El 5 de març és el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, una data per a la reflexió sobre l’ús que fem de l’energia, el seu origen i les possibilitats d’optimitzar-ne el consum, mantenint els nivells de confort.

Una de les vies per millorar els nivells d’eficiència energètica és l’autoconsum. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), es tracta de la capacitat de «qualsevol persona o empresa de produir electricitat renovable per al seu propi consum instal·lant a la seva llar, local o comunitat de veïns panells solars fotovoltaics o altres sistemes de generació renovable».

Espanya reuneix unes condicions geogràfiques i climatològiques molt favorables per a la generació a partir de plaques fotovoltaiques, amb una mitjana de 300 dies de sol a l’any, sense perdre de vista la generació eòlica.

L’energia generada per la instal·lació fotovoltaica o eòlica donarà resposta a la demanda de l’habitatge o la comunitat, generalment de manera parcial. Per fer-ho, es connecta a la xarxa elèctrica la instal·lació d’autoconsum.

Durant els períodes de generació (hores de sol o de vent), l’energia dona servei a l’habitatge o comunitat. L’energia sobrant (que superi la demanda) es pot bolcar a la xarxa elèctrica (aquesta aportació es remunerarà mitjançant un pagament mensual o descompte a la factura) o es pot emmagatzemar en una bateria, per recórrer-hi quan calgui. Durant els períodes en què la instal·lació no generi energia (hores sense sol o sense vent) o no la generi de manera que satisfaci la demanda de la casa o habitatge, el sistema recorre a l’energia de la xarxa.

D’aquesta manera, s’assegura el subministrament energètic en qualsevol moment, sempre primant l’eficiència, la sostenibilitat i l’estalvi.

L’autoconsum energètic suposa:

• Menys dependència de la xarxa elèctrica
• Menys dependència de les fluctuacions en el preu de l’energia
• Estalvi en la factura, ja que l’energia que genera la instal·lació d’autoconsum és gratuïta i només cal pagar la que es consumeix des de la xarxa elèctrica
• Més eficiència, ja que només es demana a la xarxa l’energia segons es necessita
• Més sostenibilitat, atès que es tracta d’energies renovables no contaminants

Després d’obtenir la viabilitat tècnica i el vistiplau del propietari o la comunitat de propietaris sobre els criteris de distribució, tipus d’instal·lació o pressupost, cal obtenir el permís municipal d’obra, l’autorització ambiental de la comunitat autònoma i el codi d’autoconsum de l’empresa distribuïdora d’electricitat que operi a la zona. Amb aquests tràmits, és possible iniciar els treballs d’instal·lació.

Una vegada acabats, perquè la instal·lació comenci a funcionar, cal disposar de la llicència d’activitat municipal i el certificat d’instal·lació elèctrica de la comunitat autònoma.

A més, la instal·lació també ha de tenir un acord de repartiment. Per part de la companyia comercialitzadora d’electricitat, cal gestionar l’alta o modificació del contracte de subministrament i el d’accés i connexió.

Si el model escollit suposa vendre l’energia excedent, les comunitats autònomes, a excepció de Catalunya, demanen un CIE de generació. Per part seva, Aragó, les Canàries, Andalusia i Extremadura exigeixen un CIE de generació segellat, mentre que les Balears requereix un CIE de generació i justificant d’inscripció al Registre d’Autoconsum.

Aquests són els requisits per a les instal·lacions de menys de 10 kW, ja que les que presenten potències superiors exigeixen un altre tipus de gestions.

El Ministeri de Transició Energètica ha disposat ajudes de fins a 900 milions d’euros a aquells espais que vulguin sumar-se a l’autoconsum i de fins a 220 milions d’euros per a l’emmagatzematge energètic, a través del Reial decret 477/2021.

Si parlem d’energia fotovoltaica, es tracta d’ajudes a particulars del 40 % al 50 %, per a l’autoconsum col·lectiu. Pel que fa a l’eòlica, l’ajuda és del 50 %. Finalment, en emmagatzematge, les ajudes arriben fins al 70 %.

Els percentatges creixen 5 punts en municipis de menys de 5.000 habitants o municipis de menys de 20.000 habitants en entorns rurals amb diferents nuclis de població que tinguin menys de 5.000 habitants. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea (NextGenerationEU) recull aquestes ajudes amb tots els detalls (punts 4 i 5).

Les ajudes s’atorguen per ordre de presentació fins que s’esgotin els fons i el termini de presentació és fins a finals de 2023.

A més, hi ha deduccions fiscals anunciades al Reial decret llei 19/2021 de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i al Reial decret llei 18/2022 de mesures de reforç de la protecció dels consumidors d’energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural.

Són aplicables deduccions a l’IRPF (entre el 20 % i el 60 % de l’import de les obres de millora energètica en edificis i habitatges). No oblidis consultar si el teu municipi ofereix reduccions de l’IBI per la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

Finalment, cal tenir al cap els ecopréstecs, que ofereixen condicions favorables per finançar opcions d’autoconsum.

El certificat energètic d’un habitatge és un document oficial que recull informació sobre les seves característiques energètiques.

L’ha d’elaborar un tècnic habilitat per fer-ho, que recopila, analitza i reflecteix al document les dades sobre el consum energètic de l’habitatge en condicions habituals d’ocupació: consum d’electricitat, il·luminació, calefacció, refrigeració, ventilació, calefacció o aigua calenta.

Un altre dels aspectes que pesen en aquesta valoració són les mesures d’aïllament i estalvi energètic de què disposa l’habitatge: tancaments, fusteries, finestres i sistemes de climatització també són objecte d’anàlisi. El tècnic, a més, elaborarà un esquema de l’habitatge amb la seva superfície.

Amb tota aquesta informació, el tècnic emet una valoració que es reflecteix en una lletra, en què l’A expressa la màxima eficiència energètica i la G, la mínima. S’acompanya aquest informe amb recomanacions per millorar l’eficiència de l’habitatge. Un cop obtingut el certificat, cal registrar-lo a l’organisme autonòmic corresponent.Aquest tràmit pot correspondre al propietari o al mateix tècnic, segons hagin pactat a la contractació dels seus serveis.

Tots els habitatges que s’hagin de vendre o llogar-se han de comptar amb el certificat d’eficiència energètica corresponent. Amb això, el potencial comprador o llogater tindrà tota la informació sobre la despesa energètica de l’habitatge.

Aquesta qualificació energètica també és clau per a certes ajudes. Algunes comunitats autònomes ofereixen subvencions per millorar-lo amb finançament d’obres (per exemple, millora de tancaments o canvi a calderes més eficients). L’Agència Tributària també compta amb deduccions temporals per les quantitats invertides en obres de rehabilitació amb l’objectiu de millores en la qualificació energètica d’habitatges. Ambdues línies d’ajudes són compatibles.

