La definició del pla per a la recepció dels fons europeus Next Generation avança a pas ferm. Tot i que encara hi ha molta incertesa sobre la data en què començaran a arribar els fons, ja s’han publicat algunes convocatòries a les quals les empreses poden optar per desenvolupar projectes que encaixin amb les verticals definides al ‘Pla de recuperació, transformació i resiliència’ (PRTR).

El mes de juny de 2021, s’havien confirmat dos projectes estratègics (PERTE) relacionats amb la indústria de l’automoció verda i connectada i amb el desenvolupament d’un sistema nacional de salut capdavanter. La previsió és que s’obrin quatre PERTE més relacionats amb la indústria aeroespacial, l’agricultura sostenible i eficient, l’espanyol en la intel·ligència artificial i la generació energètica mitjançant hidrogen verd.

Les empreses amb plans que encaixin en aquestes línies i desitgin optar als fons europeus han de tenir en compte que, per elevar la probabilitat de rebre’ls, els seus projectes han d’intentar complir una sèrie de condicions:

– Presentar un projecte de finançament público-privat.

– Pla alineat als quatre eixos estratègics del PRTR.

– Capacitat tractora per a pimes, negocis i autònoms.

– Projecte d’impacte d’àmbit nacional o que afecti diverses comunitats autònomes.

– Clar benefici sectorial i no solament individual.

– Caràcter innovador.

– Participació de diverses empreses o sectors.

– Capacitat de tracció en termes econòmics i d’ocupació.

Una vegada confirmat que el projecte que l’empresa desitja presentar encaixa amb la convocatòria, és necessari analitzar si els seus termes i condicions la fan convenient per a la mateixa empresa.

En aquest sentit, és important valorar:

– Tipus d’ajudes a les quals es pot optar: subvenció, crèdit o combinació.

– Imports mínims i màxims establerts: dins el rang, si requereix fragmentar o consolidar.

– Agrupacions i abast de la convocatòria: individual, consorci o agrupació amb centres d’R+D.

– Compatibilitat amb altres ajudes: decidir si és viable o si implica cost d’oportunitat.

– Tipus de despeses elegibles: de personal, equipament o col·laboracions externes.

– Temps de recepció dels fons: avenç parcial o total o contra justificació de despeses durant la convocatòria o en finalitzar aquesta.

– Data d’inici del projecte/despesa: projecte ja iniciat o projectes nous.

Amb els passos previs definits, és hora de presentar-se a la convocatòria. Aquests són els punts clau que cal atendre:

1. Comprovar els requisits: l’empresa ha de revisar les bases reguladores del programa de finançament, verificar si hi ha barreres d’accés tècnic a la convocatòria i analitzar si els costos elegibles i el percentatge màxim de finançament cobreixen les seves expectatives.

2. Preparació de la documentació: l’empresa ha de completar la memòria model proporcionada per l’Administració pública detallant, entre altres coses, informació tècnica del projecte, informació administrativa de l’entitat i documentació acreditativa de les actuacions, com ara ofertes o pressupostos.

3. Gestió i tramitació d’ajudes: enviament telemàtic de la sol·licitud. Una vegada presentat l’expedient i fins a la seva revisió per l’avaluador, l’empresa podrà completar-lo amb informació addicional o canvis mitjançant la plataforma de l’Administració pública corresponent.

4. Justificació del bon ús de l’ajuda rebuda: completat el projecte, s’ha de justificar la realització de l’actuació segons els objectius establerts. En alguns casos se sol·licitarà un informe d’auditor extern per acreditar les despeses de personal involucrades en el projecte.

Si ets una empresa i desitges ampliar informació sobre com accedir als fons europeus, pots visitar l’espai Fons europeus Next Generation a caixabank.cat.

La irrupció de la COVID-19 va suposar un cop dur per a l’economia mundial. La diferent evolució de la pandèmia per països ha portat algunes economies a recuperar-se abans que d’altres. Mentre els Estats Units es troben de ple en una etapa expansiva, l’eurozona i alguns països emergents es trobaven durant el primer trimestre de 2021 en una fase de contenció.

Per ajudar a la recuperació de les diferents economies, la Unió Europea ha dissenyat els fons Next Generation UE, un pla d’estímul econòmic per als països membres per valor de 750.000 milions d’euros que permetrà a les empreses transformar-se i generar ocupació en un entorn incert, complex i ple de tensions de liquiditat i rendibilitat.

Aquests fons no es distribuiran equitativament entre tots els països de la Unió Europa, sinó que les economies que hagin estat més afectades per la pandèmia rebran una quantia superior. És el cas d’Espanya i Itàlia.

Del total de fons NextGEN, Espanya rebrà 150.000 milions durant el període 2021-2026. Per donar sortida a aquests fons, el Govern ha dissenyat el Pla de recuperació, transformació i resiliència, que té com a objectiu “fomentar a curt termini la recuperació després de la crisi sanitària, impulsar a mitjà termini un procés de transformació estructural i portar a llarg termini a un desenvolupament més sostenible i resilient des del punt de vista economicofinancer, social, territorial i mediambiental”.

S’han definit quatre pilars en què canalitzar els fons: transformació digital, transició ecològica, cohesió social i territorial i igualtat. També s’han fixat 10 components principals:

– Rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana (6.820 milions d’euros)
– Estratègia de mobilitat sostenible, segura i connectada (6.667 milions d’euros)
– Pla de xoc de mobilitat sostenible en entorns urbans i metropolitans (6.536 milions d’euros)
– Impuls a la pime i Pla de digitalització de les pimes (4.894 milions d’euros)
– Modernització de les administracions públiques (4.315 milions d’euros)
– Connectivitat digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G (3.999 milions d’euros)
– Nova política industrial Espanya 2030 i Estratègia d’economia circular (3.782 milions d’euros)
– Pla nacional de competències digitals (3.593 milions d’euros)
– Pla de modernització i competitivitat del sector turístic (3.400 milions d’euros)
– Desenvolupament del sistema nacional de ciència i innovació (3.380 milions d’euros)

Una vegada la Comissió Europea i el Consell Europeu aprovin el pla, els fons arribaran al Govern d’Espanya, que els repartirà entre els ministeris i les agències públiques, les comunitats autònomes i les entitats locals.

Els fons arribaran a tots els sectors, mides d’empreses i ciutadans, tot i que encara està pendent de veure el repartiment per tipus de beneficiari. El que sí que se sap és que els sectors estratègics en què s’invertirà seran el turisme, l’automoció, la construcció, el sector agroalimentari, l’energia i les telecomunicacions, sectors castigats per la pandèmia i, al seu torn, sectors de futur.

El repartiment dels fons serà transversal, des de grans empreses a petites empreses i ciutadans.

Està previst que els fons europeus es distribueixin a través dels projectes estratègics, coneguts amb la sigla PERTE, les licitacions de contractes públics de l’administració i les convocatòries per a projectes privats i publicoprivats.

