.

Aquest tipus de consum, que cada cop més persones exerceixen conscients del seu poder transformador, és la base d’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030: Consum i producció responsables. Aquest objectiu persegueix, bàsicament, crear guanys nets de les activitats econòmiques i millorar la qualitat de vida mitjançant la reducció de la utilització dels recursos, la degradació i la contaminació.

CaixaBank està compromesa en la promoció d’aquest objectiu mitjançant accions com ara la concessió de microcrèdits i finances d’impacte social per un valor de 724,8 milions d’euros el 2019, juntament amb 1.546 milions de dòlars en préstecs verds. A més a més, l’entitat s’ha adherit a l’aliança mundial UNEP FI, que promou el finançament per al desenvolupament sostenible, i també als Principis de Banca Responsable.

El consum responsable és tan important que el seu exercici pot ser determinant a l’hora de complir amb uns altres ODS. En tractar-se d’un hàbit sostenible, també ajuda a preservar el medi ambient i els recursos naturals, a més de promoure una economia més inclusiva i de fomentar la igualtat.

Un dels exemples més evidents és l’objectiu número 1 (Fi de la pobresa), ja que en consumir productes de comerç just, promovem un repartiment equitatiu de la riquesa i també la instauració de condicions laborals dignes en diverses comunitats. Aquests dos factors també incideixen en uns altres ODS, com ara el número 10 (Reducció de les desigualtats) o el 8 (Treball digne i creixement econòmic).

Pel que fa a la seva influència sobre l’entorn, el consum responsable està relacionat amb objectius com ara el número 13 (Acció climàtica), el 14 (Vida submarina) o el 15 (Vida terrestre). Això és degut a l’important estalvi de recursos que va vinculat a una conscienciació més gran a l’hora de consumir. Si només comprem el que necessitem i, a més, ens assegurem que la seva producció i distribució són respectuoses amb el medi ambient, estarem protegint el planeta i el seu futur.

Ara que ja sabem què és el consum responsable, convé conèixer també algunes pautes per incorporar-lo al nostre dia a dia. La Fundació SERS n’ofereix algunes, d’entre les quals destaquen les següents:

– Evitar el consum prescindible: abans de comprar, convé plantejar-se si un producte o servei és realment imprescindible.

– Informar-se abans de comprar: convé disposar de prou informació sobre els productes que comprem, quines primeres matèries fan servir, en quines condicions treballa el personal que els fabrica o si els processos de producció impacten sobre el medi ambient. L’etiquetatge i una petita investigació pel nostre compte ens poden ajudar molt en aquest sentit.

– Reutilitzar els productes: per exercir el consum responsable cal dir adeu als productes d’un sol ús. Reutilitzar i reparar un producte, portar-lo a un comerç de segona mà o donar-lo ajudarà a allargar-ne la vida útil i endarrerirà el moment de fer una nova compra. Si no és possible, la millor opció és reciclar-lo per aprofitar-ne els materials i reduir residus.

– Pensar en local: a més de dinamitzar l’economia del nostre entorn, ajudarem a reduir les emissions contaminants del transport i ens proveirem de productes frescos i saludables.

– Considerar el Comerç Just: aquesta eina de cooperació facilita l’accés al mercat als productors més desafavorits i contribueix a reduir la desigualtat, un altre dels ODS marcats per l’ONU. A més a més, els productes amb segell de Comerç Just asseguren els drets dels productors i treballadors implicats en la seva producció.

Apostar pel consum responsable és apostar pel planeta, per la societat i per una economia inclusiva. És una bona manera de convertir la crisi sanitària en una oportunitat per avançar en aquesta cerca de la sostenibilitat que perseguim els ciutadans d’arreu del món.

Un dels grans avantatges de la digitalització de les nostres vides és l’enorme quantitat de paper que estalviem, però no només això. Resulta que traslladar tota mena de tràmits al món virtual també ha resultat ser una benedicció, donades les circumstàncies actuals. Reduir el contacte físic al mínim per efectuar-los ajuda de manera eficaç a contenir la transmissió del coronavirus. Aquesta és, precisament, una de les raons principals per les quals la banca contactless o sense contacte ha resultat de gran ajuda per a milions d’usuaris durant els últims mesos.