El certificat ha d’estar actualitzat, és a dir, si es fan canvis a l’habitatge que puguin afectar-ne l’eficiència energètica, cal fer un nou certificat. Els certificats tenen una validesa de 10 anys, llevat dels que tenen una qualificació G, que s’han de renovar cada 5 anys, segons recull el Reial decret 390/2021.

El Reial decret 390/2021 cita les excepcions següents: edificis històrics o monuments, edificis religiosos i de culte, edificis de superfície útil menor de 50 metres quadrats, habitatges prefabricats i efímers, edificis amb un ús de menys de 4 mesos anuals.

Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el 84 % dels habitatges a Espanya compta amb les qualificacions més baixes de l’escala (E, F o G). El motiu és l’antiguitat del parc immobiliari espanyol, ja que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 80 % dels habitatges que hi ha al nostre país es va edificar abans de l’any 1980, quan el model constructiu no tenia tant en compte l’eficiència. Per això els nostres habitatges compten amb un ampli marge de millora.

L’IDAE ofereix unes quantes recomanacions per millorar el nivell d’eficiència energètica:

• Sistemes d’aprofitament d’energia solar
• Disseny bioclimàtic de l’habitatge
• Calderes de biomassa
• Geotèrmia

En definitiva, el consum d’energia d’un habitatge genera un impacte directe a la nostra butxaca i la nostra qualitat de vida. Per això, és fonamental tenir tota la informació si volem comprar o llogar i tenir presents les millores necessàries per elevar l’eficiència energètica dels seus sistemes de climatització i producció d’aigua calenta, així com la qualitat de les instal·lacions. Gràcies al certificat d’eficiència energètica podem saber aquesta informació.

Davant les previsions d’un hivern dur a causa de l’elevada incertesa al voltant dels subministraments d’energia derivada de la guerra d’Ucraïna, moltes llars s’han apressat a fer reformes a casa que permetin reduir la demanda de la calefacció i la refrigeració.

Aquestes obres per guanyar en eficiència energètica desgraven en la declaració de la renda, sempre que serveixin per reduir la demanda de calor i fred de la llar.

Segons estableix el Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, per ser deduïbles, la reforma s’ha de dur a terme a l’habitatge habitual o a qualsevol altre habitatge de la teva titularitat que tinguis arrendat per a ús com a habitatge o possible lloguer. En aquest darrer cas, s’ha de llogar abans del 31 de desembre de 2023.

L’Agència Tributària recorda que no es podrà aplicar aquesta deducció per la part de l’obra que es faci en places de garatge, trasters, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs. Tampoc a la part de l’habitatge que estigui afecta a una activitat econòmica.

Les obres que donen dret a la deducció són les que permeten reduir com a mínim en un 7 % la demanda de calefacció i de refrigeració de l’habitatge. Caldrà acreditar-ho amb un certificat d’eficiència energètica de l’habitatge emès per un tècnic competent abans de l’inici dels treballs i un cop finalitzats.

El termini límit per fer la reforma és el 31 de desembre de 2022.

El període impositiu en què cal aplicar la deducció serà aquell en què s’expedeixi el certificat d’eficiència energètica emes després de les obres. En qualsevol cas, el certificat s’ha d’expedir abans de l’1 de gener de 2023.

La base de la deducció són les quantitats satisfetes per les obres dutes a terme des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2022 amb un màxim de 5.000 euros. El percentatge de deducció és el 20 %.

Més enllà de les deduccions, les reformes relacionades amb l’eficiència energètica ajuden les llars a reduir la seva factura en electricitat i gas.

Segons un informe del Banc d’Espanya, «l’energia consumida a la llar presenta característiques de bé essencial o de primera necessitat». Per això, si els preus pugen, les famílies tendeixen a fer ajustos poc significatius en la seva demanda i redueixen la seva despesa en altres béns o en el seu nivell d’estalvi.

«Davant un augment de la despesa nominal en energia consumida a la llar (que es presumeix a causa d’un increment de preus —del gas o de l’electricitat—), les famílies amb un matalàs modest de liquiditat han reduït la despesa en altres béns. Aquestes llars són, majoritàriament, les de rendes baixes, que, a més a més, estan més exposades davant variacions en el preu de l’energia, atès que per a aquestes llars la factura energètica absorbeix una proporció més gran dels seus ingressos», destaca l’estudi.

La Comissió Europea indica que el gas natural representa al voltant del 42 % de l’energia emprada per a la calefacció d’espais en els sectors residencial i domèstic. El petroli és el següent combustible fòssil més important per calefactar llars, amb un 14 %, mentre que el carbó representa al voltant del 3 %.

La factura energètica és un dels aspectes a què més atenció prestem últimament. Aquest és un dels motius pels quals s’ha incrementat la cerca d’habitatges eficients que consumeixen pocs recursos per funcionar. En aquest aspecte, l’arquitectura té molt a dir.

Algunes espècies llenyoses de bambú són capaces de créixer 10 cm diaris en algunes parts d’Àsia. No és estrany que les primeres edificacions allà es fessin amb aquest material flexible, durador i resistent. L’Índia, la Xina, Bangladesh, Malàisia o Indonèsia utilitzen bambú com a bastida a altes altures.

És possible utilitzar el bambú per reduir la factura energètica? El cert és que sí. Aquest material és ideal per construir tendals rígids, estructures brise-soleil o para-sols. És el cas de l’edifici Bambú al districte de Carabanchel (Madrid).

El bambú ajuda a evitar la calor degut al fet que la irradiació solar no assoleix el formigó. A més, aquest material té alguns avantatges importants respecte a uns altres. Especialment en ambients molt humits. En aquest clima, la seva resistència a la tracció és similar a la de l’acer, i la compressió a la del formigó. És un material ideal per construir, encara que en regions més seques com la nostra té limitacions.

A causa del clima, les propietats mecàniques del bambú a Espanya, tant autòcton com de varietats asiàtiques, són molt limitades. Això fa que aquí no sigui un element constructiu que aguanti tensions com un maó o el formigó armat. Tanmateix, sí que és possible utilitzar-lo com a tendal, tanca, ràfia o catifa, entre altres possibilitats. Una catifa de bambú evita que la calor del sol arribi a terra i estalvia energia.

El que sí que es pot usar per construir en països secs com el nostre són bales de palla o paques de palla, si aquests elements es comprimeixen prou. Així com arriba del camp, la palla seca és ideal per fer para-sols o sostres, tant que era freqüent en els habitatges celtibers. Però també serveix com a “maó” constructiu.