Per poder optar a aquestes ajudes, cal que els aspirants compleixin una sèrie de requisits fiscals, legals i de solvència i, a més, presentin una sèrie de característiques específiques relacionades amb la convocatòria en què participen.

Mentre es concreten tots els mecanismes, les empreses poden anar prioritzant i adaptant els seus projectes i es poden anar posicionant per optar a les ajudes.

És important que identifiquin els projectes que consideren més viables i que estiguin alineats amb les inversions prioritàries (Estratègia de mobilitat sostenible, segura i connectada; Rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana; Modernització de les administracions públiques; Pla de digitalització de les pimes; Full de ruta del 5G; Nova política industrial Espanya 2030 i Estratègia d’economia circular; Pla nacional de competències digitals; Sector turístic; Desenvolupament del sistema nacional de ciència i innovació i Integració de les energies renovables en el sistema elèctric). També és recomanable que els projectes que presentin tinguin impactes en el treball i en el teixit productiu del país.

Mentre posen a punt els seus projectes, les empreses poden monitorar el llançament de convocatòries i de concursos públics i inscriure’s en el registre com a interessades en projectes estratègics una vegada anunciat pel Govern i obert.

Ha arribat el moment. L’Agència Tributària ja ha donat el tret de sortida a la campanya de la renda 2020. Es tracta d’un tràmit que afecta cada any milions de contribuents i que, en aquesta ocasió, ha aixecat una certa expectació per les peculiaritats que tots hem viscut el 2020 a causa de la pandèmia de la COVID-19.

De fet, la situació laboral de molts espanyols s’ha vist alterada durant l’any 2020. Des d’autònoms que van passar de treballar en una oficina externa a fer-ho a casa seva fins a treballadors amb retribucions en espècie o propietaris de segons habitatges que no n’han pogut fer ús, són molts els dubtes que sorgeixen aquests dies a l’hora de fer la declaració de l’IRPF. Al podcast de formació financera del programa Aula per a accionistes de CaixaBank s’ha publicat un nou capítol, que intenta oferir solució a aquestes i altres qüestions.

Més enllà dels lògics dubtes relacionats amb la declaració de la renda en un any tan atípic, és important tenir en compte les dates clau de la campanya, que afectaran tots els contribuents que es disposin a complir aquest tràmit.

Des del passat dia 7 d’abril es pot accedir a l’esborrany de la declaració de la renda corresponent a l’exercici 2020 a través de l’eina Renta Web de l’Agència Tributària. També es pot presentar la declaració de la renda 2020 a través d’internet.

Al web de l’Agència Tributària es pot consultar, modificar i confirmar l’esborrany de la declaració de la renda. Per fer-ho, cal identificar-se mitjançant l’ús del certificat o DNI electrònic, amb el sistema Cl@ve PIN o utilitzant dades del nostre DNI, així com el corresponent a la casella 505 de la declaració presentada l’any passat.

Si prefereixes fer la declaració per via telefònica, també tindràs l’oportunitat de fer-ho. L’Agència Tributària ofereix el servei “Le llamamos”, a través del qual hauràs de reservar cita perquè un agent contacti amb tu, un tràmit que podràs fer entre els dies 4 de maig i 29 de juny, bé per telèfon —de 9 a 19 hores de dilluns a divendres—, bé a través d’internet al web o l’app de l’Agència Tributària, que hauràs d’instal·lar al teu dispositiu. Aquest termini es deu al fet que l’Agència Tributària farà les trucades a partir del dia 6 de maig —el primer per a la presentació telefònica de la declaració— i fins al 30 de juny.

Aquest servei permet confeccionar i presentar per via telefònica la declaració de la renda 2020 amb l’ajuda d’un agent. Si optes per aquesta opció, t’hauràs d’identificar mitjançant el número de referència de l’última declaració. Per obtenir-lo, hauràs de disposar del DNI/NIE; la seva data de validesa, d’expedició o número de suport, i la dada de la casella 505 de la teva renda del 2019.

Si vols anar a alguna delegació d’Hisenda per presentar la teva declaració, tingues en compte que podràs fer-ho a partir del 2 de juny. Això sí, igual que en la modalitat telefònica, hauràs de demanar cita abans d’anar-hi.

La petició de cita la podràs tramitar a través d’internet i de l’app de l’Agència Tributària, o per telèfon, a partir del dia 27 de maig i fins al 29 de juny.

Si la declaració de la renda et surt a pagar, tingues en compte que, si vols fer l’ingrés mitjançant domiciliació en compte, el termini per presentar la teva declaració acaba el 25 de juny, és a dir, cinc dies abans que acabi la campanya de la renda 2020.

Vol dir això que totes les declaracions de la renda positives s’han de presentar obligatòriament abans del 25 de juny? No. Si tries pagar sense domiciliació bancària, tindràs uns quants dies més de marge per presentar la teva declaració, com veuràs a continuació.

L’Agència Tributària ha marcat com a límit per a la presentació de la declaració de la renda 2020 per vies telemàtica, telefònica i presencial el dia 30 de juny, llevat de l’excepció que t’acabem d’esmentar. És a dir, fins al dia 30 de juny es podran presentar les declaracions amb resultat negatiu (a retornar) o positiu (a pagar), en aquest últim cas, sense domiciliació bancària.

Si tries l’opció de pagar sense domiciliació bancària, hauràs de fer l’ingrés en una entitat col·laboradora de l’Agència Tributària, com CaixaBank, també fins al dia 30 de juny.

A causa de les circumstàncies especials que envolten la campanya de la renda 2020, és aconsellable que observis amb atenció aquestes dates, planifiquis bé la presentació de la teva declaració i, sobretot, t’informis amb temps sobre si estàs obligat a presentar-la. És important que disposis de prou marge per fer els tràmits i reunir la informació que necessitis per evitar dificultats d’última hora.

Si hi ha un negoci que estigui patint les conseqüències de la pandèmia en primera línia, aquest és el de l’hostaleria. Tancaments intermitents, juntament amb modificacions d’horaris i aforaments, estan posant a prova moltes empreses de restauració a tot Espanya.

Milers d’empresaris es pregunten com sortir-se’n en un sector, el de l’hostaleria, que, juntament amb el de l’oci, ha acaparat nou de cada deu llocs de treball destruïts durant la pandèmia. Ferran Adrià, el cuiner que va revolucionar la gastronomia per elevar-la a un altre nivell, tracta de donar-los una resposta a través de la seva participació en la CaixaBank Talks titulada “Lideratge i gestió en el sector de la restauració”.

El fundador d’elBullifoundation parla sobre innovació i col·lideratge, però també sobre temes més mundans, com la planificació d’un negoci d’hostaleria en temps de pandèmia. Sobretot, anima els empresaris del sector a analitzar la seva situació de manera realista, prendre decisions basades en una anàlisi pragmàtica i transmetre confiança als seus equips.

“Per sortir-se’n de situacions complicades, pragmatisme i realisme”, aconsella Ferran Adrià als negocis d’hostaleria. Un punt de vista que resulta especialment valuós en un moment tan canviant com l’actual.