Aquesta banca sense contacte forma part d’una tendència molt més gran, la Low Touch Economy o economia de baix contacte. Un concepte que primer va apostar per simplificar processos com la compra en línia o les operacions bancàries a distància i que s’ha accelerat durant la pandèmia per la seva capacitat d’eliminar contactes que puguin propagar-la encara més.

Per donar l’empenta definitiva a aquesta economia de baix contacte, hi ha factors que resulten fonamentals. Un d’aquests és, sens dubte, la seguretat. Operar a distància mitjançant dispositius com ara ordinadors o smartphones ha d’oferir una protecció similar a la que hi hauria si es fes, per exemple, a l’oficina d’un banc.

En aquesta qüestió, la signatura digital ha suposat un gran avenç, i no només per la seva capacitat per augmentar la seguretat quan s’efectuen operacions a distància. També per la seva contribució al desenvolupament d’una banca sense contacte i més inclusiva, capaç d’arribar allà on és l’usuari.

En parlar de signatures, ens podem imaginar des d’un escriptor del segle d’or rubricant un manuscrit amb una ploma gegantina al gargot que fem amb un bolígraf per confirmar que hem rebut la nostra última compra en línia. Tanmateix, la digitalització ha ampliat notablement aquest concepte.

La signatura digital és una tecnologia que ha arribat per aportar seguretat a les operacions en línia i també per agilitzar-les considerablement. Concretament, amb aquesta expressió ens referim a un mecanisme criptogràfic que serveix per validar l’autenticitat i integritat de diversos elements, com ara missatges, arxius, programari, documents i operacions digitals. Serveix per identificar la persona que emet una determinada informació i certificar que el que es rep no s’ha alterat des que es va emetre.

No s’ha de confondre amb la signatura electrònica, un concepte molt més ampli que inclou la signatura digital, però també altres mecanismes, com fer clic per acceptar els termes i condicions d’un web o introduir un PIN en un caixer automàtic.

Els beneficis que aporta utilitzar la tecnologia de signatura digital són molt variats. En el cas de les transaccions bancàries, evita als usuaris viatges innecessaris a les oficines i els facilita efectuar operacions siguin on siguin. I no només això: a més, agilitza aquestes operacions, ja que elimina la necessitat d’utilitzar targetes de coordenades per reforçar el procés d’autenticació.

Més enllà de la comoditat i la seguretat, l’ús de la signatura digital en les relacions amb les entitats bancàries és una manera de portar els serveis a qualsevol lloc, cosa que els posa a disposició de més persones. Aquesta és una qüestió clau per a la inclusió financera tant dels ciutadans que viuen en llocs remots com d’altres col·lectius, com les persones amb mobilitat reduïda o la gent gran.

En tots els casos, a més, l’ús de la signatura digital millora la usabilitat de la banca en línia perquè elimina passos innecessaris per autenticar els usuaris. També evita contactes que poden posar en perill la salut de les persones, una qüestió clau.

Una bona mostra de la utilitat de les aplicacions de signatura digital és la fita que ha aconseguit CaixaBank aquest mateix estiu: ja són més de dos milions els clients de l’entitat que signen les seves transaccions amb el mòbil a través de l’aplicació CaixaBank Sign.

Es tracta de l’única aplicació del sector financer espanyol desenvolupada específicament per signar transaccions bancàries. Amb aquesta aplicació, els clients de CaixaBank poden operar amb el telèfon mòbil o l’ordinador des de qualsevol lloc, i fer-ho de manera ràpida i segura. De fet, poden efectuar l’operació que vulguin amb un sol clic, ja que substitueix la utilització de claus de la targeta de coordenades.

CaixaBank Sign es pot instal·lar únicament en un dispositiu per usuari i, per aconseguir una identificació segura, se sol·licita l’ús de la clau d’accés a la banca digital. Un cop configurada, permet utilitzar l’aplicació de CaixaBank Now per efectuar transaccions i validar-les de manera més senzilla.

Quantes vegades haurem sentit —i exercitat— la paraula «responsabilitat» durant els últims mesos? L’hem portada a tots els àmbits: amb els nostres familiars i veïns, amb el nostre propi treball, cada vegada que anàvem a comprar o fins i tot en viatjar. Les circumstàncies excepcionals que ens ha imposat la pandèmia de la COVID-19 així ho han exigit.