Degudament tractades i molt compactes, es poden apilar petites bales com els clàssics maons Lego. Armades amb elements com tensors i amb marcs de fusta o alumini que els donin consistència, les bales de palla poden formar parets sostenibles, rígides i aïllants. I fins i tot són resistents al foc.

La paret de bala de palla revocada amb argila és un exemple perfecte d’aquesta resistència a les flames, així com també un magnífic sistema d’aïllament tèrmic i sonor per a un habitatge. Encara que la construcció amb palla té el problema d’ocupar força —els murs són gruixuts—, el cert és que és molt versàtil.

Encara que aquests mòduls són freqüents en l’habitatge unifamiliar, que no és el millor exemple per rebaixar la factura energètica en consumir molta més energia que el multifamiliar, el cert és que els blocs de palla poden substituir el maó i, per tant, ajudar a aixecar edificis alts, mixtos i sostenibles.

Construir amb paper és tècnicament possible. Així ho va demostrar un grup d’estudiants de l’Institut Tecnològic Superior de la Sierra Norte de Puebla (Mèxic) en fabricar murs resistents utilitzant paper reciclat i ciment. Es tritura el paper, s’afegeix aigua i s’agrega el ciment. El resultat és resistent.

Encara que no és tan resistent com un mur de formigó, de gabions o fins i tot de maó, sí que és prou resistent per a utilitzar aquesta tècnica en marcar límits o en afegir murs interiors als habitatges. A més, és un material que aïlla força bé, i una alternativa als envans actuals.

Una mica similar ocorre amb els maons de cànem, calç i aigua, que queden petrificats formant una estructura compacta, resistent i increïblement durable. Per registres fòssils, s’estima que podrien durar milers d’anys, i no s’esquerden davant terratrèmols. A més, són impermeables.

Com el paper més ciment, el cànem més aigua i calç pot substituir el maó convencional, un tipus de material que exigeix una altíssima energia en el seu procés de fabricació. Encara que, això sí, la construcció amb materials que requereixen cultiu podria arribar a entrar en conflicte amb la sobirania alimentària, una cosa que sempre ha de tenir-se en compte.

El 2020 es va assolir la paritat entre massa antropogènica i biomassa en el planeta: la matèria processada per la humanitat —formigó, maons, àrids, plàstic…— va superar en massa a tota la vida que existeix. És evident que fan falta nous materials de construcció més sostenibles i amb un menor impacte ambiental.

Si és possible, nous materials el reciclat del qual al final de la seva vida útil s’integri sense residus en els cicles ecològics de la biosfera. La palla, la cel·lulosa, el cànem o el bambú són alguns d’aquests elements d’interès. Aquests materials estan plens d’oportunitats per reduir la factura energètica.

Arriba l’estiu, les vacances i la calor. No permetis que aquestes variables et distreguin d’un objectiu que et farà estalviar i ser sostenible a la vegada: parlem de l’eficiència energètica. Amb aquestes claus, aconseguiràs un estiu sense malgastar energia.

Mantenir els teus aparells i instal·lació elèctrica en bon estat i fora de riscos és un pas perquè funcioni tot correctament i no es malgasti energia de manera accidental. Si has de passar molts dies fora, pots plantejar-te apagar el teu frigorífic, ja que és un dels electrodomèstics que més consumeixen de la teva llar, segons indica l’Institut per a la Diversificació de l’Energia (IDAE). El seu ús és continu (gairebé mai es desconnecta). Encara que la seva potència no sigui destacable (200W davant els 2.000W d’un assecador de cabell), suposa una despesa considerable. Si et decideixes a desconnectar-lo, no oblidis buidar-lo i netejar-lo.

Un altre aspecte que has de tenir en compte si t’absentes és el consum en stand by , també dit consum fantasma, que, segons l’informe Consums del Sector Residencial a Espanya de l’IDAE, suposa un 2,3 % del consum en les llars espanyoles. Deixa baixats els diferencials que necessitis. Si el teu quadre elèctric no va per fases, pots optar per baixar el general o deixar tots els aparells i regletes desconnectats. No oblidis desprogramar tots els aparells que hagis programat, ja que poden activar-se de manera automàtica en la teva absència i seguir consumint energia.

Ventilador o aire condicionat? Cada sistema té els seus avantatges i inconvenients, però centrem-nos en l’eficiència energètica: el consum dels ventiladors és menor que el d’un aire condicionat. Posem-ne alguns exemples:

Un ventilador de sostre en un dormitori: hem instal·lat un ventilador de sostre amb una potència de 36W en el dormitori i l’utilitzem 6 hores. Diàriament, implicaria un consum de 0,21 kWh.

Si el juny de 2022 el preu mitjà del kWh a Espanya va ser de 0,21 euros (dades de l’OCU), la nostra factura s’incrementarà en 1,3 € al mes.

Un split per a un dormitori de 12 metres quadrats: l’aparell d’aire condicionat que necessitem tindria com a mínim 1.500 frigories, amb una potència d’1,7 kW. Si programem l’aire per a 6 hores a màxima potència, obtindríem un consum de 10,2 kWh diaris.

Prenguem el preu del kWh de juny d’aquest any: la despesa d’aquest aire condicionat assoleix els 64,26 €.

Tria l’opció més adequada per al teu cas i fes un ús sensat de la mateixa: trobaràs la millor manera de passar un estiu confortable sense deixar de costat l’eficiència energètica.

Del juny de 2021 al juny de 2022, el preu de la gasolina s’ha incrementat en un 54,86 %, apunta El País. Per això, fes càlculs del combustible que necessitaràs en els teus desplaçaments de vacances i compara amb les opcions que et presenti el transport públic. T’ajudarà a prendre la decisió de com moure’t aquest estiu i l’estalvi que pots arribar a aconseguir utilitzant el tren, autobús o bici en els teus desplaçaments.

També tens l’opció d’utilitzar serveis de vehicle compartit. Tingues en compte que, evitant els teus desplaçaments amb cotxe, a més, beneficies al medi ambient reduint la teva petjada de carboni.

Segueix aquests consells, optimitza el teu consum d’energia i notaràs també com es redueixen les teves despeses aquest estiu.

Si estàs pensant a reformar casa teva, has de saber que aquestes obres et poden ajudar a reduir el consum d’energia i la petjada ambiental si planteges els treballs des d’un punt de vista de l’estalvi energètic a la llar.

Et presentem alguns factors que cal tenir en compte abans d’iniciar la reforma i t’expliquem de quina manera poden ajudar-te a estalviar energia en el dia a dia.