“Si parlem d’un restaurant, hauríem de crear un algoritme que reflectís conceptes com la seva solvència o quant paga de lloguer. Si, un cop observada la teva realitat, has de tancar, no t’ho has d’agafar com un fracàs. El que has de fer és tornar a començar. I, per tornar a començar, el que has de fer és creure en tu i en la resta del teu equip, sempre des d’un punt pragmàtic i realista”, reflexiona.

Tant per començar de nou com per continuar un projecte, Adrià considera que aquest és el moment en què un líder s’ha de posar al capdavant per guiar el seu equip. “Jo sempre he estat el primer d’arribar i l’últim d’anar-me’n. Crec que aquest és el moment en què líders i col·líders han de donar més exemple que mai, perquè, si no, l’equip cau”.

En aquesta tasca, transmetre esperança de manera realista és molt important, encara que sembli complicat. Només cal pensar en l’efecte beneficiós que tindran les vacunes a l’hora d’impulsar l’anhelada tornada a la normalitat, o fins i tot en les oportunitats que poden sorgir a l’hora d’adquirir restaurants a un preu avantatjós, tal com recorda Adrià.

Compartir la responsabilitat és una experiència que sempre pot resultar molt enriquidora en un negoci, però especialment quan la situació és delicada. No és el mateix afrontar les crisis en solitari que fer-ho amb el suport d’altres persones, especialment si se sent admiració per elles.

“Jo sempre he estat molt partidari del col·lideratge”, admet Ferran Adrià. “I, quan parlem de col·lideratge, l’admiració mútua és molt important. Jo vaig tenir la sort de treballar amb en Juli Soler i amb el meu germà, l’Albert Adrià. Jo els admirava perquè tenien un talent brutal i s’esforçaven”.

Aquesta admiració mútua té efectes beneficiosos per a la resta del personal, segons la pròpia experiència d’Adrià. “Això és important per als col·líders, perquè provoca un efecte dòmino que es transmet a la resta de l’equip”, subratlla.

No només la situació actual de pandèmia suposa una pressió més que cal afegir a les habituals de la feina diària en un establiment de restauració. La necessitat d’innovar per no quedar-se enrere és un altre aspecte que no es pot deixar de banda. Aquesta és una parcel·la en què pocs experts al món superen l’experiència i els coneixements de Ferran Adrià.

“Per a innovar, es necessiten talent, passió i esforç. Però la primera cosa que s’ha de tenir clara és que la innovació és polièdrica, complexa i diversa. Tot això de la innovació no es pot universalitzar”, adverteix.

“El que és important és l’actitud innovadora. Inculcar a l’equip que, si hi ha un canvi, s’ha de fer”. En aquest sentit, Adrià anima a acabar amb la resistència al canvi dins dels negocis. “El queixar-te, aquest «no, no, no», és el que has de canviar a la teva empresa”, afirma.

Com es pot dur a terme la necessària innovació? Adrià assenyala diversos camins. Un és, simplement, copiar. Un model que pot resultar senzill en certs casos i que, segons el parer de l’expert, és possible si es fa amb honestedat, però que impedeix l’aprenentatge.

“En segon lloc, hi ha el que a mi m’agrada, que és adaptar models”, assenyala. Per exemple, viatjar a un país estranger, conèixer models de negoci que funcionen allà i adaptar-los al mercat intern. I, en tercer lloc, la coneguda com a innovació incremental. “Consisteix a introduir petits canvis creatius. Això està molt bé, perquè la suma de molts canvis incrementals fa que l’empresa estigui viva”, reflexiona. Finalment, Adrià esmenta la innovació disruptiva, un recurs que, segons ell, “està reservat per a quatre genis”.

“Segurament, el 90 % de les empreses a Espanya no té un pla estratègic. I això és un gran problema”. Així es refereix Ferran Adrià a l’aposta pel curt termini que observa en el panorama empresarial del país. Un panorama que, segons el seu parer, hauria de canviar.

“Una de les coses que més admiro en un líder és la seva visió: què passarà d’aquí a cinc, deu, quinze o vint anys. Jo això ho vaig aprendre al MIT i a Harvard, on sempre treballen amb aquestes periodicitats. En canvi, a Espanya, de vegades només ens importa el curt termini”, reflexiona.

“Avui cal conèixer el teu balanç, fer un pressupost anual, fer un pla de negoci a cinc anys i parlar-ho amb els teus assessors”, assegura Ferran Adrià, que també destaca la importància de tenir certs coneixements de gestió per portar un negoci de restauració. “Encara que tinguis un bar de tres persones, has de tenir formació en administració i gestió bàsiques”, aconsella.

En aquest sentit, recomana utilitzar recursos com CaixaBankLAB Campus, el portal de CaixaBank i elBullifoundation orientat a ajudar les iniciatives professionals del sector de la gastronomia i les seves indústries relacionades a través de la formació. “Només que un cop o dos a la setmana durant un mes vegis els webinars, ja podràs tenir una conversa amb el teu gestor. El que no pot ser és que sigui el gestor qui porti el teu negoci”, subratlla.

Com es pot fer un pla a cinc anys si el negoci depèn actualment d’ajudes públiques i regulacions variables? En aquest cas, Adrià recomana començar pel final. “Jo planificaria primer el 2025 i després el 2024, quan estarem en plena normalitat, i aniria reculant fins al 2021. Així sabràs els diners que necessites per resistir”, recomana.

En aquest sentit, els empresaris del sector no estan sols. Així ho testifiquen iniciatives com Food&Drinks de CaixaBank, adreçada a donar suport al sector de l’hostaleria mitjançant un model d’especialització i proximitat. Aquesta novetat ofereix serveis financers i no financers que s’adapten a les necessitats de bars, restaurants i cafeteries, amb mesures específiques de suport per preservar al màxim la liquiditat i facilitar la gestió de la seva activitat, especialment en la situació actual de pandèmia.

Entre els productes i serveis que inclou Food&Drinks, hi ha des de solucions tecnològiques de cobrament per a vendes tant físiques com online, fins a finançament adaptat als projectes i necessitats d’aquesta mena de negocis. També l’oferta d’eines específiques de gestió enfocades a la digitalització, que els permetran simplificar el seu dia a dia en qüestions como la gestió de reserves, les comandes online i l’anàlisi de vendes.

De cara al futur, Adrià aposta per donar suport a aquells restauradors que s’atreveixen a fer cuina d’avantguarda. “Un país és important en l’àmbit gastronòmic quan la cuina creativa està al nivell màxim i la tradicional també. Això és el que ha passat a Espanya aquests últims vint anys. Per això cal donar tot el suport que calgui a la gent que intenta obrir camins”.

Pel que fa a les conseqüències de la COVID-19 en el sector, Adrià considera que, tot i que passaran uns quants anys fins que la xarxa d’hostaleria que hi havia abans de la pandèmia torni a ser la mateixa, la pandèmia no portarà canvis operatius dràstics. Però sí que destaca alguns factors que poden influir, com el teletreball, que afecta els serveis de menjars del migdia, i la seva visió és optimista davant de temors com la possibilitat que ens acostumarem al fet que ens portin el menjar a casa.