Més enllà de mesures com l’ús de la màscara, extremar la higiene o la distància de seguretat, ens hem conscienciat de l’enorme responsabilitat que hi ha darrere de totes les nostres accions. En un moment delicat per a la salut i l’economia del país, cada gest compta. Per això, no hem dubtat en practicar aquest estiu un turisme responsable, viatjant de manera conscient.

Durant el Dia Mundial del Turisme, val la pena revisar precisament aquest concepte. El turisme responsable és el que, en plena pandèmia, ens permet conèixer llocs increïbles a prop de casa i, al mateix temps, impulsar les economies locals. Tot un bàlsam en temps difícils per a un sector, el turisme, que s’ha convertit en el principal motor econòmic del país.

Hi ha moltes maneres de viatjar i conèixer llocs. Solen ser totes molt satisfactòries, però n’hi ha una que aporta una dosi extra de valor tant al turista com a la localitat que l’acull. Això és així perquè practicar un turisme responsable suposa un compromís del viatger amb l’entorn: aconseguir que el seu impacte durant el viatge sigui exclusivament positiu.

Es tracta d’un concepte emparentat amb el del turisme sostenible, que és el que cerca conjugar les necessitats del visitant amb la conservació dels recursos. Consisteix en evitar les amenaces que comporten problemes com la massificació sobre ecosistemes, patrimoni, comunitats i economies locals. Per posar un exemple, es tracta de fer compatibles el sol i la platja amb conceptes com la preservació de la biodiversitat o l’oferta de llocs de treball sostenibles a les zones de costa.

En aquest objectiu, el turista hi té molt a dir perquè és ell qui practica un turisme responsable. Això és així perquè si no ens responsabilitzem del nostre impacte en viatjar, el turisme, simplement, no podrà convertir-se mai en una activitat sostenible.

Practicar el turisme de manera responsable és una actitud que cobra encara més importància avui dia. Ara és més important que mai no relaxar les mesures de seguretat i higiene ni tan sols quan estem de vacances. És l’única manera de protegir tant a qui viatja com a qui habita el lloc que es visita.

Juntament amb aquestes mesures, n’hi ha moltes altres que ens ajudaran a gaudir dels nostres viatges de manera conscient. Des de la mateixa planificació del viatge: triar llocs poc habituals en les rutes turístiques i familiaritzar-se per endavant amb la seva cultura o cercar itineraris alternatius en localitzacions més freqüentades són dues maneres d’apostar pel turisme responsable.

Precisament en un moment en què l’economia en general se’n ressent i, en particular, el sector del turisme, és una bona idea optar per destins pròxims. D’aquesta manera, el nostre propi consum ajudarà a reactivar les economies locals. Cercar rutes per l’Espanya buidada és una excel·lent alternativa per conèixer llocs pròxims i dinamitzar la seva economia.

Triar allotjaments que apostin per la sostenibilitat també és un exercici de responsabilitat. En aquest sentit, convé assabentar-se de la política de recursos humans que segueixen els llocs on pernoctarem, així com tot el que té relació amb la utilització de recursos i altres qüestions mediambientals. Apostar per establiments que fomentin el treball local, exerceixin polítiques sostenibles i ecològiques, i fins i tot comptin amb alguna certificació sostenible aportarà més valor al nostre viatge.

Vigilar la petjada de carboni associada al nostre viatge és també un dels punts fonamentals a l’hora de practicar un turisme responsable. En això també hi té molt a veure la planificació: triar destins que afavoreixin els desplaçaments a peu o amb bicicleta i fer rutes turístiques de zero emissions reduirà l’impacte de la nostra visita.

La crisi del coronavirus ha afectat notablement el sector turístic a tot el món. A Espanya, el nombre de visitants estrangers s’ha reduït dràsticament aquest estiu, mentre que molts turistes nacionals han decidit no viatjar per por del virus. Com a conseqüència, molts establiments del sector lluiten per tirar endavant amb moltes dificultats.

En aquest punt, les entitats bancàries també exerciten la seva responsabilitat, mitjançant el suport financer a les empreses del sector turístic quan més el necessiten. En el cas de CaixaBank, durant el primer quadrimestre de l’any va concedir 1.100 milions d’euros en crèdits al sector hoteler a través de CaixaBank Hotels&Tourism, la seva línia de negoci per al mercat turístic. Es tracta del 48 % més que el mateix període de l’any anterior.