Hi ha factors de l’habitatge que no es poden modificar, com la ubicació o l’orientació, però que influeixen moltíssim en el consum d’energia per climatització, que és un dels més elevats. Segons l’OCU i l’IDAE, la calefacció i l’aire condicionat ronden el 52 % del consum de la llar i poden arribar al 71 % en zones fredes.

Tanmateix, un factor de l’equació que sí que es pot modificar és l’aïllament de l’habitatge, reduint les pèrdues de calor i fred. Com?

– Canviar les finestres per unes que aïllin bé l’interior de l’exterior és la solució més profitosa per la seva facilitat. Això sí, el cost pot ser elevat. Si es disposa de poc capital, convé canviar les finestres d’aquelles habitacions que tenen més temps d’ocupació.

– Aïllar els murs exteriors és una mica més costós i no sempre possible per manca de cambra interior o impediments d’ordenances urbanes. El que sí és viable és aïllar les habitacions per dins mitjançant panells, encara que això resta uns 3 a 5 cm d’habitació per paret aïllada.

– Instal·lar un tendal és essencial per aïllar el mur exterior de la irradiància solar. Estalvia molta energia elèctrica, especialment a l’estiu, que és quan més ús fem de l’aire condicionat.

De poc serveix escalfar tot l’habitatge quan no s’està present a la majoria de les habitacions. Climatitzar el dormitori o la cuina no té sentit, bé perquè no s’utilitza durant el dia o perquè obrirem les finestres quan cuinem. És per aquesta raó que val la pena sectoritzar l’habitatge:

– Instal·lar claus de pas en radiadors o terra radiant, reixetes amb tancament en conductes de ventilació o un split per habitació ajuda molt a sectoritzar. És a dir, escalfar o refredar allà on s’està o s’hi estarà. L’estalvi pot ser considerable.

– Col·locar portes allà on no n’hi havia, especialment quan l’estança dona a un tram d’escala. Els espais diàfans i oberts són el contrari de l’eficiència. Fins i tot una corredissa ja suposarà un estalvi respecte de cap porta. A més d’instal·lar portes, és important acostumar-se a tancar-les. Els hàbits són molt importants en l’estalvi.

– Aïllar terres i sostres pot ajudar a tota mena d’habitatge, amb focus en unifamiliars, baixos i àtics. Si hi ha prou altura, fins i tot pot valer la pena rebaixar els sostres i incloure-hi una cambra d’aire de pocs centímetres que serveixi com a amortidor tèrmic.

Hi ha moltes solucions tecnològiques que exigeixen reformes per implantar-les, però que poden suposar un estalvi notable en la factura de la llum i del gas:

– Instal·lar panells solars, tant fotovoltaics com tèrmics, a la teulada i la façana, pot reduir tant la factura elèctrica com les despeses associades a l’aigua calenta o calefacció, respectivament. La instal·lació és senzilla i dura unes hores, encara que l’esforç econòmic que representa pot resultar elevat.

– Canviar la caldera de gas per una d’aerotèrmia aire-aigua només requereix obra per adaptar la sortida d’aigua als radiadors existents. A més, permet eliminar el cost fix del gas, que amb prou feines s’utilitza durant bona part de l’any.

– Tenir un climatitzador intel·ligent i connectat (que raríssima vegada exigirà obra, o com a màxim una cala per on passar cables) ajudarà a climatitzar l’habitatge de manera intel·ligent. Es poden programar en funció de la temperatura exterior i desconnectar a distància.

Com a norma general, els habitatges disposen d’un ús coherent de l’espai a escala tèrmica. Encara que és possible que això no passi i, per tant, sigui recomanable fer una obra per canviar-ne els usos:

– Ubicar al nord les habitacions que requereixen poca o nul·la calefacció, tinguin una ocupació baixa (bany, cuina, dormitori), o disposin de la seva pròpia font de calor (gimnàs), és convenient en països de l’hemisferi nord. El més complicat és organitzar els baixants i les preses d’aigua.

– Ubicar al sud les àrees on es desenvolupa la vida, com saló, menjador, sala d’estar, estudi o oficina. Les raons? Fer-ho així afavoreix tant la presència de llum natural com la sensació de confort tèrmic i l’estalvi energètic en calefacció.

És cert que aquesta forma d’organitzar l’habitatge redueix el kWh de calefacció, però augmenta els que requereix l’aire condicionat. Tanmateix, el còmput global és d’un estalvi important en el consum energètic, en part per l’eficiència de les bombes de calor i per haver-hi menys mesos de calor que de fred.

També perquè la diferència entre la temperatura de confort i el fred exterior a l’hivern és inferior que la que hi ha entre confort i calor exterior a l’estiu.

Totes aquestes reformes són idees que han d’adaptar-se a cada habitatge, però que convé acompanyar també d’un consum d’energia més conscient dels habitants. L’eficiència energètica i la descarbonització del país són objectius en què tots hem de col·laborar. Casa nostra és el millor punt de partida per fer-ho.

Des que érem nens que ho sentim: “Apaga el llum, que ja veuràs quan arribi la factura!”. Els nostres pares tenien molta raó quan ens avisaven; el que passa és que la factura que puja si malgastem energia no és només la que ens arriba a casa. La nostra falta d’eficiència també acaba per afectar l’economia del país, i fins i tot, el planeta.

L’estalvi d’energia s’ha convertit en un dels eixos principals al voltant dels quals el món afrontarà els seus principals desafiaments, uns reptes que han quedat recollits als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per complir amb l’Agenda 2030. Es tracta de promoure un esforç comú per aconseguir, entre tots, la prosperitat dels ciutadans i assegurar l’habitabilitat del planeta.

La qüestió és que el consum de recursos energètics té molt a veure amb diverses d’aquestes metes. De fet, està relacionat directament l’ODS núm. 7 (Energia assequible i no contaminant), però també amb d’altres, com el núm. 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), el núm. 12 (Producció i consum responsables) i el 13 (Acció pel clima). Per aquesta raó, organismes com la Unió Europea han transformat l’eficiència energètica en una de les seves polítiques prioritàries.

Consumir més energia de la que toca suposa posar en escac qüestions tan sensibles com els recursos energètics limitats que té el planeta. A més, si la demanda d’energia augmenta de manera indiscriminada, també ho farà la contaminació causant del canvi climàtic, que es veu incrementada tant en produir energia com en utilitzar-la.