“El servei a domicili hi serà, però la veritat és que jo he observat que, quan ens deixen sortir, ho fem tots en estampida”, explica. “Això es deu al fet que volem socialitzar. I fer-ho en un bar o un restaurant és primordial”, acaba dient.

Treballar per la igualtat no és un eslògan de moda o una qüestió que puguem delegar en els altres. La reducció de les desigualtats és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible enunciats per l’ONU per assolir un futur pròsper per a tots. La igualtat de gènere també ocupa una d’aquestes metes, concretament la número 5. Ambdós objectius són tan importants, que aquesta organització els considera clau per al progrés de tota la societat.

Hi ha múltiples camins per avançar en la necessària igualtat entre les persones. Els més coneguts potser són els grans acords internacionals que promouen canvis en les legislacions, les accions d’activisme o les reivindicacions multitudinàries. Tanmateix, no són els únics. De fet, la manera d’assolir una igualtat real passa realment per un canvi d’actitud en cada persona.

Això és perquè la nostra manera d’actuar pot ser contagiosa i provocar canvis en les persones amb què interactuem. Els petits gestos quotidians importen, i molt. Tots podem amplificar l’efecte de les polítiques d’igualtat que promouen institucions i empreses si assumim petites variacions en les nostres accions. Sobretot ara, quan la pandèmia de la COVID-19 ha revertit alguns dels avenços aconseguits els darrers anys per reduir la bretxa de gènere laboral i ha impactat en d’altres, com el relacionat amb les tasques domèstiques.

Contribuir a la igualtat és qüestió d’incorporar a la nostra vida alguns petits gestos, com veurem a continuació.

El repartiment equilibrat de tasques domèstiques i de les responsabilitats familiars és una tasca de tots. Tanmateix, l’ONU assegura que, abans de la pandèmia, les dones ja feien el triple de feines domèstiques i assistencials no remunerades que els homes. Una desigualtat que l’últim any s’ha vist agreujada pel tancament d’escoles i per la sobrecàrrega de l’assistència sanitària.

Aquest desequilibri no només consumeix temps, sinó també energia que es resta a les dones per avançar en les seves carreres i gaudir del seu oci. Assumir la pròpia responsabilitat en la feina no remunerada de tasques domèstiques o responsabilitats de criança i atencions és una bona manera de posar fi a aquesta situació.

Entrar del tot en la corresponsabilitat també significa compartir la càrrega mental associada a la definició i el repartiment de tasques domèstiques i d’atencions, que sol afectar les dones. No és suficient esperar que ens diguin què hem de fer i quan ho hem de fer: hem de formar part de tot el procés, des de la definició i el repartiment de tasques fins a l’execució i el control periòdic.

Per fer-ho, convé identificar quines són les necessitats que té la família en aquests àmbits, tenir en compte les fortaleses de cada membre en compartir les responsabilitats, organitzar les activitats mitjançant una llista de tasques, encoratjar nens i nenes a participar de la mateixa manera i reconèixer i admetre el valor del treball de tots.

 

Les actituds sexistes estan presents en el dia a dia de moltes dones. Bromes inapropiades, comentaris irrespectuosos i altres situacions incòmodes són més comuns del que pot semblar. Per això és tan important que les persones es plantin davant d’això, independentment del gènere.

Intervenir davant d’aquestes actituds o comentaris sexistes és necessari per trencar aquesta dinàmica. Informar-nos adequadament per tallar en sec informacions falses basades en estereotips o mostrar desacord de manera segura i respectuosa davant qualsevol comportament inadequat són alguns dels recursos que tenim al nostre abast.

El primer pas per superar un problema consisteix a reconèixer-lo. Això passa amb els propis prejudicis, una manera distorsionada de tenir en compte la realitat que ens limita i hem de deixar enrere per continuar evolucionant com a persones i com a societat.

Hi ha prejudicis de tota mena, des dels associats al gènere fins als vinculats a l’edat de les persones. El problema és que han estat interioritzats de tal manera durant els anys que ni tan sols són fàcils de distingir. Fer una reflexió que ens ajudi a identificar aquestes àrees de millora i informar-nos sobre la realitat dels altres ens ajudarà a identificar-los.

Una vegada reconeguts, la millor manera de superar prejudicis i estereotips consisteix a posar-se a la pell dels altres. Per fer-ho, una de les eines més potents que tenim al nostre abast és l’escolta activa.

Tal com explica el MIT, aquesta manera de comunicar-nos ens facilita no només adquirir informació de les altres persones, sinó també millorar la comprensió d’altres punts de vista i fins i tot treballar de manera cooperativa.

Per exercir-la, és important mostrar-se interessat davant l’interlocutor, intentar posar-se al seu lloc i limitar les pròpies intervencions a aquelles que ens ajudin a comprovar que hem entès bé el que ens volen dir.

Acabar amb la bretxa de gènere salarial i amb els sostres de vidre és una tasca que requereix la implicació de tots. Des de les instàncies més elevades d’una empresa fins a l’últim treballador contractat, tots han de contribuir a crear una cultura de la igualtat que permeti que totes les persones prosperin.

Per fer-ho, és primordial aconseguir que totes les persones de l’organització se sentin integrades i acceptades. Escoltar una idea pel que ens aporta i no per la persona que la comparteix, entendre que la maternitat o la paternitat no signifiquen un compromís inferior o utilitzar llenguatge inclusiu i integrador són alguns dels gestos que marcaran la diferència en aquest sentit.

També és imprescindible que les empreses donin suport a la carrera de totes les persones que hi treballin, independentment del gènere o l’edat. En aquest sentit, CaixaBank ha posat en marxa la campanya #CadaGestCompta, que té com a objectiu incentivar conductes dins l’entitat que afavoreixin la igualtat i facin valer la diversitat de gènere, funcional i d’edat. A més, CaixaBank promou el programa Wengage amb l’objectiu d’impulsar la igualtat de gènere i reforçar el rol de les dones, mitjançant l’impuls del debat social sobre la diversitat o l’organització de programes de mentoring per a dones, entre altres iniciatives.

La igualtat real de les persones i, en concret, la igualtat de gènere és un objectiu que es pot aconseguir si tots ens proposem treballar-hi i incorporar alguns gestos senzills que, tanmateix, poden marcar una gran diferència.

El darrer any ha estat dominat per una paraula: pandèmia. La crisi sanitària i econòmica causada per la irrupció de la COVID-19 ha acaparat l’atenció de tot el planeta i ha esdevingut el gran enemic a combatre. Persones de tot el món continuen preocupades cada dia per l’evolució d’aquest problema, que sembla no deixar espai per a res més.

Sens dubte, la pandèmia ha esdevingut el problema més urgent que ha d’afrontar la humanitat. Aquesta és la raó per la qual governs, empreses i organismes de tota mena dediquen els seus esforços a plantar-li cara. Tanmateix, no és l’únic desafiament que hem de superar. N’hi ha d’altres que no només suposen una greu amenaça per a l’economia de tot el planeta, sinó també per a la vida de milers de persones.