Aquest finançament s’ha concretat en més de 2.400 operacions per tot el territori nacional. En un moment en què la gran majoria dels establiments va mantenir les seves portes tancades a causa del confinament, es van executar concessions de línies de liquiditat, així com moratòries o carències en crèdits hipotecaris, per tal de preservar al màxim la seva liquiditat.

Apostar per un turisme responsable és fer-ho per l’economia del país i la sostenibilitat d’aquesta activitat, clau en la subsistència de milers de famílies a Espanya. Són bones raons per replantejar-se el proper viatge i pensar des del minut zero com viatjar de manera més conscient.

Vivim en una societat interconnectada en què els avenços tecnològics han canviat la nostra forma d’interactuar, així com la manera en què treballem i aprenem. Les videoconferències, les classes telemàtiques o les compres on-line s’han convertit en recursos necessaris per mantenir una normalitat relativa, especialment durant els dies de confinament. A més, han posat de manifest les diferències que ja hi havia en l’accés i ús de la tecnologia en determinats col·lectius, com els estudiants amb pocs recursos o la gent gran, i que ara s’han vist accentuades. Són lliçons que hem hagut d’aprendre a marxes forçades durant la pandèmia de la COVID-19, però que són molt valuoses per poder corregir-les de cara al futur.

En els casos d’aquests dos col·lectius, els efectes negatius de la bretxa digital s’han fet especialment evidents. “Les desigualtats en la preparació digital són un obstacle perquè una gran part de la població mundial pugui aprofitar els avantatges que ofereixen les tecnologies per fer front a la pandèmia de coronavirus en quedar-nos a casa”, adverteix la directora de Tecnologia i Logística de la Conferència de les Nacions Unides de Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), Shamika Sirimanne.

La bretxa digital no és una qüestió menor. De fet, està relacionada amb almenys tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 per promoure la prosperitat de tots i preservar el planeta. Es tracta dels objectius número 1 (Fi de la pobresa), 4 (Educació de qualitat) i 10 (Reducció de les desigualtats). Acabar amb aquesta bretxa és essencial perquè tots els ciutadans puguin prosperar i exercir els seus drets, independentment del seu origen o de les circumstàncies de la seva vida.

En el sector de l’ensenyament, l’adopció de la pretesa innovació educativa a través de les TIC encara es troba en etapes primerenques a molts centres del país. La majoria s’han vist obligats a impartir classes de manera telemàtica sense disposar ni d’eines ni d’una metodologia definida. Una dificultat augmentada pel fet que part de l’alumnat no té el necessari per poder seguir el ritme de les classes on-line, com un dispositiu adequat o connexió a Internet.

Per facilitar l’accés a aquests recursos, institucions públiques i empreses han unit esforços a través de diversos projectes. Així, 15 dies després de decretar-se l’estat d’alarma, el Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP) va posar en marxa una iniciativa adreçada als alumnes més vulnerables. A través de Telefónica, va facilitar 20.000 línies mòbils amb connexions de 40 GB de dades per a estudiants de Batxillerat i FP. Cisco aporta en aquest projecte una eina de col·laboració que inclou funcionalitats per crear una aula virtual, com videoconferència i compartició d’escriptori. D’altra banda, IBM aporta suport per a l’adopció i ús de la plataforma tecnològica. Prop de 600 professionals s’han inscrit com a voluntaris per assessorar els docents perquè puguin aprofitar al màxim la interacció amb els alumnes.

També la Fundació ”la Caixa”, a través del programa ProFutur, ha donat milers de tauletes tàctils a diferents col·lectius. Aquest va ser el cas de famílies en situació vulnerable i amb fills en edat escolar de diferents llocs d’Espanya, a qui es van lliurar dispositius per tal que poguessin continuar amb la seva educació des dels seus domicilis.

Així mateix, els membres de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” han fet un esforç important de formació i digitalització per poder seguir col·laborant amb diferents projectes a distància. Un exemple és la iniciativa Cartes contra la soledat, que facilita l’enviament de correus electrònics a gent gran que viu a residències i pateix aïllament per la pandèmia.