La dependència energètica del país és un altre dels factors que es veuen perjudicats si no parem atenció al nostre consum d’energia, una qüestió que pot arribar a suposar milers de milions d’euros a les arques de l’Administració. Una dada: només l’ús d’energies renovables a Espanya va estalviar el 2018 fins a 8.547 milions d’euros en importacions de combustibles fòssils, i gairebé 900 milions d’euros en drets d’emissió.

Fer un ús racional de l’energia és un exercici que ha de començar a cada llar, i l’hivern és un moment perfecte per començar a plantejar-se’l. Acostumar-nos a fer un ús més racional d’aquest recurs és qüestió d’apagar llums a temps i moderar la calefacció, sí, però també de crear un hàbit que ens emportem amb nosaltres a qualsevol faceta de les nostres vides. De la calefacció als nostres desplaçaments diaris, rebaixar la nostra despesa energètica mensual és qüestió de gestos conscients.

L’aigua calenta sanitària és un dels principals consumidors d’energia a les llars. De fet, segons l’IDAE, és el segon, només darrere de la calefacció, i acapara el 18,9 % del consum total.

A l’hivern, tendim a allargar una mica més les dutxes perquè acostumem a tenir més sensació de fred, un hàbit que sol instal·lar-se de manera inconscient i que pot disparar la factura d’energia. En aquest sentit, convé fer-se conscient del temps que passem a la dutxa i intentar reduir-lo al mínim imprescindible.

Una altra bona idea consisteix a instal·lar aixetes amb termòstat, que eviten haver de regular manualment la temperatura de l’aigua afegint-ne de calenta o de freda. D’aquesta manera tan senzilla, la temperatura ideal es mantindrà constant.

Si l’aigua calenta acapara bona part del nostre consum energètic, la calefacció s’emporta la palma. L’IDAE estableix el 47 % del total del consum que efectua aquest apartat en una llar. Per tant, racionalitzar-ne l’ús i recórrer a alternatives més ecològiques sembla una bona idea.

Hi ha molts aspectes que ens poden ajudar a treure el màxim partit de l’energia que consumim en calefacció. Un bon aïllament de l’habitatge n’és un, juntament amb un establiment racional de la temperatura, que no hauria de superar els 21 °C a l’hivern durant el dia. De nit, es pot ajustar al voltant de 17 °C i tancar les persianes per evitar que la calor es dissipi. Si fins i tot així tenim fred, sempre podem intentar abrigar-nos una mica més.

Els sistemes de domòtica actuals permeten, a més, controlar la temperatura de la llar —i, per tant, el consum energètic que se’n deriva— des del mateix smartphone, per la qual cosa es pot planificar fàcilment el condicionament de la temperatura.

No acostumem a tenir en compte l’energia que gastem en desplaçar-nos i, tanmateix, té unes conseqüències importants sobre l’economia de moltes llars, així com sobre el medi ambient.
L’hivern és una bona ocasió per posar en pràctica algunes mesures com la conducció eficient. Es tracta d’un concepte que té com a objectiu reduir al mínim el consum energètic del vehicle, tant si es tracta d’un vehicle elèctric com d’un de convencional.

La conducció eficient es reflecteix en múltiples factors: des de seleccionar la marxa més adequada en cada moment a observar i anticipar-se al que passarà a la carretera. D’aquesta manera, es malgasta menys energia, ja que es redueixen les frenades i, amb això, les acceleracions posteriors per recuperar velocitat. Apagar el motor en parades superiors a un minut i moderar la velocitat també són bons hàbits que ens ajudaran a conduir de manera més eficient.

En qualsevol cas, si de debò volem introduir la màxima eficiència energètica possible als nostres desplaçaments, la millor estratègia consisteix a deixar el cotxe de banda i optar per caminar o anar amb bicicleta. Si els trajectes que volem cobrir no ens ho permeten, el transport públic és la millor opció.

Reduir el consum d’energia és un hàbit que pot aportar molt al planeta i a la societat. Per aconseguir-ho, el primer que cal fer és ser conscients dels aspectes de la nostra vida quotidiana que suposen utilitzar energia i com podem fer que siguin més eficients. Un cop identificats, és hora de passar a l’acció.

Amb les vacances a tocar, segur que ja estàs preparant els teus viatges per gaudir de l’estiu. Si has de conduir, hi ha un concepte que hauries de tenir en compte: la conducció eficient, un conjunt d’hàbits que t’ajudaran a estalviar diners i a augmentar la sostenibilitat dels teus desplaçaments.

No és el mateix conduir a seques que fer-ho reduint al mínim l’energia que utilitzes per desplaçar-te en un vehicle propi. Aquesta és la clau que et permetrà estalviar en els teus viatges.
El principi és vàlid tant per a un cotxe de combustió interna –com els tradicionals gasolina o dièsel– com per a un elèctric: com menys energia requereixin per circular, menys emissions contaminants produirà el seu ús. No convé perdre de vista que, encara que aquesta contaminació es faci evident en el tub d’escapament dels primers, produir l’electricitat que necessiten els segons per moure’s també té la seva petjada de carboni.

Tampoc no hem d’oblidar que, perquè la nostra mobilitat sigui tan respectuosa com sigui possible amb el planeta, el millor sempre és optar pel mitjà de transport més sostenible en cada moment. Conduir un vehicle privat no sempre l’és; tanmateix, moltes vegades és l’única opció disponible. En aquests casos, no sobra conèixer algunes tècniques de conducció eficient que ens ajudaran a estalviar energia, emissions i costos en els nostres desplaçaments.

Evita una conducció brusca que només serveix per augmentar el consum de combustible i desgastar diversos components del vehicle.

Un dels moments en què és més important tenir en compte aquest principi és en arrencar el cotxe, especialment si el model és de combustió interna. Per això convé no accelerar just després d’accionar el contacte. El vehicle mateix s’encarregarà de regular les condicions d’encesa. En iniciar la marxa, és aconsellable canviar a segona com més aviat millor, si és possible passats dos segons o després de recórrer uns cinc metres en primera.

En portar el motor menys revolucionat, es redueix el consum de combustible i, amb això, les emissions contaminants i els proveïments. Tanmateix, és important aplicar aquest principi amb sentit.
Per exemple, si aquest estiu has de fer un viatge llarg per carretera, no convé que el facis amb un defecte important en les revolucions del motor. Si ho fas, pots causar una avaria costosa. A més, perdràs control sobre el vehicle i, amb això, capacitat de reacció si et trobes amb un imprevist.
D’aquesta manera, encara que per norma general hàgim de prioritzar les marxes llargues, sempre haurem d’utilitzar les més adequades en cada moment.

Mantén l’atenció tant en el trànsit com en la via. Si analitzem constantment el que passa, podrem anticipar-nos a diferents situacions i optimitzar el consum d’energia del vehicle.