És el cas del canvi climàtic, una amenaça silenciosa que no podem permetre’ns perdre de vista. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula en 250.000 les morts addicionals que provocarà cada any aquest problema a tot el món, entre 2030 i 2050.

Que el canvi climàtic és una de les grans dificultats a què hem de fer front és una cosa que no admet dubte. Tanmateix, enmig d’una crisi global que acapara l’atenció i preocupació dels ciutadans, queda espai per pensar en el futur del planeta? Què passa amb la nostra conscienciació mediambiental en plena pandèmia? Les dades indiquen que no només no s’ha debilitat, sinó que n’ha sortit reforçada. I l’educació ambiental pot ajudar-nos a aprofitar aquest impuls per avançar cap a un futur sostenible.

Segons el dossier “La gran oportunitat verda després de la COVID-19”, recollida per CaixaBank Research en el seu últim informe mensual, la preocupació pel canvi climàtic ha augmentat en els darrers anys, una tendència que no s’ha paralitzat per la irrupció de la pandèmia. En concret, el dossier esmenta una enquesta global d’Ipsos, efectuada la passada primavera, en què el 70% dels participants considerava el canvi climàtic com una crisi de similar envergadura a la causada pel coronavirus.

L’anàlisi també al·ludeix a una enquesta de Pew Research, que indica que el canvi climàtic és la preocupació més gran en el conjunt de països enquestats per segon any consecutiu, fins i tot per davant de l’evolució de la pandèmia o de la situació de l’economia mundial.

Tal com s’explica en el dossier, els efectes de la COVID-19 sobre la conscienciació mediambiental han consistit en un augment d’aquesta, així com en un augment de la percepció dels beneficis que suposa viure en un món menys contaminant. La clau ha estat la reducció de la pol·lució durant les primeres setmanes de confinament estricte, que ha permès a molts ciutadans observar per si mateixos com els beneficiava viure en un entorn més net.

L’augment de la consciència ecològica que ha dut la pandèmia es pot traduir en canvis reals en el dia a dia dels ciutadans cap a un consum més responsable, capaç d’impactar en el canvi climàtic. El dossier de CaixaBank Research apunta, de fet, cap a una finestra d’oportunitat que es produeix ara per consolidar hàbits com l’aposta pels productes locals, que pot ajudar a reduir les emissions contaminants.

També les empreses han girat la vista cap a qüestions mediambientals, tant per la pressió dels seus clients com per la mateixa conscienciació de gestors, accionistes o treballadors. Fins i tot el pla de recuperació europeu Next Generation UE (NGEU) destaca per l’elevat pes que tindran els projectes que contribuiran a la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, a reconstruir l’economia de la zona en clau sostenible.

Amb la consciència mediambiental en un grau i un abast mai vistos fins ara, el moment no pot ser més propici per afrontar definitivament l’amenaça del canvi climàtic. En aquest context, l’educació ambiental és la millor eina que tenim a l’abast per apuntalar-la.

Es tracta, bàsicament, d’ajudar els ciutadans a augmentar la seva comprensió sobre els desafiaments ambientals que afrontem i, amb aquesta, facilitar la presa de decisions informades i responsables sobre això.

Tal com enumera el Consell Europeu, l’educació mediambiental persegueix cinc objectius principals: conscienciar les persones sobre els problemes que pateix el medi ambient; aportar els coneixements necessaris en temes mediambientals; generar més interès cap a la conservació del planeta; compartir aptituds útils per resoldre els problemes mediambientals; crear sentit de responsabilitat en les accions que fem tots cada dia i reflexionar-hi.

Es tracta d’un procés continu que ens permet saber quins gestos poden ajudar a afrontar problemes com el canvi climàtic, així com les conseqüències i impactes que tenen les nostres pròpies accions.

En aquest sentit, hi ha molts recursos que podem aprofitar, com ara els tests per posar a prova els nostres coneixements sobre el canvi climàtic o llistes d’accions en la nostra vida quotidiana que ens permetran ajudar a construir ciutats més ecològiques.

Els beneficis que una adequada consciència mediambiental suposen per al planeta són il·limitats, especialment si la inculquem en els més joves, que són els qui recolliran el nostre testimoni en la cura del planeta. No hi haurà un millor moment que el present per començar a cultivar-la.

En molts casos van començar com a solucions d’urgència, però moltes d’elles ja han passat a formar part del nostre dia a dia. Són aquestes eines col·laboratives que ens permeten parlar a distància amb els nostres companys de feina, organitzar els projectes comuns a distància o, fins i tot, a fer videotrucades amb els nostres familiars durant el confinament. Les vam instal·lar als nostres smartphones quan érem a casa tancats, però la majoria s’han quedat aquí perquè hem descobert com en són, d’útils.

Tot i que hi havia força empreses que ja feien servir aquestes eines abans, no hi ha dubte que la pandèmia de la COVID-19 ha acabat per estendre’n l’ús. De fet, una enquesta feta pel Banc d’Espanya a una mostra d’empreses revela que quatre de cada cinc havien augmentat el teletreball per evitar que la seva activitat es ressentís per aquesta crisi.

Com a conseqüència d’aquesta aposta pel teletreball, el nombre d’usuaris d’eines que ho fan possible s’ha disparat. És el cas d’una d’elles, Microsoft Teams, que pràcticament ha duplicat els usuaris diaris que tenia abans de la pandèmia fins a assolir els 75 milions d’usuaris arreu del món.

Les comunicacions a distància, l’organització del treball en remot o, fins i tot, l’emmagatzematge d’arxius ja no tornaran a ser el mateix per a molts treballadors a Espanya. Tot això, gràcies a unes eines col·laboratives que han passat de ser un pedaç durant una situació complicada a unes grans aliades en el seu dia a dia.

El confinament va resultar ser un dinamitzador sense precedents del teletreball. Moltes empreses es van trobar que cada treballador era en una localització diferent, però les seves plantilles continuaven necessitant comunicar-se. El correu electrònic es quedava curt per a les tasques que requerien intervenció en temps real entre persones, com ara moltes de les relacionades amb la creativitat o la resolució de problemes.

És en aquest context en què es va multiplicar l’ús d’eines per fer reunions a distància, videotrucades o xats, capaços de reunir diverses persones en una única sala virtual.

Així, doncs, l’ús d’aplicacions com ara Zoom, Google Hangouts o Skype ha permès que treballadors d’arreu del món puguin mantenir el contacte amb els seus companys. La possibilitat de fer videoconferències de desenes de persones i compartir arxius, des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, ha revolucionat el concepte de reunió gràcies a aquestes eines.

Quant a les aplicacions basades en xats, Slack ha estat una de les que s’han fet més populars. Aquesta eina permet organitzar les converses en diversos canals, per la qual cosa cada projecte, temàtica o equip de treball poden disposar del seu propi espai. A més a més, aquest sistema permet la comunicació asíncrona, perquè els missatges s’emmagatzemen. Això vol dir que no cal estar connectat en temps real per assabentar-se del que ha passat en una conversa.