L’objectiu d’aquesta acció consisteix a evitar que la bretxa digital augmenti el risc d’exclusió en què ja es troben els menors. Es tracta que cap infant es quedi sense el seu dret a l’educació pel fet de no tenir un equip informàtic al seu domicili. La donació de tauletes també comprèn hospitals i residències de gent gran, on s’han prohibit les visites, perquè els ingressats puguin rebre el suport dels seus familiars.

Cal recordar que la gent gran  és un altre dels grups de població que s’han vist sacsejats per la bretxa digital en aquesta pandèmia. Igual que alguns estudiants, la falta de dispositius i connexió a Internet, o les seves inseguretats a l’hora d’utilitzar les tecnologies, han dificultat que les facin servir de manera generalitzada. També ha provocat que hagin necessitat ajuda durant el confinament per fer les seves activitats més bàsiques, com l’accés als seus serveis financers.

Per salvar aquest obstacle, CaixaBank ha implantat un pla per evitar desplaçaments a les seves oficines als seus 2,7 milions de clients de més de 65 anys i, per tant, l’exposició al coronavirus d’aquest col·lectiu vulnerable. Entre les mesures adoptades hi ha el cobrament avançat de la pensió. Com a conseqüència, prop del 85 % dels jubilats clients de CaixaBank no van fer reintegraments en efectiu ni en caixers ni a les oficines durant els dies posteriors al cobrament de la pensió el mes de març. El mes anterior, al voltant de la meitat dels pensionistes sí que s’havien desplaçat presencialment a la seva oficina per retirar diners.

D’altra banda, CaixaBank ha utilitzat intel·ligència artificial per detectar els serveis més demandats pels seus clients sènior a les seves oficines i oferir-los noves operatives financeres específiques a través d’Internet. A més, l’entitat no torna els rebuts bàsics dels clients de més de 65 anys, com els de la llum, el gas o l’aigua, encara que el compte bancari es trobi en descobert.

La crisi sanitària que vivim aquestes setmanes ha deixat al descobert les carències d’alguns col·lectius. Encara que la tecnologia està disponible, no sempre es troba a l’abast de tota la població, ja sigui per motius socials o econòmics. Acabar amb aquesta bretxa digital és una més de les lliçons que hem d’aprendre quan deixem enrere aquest moment excepcional.

Consultar amb un metge a distància no és una novetat, encara que aquest any hagi cobrat un especial protagonisme. La pandèmia del coronavirus ha servit per impulsar de manera general els serveis de telemedicina, en incorporar-se de manera massiva al sector públic. Aquesta pràctica, que ja era habitual en algunes companyies asseguradores, ha passat doncs a formar part del dia a dia de moltes persones.

La declaració de l’estat d’alarma el 14 de març per la crisi del coronavirus va tenir com a principal objectiu evitar el col·lapse del sistema sanitari. En reduir el nombre de contactes entre les persones, es prevenien nous contagis i els centres hospitalaris podrien atendre els que estaven malalts. Molts ciutadans amb símptomes de la COVID-19 ja començaven a acudir als serveis d’urgències dels hospitals i a trucar als números d’atenció telefònica per rebre assistència.

Per descongestionar ambdós serveis, una de les mesures que va posar en marxa el Govern uns dies després, va ser la plataforma gratuïta d’atenció sanitària Assistència COVID-19. Disponible en sis comunitats autònomes (Madrid, Astúries, illes Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura), l’eina pot utilitzar-se a través del mòbil o el web.

Aquest recurs permet dur a terme autodiagnòstics, accedir a recomanacions d’actuació i informació actualitzada, i a rebre recordatoris per fer un seguiment periòdic de l’estat de salut de l’usuari. Si bé, puntualitzen des del mateix Govern, en cap cas constitueix un servei de diagnòstic mèdic.

Aquesta mesura de teleassistència és només un dels exemples de les iniciatives posades en marxa des de la declaració de la pandèmia per seguir oferint serveis sanitaris als pacients. Els seus beneficis no són només assistencials, també són una mostra de com la medicina a distància pot ajudar els sistemes sanitaris de tot el món a atendre més pacients ara, i en el futur.