Per exemple, si un vianant es disposa a creuar un pas de zebra, és molt més eficient i segur desaccelerar amb temps per poder aturar-nos i reprendre la marxa amb suavitat que mantenir l’acceleració i frenar en l’últim moment.

Si aquest estiu et trobes carreteres amb pendents, també podràs posar en pràctica la conducció preventiva. Es tracta, bàsicament, que t’hi anticipis, aprofitant la inèrcia del motor per afrontar-les. En les costes ascendents, has d’endarrerir en la mesura del possible la reducció de marxes i accelerar lleugerament. En les baixades, és més eficient circular amb marxes llargues i rodar per inèrcia, això sí, evitant sempre qualsevol situació de risc. Sempre s’ha de prioritzar el control del vehicle.

Aquest principi suposa, bàsicament, intentar mantenir en la mesura del possible una velocitat constant. Els canvis de velocitat solen causar un augment del consum i de l’emissió de substàncies contaminants en el vehicle. Cada vegada que li demanem que l’augmenti, el motor utilitza més energia per funcionar. És a dir, consumeix més carburant o més electricitat, en funció del tipus de vehicle que conduïm.

Fins i tot en desaccelerar podem estalviar energia. Aixecar el peu de l’accelerador i deixar rodar el vehicle amb la marxa engranada ens permetrà utilitzar el motor com a fre, sense consumir combustible. En el cas dels cotxes elèctrics, els sistemes de recuperació d’energia afavoreixen l’ús de les frenades llargues, per exemple en les baixades –sempre sense arribar a sobreescalfar els frens–, juntament amb l’ús de dispositius de retenció que afavoreixen la inèrcia.

El sistema de climatització és un d’aquests dispositius que poden augmenten el consum d’energia i que, per tant, convé utilitzar de manera intel·ligent.
En aquest sentit, és important no accionar l’aire condicionat a qualsevol potència només entrar al vehicle. És molt més eficient obrir una mica les finestretes i posar el ventilador a baixa velocitat durant uns minuts, preferiblement mentre conduïm els primers metres. Una vegada assolida la temperatura ideal –entre 22 oC i 24 oC per a llargs recorreguts–, procurarem regular la mínima velocitat del ventilador necessària per mantenir-la.

Reutilitzar, reparar, reciclar. Són les conegudes com les “tres erres” (3 R), que resumeixen l’economia circular. Fa temps que estem familiaritzats amb aquestes paraules, sobretot des que la Unió Europea (UE) va decidir que aquest paradigma serà el pilar sobre el qual construirem el nostre futur. El 2015, la UE va establir un pla d’acció amb més de cinquanta mesures que ens permetran “tancar el cercle”, és a dir, passar d’un model de consum d’articles d’un sol ús a un altre que preservi al màxim el cicle de vida dels productes.

El principi de l’economia circular és senzill: si alguna cosa és valuosa, aquest valor s’ha de preservar tot el temps que sigui possible per evitar que el sistema d’un sol ús ens empobreixi a tots. Aquest principi suposa, entre altres qüestions, redescobrir i valoritzar novament el potencial d’un producte usat que, d’entrada, en un altre sistema, es rebutjaria. Aquí és precisament on entren en joc totes aquestes paraules que comencen per erra i que cada cop integrem més tant en els nostres actes de consum com en la producció de nous béns.

Fer aquest canvi d’un model de consum i rebuig a un altre de circular no és una tasca senzilla. Requereix esforços importants en innovació i inversió que permetin que un producte continuï oferint valor fins i tot quan hagi arribat al final del seu primer cicle de vida. Per tal que aquests esforços no siguin en va, és molt important establir uns fonaments sobre els quals puguin prosperar. És a dir, cal desxifrar la fórmula que hi ha al darrere de l’economia circular.

La Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE va publicar fa poc un informe que tracta, precisament, sobre la revolució que suposa l’economia circular en el nostre sistema econòmic. Hi apareix la fórmula d’aquest nou model de producció i consum, que se sustenta sobre “nou erres” (9 R), una sèrie d’estratègies formulades pel Grup d’Experts en Finançament de l’Economia Circular de la Comissió Europea.

Aquestes 9 R constitueixen l’autèntica fórmula de l’economia circular i, per tant, una guia clara sobre la qual Administració, empreses i fins i tot ciutadans poden orientar els seus esforços.

1.- Rebutjar: aquesta erra consisteix, bàsicament, a renunciar a certs productes o a parts d’aquests que ja no siguin necessaris, o bé redefinir-los de manera que ja no calgui produir-los. Un exemple senzill és la factura electrònica, que fa innecessari utilitzar paper per consultar-la o arxivar-la.

2.- Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte. Es tracta d’una actitud fonamental en l’economia col·laborativa o sharing economy.

L’informe de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE cita un exemple molt il·lustratiu del Fòrum Econòmic Mundial: les rentadores de gamma alta. Resulta que, si durant vint anys deixem de comprar cinc rentadores de 2.000 cicles i en lloguem una de 10.000, ens estalviaríem 180 kg d’acer i 2,5 tones de diòxid de carboni.

3.- Reduir: en aquest cas, es tracta de disminuir tant com sigui possible el consum de recursos tant en la fabricació com en l’ús d’un producte. Això només s’aconsegueix a través de l’eficiència, que ha d’estar present des del moment del disseny i fins a la seva utilització.

En el cas de l’eficiència energètica, no només és responsabilitat del fabricant del producte, que ha d’apostar-hi tant en el seu procés de fabricació com a l’hora de definir-ne l’ús. També els consumidors l’han de tenir en compte tant a l’hora de triar productes energèticament eficients com a l’hora de fer-los servir. Per exemple, no n’hi ha prou de triar el bullidor d’aigua més eficient de la botiga i que millor s’adequa a la nostra cuina, sinó que, a més, cada cop que el fem servir hem de bullir només l’aigua que realment necessitem.

4.- Reutilitzar: si un producte es troba en bones condicions i compleix la seva funció original, s’ha de continuar fent servir.

Aquest és un dels principis més potents de l’economia circular, inherent als tradicionals mercats de segona mà, que ara tenen fins i tot versions que caben al nostre smartphone. També en iniciatives com Loop, un projecte pilot a França, el Regne Unit i els Estats Units que fabrica envasos reutilitzables per a empreses de gran consum, els recull a casa de l’usuari un cop consumit el seu contingut, els renta i els torna a emplenar, tal com explica l’informe de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE.

5.- Reparar: arreglar un producte defectuós perquè continuï tenint el seu ús original és una altra de les grans claus de l’economia circular.