El desenvolupament de projectes en què intervenen diversos treballadors és un altre dels aspectes que ha experimentat canvis per a moltes empreses durant aquest any. Justament, el treball a distància ha impulsat l’ús d’algunes eines virtuals que ja es feien servir habitualment en empreses que tenien part de la plantilla en remot per gestionar i supervisar projectes.

Entre les més populars, n’hi ha algunes com ara Asana, Trello o Microsoft Teams. En el cas d’Asana, permet crear diversos espais de treball depenent del projecte, assignar tasques, enviar comentaris i establir dates límit de lliurament, a més de compartir arxius. Trello, al seu torn, organitza el treball al voltant de taulers i targetes, unes característiques molt útils a l’hora d’establir prioritats i de deixar clar qui s’encarrega de quina tasca.

Per part seva, Microsoft Teams també permet la creació d’equips i canals per a les diverses fases del projecte, establir rols i permisos, i també afegir i gestionar tasques, entre altres possibilitats. Tot això, juntament amb la possibilitat de fer videoconferències amb diversos usuaris alhora.

Treballar a distància també ha suposat un repte a l’hora de fer tasques, com ara compartir arxius i informació.

En aquest sentit, l’emmagatzematge al núvol ha esdevingut en un gran aliat per a empreses i treballadors, que gràcies a eines com ara Google Drive, WeTransfer o Dropbox han pogut compartir còmodament els seus arxius i fins i tot treballar-hi de manera simultània.

En el cas de Google Drive, permet no tan sols emmagatzemar arxius al núvol perquè uns altres usuaris els puguin baixar, sinó també que diverses persones treballin sobre documents, fulls de càlcul o presentacions sense necessitat de descarregar-se’ls als seus dispositius.

Per part seva, WeTransfer permet enviar arxius fins a sumar un total de 2 Gb. Per fer-ho, només cal pujar els arxius o les carpetes desitjades al núvol a través de l’eina online, que s’encarregarà d’enviar un correu electrònic al destinatari per avisar-lo que ja els pot baixar. Dropbox també permet transferir arxius al núvol per compartir-los amb altres companys i fins i tot crear còpies de seguretat.

Totes aquestes aplicacions són només una mostra de les múltiples eines col·laboratives que han permès que milers de treballadors puguin continuar amb la seva activitat malgrat les restriccions de moviment per la pandèmia. Una mostra més de com la tecnologia ens pot ajudar a pal·liar els efectes de les crisis.

El Black Friday ja torna a ser aquí i ja són milers els consumidors que esperen a comprar els seus productes preferits amb un bon descompte. Aquesta data que en el seu dia vam importar dels Estats Units ja s’ha instal·lat definitivament en el nostre calendari gràcies a les rebaixes tan importants que les botigues apliquen a molts dels seus articles.

El que passa, però, és que enguany el Black Friday —com tantes altres dates assenyalades—serà diferent del d’anys anteriors. La pandèmia de la COVID-19 ha transformat per complet experiències tan quotidianes com ara entrar a una botiga i comprar-hi alguna cosa.

També ha afectat moltes economies familiars, que més que mai hauran d’aplicar els principis del consum responsable. Això és degut al fet que, com pot passar durant qualsevol altre període de rebaixes, resulta més senzill perdre el control sobre les compres que fem perquè els descomptes aplicats les fan més atractives.

Convertir aquest Black Friday en una veritable oportunitat per comprar allò que realment necessitem a bon preu passa per desenvolupar alguns bons hàbits de compra, que també ens seran útils durant la resta de l’any. Aquest cop és especialment important comprar de manera intel·ligent i reduir al mínim el risc de contagi.

Aquest any, evitar aglomeracions és essencial per frenar l’expansió de la pandèmia. Per aquesta raó, moltes firmes mantenen durant setmanes algunes ofertes, que convé seguir.

Així mateix, cada vegada més comerços aposten per les vendes en línia perquè els seus clients no necessitin desplaçar-se. No només les grans empreses: també els negocis de proximitat s’apunten a aquestes tendències, una cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar les compres.

Si tens més de 65 anys i vols acudir a un establiment físic, és important que consultis si existeix algun horari que doni prioritat als majors o a grups de risc per la pandèmia.

Comprar només els productes que realment necessitem és un dels principis del consum responsable al qual s’apunta cada cop més gent. Es tracta d’evitar la compra per impuls que tant perjudica les nostres butxaques. I no només això: el consum irracional fins i tot pot arribar a posar en perill la sostenibilitat del planeta, ja que es generen més residus i es consumeixen recursos innecessaris. Per no caure en la temptació, és imprescindible que siguem conscients del que volem comprar.

Per descomptat, és important tenir en compte les coses que necessitem i que millor s’ajusten al nostre pressupost, però no per això hem de deixar de banda altres qualitats com ara la sostenibilitat dels productes. El Black Friday no pot ser una excusa perquè deixem de banda una manera més responsable de consumir.

Conèixer quins materials s’han emprat en l’elaboració d’un producte, l’impacte mediambiental dels processos de producció o les condicions dels treballadors que participen en la producció i venda és part de la informació que hauríem de saber per assegurar-nos que apostem per productes sostenibles.

També és una bona idea recórrer al comerç de proximitat, en un moment en què milers de pimes necessiten reactivar les vendes per poder tirar endavant. La presència del petit comerç als carrers és un dinamitzador important del teixit social de molts barris i pobles. Aquest és un bon moment per apostar-hi.

Un altre dels possibles efectes secundaris d’un període de descomptes és acabar gastant més del que és necessari. Un camí especialment perillós en un moment econòmic tan delicat com el que viu el món avui dia.

En aquest sentit, és molt important fixar un pressupost i ser estrictes en el seu compliment. Aquest pressupost ha de ser realista i mai no ha de resultar perjudicial per a l’economia familiar.

Però tampoc no es tracta de decantar-se únicament per les opcions més barates per tenir més capacitat de compra i d’aquesta complir amb el pressupost. Recorda que hi ha altres aspectes, com ara la sostenibilitat del producte o si realment resulta imprescindible compra el producte, que també hauries de tenir en compte.

De vegades, la simple aplicació d’un descompte pot fer que adquirim un producte sense saber si, realment, ens compensa. Per això convé fer una petita investigació sobre l’evolució del preu del producte i mirar de comparar-lo amb el PVP que sol tenir en temporada per saber fins a quin punt l’han abaixat realment. També s’ha de fer una comparació entre establiments i no quedar-nos mai amb la primera oferta que trobem.

Tingues en compte que enguany també s’espera que les rebaixes del Black Friday siguin inferiors a les ofertes d’anys anteriors en alguns establiments. De fet, el 2019 ja es van veure descomptes inferiors als d’altres edicions.