Malgrat els grans avenços en medicina que s’han produït en els últims anys, no està garantit que tota la població disposi de l’atenció sanitària que necessita. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU —el número 3— és aconseguir la cobertura sanitària universal. Una meta amb què CaixaBank contribueix des de fa més de deu anys a través de l’Aliança Empresarial per a la Vacunació Infantil desenvolupada en el marc de la iniciativa Gavi, the Vaccine Alliance. La telemedicina també està relacionada amb l’ODS número 9 —Indústria, Innovació i Infraestructura— que promulga l’accés universal a Internet.

L’accés a serveis de salut essencials, de qualitat i assequibles és una mesura que també podria ajudar a reduir la bretxa de gènere en països emergents. Es tracta d’una altra meta recollida dins els ODS establerts per l’ONU —la número 5— i per la qual també treballa CaixaBank mitjançant la seva adhesió als Principis per a l’Empoderament de les Dones a les Nacions Unides, entre altres mesures.

Als països emergents, la taxa de mortalitat materna és encara 14 vegades superior que en les regions desenvolupades. En aquests, a més, les dones i nenes veuen habitualment restringits els seus desplaçaments a causa de les pressions socials, per la qual cosa tenen més difícil accedir a uns serveis mèdics que solen estar a quilòmetres de distància de les seves llars. El telèfon mòbil per fer consultes mèdiques pot marcar la diferència entre gaudir o no d’una vida saludable per a elles.

Aquest dispositiu que un alt percentatge de la població sempre porta a sobre també pot exercir de supervisor del pacient de manera remota controlant, per exemple, que determinats valors es trobin dins la normalitat. Un cas recent en aquest sentit és el de l’Hospital Universitari de Badajoz, un dels primers del món a implantar a pacients de cardiologia un dispositiu que es connecta amb una app al seu smartphone. L’aplicació permet els usuaris mantenir-se en contacte amb l’equip mèdic i accedir a la història de transmissions.

Els metges, per la seva part, poden monitorar els pacients de manera remota i identificar episodis asimptomàtics, així com avisos dels mateixos pacients si detecten que alguna cosa no va bé. D’aquesta manera, els equips mèdics poden intervenir amb més rapidesa davant de qualsevol problema.

El 65% de la població està disposada a utilitzar la telemedicina, encara que només el 8% ho ha fet fins ara, segons recull l’informe, “COVID-19: Telehealth is the New Front Door”, de la firma de consultoria Oliver Wyman. Una altra dada: el 23% dels metges enquestats ofereix aquest servei, però només el 6% dels usuaris creu que aquests professionals estan disponibles a través de mitjans telemàtics.

Des d’aquesta consultora recomanen implantar serveis de telemedicina «amb el propòsit de millorar la seguretat i l’eficiència quan el sistema més ho necessita, ja que pot resultar vital per alliberar professionals sanitaris amb l’objectiu que s’ocupin dels casos més greus en persona», en referència a la situació provocada per l’expansió de la COVID-19. A Espanya, segons la mateixa font, al voltant del 60% dels professionals de la salut ja estan utilitzant eines com WhatsApp per comunicar-se amb pacients o amb altres companys.

Pel que fa als ciutadans, gairebé 6 de cada 10 espanyols desitjarien tenir una app amb què accedir a atenció mèdica a distància, segons recollia fa poc més d’un any l’informe “360^o Wellbeing Survey” elaborat per l’asseguradora Cigna. Entre els principals avantatges que mencionen es troben la possibilitat d’obtenir informació per portar una vida més saludable o mesurar i fer seguiment d’alguns aspectes mèdics.

L’ús d’eines de videoconferència també s’obre pas. A la plataforma Doctoralia està disponible des de finals de març, com a complement al seu servei d’atenció en línia i posat en marxa a l’inici de la pandèmia. Un format que han inclòs després de detectar que la demanda de consultes a distància s’ha multiplicat per vuit durant les últimes setmanes. El seu propòsit és escurçar els temps de resposta i agilitzar els diagnòstics, a més dels tractaments requerits pels pacients, així com alleugerir la càrrega de treball a urgències i a les consultes dels centres mèdics, clíniques i hospitals.

En un moment en què els avenços en telemedicina prometien revolucionar el sector de la salut, l’actual crisi sanitària podria convertir-se en un punt d’inflexió per a la implantació d’aquestes tecnologies d’assistència telemàtica. Les videotrucades o l’ús d’apps de control i seguiment de pacients són només una mostra de les possibilitats de la prestació de serveis sanitaris a distància.