En aquest sentit, l’informe destaca que una estandardització més gran de les peces i components en sectors com l’electrònica, bateries i automoció ajudaria a fer realitat el dret a reparar dels ciutadans europeus. Si hi ha més disponibilitat de peces, no caldrà, per exemple, descartar tot un electrodomèstic simplement perquè s’ha avariat un component i no hi ha recanvis disponibles.

6.- Restaurar: la diferència entre aquesta estratègia i l’anterior és que la reparació es destina a productes que es troben dins el seu primer cicle de vida. En canvi, la restauració consisteix a posar al dia un producte que ja ha superat aquest llindar.

En aquest context, l’informe cita el cas d’una empresa francesa que recull materials sanitaris fets malbé, com ara llits d’hospitals o cadires de rodes, els avalua i decideix si són aptes per restaurar-los o si convé desmantellar-los per reciclar els seus components en altres productes. Un cop restaurats o reciclats, es posen de nou a la venda al 30% o al 50% del preu del producte original, amb una garantia d’un any.

7.- Refabricar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar i canviar components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

8.- Redefinir: aquesta és una de les estratègies que donen una nova vida als productes quan estan desgastats o que compleixen una funció que ja ha quedat obsoleta. Hi ha un exemple molt clar i intuïtiu de redefinició, que es va donar al principi de la pandèmia de la COVID-19: l’enginy que va dur molts ciutadans a fer servir roba vella o draps de cuina com a mascaretes davant l’escassetat d’aquests productes durant la primera onada.

9.- Reciclar: bàsicament, consisteix a recuperar material de residus que es puguin processar novament en la fabricació de productes, materials o substàncies nous. Aquesta és una de les erres més conegudes, però no és tan sostenible ni rendible com les anteriors, tal com subratlla l’informe, o sigui que cal considerar-la, en termes generals, com l’última opció.

Cada cop hi ha més empreses que apliquen idees de l’economia circular per transformar-se i aprofitar els avantatges que aporta aquest nou model. Tanmateix, arribar a aquest punt requereix identificar els productes, serveis i processos als quals es poden aplicar alguna de les 9 R, així com els actors que intervindran en les accions que es vulguin implementar.

En un seminari web organitzat per la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE, dues empreses comparteixen la seva experiència en la implantació de polítiques d’economia circular. Una —Mercadona— ho fa com a exemple d’una gran companyia consolidada que s’adapta a aquest nou model. L’altra —Twin&Chic—, com a petita empresa tèxtil que neix amb el paradigma circular a l’ADN.

Tal com explica en la seva intervenció Alina Puig, responsable de Relacions Externes i RSE a Mercadona, la cadena identifica cinc actors en el seu Model responsable: client, treballador, proveïdor, societat i capital. També fixa un objectiu: aconseguir una cadena agroalimentària sostenible.

En el cas de Mercadona, la companyia ha implantat estratègies d’economia circular en diversos fronts. Un és la logística sostenible: “Disposem d’un pool d’envasos reutilitzables, apilables i fàcils de transportar per dur els productes a la botiga”, destaca Alina Puig. A més, els productes no aptes per a la venda es destinen al seu ús per a animals i tots els embalatges de la cadena reben una segona vida. “Els transformem en envasos o bosses de plàstic”, indica l’experta.

La transformació del model de botiga de Mercadona també aporta un estalvi energètic del 40%, segons Puig. També s’ha implantat la coneguda com a estratègia 6.25 per reduir l’ús de plàstic, que inclou accions com ara eliminar l’ús de bosses de plàstic d’un sol ús a totes les seccions, reduir el plàstic utilitzat en els seus envasos i fins i tot informar els clients sobre com afavorir el reciclatge des de casa, entre altres accions. “Es tracta de reduir l’ús de plàstic, no d’eliminar-lo”, assenyala Puig. “És un material molt valuós precisament perquè ajuda a allargar la vida útil de molts productes alimentaris”.

Les petites i mitjanes empreses són fonamentals en la transformació de l’economia cap a un model circular. Així ho entén Erika Gómez, fundadora de la marca de roba infantil Twin&Chic, que basa aquest raonament en dues característiques de les pimes: “La seva capil·laritat i la seva contribució a la generació de llocs de treball”.

Tanmateix, Gómez considera que aquesta mena de negocis ho tenen més complicat per dur a terme els seus processos de transformació propis. “En el nostre cas, ha resultat més senzill perquè vam néixer amb l’economia circular a l’ADN”, destaca.

En aquest sentit, Twin&Chic implanta estratègies d’economia circular des del disseny mateix del producte, una fase en què, segons Gómez, “es pot eliminar fins al 80% de l’impacte negatiu d’una peça. Nosaltres la creem ja pensant en el final de la seva vida útil i perquè sigui versàtil per tal que es pugui fer servir més”. Fabricació de proximitat, utilització de packaging reutilitzable, restauració de peces antigues o afavoriment del reciclatge evitant l’ús de fibres barrejades són algunes de les accions d’economia circular que Twin&Chic ha implantat des dels seus inicis fa ara tres anys.

Aquesta empresa no només adopta processos interns d’economia circular, sinó que també implica la societat per afavorir la transició. “Donem retalls a centres educatius perquè els escolars puguin donar-los una segona vida. També impliquem els nostres clients: nosaltres no fem un Black Friday, sinó un Repair Friday, una campanya durant la qual ens envien peces perquè les reparem”, explica Erika Gómez.

Involucrar les persones és indispensable perquè tots aquests esforços siguin realment efectius a l’hora de dur a terme la transició cap a una economia circular. “És necessari cercar la complicitat entre els actors i unir esforços amb els que contribueixen a la cadena de subministrament”, destacava durant el seminari web Joan Fontrodona, professor titular de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE.

En aquest sentit, resulta especialment valuós crear una cultura de l’economia circular. Tanmateix, com fer-ho en una empresa amb milers d’empleats com Mercadona? “Amb tants treballadors, és difícil implicar-los de la mateixa manera”, reconeix Alina Puig. “Cal oferir-los formació des del principi. No obstant això, moltes vegades la implantació d’estratègies d’economia circular era una cosa que ja cercaven molts dels nostres empleats. Per exemple, quan proposaven donacions d’excedents”.

Si aquesta cultura s’expandeix al consumidor, els efectes de la implantació de l’economia circular a l’empresa es multiplicaran. “Nosaltres fem una tasca evangelitzadora entre els nostres clients. Intentem conscienciar-los del poder que tenen els seus actes de compra sobre el tipus de planeta que volen deixar als seus fills”, destaca Erika Gómez. Una aposta per la implicació del consumidor que comparteix Mercadona: “Des de la informació, intentem que ho tingui fàcil per poder fer la seva part en aquesta transició”, indica Alina Puig.