Aquest any, en què el comerç electrònic regnarà sobretot durant el Black Friday, cal tenir en compte alguns consells que ens ajudaran perquè les compres en línia siguin més segures i satisfactòries. En aquest sentit, recórrer a establiments legítims i fer servir connexions segures són dos bàsics de la seguretat en les compres a través d’Internet.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és la seguretat dels mitjans que fem servir per pagar als establiments. Avui dia, la majoria de les compres de comerç electrònic que es fan amb mitjans de pagament de CaixaBank exigeixen que l’usuari validi la seva identitat a través de l’app CaixaBankNow des d’un dispositiu mòbil de confiança per augmentar la seguretat de les transaccions i, d’aquesta manera, evitar suplantacions.

Un altre aspecte que no s’ha d’oblidar a l’hora de comprar durant aquest Black Friday són les condicions de la venda. S’han de tenir en compte diversos aspectes, com ara les polítiques i els terminis de devolució —que poden experimentar algun canvi— o les despeses d’enviament.

Encara que enguany sigui diferent, és possible gaudir d’un Black Friday segur, responsable i satisfactori. Només és qüestió de ser conscients del que comprem i de com ho fem.

 

Des que la usabilitat es va incorporar a les nostres vides, tot resulta més senzill. De fet, es tracta d’un terme que hem adoptat de l’anglès usability i que es refereix al grau en què un objecte pot ser usat. Això vol dir que serveix per mesurar la facilitat amb què les persones poden fer servir una eina determinada. Es tracta d’un principi que posa els usuaris al centre del disseny de diversos productes i solucions que fem servir en el nostre dia a dia, des d’una pàgina web a una plataforma de pagaments sense contacte.

El concepte d’usabilitat ha assolit una rellevància tan gran que fins i tot té el seu propi dia mundial, que celebrem cada 10 de novembre. És el que hi ha al darrere d’aquestes aplicacions que ens faciliten el que cerquem simplement amb un parell de tocs amb el dit. Això és possible gràcies a la incorporació del factor humà al disseny d’aquestes eines. Gràcies a això, les noves tecnologies són cada cop més intuïtives i més fàcils de fer servir.

Una de les conseqüències més felices per a tots de l’avenç que ha experimentat la usabilitat en els darrers anys té a veure amb la pandèmia de la COVID-19. Resulta que aquest principi ha esdevingut un gran aliat per suportar millor els canvis profunds que la malaltia ha causat en la nostra vida diària.

Ha estat precisament en aquesta situació de pandèmia quan alguns serveis com ara el pagament sense contacte han tingut una rellevància sense precedents. La possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil o la targeta sense tocar cap superfície no tan sols s’ha convertit en una eina que ens facilita enormement les transaccions, sinó que també ens ha ajudat a evitar contagis.

Per donar suport a aquest efecte, entitats com CaixaBank han augmentat el límit sense PIN dels seus pagaments sense contacte per tal que els usuaris ni tan sols hagin de tocar el teclat del terminal per fer la majoria de les seves compres quotidianes.

De fet, el nostre smartphone ha esdevingut una extensió de nosaltres mateixos, una expressió que ha cobrat un sentit especial durant la pandèmia. Això es posa de manifest en actes tan quotidians com ara la consulta de la carta en un restaurant: gràcies a aquest dispositiu, hem pogut consultar versions digitals dels menús amb només escanejar un codi QR i hem dit adeu als menús de paper per evitar el contacte directe.

La usabilitat de les aplicacions per als telèfons mòbils ha augmentat fins a tal punt que fins i tot col·lectius poc familiaritzats amb les noves tecnologies, com el de la gent gran, han après a fer-ne ús per fer videotrucades i d’aquesta manera mantenir el contacte amb els seus éssers estimats.

Precisament, el de la gent gran és un dels col·lectius que més risc experimenta en aquesta situació de pandèmia. Sobretot durant el confinament, ja que era important que poguessin quedar-se a casa fora del perill de contagiar-se. En aquest escenari, la banca a distància s’ha convertit en un dels seus grans aliats, ja que ha contribuït a reduir la bretxa digital que afecta especialment aquest col·lectiu.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va posar en marxa una iniciativa dissenyada perquè la gent gran pogués continuar fent les seves operacions financeres de manera senzilla i sense haver de desplaçar-se a les oficines. L’entitat té 2,7 milions de clients de més de 65 anys, per la qual cosa aquesta actuació resulta fonamental per evitar l’exposició al virus d’una part important de la tercera edat a Espanya. En concret, CaixaBank va avançar el cobrament de les pensions durant els mesos de confinament i va desenvolupar noves operatives financeres sobretot dissenyades per als seus clients sènior, als quals podien accedir fàcilment via on-line.

Un altre dels aspectes en què el principi d’usabilitat ens ha ajudat a portar millor la pandèmia és el de la telemedicina. El desenvolupament de la recepta electrònica, que en els darrers anys ja havia ajudat a descongestionar el sistema de salut, ha demostrat ser un recurs molt útil durant la pandèmia perquè també ha evitat desplaçaments i l’ús de paper.

L’ús de la recepta electrònica ja no pot ser més senzilla: el metge expedeix la recepta des del seu terminal i l’usuari només ha de recollir les medecines a la farmàcia. Ha estat precisament aquest afany per desenvolupar un servei fàcilment usable per a tota la població el que ha fet que sigui un gran avantatge durant un moment en què resulta fonamental reduir les visites als centres de salut.

En el cas de l’assistència sanitària en línia, l’ús d’aquest recurs es va multiplicar durant la pandèmia. En concret, les asseguradores expliquen que la pandèmia ha multiplicat per quinze l’ús de les aplicacions d’assistència mèdica telemàtica. Un grau d’acceptació que resultaria impossible d’assolir si aquestes aplicacions no tinguessin un grau elevat d’usabilitat.

Es tracta d’eines que faciliten el contacte dels usuaris amb els professionals sanitaris. En el cas de moltes plataformes de salut que ja havien desenvolupat productes d’ús senzill, només van haver de fer algunes adaptacions dels seus serveis de prediagnòstic, telemedicina o monitorització per facilitar la gestió de la pandèmia.

A més de fer-nos la vida més senzilla, la usabilitat està demostrant que és una eina poderosa per superar un moment traumàtic per a ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un principi que hem de continuar desenvolupant perquè, en el futur, es pugui convertir novament en el nostre gran aliat davant qualsevol crisi.

En els moments de crisi cal aprendre a bregar amb la incertesa i la pandèmia de la COVID-19 és un d’ells. Encara no es coneixen del cert quines repercussions tindrà aquest esdeveniment, que va arribar a refredar l’activitat econòmica de milions de ciutadans i empreses d’arreu del món. El que sí que ja s’intueix és que moltes de les inèrcies anteriors canviaran i, probablement, ho faran per a sempre. El consum de les famílies és, potser, un dels canvis més evidents.

En aquest context, conceptes com ara el consum responsable tindran cada cop una importància més gran. Es tracta d’una tendència que ja era aquí abans que el coronavirus entrés en escena i que guanyarà encara més protagonisme en un futur pròxim. Davant d’un panorama econòmic incert, comprar de manera intel·ligent i sostenible sembla la millor de totes les estratègies.