L’economia circular és una tasca de tots. Del disseny de productes i processos a la transformació dels consumidors en usuaris responsables, governs, empreses i ciutadans han de conèixer les seves estratègies i posar-les en pràctica. Es tracta de plantejar-nos què podem fer cadascun de nosaltres per contribuir al procés i passar a l’acció. Per exemple, si tens una empresa, pots anticipar-te al canvi optant per eliminar l’ús de paper tant com sigui possible o plantejar-te fer servir materials sostenibles en les seves diferents activitats. I si ets un consumidor, pots parar-te a pensar si realment necessites adquirir un producte nou per substituir-ne un altre que encara fa la seva funció. Així és com aconseguirem entre tots desenvolupar un sistema econòmic realment sostenible.

L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Aquesta frase que ens sona a tots és el principi de la llei de la conservació de l’energia. Un exemple d’això el trobem en qualsevol radiador elèctric: l’energia elèctrica es transforma en calor perquè estiguem a gust a casa. El problema ve després, en forma de factura de la llum, especialment quan aquesta calor s’escapoleix perquè l’eficiència energètica de la nostra llar brilla per la seva absència. Fet que no succeeix amb els habitatges passius.

Efectivament, l’objectiu consisteix en haver de transformar el mínim d’energia possible per trobar-nos a gust a casa nostra. No només per estalviar-nos uns euros cada mes, sinó també per evitar danys al planeta. Els habitatges passius es presenten com una solució interessant que ens pot ajudar a aconseguir-ho. En aquests, l’eficiència energètica és tan essencial com els fonaments sobre els quals s’aixequen.

En parlar d’habitatges passius, ens referim a aquells que han estat dissenyats a partir de certs patrons que garanteixen l’eficiència energètica, un concepte d’edificació sostenible que intenta aprofitar al màxim l’energia. En aquest tipus d’habitatges, la llum natural evita tant com sigui possible la necessitat d’encendre llums. La seva pròpia orientació, ventilació i aïllament també mantenen les nostres mans lluny del termòstat de la calefacció.

Com a resultat, els seus habitants gaudeixen d’una gran qualitat de vida i d’un estalvi energètic considerable. Tot això, amb el mínim impacte mediambiental.

Encara que es calcula que el seu cost pot superar el d’una edificació convencional entre un 10 i un 15%, aquesta diferència es pot amortitzar en uns 10 anys gràcies a l’estalvi energètic. De fet, un habitatge passiu unifamiliar a Espanya pot consumir al voltant d’un euro mensual en il·luminació i 1,5 euros diaris a l’hivern per escalfar-se.

Més enllà de l’estalvi, els habitatges passius es consideren construccions ultraeficients que ens poden ajudar a redefinir la manera com vivim i fins i tot, com lluitem contra el canvi climàtic.

Per poder dir que un habitatge és passiu no n’hi ha prou amb orientar-lo, aïllar-lo bé i aconseguir que no desentoni amb el seu entorn. De fet, existeix un estàndard denominat Passivhaus que és el que s’utilitza per distingir-los.

Es tracta d’un concepte que van desenvolupar a principis dels anys 90 els professors Wolfgang Feist, de l’Institut de l’Habitatge i el Medi Ambient de Darmstadt (Alemanya) i Bo Adamson, de la Universitat de Lund (Suècia). Van ser ells qui van establir els requisits que havia de complir un habitatge per ser certificat com a passiu. A partir d’aquest estàndard, Feist va fundar el Passivhaus Institut, que és l’organisme que atorga el certificat Passivhaus o «casa passiva» als habitatges.

Bàsicament, es tracta de minimitzar l’ús dels sistemes de climatització tradicionals gràcies a l’aprofitament de les condicions climàtiques del lloc on es construeix l’habitatge, a la seva pròpia orientació i a l’ús de mètodes d’eficiència energètica. En relació amb això últim, els cinc principis bàsics per a la construcció d’un habitatge passiu són els següents:

– Aïllament tèrmic eficaç dels elements exteriors: es tracta d’una característica que pot elevar l’estalvi d’energia fins al 30% respecte a una casa mal aïllada. Segons la Plataforma d’Edificació Passivhaus, tant les parets exteriors com la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica. Per la seva part, el gruix de l’aïllament dependrà del clima: dels 25 cm a Girona als 5 cm a Múrcia.

– Finestres d’altes prestacions: es tracta de cobrir al màxim els buits a través dels quals es poden escapar la calor o el fred interiors. Per fer-ho, és necessari recórrer a finestres amb marcs ben aïllats, amb fusteries de qualitat i doble o triple envidrament farcits de gasos inerts com l’argó o el criptó. A més, han de reflectir la calor a l’interior de l’habitatge a l’hivern i mantenir-lo fora a l’estiu.

– Recuperació de calor per ventilació: es tracta d’un factor clau que permet mantenir una bona qualitat de l’aire a l’interior i estalviar energia. A les cases passives, almenys el 75% de la calor procedent de l’aire viciat que es rebutja s’utilitza per preescalfar l’aire net que entra. A més, el sistema de filtrat de l’aire exterior evita l’entrada d’al·lergògens com la pols o el pol·len.

– Absència de ponts tèrmics: les cantonades, eixos o juntes de les cases també produeixen pèrdues o guanys de temperatura, per això s’han de planificar i executar amb molt de compte. Això es deu al fet que poden provocar variacions en la resistència tèrmica de l’envolupant de l’edifici, coneguts com a ponts tèrmics.

– Estanquitat de l’edifici: les esquerdes i buits provoquen corrents d’aire ineficients, per això s’han d’evitar al màxim. Novament, l’envolupant de l’edifici és fonamental en aquest cas.

Al costat d’aquests cinc principis constructius, és molt important el disseny bioclimàtic de les cases passives, essencial per a la seva eficiència energètica. Per fer-ho, és necessari estudiar a fons el clima del lloc on s’aixecarà l’habitatge, així com uns altres factors com la forma, el volum, la captació i la protecció de la radiació solar o com l’afecten les ombres. També s’ha de procurar que el seu impacte sobre el paisatge sigui mínim o nul i triar materials sostenibles.

Seran les cases passives el futur de la construcció? Encara és aviat per afirmar-ho. Això sí, els seus principis concorden en gran mesura amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 amb la finalitat d’assolir la prosperitat del planeta sense comprometre el seu futur. Naturalment, aplicar-los al lloc on vivim sembla una gran idea per avançar en la direcció correcta.