Durant els darrers mesos s’han modificat diversos factors en el consum de les famílies. Un dels exemples més evidents és l’impuls que ha pres el comerç electrònic a causa del confinament. Tot i que ja formava part de la nostra vida quotidiana, moltes persones es van començar a familiaritzar amb la venda a distància per aprovisionar-se mentre romanien tancats a casa seva. Com a resultat de tot plegat, en sectors com ara el dels supermercats, el comerç en línia s’ha arribat a multiplicar per cinc.

Tampoc la nostra percepció de les compres que fem és la mateixa. Els nostres hàbits de consum s’han modificat durant l’estat d’alarma i la confiança dels consumidors trontolla. L’Índex de Confiança del Consumidor (ICC), elaborat pel CSIC, apuntava a un descens del 41,8% entre els mesos de març i abril en aquest indicador.

Tot sembla indicar que la manera que tenim de consumir tindrà més importància que mai després d’aquesta experiència. Així ho apunta una enquesta feta durant el confinament per l’escola universitària ESCODI de la Universitat de Barcelona: el 75% dels participants va expressar el seu desig que es redueixi el consumisme i més del 60% s’estava replantejant les seves necessitats. El director de l’estudi assegura que ens dirigim cap a un model de consum més responsable, no tan sols per qüestions econòmiques, sinó també per una conscienciació mediambiental més gran.

De fet, el consum responsable no només té en compte la realització de compres més racionals i equilibrades amb l’economia de la família. Aquest concepte consisteix en la tria de productes i de serveis d’acord amb diversos criteris. Un preu adequat o la necessitat, per descomptat, en són només dos, però també ho són l’impacte ambiental, l’impacte social, l’ètica de les empreses que els produeixen i les condicions de les persones que intervenen en l’elaboració del producte o en la prestació del servei.

Així, el consum responsable parteix d’un principi fonamental: només hem d’adquirir els productes que realment necessitem. Es tracta, bàsicament, de saber comprar i fer-ho de manera conscient, tenint en compte conceptes com ara l’ètica, l’ecologia o la solidaritat que hi ha darrere dels productes i dels serveis.

Comprar i consumir de manera responsable té diversos avantatges. Entre els més immediats hi trobem l’estalvi econòmic que suposa per a aquells que l’exerceixen. Un benefici sobretot important en moments d’incertesa econòmica. Tanmateix, el consum responsable va molt més enllà.

Bàsicament, els beneficis que pot aportar el desenvolupament d’hàbits responsables en aquest sentit són de dues classes: mediambientals i socioeconòmics. Això resulta molt senzill de comprendre amb un exemple ben concret, com seria el del consum de productes i serveis de proximitat, que s’emmarca dins del concepte de consum sostenible. De fet, apostar-hi suposa una reducció en les emissions d’efecte d’hivernacle, i també un estalvi important d’energia i recursos, simplement perquè no han de recórrer llargues distàncies per arribar al consumidor. I també es redueixen els embalatges, ja que no demanen tanta protecció com els productes importats.

Quant al vessant socioeconòmic, el comerç de proximitat facilita la implantació de tècniques de producció sostenibles i afavoreix la fixació de població en zones que, altrament, acabarien per quedar deshabitades. D’aquesta manera, els hàbits sostenibles de consum contribueixen no tan sols a promoure l’economia d’aquestes zones i a la supervivència dels petits productors, sinó també a preservar el seu patrimoni natural i cultural.

Aquest tipus de consum, que cada cop més persones exerceixen conscients del seu poder transformador, és la base d’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030: Consum i producció responsables. Aquest objectiu persegueix, bàsicament, crear guanys nets de les activitats econòmiques i millorar la qualitat de vida mitjançant la reducció de la utilització dels recursos, la degradació i la contaminació.

CaixaBank està compromesa en la promoció d’aquest objectiu mitjançant accions com ara la concessió de microcrèdits i finances d’impacte social per un valor de 724,8 milions d’euros el 2019, juntament amb 1.546 milions de dòlars en préstecs verds. A més a més, l’entitat s’ha adherit a l’aliança mundial UNEP FI, que promou el finançament per al desenvolupament sostenible, i també als Principis de Banca Responsable.

El consum responsable és tan important que el seu exercici pot ser determinant a l’hora de complir amb uns altres ODS. En tractar-se d’un hàbit sostenible, també ajuda a preservar el medi ambient i els recursos naturals, a més de promoure una economia més inclusiva i de fomentar la igualtat.

Un dels exemples més evidents és l’objectiu número 1 (Fi de la pobresa), ja que en consumir productes de comerç just, promovem un repartiment equitatiu de la riquesa i també la instauració de condicions laborals dignes en diverses comunitats. Aquests dos factors també incideixen en uns altres ODS, com ara el número 10 (Reducció de les desigualtats) o el 8 (Treball digne i creixement econòmic).

Pel que fa a la seva influència sobre l’entorn, el consum responsable està relacionat amb objectius com ara el número 13 (Acció climàtica), el 14 (Vida submarina) o el 15 (Vida terrestre). Això és degut a l’important estalvi de recursos que va vinculat a una conscienciació més gran a l’hora de consumir. Si només comprem el que necessitem i, a més, ens assegurem que la seva producció i distribució són respectuoses amb el medi ambient, estarem protegint el planeta i el seu futur.

Ara que ja sabem què és el consum responsable, convé conèixer també algunes pautes per incorporar-lo al nostre dia a dia. La Fundació SERS n’ofereix algunes, d’entre les quals destaquen les següents:

– Evitar el consum prescindible: abans de comprar, convé plantejar-se si un producte o servei és realment imprescindible.

– Informar-se abans de comprar: convé disposar de prou informació sobre els productes que comprem, quines primeres matèries fan servir, en quines condicions treballa el personal que els fabrica o si els processos de producció impacten sobre el medi ambient. L’etiquetatge i una petita investigació pel nostre compte ens poden ajudar molt en aquest sentit.

– Reutilitzar els productes: per exercir el consum responsable cal dir adeu als productes d’un sol ús. Reutilitzar i reparar un producte, portar-lo a un comerç de segona mà o donar-lo ajudarà a allargar-ne la vida útil i endarrerirà el moment de fer una nova compra. Si no és possible, la millor opció és reciclar-lo per aprofitar-ne els materials i reduir residus.

– Pensar en local: a més de dinamitzar l’economia del nostre entorn, ajudarem a reduir les emissions contaminants del transport i ens proveirem de productes frescos i saludables.

– Considerar el Comerç Just: aquesta eina de cooperació facilita l’accés al mercat als productors més desafavorits i contribueix a reduir la desigualtat, un altre dels ODS marcats per l’ONU. A més a més, els productes amb segell de Comerç Just asseguren els drets dels productors i treballadors implicats en la seva producció.

Apostar pel consum responsable és apostar pel planeta, per la societat i per una economia inclusiva. És una bona manera de convertir la crisi sanitària en una oportunitat per avançar en aquesta cerca de la sostenibilitat que perseguim els ciutadans d’arreu del món.